dimarts, 16 d’octubre de 2012

"Prestige": Els culpables governant amb els seus filets penjant

La Fiscalia ha reclamat avui més de 4.000 milions d'euros (5.200 milions de dòlars) en indemnitzacions pels danys provocats fa deu anys a Espanya per l'abocament del petrolier "Prestige". Avui va començar el judici per la qual és una de les pitjors catàstrofes ecològiques en la història d'Espanya. La quantitat reclamada per la Fiscalia al començament de la vista oral celebrada a la ciutat de La Corunya, al nord-oest d'Espanya, gairebé duplica als prop de 2.200 milions d'euros en què s'estimaven els danys segons un informe inicial d'experts.

Els experts designats ara per la Fiscalia consideren que l'import és adequat per compensar els greus danys causats per la "marea negra" a sectors com el pesquer, afectat durant anys.

El "Prestige" es va enfonsar el novembre de 2002 a causa d'un temporal davant les costes de Galícia i del seu interior es van abocar al mar més de 60.000 tones de cru, causant la pitjor catàstrofe ecològica en la història d'Espanya. La taca de cru va tenyir de negre platges i roques del nord d'Espanya i Portugal i el sud-oest de França, i va provocar la mort d'unes 250.000 aus.

El judici per dirimir les responsabilitats del desastre ambiental es celebra en un pavelló d'exposicions en vista de l'alt nombre de participants. El procés durarà com a mínim set mesos i per ell desfilaran més de 130 testimonis, un centenar de perits i 50 advocats. La sentència no es preveu fins a la tardor (boreal) de 2013.

Entre els principals imputats es troben el capità del vaixell i diversos membres de la tripulació. Per al capità grec, Apostolos Manguras, d'avui 76 anys, es demanen 12 anys de presó per delictes contra el medi ambient, igual que per al primer oficial del vaixell, un filipí actualment en parador desconegut, i per al cap de màquines.

A la banqueta dels acusats s'asseu també el llavors director de la Marina Mercant, José Luis López-Sors, ​​acusat d'imprudència greu. López-Sors és l'únic alt càrrec espanyol imputat en el cas, tot i que durant anys organitzacions ciutadanes exigeixen des de la catàstrofe que s'imputa també a altres alts càrrecs del govern del llavors president José María Aznar, com l'actual president Mariano Rajoy, Arias Cañete , ministre d'Agricultura, i Álvarez Cascos, amb el seu Fòrum asturià.

Igualment, estan imputats l'asseguradora The London Steam-Ship Owners Mutual Insurance Association Limited, el Fons Internacional d'Indemnització de Danys a causa de la contaminació per hidrocarburs, i com a responsables civils subsidiaris les navilieres Mare Shipping Inc i Universe Maritime Ltd i l'Estat espanyol.

A la vista d'avui, la defensa del capità va sol·licitar la "nul·litat" del judici, en considerar que no es van garantir els drets fonamentals de l'acusat. Mentre, els advocats del cap de màquines i el llavors responsable de la Marina Mercant consideren que aquests no van cometre cap delicte.

Els acusats declararan a partir del 13 de novembre, mentre que les declaracions dels testimonis començaran el 11 de desembre.

L'exposició al fuel del 'Prestige' danya a curt termini l'ADN


El 19 de novembre es compleixen 10 anys de l'enfonsament del Prestige, que va provocar un dels majors desastres ecològics d'Espanya sota el comandament del senyor dels 'hilillos', el llavors ja incompetent ministre Mariano Rajoy. L'abocament aviat va contaminar les costes gallegues i la resta de la Serralada Cantàbrica fins les Landes franceses i Portugal. Milers de persones van participar en les tasques de neteja de les platges contaminades i van quedar exposades durant un temps prolongat al fuel.


El feixisme portuguès prepara més impostos i rebaixes de pensions i prestacions socials

Una brutal pujada d'impostos preveu el document elaborat pel govern del primer ministre, Pedro Passos Coelho, que va ser registrat ahir nit entre protestes del poble (foto) a l'Assemblea de la República pel ministre de Finances portuguès, Vitor Gaspar. En concret, l'impost sobre la renda redueix els trams de 8 a 5 i introdueix un recàrrec del 4%, el que suposa que el gravamen mitjà sobre les rendes puja des de l'actual 9,8% a 13,2%, majors taxes sobre la renda, els immobles, el tabac, així com una retallada en els subsidis als aturats i malalts, entre d'altres 'mesures' del neoliberalisme salvatge imposades per la banca i l'oligarquia feixista europea.

També s'estableix una forta retallada de despeses de més de 1.000 milions d'euros, sobretot, a través d'una rebaixa de les prestacions socials i de les pensions superiors a 1.350 euros mensuals. També es redueix un 2% el nombre de funcionaris.

El projecte pressupostari serà debatut en les pròximes setmanes al Parlament, encara que la majoria absoluta de què disposa el Govern conservador -format per l'aliança de socialdemòcrates (PSD) i democratacristians (CDS-PP)- hauria de permetre aprovar la seva proposta. Posteriorment serà el torn del cap d'Estat i històric dirigent del PSD, Aníbal Cavaco Silva, al qual correspon sancionar els pressupostos per al pròxim any.

