dimecres, 28 de juliol de 2010

Braus: Què ha votat cada partit?

L'Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que prohibeix les corregudes de bous ha estat aprovada avui al parlament amb 68 vots a favor, 55 en contra i 9 abstencions. La majoria dels trenta-set diputats del PSC ha votat contra la prohibició de les curses de braus. Només Núria Carreras, Antoni Comín i Josep Maria Balcells hi han votat a favor; i Rosa Maria Farré, Joan Ferran i Antoni Castells s'han abstingut. CiU, a favor de la ILP, amb vuit vots a favor de les curses i quatre abstencions. ERC i ICV-EUiA, tots contra les curses.

D'entre els quaranta-vuit diputats de CiU, les opcions han estat més dividides, tot i que la majoria hi ha votat a favor. Antoni Frenández, Anna Miranda, Santi Vila, Xavier Crespo, Ramon Espadaler, Josep Maria Nadal i Josep Grau s'hi han mostrat en contra. Els diputats convergents que s'han abstingut són: Maritxell Ruiz, Rosa Fortuny, Irene Rigau i Agustí López.

Ha estat una votació atípica, perquè els dos principals partits, CiU i PSC, han donat llibertat de vot als seus diputats. Per la seva banda, tots els diputats d'ERC i ICV-EUiA hi han votat a favor i tots els diputats de PP i Ciutadans hi han votat en contra.

Les curses de braus prohibides a Catalunya

El Parlament aprova per 68 vots a favor i 55 en contra la prohibició de les curses de braus. Desenes de periodistes, fotògrafs i càmeres de televisió eren a les portes del Parlament de Catalunya on avui es votava l'iniciativa legislativa popular per prohibir els toros, mentre que la presència de defensors i detractors d'aquest espectacle ha estat més aviat escassa.

L'expectació sense precedents que ha generat aquesta votació ha estat enorme tant a mitjans espanyols com internacionals, els corresponsals del quals s'han arremolinat a l'entrada de la cambra catalana per intentar polsar les últimes opinions dels taurins i els abolicionistes abans que comenci la sessió plenària en la qual es decidirà el futur dels toros a Catalunya.

Entre els presents a l'exterior hi havia Lluís Villacorta, organitzador de les concentracions antitaurines que se celebren a la plaça de toros de la Monumental, i que avui s'ha despullat i s'ha tirat a sobre un pot de pintura vermella com si fos sang per a, una vegada més, denunciar la crueltat contra els animals: "Fins que no s'acabin les corrides, seguirem acudint a la Monumental, fins i tot durant la moratòria que es fixi fins al 2012", ha afirmat l'activista.

A uns pocs metres més enllà s'ajuntaven els defensors de les corrides que per abonar la catalanitat d'aquest espectacle han vingut embolicats en banderes catalanes, fins i tot una estelada amb el perfil d'un toro imprès, i amb cartells en els quals es podia llegir: "Llibertat, toros sí, prohibició no".

A més d'aficionats, i professionals, entre ells el torero català Serafín Marín, hi havia també una agrupació de ramaders catalans que defensaven el manteniment d'aquesta tradició.

La tensió ha crescut quan ha entrat al Parlament el vicepresident del govern català, Josep-Lluís Carod-Rovira, al qual alguns exaltats han cridat: "dictador!".

Molts diputats han optat per arribar a peu al Parlament per evitar ser reconeguts i tenir problemes similars.
http://www.emporda.info/catalunya/2010/07/28/catalunya-periodistes-pocs-anti-taurins/85462.html

La reforma laboral impacta de ple a Correos


Abans de la reforma s'exigien rigorosos requisits formals i causes acreditades per autoritzar acomiadaments col.lectius (ERO) o objectius individuals. En cas d'incompliment dels requisits, els acomiadaments es declaraven nuls, AMB OBLIGACIÓ DE readmetre als treballadors i treballadores. Després de la reforma, fent concessió al que els empresaris porten demanant durant dècades, desapareixen bona part dels requisits i es flexibilitzen les causes, permetent fins i tot invocar causes futures (acomiadament preventiu). En cas d'incompliment, l'acomiadament passa a ser improcedent, SENSE OBLIGACIÓ DE readmetre. És a dir, es facilita l'acomiadament lliure.

N'hi haurà prou ara amb que Correos invoqui que al futur millorarà la seva situació amb els acomiadaments: per exemple, en l'actual estrangulament econòmic de Correus, més amb una Llei que aparta a l'Estat del seu finançament, l'empresa tindrà una perfecta excusa per acomiadar part de la plantilla, sense acudir a cap altra mesura alternativa.

2. PERQUÈ DINAMITA NOSTRA NEGOCIACIÓ COL.LECTIVA I EL NOSTRE MARC DE DRETS LABORALS I SALARIALS

Abans de la reforma dels pactes i acords tenien eficàcia vinculant. Si Correus volia modificar el sistema pactat d'entrada, Menjars Ocupació, Concurs Permanent, Concursos de Mèrits, reajustament, criteris de meritació de l'CPA i Trams, horaris d'entrada i sortida, regulació de AAPP, ajudes d'Acció Social, etc., Havia sotmetre's a un complex procediment i acreditar les causes que, si escau, justifiquessin la modificació o inaplicació del que s'ha pactat.

