Recordeu Iugoslàvia!

Jose Luis Forneo: El bloc Antiimperialista ha realitzat el següent minidocumental en què es recorda com es va organitzar la destrucció de la Federació Iugoslava i com es van justificar les massacres dutes a terme per l'OTAN a través de mentides i manipulacions. Una estratègia que ha funcionat en moltes ocasions i que no ha tingut cap conseqüència després d'haver-se demostrat la seva falsedat (els propagadors de la mentida de l'existència en poder de l'exèrcit iraquià d'armes de destrucció massiva, que van servir com a excusa per envair el país i saquejar les seves riqueses, havent provocat fins ara gairebé un milió de morts, no han patit encara cap represàlia ni judici en els tribunals de justícia internacional, ni tan sols pels mateixos mitjans de comunicació que van defensar les seves mentides).

Fa gairebé 20 anys, els mitjans de comunicació i els governs occidentals van orquestrar una campanya de mentides contra l'ex República Socialista de Iugoslàvia, l'últim país que havia resistit a la imposició de les dictadures capitalistes a l'antic bloc soviètic.

Es tracta d'una campanya molt similar a la que avui en dia, aquests mateixos mitjans i aquests mateixos governs, estan duent a terme contra Líbia, amb el mateix objectiu: justificar una intervenció militar, per a posar sota control occidental les riqueses naturals d'aquest territori.

Antiimperialista ens adverteix que mai hem de perdre la capacitat de recordar, la nostra memòria històrica, una destresa que no és massa exercitada ni fonamentada en el món actual, i que evitaria que "cometem tants errors com els que s'han comès a l'hora d'analitzar les suposades revoltes del nord d'Àfrica".

El bloc també recomana la lectura de "Monopoly: L'OTAN a la conquesta del món", de Michel Collon, investigació que ens demostra com el guió seguit per l'OTAN per desestabilitzar Líbia ha estat el mateix que es va emprar per a desestabilitzar i fragmentar Iugoslàvia: Campanya massiva de mentides mediàtiques, suport militar, econòmic i polític als supòsits opositors, agitació de rivalitats ètniques i religioses (en aquest cas tribals), etc ...

CCOO recorda a Derbi que té un acord per mantenir l'ocupació a Martorelles

El secretari general de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego, ha recordat aquest dimarts a Derbi que té un acord en vigor "signat fa només un any" per mantenir l'ocupació, en referència a la possibilitat que Piaggio estigui ultimant el tancament de la seva fàbrica de Martorelles. Gallego ha indicat que "a nosaltres també ens han arribat aquests rumors del possible tancament de Derbi", però ha recordat que la multinacional italiana "va signar amb els sindicats fa un any un acord per presentar un pla industrial i per mantenir l'ocupació" al centre, on treballen més de 200 persones.

Per llegir més veure Sírius Vallès:
http://valles.sirius.cat/2011/03/ccoo-recorda-derbi-que-te-un-acord-en.html

La BBC confirma l'exclusiva de Sírius: "Eren espies del MI6", i van ser capturats en una granja!

Ahir ho va publicar en exclusiva Sírius, mentre la premsa espanyola i de l'OTAN feien, un cop més, el ridícul fent passant per diplomàtics espies del MI6. Ara ho confirma i s'en riu de la patètica acció d'espies la mateixa BBC britànica, que compara els agents amb Mr Bean: "En l'últim d'una sèrie d'episodis que han avergonyit a la diplomàcia britànica, un equip especial enviat a Líbia per establir contactes preliminars amb els rebels que combaten al coronel Muammar Gaddafi va ser capturat... pels guàrdies de seguretat d'una granja. L'avançada, descrita com "un petit equip diplomàtic" pel ministre de Relacions Exteriors, William Hague, estava integrada per dos agents del servei de secret d'intel.ligència (MI6) i sis soldats de les tropes especials britàniques (SAS)".

William Hague, canceller britànic

"Ells van experimentar algunes dificultats que ja van ser resoltes satisfactòriament. Ja van sortir de Líbia", va admetre Hague, que aquest dilluns es dirigirà al Parlament per explicar el cas.

Per "dificultats" cal entendre la seva captura en una granja de blat situada als afores de Bengasi, en l'orient libi, i diversos dies d'interrogatoris a les mans dels rebels, que sospitaven que podia tractar-se de mercenaris contractats per Gaddafi.