El líder del principal partit de l'oposició, el socialista Antonio José Seguro, ha qualificat els comptes com "una bomba atòmica fiscal", mentre que el Partit Comunista les considera "una massacre" i el principal sindicat del país, la CGTP, creu que són "un atemptat contra la dignitat del poble".

Retallades en plena recessió

Per 2013, la major caiguda de l'activitat econòmica i l'augment de l'atur -que superarà el 16%- previstos pel Govern provocarà un augment de la contracció del consum, el que al seu torn reduirà els ingressos fiscals. També s'elevarà la despesa pública per atendre els desocupats.

És per aquest motiu que el govern de Passos Coelho advoca per proposar un nou augment de la pressió fiscal a través de majors taxes sobre la renda, els immobles, el tabac, així com una retallada en els subsidis als aturats i malalts, entre d'altres mesures d'austeritat. A més, s'inclou una taxa sobre les transaccions financeres.

La troica-formada per la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional-va acceptar el mes de setembre flexibilitzar les seves metes de reducció del dèficit per a Portugal, que van passar del 4,5% al ​​5% del PIB el 2012 i del 3% al 4,5% el 2013.

Aquesta suavització, però, no evita que el país necessiti de nous ajustos, tot i que l'Executiu lusità ha complert rigorosament amb el programa de reformes acordat amb els organismes internacionals com a contrapartida pel seu rescat financer pel qual la UE i l'FMI aportaran 78.000 milions d'euros durant tres anys.

L'adopció de noves mesures d'austeritat es deu en part a la decisió del Tribunal Constitucional portuguès de revocar la supressió de fins a dos pagues a funcionaris i pensionistes-vigent aquest any-per considerar discriminatori en comparació amb els empleats del sector privat, que no van patir una retallada semblant.

Augmenten les protestes


Inicialment, el Govern de Passos Coelho plantejar compensar aquesta pèrdua d'ingressos amb una pujada lineal de la contribució a la Seguretat Social que paguen tots els treballadors, el que hagués afectat a tots per igual, independentment del seu nivell de renda.

La idea va ser àmpliament contestada per oposició, sindicats i empresaris, i va generar una nova onada de protestes multitudinàries que van recuperar l'esperit "indignat" que s'havia reduït després de les eleccions generals de juny de 2011 i va causar les primeres divergències públiques dins del Govern.

El projecte pressupostari ja ha generat tota una onada de protestes durant les últimes setmanes i ha rebut nombroses crítiques. De fet, tres dels quatre caps d'Estat que ha tingut Portugal des de l'arribada de la democràcia el 1974 (els socialistes Mário Soares i Jorge Sampaio, així com el conservador Cavaco Silva) ja han alçat la veu per mostrar la seva oposició a noves retallades.

Vaga general el 14 de novembre

El principal sindicat del país, la central comunista CGTP, ja ha convocat una jornada de vaga general -la tercera en només un any- per al 14 de novembre, mentre que cada vegada són més les organitzacions civils que surten al carrer per protestar contra les retallades i demanar la dimissió de l'Executiu conservador.

L'actual president portuguès, Cavaco Silva, va fer aquest dilluns una velada referència a la situació del seu país a l'apuntar a la seva pàgina de Facebook que és incorrecte "exigir a un país en procés d'ajust pressupostari que compleixi amb els seus objectius de dèficit a qualsevol preu".

El deteriorament del clima polític i social a Portugal tampoc ha passat desapercebut a Brussel·les, i un informe divulgat dijous passat destacava l'aparició de "fissures" que debiliten un consens considerat "fonamental" per a l'èxit del programa d'ajust portuguès.

El frau a Hisenda de Franco és la gota que vessa el got a Paraguai

A Paraguai l'augment de la fortuna personal del president colpista a sou de Monsanto i el feixisme oligarca, Federico Franco (foto), ha suscitat aquest dimarts una gran polèmica al país, fins al punt que es parla que el mandatari es sotmeti a un judici polític. D'acord amb la informació donada a conèixer pel diari paraguaià Última Hora en la seva edició dominical, en l'última declaració de béns realitzada per Franco es posa de manifest que aquest, en els últims quatre anys, va augmentar el valor del seu patrimoni en set vegades.

Després de conèixer la notícia, el president paraguaià va informar, a manera d'explicació, que en aquesta declaració de béns s'havia valorat erròniament la seva residència del municipi de Fernando de la Mora, proper a Asunción, la capital paraguaiana, i que se li havia passat per alt incloure una dels seus comptes bancaris.

Les declaracions de Franco han suscitat moltes crítiques en diferents fòrums, com xarxes socials i mitjans de comunicació, malgrat el silenci dels mitjans corruptes internacionals, com El País o CNN.

Segons José Casañas, un advocat especialista en casos com el que es troba implicat el president paraguaià, si es provés que Franco va tenir la intenció de violar la llei, podria ser condemnat a complir una pena de presó d'entre un a cinc anys, "fins ser sotmès a un judici polític per la seva destitució" com a president del país.

