dilluns, 2 de maig de 2011

Editorial: Agències, periodisme i publicitat

Existeix avui dia un estrany concepte de l'ofici de periodista, fruit de la manipulació i l'abús del terme, així com del que és una notícia o una informació, una crònica i un reportatge. De fet, moltes revistes no són més que compendis publicitaris acompanyats de pseudo articles redactats en la majoria de casos pels mateixos industrials que paguen els anuncis. Entre elles podem citar exemples tan "professionals" com El farmacèutic o El Metge, d'un conegut grup espanyol amb capital de Bayer, o qualsevol de mobles, moda, fotografia, premsa o informació general. Darrera de cada una hi ha un grup, uns accionistes industrials, les corporacions mare i un escàs, sinó inexistent, nombre de redactors, més enllà del director i un redactor en cap com a màxim. Són publicitat. I es consideren premsa, perquè són impreses en premses. Com la Biblia de Guttenberg.

El mateix passa amb diaris, revistes, els llibres de l'escola, televisions i ràdios. A nivell mundial ja hi ha qui s'escandalitza fa temps que Mr. Murdoch arreu el món, Berlusconi a Itàlia i Espanya o el govern hongarès, PRISA-Goldman Sachs, etc. monopolitzin els mitjans, tant públics com privats, mentint i manipulant la "opinió pública" -com si els que realment opinen beguessin d'aquestes fonts- al seu caprici.

Però una notícia és simplement un fet esdevingut. Un succés. I una agència la que ho rep, ho transmet i amplia el seu abast de coneixement. Un periodista és tant el que in situ redacta la crònica, amb totes les concises dades del fet -obligat per la immediatesa i moltes vegades la logística i el cost de la distància-, com aquell redactor especialitzat que, en el seu medi, enquadra la notícia en el seu context corresponent històric o social, per fer-la comprensible a un major nombre de lectors.

I, quan el resultat és un conjunt de notícies amb les seves causes i conseqüències, es considera un reportatge. Un tot en si mateix. Una narració amb nus desenvolupament i desenllaç sobre un fet real.

També hi ha els "dossiers" o informes: La posada en qüestió de un fet en profunditat de cara a l'actualització d'un tema complexe. Com passarà quan els casos de corrupció de tot l'estat, des de Gürtel a Palau, vagin a començar els judicis corresponents, en cada una de ses moltes branques.

Així va néixer l'escriptura. En una oficina de l'administració pública sumèria amb el "comunicat diari" d'incidències.

Després hi ha qui només copia i enganxa, o censura, manipula i modifica. Per això no cal ser periodista. De fet, no es pot fer això i ser periodista, com a molt publicista, que és un altre ofici molt digne però incompatible amb l'anterior. O capellà, que és un ofici.

El que Obama surti dient que han matat l'ós iogui no és una notícia en si, ja que no la dóna un periodista davant el cadàver del susdit pobre animal, sinó un acte de propaganda que hi ha qui creu a ulls clucs -per això li paguen- i hi ha qui, amb les fotos a la mà, es planteja molts dubtes.

Sobretot quan l'ós iogui li ha anat també al premi nobel mata nens de la pau per justificar l'actual decorat del món. Si algú podia aconseguir un Apocalipsy now, és clar que era ell. Bush no li arriba ni al genoll.

Això, doncs, això és un acte publicitari, com la promesa del venedor que el seu cotxe elèctric fashion de color verd merda d'oca fluorescent -així el veuen els camioners i no se l'emporten pel davant- no el deixarà penjat a la primera caravana per pagar peatge; o que és ecològic, tot i que el liti de les bateries, des de la seva extracció fins al seu desballestament, és un dels elements més contaminants que existeixen.

Una notícia és que l'ONU i l'OTAN defensin els drets humans bombardejant i assassinant -els morts homes són tan morts com les dones i els nens i ja van en total milers sense comptar la fam, les malalties i els desplaçats, que no es comptaran mai-, i que malgrat les proves, o les ja denunciades per aquell nunci vaticà del que ningú ha tornat a parlar a Trípoli, se segueixi mentint.

Sobretot, quan no la dóna Al-Jazira, la del Barça i Qatar que ara ens salvarà de la misèria perquè l'únic és gran i misericordiós, sinó fins "l'enviat" ("míssil") de la Chacón.