Després de la reforma, es posa a disposició de totes les empreses, també Correus, un mecanisme que permet saltar a la pràctica tot procediment, tota negociació i tota intervenció sindical, per modificar qualsevol de les matèries esmentades i li facilita la màxima flexibilitat per a contractar com vulgui i quan vulgui, fins i tot a través d'ETT, i retallar drets laborals i salarials. Es dinamita la força vinculant de la negociació col.lectiva. O el que és el mateix, es posa l'empresari en la cúspide DE LES DECISIONS a manera de totalitarisme laboral.

3. PERQUÈ AFECTA A TOTS ELS COL.LECTIUS

Al personal laboral fix. Perquè, sigui amb contractes anteriors o posteriors a la reforma, resulta directament afectat per la flexibilització de les causes de l'acomiadament (acomiadament lliure), sigui dins d'un ERO, sigui amb acomiadaments objectius individuals, rebaixant en la pràctica la indemnització per acomiadament a 20 dies per any, en lloc de 45. I perquè, a més, es troba directament afectat per tots els retalls laborals i salarials descrits més amunt.

Al personal laboral temporal. Perquè, a més del vist per al personal fix, a aquest personal també l'afecta la possible supressió de les Borses d'Ocupació. S'ha donat carta blanca a la implantació de les ETT ¿s en el Sector Públic. Correus podria contractar a dit i a la carta.

Al personal funcionari. Perquè a Correus es regulen conjuntament les condicions de tot el personal, funcionari o laboral, sota el principi de a igual treball, els mateixos drets i igual salari (principi de convergència de regulacions). Per això hi ha matèries que no es poden distingir (concurs permanent, concurs de mèrits, reajustaments, acció social etc.) I que, en resultar afectades per al personal laboral, també es veuran minvades per al personal funcionari. Altres matèries amb una base legal diferent (salaris, ocupació, etc.), També es veuran afectades perquè l'empresa tendirà a estendre al personal funcionari les mesures que imposi per al personal laboral.

¿PER QUÈ SECUNDARLA?

Pel general, perquè es retiri o es recondueixin els seus efectes nocius que afecten a milions de persones del nostre entorn més proper, als que es vol convertir en carn de canó del mercat laboral. I a Correus, amb la Vaga General i amb les mobilitzacions sectorials, per arrencar a la Direcció el compromís que no apliqui la Reforma en una empresa que ja té prou flexibilització i que no necessita ajuda extra de la Reforma Laboral. En cas contrari, estarà servit el conflicte permanent.

Es va poder reconduir la Reforma Laboral imposada el 2002 (fins i tot una vegada aprovada) pel Govern del PP que va veure obligat a retirar-la, i igualment es pot doblegar EL POLS AL GOVERN IA CORREOS AMB LA MOBILITZACIÓ.

Rússia recolza les negociacions d'Iran

Moscou dóna suport a la intenció de l'Iran de sostenir negociacions a nivell d'experts sobre el subministrament de l'urani enriquit al 20% per al reactor científic de Teheran, va comunicar el Departament d'Informació i Premsa del Ministeri d'Afers Exteriors de Rússia: "Moscou està a punt per participar en aquest reunió. Considerem que és important convidar a representants del Brasil i Turquia. Aplaudim el pas que dóna Teheran, ja que permet emprendre l'anàlisi pràctic dels aspectes tècnics de l'abastament amb combustible del reactor científic de Teheran, basant-se en les propostes que van fer les parts, inclosa la declaració tripartita de l'Iran, Brasil i Turquia del 17 de maig.

La feliç realització d'un esquema del canvi contribuiria a crear un clima propici per seguir avançant cap a la solució de tots els problemes vinculats amb el programa nuclear de l'Iran i recuperar la confiança en el seu caràcter pacífic ", diu un comunicat emès per la cancelleria russa.

Teheran va enviar la vigília un missatge al director general de l'Organisme Internacional per l'Energia Atòmica (OIEA), Yukio Amano, en què va acceptar celebrar una reunió d'experts per analitzar aspectes tècnics de la realització del canvi de combustible nuclear.

Turquia i Brasil concertar amb l'Iran un conveni tripartit sobre el canvi d'urani en territori turc. Segons aquest document, l'Iran enviaria a Turquia 1,2 tones de la seva urani de baix enriquiment (al 3,5%) ia canvi rebria durant un any 120 quilograms de l'urani enriquit al 20%.