Cal esmentar que Franco va arribar al poder recorrent a un procés de característiques similars al que podria ser sotmès ara i gràcies al qual, i com a part d'una maniobra política de cop d'estat recolzat per l'oligarquia nazi, va aconseguir destituir de manera il·legal al veritable president constitucional del país, l'esquerrà Fernando Lugo.

CiU, l'ATLL, corrupció institucional i l'aigua més bruta i il.legal del món

Agbar -que gestiona il.legalment i contra sentència judicial l'aigua pública a Catalunya amb el recolzament dels governs sociovergents corruptes de la Generalitat- i Acciona es disputen la privatització de l’empresa pública Aigües Ter-Llobregat (ATLL), que es portarà a terme després de les eleccions del 25-N si CiU no és tret del govern. En els despatxos de l'oligarquia es dirimeix una guerra d’interessos polítics i econòmics dels que tots volen sucar, amb la privatització d'un servei públic i el regal de la propietat del poble a la màfia corporativa del règim nazionalcatòlic.

Sota l’escuma de la campanya electoral catalana s’està lliurant una sorda batalla empresarial de transcendentals implicacions polítiques. A l’origen, els gravíssims problemes de finançament i tresoreria que pateix la Generalitat. A continuació, el fracàs de les operacions de privatització dels immobles de l’Administració catalana i de les autopistes de peatge amb participació pública (els túnels del Tibidabo i el túnel del Cadí).

Queda una tercera joia de la corona, l’empresa pública Aigües Ter-Llobregat (ATLL), que s’encarrega del subministrament en alta dels cinc milions d’habitants de Barcelona i la seva corona metropolitana. Entre d’altres instal·lacions, gestiona la gegantina planta dessalinitzadora d’El Prat. El preu estimat de l’operació: 1.000 milions d’euros –300, cash– que, tot i el seu pagament diferit a 50 anys, entrarien en vena a les exhaustes arques de la Generalitat.

I, en el cas de l’ATLL –al contrari que els immobles i les autopistes–, el procés de privatització ha aixecat l’interès de dues grans empreses privades, Agbar (participada pels francesos de GDF Suez i La Caixa) i Acciona (el braç armat de la família madrilenya Entrecanales), que han formalitzat les seves ofertes davant la conselleria de Territori i Sostenibilitat. Les pliques ja s’han obert i és previst que el «procés de deliberacions tècniques» culmini a mitjans de desembre –just després de les eleccions al Parlament–, de manera que el nou adjudicatari es pugui fer càrrec de l’ATLL a partir de l’1 de gener de 2013.

El conseller (en funcions) Lluís Recoder té una patata calenta sobre la taula. Per qui decantarà el concurs? Pels catalans d’Agbar o pels madrilenys d’Entrecanales? La partida de despatxos, que es juga en plena campanya electoral, es presenta apassionant, més que per la identitat dels dos concursants –perfectament coneguda–, per les implicacions dels companys de viatge que formen part de l’accionariat d’ambdues ofertes.

La candidatura encapçalada per Agbar està formada pel grup H2B (37%), el fons d’inversió australià First State (33%) i la societat pública quebequesa Caisse de Dépôt (30%). A H2B, a més d’Agbar, hi participen les empreses Aigües de Terrassa (el president de la seva fundació és Pere Navarro, el candidat del PSC a la Generalitat), Aigües de Sabadell (presidida per l’exconseller de CiU, Xavier Bigatà) i les constructores ACSA (de la família lleidatana Sorigué), Copisa (de la família Cornadó, aliada tradicional de CiU) i Calaf. És a dir, és una oferta de clar perfil sociovergent que compta amb el suport indissimulat de La Caixa.

Per la seva banda, la candidatura de la família Entrecanales està formada per Acciona (39%), el banc brasiler d’inversions BTG Pactual (39%) i un estol d’empreses i fons d’inversió particulars que completen el 22% restant. Entre aquestes destaquen Aigües de Catalunya, aliança de l’empresa Comsa-Emte (família Miarnau i família Sumarroca, estretament vinculades a CiU) i Aigües de València (que, tot i comptar amb una participació accionarial de GDF Suez, està controlada pel búnquer del PP valencià).

A més, hi participen els family office de les famílies Torreblanca-Godia (a la vegada, accionistes de referència d’Abertis, l’empresa d’infraestructures de La Caixa) i Rodés (el cap de família, Leopoldo Rodés, és membre prominent de CaixaBank i un dels seus fills, Ferran Rodés és president del diari Ara). És a dir, en clau política seria una aliança CiU-PP amb unes gotes d’Esquerra Republicana.

A la Barcelona que mana, la de Diagonal cap amunt, més important que les eleccions del 25-N –on ja es dóna per fet que Artur Mas guanyarà còmodament els comicis– s’observa amb creixent passió el joc subterrani que presideix el procés de privatització de l’ATLL. Què farà el conseller Lluís Recoder? Quin paper hi té, en tot plegat, Germà Gordó, l’home de les tenebres del Palau de la Generalitat? Com reaccionarà La Caixa davant la traïció dels Rodés i de Liliana Godia?

I, en especial, per on es decantarà Leonard Carcolé, el director de l’ACA i actual president de l’ATLL, que té la potestat d’«informar» sobre el concurs obert? Maniobrarà contra la seva anterior empresa, Agbar, on havia estat director de Catalunya i on va veure frustrada la seva aspiració a ser-ne director general? Es vendrà als Entrecanales per seguir sucant del negoci de l’aigua?

