dissabte, 2 d’abril de 2011

Set jutges del TS consideren "obligat" inscriure Sortu

"Resulta obligat", segons els principis de l'Estat de Dret, permetre la inscripció en el Registre de Partits Polítics de Sortu i, amb això, la seva activitat política, "ja que la prova practicada" en el Tribunal Suprem, en la vista celebrada per estudiar les demandes presentades per la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat, "no s'ha aconseguit desmentir que es tracta d'un intent d'una part, almenys, del món abertzale que al País Basc siguin defensades determinades aspiracions polítiques independentistes per vies estrictament polítiques, abandonant la violència i tota connivència amb ella, com exigeix ​​l'Estat constitucional".

I això no ho diu sortu. O un responsable de l'esquerra abertzale. Aquesta és la conclusió a què han arribat ni m��s ni menys que set magistrats del Tribunal Suprem, tres d'ells presidents de les seves sales, després d'estudiar la prova practicada en el procés que ha culminat amb la prohibició d'inscriure sortu en el Registre de Partits. La resolució es va dictar per nou vots a set dels 16 magistrats que componen la Sala del 61 de l'Alt Tribunal.

El vot particular que acompanya a l'acte de il.legalització de la nova formació de l'esquerra abertzale és molt crític amb l'opinió de la majoria.

Sense activitat

Declara que "només cal il.legalitzar un partit sobre la base de les seves activitats i, per tant, només quan aquestes s'hagin produït, de manera que no cap la il.legalització preventiva". I, com sortu no ha pogut inscriure's en el Registre de partits, poca activitat ha tingut i, la que se li ha conegut, circumscrita als seus estatuts, compleix àmpliament amb el contraindicio admès per la jurisprudència tant del Tribunal Suprem com del Constitucional de rebutjar i condemnar el terrorisme d'ETA.

Diu que el partit és l'aposta política del món abertzale sense usar la violència

Però és que amb la reforma operada en la Llei de Partits cap prevenció està justificada, perquè la norma permet ara a l'Estat actuar contra qualsevol formació en qualsevol moment i retirar l'acta als seus electes, en el cas que "el nou partit presti la seva connivència al terrorisme en qualsevol moment, actual o futur ".

El vot, de la redacció s'ha encarregat el president de la Sala Civil, Juan Antonio Xiol, entén que la majoria ha substituït la valoració de la prova, imprescindible fins ara en els processos de il.legalització de formacions que pretenien burlar la Llei de Partits, "per la construcció d'un relat d'identificació entre els membres de l'esquerra abertzale i ETA" en què "la creació de sortu" sorgeix "com a producte d'una instrucció directa" de la banda terrorista.

La majoria, amb aquesta finalitat, es basa en "un prolix document d'ETA de fa més d'un any" (agost de 2009) anterior a l'important debat que es va viure a l'esquerra abertzale en relació amb la lluita armada "i ho justifica amb cites parcials i conjectures incompatibles amb innombrables elements probatoris que el contradiuen, documentals, periodístics i de testimoni dels agents policials que van declarar en el procés".

Com a mínim 7 treballadors de l'ONU assassinats a l'Afganistan en una protesta per la crema d'un Alcorà

Com a mínim dotze persones, entre ells set treballadors estrangers de l'ONU, han estat assassinats aquest divendres a la ciutat de Mazar-i-Sharif, al nord de l'Afganistan, en el transcurs de les violentes protestes contra la crema d'un Alcorà als Estats Units, segons fonts policials. Fonts de l'ONU han comunicat que la xifra de morts en l'atac podria asecender assolit una xifra de 20 assassinats. Dels dotze morts, cinc són manifestants i set són funcionaris de l'ONU. D'aquests, dos són europeus, un home i una dona, i cinc nepalesos.

Segons informa l'agència Reuters, dues de les víctimes han estat decapitades.
Nacions Unides confirma l'atac

"Confirmem l'atac i també que ha mort personal de les Nacions Unides", ha dit el portaveu de l'organització Farhan Haq, que ha assenyalat que "encara hi ha confusió"respecte a les xifres.

Les autoritats policials afganeses han assenyalat que els morts podrien ser entre vuit i deu persones, tots ells estrangers.

Haq ha afegit que l'enviat especial de l'ONU a l'Afganistan, Stefan de Mistura, "està ja de viatge cap a Mazar-i-Sharif", per intentar verificar els fets i posar-se en contacte amb el personal de les Nacions Unides.