L'UE sotmesa i servil davant EUA

Les noves sancions contra Teheran aprovades la vigília pels ministres d'Exteriors de 27 països membres de l'Unió Europea, signifiquen que aquest organisme està perdent la seva independència, va declarar el portaveu del Ministeri d'Afers Exteriors de l'Iran, Mahmud Mehmanparast: "L'UE va aprovar aquestes mesures sota la pressió dels EUA i ho va fer a cegues, de manera que va demostrar perdre la seva individualitat i independència", va dir Mehmanparast. El passat dilluns durant una reunió a Brussel.les els cancellers dels 27 països membres de l'UE van aprovar sancions complementàries contra l'Iran, la majoria de les quals entraran en vigor des de dimarts, 27 de juliol. Rússia ha qualificat d'inacceptables les sancions al marge de l'ONU, com també Xina.

Les sancions preveuen la congelació d'inversions en el sector de petroli i gas, la prohibició de transferir a l'Iran tecnologies i equipament sectorial que puguin ser usats amb finalitats militars.

El portaveu de la cancelleria va qualificar de ineficaces i no constructives les noves sancions. Anteriorment, Mehmanparast va descartar que les sancions de l'UE contra l'Iran influïssin a Teheran i va afirmar que dificultaran i frenaran el procés d'arranjament del problema nuclear iranià.

"Aquestes accions de l'UE representen la política que porta l'Occident contra l'Iran al llarg de 30 anys, política que, d'una banda, no té resultats i enforteix l'esperit d'autosuficiència i resistència de la gran nació iraniana, i, d'altra , priva l'UE i en total, a tot el món de la singular oportunitat de cooperar amb una potència que té un significatiu potencial polític, econòmic i cultural", va dir Mehmanparast.

El passat 10 de juny el Consell de Seguretat de l'ONU va aprovar una resolució que va imposar noves mesures contra l'Iran.

El document introdueix sancions contra bancs iranians a l'estranger en el cas que puguin tenir vinculació amb els programes nuclears o tecnologia de míssils iranians. Així mateix, demana reforçar els controls en realitzar transferències a través dels bancs iranians, fins i tot el Banc Central, i recomana bloquejar transaccions de l'Iran, en particular en matèria d'assegurança.

Poc després EUA va anunciar sancions unilaterals contra Teheran.

Així mateix, l'UE preveu ampliar les restriccions de visat i embargar els comptes bancaris dels Guardians de la Revolució Iraniana. A més, es proposa prohibir que els bancs iranians operin en el territori dels 27, i vetar l'entrada dels vaixells de la companyia de transport marítim Irisil a les aigües territorials comunitàries.

"EUA fomenta i crea mercats de narcotràfic"

El líder de la Revolució Cubana, Fidel Castro, afirma que la presència dels EUA a Colòmbia i l'Afganistan, els majors productors de cocaïna i heroïna respectivament, és lògica ja que és el país creador dels mercats i promovedor del consum d'estupefaents: "Construir armes i més armes [...] per lluitar contra el narcotràfic quan són els que han creat el mercat, ells [EUA] els que han promogut l'ús i estan en els llocs claus, que són els més grans productors: Colòmbia és el productor més gran de cocaïna i l'Afganistan és el més gran productor d'heroïna", va dir Castro durant la seva trobada amb la intel.lectualitat cubana en el marc de les commemoracions del Dia de la rebel.lia Nacional.

El líder cubà, considera que l'ocupació militar que porta a terme EUA a la regió llatinoamericana i altres parts del món, amb l'excusa de combatre el narcotràfic, per a això creen "armes i més armes", demostra el nivell d'irresponsabilitat d'aquest país al no poder controlar les seves intencions de domini.

"Està demostrant totes aquestes coses el nivell d'irresponsabilitat de l'imperi. No controlen, no poden controlar els seus actes [...] pertanyen a la prehistòria, tot això està inspirat en un propòsit molt noble: combatre les drogues", va expressar el líder cubà durant la trobada amb els intel.lectuals del país durant el memorial que se li oferia a l'escriptor José Martí a l'Havana.

Pel que fa a la situació de l'Iran i Corea del Nord, el líder cubà va indicar que tota la situació demostra que un atac armat nord-americà és "ineludible". També va aprofitar l'oportunitat per fer responsable al president nord-americà, Barack Obama, pel vessament de cru al golf de Mèxic.

Sobre això, va dir que Obama, per la seva ambició de trobar més cru, va autoritzar a l'empresa britànica, British Petroleum (BP) a perforar a més de vuit mil metres de profunditat, sabent que aquest sector és "el punt més perillós" del món. Com a resultat va esclatar la plataforma Deepwater Horizon el passat mes d'abril produint el major vessament de la història als EUA.

Així mateix, va anunciar que properament es publicarà un llibre en què narra la victòria davant l'ofensiva de la tirania de Fulgencio Batista contra l'Exèrcit Rebel en la Serra Mestra en 1958. En aquest succés 300 homes van ser capaços de derrotar a 10 mil soldats ben armats i recolzats per l'aviació i la marina nord-americana.