En tot cas, una cosa és certa. La privatització de l’ATLL comportarà un augment de les tarifes... que acabarem pagant tots plegats.

L'home d'Agbar i director de l'ACA contra els serveis públics i per la privatització a preu de ganga de l'aigua


Leonard Carcolé fou "l'aposta d'Artur Mas" per "salvar el difícil moment financer de l’Agència Catalana de l’Aigua"... Aquest discurs mentider amaga un fet que la llei deuria titllar de delictiu: El responsable d'un servei públic treballa per la competència privada i al seu servei descarat. Però al govern dels millors immorals això no li preocupa, doncs ja té uns mitjans que expliquen contes de fades que sembla creure sense problemes la majoria de la població. Amb una llarga trajectòria en el grup Aigües de Barcelona (Agbar), Carcolé era director d'Agbar Medi Ambient i membre del comitè de direcció permanent del grup que presideix Ángel Simón. Als vídeos poden comparar les declaracions de Carcolé amb la veu de l'amo Fuentes a CRàdio Mas i CiU, de l'ex director de l'ACA, Jaume Solà, de membres d'Aigua és vida i d'Organitzacions internacionals denunciant les conseqüències de la privatització de l'aigua davant la Torre AGBAR.

El neoimperialisme nipó li costa car a la seva indústria a la Xina

Els fabricants d'automòbils del Japó, Toyota, Honda i Nissan, han experimentat caigudes del 48,9%, 40,5% i 35,3% respectivament, en comparació amb el mateix període del 2011 a causa de la reacció del poble xinès als nous vents i feixisme imperial que provenen del arcaic i reaccionari imperi criminal. Set vaixells de guerra xinesos es troben en aigües pròximes a la província japonesa d'Okinawa, al sud del disputat arxipèlag de les Diaoyu, mentre s'acosta un tifó a la zona.

Segons les autoritats japoneses, els vaixells van ser albirats a unes 30 milles de l'illa de Yonaguni, a la prefectura d'Okinawa, i a 125 milles de les deshabitades illes Diayou que pertanyen a Xina i que absurda i provocativament reclama ara el govern de l'Imperi criminal que va assassinar, esclavitzar i torturar milions de xinesos i al que el sionisme d'EUA -com amb els nazis- va salvaguardar intacte.

Malgrat que la navegació en aquestes aigües no està prohibida, es tracta de la primera ocasió en què naus militars xineses s'acosten a la frontera marítima del Japó. El ministre de Defensa nipó, Satoshi Morimoto, va afirmar en roda de premsa que encara desconeix el propòsit dels vaixells xinesos, l'Exèrcit japonès segueix els moviments de l'Armada xinesa.

El ministre més especular amb la possibilitat que les embarcacions xineses puguin haver navegat prop del litoral per evitar al tifó Prapiroon, que s'aproxima a la zona. L'anunci es produeix al mig de la acalorada disputa que enfronta Japó i la Xina pel que fa a la sobirania d'un grup d'illes propietat de la Xina i amb les que el feixisme imperial japonès juga a despistar el seru poble dels molts problemes de corrupció institucional i recessió que viu el país controlat per la màfia des de dècades.

Encara que estan deshabitades i la seva superfície no supera els set quilòmetres quadrats, les illes són molt valorades pels jaciments d'hidrocarburs en les seves aigües i per les seves rics recursos de pesca. Últimament en el litigi també ha entrat Taiwan.

Mentrestant, la disputa ja va donar un fort cop sobre el comerç entre la Xina i Japó. Les vendes d'automòbils japonesos van caure en picat a la Xina al setembre. Els fabricants d'automòbils del Japó, Toyota, Honda i Nissan, han experimentat caigudes del 48,9%, 40,5% i 35,3% respectivament, en comparació amb el mateix període del 2011.

Davant l'onada de protestes a la Xina i els agreujats ànims antiimperislistes, alguns empresaris japonesos també estan tancant els seus negocis en el gegant asiàtic.

L'Audiència imputa cinc delictes l'exconseller d'Aguirre

L'exconseller d'Esports de la Comunitat de Madrid Alberto López Viejo (PP) s'ha negat a declarar aquest matí davant del jutge instructor del cas Gürtel a l'Audiència Nacional, Pablo Ruz, que l'ha imputat els delictes de suborn, prevaricació, malversació, frau fiscal i contra l'Administració. López Viejo era un dels homes de confiança de l'expresidenta madrilenya, Esperanza Aguirre, i l'encarregat d'organitzar els seus actes oficials, per això se li atribueix l'adjudicació directa dels contractes del Govern madrileny amb la trama corrupta.

Aquesta és la segona vegada que López Viejo compareixia davant del jutge per aquest cas, després que el maig del 2009 fos citat pel llavors instructor de la causa al Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM), Antonio Pedreira.

Pedreira va imputar llavors a López Viejo els delictes de suborn, tràfic d'influències, frau fiscal, associació il·lícita, blanqueig de capitals i falsedat l'exconseller d'Esports de Madrid Alberto López Viejo i li va imposar una fiança de 750.000 euros en concepte de responsabilitat civil.

