dilluns, 20 de desembre de 2010

I.U.: "No a la censura, No a la Llei Sinde, No al tancament de webs"

El dimarts dia 21 de desembre el Congrés dels Diputats, ha d'aprovar la Llei d'economia sostenible, que recull múltiples disposicions sobre una àmplia varietat d'assumptes, entre ells hi ha la disposició promoguda pel Ministeri de Cultura de Ángeles González Sinde contra les pàgines de descàrregues (coneguda com 'Llei Sinde'). Tot apunta que el dimarts 21 de desembre, la Llei d'economia sostenible, inclosa la Llei Sinde, serà aprovada pels grups majoritaris i els seus aliats grups nacionalistes, el que suposarà la major restricció a la llibertat d'expressió i accés a la cultura que ha conegut aquest país.

Izquierda Unida, ja va presentar al seu dia una esmena a la totalitat contra el projecte de restricció de drets que recull la proposta de la titular de Cultura, en la qual s'enunciava: "En tot cas, el dret d'autor és necessari per garantir la creació cultural i l'autonomia creativa, però no pot entrar en contraposició amb els drets ciutadans i d'accés a la cultura. Algunes de les propostes que el Govern introdueix en aquesta disposició final segona, que afecten la gestió de la propietat intel lectual, poden vulnerar drets fonamentals, com ho són el dret a la llibertat d'expressió i a la informació".

"Izquierda Unida seguirà defensant la neutralitat de la Xarxa com un espai de lliure expressió i accesoa la cultura, a fi de protegir el valor d'Internet de cara al desenvolupament d'una economia més productiva, moderna, eficient i lliure d'ingerències i intromissions indegudes, d'aquesta manera insistim que ens oposem al projecte de la ministra Sinde i del Govern Zapatero, que no busca altra cosa més de restringir drets i llibertats".

Campanya No al tancament de webs: http://www.noalcierredewebs.com/

El PCC aposta per enfortir la coalició ICV-EUiA

El Comitè Central del Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC) aprovà l'informe que Joan Josep Nuet presentà en nom del Comitè Executiu del Partit. L'informe presentat planteixa els elements polìtics de més d'actualitat: "Cal la unitat dels treballadors i recomposició de la classe treballadora. Cal reforçar el treball de suport al sindicalisme de classe i unitat de les esquerres. Unitat de les esquerres més que mai. Seguir enfortint la Coalició ICV-EUiA, en els termes d’ambició de creixement i desenvolupament polític definits a la 5a. Assemblea d’EUiA".

* Valoració de la Vaga General i la mobilització a Europa, que va fer el Comitè Executiu. Mobilitzacions que s’han realitzat a Grècia, França, Portugal, Gran Bretanya, Itàlia i Irlanda. Valorar positivament el tercer Congrés del Partit de l’Esquerra Europea i els seus acords. Conseqüències de la Cimera del Clima de Cancún: Cal un profund debat sobre el Canvi de Model Productiu.

* L'ofensiva dels mercats amb fons ideològic, amb una esquerra en crisi i una classe fragmentada: L’ofensiva dels “mercats” ha doblegat els governs i les retallades i ajustaments s’imposan per sortir de la crisi per la dreta.

* L’avenç de les dretes a Catalunya és molt més que un resultat electoral. Cal la reconstrucció d’una esquerra que rellanci els seus propis valors i principis.

* La necesitat d'acumular forces i mobilitzar socialment la societat civil catalana. Cal la unitat dels treballadors i recomposició de la classe treballadora. Cal reforçar el treball de suport al sindicalisme de classe.

* Unitat de les esquerres. Unitat de les esquerres més que mai. Seguir enfortint la Coalició ICV-EUiA en els termes d’ambició de creixement i desenvolupament polític definits a la 5a. Assemblea d’EUiA.

* Reforçar el treball del Partit dels Comunistes de Catalunya sobre formació política ideològica del conjunt del partit, recomposició de la classe i la unitat dels treballadors a les empreses i als barris, recomposició i nous reptes per a l’esquerra, el fet nacional, reforçar les relacions internacionals i la solidaritat i treballar més estretament amb els CJC.

