dimarts, 28 de febrer de 2012

Gabriel Borràs: "És la classe política catalana la que ha arruïnat l'ACA"

Untitled from aigua es vida on Vimeo.


En aquesta entrevista Aigua és Vida parla amb Gabriel Borràs, Coordinador d’Àrees i director de planificació de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) entre març del 2005 i març del 2011. Amb ell repassem la situació de l’ACA, de les grans infraestructures hidràuliques del país i del paper del regulador en el cicle integral de l’aigua: "És la classe política catalana la que ha arruïnat l'ACA, amb l'excepció d'Albert Vilalta i Salvador Milà".

La multinacional Agbar pacta amb el CGPJ una 'formació' dels jutges dins la corrupció i el nepotisme

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i la Fundació Agbar (d'Aigües de Barcelona) estan escrivint les primeres pàgines del nou panorama de la gestió d'aigua amb l'anunci d'un conveni secret i elaborat al marge de la societat entre els mateixos còmplices de l'oligoipoli il·legal i fraudulent d'Agbar, per promoure un fòrum sobre 'dret d'aigües' dins de la magistratura. La resposta de 34 associacions, ONG i sindicats no s'ha fet esperar i l'opacitat ha provocat, després de la primera reacció irada de la societat civil, l'intervenció del diputat d'IU Gaspar Llamazares, que va enviar una carta al president del CGPJ, Carlos Dívar.

La rèplica popular té com a suport Madrid, allà on el tauler està definit des de fa temps respecte al Canal d'Isabel II, far per a les desenes de lluites puntuals que s'acosten a tot l'Estat. I Itàlia, on un referèndum va dir 'no' a la privatització i l'aplicació del qual exigeix ​​ara amb una campanya de 'obediència civil'. "Sense aigua no som, no podem triar res. Qui privatitza l'aigua, privatitza la nostra vida". Dues frases resumeixen la conjuntura i la lluita davant la situació de la gestió dels subministraments d'aigua. Les pronuncia Renato de Niccola, dirigent del Fòrum Italià del Moviment de l'Aigua, davant una audiència madrilenya.

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i la Fundació Agbar (d'Aigües de Barcelona) estan escrivint un altre dels primers capítols amb l'anunci d'un conveni per promoure un fòrum sobre 'dret d'aigües' dins de la magistratura. La resposta de 34 associacions, ongs i sindicats no s'ha fet esperar.

Signat el 20 de desembre, el marc de col·laboració entre el Consell General i la Fundació Agbar pretén "establir les bases generals de cooperació (...) en matèria de formació i perfeccionament (...) i que permetin la realització d'actuacions d'interès comú". Què és el 'dret d'aigües'?, A què es refereixen amb actuacions d'interès comú? "Es tracta d'un terme ampli que s'anirà concretant i modelant a mesura que es desenvolupi el programa de formació conseqüència del conveni entre les dues institucions. De moment no està definit del tot", esbossen des Agbar com a única resposta.

L'opacitat ha provocat, després de la primera reacció de la societat civil, la intervenció del diputat d'IU Gaspar Llamazares, que va enviar una carta al president del CGPJ, Carlos Dívar. La resposta va arribar també en forma de missiva: l'objectiu, explica la magistratura, és que la formació impartida tingui la "màxima qualitat", al mateix temps que recorden que els plans de formació del Consell són dirigits per ells mateixos i no per l'entitat amb la qual es col·labora. Reconeixen a més que la col·laboració amb la Fundació Agbar beneficiarà la qualitat dels cursos i els coneixements que s'impartiran.

La Fundació Agbar és una branca de l'empresa del mateix nom, que al seu torn pertany a la multinacional francesa Suez, que es reparteix el mercat mundial dels subministraments d'aigua amb Veolia. Les dues companyies, que actuen com un oligopoli, han estat expedientades per la Comissió Europea per pactar preus a França. Així les coses, la Fundació que formarà els jutges entorn del dret humà a l'aigua pertany a una gran empresa sancionada a la sorra europea per incomplir les normatives bàsiques i el currículum no sembla proper a un marc de drets humans.

Les organitzacions de la societat civil esgrimeixen que l'acord vulnera el principi d'independència del CGPJ; recorden a més que la Fundació Agbar té un conflicte d'interessos per coordinar un procés de debat al voltant del dret a l'aigua pels seus rèdits comercials en el sector. Per Llamazares l'objectiu fonamental d'Agbar és "ampliar el seu negoci en la gestió de l'aigua, liberalitzar el sector, regular l'aigua amb mecanismes de mercat i eliminar aquelles legislacions que contemplen l'aigua com un bé comú i són desfavorables per la seva expansió".

A més una sentència pesa sobre Aigües de Barcelona, ​​recorreguda per la companyia, i recull que "la companyia subministradora actua sense concessió del servei per part de l'Ajuntament [de Barcelona], de manera que el cobrament de la tarifa i la privació del servei són actuacions nul·les". A més de que "es constata una fallida generalitzada de les garanties procedimentals que assisteixen als usuaris del servei".

El debat està obert abans fins i tot signar-se el conveni, ja que no totes les posicions dins del CGPJ ho veien clar, indiquen fonts dels moviments socials. I el context potencia la reflexió. "El procés de privatització s'ha accelerat i no està responent a un criteri lògic. Es fa perquè es pensa en una injecció de capital que va a la caixa general i que pot usar-se com es vulgui", ha explicat Núria Hernández-Mora, presidenta de la Fundació Nova Cultura de l'Aigua, durant unes xerrades sobre la lluita contra el Canal d'Isabel II de Madrid.

Model d'Amèrica Llatina en els anys 80

Un procés que s'ha accelerat en els països del sud d'Europa amb els plans d'ajust davant del que anomenen la crisi del deute. No passa el mateix al centre i nord del continent, ja que països com Alemanya i França estan 'remunicipalizando' el servei, aclareix Jaume Delclós, de la Campanya d'Aigua d'Enginyeria sense Fronteres de Catalunya.

"Amb les privatitzacions es perd possibilitat de control democràtic sobre un servei elemental", afegeix Hernández de Mora. Al seu costat pren la paraula Luis Bibiano, gerent de l'Associació Espanyola d'Operadors Públics d'Abastament i Sanejament, que apunta que no existeix un ens regulador que supervisi la tasca de les empreses. "Ara s'està creant una nova bombolla i és la hídrica", remata.