L'euríbor espanyol al 2,013%, dobla el de la zona euro sense que el govern posi fre a l'usura bancària

L'euríbor a dotze mesos va estrenar avui abril amb un repunt que el va situar en taxa diària en el 2,013%, de manera que per primera vegada en la seva història duplica els tipus d'interès a la zona de l'euro, actualment en l'1%. L'indicador ha oscil.lat, en els seus més de deu anys d'història, entre el màxim històric mensual del 5,393% que va aconseguir el juliol del 2008 i el mínim del 1,215% de març de 2010, però mai fins ara havia duplicat el tipus de mitjà de interès que el Banc Central Europeu (BCE) acorda per a la zona de l'euro.

L'indicador, el més utilitzat per al càlcul d'hipoteques, va tancar març al 1,924%, el nivell més alt dels últims 25 mesos, des de febrer de 2009, una pujada que encarirà 600 euros anuals una hipoteca mitjana de 150.000 euros contractada fa un any.

El proper dijous el BCE aprovarà, gairebé amb tota seguretat, una pujada de tipus d'interès d'un quart de punt percentual, cosa que, segons els experts consultats, empenyerà l'euríbor fins al 2,25% o el 2,60% a finals d'any.

El Pentàgon no té diners per a una missió perllongada a Líbia

El cap del Pentàgon, Robert Gates, va declarar que els Estats Units no té recursos per a una missió perllongada a Líbia per problemes pressupostaris: "Tinc certa preocupació que la missió es dilati i penso sobre possibles vies per als EUA d'evitar àmplies obligacions que no tenen terme... ja que estem en una greu crisi pressupostària", va dir Gates. Beatriu d'Holanda -líder de les plutocràcies europees- enviarà una unitat de les Forces Aèries i un vaixell de guerra a la croada imperial contra Líbia. Foto: Beatrix a la reunió Bilderberg de Sitges-2010.

El cap del Pentàgon va assenyalar, en intervenir dijous passat davant el Comitè per a les Forces Armades del Senat, que els militars nord-americans poden complir qualsevol missió a Líbia, però aquesta seria pagada amb els diners dels contribuents nord-americans, així mateix va descartar que els EUA introdueixi tropes terrestres a Líbia i va reiterar que el seu paper en l'operació de les forces aliades es limita al reconeixement, suport i comunicacions.

Gates va assenyalar que durant l'operació a Líbia les forces aliades van aconseguir reduir fins al 20-25% l'Exèrcit del líder libi Muammar Gaddafi.

Al seu torn, el cap de l'Estat Major Conjunt, almirall Michael Mullen, va indicar que actualment l'Exèrcit de Gaddafi integra 15.000 efectius, mentre que altres diuen desconeixer el nombre de tropes lleials al govern en total contradicció informativa.

D'altra banda, el govern de la reina Beatrix d'Holanda, citat per la BBC a la seva pàgina oficial, va anunciar que enviarà una unitat de les Forces Aèries i un vaixell de guerra a la croada de l'OTAN.

Anteriorment, les autoritats holandeses van declarar que garantiran una zona d'exclusió a Líbia d'acord a la resolució respectiva de l'ONU només en el cas que l'OTAN assumís el peno control sobre les operacions, diluint així la responsabilitat pels seus abusos i crims de guerra.

Anticorrupció demana imputar la plana major del Govern valencià

La situació de Francisco Camps i el seu nucli dur a la Generalitat i el PP valencià es va veure ahir agreujada després de difondre's l'escrit en què la Fiscalia Anticorrupció demana al Tribunal Superior valencià (TSJCV) que investigui el presumpte finançament il·legal del partit a través de la trama Gürtel, que al seu torn va rebre no menys de 14 milions en contractes, i d'una bateria d'adjudicataris públics que, segons la Policia i Hisenda, van pagar despeses electorals del PP per gairebé 900.000 euros el 2007 i 2008. La Fiscalia implica de forma expressa en delictes de corrupció penats amb presó a nou càrrecs del PP i, de forma tàcita, al propi Camps. Ara, el TSJCV ha de decidir si assumeix o no la investigació després de dos anys donant llargues a l'assumpte.

En el seu escrit al TSJCV, Anticorrupció apunta a Camps en connectar els contractes multimilionaris (14 milions) que van rebre les empreses lligades a la xarxa amb els vestits que els seus responsables van regalar al president. I al subratllar que algun dels contractes atorgats a Orange Market va requerir la "preceptiva autorització del Gabinet del president".