Després hi ha informacions, que solen ser secretes i cares. I d'elles surt el que interessa, i la resta es calla. Com alló dels agents del MI6 anglès i els comandaments del SAS caçats en una granja de Bengasi i retornats a "M" en calçotets, que per a El País de Goldman Sachs encara són diplomàtics. Quan fins el ministre William Hague a sa BBC ho reconeixia a les poques hores, i no per gust.

Si vol ser agent, contacti amb l'agència adient. Li farem -o li faran, la que vostè triï- un curset gratis de periodista -o d'altre cosa- i, amb sort, igual treballa també per M ... o per a la Chacón, encara que pagui pitjor.

I, si vol provar amb Sírius:
[email protected]

Ara hi ha una cosa que diuen Facultats de Periodisme i de Ciències de l'Informació i tal. S'ha de pagar perque t'ensenyin -en cinc anys- a no distingir entre un anunci de Coca Cola o un fet que portarà cua, entre una "soflama" patriòtica i un mercenari vestit de la Creu Roja: Tot dependrà a la fí del titular i del peu de foto. És el que es mira. Amb sort.

A seguir bé!

El col.legi Joan Pelegrí condemnat per l'assetjament d'una nena


Era assetjada a l'escola pels seus companys i els professors no feien res al respecte. Després de tres anys, la justícia ha donat la raó a una família de Barcelona que va denunciar a l'escola per no impedir el maltractament que estava patint la seva filla. Rebran ara més de 32.000 euros.

Daniel Osàcar apareix amb noms i cognoms als papers del Palau

Daniel Osàcar, l’extresorer de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i de la Fundació Ramon Trias Fargas (avui Fundació CatDem) i imputat en el cas Palau de la Música, és un home molt respectat per la família convergent. Fonts properes a la investigació asseguren que «el nom de «Daniel Osàcar» apareix reiterades vegades, amb nom i cognom, en els documents, tant fent referència a trucades telefòniques com a reunions i visites a Jordi Montull».

Quan va declarar a mitjans d'aquest abril davant del jutge Miguel Ángel Tabares, que investiga el presumpte desviament de fons de la institució musical cap a la Fundació Trias Fargas i CDC, a més d’un el va sorprendre que comparegués a la Ciutat de la Justícia escortat per dos pesos pesants del partit: Oriol Pujol Ferrusola i Jordi Turull, president i portaveu –respectivament– del grup de CiU al Parlament de Catalunya.

Osàcar, venerable jubilat des del passat mes de gener, era un empleat molt valuós a les files de Convergència Democràtica de Catalunya i no es té constància que ningú tingués mai paraules crítiques contra ell. Les mostres d’afecte es van multiplicar fa un parell d’anys, quan va enviudar. I, ara, els companys del partit tampoc li han fallat. La presència de Pujol i de Turull fent-li costat als jutjats deixa clar que a CDC no el deixaran penjat i que els serveis prestats a la formació no es quedaran sense recompensa.

La principal feina dels investigadors judicials en l’actual estadi del procediment és determinar si Osàcar és el tal «Daniel» que apareix esmentat en els els documents confiscats als antics màxims responsables del Palau de la Música, Fèlix Millet, Jordi Montull i la filla d’aquest, Gemma Montull. L’extresorer de CDC ha tornat a negar davant del jutge que aquest apel·latiu fes referència a la seva persona. Nega fins i tot que conegui l’expresident del Palau, Fèlix Millet, però sí que ha hagut d’admetre que el seu interlocutor amb l’entitat era Jordi Montull, exdirector administratiu de la institució cultural.

Però fonts properes a la investigació asseguren que «el nom de «Daniel Osàcar» apareix reiterades vegades, amb nom i cognom, en els documents, tant fent referència a trucades telefòniques com a reunions i visites a Jordi Montull».

Amb tot, el que estranya molt els investigadors és que l’anterior tresorer de CDC, Carles Torrent, despatxés directament amb Fèlix Millet. Però després de la seva mort, el 2005, desapareix el rastre de la vinculació convergent amb el Palau de la Música… fins que al juny de l’any passat, quan es van trobar les agendes de Montull en un racó de la mateixa seu de la institució i sortia a la llum el nom de Daniel Osàcar.