El sud europeu reviu però els esquemes privatitzadors que es van aplicar a Amèrica Llatina en els anys 80 i que van provocar situacions com la coneguda 'guerra de l'aigua' de Bolívia. Del procés sap molt Agbar, amb polèmiques actuacions en alguns països del continent. Per exemple a Buenos Aires va aconseguir la concessió del servei però no va complir les condicions que establia pel que fa a extensió de la xarxa ni depuració i va augmentar les tarifes en més de 80%, recull Greenpeace en un informe.

L'experiència llatina d'Agbar és dilatada. Segons la mateixa documentació, la multinacional va entrar a Colòmbia el 1995, quan es va crear una empresa mixta publicoprivada per prestar subministraments a la ciutat de Cartagena. Quatre anys després l'empresa afirmava que el 99% de la ciutat estava proveït mentre, alhora, el Banc Mundial denunciava que un terç de la població, sobretot en els veïnats pobres, no tenia accés al servei.

Actualment potser l'enclavament més polèmic sigui la seva presència a Saltillo, Mèxic. La investigadora de l'Institut Mexicà per al Desenvolupament Comunitari Cindy McCulligh resumeix en quatre estratègies la forma d'actuar d'Agbar des que va arribar: tallar l'aigua als usuaris que no paguen; pujar les tarifes; sobreexplotar l'aigua; i inventar i calumniar. I tot això emmarcat en la recent aprovació del dret humà a l'aigua i al sanejament per l'Assemblea de Nacions Unides. Una fita històrica.

Escrita la teoria resta concretar la seva aplicació pràctica, que idealment correspon als Estats, garants del compliment dels drets humans. La Història amb majúscules de l'aigua segueix sumant paràgrafs. I Agbar no està disposada a perdre el protagonisme, prenent bona posició de partida a Espanya. I la societat civil anuncia que seguirà responent. "S'escriu aigua, es llegeix democràcia", remata De Niccola.

IU porta a la Comissió Europea el procés de privatització de l'empresa pública catalana 'Aguas Ter Llobregat'


L’eurodiputat d’Izquierda Unida, Willy Meyer, ha presentat una bateria de preguntes escrites a la Comissió Europea en les qual denuncia els processos oberts per a privatitzar les empreses públiques de planificació i gestió d’aigua en la Comunitat de Madrid i Catalunya ja que "impossibilitaran la garantia i el compliment del dret humà a un abastiment i subministrament suficient d’aigua potable per a tots els ciutadans i ciutadanes". D’aquesta manera, l’europarlamentari ha traslladat a la Comissió Europea informació sobre els processos de privatització tant de l’empresa pública madrilenya 'Canal de Isabel II' com de 'Aguas Ter-Llobregat', a Catalunya, processos que els governs del PP i CiU, respectivament, han iniciat en els últims mesos.

ICV-EUiA considera que la reforma laboral envaeix competències de l'Estatut

El vicepresident d’ICV-EUiA, Jordi Miralles, ha anunciat avui al Parlament una moció de rebuig a la reforma laboral que: “Afavoreix l’abaratiment de l’acomiadament, trenca el model de relacions laborals i pretén debilitar el moviment sindical”. ICV-EUiA vol que el Parlament sol·liciti un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries perquè valori la possible "invasió de competències" de la Generalitat amb aquesta reforma laboral.

Miralles ha recordat que el seu grup ja va preguntar la setmana passada al conseller d’Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, sobre aquestes incompatibilitats i que les va admetre en alguns punts. Miralles ha criticat que “el conseller de les ocurrències” en la seva intervenció en el darrer Ple va defensar la reforma tot i reconèixer sense rubor que “baixa el pes de la negociació col·lectiva, que els treballadors sortiran perdent i no crearà ocupació; aquestes són algunes de les ‘perles’ de Mena”, ha ironitzat el diputat roig i verd.

Miralles ha insistit que la reforma “vulnera l’autogovern i preceptes estatutaris” pel que fa al marc català de relacions laborals i la mediació “i a nosaltres no ens agrada perdre competències, i les perden Catalunya i els seus treballadors”, ha sentenciat.

ICV-EUiA vol que el Parlament català es posicioni respecte la reforma laboral aprovada per Reial Decret pel Govern del PP i, més enllà, que la rebutgi “pels seus continguts” com també demana que no s’accepti la reducció del 3% en el salari dels funcionaris catalans anunciada pel Govern i que afectarà el poder adquisitiu de 230.000 famílies, segons ha recordat Miralles. En aquest punt en concret, ha mostrat interès per saber quin serà el posicionament d’Alicia Sánchez-Camacho: “Volem saber si està d’acord amb aquesta retallada del 3% que en el seu moment va dir desconéixer”.

La moció de la coalició informa també que la nova reforma laboral ja ha estat aplicada en una empresa de Catalunya: Fercable, la filial d’una multinacional ubicada a Sant Vicenç dels Horts, dedicada a la producció de cablejat per centrals nuclears, instal·lacions d’energies renovables, i pels sectors ferroviari i naval, segons ha explicat Miralles. La direcció de Fercable ha posat fi a la seva activitat i ha rescindit els 95 contractes, una mostra de la flexibilització de l’acomiadament que possibilita la nova reforma laboral i que el diputat d’esquerres ha augurat que es traduirà en “acomiadaments massius” de seguir endavant.

Preguntat pels periodistes sobre les xifres definitives del dèficit del 2011, Miralles ha criticat que el Govern continuï insistint en "polítiques fracassades", i ha aventurat que hi haurà noves retallades de conseqüències “dramàtiques.”

Suport a les mobilitzacions d'avui, 29-F


Per acabar, el vicepresident d’ICV-EUiA ha mostrat el suport del seu grup a les mobilitzacions sindicals i estudiantils convocades avui per CCOO i UGT –amb motiu de la jornada de lluita europea convocada per la CES- i la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública

Una 'nena robada' troba la seva mare biològica als 38 anys

Una dona de 38 anys natural de Castelló, Marta Adsuara, ha localitzat la seva mare biològica als 38 anys de ser donada en adopció, després que el ginecòleg que va atendre al part signés un fals certificat de defunció. Es tracta del primer cas a la Comunitat Valenciana de nen robat que retroba la seva mare. En despertar, una monja de l'hospital li va dir a la mare: "Mengi alguna cosa i es pot marxar, perquè ha tingut una nena però ha nascut morta".

Adsuara ha explicat que va començar a sospitar després de trobar el seu certificat d'adopció. Després d'investigar, va saber que la seva mare biològica va ser sedada durant el part: "A ningú el calmen per tenir un fill", va dir. A més, en el Llibre de Família figurava com a filla natural, i no adoptada. Ara, després de retrobar-se amb la seva progenitora, va saber que ella va estar sedada tota la nit i que, en despertar, una monja de l'hospital li va dir: "Mengi alguna cosa i es pot marxar, perquè ha tingut una nena però ha nascut morta".