El PCE insta Zapatero a mostrar "el mateix interès" pels Cinc

El Partit Comunista d'Espanya (PCE) ha instat el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero a prestar "el mateix interès" pel denominat grup de 'dels cinc cubans', presos als Estats Units acusats d'espionatge, i que exigeixi el seu "immediat alliberament" i aconsegueixi "el seu trasllat a Espanya" com en el cas de 20 mercenaris a sou d'EUA i Miami detinguts en el marc de la Primavera negra i que ja es troben en territori espanyol vivint del cuento.

El secretari general del PCE, José Luis Centella, ha emplaçat el Govern a "continuar en la mateixa línia treballant, amb el mateix interès, per demanar que es excarcera 'els cinc cubans' que van ser detinguts i empresonats quan intentaven acabar amb els grups terroristes que es preparen des dels EUA per cometre atemptats a Cuba".

Gerardo Hernández, René González, Ramón Labañino, Fernando González i Antonio Guerrero, que integren el denominat grup de 'dels cinc cubans', van ser detinguts el 1998 i condemnats per un tribunal de Miami el 2001 a penes de cadena perpètua per espionatge. Actualment, un d'ells segueix condemnat a cadena perpètua, i als altres quatre se'ls van revisar els casos, encara mantenen condemnes de més de 20 anys de presó.

El PCE va criticar "el doble tracte" dels Estats Units que "acull en el seu territori a terroristes confessos i condemnats com Posada Carriles" -i va reclamar la extradició "perquè rebi un judici pels crims comesos"-, al mateix temps que "dóna un tracte inhumà a aquests cinc herois de la lluita antiterrorista".

"Són patriotes cubans que mai van tenir la intenció de danyar els valors del poble nord-americà, ni la seva integritat, sinó defensar el seu país, que ha sobreviscut durant gairebé 50 anys a múltiples agressions i amenaces a la seguretat, a plans de subversió, sabotatges ia la desestabilització interna. Qualsevol país té dret a defensar dels seus enemics, que utilitzen el territori nord-americà per planejar, organitzar i finançar actes terroristes violant les pròpies lleis internes que els prohibeixen", insisteixen des del PCE.

El PCE va criticar així mateix "els grups terroristes d'origen cubà i els seus mentors econòmics i polítics nord-americans" té com a objectiu "influir per propiciar un conflicte" entre Estats Units i Cuba i que "tracten d'impedir amb diferents pretextos, mitjançant lleis i regulacions, que els nord-americans viatgin lliurement a Cuba i valorin la situació real del país". "També obstaculitzen la cooperació en temes d'interès mutu com la lluita contra l'emigració il legal i el tràfic de drogues que tant afecta la població nord-americana", van denunciar.

Pizarro mentí davant el Tribunal Suprem

L'ex responsable de la Unitat de Patrocinis d'Endesa, Gabriel Castro, ha dit aquest dimarts que el patrocini a uns cursos dirigits pel jutge Baltasar Garzón en la Universitat de Nova York es va fer amb el coneixement i consentiment de l'expresident d'aquesta entitat Manuel Pizarro. Així ho ha manifestat Castro, que també ostentava el càrrec de director corporatiu de Comunicació d'Endesa, durant la seva declaració com a testimoni davant el magistrat del Tribunal Suprem (TS) Manuel Marchena, instructor de la causa contra Garzón per els diners que aquest suposadament va rebre durant seva estada a la citada universitat, en els anys 2005 i 2006.

Per la seva banda, Pizarro va declarar el passat 13 de juliol davant Marchena que mai va parlar amb Garzón de l'esmentat patrocini, matèria sobre la qual ell no decidia perquè era competència de la Unitat de Patrocinis. De manera que va apuntar directament cap a Gabriel Castro.

Marchena instrueix la querella contra Garzón dels advocats José Luis Mazón i Antonio Panea, que l'acusen de prevaricació i suborn per rebre presumptament del Banc Santander més de 302.000 $ durant la seva estada en aquesta universitat i després haver arxivat una querella contra directius del banc.

Endesa, BBVA i Telefónica


L'instructor vol saber si, a més del Santander i Cepsa, també Endesa, BBVA i Telefónica van abonar alguna quantitat a la Universitat de Nova York, per el que els va requerir que certifiquessin les quantitats abonades a aquesta durant el temps en què Garzón va romandre a Nova York donant classes i ha pres declaració en qualitat de testimonis als seus responsables.

Endesa va remetre al Suprem diversos documents, entre ells cartes i contractes

Endesa va remetre al Suprem diversos documents, entre ells una carta enviada el 2005 a Pizarro per la directora del Centre de Dret i Seguretat de la Universitat, Karen Greenberg, en la qual reclama fons per al projecte 'Terrorisme i Seguretat' coordinat per Garzón.

També van aportar un contracte signat entre Endesa i aquest centre en el qual manifesta el seu interès a participar com a patrocinador d'aquest curs amb 250.000 dòlars, encara que en una altra documentació leguen que el 2006 van pagar 125.000, així com un document amb un sobre amb la capçalera de Garzón.