Per a molts analistes, l'episodi també és un bon exemple de l'afany de protagonisme del Regne Unit en el món àrab, així com dels seus problemes per influir decisivament sobre els esdeveniments a la regió.

Error rere error

Els problemes de Londres a Líbia es van iniciar amb l'accidentada operació d'evacuació dels ciutadans britànics, que va ser durament criticada.

La diplomàcia del Regne Unit tampoc es va cobrir de glòria quan el ministre Hague va suggerir, equivocadament, que Gaddafi havia fugit del país rumb a Veneçuela.

Després, el primer ministre David Cameron va anunciar que estava estudiant la possibilitat d'imposar una zona d'exclusió aèria sobre Líbia, però la possibilitat va ser ràpidament desestimada per Estats Units i els seus aliats.

William Hague

El canceller britànic, William Hague, ha de donar explicacions davant el Parlament.

I una proposta britànica de donar suport amb armes als grups opositors a Gaddafi es va haver de transformar ràpidament en una oferta d'assessorament, després que els rebels diguessin públicament que no volien ser vistos com a instrument d'interessos estrangers.

"M'alegra que aquest episodi en particular hagi acabat com una farsa i no com una tragèdia", va dir a la BBC l'ex ambaixador britànic a Líbia, Oliver Milers, referint-se a la captura dels "enviats" britànics.

L'operació va ser descrita com "aparentment incompetent" per l'especialista en assumptes de seguretat de la BBC, Frank Gardner, que la va comparar amb les malapteses del personatge de pel.lícula Johnny English (Mr. Bean).

"No hi havia necessitat de fer les coses com si es tractés d'una pel.lícula de capa i espasa", va explicar Gardner.

Una cosa similar va dir Essam Gheriani, un dels membres del comitè coordinador que els rebels s'han instal.lat a la ciutat de Bengasi.

"Arribar al mig de la nit amb un equip d'espionatge, diverses armes i passaports... Aquesta no és la forma d'establir contacte", va afirmar Gheriani en declaracions recollides pel diari britànic The Guardian.

I un funcionari britànic va reconèixer ahir que probablement hauria estat més fàcil arribar per vaixell al port de Bengasi i després demanar-li a un taxi que els portés fins on els líders rebels.

Cospedal és la política "més ben pagà" de l’Estat

Mariano Rajoy està convençut que guanyarà les eleccions generals del març del 2012, però es convertiria llavors en president d’un Govern format per ministres molt tacats pels escàndols, doncs no té cap altre alternativa. De les dues principals col·laboradores del president del PP, Dolores de Cospedal i Ana Mato, es coneixen aventures molt poc edificants. I, si Rajoy les inclou en el seu Govern, aquestes històries faran parlar molt. La primera és la política que més cobra de tot l’univers espanyol: almenys 225.000 euros anuals.

Dolores de Cospedal acumula la part del sou que li pertoca com a advocada de l’Estat en serveis especials, com a senadora, com a diputada autonòmica per Castella - la Manxa i com a secretària general del PP. L’escàndol va ser difós pels socialistes, però no ha tingut -als mitjans de dretes que dominen- el ressò que ha aconseguit el patrimoni del president del Congrés i exministre de Defensa, José Bono.

A més, el marit de De Cospedal, Ignacio López del Hierro, era vicepresident del Grup Industrial de Caja Castilla - La Mancha quan aquesta entitat financera, presidida pel socialista Juan Pedro Hernández Moltó, es va ensorrar. És un tema que, si Dolores de Cospedal hagués estat ministra, hauria fet passar una bona estona als periodistes. Ara no ha merescut més que alguns comentaris tangencials, però podria reobrir-se en qualsevol moment.

Estancades les negociacions a Wisconsin i segueixen les protestes contra llei anti sindicats

El diàleg entre senadors republicans i demòcrates per la llei contra els sindicats que pretén aplicar a l'estat nord-americà de Wisconsin, entre altres, continua estancada aquest dilluns mentre que les protestes continuen estenent-se per Estats Units en rebuig a la normativa que restringirà considerablement els drets dels treballadors. El senador demòcrata estatal, Tim Cullen, va admetre que les converses entre les dues faccions polítiques van fracassar, però va ressaltar que la comunicació continua oberta entre ambdues tendències.