Marta Adsuara va dir no retenir res als seus pares adoptius -"ells no sabien res dels nens robats"- però pensa demanar explicacions al ginecòleg que va atendre la seva mare biològica als tribunals: "Està viu i de fet el conec. Vull que expliqui el perquè. Ell va ser qui va signar que jo havia mort".

Marta Adsuara és el primer cas a la Comunitat Valenciana d'algú que va ser arrabassat als seus pares naturals només néixer però que ha aconseguit trobar la seva veritable mare... i gràcies a Internet. Ella mateixa ho ha explicat: "Em vaig assabentar que vaig ser una nena robada del franquisme al mes de maig, quan vaig contactar amb la meva mare biològica. La vaig trobar per Facebook. Una conversa amb una persona estranya em va portar fins a ella. Parlem per telèfon i es va posar a plorar. En una setmana la tenia a casa. Em vaig adonar que érem idèntiques, iguals. Primer vam estar callades però després vam començar a parlar i vam veure que teníem el mateix caràcter, les dues súper obertes, súper xerraires. Vam estar fins a les cinc de la matinada parlant".

Medvédev confirmà que els comunistes guanyaren les presidencials el 1996 però hi va haver frau


Fa un any el president Dmitri Medvédev va ajudar a publicar les cartes del primer president de la Rússia capitalista, Borís Ieltsin. No obstant això, durant una reunió amb líders de l'oposició de dretes, Medvédev hauria ofert una altra versió de l'història oficial. Segons quatre persones que estaven a l'habitació, Medvédev va declarar que el primer president de Rússia, en realitat no va guanyar la reelecció el 1996 per al seu segon mandat. La segona votació presidencial en la història de Rússia va ser una tupinada.

A pocs dies de les properes eleccions presidencials de Rússia, això no són unes declaracions sense importància per al debat al país. Va ser Ieltsin qui va donar un cop d'estat i va bombardejar la Dumas mentre des dels mitjans explicava la història dictada per la CIA, i va nomenar a Vladímir Putin com el seu successor a dit el 2000 per substituir en el poder. I va ser Putin qui va fer el mateix favor de Medvédev vuit anys després. Així que, si la tercera baula d'aquesta cadena ha admès que la primera baula era un frau: En què converteix això tot el sistema? Què significa això per a la campanya de Putin per guanyar un tercer mandat com a president?

Quan TIME va arribar al Kremlin una font va dir que no estava segur de si Medvédev havia dit això o no. "El Kremlin, òbviament, té una posició oficial sobre els resultats de les eleccions: "Ieltsin va guanyar", va dir la font del Kremlin en condició d'anonimat. "Quant als rumors en sentit contrari, el Kremlin no té una posició oficial".

De fet, ni Medvédev ni la seva oficina de premsa han fet cap declaració sobre l'assumpte, el que no ha ajudat a fer que les preguntes desapareguin.

Sobre la falsificació de documents soviètics en l'era Ieltsin (Vídeo)


El diputat de la Duma russa V. Ilyujin (vídeo) denuncia la falsificació de documents soviètics per part de les autoritats postcomunistes per manipular la història de la URSS. "La Xina i Rússia condemnen enèrgicament qualsevol intent de falsificar la història de la Segona Guerra Mundial, enaltir els nazis, militaristes i els seus aliats, així com de entelar la imatge dels alliberadors".

http://reportatges.sirius.cat/2010/10/sobre-la-falsificacio-de-documents.html

IU presenta una iniciativa "per frenar la moratòria del govern a les energies renovables"

El responsable de Medi Ambient i Energia, Adolfo Barrena, adverteix que L'Esquerra Plural busca impedir que la mesura dissenyada per l'Executiu de Mariano Rajoy "costi 30.000 llocs de treball d'aquí al 2020", a més de les "dificultats que afegeix al desenvolupament d'un sector que és dels pocs amb clares possibilitats de consolidar-se, al qual es frena el seu avanç per beneficiar clarament a les multinacionals del sector elèctric".

El secretari federal de Medi Ambient i Energia d'Esquerra Unida, Adolfo Barrena, ha presentat avui el text de la iniciativa que aquesta formació registrarà pròximament al Congrés per rebutjar el Reial decret llei 1/2012 pel qual el Govern de Mariano Rajoy suprimeix els incentius econòmics per a la instal · lació de fonts d'energia renovables amb les de produir energia elèctrica. IU entén que aquesta mesura ha de ser derogada, principalment, "per les pèrdues que ocasionarà en el sector de les energies renovables i per les repercussions negatives que tindrà en el compliment dels compromisos internacionals adquirits en matèria de promoció d'energies renovables i reducció de la emissió de gasos efecte hivernacle", tal com va assenyalar Barrena.

En una roda de premsa celebrada a la seu federal d'IU al costat del coordinador federal, Cayo Lara, Adolfo Barrena va advertir també que la mesura presa per l'Executiu del PP "tindrà efectes molt negatius sobre l'ocupació, a més de provocar la desaparició d'inversions" . A això s'hi ha d'unir, "les dificultats que afegeix al desenvolupament d'un sector que és dels pocs amb clares possibilitats de consolidar, al que ara es frena el seu avanç per beneficiar clarament a les multinacionals del sector elèctric".

Ha explicat que "per cada megawatt que es produeix a través de les energies renovables es creen 15 llocs de treball", davant l'únic lloc de treball que es genera per la mateixa quantitat produïda amb altres fonts d'energia.

El responsable federal de Medi Ambient i Energia va explicar que aquesta mateixa iniciativa es "presentarà en tres nivells", és a dir, que a més de portar al Congrés dels Diputats es completarà amb propostes similars a través dels parlaments autonòmics on IU té representació, així com amb mocions als ajuntaments.

En el seu text, Esquerra Unida insta també el Govern a "promulgar un nou decret llei que doni suport i fomenti les energies renovables amb l'objectiu d'assolir, com a mínim, l'objectiu que el 2020 el 20% del consum elèctric procedent de les energies renovables".

Adolfo Barrena estima "inacceptable" que l'Executiu del PP es decidís per executar una moratòria de les energies renovables per "alleujar la pressió sobre el rebut de la llum", en lloc d'adoptar "altres mesures per reequilibrar els costos del sistema elèctric espanyol" . Va rebutjar rotundament que el ministre d'Indústria José Manuel Soria "l'hagi justificat en què era necessari per frenar l'escalada de l'anomenat dèficit tarifari, que és el que fa que els ciutadans d'aquest país paguem cada vegada més el rebut de la llum des que es va posar en marxa aquest procés de privatització".