El jutge absol els acusats pels fets del Forat de la Vergonya

El jutge ha absolt avui els dos encausats pels fets del Forat de la Vergonya, Jonathan Ivorra i Antonio Verdasco, que eren acusats de per fiscalia i Ajuntament de Barcelona de manifestació il·lícita, desordres públics i atemptat a l'autoritat. La fiscalia demanava, per tot plegat, una pena de presó de vuit anys i una multa de 3.000 euros per a cada un. Durant el judici, però, la magistrada ja havia dit que no era possible de reconèixer les persones que apareixien en el vídeo aportat com a prova, i on segons l'acusació apareixen els encausats.

A més, els agents que van declarar com a testimonis van admetre que no havien vist els encausats durant els aldarulls, i un d'ells va reconèxier que la seva versió era esbiaixada perquè es basava en les imatges de televisió. D'altra banda, un agent, que va declarar rere una mampara, va admetre que coneixia l'encausat Jonathan Ivorra per la seva militància a l'Assemblea de Joves de l'Eixample Nord i que la seva feina es basava en seguir moviments socials i veïnals.

Els fets

A principi de l'any 2000 es va tirar a terra una illa de cases del barri de la Ribera de Barcelona, que tot i que en un principi havia de destinar-se a zona verda, va ser requalificada per a fer-hi un aparcament soterrat. El solar, però, va quedar deshabitat i ple de runa i de deixalles. Va ser aleshores quan els veïns van començar a organitzar-se per ajardinar l'espai i transformar-lo en una zona d'activitats per a tothom.

El Forat de la Vergonya s'havia convertit en l'únic espai verd de Ciutat Vella. Sis anys després, malgrat les negociacions que s'havien establert entre els veïns i l'Ajuntament, diverses màquines excavadores van entrar al Forat de la Vergonya per arrencar-ne els arbres i el mobiliari. Un dels actes de protesta que es va organitzar aleshores fou la manifestació del 5 d'octubre de 2006, que va acabar amb enfrontaments entre policia i manifestants i dos detinguts.

Detenció i judici

Una setmana després, els mossos d'esquadra van detenir Jonathan Ivorra quan aquest sortia de casa seva. En un principi s'havia de celebrar un judici verbal de faltes, però l'any 2008 el Ministeri Fiscal va sol·licitar una pena de vuit anys de presó per a Ivorra. L'acusava d'haver llençat uns coets contra els mossos d'esquadra durant els aldarulls de l'octubre de 2006, basant-se en una imatge de vídeo congelada on presumptament apareix Ivorra.

La defensa del noi diu que es tracta d'una prova circumstancial i es queixa que no s'hagi fet cap estudi fisonòmic de l'acusat. Per la seva banda, el grup de suport a en Jona insisteix que es tracta d'un judici polític en què s'ha agafat el noi com a cap de turc per a criminalitzar un moviment veïnal de resistència. Els dies abans del judici hi va haver diverses concentracions de suport organitzades pel grup de suport al noi.

La manifestació va sortir a quarts de sis d'Arc de Triomf i va acabar al Forat de la Vergonya, on es va llegir un comunicat i es va convocar a una concentració davant dels jutjats de Barcelona dimarts vinent a les dotze del migdia.

EU proposa una política centrada en la lluita contra l’atur

La candidata d’EUPV a la Presidència de la Generalitat, Marga Sanz, ha assenyalat aquest matí, en el transcurs de la manifestació del Primer de Maig a València, que la tasca fonamental que ha de tenir el govern valencià “és la generació directa de llocs de treball en activitats com l’educació, la sanitat o l’ajuda a les persones dependents, reforçant l’ocupació pública per a reforçar els serveis públics. Des d’EUPV proposem i incloem en el nostre programa electoral que la política pressupostària es dirigisca a la lluita contra la desocupació, la qual ja arriba a límits absolutament insostenibles”.

­“Per a EUPV el dret al treball condiciona el dret a una vida digna; per això, l’objectiu prioritari de la política econòmica, ara més que mai, és la generació de llocs de treball estables i de qualitat, mobilitzant així la força de treball dels valencians i les valencianes per a la creació de riquesa social”, ha indicat Sanz.

