dilluns, 31 d’octubre de 2011

MF Global en fallida arrossega Deutsche Bank i JP Morgan Chase

La corredora nord-americana de borsa MF Global ha presentat fallida, després que la confiança del mercat en la signatura caigués a causa de les fortes pèrdues per posicions en deutes públiques europees. Les accions del broker de productes derivats, que va arribar a manejar uns 41.000 milions d'US $ en actius, han estat suspeses al New York Stock Exchange avui, en previsió d'aquesta declaració de fallida. Les accions de JP Morgan Chase queien 3,6% mentre que les de Deutsche Bank cedien 8,1%, ambdòs creditors principals de MF Global. Foto: John Corzine CEO de MF Global Holdings.

Encara que MF Global és un nom ben conegut a Wall Street, no s'espera que la seva situació desencadeni un desastre com la que va provocar la caiguda de Lehman Brothers el 2008, una firma molt més interconnectada.

L'atenció ara es concentra en JP Morgan Chase (Rockefeller) i subsidiàries del Deutsche Bank, després que l'expedient de fallida de MF Global mostrés que aquestes dues entitats són les seves majors creditors.

Abans de conèixer-se la notícia, Chris Low, de FTN Financial, va escriure que MF Global seria "la major baixa nord-americana fins ara (des de començament de la) crisi (de deute) sobirà europeu. D'acord amb les autoritats reguladores, altres entitats nord-americans, fins i tot majors, no estan exposades" a deute sobirà europeu, va afegir l'analista.

L'empresa porta els negocis d'accions, bons, divises, derivats i matèries primeres, per exemple, per a diversos fons d'inversió lliure (hedge funds). La companyia va especular també amb bons estatals europeus per valor de 6.300 milions de dòlars.

Les agències de qualificació d'EUA Moody's i Fitch ja havien reduït la qualificació creditícia de MF Global a nivell de "bo escombraries". La fallida, no sent equiparable a la del banc d'inversió Lehman Brothers, que va desencadenar la crisi financera global fa tres anys, també passa en un moment força delicvat per l'economia d'EUiA i els seus socis europeus, tot i que Lehman comptava amb moltes més ramificacions internacionals. MF Global dóna feina a unes 2.900 persones, mentre el banc d'inversió Lehman Brothers tenia uns 25.000 treballadors.

ICV-EUiA adverteix que "el desnonament express" colpeja el dret a l'habitatge

El candidat d'ICV-EUiA a les eleccions generals, Joan Coscubiela, ha avisat que el "desnonament express" que permet la Llei de Mesures de Agilització Processal que entra en vigor aquest dilluns suposa un cop al dret a l'habitatge a Espanya. En roda de premsa, ha assenyalat que l'entrada en vigor d'aquesta norma suposa que el 31 d'octubre passi a ser "un dia de dol" per al dret a l'habitatge, i ha defensat la necessitat de buscar l'equilibri entre els drets de els propietaris i dels llogaters.

Entre altres aspectes, la nova norma modifica la Llei d'enjudiciament civil permet que, un cop el propietari presenti una demanda per impagament, el secretari judicial d'un termini de 10 dies a l'inquilí perquè pagui el seu deute, abandoni l'habitatge o presenti les seves al·legacions per no emprendre el pagament.

Coscubiela ha recordat que aquesta proposta va ser recolzada pel candidat de CiU a les eleccions, Josep Antoni Duran, a qui ha acusat de ser "la punta de llança de les propostes socialment més regressives", i ha lamentat que PP, PSC i CiU es hagin oposat a les propostes per promoure la dació en pagament que han impulsat els ecosocialistes a les Corts.

El candidat s'ha referit també al programa electoral del PP que ha estat aprovat aquest dilluns, i que ha titllat de "regressiu" pel que fa a polítiques socials i d'ineficaç en l'apartat de polítiques econòmiques.

"Mariano Rajoy comença a ensenyar la poteta", ha assegurat Coscubiela, que ha sostingut que si el PP pot proposar ara retallades de drets i de salaris és perquè el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero li ha abonat el terreny amb les seves polítiques dels últims vuit anys.

NOVA WEB PARTICIPATIVA

L'ex líder de CCOO a Catalunya ha presentat costat de l'ex senador i número 3 de la llista al Congrés, Joan Josep Nuet, el web www.passaalaccio.cat en què els ecosocialistes ofereixen una plataforma als ciutadans per debatre sobre les "limitacions i potencialitats" de la democràcia.