"És difícil transigir per les parts, els demòcrates no volen perdre el suport de les seves bases i el governador no sembla disposat a semblar feble si cedeix una mica respecte de la seva posició original", va dir Cullen a la premsa nord-americana.

Cullen forma part dels 14 parlamentaris que van abandonar Wisconsin el febrer passat per impedir que hi hagués quòrum en el Senat i es suspengués la discussió sobre la polèmica llei.

Després que el governador d'aquest estat, Scott Walker, proposés la promulgació d'aquest llei fa algunes setmanes, uns 14 legisladors demòcrates van fugir a Illinois, on encara romanen, per evitar que hi hagi el quòrum necessari per aprovar-la.

La corresponsal de teleSUR a Washington, Aurora Sampeiro, va reportar que "està estancat aquest problema (...) els 14 demòcrates no pretenen tornar al Senat estatal per passar aquesta controvertida llei".

Mentrestant, milers de persones van protestar aquest cap de setmana a Wisconsin, davant de la seu del Capitoli a la ciutat de Madison, per impedir que es promulgui la normativa.

A aquesta manifestació se sumen altres tantes com la realitzada fa unes setmanes, en què es van reunir entre 70 mil o 100 mil persones davant del Capitoli de Madison per rebutjar l'instrument jurídic.

Addicionalment, ciutadans d'altres estats del nord dels Estats Units s'han sumat a les protestes, entre ells a Indiana, Rhode Island i Nova Jersey.

Entre els manifestants d'aquest cap de setmana es va trobar el cineasta Michael Moore, que va expressar que les classes més benestants del país s'aprofiten dels treballadors.

D'altra banda el governador de Wisconsin, Scott Walker, impulsor de la llei, va amenaçar amb acomiadar 1.500 treballadors si no hi havia pronunciament de la Cambra alta del Senat.

"Si no hi ha actuacions al Senat en els propers 15 dies, els empleats poden començar a rebre notificacions de rescissió de contractes", va manifestar Walker.

El governant local també ha expressat en altres ocasions que no farà marxa enrere sobre cap aspecte de la contractació col.lectiva, ni en res que ajudi a l'estat a estalviar.

Sobre això, Sampeiro va informar que "el governador Scott Walker ja li va posar hora i data als acomiadaments, ja que per el 4 d'abril pròxim s'espera que 1.500 persones siguin acomiadades" com "mesura de pressió als demòcrates per que tornin i debatin aquesta controvertida llei".

Pel que fa als contestataris, aquests rebutgen la proposta de Walker per considerar que aquesta desposseirà als treballadors dels seus drets de negociació colectiva i els obligarà a pagar més pel sistema de pensions i d'assegurança mèdica.

A més de Wisconsin, altres entitats que corren el risc d'instaurar mesures similars són Ohio, Tennessee, Idaho, Indiana, Iowa i Kansas, totes al nord dels Estats Units.

El passat dimecres en hores de la tarda, el Senat d'Ohio va aprovar, amb 17 vots a favor i 16 en contra, la normativa que limita la capacitat de negociació dels sindicats i impedeix les vagues.

Després de l'aprovació, l'instrument legal haurà de passar a la Cambra de Representants on s'espera que també sigui ratificada.

Segons la reportera de teleSUR, el "34% de la població a Madison està favor (de la llei) i el 48% de la població està rebutjant".

Eleccions parlamentàries a Estònia: Repeteix la coalició de dretes

El triomf en les eleccions celebrades aquest diumenge se l'ha endut el principal partit que forma govern, el Partit Reformista, que ha aconseguit 33 dels 101 escons del parlament. El segon partit de la coalició governamental, Pàtria-Res Pública, ha aconseguit també bons resultats, 23 escons, en total la coalició surt reforçada de les eleccions amb els seus 56 escons, un resultat més favorable que l'esperat segons les enquestes.

Repartiment d'escons:

1. Partit Reformista: 33

2. Partit del Centre: 26

3. Pàtria-Res Pública: 23

4. Partit Socialdemòcrata: 19

La participació ha estat del 63%, i un total de 1 / 7 dels votants efectius ha fet ús del vot a través d'internet.