Ciutadans de 100m., forçats a la marató o amb patent de dopatge

Gràcies a la nostra Constitució ens hem llegit que tots els espanyols som iguals. Però, ho som? La Comissió del Pacte de Toledo ha anunciat un principi d'acord per proposar al Govern una reforma del sistema de pensions que passa per augmentar el nombre d'anys per calcular la quantia de la prestació. La recomanació suposarà una ampliació per sobre dels 15 anys cotitzats actuals i l'ampliació de l'edat de jubilació als 67 anys.

Un ciutadà espanyol necessita en l'actualitat cotitzar un mínim de quinze anys per obtenir la pensió més baixa (587 euros al mes en catorze pagues, o 725 euros al mes si té un cònjuge sense renda), i 35 anys de cotització per poder obtenir, segons la seva renda, la pensió màxima (2.466 euros en catorze pagues). És la marató forçada per la classe treballadora.

Els privilegiats amb 100 m. i dopatge impune

Els diputats i senadors tenen blindada la pensió màxima de jubilació. Segons el 'Reglament de pensions parlamentàries i altres prestacions econòmiques' del 14 de juliol de 2006, l'actual norma en vigor, els ex diputats cobraran la pensió màxima amb la condició que hagin exercit la seva tasca durant onze anys. Tenen dret a rebre prestacions amb només set anys de cotització. Amb cent metres, ja hi ha prou per ells: Feina feta i ben remunerada.

A més, per als alts càrrecs institucionals (ministres, diputats, secretaris d'Estat, etc.), hi ha la possibilitat de compatibilitzar dos i fins a tres tipus de pensions.

Tots els contribuents han de tributar pels seus ingressos, però un terç del sou dels diputats o senadors no està subjecte a IRPF perquè es considera com a indemnització per a despeses del seu càrrec. És com els que es dopen mentre es posen medalles i les autoritats "competents" no saben res, com a resultat de no haver fet bé allò pel que cobren.

Tots nosaltres hem de cotitzar durant 35 anys per cobrar la totalitat de la base reguladora de la pensió a la que tinguem dret, no obstant això als membres del Govern tenen prou amb jurar el càrrec i acumular set anys d'exercici per poder obtenir la pensió màxima de jubilació. I no cal ni anar a dormir a l'hemicicle. Tan sols als plens per sortir a la foto, i, un cop feta, cap els negocis privats amb infraestructura i logística pública, que surt més económic.

Definitivament no som iguals, encara que cada vegada estiguem més convençuts que ells són tots iguals, i si no perquè cap d'ells demana l'adequació del seu Reglament de pensions a les lleis que ens apliquen a tots els espanyols?

Lukaixenko reelegit president de Bielorússia amb el 79,67%

El president de Bielorússia, Alexander Lukaixenko, ha estat reelegit aquest diumenge en el seu càrrec per quart cop, en vèncer en les eleccions presidencials amb el 79,67% dels vots i entorn un 84% de participació. En les anteriors eleccions, fa quatre anys, Lukaixenko havia obtingut el 82,6%, El cap d'Estat es va imposar a una llista de nou candidats que buscaven derrotar i frenar la seva gestió que ja arriba als 16 anys després de ser electe en tres comicis.

Més de set milions de persones van ser convocades per a l'esdeveniment, de les quals el 20% va exercir el seu vot de forma anticipada des del passat dimecres.

La Comissió Electoral va reconèixer com a vàlids els comicis després de votar al migdia d'aquest diumenge més del 50% del electorat, requisit per a que els comicis siguin efectius.

Els candidats que es van acostar més a Lukaixenko, van ser els opositors Andrei Sanikov i Vladimir Nekliaev, que van aconseguir un 6,1% dels sufragis.

Alguns partits d'oposició ja havien convocat a protestes massives abans dels comicis

Els comicis han estat marcats per les protestes de un grup d'opositors al centre de la capital per denunciar un suposat frau anunciat i convocat per ells ja abans dels comicis. La policia antiavalots va intervenir cap a les 17H30 GMT per dispersar uns 200 manifestants.