La candidata d’esquerres ha recordat que els actuals nivells d’atur i precarietat que pateixen els treballadors i treballadores al País Valencià, especialment els joves, “mostren la gran virulència amb què la crisi econòmica està castigant el nostre País, víctima de la crisi d’un model insostenible econòmicament, social i ambiental”.

La dirigent d’EUPV ha subratllat que el País Valencià està al capdavant en l’estadística de persones desocupades. “L’atur és especialment greu en el cas de joves, dones, majors de 50 anys i persones amb discapacitats. Això suposa l’augment dels grups de persones excloses del sistema, i un increment vertiginós de les desigualtats socials. La distribució de la renda es fa cada vegada més regressiva. Les privatitzacions i la desregulació laboral són les receptes aplicades. Per això, cal que la política pressupostària del govern situe en primer terme la lluita contra l’atur, per poder començar a donar una eixida per l’esquerra a aquesta crisi”.

Queden dos dies per salvar la medicina natural

En dos dies l'Unió Europea aplicarà una prohibició sobre gran part dels remeis naturals a base de plantes, obligant-nos a prendre medicaments que aporten enormes guanys a les grans farmacèutiques. La Directiva de l'UE imposa importants barreres a l'accés de qualsevol remei herbal que no hagi estat en el mercat durant els últims 30 anys, afectant pràcticament a tota la medicina tradicional xinesa, ayurvèdica i africana. Estem abans una mesura draconiana que afavoreix a les companyies farmacèutiques, alhora que ignora milers d'anys de saviesa medicinal.

Necessitem generar una protesta massiva contra aquesta prohibició. Juntes, les nostres veus poden exercir prou pressió sobre la Comissió Europea perquè revisi la directiva, i sobre els nostres governs nacionals perquè rebutgin la seva implementació, alhora que donem major legitimitat a l'acció legal que està en curs. Signa aquesta petició i reenvia a tots els teus amics i coneguts. ¡Reunim un milió de veus per salvar la medicina natural!

L'OTAN comença la cacera contra Gaddafi per guanyar la seva guerra a Líbia

Armando Pérez: Els països de la coalició internacional amb ajuda de l'OTAN, el bloc militar més poderós del planeta, va començar la cacera per aniquilar el líder libi Muamar Gaddafi, l'única sortida per guanyar la guerra que van desencadenar al país africà. Mentre que tota la premsa busca nous detalls sobre el bombardeig de l'OTAN que va causar la mort d'un fill i néts del líder libi, Maumar Gaddafi, fonts oficials a Brussel afirmen que el bloc atlàntic no vol aniquilar civils amb els seus atacs aeris contra Trípoli.

Segons el portaveu del govern de Líbia, Musa Ibrahim, el passat dissabte, avions de l'OTAN van bombardejar una residència en què es trobava el líder libi Muamar Gaddafi, la seva dona, i familiars, al barri Bab al Azizia, a Trípoli.

Hibrahim precisar que Gaddafi i la seva dona van resultar il.lesos, i que a conseqüència de l'atac, va morir Saif al Arab Gadafi, sisè fill del líder libi i tres dels seus néts

Al Arab, de 29 anys, estudiava economia en una universitat, ia diferència de la resta dels seus germans, no ocupava cap càrrec en el govern del seu pare.

"El que tenim ara és la llei de la jungla", va dir Ibrahim en una roda de premsa. "Creiem que és clar per a tots que el que està passant a Líbia no té res a veure amb la protecció de la població civil", va dir el funcionari en al.lusió als arguments de l'OTAN per emprendre la seva campanya bèl.lica contra Gaddafi.

El bombardeig contra Trípoli va ser la resposta de l'OTAN a la recent proposta de pau de Gaddafi, que segons sembla, va irritar profundament a l'elit política dels països que promouen l'aventura bèl.lica contra el país africà.

"No ens rendirem, els convido a negociar. Si vostès volen el petroli, vinguin perquè signem acords amb les seves empreses, però no val la pena fer una guerra", va proposar Gaddafi.

El Suprem veta Bildu per 9 vots contra 6

La Sala del 61 del Tribunal Suprem ha decidit, per nou vots a favor davant sis, vetar totes les candidatures de Bildu i impedir que la coalició concorri a les eleccions del 22 de maig. A més, ha acordat prohibir també 10 de les 19 de les agrupacions electorals recorregudes per la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat. Bildu valorarà demà la resolució de l'alt tribunal en una conferència de premsa a Bilbo, a les 11.30.