Eleccions al Riigikogu (Parlament d'Estònia) - Font: Comissió Electoral (http://rk2011.vvk.ee/chart_0.html)

Comparant els resultats amb els de les últimes eleccions, destaca especialment la pujada dels socialdemòcrates (de 9 escons a 19), el Partit Reformista i Pàtria-Res Pública pugen lleugerament mentre que el Partit del Centre baixa un parell d'escons. Pel que fa als resultats predits per les enquestes, els quatre partits que han entrat al parlament han superat les expectatives, especialment el Partit Reformista i els Socialdemòcrates.

Els grans derrotats han estat els Verds i la Unió Popular que han perdut la representació parlamentària (en el cas d'Unión Popular ja l'havia perdut abans, per l'abandonament dels seus diputats de les files del partit).

Dels 101 diputats, 11 són russos. Cal tenir en compte que gairebé el 26% de la població del país és russa, i hi ha una pressió institucional molt fort sobre aquesta minoria ètnica, molts russos ni tan sols tenen passaport estonià i no poden votar en les eleccions. La gran majoria dels diputats russos pertanyen a partits de l'oposició: 9 d'ells es troben a les files del Partit del Centre i un al Partit Socialdemòcrata. L'altre diputat rus és del partit governant, el Reformista. El diputat rus amb més vots ha estat Mikhaïl Stalnujin del partit del Centre (amb gairebé 8.600 vots). Mai abans des de 1991 hi havia hagut tants diputats russos en el parlament, tot i tot i així, estan molt per sota del que es podria esperar pel percentatge de població russa del país.

Si en comptes del nombre d'escons aconseguits, atenem al percentatge de vots, els resultats haurien estat els següents (total de votants que han exercit el seu dret: 573 mil):

1. Partit Reformista: 28,6% (164 mil vots)

2. Partit de Centre: 23,3% (133 mil vots)

3. Pàtria-Res Pública: 20,5% (117.000 vots)

4. Partit Socialdemòcrata: 17,1% (98 mil vots)

Altres partits, que han quedat fora del parlament: Verds, 3,8% (22.000 vots), Unió Popular, 2,1% (12 mil vots), Partit Rus, 0,9% (5.000 vots); Cristianodemòcrata: 0,5% (3000), Partit de la Independència (extremadreta), 0,4% (2.600 vots). Independents: 2,8% (16.000 vots). D'Esquerra Unida no he trobat dades, però m'imagino que seran bastant dolents (menys del 0,4%).

L'oposició s'ha queixat bastant pel sistema de vot per internet, des del Partit del Centre s'ha afirmat, per exemple (ja fins i tot abans de les eleccions), que no es donen les garanties per evitar un frau i per tant no és un sistema fiable.

EU reclama al PP que pagui de la seva butxaca les indemnitzacions de Ciutat de la Llum

El candidat d'EU a l'alcaldia d'Alacant, Miguel Ángel Pavón, ha demanat al PP autonòmic que pagui de la seva butxaca, i no de la butxaca de tots els ciutadans, les indemnitzacions que fixa una recent sentència del Tribunal Suprem en relació al irregular procés expropiatori de Ciutat de la Llum, que podrien elevar-se a un mínim de 42 milions d'euros.

Per al dirigent d'esquerres, la decisió del Suprem no fa sinó confirmar la irresponsable gestió del complex cinematogràfic per part del PP des de la seva mateixa creació sobre terrenys protegits de la Serra de Colmenares situats a la conca hidrològica i paisatgística de la zona humida del Saladar de Aigua Amarga, terrenys que van ser desprotegits "ad hoc" per la Generalitat amb la complicitat del PP municipal. Miguel Ángel Pavón considera que el complex podria haver situat en altres emplaçaments del terme municipal amb menor impacte ambiental i paisatgístic.

Pavón denuncia la desastrosa gestió econòmica d'uns estudis de cinema que a més d'haver "engolit" una inversió pública de més de 250 milions d'euros i d'haver de subvencionar amb molts milions d'euros addicionals el rodatge de pel lícules en les seves instal.lacions, tenen ara que assumir unes indemnitzacions milionàries a propietaris expropiats il.legalment.