Els dos dirigents han assenyalat que la voluntat és crear un espai que reforci la democràcia i que serveixi per prémer el sentiment dels ciutadans, i han subratllat la intenció que sigui una eina que segueixi en funcionament un cop finalitzi la campanya electoral.

Ex membres de forces especials de Rússia i l'Iraq escortaren Saadi Gaddafi

Ex membres de forces especials de Rússia, Austràlia, Nova Zelanda i l'Iraq van ajudar a escapar a Saadi, un dels fills de l'ex dirigent libi Muammar Gaddafi, va comunicar el diari canadenc "National Post" que cita a un dels ex guardaespatlles de Saadi, Gary Peters. Segons Peters, diversos ex membres de forces especials dels esmentats països formaven part d'un grup especial responsable per la seguretat de Saadi. Aquest mateix grup el va ajudar a escapar a Níger el setembre passat.

La guerra que va començar a Líbia al febrer de 2011 va dividir el país en seguidors de Muammar Gaddafi i en els seus detractors, partidaris del Consell Nacional de Transició. Els rebels libis van prendre a finals d'agost Trípoli, capital del país, i l'11 de setembre Saadi va escapar a Níger.

Peters comenta que al principi, Saadi volia escapar a Mèxic perquè té immobles en aquest país. Però no ho va aconseguir. Així mateix tenia previst instal·lar-se al Canadà on també posseeix béns.

"Saadi havia fet inversions a Canadà i volia anar a aquest país, però em van informar que la policia local l'arrestaria quant trepitgi el territori canadenc. No sé per què", va dir l'ex guardaespatlles.

A finals de setembre, dins de la campanya imperial contra el govern libi, la Interpol va emetre una ordre de recerca contra Saadi, per "apropiació indeguda de propietat aliena per mitjà de violència i xantatge" quan va ser el capità de la selecció líbia de futbol.

L'ONU-en la mateixa dinàmica servil als interessos de l'OTAN-també li va prohibir abandonar Líbia i embargar els seus béns a l'estranger amb l'argument que Saadi "comandar unitats militars probablement implicades en repressions contra els participants en protestes populars", la qual cosa nega rotundament Peters.

Peters té una bona opinió de Saadi i assegura que aquest mai va tenir sota el seu comandament unitats militars: "Si estigués implicat en assassinats massius, mai acceptaria ser el seu guardaespatlles. Saadi és tot un cavaller sense cap inclinació a la violència", ha expressat.

Va comentar que tornarà pròximament a Níger per seguir vetllant per la seguretat del fill de Gaddafi.

La Unesco aprova l'admissió de Palestina com a membre de ple dret

La petició d'adhesió de l'ANP a l'Organització de Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (Unesco) ha estat aprovada a París amb els vots a favor de l'Índia, la Xina, diversos països llatinoamericans i els Estats espanyol i francès -dels de l'Unió Europea-, mentre que ha rebutjat l'adhesió l'estat il·legal d'Israel, Estats Units, Alemanya i Canadà, entre d'altres governs neoliberals i prosionistas, i s'han abstingut Gran Bretanya, Colòmbia, Japó i Mèxic.

L'admissió de l'ANP, membre número 195 de l'organització, ha estat rebuda amb una ovació pels participants a la Conferència General de la Unesco, que s'ha pronunciat a favor de l'ingrés després que així ho fes també el Comitè Executiu de la organització el passat 5 d'octubre.

En una primera reacció al conèixer el resultat de la votació de l'ingrés-ho han fet a favor un total de 107 Estats dels 87 que requeria l'ANP per accedir a l'organització i 14 han votat no-, el representant dels Estats Units ha dit: "No podem prendre dreceres", sense que ningú sàpiga, però, on és la "carretera" després de dècades d'opressió i d'invasió sionista de Palestina.

EUA ha afegit que els "esforços com els d'avui són contraproductius", pderò que el seu país seguirà recolzant els treballs de la Unesco, tot i que Obama ja va amenaçar amb retirar els fons a aquesta organització humanitària si s'aprovava l'admissió, i que els ha reduït en els últims anys, així com ha retardat els pagaments ja aprovats.

Per la seva banda, Israel ha deixat anar que la decisió de la Conferència General de la Unesco és un "fre per a la pau" i que avui és "un dia trist per a l'organització, que decideix desconnectar-se de la realitat i sembra les llavors de la implosió", amb el cinisme habitual.