Segons fonts jurídiques, Castro ha indicat que les decisions sobre els patrocinis no es prenien sense el consentiment ni el coneixement del president de l'entitat i ha indicat que la referida quantitat no era infreqüent.

Mai ha parlat amb Garzón


També ha explicat que Endesa no tenia cap judici a l'Audiència Nacional i ha dit que ell mai ha vist ni ha parlat amb Garzón, suspès cautelarment de les seves funcions a l'Audiència Nacional al obrir-li judici oral el Suprem per declarar-se competent per investigar les desaparicions durant el franquisme.

També ha explicat que Endesa patrocina a nombroses universitats

El rellevant per Endesa d'aquests cursos, segons ha dit el testimoni, era que es tractava de la Universitat de Nova York, amb la que tenien vincles, i perquè es tractava de terrorisme i l'elèctrica patrocina la Fundació feixista de Víctimes del Terrorisme "amb una quantitat que, en els darrers anys, duplica la concedida a la Universitat".

El testimoni també ha explicat que Endesa patrocina a nombroses universitats.

Segons els lletrats de l'acusació, Castro ha desmentit a Pizarro, que "si estava informat del patrocini", de manera que estudiaran si presenten una denúncia contra ell per fals testimoni.

Mazón i Panea han demanat al Suprem que torni a citar a declarar a Garzón, que ja va comparèixer a l'Alt Tribunal per declarar sobre aquest assumpte el passat 15 d'abril, així com a la funcionària judicial que presumptament va acompanyar Garzón a Nova York, Maria del Mar Bernabé, que ho va fer el passat 21 d'abril.

L'AN desestima el recurs de Fabra

L'Audiència Provincial de Madrid ha desestimat un recurs interposat pel president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, contra la revista Interviú per considerar que diverses informacions sobre el seu patrimoni constituïen delictes de revelació de secrets oficials i informació privada, injúries i calúmnies. La resolució judicial representa una bufetada a la cara de Fabra: "No es pot pretendre que una investigació fiscal amb evident interès públic romangui en secret, i imputar semblants delictes pel fet de la seva publicació", assenyala la sentència.

"El dret a l'honor, a la bona imatge pública i, fins i tot, a la intimitat, han de cedir a favor del Dret Constitucional a emetre i rebre informació veraç", rasa.

L'acte confirma una resolució del jutjat d'instrucció número 4 de Madrid que decretava el sobreseïment provisional i l'arxiu de la querella.

La defensa del president de la Diputació castellonenca i del PP a la província va recórrer aquesta decisió i ara l'Audiència Provincial la ratifica i destaca que va tenir una "impecable motivació".

En els raonaments jurídics, s'explica que la querella part de la "evident" revelació per part d'un funcionari de l'Agència Tributària (AEAT) d'informació sobre el patrimoni de Fabra.

Però el que no està demostrat, afegeix, és que aquest funcionari anònim hagi estat qui ha facilitat la informació als querellats, un punt "important, doncs, es tracta d'una causa pericial, no hi caben les suposicions sinó els elements constatats per prova directa o, almenys, indiciària".

De la mateixa manera, argumenta que "no està justificada la finalitat de perjudicar el querellat, l'únic que consta és la finalitat de publicar determinada notícia, d'emetre informació".

Fabra no és un particular


Així mateix, fa èmfasi en que aquestes notícies "no fan referència a un particular, sinó a tota una autoritat, ni més ni menys que el president de la Diputació de Castelló".

"El comportament cívic de les autoritats és qüestió d'especial interès per al ciutadà i el seu coneixement també ho és". En aquesta línia, sosté que en el present cas que els ciutadans coneguin la recerca fiscals Fabra "mai podria constituir els delictes que imputa, atesa la seva condició d'autoritat pública".

"No s'han publicat en aquest cas dades reservats del seu patrimoni, sinó una investigació sobre el procedir patrimonial i fiscal d'un home amb responsabilitats públiques, que gestiona ingents sumes de diners, també públic, i del que el seu comportament presenta un indubtable interès per els ciutadans de la província de Castelló i de tot el país", recalca.

Transparència

La sala subratlla que la jurisprudència va en aquest camí i fa notar que "el sistema democràtic espanyol no ha pogut evitar la crisi de moralitat que pateix en l'actualitat la classe política, però té indubtables avantatges, i una d'elles, essencial, és la que permet la transparència i el coneixement de les dades referides a personalitats públiques".

"El comportament cívic de les autoritats és qüestió d'especial interès per al ciutadà i el seu coneixement també ho és", sentencia.

Absolts per haver declarat sota tortures

El Tribunal Suprem espanyol ha absolt per falta de proves a Ainhoa Pagoaga, Iban Etxebarria, Urko Pagoaga i Borja Oregi, condemnats a sis anys de presó per l'Audiència Nacional espanyola per pertànyer a Segi, i ha confirmat la mateixa pena per Estebe Gandiaga, Zaloa Zenarruzabeitia, Eneko Etxaburu i Eneko Ostolaza. Segons informa l'agència Europa Press, el tribunal ha estimat parcialment el recurs dels quatre primers i ha basat la seva sentència absolutòria en què els quatre joves només es van declarar "culpables" en dependències policials. Per al Suprem: "Les declaracions presentades a la seu policial no es poden considerar en si mateixes proves de càrrec", sinó que han de ser valorades pel tribunal i, a través d'elles, "es podrien obtenir dades que portin a altres proves, aquestes sí estrictament processals".