A Camps, Anticorrupció no el cita pel seu nom. Sí que ho fa amb els altres nou càrrecs conservadors la imputació reclama. Entre ells hi ha el vicepresident Vicente Rambla, a qui atribueix dos delictes electorals per falsejar els comptes del PP valencià. I l'actual presidenta de les Corts valencianes i exconsellera de Turisme, Milagrosa Martínez. A aquesta última, el Ministeri Públic la considera presumpta autora d'un delicte de prevaricació pels supòsits contractes arreglats a favor d'Orange Market per als estands de Fitur el 2005 i 2006.

La llista de càrrecs del PP implicats per la Fiscalia es completa amb diversos aforats davant del TSJCV i altres càrrecs: David Serra, vicesecretari general del PP valencià, Yolanda García, tresorera del partit; Ricardo Costa, exsecretari general i avui coordinador d'Economia del PP a les Corts, Cristina Ibáñez, administradora de les autonòmiques de 2007; Pedro García Gimeno, exdirector general de Canal 9; Rafael Betoret, excap de gabinet de Turisme, i Luis Bárcenas, extresorer estatal del PP i administrador de la campanya de les municipals el 2007. Aquest any, i segons informes policials i d'Hisenda, el PP va ocultar al fisc 2,5 milions d'euros.

Suborn i prevaricació

En total, Anticorrupció enumera sis delictes: dos electorals, el 2007 i 2008; contra la hisenda pública, falsedat documental, prevaricació i suborn. Els electorals, la prevaricació i el suborn s'atribueixen als dirigents polítics. El delicte fiscal, als sis membres de la trama la imputació demana la Fiscalia, encapçalats per Francisco Correa, Pablo Crespo i Álvaro Pérez.

I els delictes de falsedat en document mercantil (falsificació de factures) s'atribueixen a la xarxa i als empresaris que suposadament van pagar a Orange Market deutes del PP. Fonts pròximes a la Fiscalia han precisat però que l'escrit no és "exhaustiu" ni pel que fa a la relació d'actes il legals ni a la de presumptes autors. Un exemple: la Fiscalia demana que s'incorpori a la causa un anònim rebut pel Tribunal Superior de Madrid i que implica a un altre vicepresident valencià, Juan Cotino.

Fets inseparables

Les legacions de la Fiscalia davant del TSJCV es tanquen amb dos paràgrafs que, de forma explícita, vinculen els regals fets per la trama amb els contractes atorgats per la Generalitat. Anticorrupció reclama al tribunal valencià que una en un sol sumari el cas dels vestits, pel qual Camps està ja amb un peu a la banqueta, amb el del finançament del PP i l'adjudicació de contractes arreglats a Orange Market. Si el TSJCV accepta les tesis de la Fiscalia, el judici dels vestits es demoraria, però l'acusació contra Camps i els altres tres destinataris de roba (Ricardo Costa, Rafael Betoret i l'exvicepresident Víctor Campos) pujaria de grau. I passaria a ser de suborn sense adjectius. És a dir, de suborn en tota regla.

"Els uns i els altres fets-remarca l'escrit en referència a vestits i contractes-han de ser objecte de valoració conjunta per a la correcta qualificació d'un dels delictes contra l'Administració Pública (suborn)". En altres paraules, Anticorrupció rebla la idea, rebutjada amb ungles i dents pel TSJCV, que els vestits només van ser una peça més en l'engranatge corrupte i no un acte de generositat espontània per part d'Álvaro Pérez, gestor d'Orange Market i "amiguet de l'ànima" de Camps.

Que a Camps l'amenacen delictes de major gravetat que el de suborn impropi, la modalitat més lleu de suborn i només castigat amb multa, ho prova que va passar ahir després de difondre's l'escrit d'Anticorrupció. L'agència Europa Press va llançar a mig matí un despatx titulat així: "La Fiscalia exclou Camps de delictes en les seves legacions a la inhibició de la causa de finançament". El PP es va aferrar immediatament al titular. I Anticorrupció va haver de demanar a l'agència que corregís la notícia, que va passar a tenir el titular invers: "Anticorrupció no exclou Camps com inculpat en la causa de finançament il.legal".