Exclusiva: Les dues esposes de Felip Puig també 'fan carrera' amb diners públics

Si fa pocs dies denunciavam el nepotisme descarat del president Artur Mas amb la seva dona, Helena Rakosnik, nomenada ara presidenta d'un saló de la Fira pels seus amics Trias i Mena, com també és col.locat el cunyat d'en Mas, ara ens arriba en exclusiva altre denúncia però aquest cop relacionada amb l'home fort d'Artur Mas i Jordi Pujol, Felip Puig, el del túnel del Carmel, el cas del Port i el 3% de comisions que al final eren del 20% i qui ha deixat nombrossos caps de turc imputats als jutjats mentre ell ocupa i acumula càrrecs com en temps passats, quan va arribar a tenir 41 a la vegada i cobrant. Vicenta Llanas Queralt, la primera exesposa de Felip Puig, treballa a l'empresa pública Adigsa. Pepa Ninou Pere (foto), la segona exesposa de Felip Puig amb la que posteriorment es reconcilià, funcionària a dit des dels anys 90, feia de 'Gerent del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana'.

Pepa Ninou i Pere ja va ser col.locada als anys 90 a la Generalitat a Benestar Social i, des de llavors, ha pujat meteòricament de càrrec en càrrec a dit, sense oposició pública i en llocs fets a mida de molt dubtosa efectivitat ni raó de ser fins arribar a Cultura, com a 'Gerent del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana'.

Benestar Social, Acció Cívica, va fer un nou organigrama, prèviament anunciat a tot el personal per mail abans d'estiu, amb el nóm dels que havien d'ocupar el càrrec al costat, sense convocatòria per poder fer promoció interna de gent amb la titulació escaient i el nivell guanyat en oposició, a ditet, i dient que seria efectiva al setembre. Allà apareix Pepa Ninou, amb un càrrec de cap de 'Civisme i valors' que és en el que la família Puig té molt a ensenyar a la ciutadania.

També un dels germans de Felip Puig, Oriol Puig Godes, és el director del servei de Meteorologia de Catalunya.

Malgrat que Felip Puig sap exercir les seves influències per a silenciar la seva vida privada, el Triangle publicà fa onze anys un dels molts afers bruts de Puig, però aquesta vegada afectant directament casa seva:

Felip Puig s'instal·la en un xalet de luxe a Cardedeu

"La dona del conseller de Medi Ambient, Josepa Ninou Pere, adquirí una casa de 319 m2 i 673 m2 més de jardí, per 60 milions escripturats quan valia 80 a preu de mercat.

Els convergents són especialistes a trobar bicoques, sobretot en el sector immobiliari. Aquest és el cas de Felip Puig Godes, conseller de Medi Ambient i exsecretari d'organització de Convergència Democràtica de Catalunya, que el mes de juliol passat va comprar un xalet de luxe a Cardedeu (Vallès Oriental) per un preu escripturat de 60 milions de pessetes.

Segons figura en el Registre de la Propietat de Granollers, la compradora és Josepa Ninou Pere, esposa del conseller i directora des de fa anys del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, organisme que depèn del departament de Cultura de la Generalitat.

La vivenda, construïda l'any 98, està situada a la zona residencial de can Montells (que és, com aquell qui diu, el "Pedralbes" de Cardedeu); consta de tres nivells, planta baixa, primer pis i altell, amb una superfície construïda, respectivament, de 160 m2, 108m2 i 51m2. Composada per garatge, vestíbul, saló-menjador, cuina amb safareig, cinc dormitoris, tres quartos de bany, un estudi (a l'altell) i dues terrasses. A això cal afegir un jardí de 673 m2, amb piscina inclosa. En definitiva, 'la casa dels somnis per reposar de l'estrès que comporta dur el pes del país a les seves esquenes'.

La venedora efou Promociones Pradillos SA, que pertany a Jerónimo Pradillos Jareno, un constructor local força conegut a Cardedeu. Dels 60 milions pagats, segons consta en el registre, quinze es van abonar al comptat i la resta mitjançant la subrogació de la hipoteca que ja gravava la finca. Amb tot, fonts immobiliàries de la zona consideren que el preu de mercat d'una casa d'aquestes característiques s'hauria d'apropar als 80 milions de pessetes".


Felip Puig Godes (Barcelona, 1958) és el més gran de tres germans i té dues filles. Va estudiar a l'Escola Costa i Llobera del barri de Sarrià de Barcelona. Als 29 anys va ser col.locat per Pujol a l'ajuntament de Parets del Vallès, del qual fou regidor des del 1987 fins el 1991. El 1988 va ser nomenat també conseller comarcal del Vallès Oriental.

Sota els Governs de Jordi Pujol va ser conseller de Medi Ambient (1999–2001) i de Política Territorial i Obres Públiques (2001–2003), i portaveu del Govern de la Generalitat (2002–2003).