"Tot i que la declaració sigui valorable, la prova de càrrec no ve constituïda en realitat pel contingut de la declaració policial considerat en si mateix i aïllat de qualsevol element, sinó per la dada objectiu de caràcter incriminatori ja aportat en aquesta declaració, la realitat ha estat posteriorment comprovada per altres mitjans", indica en la seva sentència.

En el cas de Oregi, la decisió assenyala que encara que aquest jove va reconèixer formar part d'un grup que executava accions de kale borroka, "no totes les persones que executen actes de violència urbana han de reputar, per això, membres de Segi, ja que aquests actes són comesos per altres membres d'organitzacions o col.lectius diferents".

Per contra, a l'hora de confirmar la condemna de Gandiaga, Zenarruzabeitia, Etxaburu i Ostolaza, el Suprem sí que ha donat per bones les declaracions inculpatòries arrencades a Oregi a la seu policial i afirma que aquestes vénen corroborades per les declaracions de dos funcionaris policials que van efectuar seguiments a aquests joves i per la documentació aprehesa quan van ser arrestats.

Van denunciar tortures

Aquests vuit joves de Lea-Artibai, detinguts el 23 de gener de 2008 i empresonats tres dies després, van ser els primers que van seure a la banqueta dels acusats de l'Audiència Nacional espanyola acusats de pertànyer a Segi des que el Tribunal Suprem espanyol titllés de "organitzacions terroristes" a Jarrai, Haika i Segi.

Durant el judici, van denunciar una i altra vegada que estaven sent jutjats únicament per la seva militància política. Tots es van negar a contestar les preguntes del fiscal i van recordar que les declaracions dels interrogatoris van ser obtingudes sota tortures, com ja havien denunciat en el seu moment.

L'església no podrà robar més a Caja Sur

El president de BBK, Mario Fernández, va anunciar aquest dilluns a Sevilla que "modificarà de manera substancial el contingut" de la milionària obra social de Cajasur, centrant en la inclusió social, la cultura i la joventut. Sota el control de l'Església, l'obra social de Cajasur, que reparteix uns 20 milions d'euros l'any, va enfonsar la caixa repartint els diners públics entre la Conferència Episcopal, la Diòcesi de Còrdova i els projectes religiosos i vinculats al clergat, a part de regals com el de la foto al cap de l'estat més ric, immoral i lladre del planeta, que tornarà al novembre a seguir robant i intentar influir en les eleccions catalanes.

"Tindrem en compte la idiosincràsia de Còrdova, però imprimint el nostre segell, plural i obert a la societat", explica a públic un portaveu de la caixa basca. El canvi tindrà un impacte segur a Còrdova, una ciutat amb un teixit religiós-però també cultural, esportiu i associatiu en general-basava en part la seva dinamització en els convenis, patrocinis o subvencions de l'obra social. Durant tot el fallit procés de fusió amb Unicaja, l'Església va lluitar amb ungles i dents per conservar poder a la mateixa.

Canvis "rellevants"

Encara que no va precisar quins, el president, Mario Fernández, va dir que els canvis seran "rellevants", si bé va afirmar que "tot" el relacionat amb l'obra social es seguirà decidint des de Còrdova. Preguntat per la possibilitat que l'Església tingués alguna representació a la caixa, Fernández va ser rotund: "No".

El president de BBK va mantenir aquest dilluns a Sevilla una reunió de treball de gairebé dues hores amb Antonio Ávila, conseller d'Economia andalús, i també una trobada protocol.lari amb el president de la Junta, José Antonio Griñán. La cita tenia força política. No és un secret que per Griñán va ser un enorme disgust l'adjudicació de Cajasur a BBK per part del Banc d'Espanya.

No obstant això, un cop consumada l'operació, la Junta ha evitat mirar enrere, centrant el seu missatge en la preservació dels llocs de treball. Fernández va dir aquest dilluns que els ajustos laborals seran "necessaris", encara que va assegurar que els pactarà amb els sindicats. I va subratllar: "Res més allunyat de la realitat que dir que Cajasur se'n va de Andalusia. Venim a invertir una molt important xifra de capital a Andalusia a través de Cajasur".





/2010/05/cajasur-niu-de-lladres-i-feixistes.html

/2010/05/caja-sur-lesglesia-ha-robat-2000.html

/2010/05/on-son-els-diners-que-lesglesia-ha.html

Albiol: "On són els diners per salut?"