Segons mitjans locals, de camí a la marxa va ser colpejat i ferit per les forces de seguretat el candidat opositor Vladimir Nekliayev. Desenes dels seus col.laboradors han estat detinguts

Lukaixenko estarà en el seu quart mandat, després d'estrenar el càrrec de cap d'Estat el 1994 i ser reelegit el 2001, i després d'un referèndum el 1996 que va allargar el mandat presidencial a cinc anys, i el 2006, en derogar mitjançant un plebiscit les limitacions per la reelecció.

Catalunya "business friendly" (en valoració d'urgència)

Àngels Martínez i Castells: He escoltat amb força atenció tot el discurs d'investidura del senyor Artur Mas, i voldria anar en primer lloc a un detall que sembla no tenir importància però que crec que defineix tot un programa. M'ha semblat emblemàtica --i m'ha sonat malament-- la frase en anglès que destaco en el títol. I no perquè es podria dir perfectament en català: "Catalunya anirà en favor de les empreses", sinò perquè repeteixo des de fa temps que el que calen són polítiques "amigues de les dones", "amigues de les persones més febles", "amigues de combatre les desigualtats", amigues, en definitiva, de més equitat.

Es pot aconseguir això sota el lema de "business friendly"? Una ràpida consulta ens diu que els països en el món que més utilitzen aquesta fòrmula són l'emirat de Bahrain i Singapur, i com a presidents de Comunitats, Esperanza Aguirre és també la lideresa del "business friendly" (i així li va a la sanitat madrilenya...). I és que precisament --al meu parer-- es pot aconseguir una política amiga de les petites i mitjanes empreses amb polítiques de plena ocupació, de bona salut i ensenyament públics, i ajudes socials importants. Però això ni a Bahrain, ni a Singapur, ni al cap de la senyora Aguirre, sembla possible.

Crec que aquesta frase és una mostra del que poden ser les "amistats perilloses": Així, Mas parla d' "indústria sanitaria" i no de dret a la salut. (No sé a qui em recorda....) I quan parla també de les tensions de l'excel.lent model sanitari català i proposa reformes, pensa en les seves amistats en el sector privat de les clíniques i asseguradores privades. I encara que diu NO AL COPAGAMENT, de moment, sí que avisa que caldrà trobar fòrmules per evitar els abusos als sector sanitari... sense dir de qui són els abusos. Més aviat sembla que són de les persones malaltes o que pateixen enfermetats cròniques, perquè parla de que l'impediment del copagament és, principalment, les escasses rendes dels i les pensionistes. I no són pas precisament les persones amb problemes de salut les responsables d'un possible malbaratament en les despeses en salut, ni en cap altre sector públic... Per què es culpabilitza a les persones innocents i no es cerquen als autèntics responsables d'una millor gestió?

La resposta la tenim. de nou, en la seva preferència pel sector privat, tant en ensenyament com en sanitat, i les seves propostes de cercar "millors fórmules de gestió" al marge de titularitat pública.

I una bona manera de millorar la gestió de lo públic NO és precisament no cobrir les baixes per jubilació, "excepte en els serveis bàsics" sempre que estiguem parlant de llocs de treball i no d'assessories, on segurament sí es poden fer estalvis des de fa moltes, moltes legislatures (no sols les últimes dues)...

I una inconcreció que no m'ha agradat com ha resolt: en parlar de la població immigrada, Mas ha declarat que no té tanta importància l'orígen com formar part d'una "comunitat de destí"... Donat que això recorda encara a tanta gent uns temps gens democràtics, calia utilitzar aquesta expressió, més pepera que de la cultura d'aquella altra de que "és català qui viu i treballa (o vol treballar) a Catalunya????

Sobre les referències que ha fet a l'ecologia, Mas es decanta per l'ecologisme del "fer"... Però no diu fer què? Si no hi ha valors que el guien, on va aquest ecologisme? Què fa? Perquè una de les amenaçes d'aquesta nova ecologia pot ser la seva afirmacio de que l'aigua cal anar a buscar-la on n'hi ha: I on n'hi ha: a mar? als núvols?... o al Roina?

Mas ha anunciat que derogarà el codi ètic dels Mossos d'Esquadra. mentre parla de seguretat i diu que Barcelona és capital mundial de la transgressió... No exagera una mica/força? I no es contradiu precisament una mesura amb l'altre?