Artur Mas el va nomenar membre del seu primer Govern ocupant la direcció de la Conselleria d'Interior, que assumí el 29 de desembre de 2010.

Esfondrament del Carmel

Felip Puig fou relacionat directament amb l'esfondrament del túnel de metro del Carmel del 27 de gener de 2005, fet que es va produir al poc temps d'haver entrat el govern de Pasqual Maragall, ja que l'adjudicació de les obres s'havia decidit sota la seva direcció a la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques.

L'afer del "3%" que era UN 20%


Puig, que va arribar a copar fins a 41 càrrecs, va estar al centre de la tempesta política generada pel president Pasqual Maragall a l'hemicicle el març del 2005, quan aquest va denunciar que el problema de CiU "era el 3%". La xifra es referia al presumpte cobrament de comissions il·legals a ADIGSA, que depenia del departament controlat per Puig. Puig no està imputat, tot i que sí ho estan càrrecs de la seva confiança, en un procés en què els constructors han declarat que la trama corrupta va arribar a tarifar comissions de fins al 20%.

Càrrega policial a plaça de Catalunya

Arran de l'elecció d'Artur Mas com a president de la Generalitat de Catalunya, Puig fou nomenat conseller d'Interior a principis del 2011. Una de les primeres actuacions notòries com a conseller responsable de les actuacions dels Mossos d'Esquadra va ser la càrrega policial el matí del divendres 27 de maig del 2011 contra la "protesta dels indignats" que estaven acampats a la plaça de Catalunya des d'abans de les eleccions municipals del dia 22, quan les forces policials van carregar contra els acampats reunits.

L'argument utilitzat per Felip Puig era facilitar la neteja de la plaça d'objectes inflamables i contundents per evitar possibles interaccions perjudicials durant les possibles celebracions a la propera Rambla de Canaletes si el Barça guanyava la final de la Lliga de Campions del dissabte 28, ja que els acampats impedien, tot i que de manera pacífica, la sortida dels camions de neteja.

El resultat final de la operació va resultar en 84 acampats i 37 mossos ferits i hi van participar durant més de sis hores 300 mossos antiavalots i 100 guàrdies urbans. Un cop desallotjats, els serveis de neteja municipals s'emportaren i destrosaren tot el material informàtic, menjar i tendes i 'netejaren la plaça' que va estar reocupada prosseguint amb l'acampada. Al vespre, plaça de Catalunya, centre neuràlgic de les protestes, es va emplenar més que mai per celebrar una assemblea i la cassolada.

Els portaveus parlamentaris del PPC, ICV, ERC, PSC i SI van reclamar que el conseller donés explicacions sobre l'actuació al Parlament de Catalunya i el Síndic de Greuges obrí d'ofici una investigació. Més de 75.000 persones van demanar la seva dimissió "fulminant" a través de la xarxa, que es va omplir de fotografies i vídeos que mostraven la brutalitat de la càrrega policial. El 29 de maig, l'Acampada Sol de Madrid va decidir denunciar Puig per la violència de l'actuació policial.

El senyor de la bombolla immobiliària que no existia
Felip Puig, amb l'estreta col.laboració de Narcís Serra, forma part de la creació de la Gran Bombolla Immobiliària, sobre la qual va informar des del seu càrrec a la Generalitat "que no existia". A hores d'ara de la crisi, les paraules de dos membres destacats del neoliberalisme feixista queden retratats amb la seva 'gran visió economico-política'. Deien Puig (CiU) i Enrique Lacalle (PP) el 2002:

Puig diu que la pujada de l'habitatge és excessiva però que no hi ha bombolla immobiliària

A la primera jornada de la sisena edició del Saló Internacional Immobiliari Meeting Point, que es va inaugurar ahir, el conseller d'Obres Públiques de la Generalitat, Felip Puig, va afirmar que "no es pot parlar de bombolla immobiliària, però els preus estan pujant d'una manera excessiva'.

En aquesta última apreciació va coincidir el president del saló, Enrique Lacalle (PP), que ha assenyalat que "seria desitjable un refredament dels preus 'al sector, tot i que, segons va dir, té" bona salut'. L'esdeveniment va ser inaugurat ahir amb la presència dels 'ducs de Palma'.

Felip Puig va denunciar 'un excessiu escalfament dels preus, tant en els solars com als pisos', que obliga 'que les famílies cada vegada hagin de fer un esforç més gran per comprar un habitatge'. 'Alguns plans s'estan accelerant i van més de pressa, quan són projectes que requeririen un procés de maduració més lent', ha lamentat el conseller de Política Territorial i Obres Públiques.