La Fiscalia afegeix una altra dada sobre la connexió entre els vestits i les adjudicacions fraudulentes: el relatiu a com el contracte que Canal 9 va adjudicar a Teconsa per a la cobertura de la visita papal a València el 2006 es va produir quan el canal autonòmic tenia per director a Pedro García. I "d'acord amb la documentació intervinguda, a més, Pedro García Gimeno li van ser regalades diferents peces de vestir adquirides pels imputats en els mateixos establiments en què es van comprar els lliurats als quatre imputats" en el cas dels vestits. El contracte de Teconsa reportar a la xarxa tres milions. I, segons la Policia, Pedro García es va embutxacar mig milió.

El regne dels ratpenats, a l'oest d'Alemanya

Les mines de Mayen, a la volcànica regió alemanya de l'Eifel, van servir una vegada a l'extracció de basalt. Després, per l'emmagatzematge de cervesa. I, avui, són el quarter general d'hivern dels ratpenats a Alemanya. Als voltants de la petita ciutat de Mayen, a la regió volcànica de l Eifel, en l'Estat federat de Renania Palatinat, un pot ensopegar de sobte amb un estrany terreny, mig amagat darrere d'una alta valla de metall i amb una singular història.

El que va ser una mina de basalt és ara el major refugi de ratpenats de Alemania
Els romans extreien d'aquesta zona el basalt que empraven per a les seves pedres de molins, seus encreuaments de camins o l'empedrat dels seus carrers. Més tard, entre dels segles XVII i XVIII, es van excavar aquí a prop de 500 cavernes. Per aquest motiu l'àrea -la superfície està dominada per una infinitat de vells murs- estigui gairebé completament soscavada en el seu nivell subterrani.

El Dr Andreas Kiefer, expert en ratpenats de la Societat Alemanya per a la Conservació de la Natura (Nabu) ens aconsella caminar amb cura doncs, per tot arreu, s'amaguen fosses de 10 metres de profunditat. Si un es fixa bé en les esquerdes, pot veure penjades petites criatures dorments.

Mina, cerveseria...

Un parell de metres més endavant, ens aturem davant d'una pedrera majúscula. Quan les empreses extractores de basalt es van decidir per l'explotació a cel obert, aquest sistema de galeries es va veure amenaçat amb la seva destrucció. Però, per sort, Kiefer i altres ecologistes van descobrir a temps que una significativa població de ratpenats s'havia establert aquí.

Els activistes van decidir salvar les instaciones. Però no va ser un afany fàcil, aclareix Kiefer amb l'orgull propi del cap d'aquest projecte: "Se suposava que les galeries havien de ser desmuntades. A més, el basalt segueix sent un recurs car, així que vam haver de començar per aconseguir molts diners per comprar el terreny. Després necessitem molt més-i ho seguim necessitant-per emprendre tot un seguit de mesures de sanejament".

Kiefer i els seus col.laboradors no només van invertir temps per aconseguir finançament de diversos ministeris i altres autoritats regionals. A més, els activistes es van comprometre amb el seu propi esforç físic per assegurar el terreny contra els perills d'ensorrament.

Un dia ha de sorgir aquí, al camp de mines de Mayen, un centre d'informació sobre ratpenats. I és que aquest és, per a tan enigmàtics éssers nocturns, el refugi d'hivern més important d'Alemanya i, fins i tot, un dels seus "casernes generals" més significatius en el centre d'Europa.

Mostrari de ratpenats


Un dies sorgirà aquí un centre d'informació sobre ratpenats, diuen els activistas.Un dies sorgirà aquí un centre d'informació sobre ratpenats, diuen els activistas.16 diferents espècies de ratpenats han estat identificades en aquest lloc d'hivernació. Des dels més grans anomenats "orelles de ratolí" fins als ínfims "ratpenats nans"-que arriben amb prou feines 4,5 centímetres-, almenys 100.000 ratpenats busquen refugi aquí entre la fi de la tardor i el de l'hivern.

No és tan fàcil descobrir els dorments, però Kiefer sap on trobar-los. Sosté un llum de butxaca i ens mostra l'entrada d'una gran esquerda de gairebé set metres d'alt i sis d'ample. A dins, penjant d'un accident a la pedra, podem veure i comptar fins a 80 cares de ratpenats nans, penjats en diverses files, una darrera l'altra. Sensors de moviment i operacions de comptatge amb ajudants voluntaris permeten estimar l'abast de la població de ratpenats, en tot el terreny i en diverses èpoques de l'any.