Els 16 magistrats que componen la sala del 61 han donat a conèixer la seva decisió a les 23.00, després de gairebé dotze hores de deliberación.El tribunal ha acordat, per nou vots a favor i sis en contra, estimar la totalitat dels recursos interposats per la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat i prohibir les candidatures de Bildu, segons fonts del Suprem. Això obligarà a canviar el ponent de la sentència, ja que l'inicial, Manuel Alarcón, ha votat a favor que la coalició sigui present en les eleccions.

A més, els jutges han estimat parcialment els recursos presentats per la Fiscalia i l'Advocacia contra 19 agrupacions electorals i han acordat prohibir 10, encara que de moment es desconeix quins són.

Segons l'agència Efe, han estat els mateixos magistrats que van vetar la inscripció de sortu en el registre de partits els que han tornat a imposar la seva majoria, amb la novetat de Xavier O'Callaghan, en substitució de Jesús Corbal. Al costat de Callaghan estarien en aquest grup Juan Saavedra, Ángel Calderón, Aurelio Desdentado, Ricardo Enríquez, Carlos Granados, Carlos Lesmes i Francisco Javier de Mendoza.

Davant d'ells, Juan Antonio Xiol, Gonzalo Moliner, José Luis Calvo Cabello, Alberto Jorge Barreiro, Rafael Gimeno-Bayón i Manuel Ramón Alarcón s'han pronunciat a favor de la presència de Bildu en els comici.

El nou ponent serà Franciso Javier de Mendoza i els sis magistrats que han votat en contra de prohibir les llistes subscriuran un vot particular defensant que totes les candidatures haurien d'haver passat.

El jutge José Manuel Sieiro s'ha despenjat d'aquest grup i de la majoria i emetrà el seu propi vot assenyalant que algunes de les llistes haurien d'haver passat el filtre, segons Efe i Europa Press.

La coalició disposa de dos dies per recórrer davant el Tribunal Constitucional, que haurà de resoldre abans de la mitjanit del 5 de maig, data d'inici de la campanya electoral.

Bildu valorarà matí la decisió del Suprem en una conferència de premsa a Bilbo, a les 11.30.

Pakistan confirma la mort d'Osama Bin Laden

La mort del terrorista més buscat del món es va produir enmig d'un intens intercanvi de trets, diuen els serveis secrets del Pakistan. El servei secret pakistanès ISI ha confirmat avui la mort del líder d'Al Qaeda, Osama Bin Laden que hauria estat "enterrat al mar". El dirigent islamista hauria mort diumenge en una operació conjunta de forces nord-americanes i pakistaneses a la localitat d'Abbottabad, uns 60 quilòmetres al nord d'Islamabad, va dir el cap de l'ISI, Ahmed Shuja Pasha. Foto manipulada al photoshop del suposat cadàver de Laden.

En l'operatiu haurien mort també un fill de Bin Laden i tres dels seus guardaespatlles. Tres dones, sis dels seus fills i quatre estrets col.laboradors van ser fets presoners. En principi no es va informar dels noms de cap.

Prèviament, el president nord-americà, Barack Obama, havia anunciat la mort del terrorista més buscat del món en un missatge televisat.

Segons fonts de seguretat pakistanesos, l'operació, liderada per les forces nord-americanes, va començar poc després de la mitjanit (local) i va durar diverses hores. Un portaveu del servei secret que va demanar romandre en l'anonimat va afirmar que les unitats pakistanesos van recolzar la missió.

Testimonis de Abbottabad, una ciutat amb més de 100.000 habitants en la precordillera de l'Himàlaia, van relatar als mitjans que van participar en l'operatiu almenys tres helicòpters i que hi va haver un intens intercanvi de trets.

Un dels helicòpters es va incendiar en tractar d'aterrar i es va precipitar a terra. Soldats pakistanesos mantenien mentrestant envoltada la zona.

Detalls de l'operació


"Avui, sota les meves ordres, Estats Units va llançar una operació selectiva d'un petit equip de nord-americans (...) Després d'un tiroteig, van matar a Osama Bin Laden i van requisar el seu cadàver", va dir Obama en una compareixença pública a la Casa Blanca. "S'ha fet justícia".