L'alcaldable d'EU considera injust que aquestes indemnitzacions es paguin amb diners públics que podria destinar-se a suplir mancances dotacionals de la ciutat en matèria educativa o sanitària, especialment tenint en compte la situació de crisi econòmica i de manca de recursos econòmics a les administracions, i reitera la seva petició que les pagui el PP de la seva butxaca.

Finalment, EU denuncia l'actitud prepotent i autoritària que el PP va mantenir amb els petits propietaris d'Aigua Amarga els habitatges i negocis costat de la carretera d'Elx van ser expropiats "manu militari" i proposa que la Ciutat de la Llum es reorienti a la producció audiovisual local, provincial i autonòmica davant la ruïnosa política de captació mitjançant subvencions de grans produccions cinematogràfiques.

EUPV demana al consell relació de les empreses contractades de la trama Gürtel

La diputada d'EUPV, Marga Sanz, ha presentat davant la presidència del Consell una sol.licitud de documentació relativa als contractes de la Generalitat valenciana amb les empreses implicades a la trama Gürtel del PP. Esquerra Unida demna: "Relació i còpia literal, completes, de tots els contractes realitzats per la Conselleria en cadascun dels programes que ha contractat a càrrec del Capítol II de ‘treballs realitzats per altres empreses’ amb cadascuna de les següents empreses, al llarg dels exercicis pressupostaris 2004, 2005, 2006, 2007, 2008, 2009, 2010 i el primer trimestre de 2011", de les següents empreses:

Limpiezas Ajardinamientos y Servicios Seralia SA; UFC SA; Begar Construcciones y Contratas SA; FAJ Ingenieros SA; Ocide Construcciones SA; Construcciones Taroncher y Asociados SL; Diseño Asimétrico; Servi Madrid; Pasadena Viajes; Special Events; Rialgreen SL; TCM SL; Forever Travel Group SL; Estudios Vesubio SL; Welldone SL; Castaño Corporate SL; Inédita SL; Inmotion; MEC Sponsorship SL; Visual Sonora; Aqualium Spain SL; Valmor Sport; Osiris Patrimonial SL; Cresva SL; Caroki SL; Proyectos Financieros Fillmores SL; Hator Consulting SL; Odisea Servicios 2001 SL; Parque Logístico Montalvo SL; Intermedia Eja Comunicaciones Integrales SL; Easy Concept Comunicación SL; FCS Formación Comunicaciones y Servicios SA; Orange Market SL; Good and Better; Mediamed Comunicación Digital SA; y Xilxes Golf Resort SL.

No és la primera vegada

Diputats d’EUPV acudiran avui a les dependències de la SPTCV per a consultar tota la documentació del projecte de Centre de Convencions de Castelló

La coordinadora d’EUPV i diputada autonòmica, Marga Sanz, recorda que la seua formació ja ha demanat en diverses ocasions la documentació sobre els contractes amb Orange Market i la resta d’empreses de la trama Gürtel, així com dels projectes de l’arquitecte Santiago Calatrava finançats pel Consell. “Una i altra vegada se’ns ha dificultat o negat l’accés a eixa informació, però després del manifest signat per Camps a la convenció del PP de Palma de Mallorca ja no tenen excuses”, afirma Sanz.

Esquerra Unida vol saber “com s’ha contractat i quants diners s’han pagat a les diferents empreses de la trama Gürtel per negocis relacionats amb la visita del Papa, FITUR i altres esdeveniments organitzats per la Generalitat. Així mateix, exigim transparència sobre els diners públics invertits en projectes faraònics de Calatrava que no s’han fet ni se sap si es faran”, explica Sanz.

Respecte a la trama Gürtel, Esquerra Unida demana que el Consell ens atorgue tota la documentació sobre els contractes, adjudicacions i factures, signades per la Generalitat Valenciana i les seues conselleries, departaments i entitats dependents de l’empresa Orange Market, “així com de totes les empreses de la trama que el Consell s’ha negat a donar-nos”, ha afegit.

Projectes de Calatrava

Esquerra Unida vol saber també quants diners s’han pagat exactament a Santiago Calatrava per l’avantprojecte i projecte bàsic de les torres gratacels junt a la Ciutat de les Arts i les Ciències, de les quals se sap que el preu d’adjudicació ha estat de 15 milions d’euros. “El Consell no pot negar-nos aquesta documentació i la creiem necessària per aportar llum a les presumptes irregularitats que podrien haver-se comès en aquesta adjudicació”, apunta Sanz.