En la seva compareixença davant del jutge del TSJM, López Viejo també es va negar a declarar, al·legant que la causa estava secreta, encara que avui ha tornat a acollir al seu dret a no declarar, tot i que ja s'ha aixecat el secret del sumari.

Segons les investigacions sobre la suposada trama de corrupció lligada a càrrecs del PP desenvolupades per l'Audiència Nacional i el TSJM, López Viejo va ser un dels imputats que, presumptament, va afavorir l'adjudicació directa de contractes de la Comunitat de Madrid a les societats del cap de la xarxa, Francisco Correa.

Només ser imputat en el cas, Aguirre va aixecar un mur de contenció de la responsabilitat política, va obligar a López Viejo a dimitir i fins i tot el va expulsar del grup popular a l'Assemblea autonòmica.

Beiras: "Feijóo està matant més gent que cap grup terrorista"

L'històric nacionalista i número 1 per la Corunya de la coalició Alternativa Galega de Esquerda (AGE), Xosé Manuel Beiras, va assegurar ahir en un míting a Lugo que "Feijóo està matant més gent que cap grup terrorista en la història de l'Estat espanyol" a causa a la reducció "dràstica" del finançament en la sanitat pública.

En la seva intervenció, Beiras va afirmar que amics seus que exerceixen la medicina li han alertat que "la taxa de mortalitat de gent gran està augmentat" pel fet que la crisi econòmica fa que les famílies hagin de portar per casa als seus ancians, mentre que abans estaven en residències "de suficient qualitat".

"A aquesta edat, els riscos d'una afecció sobtada que acabi amb tu en 24 hores són molt més grans que quan ets jove i està morint més gent per això. A aquesta gent la maten", ha asseverat Beiras. "Feijóo està matant més gent que cap grup terrorista en la història de l'Estat espanyol en els últims anys".

Estrasburg condemna al règim feixista per tortures en el 'cas Egunkaria'

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), amb seu a Estrasburg, ha declarat que el règim franquista espanyol "va violar el Conveni Europeu en no investigar la denúncia del llavors director d'Egunkaria, Martxelo Otamendi, d'haver rebut maltractaments per part de la Guàrdia Civil durant la seva detenció el 2003, quan va ser tancat el diari per ordre d'un jutge de l'Audiència Nacional". El Tribunal declara que el règim feixista "va vulnerar l'article 3 del Conveni Europeu de Drets Humans, que prohibeix el tracte inhumà o degradant, per no haver investigat la denúncia de maltractaments soferts mentre estava incomunicat".

L'Estat haurà d'indemnitzar Otamendi amb un total de 24.000 euros, 20.000 per danys morals i 4.000 per despeses del procediment. La sentència és de la Sala de 7 jutges, de manera que hi ha un termini de tres mesos perquè les parts sol·licitin la tramesa a la Gran Sala de 17 jutges i si no ho fan, serà definitiva.

La denúncia de Otamendi per maltractaments durant la seva incomunicació va ser arxivada al març de 2005. El llavors director del diari Egunkaria va ser detingut i incomunicat el 20 de febrer de 2003 en el marc d'una investigació per pertànyer i col·laborar amb ETA. L'abril de 2010, Otamendi i quatre directius d'Egunkaria van ser absolts de pertinença a ETA.

En els dies següents a la seva detenció, Otamendi va ser examinat en quatre ocasions per un forense. En els seus informes, el metge va relatar que Otamendi s'havia queixat d'haver hagut de romandre dempeus durant períodes prolongats, haver estat amenaçat, haver rebut cops als genitals i d'altres tortures.

Davant el jutge d'instrucció va denunciar que se li havia impedit dormir, que l'havia obligat a fer flexions durant dues hores, haver patit insults homòfobs i que havia estat desvestit i obligat a adoptar una posició sexual. També va denunciar que li van col·locar un objecte metàl·lic al cap que hauria fet un soroll semblant a una detonació de pistola i que li van cobrir el cap amb una bossa de plàstic per ofegar-lo.

El Tribunal observa que el primer jutge d'instrucció es va mostrar passiu davant les sevícies denunciades per Otamendi, i que les seves demandes de ser escoltat en persona i que declaressin els agents implicats i la persona que va compartir la cel·la amb ell no van ser tingudes en consideració per altres jutges.

Estima el tribunal que les investigacions portades a terme no van aprofundir prou ni van ser efectives per complir els requisits l'article 3 del Conveni Europeu de Drets Humans, en no haver estat interrogat personalment Otamendi i haver tingut en compte només els informes mèdics i la declaració del forense.

El Tribunal insisteix en la importància d'adoptar les mesures recomanades pel Comitè Europeu de Prevenció de la Tortura per millorar la qualitat de l'examen forense a les persones incomunicades.

Els estudiants de secundària comencen tres dies de vaga

El Sindicat d'Estudiants convoca a partir d'aquest dimarts tres dies de vaga als centres educatius de totes les etapes educatives però sobretot d'ESO, Batxillerat i Cicles Formatius de Grau Mig. La mobilització, que s'amplia a tot l'estat, és una protesta a les darreres retallades del neoliberals franquistes contra l'educació, la reducció de professorat, la imposició del pagament dels cicles formatius de grau superior i l'augment de les taxes universitàries, així com també, la reforma educativa plantejada pels governs del PP i CiU.