Puig va reconèixer que la pujada de preus en el sector de l'habitatge 'és molt alta tant en els solars com en el valor final de l'habitatge i encara que sempre s'ha de ser prudent en la intervenció pública en aquests sectors, alguna cosa es pot fer'.

Lacalle, ha assegurat que 'el sector necessita un refredament' de preus 'per continuar sent punter'. El president de Barcelona Meeting Point ha indicat que el sector immobiliari 'està en un bon moment "perquè actua com a' refugi 'd'estalvis de ciutadans i beneficis d'empreses que no inverteixen en borsa a causa de les fluctuacions dels mercats de capitals. Segons l'opinió de Lacalle, el sector immobiliari "no defrauda ni a curt ni a llarg termini 'i' potser ara es doni una estabilitat de preus perquè estan molt alts, pràcticament s'han doblat en els últims cinc anys'.

Res del que van dir els 'experts governants' es va fer ni es va complir, més aviat tot el contrari, ja que des de les seves posicions en les caixes d'estalvi van continuar espoliant els diners públics en una festa de corrupció i impunitat avui evidents i alhora impunes.

És obligat recordar la implicació d'un dels seus subordinats i amics de Partit, a part dels mestres Prenafeta i Macià Alavedra, en el Cas Pretòria de corrupció amb el PSC:

"Curiosament, l'any 2006 el cap de planificació urbanística d'Arenys era Genís Carbó, que havia estat alt càrrec de CiU al Govern de la Generalitat entre 1996 i 2004, quan va arribar el Tripartit. Carbó ocupava el càrrec de cap de Planificació Territorial del departament de Política Territorial i Obres Públiques, que estava dirigit per Felip Puig.

Segons la interlocutòria de Baltasar Garzón, l'empresa GCB Assessorament Urbanístic i Projectes, de la qual és soci Genís Carbó, va cobrar 244.011 euros de Niesma el 13 d'octubre del 2005. Segons l'exalt càrrec del Govern, aquests diners va ser ingressat a la seva empresa per ser els "honoraris professionals" del treball d'assessorament realitzat en una operació en Andreu de Llavaneres, un dels ajuntaments on més ha treballat la trama vinculada a l'Operació Pretòria.

L'operació en qüestió va consistir en que Luis García havia comprat uns terrenys el 2003, pels quals va pagar 3,2 milions. El 2004, va adquirir altres adjacents per 1,5 milions i el març del 2005 els va vendre en el seu conjunt per 9,7 milions, amb uns guanys de 4 milions d'euros".

També Amnistia Internacional fa pocs dies ha criticat durament la repressió de Felip Puig contra els moviments ciutadans, així com el TS l'amonestà per limitar i coartar el dret de manifestació. Però ningú, dins de CiU, s'atreveix a enfrentar-se al 'capitá collons' o la 'sota -la 'puta' en l'argot dels jugadors- d'en Mas'. Puig té la paella -i la porra- pel manec.

"No hi haurà pau pels mercats", el nou vídeo electoral d'IU


IU ha llançat un nou vídeo electoral amb clares referències cinematogràfica coincidint amb l'inici del Festival de Cinema de Gijón, el proper 3 de novembre. L'equip de campanya del candidat per Astúries, Gaspar Llamazares, llança així una nova iniciativa. És un vídeo en què es poden llegir que "els mercats són com un mar agitat que no es pot calmar". I posteriorente una cita d'Isaias 52:21: "I les aigües llancen fang i llot".

El treball es titula 'No hi haurà pau per als malvats'. Una producció cinematogràfica de "Rebel·la't Produccions" basada en el thriller d'Enrique Urbizu que està a les sales en l'actualitat

Apareixen imatges de Wall Street, la fallida de Lehman Brothers, Zapatero reunit amb l'Ibex 35, Rajoy, Botín o Rato. Finalment, apareix una imatge de Gaspar Llamazares a la tribuna del Congrés en el recent debat sobre la reforma de la Constitució.

"El constituent, a partir d'aquesta reforma, són els mercats i la especuación financera. Tota una degradació de la nostra Constitució que acaba sent un balanç de pèrdues i guanys que juga en borsa", diu. El vídeo anuncia que el "pre-estrena" serà el 3 de novembre a les 18h al Carrer Los Moros, de Gijón.