Marina Albiol, diputada d'EUPV, acusa al Partit Popular d'incomplir reiteradament els pressupostos en matèria de centres de salut a les comarques del nord i considera que no “són més que paper mullat que no tenen cap intenció de complir”. Albiol considera que és absolutament inacceptable que poblacions com Vinaròs, Borriana, Onda, Castelló, Orpesa i Peníscola “esperen infraestructures sanitàries molt necessàries que no apleguen mai”, i exigeix, que el conseller de sanitat Cervera, explique exactament “on s'han gastat els diners pressupostats per a centres de salut que mai s'han construït ni donat servei a la ciutadania”.

La representant de la formació d'esquerres recorda que algunes d'ells es troben pressupostats de manera reiterada des de l'any 2007 en tots els pressupostos del Consell, “sense que a dia d'hui cap d’ells done servei, com són els centres de salut de Borriana II i Vinaròs II, i el centre auxiliar de Peníscola”. “Una autèntica vergonya, que es repeteix any darrere any, estan prenent el pel a tots els ciutadans i ciutadanes d'aquestes terres”, recrimina.

La portaveu d'Esquerra Unida acusa al PP de deixar abandonada la sanitat a Castelló per falta d'interès en potenciar el sector públic, “els diners que maneja el Consell es van cap a altres activitats molt menys bàsiques i necessàries, però molt més costoses com els grans esdeveniments” i finalitza afirmant que el Partit Popular, “ha perdut tota la credibilitat i confiança en la ciutadania amb les seues mentides constants”.

Torró certifica la mort de la CAM

El diputat autonòmic d’EUPV Lluís Torró considera que l’aprovació de la SIP amb Cajastur i les caixes de Cantàbria i Extremadura: “No aporta cap sorpresa, sinó que és la confirmació de que la CAM queda en claríssima situació de minoria respecte Cajastur, malgrat ser una caixa més gran. Aquesta situació sols fa que sentenciar la desaparició pròxima de la CAM, tal i com des del principi de la fusió advertíem des d’EUPV. La seua privatització acabarà sent un fet”.

Torró considera que l’escenari que ha rodejat la SIP de la CAM “ha estat vergonyós durant les últimes setmanes. Moltes han estat les veus contràries a la fusió, tanmateix l’administració ha mantingut una postura complaent amb els interessos financers, deixant de racó els interessos dels valencians i valencianes i fent perdre les caixes autonòmiques, la CAM i també Bancaixa”.

Esquerra Unida alerta que la situació de la CAM respecte Cajastur: “És absolutament d’inferioritat, i aquestes condicions ja aprovades, sentencien encara més el seu futur: El d’estar condemnada a la privatització”.

Torró ha mostrat el seu recolzament als sindicats, “qui ahir mateix s’oposaren també a la SIP i no han estat escoltat el més mínim. El Consell no ha estat capaç de fer-ho, com tampoc ho ha estat d’analitzar veritablement la situació a la que aboca la fusió de la CAM ¡ la de Bancaixa”.

PP d'Ampuries acusat d'afavorir-se amb el POUM

L'Oficina Antifrau ha enviat una carta a l'Ajuntament de Castelló d'Empúries (Alt Empordà) en què insta el govern a intervenir en el polèmic procés d'aprovació del Pla Urbanístic. L'escrit al·lega que hi ha indicis d'irregularitats per part del regidor del PP, Julian Genovés. El cas va arribar a mans de l'oficina l'any 2008, quan els grups a l'oposició, CiU i PSC, van denunciar que el Pla Urbanístic 'afavoria el regidor'. Dos anys després, l'oficina ha donat la raó a l'oposició i ha fixat el termini d'un mes a l'ajuntament per rectificar la tramitació del pla. Segons l'escrit, si l'ajuntament no intervé en aquest període de temps, l'oficina durà el cas a la Fiscalia.

Els antecedents d'aquest cas es remunten al 2008 quan els partits a l'oposició, CiU i PSC, van presentar un escrit a l'oficina al·legant que el POUM 'afavoria el regidor del PP', Julián Genovés, propietari d'una immobiliària. Arran d'aquests fets, l'Oficina Antifrau va iniciar una investigació per comprovar si era cert que existien irregularitats.

Ara, l'Ajuntament de Castelló d'Empúries té el termini d'un mes per intervenir en el polèmic procés d'aprovació del POUM. Segons l'oficina, hi ha elements que denoten certes irregularitats en el procés d'aprovació i tramitació del pla i l'ajuntament haurà de rectificar tots aquests punts. Si el consistori no intervé en aquest període, l'oficina portarà el cas a la Fiscalia.

Segons el regidor de CiU a l'oposició i exalcalde del municipi, Xavier Sanllehí, l'alcalde ara té dues opcions. O bé rectifica el POUM traient els punts que presenten irregularitats o bé torna a iniciar el procés d'aprovació, excloent-ne el vot del regidor del PP. Sanllehí confia que l'ajuntament prengui les mesures necessàries perquè el conflicte no arribi a mans de la Fiscalia.