"En defensa de l'ensenyament públic! Ni retallades Wert, ni retallades CiU!". Amb aquest lema, el Sindicat d'Estudiants fa una crida als estudiants catalans perquè se sumin a la vaga general estatal, de 72 hores. El Sindicat vol aprofitar l'experiència de les mobilitzacions del curs passat i creuen que ''un dia de vaga no era suficient per retirar les retallades'' i per això, allarguen la protesta a tres dies. Els motius són les mesures aprovades pels governs català i espanyol i les retallades aplicades en l'àmbit de l'educació com són la reducció del nombre de professorat, l'augment de taxes a la universitat o el pagament de matrícules per a la formació professional de grau superior.

Tal i com ha explicat el portaveu del Sindicat d'Estudiants, Borja Latorre, amb aquesta mobilització "era necessari donar resposta a l'altura de les circumstàncies" i per això, han buscat la complicitat de tots els estudiants però sobretot els d'ESO, Batxillerat i Cicles Formatius de Grau Superior. L'objectiu era fer la protesta el màxim d'unitària possible, i en aquest sentit, han trobat el suport del MUCE, la CEAPA i el col·lectiu Interzones. Tanmateix, Latorre han lamentat la manca de suport de les organitzacions sindicals més grans, i per això, destaca que la manifestació prevista per aquest dissabte serà una nova oportunitat per demostrar la unitat del col·lectiu.

Borja Latorre també ha explicat que aquesta mobilització, que culminarà dijous amb una manifestació al centre de Barcelona, és la primera mobilització d'aquest curs a l'espera "d'accions més contundents" com una nova baga de tota la comunitat educativa o fins i tot, una vaga general a tot l'estat de 48 hores.

L'Espanya feixista del PP, al capdavant del fracàs escolar a Europa

Espanya és el primer país d'Europa en termes de fracàs escolar i de mala inserció laboral dels seus joves, segons les dades recollides per l'Unesco en l'edició 2012 del estudi anual 'Educació per a Tothom' publicat avui. Un de cada tres joves d'entre 15 i 24 anys va deixar els estudis abans d'acabar l'ensenyament secundari, enfront de la mitjana europea d'un de cada cinc, el que deixa al retardat mental ministre contra l'Educació i les seves preteses espanyolitzacions feixistes, a la alçada d'un perfecte neci, ignorant i imbècil.

Per als responsables d'aquest estudi, que recull el progrés dels objectius educatius fixats a Dakar el 2010 i la data límit de compliment és 2015, les xifres d'abandonament escolar a Espanya són "preocupants" tenint en compte que es tracta d'un país "durament colpejat" per la crisi i on l'atur juvenil va superar el 50% al març d'aquest any.

La manca de competències professionals dels joves europeus "els aboca a desaprofitar el seu potencial, els fa perdre oportunitats d'ocupació i els impedeix ajudar els seus respectius països a tornar a la prosperitat", assenyala l'estudi, on es assevera que, en temps de crisi, dotar-los d'eines és "més essencial que mai".

Els autors de l'informe van constatar que entre 2007 i 2009, les taxes d'atur entre els joves europeus que no havien completat els seus estudis van augmentar "de manera àmplia", a excepció d'Alemanya, encara que Espanya va ser sens dubte "la pitjor afectada" de tots els països del continent.

La Unesco advoca per fomentar les pràctiques i passanties

L'estudi recupera més l'expressió "ninis" (ni tenen feina ni en busquen), en assenyalar que "com a mínim una quarta part dels joves espanyols que van deixar els seus estudis en acabar el primer cicle d'ensenyament secundari i una cinquena part dels que la van abandonar després del batxillerat, actualment tampoc busquen feina". "Crear llocs de treball per se no ens ajudarà a sortir de la crisi", han indicat els autors, per als que, "Europa ha de formar a joves amb competències professionals adequades, amb experiència prèvia i amb capacitat d'adaptació a les noves tecnologies".

Per això, des de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (Unesco) s'insisteix en fomentar les pràctiques i passanties, i en millorar la formació professional com s'ha fet "amb gran èxit" a Alemanya, per tal de preparar els joves per al món laboral.

L'esforç val la pena, segons els càlculs de la institució, que estima que cada dòlar invertit en educació i en competències suposa un retorn de 10 dòlars per a l'economia del país inversor.

Els jutges contradiuen el PP i neguen delicte en la convocatòria de la consulta catalana

La portaveu del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Gabriela Bravo, ha clavat una autèntica "rebolcada" al Govern neofranquista del PP. No només ha negat que hi hagi delicte en la convocatòria d'un referèndum sobre la independència de Catalunya, sinó que dubta de la constitucionalitat d'algunes de les refomas legals del PP. El franquisme, tan autista i oligifrènic com és habitual, no escolta a ningú i s'enroca en el feixisme i la dictadura, amenaçant estúpidament als nacionalistes i retratant-se davant el món com una dictadura absolutista i retrògrada.