La mateixa documentació va ser demanada fa mesos sobre el Centre de Convencions projectat a la ciutat de Castelló i paralitzat pel Tribunal Superior de Justícia per presumptes il·legalitats urbanístiques. En la seua resposta, el conseller d’Economia, Gerardo Camps, remet a les dependències de la Societat Projectes Temàtics de la Comunitat Valenciana (SPTCV), ubicades a la ciutat d’Alacant. Serà demà dimarts 8 de març quan diputats d’EUPV acudiran a la seu de la dita empresa pública per accedir a la documentació sol·licitada.

“Esperem que ens donen còpia de tota la documentació que hem sol·licitat, en compliment de la legalitat i d’acord amb la resposta del conseller d’Economia; el contrari seria el primer incompliment del manifest per la transparència firmat per Camps en la Convenció del PP a Palma aquest cap de setmana”, observa Sanz. Esquerra Unida, a més, acudirà en els propers dies a la Fiscalia per reclamar l’obertura d’una investigació sobre els pagaments a Calatrava per aquestos projectes no executats.

Miralles crida a ampliar les esquerres de cara a les municipals

El coordinador general d’EUiA i diputat al Parlament de Catalunya, Jordi Miralles, ha compartit avui una calçotada a Bràfim amb una cinquantena de militants, simpatitzants i amics d’EUiA del conjunt del Camp de Tarragona. Entre ells hi havia la coordinadora de la formació a Tarragona, Teresa Fortuny, el candidat d’Alternativa Altafulla, Fèlix Alonso, la candidata de Roda de Barà, Encarna Ramírez, la regidora de Montmell, Trini Garcia, l’ex senador d’EUiA Joan Josep Nuet, i també ha estat convidat el candidat de la coalició ICV-EUiA per Valls, Enric Verdú, company d’ICV.

Després del cafè, Miralles ha adreçat unes paraules als presents per felicitar els organitzadors de la calçotada i animar a la militància d’EUiA i a la coalició ICV-EUiA a treballar a fons a la pròxima campanya a les municipals per “obtenir els millors resultats possibles, millorar la nostra presència als ajuntaments on ja tenim regidors i regidores i i entrar en aquells on encara no hi som”. El màxim dirigent d’EUiA s’ha mostrat optimista i ha confiat que seran els més votats a Puigpelat i Altafulla –on es presenten com a EPM (Entesa pel Progrés Municipal)- i que inclús podrien obtenir l’alcaldia: “Treballarem per aconseguir-ho”, ha afirmat Miralles.

El també vicepresident del grup parlamentari d’ICV-EUiA ha informat que dos dies abans els diputats i diputades de la coalició van visitar Tarragona per reunir-se amb representants d’entitats i associacions del món de la salut (Hospital Joan XXIII), de l’educació, de la Plataforma en defensa del ferrocarril... Miralles ha dit que els moviments socials els hi van expressar la seva preocupació per les retallades impulsades pel nou Govern de CiU i ha afirmat que en només dos mesos de la seva arribada a la Generalitat “la dreta està modificant el model social que hem conegut”.

El coordinador general d’EUiA ha assegurat que la coalició roig i verda ICV-EUiA té “capacitat per donar respostes” i que és imprescindible activar-la a les municipals: “Els ajuntaments han de ser el dic de contenció de les retallades socials i fer polítiques pensant en les persones”, ha dit. Miralles també ha advocat per estrènyer lligams amb els sindicats i els moviments socials als municipis i per impulsar acords amplis que donin per resultat el màxim de candidatures d’esquerres.

Civit: "Les dones pateixen més precarietat per la reforma"

Davant la jornada reivindicativa del 8 de març, dia internacional de la dona treballadora, la portaveu i responsable de l’Àrea de la Dona d’EUiA, Mercè Civit, ha denunciat els efectes negatius de la crisi econòmica envers els drets de les dones. Civit, que també és diputada d’ICV-EUiA al Parlament de Catalunya, ha dit que “la crisi ha servit d'excusa al Govern central per aprovar la llei de la reforma laboral, que carrega contra les conquestes dels treballadors i les treballadores” i ha afegit que “les administracions públiques estan eliminant o retallant serveis i prestacions de les dones”.