En el text presentat avui, Esquerra Unida insta al seu torn el Govern a "presentar en el termini de sis mesos un Pla de reducció d'emissions recolzat en les energies netes" i també "en el termini màxim de tres mesos un Reial decret que faciliti l'autoconsum i la venda d'energia excedentària a la xarxa elèctrica".

Barrena ha criticat que els 260 milions d'euros que el Govern suposa que s'estalviaran amb el Reial decret "ens van a costar 30.000 llocs de treball d'aquí al 2020. Aquesta decisió és especialment greu en regions com Catalunya, Andalusia o Aragó, on hi havia un potent sector en el desenvolupament energètic d'energies renovables. Són 30.000 llocs de treball que cotitzarien a la Seguretat Social, que pagarien IRPF, que reactivarían les economia".

El dirigent federal d'IU va avisar que aquesta moratòria a les renovables implicarà també una "paralització de la inversió en R + D" i tampoc s'ha tingut en compte que les renovables aporten 700 milions d'euros en ingressos fiscals.

Hollande (PS) augmentarà fins al 75% els impostos als més rics

El candidat socialista a la presidència de França, François Hollande, ha anunciat que augmentarà les càrregues impositives als que guanyin més d'un milió d'euros a l'any fins al 75% de la seva renda, si és triat el pròxim 6 de maig. Segons una enquesta Sarkozy (UMP) retallaria 2 punts, amb el 27% d'intenció de vot en la primera volta de les Presidencials del proper 22 d'abril, sempre per darrere de Hollande (PS) amb un 28,5%, tot i perdre l'1,5%.

El Front Nacional (FN) de Marine Le Pen queda tercer amb un 17% dels vots en primera volta, un retrocés de mig punt. Quart se situa el líder del partit de centredreta MoDem, François Bayrou, que es manté estable amb un 12,5% d'intenció de vot, seguit del candidat del Front d'Esquerra (FdeG), Jean-Luc Mélenchon, que obté el 8,5% dels sufragis, i l'ecologista (EE), Eva Joly, que també es manté estable en un 3%.

A la segona volta, que se celebrarà el 6 de maig, Hollande serà el cap de l'Estat, amb un 56,6% (-1 punt) dels vots i derrotarà Sarkozy, que obtindrà el 43,5% (+1 punt), segons el sondeig publicat per Europe 1, Paris Match i Public Sénat.

El candidat i favorit en les enquestes va anunciar aquesta mesura en el programa "Parole des candidats" (Paraula dels candidats) de la televisió privada "TF1", una emissió dirigida per Laurence Ferrari en què Hollande es va sotmetre durant una hora i mitja en directe a les preguntes de 14 francesos i de 5 periodistes de diversos mitjans de comunicació.

L'aspirant socialista ha reiterat a més que la seva intenció és que hi hagi un únic barem impositiu perquè les rendes de capital cotitzin al mateix nivell que les del treball.

A més, ha retret al president i candidat a la reelecció, el neoliberal Nicolas Sarkozy, el seu balanç al capdavant del Palau de l'Elisi en matèria d'ocupació i ha assegurat que "tenir un milió més d'aturats en cinc anys és un fracàs", encara que hi hagi una crisi econòmica i financera.

Hollande ha afegit que "no s'han aplicat tots els mitjans" per afavorir que les agències estatals ajudin correctament als aturats a buscar feina o a seguir cursos de formació adequats als seus perfils.

El socialista també ha avançat que en cas d'arribar a convertir-se en president de França, reduiria el 30% el salari del cap de l'Estat i dels ministres i que establirà un impost per sufragar l'atenció als grans que no es puguin valer per si mateixos.

Les polítiques "demòcrata cristianes" maten i mataran més a Espanya

La desocupació produeix a Espanya un augment de mortalitat entre la classe treballadora d'entre 1.500 i 4.000 persones a l'any i una disminució de l'esperança de vida (un 0,3% per cada 3% d'increment de l'atur) segons l'informe de la Federació d'Associacions per la Defensa de la Sanitat Pública (FADSP) sobre els efectes de la desocupació en la salut. L'informe destaca que la desocupació constitueix "un risc molt important" per a la salut, tant física com mental, ja que incrementa la mortalitat per totes les causes, la mortalitat infantil i perinatal, així com els suïcidis.

La FADSP adverteix en el seu informe de la "clara injustícia" que suposa posar en marxa barreres econòmiques per a l'accés als serveis sanitaris (copagaments) i/o retallades en les prestacions del sistema sanitari públic.

Encara que els càlculs de l'impacte de l'atur sobre la mortalitat i l'esperança de vida no són precisos, aquesta organització utilitza la metodologia publicada per realitzar les seves estimacions.

Es calcula que un augment del 3% de la taxa d'atur comportaria més de 10.000 morts a Europa. L'atur, segons la Federació, és també responsable d'un augment del tabaquisme i del consum d'alcohol i drogues i se l'ha relacionat amb patologies com migranyes i la malaltia de Crohn.

Encara que la relació entre atur i utilització de serveis sanitaris és un assumpte controvertit, l'informe destaca que es produeix un increment (més consultes, hospitalitzacions i consum de medicaments), atesa la major prevalença de problemes de salut en el col·lectiu d'aturats.

L'estudi considera que la millor solució per als problemes de salut dels aturats són polítiques actives d'ocupació. Així, esmenta una publicació de la revista científica The Lancet que assenyala que per cada 10 dòlars per persona dedicats a polítiques actives d'ocupació la taxa de suïcidi disminueix un 0,038 per cent.

Altres estudis suggereixen la importància de l'abordatge dels desocupats des d'atenció primària per dur a terme activitats de prevenció de malalties.

Els sindicalistes de LAB jutjats per protestar al Banc Santander criden a processar els responsables de la crisi

La Fiscalia de l'oligarquia ha sol·licitat una multa de 30 dies a raó de vuit euros diaris per a cada un dels set membres de LAB (foto) que han estat jutjats per una falta de "desobencia a l'autoritat" amb motiu d'una protesta pacífica al Banc Santander. Els set sindicalistes, que lluïen samarretes verdes amb una imatge del president del Santander i el text "cal jutjar Botín", han explicat que l'acció, que va tenir lloc el setembre de 2010, formava part d'una jornada de mobilització convocada per la Federació Sindical Mundial a favor dels drets dels treballadors.