Xina acusa a les potències occidentals de la crisi i la manca de solucions

Un demolidor i inusualment crític article de l'agència oficial xinesa, Xinhua, amb el títol: "El veritable problema de les economies occidentals", acusa els governs capitalistes de la crisi i els amenaça en cas de persistir en les seves polítiques fraudulentes i demagògiques que amenacen les economies globalment: "Quan els líders de les economies més poderoses del món es preparen per reunir-se a la ciutat costanera francesa de Cannes, a mitjans d'aquesta setmana, en el que serà la sisena cimera del Grup dels 20 (G20), les preocupacions sobre l'estat de l'economia global són encara molt grans".

"Més de tres anys després que Lehman Brothers, aleshores el quart banc d'inversions més gran dels EUA, es declarés en fallida causant una crisi financera global que ha provocat que l'economia mundial pateixi la seva recessió més greu des de la Segona Guerra Mundial , els inversors i legisladors encara lluiten a contrarellotge per estabilitzar els mercats financers, impulsar la confiança dels inversors i fomentar el fràgil creixement econòmic.

Amb l'economia dels EUA, la més gran del món, havent-se alentit bruscament, i l'eurozona embolicada en una crisi de deute sobirà que amenaça amb acabar amb l'ambiciós projecte de divisa única d'Europa, un no pot deixar de preguntar-se quin és el problema de l'economia mundial, o més específicament, quin és el problema de les economies occidentals.

LA PALLA A L'ULL ALIÈ


En els últims segles, a les economies desenvolupades se les ha anomenat com "avançades" amb raó. Han liderat ell creixement de l'economia mundial, i han ajudat a molts països desenvolupats a crear ocupació ia prosperar a través d'un robust sistema transfronterer de comerç i inversions.

Però els últims anys, des dels Estats Units, a Europa i Japó, les economies avançades no només estan experimentant una crisi després d'una altra, posant en risc l'economia global en la seva totalitat, sinó que sembla que també han perdut la seva habilitat de lluitar amb les crisis de una manera intel · ligent i honesta.

Tot i així, alguns polítics occidentals han triat culpar a tot el món dels seus propis problemes.

Per exemple, han culpat dels alts preus de les matèries primeres al robust creixement de la demanda en les economies emergents, mentre que les polítiques monetàries ultra laxes de les economies avançades estan causant una intensa especulació de mercats i bombolles d'actius.

La vigília de la Cimera del G 20, alguns estan intentant culpar de la crisi financera i de la fràgil recuperació de l'economia mundial al règim de canvi de divisa estrangera de la Xina.

Si els polítics occidentals segueixen utilitzant a la Xina com a cap de turc, no només aguditzaran la decepció i la frustració de les economies emergents, sinó que també perdran l'oportunitat d'afrontar els problemes fonamentals que van crear la crisi en primer lloc, ia les deficiències sistemàtiques que estan obstaculitzant els seus esforços per aconseguir un desenvolupament econòmic fort, equilibrat i sostenible en el futur.

ELS VERITABLES PROBLEMES


És àmpliament acceptat que el col · lapse del mercat immobiliari dels EUA ha estat la causa principal de la crisi financera global, i que les pràctiques financeres innovadores, o de vegades fraudulentes, han ajudat a estendre pel món. La supervisió inadequada per part dels governs també té part de culpa.

Si el sector financer no pot ser controlat d'una manera més adequada, un Wall Street obsessionat amb l'especulació i el frau continuarà frustrant els esforços per revifar el creixement econòmic.

Per als països de l'eurozona, l'actual crisi del deute s'ha convertit en un alt preu de pagar per la implementació deshonesta del tractat de la unió que estipula que el dèficit dels seus països membres no pot superar el 3 per cent del producte interior Brut (PIB) de cada país, i que el deute públic no hauria de superar el 60 per cent del PIB.

Des que es va crear l'eurozona, no només els estats anomenats perifèrics, com Grècia, han violat repetidament les normes del tractat, sinó que altres membres també ho han fet.

Quan cap dels membres de l'eurozona es pren seriosament les normes dissenyades per protegir la integritat de la unió, la seva credibilitat com a grup es posa en dubte, i el més segur és que es provoqui una nova crisi.

Després de la deshonestedat, la incompetència política d'unes quantes economies occidentals és un altre punt que causa preocupació.

EUA, abans conegut per la seva eficiència i gran habilitat d'assolir compromisos difícils, no ha estat a l'altura de la seva reputació, amb els demòcrates i els republicans sent incapaços de deixar de banda les seves diferències per poder assolir el bé nacional. Com va dir Abraham Lincoln, una casa dividida davant si mateixa no pot mantenir-se.