Els jutges contradiuen el Govern i neguen que hi hagi delicte en la convocatòria de la consulta catalana. Diversos bocamoll del PP van insistir ahir a fer caure "tot el pes de la llei" sobre la Generalitat en el seu conjunt i Artur Mas en particular, a qui, per cert, el PP ja veu com a guanyador de les eleccions no celebrades, si insisteix en convocar el referèndum sobre la independència.

Entre els amenaçadors parlaments ha destacat el del ministre de Justícia de l'Opus Dei, el reaccionari incompetent Alberto Ruiz Gallardón que ha assenyalat que Artur Mas cometria un "delicte" si tira endavant "un acte il·legal" com convocar un referèndum secessionista, i "ho sap perfectament", ha reblat el ministre dels dogmes de fe absurds i la constitució franquista com a 'paraula de déu'.

En una entrevista ha arribat a dir que "si hi ha un acte il·legal per part d'una persona, no crec que calgui castigar els ciutadans catalans. A qui caldrà exigir responsabilitats és a aquesta persona", ha assenyalat el ministre. És que pensa envoltar Catalunña amb filferro espinós com van fer a Mauthausen seus adorats nazis per" castigar "als catalans? Només aquest tipus de comentaris. Propis de tarats mentals i feixistes astuts, seria a Europa causa de dimissió immediata, mentre que aquí, els corruptes i els idiotes campen i creixen al seu gust, ridiculitzant aquesta Espanya que diuen defensar i deixant-la al nivell dels estats caciquils africans.

Opinió molt contrària és la que defensen els jutges a través de la portaveu oficial del Consell General del Poder Judicial. Gabriela Bravo ha assenyalat que Artur Mas no estaria cometent un delicte si convoqués un referèndum sobre la independència de Catalunya. Bravo afirma que s'ha donat una "sobredimensió" a les declaracions de Mas en les que va anunciar, "en el marc d'una campanya electoral", la intenció de "escoltar al poble català" i va proposar fer una "consulta". "Caldrà veure què convoca", ha afegit.

Respecte a la possibilitat de reformar la Constitució -un tema relacionat amb la proposta de Mas, ja que la Carta Magna amb la seva redacció actual no permetria celebrar un referèndum-, Bravo ha indicat que la Constitució preveu "un sistema per poder reformar-la". El text constitucional "no és inamovible" i "es pot modificar" si es produeix un "canvi de circumstàncies" o sorgeix "la necessitat d'adaptar determinats preceptes o capítols a la realitat social, que és canviant", ha explicat.

REFORMA DEL CODI PENAL


D'altra banda, la portaveu ha advertit que alguns punts de la nova reforma del Codi Penal impulsada pel Govern tenen "mal encaix" en la Constitució.

Tot i que el CGPJ encara ha de publicar el seu informe sobre l'avantprojecte de llei del feixista Alberto Ruiz Gallardón, Bravo ha declarat que, des del seu punt de vista, hi ha algunes "figures" que tenen "mal encaix en la Constitució", esmentant concretament a la presó permanent revisable ia la custòdia de seguretat.

La portaveu ha assenyalat que l'actual Codi Penal és el resultat de diverses reformes que l'han convertit en "un dels més durs d'Europa". Però només contra el poble i no contra la cohort de lladres, defraudadors i corruptes que omplen les files del feixisme al PP i socis.

Hi ha mesures incloses en l'avantprojecte de llei que "em preocupen enormement", ha reconegut Bravo, que considera que "no es pot utilitzar el Dret Penal" per resoldre "assumptes concrets amb interessos mediàtics".

Presó permanent revisable


Respecte a la presó permanent revisable, que es podrà aplicar en els delictes més Gaves, la portaveu del CGPJ ha recordat que les penes han de tenir una funció retributiva, és a dir, castigar a qui ha delinquit, però també una funció resocialitzadora.

Segons la seva opinió, amb la presó permanent revisable es posa en dubte aquesta segona funció. "Els problemes de la societat espanyola no es poden resoldre endurint les penes", ha estimat.

També ha criticat l'enduriment de les penes per als que provoquen incendis forestals, per considerar que hi ha altres formes d'aconseguir que "la ciutadania es conscienciï" i que el Dret penal ha de ser "l'últim recurs".

Quant a les noves taxes judicials que el ministre de Justícia pretén començar a aplicar a principis del 2013, Bravo ha afirmat que, en determinats supòsits, "per alguns ciutadans serà impossible acudir als tribunals", una situació que "retalla el dret a tutela judicial "i converteix la justícia en un privilegi per a rics, exempts de responsabilitats i protegits per un sistema corrupte, feixista i criminal.

France TV: Catalunya serà independent abans que Escòcia o Flandes

Si fa pocs mesos Time no consignava les reivindicacions catalanes en un mapa dels problemes nacionals del món, després de l'11 de setembre la situació ha canviat radicalment i la reivindicació catalana ha guanyat credibilitat.

Tant és així que, segons France TV, a Europa únicament Catalunya té 'possibilitats elevades' d'esdevenir un estat independent. Per comparació, en un reportatge que apareix a la web informativa del grup, les televisions públiques franceses consideren que Escòcia té 'poques possibilitats' d'esdevenir independent i Flandes encara en té menys.