Els encausats van dur a terme una protesta pacífica a les oficines que Banc Santander té a la iruindarra Plaça del Castell per denunciar que mentre els treballadors pateixen les conseqüències de la crisi, la banca rep ajuts públics i segueix guanyant milers de milions.

Durant el judici, han negat que coregessin crits contra la policia espanyola, que els va detenir, perquè aquest no era el propòsit de l'acció i que s'oposessin algun tipus de resistència.

Després dels testimonis de les parts, i després de conèixer el sou de cada un dels acusats, entre 300 i 1.400 euros, segons han dit, la Fiscalia ha considerat que va ser "una actuació premeditada" en què "no van atendre" les requeriments policials i per tant "voluntàriament van adoptar una actitud de desobediència sense violència", de manera que l'ha qualificat de falta lleu.

La defensa dels acusats ha assegurat per part seva que "no consta acreditat" que els seus patrocinats rebessin una "ordre clara i directa" que desobeïssin "amb evident ànim de menysprear a l'autoritat", ni tampoc que s'oposessin resistència o cridessin contra la policia en aquesta acció "voluntària" que tenia com a "única finalitat" denunciar el paper de la banca en una situació de crisi.

"Alguna cosa no funciona bé"

I de fet els processats en el seu al·legat final han afirmat que el judici no s'havia d'haver celebrat si existís el dret a la protesta, han considerat que aquest no era "ni just ni ètic" si es respecta la llibertat d'expressió i han destacat que "alguna cosa no funciona bé" quan són set treballadors "pacífics" els processats "i els responsables de la crisi no passen per aquestes sales" mentre "segueixen amb els desnonaments i especulant amb diners públics".

"No permetrem que ningú qüestioni el nostre dret a lluitar", han advertit mentre al carrer eren recolzats per un grup de persones que ha celebrat un judici paral·lel a Emilio Botín en una carpa instal·lada a aquest efecte.

Manifestants xinesos irrompen a la roda de premsa del president del BM

Un grup de manifestants xinesos ha irromput aquest dimarts en un recinte a la Xina on el president del Banc Mundial (BM), Robert Zoellick, donava una roda de premsa. Els opositors de la política financera del BM durant la seva protesta han afirmat que els plans de l'entitat internacional són com un verí per a l'economia xinesa i han reclamat l'anul·lació d'aquests plans. Els opositors consideren que "polítiques que han fracassat a Occident, com promoure la privatització de bancs i empreses estatals, estan sent incentivades pel Banc Mundial".

L'activista Du Jianguo no està d'acord amb les polítiques del BM i ha manifestat que està segur que Xina implementarà les polítiques d'aquest organisme financer, l'objectiu és que Pequín persegueixi el mateix patró econòmic dels EUA

Els plans del BM "destruiran l'economia xinesa i permetran que Wall Street i només uns pocs xinesos esclafin els altres, de manera que la Xina es convertirà en una societat injusta entre un 1 i un 99%", ha afegit.

Un dels plans que Zoellick, en la seva visita de tres dies a la Xina, intenta impulsar, és la privatització empresarial de sectors dominats per l'Estat al país gegantí asiàtic.

Miralles: “CiU no en té prou amb retallar serveis públics i l’estat del benestar, ara vol quadrar el cercle retallant el dret de vaga”

El coordinador general d’EUiA i diputat, Jordi Miralles, ha donat suport a les mobilitzacions sindical i universitària convocades per aquest dimecres 29 de febrer. En roda de premsa, Miralles ha valorat que la Confederació Europea de Sindicats (CES) -de la qual formen part CCOO i UGT- constati que “les polítiques d’austeritat i les retallades afebleixen les economies de la UE, generen noves desigualtats i fan créixer els nivells d’atur”. I que en conseqüència convoquin una mobilització europea ‘Per l’ocupació i la justícia social’ front “el nou Tractat de la UE que només fa que reforçar les polítiques fracassades del governs”.

Així, el màxim dirigent d’EUiA i diputat ha defensat que “hi ha alternatives per acabar amb el drama dels deutes sobirans” i en concret ha proposat l’emissió d’eurobons, la reforma del Banc Central Europeu, la regulació de les transaccions financeres, la persecució del frau fiscal i la supressió dels paradisos fiscals, entre d’altres mesures. Miralles també ha senyalat que “per una sortida equitativa i justa de la crisi” cal impulsar polítiques industrials i mediambientals, plans de xoc per crear ocupació juvenil i plans industrials, “base fonamental per a la recuperació econòmica” enlloc de les “contrareformes” que els governs de dretes estan impulsant, com en el cas d’Espanya amb la darrera reforma laboral del PP.

Davant el nou Tractat, per a Miralles és fonamental “buscar un nou contracte social a Europa” per poder mantenir l’estat del benestar i la igualtat d’oportunitats que “volen fer saltar pels aires”, així com “defensar els drets i les conquestes laborals i sindicals”.

Pel que fa a la vaga d’universitats que tindrà lloc el mateix 29-F, Miralles ha mostrat el seu suport a la mobilització convocada per la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública contra la progressiva mercantilització i les retallades.

Defensa del dret de vaga


El coordinador general d’EUiA ha mostrat també la seva preocupació per les “crides oportunistes i interessades” per part de dirigents de CiU i membres del Govern com el portaveu del grup parlamentari, Oriol Pujol, i el conseller Mena (Empresa i Ocupació) a favor de la modificació del dret de vaga. Miralles ha remarcat que les venen fent “des d’abans de l’aprovació de la reforma laboral del PP que han acompanyat ostentosament tot i reconèixer que no crearà ocupació”.

Al seu parer, el Govern de CiU “no en tenen prou amb retallar serveis públics i l’estat del benestar”, el que busquen és “quadrar el cercle retallant drets democràtics com el dret de vaga”. En aquesta línia, ha denunciat que el conseller Mena avui hagi ofert la possibilitat que CiU ho presenti al Congrés, una mostra del seu “pacte amb la patronal més sectària”.

Miralles ha conclòs que “retallem drets i si et mobilitzes et castiguem” és la lògica de CiU, quan “les seves polítiques són les que generen els conflictes”. I ha contraposat el posicionament dels sindicats, que per Miralles demostren la seva “responsabilitat en la negociació i coherència en la defensa de drets”.

La investigació dels crims dels franquisme, “una obligació humanitària


D’altra banda, Miralles s’ha referit a la sentència d’absolució del jutge Baltasar Garzón dictada pel Tribunal Suprem demostra que “la investigació dels crims del franquisme és lícita jurídicament i una obligació humanitària”. Per això al dirigent d’esquerres li resulta “sorprenent” que no s’arxivés la demanda dels ultradretans ‘Manos Limpias’ i ‘Falange Española’, quan “els familiars i les associacions memorialistes tenien motius i raons per demanar la investigació”.