El projecte que dirigeix ​​Kiefer no només protegeix la natura en aquest paratge, sinó també importants fragments de la seva història. Les antigues excavacions mineres sorgides fa centenars d'anys tenen rellevància mundial. A més, a la localitat de Mayen i els seus voltants van existir més de 30 cerveseries que per molt temps van compartir tan fosques galeries amb els ratpenats.

"Aquesta vella mina va ser utilitzada com a magatzem de cervesa en el segle XIX perquè manté una temperatura estable durant tot l'any", aclareix l'ecologista. Avui ja no tenen reserves de cervesa, però els actius hostes de la nit segueixen celebrant les seves trobades en aquestes instal.lacions.

A l'hivern els ratpenats vénen a dormir, però també a finals de l'estiu es troben aquí fins a 5.000 d'aquests mamífers nocturns per un o dos dies. Després, aclareix Kiefer, es tornen a les seves "casernes d'estiu". L'activista suposa que les mares mostren als seus descendents on trobar refugi i parella: "sempre dic que és la disco del poble", somriu.

Protegir éssers humans

Andreas Kiefer i el seu equip no estalvien esforços a protegir l'hàbitat dels ratpenats. Amb això, expliquen, serveixen també als éssers humans, ja que aquests animals juguen un rol important en l'ecosistema. A la nit, s'alimenten d'insectes i contenen plagues que afecten a boscos i arbres fruiters.

Els ratpenats nans mantenen a ratlla a molestes poblacions de mosquits. "Però per a mi és important dir que els protegim també per si mateixos", diu Kiefer, "perquè són part de la nostra naturalesa".

Recollida de firmes i Boikot acadèmic a Israel

Ha arribat el moment: Signa per acabar amb la complicitat de les universitats amb l’apartheid d’Israel. Després de la històrica resolució del Consell de Govern de la Universitat de Johannesburg tallant les seves relacions amb la universitat Israeliana Ben Gurion (veure notícia aquí), ha arribat el moment de recolzar la campanya internacional pel Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) a Israel. Una campanya que, inspirada en la lluita contra l’apartheid sud-africà, demana la suspensió temporal de les relacions acadèmiques amb l’estat d’Israel mentre aquest no compleixi amb el dret internacional i les resolucions de Nacions Unides i ha rebut el suport de destacats activistes com el premi Nobel de la pau Desmond Tutu, d’organitzacions jueves com Jewish Voice for Peace i d’un nombre creixent d’acadèmics israelians.

Per aquest motiu la CUNCAP i la recentment creada Plataforma para el Boicot Académico a Israel (PBAI) et demanen que recolzis aquesta campanya amb la teva signatura i reenviïs aquesta informació als teus coneguts de l’àmbit universitari. Estem recollint la signatura de professors/investigadors, PAS, estudiants i sindicats (d’estudiants, PAS, etc.) de tot l’estat espanyol.

Per llegir el manifest i signar clica aquí:

Aquí trobaràs més informació sobre la PBAI i sobre la campanya

Manifestació contra les retallades de CiU el 14 de Maig

La manifestació contra les retallades anunciades pel Govern de la Generalitat es celebrarà el dissabte 14 de maig a Barcelona. Ho han confirmat les entitats que s'han reunit per començar a preparar la marxa. El grup promotor -en el qual figuren els sindicats CCOO i UGT, la confederació d'Associacions de Veïns, el Consell Nacional de la Joventut, el Moviment Laic i Progressista, DEMPEUS per la Salut Pública, i les associacions de consumidors- va sorgir de la preparació de la vaga general del passat mes de gener.

La manifestació tindrà lloc entre dues dates clau: l'1 de Maig i el dia 22, quan se celebraran les eleccions municipals. "Esperem que no hi hagi problema", ha expressat la secretària de relacions institucionals de CCOO, Ester Boixadera, en referència a l'autorització que requereix qualsevol manifestació pública. El nucli organitzador té la intenció d'ampliar el nombre d'entitats convocants i exposarà públicament els detalls de la protesta en un parell de setmanes.

Fa dues setmanes, els líders d'UGT i CCOO, Josep Maria Álvarez i Joan Carles Gallego, van justificar la idea de la manifestació davant d'uns retalls que consideren "injustos, inútils i que no ajuden a reactivar l'economia, alhora que perjudiquen les persones més afectades".

A més van expressar la seva preocupació perquè les mesures d'ajust s'hagin pres "de manera unilateral". "Ens preocupa que es duguin a terme reformes estructurals davant de problemes conjunturals que puguin desmuntar l'Estat del Benestar", va subratllar Gallego.