Sobre el cas català, France TV destaca que el congrés espanyol va tombar, tal com es preveia, la proposta perquè Catalunya pogués organitzar referèndums. Però remarca els sondatges que indiquen que una majoria de catalans votarien la independència.

El Financial Times demana que Espanya deixi votar Catalunya


Les reaccions a l'acord escocès pel referèndum creixen i enfoquen en molts casos la diferència entre el tracte que Espanya ofereix a Catalunya i el que Gran Bretanya ofereix a Escòcia. Així l'influient Financial Times ha comparat els casos en un article editorial de Gideon Rachman, titulat 'Spain, Britain and votes on independence'. L'autor reclama que Espanya deixi votar els catalans i ho sentencia amb una frase contundent: 'un matrimoni no s'arregla perquè algú declari il·legal el divorci'.

Rachman exposa en l'article la gran diferència entre l'aproximació britànica i l'espanyola. Recorda la intransigència espanyola a l'hora de permetre el referèndum i explica que Cameron ho podria haver però ha estat més intel·ligent, negociant i permeten fins i tot que sigui Escòcia qui organitzi el referèndum i no la Gran Bretanya. Per al Financial Times l'actitud de Cameron és més arriscada però també més intel·ligent i 'psicològicament astut'. De fet insinua que és més fàcil que Gran Bretanya acabi guanyant que no que ho faci Espanya 'amb el seu legalisme sense sentit'.

Rachman acaba l'article explicant que 'personalment m'agradaria que Gran Bretanya i Espanya aconseguissin mantenir-se unides. Però això només pot passar sobre la base del consentiment. El govern espanyol ha de deixar d'amagar-se darrere la llei i ha de permetre el referèndum català. Cap matrimoni saludable sobreviu només perquè algú declari il·legal el divorci'.

Els feixistes europeus es regalen el Nobel de la Pau

Sembla que el Comitè del Nobel torna als seus orígens: atorgar el Premi de la Pau a la Unió Europea és una cosa molt a l'estil dels primers decennis de la seva existència. Llavors el guardó realment es lliurava per salvaguardar la pau a tot el món i es concedia moltes vegades a les organitzacions que contribuïen a aquesta causa, com la Creu Roja i d'altres.

Des d'aquest punt de vista la decisió del Comitè és fonamentada. Realment des de fa anys a Europa no hi ha hagut grans guerres-encara que sí algunes locals-i una de les causes d'això és la integració europea.

Però en realitat vol dir que els europeus es van guardonar a si mateixos per donar-se ànims en una època difícil per a la UE (la crisi pressupostària i molts problemes més). A si mateixos, perquè és un grup de diputats del Parlament noruec és el que pren la decisió sobre això, i punt. Cap misteri.

Abans, en 1901 (quan va ser creat el premi Nobel) els termes 'Europa' i 'el món' eren gairebé sinònims. El guardó llavors significava molt més. Ara és simplement un premi noruec que pot ser criticat per qualsevol. I és criticat per molts. Per exemple els defensors dels drets humans a Rússia van desaprovar l'última decisió del Comitè.

És lògic si es tenen en compte els antecedents explicats amb detall pel diari nord-americà The Christian Science Monitor: determinats grups de pressió estaven gairebé segurs que aquest any el premi seria per a Rússia, en concret per als defensors russos dels drets humans o, en general, per als opositors. I de sobte s'en va a la Unió Europea...

Ara, el més curiós que segueix tenint el premi és el seu llarg i sinuós camí des de la idea original de condecorar els pacificadors fins a la seva missió actual, una mica confusa. No resulta complicat treure d'Internet una llista completa dels guardonats i veure que la primera "desviació" important va tenir lloc el 1964. Aquell any el Comitè Nobel va atorgar el Premi de la Pau a Martin Luther King. Va ser llavors quan van començar a sorgir les preguntes: Què té a veure la pau a tot el món si el pastor nord-americà lluita contra el racisme dins dels EUA?

Va ser llavors quan es va fer evident de lliurar els premis no era tasca fàcil. Fins i tot el propi fundador, Alfred Nobel, formulava l'objectiu del premi de manera molt vaga, "pels mèrits en general", inclosos el treball a favor de la fraternitat entre les nacions, l'abolició o reducció dels exèrcits existents i la celebració i promoció dels congressos per la pau. Per tant, tot quadra.

Quan va viure Nobel, a finals del segle XIX, i una mica més tard, en l'època de les dues guerres mundials, la pau va ser realment un bé indiscutible. Fins que un tal Alexander Haig, secretari d'Estat durant el mandat del president dels EUA Ronald Reagan, va pronunciar el seu famós aforisme: "Hi ha coses més importants que la pau"

Aquesta frase va provocar una forta ràfega de crítiques per part de la Unió Soviètica, encara que la idea de Haig era ben clara. EUA en aquell moment no temia una guerra imminent però reflexionava sobre "coses més importants", com posar fi als règims comunistes i socialistes, per exemple, i premiar a les persones que ajudin a fer-ho. És a dir, un premi per a qui actua a favor de les plutocràcies i contra els drets civils i humans de la ciutadania. La vella hipocresia ària i nazi al servei de la propaganda feixista.