Miralles considera que la sentència absolutòria “deixa la porta oberta a continuar investigant la repressió franquista” i ha senyalat la importància de defensar la memòria democràtica arreu “per donar a conèixer la veritat i obtenir justícia”, allò que l’extrema dreta volia evitar en aquest procés a Garzón, segons Miralles.

Esquerra Unida demana la dimissió immediata d’Hernández Mateo

El diputat autonòmic d’Esquerra Unida Lluís Torró ha qualificat “d’insostenible que a aquestes altures Pedro Ángel Hernández Mateo (PP) continue assegut a l’escó de diputat, mentre compareix al Tribunal Superior de Justícia, acusat de delictes de prevaricació i falsedat documental en la concessió del contracte del fem de Torrevieja. Exigim a Fabra que actue amb seny i l’aparte a ell i a tots els imputats per corrupció, per a que no continue havent un grup en l’hemicicle que embruten la institució”.

Torró lamenta que Fabra “no tinga la mateixa diligència en apartar als càrrecs imputats per casos de corrupció. Sembla que si són de segona filera sí actua, però quan es tracta de diputats, actua amb un estil molt permissiu”, critica.

El diputat d’EUPV per Alacant considera que ja és hora que Pedro Ángel Hernández Mateo “s’aparte de la vida política pública. Està imputat per altres casos de corrupció i és vergonyós que estiga utilitzant l’aforament que té com a diputat per a salvar-se les esquenes. Si el PP i el senyor Fabra volen netejar d’una vegada per totes les seues sigles, han d’apartar a aquest i a altres imputats en casos de corrupció, com és Sonia Castedo o Hernández Mateo (PP)”.

Angela Merkel regada amb una safata de cerveses


Tot va succeir la passada setmana durant un acte polític a Demmin, al nord del país, en l'estat federat de Mecklenburg-Pomerania. La reunió va ser amb motiu del Dimecres de Cendra. Merkel arriba al lloc reservat per a ella entre un gran tumult, pren seient i darrere el cambrer sosté una safata amb diverses gerres, en el moment de servir la de la mandatària alemanya, s'inclina massa la safata i tomba gerres i cervesa sobre el clatell de la cancellera. En les imatges queda clar que no hi va haver voluntarietat.

Lluny d'enfadar-se, Merkel fa gala d'un saber estar sense ni tan sols girar-se per conèixer al cambrer responsable. Com si no hagués passat res, la cancellera s'allisa lleugerament els cabells i brinda amb la seva pròpia cervesa amb els comensals que comparteixen taula amb ella.

Actius tòxics: Què són les participacions preferents i el deute subordinat?

Esteve Gau i Argerich: Ja fa dies que els diaris parlen de certs productes financers que han estat anomenats tòxics (com les participacions preferents) i dels quals el ciutadà mitjà no sap ben bé explicar on és el problema. Aquests productes l’únic mal que tenen en la majoria dels casos és que qui els ven moltes vegades no sap ben bé en què consisteixen i, si ho sap, amaga l'informació o la deforma per tal de tranquil·litzar el client. Tota la informació del producte consta –o ha de constar- en els papers que ens donen a signar quan el contractem.

Per amics que siguem de l’empleat o per confiança que ens mereixi l’entitat que ens els ofereix mai no està de més mirar, llegir i preguntar. Si les respostes no ens acaben de convèncer no l’hem de contractar de cap de les maneres. Aquesta ha de ser una regla d’or, ningú no ens pot obligar a signar una cosa que no volem.

Fa anys els negocis es basaven en la confiança entre les dues parts, es treballava a llarg termini i no es fixaven objectius als empleats. Hi havia anys millors o pitjors, però les entitats i les empreses funcionaven perquè prenien cura dels clients i els intentaven donar el millor servei. Avui dia tot funciona per objectius, l’incompliment dels quals representa una minva del sou dels empleats, una paga menys o alguna altra mena de tortura psicològica. El funcionament per objectius representa que l’empleat ha de vendre el que li diu l’entitat i no pas el que vol el client. Les entitats ja feia anys que es preparaven per a això, invariablement la revisió anual o bienal dels convenis col•lectius representava una minva d’avantatges i de sou per al nou personal i una conservació de l’estatus dels antics.

Així es va arribar ja fa uns quants anys a la situació ridícula en que a les oficines normals moltes vegades l’empleat amb menys responsabilitat arribava a cobrar molt més que el director, pel sol fet de l’antiguitat. Moltes vegades aquells que aspiren a tenir un lloc amb firma ho fan per tal de poder assegurar-se un salari una mica més que mileurista. Evidentment, com que se’ls convenç que són empresa, s’han de quedar moltes vegades a fer hores extres no remunerades, a les quals se’ls obliga sibil·linament tot fent esment del compliment d’objectius. No cal dir que els objectius fixats són moltes vegades inassolibles, però si tot i així, per un cop de sort, s’aconsegueixen, els que es fixaran per al següent període seran encara més alts, per així poder continuar collant la plantilla.

Abans de començar, com veieu, he volgut deixar clara la situació dels empleats del sector. Això és important perquè és el que en realitat acaba determinant la relació entre el client i l’entitat.

El negoci tradicional dels bancs comercials consistia en comprar els diners a bon preu i vendre’ls cars. Els diners es podien vendre a d'altres bancs a un preu superior o bé es deixaven a d’altres clients amb la condició que els anessin retornant a poc a poc o bé per tal que poguessin resistir un problema puntual de tresoreria.

La banca comercial era un negoci especialitzat en el client particular, la banca industrial en canvi s’especialitzava en les empreses i la banca d’inversions en la gestió de patrimonis tot aconseguint el màxim rendiment mitjançant diferents productes financers o simplement en el joc borsari. El problema va venir quan la llei, a nivell mundial, va permetre a totes les entitats sortir de la que havia estat la seva especialitat i que qualsevol pogués fer de tot.

Dipòsit a terme fix

Comencem pel producte de passiu més antic i el que ofereix més seguretat al client. Queda garantit, fins a una determinada quantitat, pel Banc d’Espanya, el qual ve marcat pel govern de torn, tothom ja sap quin és l’actual. El mecanisme d’aquest producte és senzill. El banc ofereix al client una determinada taxa d’interès a canvi del compromís de no tocar l'imposició en un temps determinat que pot anar d’un mes a cinc anys.