De manera similar, sembla que als 17 membres de l'eurozona se'ls ha oblidat que quan van canviar les seves divises individuals per l'euro, s'estaven comprometent a un destí comú.

LA UNICA SOLUCIÓ


No hi ha una solució ràpida per a l'actual crisi financera, però sent dolorosament honest amb un mateix és el primer pas en la direcció adequada.

Les economies occidentals només poden culpar-se a si mateixes. Haurien examinar què és el que ha anat malament amb els seus sistemes, i deixar de banda les seves diferències per resoldre la crisi tots junts.

Tant EUA com Europa són mercats d'exportació crucials, i també socis econòmics estratègics de la Xina. Per tant, en comptes de delectar, la Xina també es veu afectada per les persistents turbulències econòmiques de les economies avançades.

La imminent cimera del G-20 ofereix una nova oportunitat perquè la comunitat internacional s'enfronti als reptes més difícils que presenta actualment l'economia mundial.

Esperem que l'honestedat i la cooperació s'imposin als perjudicis i l'estretor de mires".

Aeroport de Ciudad Real: Una idea de Rodrigo Rato i Álvarez Cascos per robar a mansalva

La versió de qui llavors era el president de la Cambra de Comerç de Ciudad Real, el constructor Juan Antonio León Triviño: "La idea va néixer arran d'una instància del Ministeri d'Economia, del que el responsable a finals dels noranta era Rodrigo Rato. Es van fer unes auditories a les cambres de comerç i a nosaltres ens van recomanar que promoguéssim el comerç exterior i que estudiéssim la possibilitat de crear un aeroport de càrrega. I això vam fer. Comptavem amb el gran suport del llavors ministre de Foment, Francisco Álvarez-Cascos".

I és que el president feixista i corrupte de Bankia té darrera seu una gran trajectòria com a podrit i incompetent, no sols com a ministre 'liberalitzador' d'de sol d'Aznar, ans com falsificador de comptes al mateix FMI. La seva incompetència ha estat provadament ratificada junt amb sa corrupció. Un pretext més, un de tants, per requalificar sòl i donar un gran cop de pilota a l'Espanya feixista de finals dels noranta.

Això és el que el secretari general de CCOO a Ciudad Real, Felipe Pérez, creu que hi havia darrere del projecte del ruïnós aeroport manxec: "Els constructors van concebre això com un gran aeroport de càrregues. El negoci pretenien fer-ho venent a preu industrial per instal·lar naus un terreny limítrof. Però els ecologistes van denunciar i això va arruïnar els plans inicials".

La iniciativa no hauria estat possible sense els més de 100 milions d'euros que va dipositar la fallida i intervinguda Caixa de Castella la Manxa en el projecte i sense les desenes de crèdits que va concedir a accionistes privats i que no han estat retornats, sense que els deutors -tots màfia dell clans PPPSOE, com el mateix falangista de l'Opus Dei José Bono- hagin estat perseguits. Una caixa els gestors van ser nomenats tant per dirigents del PSOE com del Partit Popular, amb salaris d'or i curriculums de lladres.

HRW acusa als mercenaris de l'OTAN de 'terroritzar' torturar i abusar dels habitants de Tawerga

L'ONG Human Rights Watch (HRW) ha denunciat que mercenaris libis de l'OTAN i de les monarquies feixistes àrabs de la ciutat de Misrata estan "aterroritzant" als habitants desplaçats de la propera localitat de Tawerga, als quals acusen de progadafistas, i assegura en un comunicat que Tawerga, d'uns 30.000 habitants, es troba totalment despoblada i que dirigents mercenaris de Misrata han mostrat el seu convenciment que els seus residents no haurien de tornar.

HRW assegura que, segons els testimonis de 61 habitants d'aquesta localitat, milicians de Misrata, situada a 200 quilòmetres a l'est de Trípoli, s'han disparat, colpejat, abusat, torturat i detingut de manera arbitrària a ciutadans de Tawerga, moltes de les cases han estat saquejades.

Per a la directora de HRW a l'Orient Mitjà i el Nord d'Àfrica, Sara Leah Whison, "la venjança contra els habitants de Tawerga, més enllà de les acusacions contra ells, mina l'objectiu de la revolució líbia", sense que hagi explicat quin és aquest objectiu més enllà de l'evident espoliació dels recursos libis.

Exigeix ​​control sobre els grups armats


L'ONG ha exigit al CNT imperialista, la màxima autoritat política del país nomenada per Sarkozy, que controli sota un comandament comú als més de cent grups armats que existeixen en Misrata i els exigeixi responsabilitats pels seus actes.