Més polèmiques


La polèmica del POUM no és l'únic conflicte que ha d'afrontar el govern municipal de Castelló d'Empúries. Fa dos anys, la Comissió Antitransfuguisme del Congrés dels Diputats a Madrid va declarar el govern del consistori 'trànsfuga'. Tot va quedar però en una declaració.

Per tal d'aclarir perquè no s'ha actuat des d'aleshores, l'Oficina Antifrau ha enviat una carta al ministre de Política Territorial, Manuel Chaves. L'escrit demana explicacions sobre el fet que des de la declaració no s'hagi emprès cap més mesura.

"La defensa de Rajoy a Fabra és indecent"

La coordinadora d’EUPV i diputada autonòmica ha afirmat que la defensa que ha fet Mariano Rajoy de Camps i Carlos Fabra “és absolutament indecent. El PP no assumeix cap tipus de responsabilitat política. Rajoy ha perdut el nord. Ni Maquiavelo li recomanaria al PP una estratègia de defensa del poder tan equivocada com la que està duent a terme, mantenint a personatges obscurs i llunyans de qualsevol tret de credibilitat, honorabilitat i transparència”.

Sanz afirma que resulta indigne “veure a Rajoy defensar a Camps com si res passara, i fer el mateix, amb la boca menuda, això sí, amb Carlos Fabra. No existeix ja en el PP cap rastre d’ètica ni cap assumpció de responsabilitat política”, lamenta.

La coordinadora d’esquerres considera que han de ser els votants del PP “i els seus militants els que exigisquen una depuració total del seu partit. S’ha demostrat que els dirigents del PP no són capaços d’actuar i el que estan fent és embrutar el nom de les institucions on tenen càrrecs polítics”.

El tripartit acusa CiU de cobrar comissions

En les seves conclusions, PSC, ERC i ICV-EUiA apunten que Ferrovial va finançar irregularment CDC a través d'un doble conveni: la constructora amb el Palau i l'entitat cultural amb la Fundació Trias Fargas de CDC. A més, conclouen que hi ha indicis de delicte. El tripartit també considera que hi va haver irregularitats en el conveni de la Generalitat i Fèlix Millet per l'hotel del Palau, la requalificació de terrenys de Millet a L'Ametlla del Vallès i el donatiu de Millet a Àngel Colom. El portaveu del PSC, Jordi Terrades ha suggerit un repartiment de comissions per obra pública del 4%.

El tripartit portarà a la fiscalia el cas del finançament irregular de CDC perquè determini si hi ha responsabilitats penals en el cobrament de comissions a CDC a través del Palau. Creuen que de la comissió d'investigació del cas del Palau i de l'informe de conclusions de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) se'n desprenen clars indicis de finançament irregular de CDC per via de la fundació del Palau de la Música i de la fundació d'aquesta formació política.

En les conclusions que el tripartit elevarà a la fiscalia també hi figuren els casos de l'hotel del Palau, el donatiu de Fèlix Millet a Àngel Colom per liquidar el PI i la requalificació de terrenys de Millet a l'Ametlla del Vallès.

La sessió d'avui arriba l'endemà que un informe de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) anunciés que la comissió parlamentària 'no permet ni confirmar ni descartar amb la rotunditat jurídicament exigible' el finançament il·legal de Convergència Democràtica (CDC). L'informe constata 'dubtes' sobre la vinculació de CDC amb determinats contractistes o proveïdors del Palau, però no pot acreditar el desviament de fons cap al partit o la fundació Trias Fargas (actual Catdem), donat el complexa entramat organitzat durant els 25 anys de govern pujolista.

D'una altra banda, l'organisme que dirigeix David Martínez Madero sí que ha trobat indicis que els ex-gestors del Palau, l'ex-president Fèlix Millet, i la seva mà dreta, Jordi Montull, van utilitzar aquesta institució no només per al benefici propi, sinó també per facilitar 'transaccions econòmiques entre adjudicataris de determinats contractes públics i responsables polítics amb capacitat concreta en les estructures del poder adjudicador'.

I és que, segons el tripartit, "ha estat possible acreditar que els recursos transferits a la Fundació Ramon Trias Fargas a través dels convenis (amb el Palau) provenen, exclusivament, de l'empresa constructora Ferrovial", una "relació de causa-efecte no desmentida per cap dels compareixents", afegeixen.

L'escrit conclou també que no s'ha pogut certificar que les activitats objecte dels convenis es realitzessin i sí veu "acreditat" que part dels recursos procedents de Ferrovial també van ser "usats per liquidar determinades factures que no es correspondrien amb serveis realitzats en aquesta institució".

"La comissió ha constatat, del conjunt d'evidències obtingudes en el transcurs dels seus treballs, que existeixen indicis suficients de causalitat entre l'obra pública adjudicada i el cobrament de comissions a través de l'entramat del Palau de la Música". En aquest context, el tripartit, que avui usarà la seva majoria parlamentària per aprovar aquestes conclusions en comissió, apunta que la documentació analitzada "permet provar l'existència d'un circuit que s'iniciaria amb les adjudicacions d'obra pública a Ferrovial".