Els interessos es cobren bé per anticipat, bé mensualment, bé trimestralment, bé anualment o com ho hagin acordat les parts en el contracte. Aquest producte acostuma a tenir una clàusula de penalització sobre els interessos en cas de disposició anticipada de l'imposició. Aquests són els diners que les entitats feien i fan servir tradicionalment per concedir préstecs a clients o a d'altres bancs.

Per anar bé un banc no pot tenir diners improductius. Això vol dir que si els diners no estan invertits en préstecs els bancs tradicionalment els podien deixar a d’altres entitats que no en tenien durant un dia, una setmana, un mes... Actualment això no passa perquè les entitats no saben la situació real del balanç les unes de les altres i, per tant, les deixen al Banc Central Europeu a un preu inferior al que paguen, però un preu segur. Abans era el Banc Central (banc emissor de moneda) de cada país qui marcava el preu del diner: Euríbor, Míbor, etc. Actualment les coses no van així. Les entitats necessiten recuperar diners mal invertits en préstecs ruïnosos, en productes poc ètics, en fórmules incomprensibles i són capaces de pagar el triple o més del que marca el preu oficial del diner.

Moltes vegades es demana al client que, a part de la transferència dels diners, contractin altres productes com ara assegurances, targetes de crèdit o de dèbit, domiciliació de rebuts... D’això se’n diu vincular els clients. Tots aquests serveis fan que el client sigui rendible, perquè no cal dir que els préstecs tampoc no es concedeixen a un tipus tan alt com perquè el que l’entitat paga pels diners surti a compte. Actualment s’estan donant préstecs hipotecaris a un tipus inferior al que l’entitat paga als impositors.

PRODUCTES QUE ES FAN PASSAR PER DIPÒSIT A TERMINI

Els anomenem així perquè moltes vegades pel desconeixement de l’empleat que els ven o per la bona fe de la persona que els compra són presentats: 'És com un termini, però més segur'... O, 'és un bon producte quan el necessiti ens ho diu i aleshores entra en un mercat secundari que en dos dies o màxim quinze dies vostè ja en podrà disposar'... 'En cas que no pugui esperar en podrà disposar mitjançant un préstec a un tipus baix'...

Qui llegeixi això deu pensar “quines penques”. És possible que tingui raó, però m’agradaria explicar una mica el funcionament i la definició d’aquest tipus de productes financers i el per què d’aquest funcionament. Estem parlant de les participacions preferents i del deute subordinat.

Ambdós productes tenen en comú que comptablement estan considerats dintre del que representa el capital de l’entitat i que si es volen rescatar van a un mercat secundari, normalment entre els clients de la pròpia entitat. A més ni l'un ni l'altre donen drets polítics, això vol dir que no donen dret a votar en els òrgans de decisió de l’entitat. Una altra característica: tot i que es pacta un rendiment, el pagament de les quantitats acordades queden condicionades a si l’entitat té guanys. Com podem veure, en essència, no es tracta de productes tòxics, el que pot fer que ho siguin és la mala marxa de l’entitat.

La diferència bàsica entre les participacions preferents i el deute subordinat és que mentre en el primer cas formen part del capital base de l’entitat i per tant es poden explicar com a accions –amb la qual cosa passes a ser com una mena d’accionista sense dret a vot- en el deute subordinat estem parlant d’obligacions –és a dir préstecs que el client fa a l’entitat a un interès considerat avantatjós per a tots dos. Les participacions acostumen a ser perpètues, en canvi el deute subordinat acostuma a pactar-se el seu rendiment al començament i acostuma a ser a llarg termini. En tots dos casos l’entitat es reserva el dret de liquidar-les tot canviant-les per un altre producte semblant o bé posant-les a disposició del client.

Aquests dos eren els productes típics de caixes d’estalvi, però actualment ja se sent a dir també als bancs.

Actualment aquests dos productes són perillosíssims perquè estan exclusivament garantits pel valor de l’entitat. Això és el que els va passar als clients de la CAM, les seves participacions preferents ara no valen res perquè la CAM va fer fallida per l’espoli continuat de dirigents i polítics. Cal dir a més que en cas de concurs de creditors, aquests passen al final: són els darrers a cobrar.
Esteve Gau i Argerich per Sírius.

30.000 afectats per invertir en productes financers tòxics


L'Associació d'Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances de Catalunya (Aicec) calcula que hi ha més de 30.000 gironins afectats per productes d'inversió d'alt risc, sobretot participacions preferents i deute subordinat. Segons el responsable de comunicació de d'Aicec, Gianfranco Pani, a Girona hi ha una proporció de població afectada superior a la mitjana: "Les entitats van comercialitzar aquests productes sobetot entre gent gran, i Girona té una població més envellida que Barcelona o Tarragona, i sobretot, una renda per càpita i una capacitat d'estalvi superior".

Beate Klarsfeld, la'' caçadora de nazis'' candidata presidencial de L'Esquerra alemanya

Coneguda internacionalment com 'caçadora de nazis', Beate Klarsfeld ha estat nominada per L'Esquerra (Die Linke) com a candidata a la presidència d'Alemanya, de manera que competirà amb Joachim Gauck. L'elecció de Joachim Gauck com a president d'Alemanya es dóna des de fa dies per segura, doncs l'antic agent subversiu de la RFA a la RDA i 'pastor luterà' bígam va ser nominat com a candidat pel bloc neoliberal i exsocialdemócrata, des de la CDU i l'FDP fins al SPD o Els Verds, tant del govern com de l'oposició.

Però ara salta a l'arena també una altra figura, de fama internacional: Beate Klarsfeld, coneguda per molts anys com una implacable caçadora de nazis. L'Esquerra, que no va ser cridada en el seu moment a participar en la recerca d'un candidat de consens, ha anunciat aquest dilluns la seva nominació.

"Una alternativa real"

En vista de la correlació de forces en la política alemanya, l'elecció de Gauck en realitat no perilla. No obstant, la candidatura de Beate Klarsfeld d'assegurança farà parlar, ja que es tracta d'una personalitat que difícilment passi inadvertida. La cap de L'Esquerra, Gesine Lötzsch, va manifestar des de ja la seva convicció que Klarsfeld podrà aconseguir més vots dels que té el seu partit a l'Assemblea Federal, l'organisme encarregat de l'elecció del president alemany.

"Tots els demòcrates que no vulguin votar pel Sr Gauck tenen ara una alternativa real", ha afirmat per part l'altre cap de L'Esquerra, Klaus Ernst. Va fer notar que Klarsfeld és un símbol d'integritat, valor, antifeixisme i justícia social, puntualitzant que precisament davant el rerefons de la sèrie d'assassinats comesos en els últims anys per neonazis, la seva candidatura adquireix especial significat.