Civit ha explicat que en aquest 8 de març “EUiA volem denunciar que la reforma laboral aprovada pel Govern central, amb el suport del PNB i l'abstenció còmplice de CiU i PP, està demostrant que no només no crea ocupació, sinó que la destrueix i a més afavoreix la precarització laboral”. I ha senyalat que “en el cas de les dones les conseqüències són més greus, ja que les taxes d’atur i de temporalitat són més elevades i les condicions de treball més precàries”.

La responsable de l’Àrea de la Dona d’EUiA ha carregat així mateix contra la política del Govern de CiU de retallada de la despesa pública, sobretot en els àmbits de salut, ensenyament i serveis socials, i contra les seves idees privatitzadores,que per a la diputada d’esquerres provocaran, d'una banda, “que les persones treballadores tinguin més dificultats per accedir al serveis públics”, i d'altra banda “la reducció de personal, quan les plantilles tenen una important presència de dones.”

Carreras advoca per l'alliberament de l'AP-7

La candidata d'EUPV a l'Alcaldia de Castelló, Carmen Carreras, considera que amb l'anunci del projecte de l'accés nord del Port de Castelló, “el PP està venent fum de cara a les eleccions, i pressionant a Fomento per aconseguir l'acceptació de la seua proposta de variant de la N-340”, i afegeix, “no tenen cap recurs econòmic per a portar-lo endavant”. La representant d'esquerres considera que el projecte d'accés nord del port anunciat pel Consell, dona per assegurada l'opció de desdoblament de la N-340 que defensa el Partit Popular de Castelló.

“Una aposta que el govern central ja ha abandonat, estan pressionant el Ministeri de Fomento perquè reconsidere la seua decisió”, assegura.

La portaveu d'EUPV a Castelló reclama d'una vegada que tant el govern autonòmic com el govern central, es posen d'acord, “i porten endavant l'alliberament de l'AP-7, l'única opció viable per millorar la mobilitat de les nostres comarques”, i recomana al PP que deixe, “d'utilitzar l'accés nord del port, un projecte inassolible i insostenible, per aconseguir aprovar la seua opció de variant de la N-340”.

Carreras denuncia que “el PP està jugant amb els ciutadans i ciutadanes de Castelló, venent projectes per als quals no té un euro, i que no tenen cap possibilitat de tirar endavant”, i afegeix, “estan fent propaganda de cara a les eleccions autonòmiques i locals de maig”.

La portaveu d'esquerres de la ciutat de Castelló considera urgent que els dos agents principals en matèria d'infraestructures, Consell i govern central, establisquen d'una vegada per totes un pla coherent d'accessos al port de Castelló i de mobilitat a les nostres comarques. “No podem omplir el nostre entorn de carreteres i ferrocarrils, dependent de les ocurrències de torn del Ministeri i el Consell, i fracturen el territori lesionant el mediambient”.

EUPV: Albiol demana una escola laica i antidogmàtica

La diputada autonòmica d'EUPV, Marina Albiol, considera que l'escola laica és l'única que respon a les necessitats d'un estat modern, divers i multicultural, i demana que el catecisme cristià quede fora de les hores lectives dels alumnes. Segons Albiol, les dades aportades pel Ministeri d'Educació i del Consell, constaten la laïcitat creixent de la població castellonenca, amb la reducció en dos punts de les matrícules en l'assignatura de religió en els últims tres anys. “Advoquem per una educació multicultural, humanista i per tant antidogmàtica, que faça a la humanitat lliure”, assenyala.

La diputada no resta importància a l'estudi de les religions, “com a fenomen humà, i des d'un punt de vista científic”, però considera que l'adoctrinament catòlic ha de quedar restringit “als temples d'aquesta confessió, i qui vulga aprendre la seua creença que vaja allà, que ningú li posarà cap entrebanc”.

A juí de la representant d'esquerres la creença en una religió pertany a l'àmbit privat, i per tant, “no pot estar inclosa en el currículum educatiu, i molt menys com ocorre ara, amb la religió catòlica, que és privilegiada i impartida en exclusiva als nostres centres”.

La diputada considera que darrere l'oposició de la jerarquia catòlica en assumir una postura favorable “a una educació laica, que no antireligiosa com es volen fer creure, està la pèrdua de la influència de l'església a la nostra societat”.