"Qualsevol que cometi abusos contra els habitants de Tawerga o els impedeixi tornar està cometent un delicte criminal", assegura la nota.

L'ONG, que recull nombrosos testimonis d'abusos i tortures, dins i fora dels centres de detenció de Misrata, assenyala que el vicepresident del Consell de la ciutat, Sedik Bashir Bady, va assegurar que han demanat als combatents i els guàrdies de les presons que respectin als detinguts, però que no han complert les seves ordres.
Recomanacions per posar fi als abusos

Aquesta no és la primera acusació de HRW contra la milícies de Misrata, tribu d'origen jueu-turc, que són les que han participat en més fronts de combat amb el finançament de l'aliança feixista internacional.

El 24 d'octubre HRW va denunciar que 53 presumptes progadafistas van ser executats criminalment per mercenari, sense que ningú li fes casos de Misrata en un hotel de la ciutat de Sirte, ciutat natal i últim bastió del líder libi Muammar al-Gaddafi, capturat i assassinat pels rebels el passat dia 20.

Això requereix atenció immediata de les autoritats líbies

"Això requereix l'atenció immediata de les autoritats líbies per investigar els fets i exigir comptes als responsables", va dir llavors el director d'emergències de HRW Peter Boukaert.

Aquestes denúncies, al costat dels vídeos difosos sobre les tortures a què va ser sotmès Gaddafi després de la seva detenció, han demostrat que la publicitada pel feixisme com rebel·lió popular no era més que un exèrcit d'assassins i mercenaris que les monarquies dictatorials àrabs utilitzen en el seu estratègia amb els aliats plutocràtics de l'OTAN.

Mentre veus a tot el món denuncien als assassins Sarkozy, Cameron i Obama com genocides i criminals de guerra davant el TPI.

Els regidors de Barcelona, amb l'escola i la sanitat privada

La majoria dels regidors de l'Ajuntament de Barcelona ha optat per l'escola i la sanitat privada. Quant a educació, 22 dels 28 d'edils amb fills els porten a l'escola privada o concertada, mentre que un 22% de regidors elegeixen la pública. Dels que opten pel sector privat o concertat, 10 són de CiU, 7 del PSC, 4 del PP i 1 d'UpB, mentre que 2 de CiU, 1 d'UpB, 1 del PSC i els 3 d'ICV-EUiA es decanten per l'ensenyament públic.

Segons una enquesta als edils que publica aquest mes la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (Favb) en la seva revista 'Carrer', dos regidors són els únics dels 41 del consistori que tenen fixada la seva residència en un altre municipi. Es tracta del cinquè tinent d'alcalde i responsable de Cultura, Jaume Ciurana, i del regidor de presidència i de Sants-Montjuïc, Jordi Martí, segons han confirmat fonts del consistori.

L'enquesta ha estat contestada de manera voluntària per tots els edils menys un del PP, de manera que participen els 14 del Govern municipal de CiU, els 11 del PSC, vuit del PP, els cinc d'ICV-EUiA i els dos d'UpB, que n'integra un d'ERC i un altre de DC.

En aquest àmbit destaca el cas de l'alcalde, Xavier Trias (CiU), els quatre fills del qual han passat per l'escola pública, la privada i la concertada.

La preferència pel sector privat s'estén també a la sanitat, i és que 23 edils --10 d'ells de CiU-- tenen subscrita una pòlissa amb una mútua mèdica i representen el 58%, tot i que tots es declaren també usuaris de la seguretat social.

Revela que un 75% de regidors resideix en quatre districtes de la ciutat -Sarrià-Sant Gervasi (10 edils), Eixample (nou), les Corts (set) i Gràcia (sis)-, mentre que Sants-Montjuïc és l'únic en què en no viu cap.

Així, els regidors de CiU es reparteixen només entre aquests quatre districtes i Sant Cugat del Vallès, mentre que els socialistes són els que estan més repartits, ja que no tenen cap edil resident a Ciutat Vella ni a Sants-Montjuïc.

Pel que fa a la propietat dels habitatges, 28 regidors són propietaris del seu immoble, mentre que 20 paguen hipoteca i 13 viuen en pisos de lloguer.

A l'hora de moure's per la ciutat, el transport públic és el més recorregut i només quatre l'exclouen com a mitjà habitual.

Tot i això, 26 regidors disposen de cotxe propi i set moto, mentre que set més citen la bicicleta com a transport principal i l'alcalde es defineix com a usuari ambigu de tots ells.