Defensora dels drets humans

Beate Klrasfeld es va mostrar satisfeta amb la seva nominació. "És per a mi un gran honor i un reconeixement al meu treball", va assenyalar, indicant que no es considera només com antifeixista, sinó com a defensora dels drets humans. "Treball en pro de l'enteniment entre els pobles i em veig sempre del costat de les víctimes", va afirmar.

La gran tasca de la seva vida ha estat, com ella mateixa ha indicat, "denunciar les atrocitats comeses pels nazis, vetllar perquè els criminals nazis rebessin el seu just càstig i informar sobre això a les noves generacions". Al costat del seu marit, Serge Klarsfel, va lluitar per exemple perquè fossin jutjats dirigents nazis com l'antic cap de la Gestapo a Lió, Klaus Barbie.

El nou president de la RFA Gauck: Racista, repressor i ex agent a la RDA

Eleccions 'lliures' a l'estil alemany: Els caps dels cinc partits parlamentaris més grans de la RFA, la Canceller Federal Angela Merkel, com a cap de l'Unió Cristianodemòcrata (CDU), el president de l'opositor Partit Socialdemòcrata (SPD), Sigmar Gabriel, la portaveu del també opositor partit dels Verds, Claudia Roth, el cap del liberal Partit Lliure Democràtic (FDP), Philipp Rosler, aliat de Merkel al Govern Federal, i el president de l'Unió Social-Cristiana (CSU), germana regional a Baviera de la CDU, Horst Seehofer han acordat l'elecció de Joachim Gauck com a nou president de la RFA.

L'únic partit parlamentari no convidat a aquest "càsting" del nou president va ser l'opositora L'Esquerra (Die Linke). Gauck succeirà Christian Wulff, qui va renunciar la setmana passada després d'un escàndol de corrupció durant el seu temps com Ministre president de l'Estat Federal de Baixa Saxònia.

Die Linke (L'Esquerra és socia d'IU-EUiA al Parlament Europeu al grup del PEE/GUE/EL) no es va pronunciar oficialment sobre el candidat dels seus competidors. No obstant això, com a comentari personal, la diputada d'esquerres Sevim Dagdelen va escriure a Facebook: "L'SPD i Verds converteixen a un ajudant de racistes en President, mentre parlen d'antiracisme. Són una banda d'hipòcrites! Amb la promoció de Gauck GSE desviaran les coordenades de la república molt a la dreta: a favor del populisme dretà i el racisme, la marginalització, la guerra, i la ridiculització de les protestes socials".

La diputada de Die Linke es referia així a declaracions de Gauck com la defensa de Thilo Sarrazin, un polític i ex banquer que havia publicat l'any passat un llibre racista, calumniant a immigrants a Alemanya. Per a aquesta obra, Sarrazin no només va rebre el suport de conservadors de dreta i de neo-nazis, sinó també de Gauck qui el va elogiar com "autor amb coratge".

Per als partits que ara el presenten com el seu candidat, Gauck és sobretot l'ex pastor evangèlic a la República Democràtica Alemanya qui, a partir de la Reunificació, va esdevenir el cap de l'administració de les actes del Ministeri de Seguretat d'Estat (MfS o Stasi). Amb aquests documents, de qualitat dubtosa, Gauck va promoure campanyes de desprestigi contra polítics d'esquerra per la seva suposada pertenència a l'Stasi.

No obstant això, el passat del mateix Gauck ha de quedar a l'ombra, segons Merkel, Gabriel i els seus aliats.

Joachim Gauck i Ángela Merkel, "producte d'una llegenda tramposa"


El pròxim president d'Alemanya serà Joachim Gauck, un pastor protestant de 72 anys que viu amb una dona amb qui no està casat i que no s'ha divorciat de la seva anterior dona, de la qual es va separar fa anys: "El pastor que viu en pecat". En els darrers anys Alemanya ha tingut com a presidents a un exdirector de l'FMI, que va dimitir enfadat amb la premsa per unes declaracions sobre l'Afganistan que van provocar reaccions que va considerar excessives, Horst Köhler, a un catòlic divorciat i casat en segones núpcies amb dona jove que portava un tatuatge a l'espatlla, Christian Wulff, que va dimitir per rebre massa favors econòmics d'amics milionaris, i ara arriba el "pastor" i agent a la RDA que viu en pecat: Gauck, que serà elegit el 18 de març.

Això de Gauck és especial


El pastor se li va inventar una biografia a mida, com al pare de Merkel, com "actiu dissident i defensor dels drets humans" a l'antiga Alemanya de l'Est comunista. A principis dels anys vuitanta, quan vaig conèixer a alguns dels pastors dissidents de la RDA, sonaven els noms de Eppelmann, a Berlín, Schorlemmer en Wittenberg o Tschiche a Magdeburg, entre d'altres. Les seves parròquies organitzaven seminaris i actes contestataris. La parroquía de Joachim Gauck, a Rostock, no sonava en absolut. A Gauck no el coneixien com dissident ni a casa. A Gerhard Rein, autor de dos llibres sobre la "Revolució protestant a la RDA", li passa el mateix.

No haver estat dissident a la RDA no és delicte ara. Tampoc ho era rebre favors d'amics milionaris en el cas de Wulff. Però passar per valent dissident quan més aviat era un capellà conformista, com tants altres, que renegava del règim per dins i mantenia cordials contactes amb la policia d'Estat, que en els seus documents interns el qualificava de "disciplinat" i lleial, amb els seus fills vivint a Alemanya Occidental i ell podent creuar la frontera per visitar-los i conduint una camioneta Volkswagen d'importació, tot això, per a qualsevol que conegués una mica allò, no és dissidència. Es diu oportunisme.

Quan en un acte celebrat a Munic després de la reunificació, Gauck rep un dels múltiples premis i condecoracions que se li han atorgat sense posar-se vermell perquè el comparin amb els joves resistents antinazis executats pel nazisme, això es diu indignitat, explica Tschiche.

La Canceller Angela Merkel, que va ser secretària de les joventuts comunistes en el seu Institut de Física, no pretén passar per dissident, encara que al seu pare, un pastor protestant contemporitzador, a la Gauck, la propaganda gairebé li fa passar per tal. Posar-se una medalla que no et correspon no és delicte, però és lleig. I aquest sembla ser el veritable pecat de Gauck, un home que, com la pròpia Merkel, va ingressar al Neues Forum, una organització dissident de la RDA el novembre de 1989, és a dir a les dotze menys cinc de la caiguda del règim comunista.