I finalment, voldria comentar la promesa de cada legislatura: Mas impulsarà una nova llei electoral, si es pot... Molt fa tèmer, de la manera que s'ha anunciat, que "aquesta vegada tampoc". I seguirà doncs la gran estafa de la proporcionalitat del vot a Catalunya... I l'augment de les desigualtats no queda en el valor del vot: ha eludit qualsevol concreció sobre independència i/o concert econòmic, decantant-se per un inconcret "pacte fiscal en la línia del concert econòmic". En aquest punt, recupero el comentari de Dolors Camats sobre la proposta de reduir impostos catalans, com el de Successions: "Mas vol moderació fiscal i reduir el dèficit. Genial! Un altre que fa miracles de pans i peixos".

Per llegir més anar a l'enllaç

Albiol critica el tancament d'aules als poblets

La diputada autonòmica d'EUPV, Marina Albiol, critica la decisió del consell de tancar les aules dels pobles de l’interior de El Toro, Catí, Xóvar, Atzeneta i Geldo: “L’accés a l’educació és un dret igual per a tots els xiquets i xiquetes de les comarques de Castelló, visquen en la capital o en un xicotet poble de l'interior”, assenyala. La diputada ha anunciat la intenció del seu grup de presentar una proposició no de llei a Les Corts Valencianes per instar al Consell a reflexionar i rectificar una decisió clarament injusta i discriminatòria contra el medi rural.

“Font de Mora ha pres una decisió purament economicista que pot donar el colp de gràcia a aquestos pobles, amb una població molt reduïda i una situació de serveis molt precària”.

La portaveu d’Esquerra Unida exigeix que aquests pobles continuen gaudint de les seves aules d’educació primària i recrimina al consell que en la presa d’aquesta decisió solament ha tingut en compte criteris estrictament poblacional. “Existeixen altres formes de governar, més sensibles amb les necessitats dels ciutadans i ciutadanes, que té en compte el valor i la vida que afegeixen a aquests pobles les seues aules i la seua rendibilitat social, en permetre al alumnat estudiar en la seua pròpia població, evitant llargs desplaçaments a localitats veïnes, amb el consegüent trastorn per a xiquets i xiquetes de curta edat i les seues famílies”.

Albiol per Castelló considera que el deure de les administracions públiques, “és potenciar els pobles de l'interior i evitar el despoblament, no podem retirar-los serveis bàsics com és l'educació a poblacions amb una llarga història de marginació i oblit per part de les administracions, i això no es fa tancant i retallant en educació”.

Millet i Montull, sense fiança: A què "juga" el jutge Solaz?

Jaume Reixach: El “cas Palau de la Música” hauria capgirat, sens dubte, els resultats electorals del 28-N si el jutge instructor, Juli Solaz, hagués estat més valent i més àgil en la feina que té encomanada. El botí del robatori perpetrat a la institució musical ha estat establert, amb precisió, per l’empresa auditora Deloitte: 35’1 milions d’euros.

I l’Agència Tributària també ha quantificat els diners que s’han desviat a Convergència Democràtica, bé sigui amb diners directes pagats als tresorers del partit, amb el pagament de factures a proveïdors de les campanyes electorals o amb subvencions a la fundació CatDem: 5’8 milions d’euros. Ja ho he dit en anteriors articles i m’hi ratifico: jo accepto i acato els resultats del 28-N i desitjo, de tot cor, que Artur Mas sigui –pel bé de tots- un gran president de la Generalitat.

També puc entendre l’extremada prudència i lentitud del jutge Juli Solaz i la seva decisió –discutible, però legítima- de retardar al màxim la instrucció del sumari per tal de no interferir el desenvolupament de la campanya electoral.

Diré més: per principi, sóc contrari al concepte de les presons i tampoc desitjo, des d’aquest punt de vista, que Fèlix Millet i Jordi Montull purguin entre reixes l’espoli que han perpetrat.

Ara bé, allò que trobo “al·lucinant” de la instrucció judicial del “cas Palau” és que, disset mesos després d’haver-se destapat l’escàndol, Fèlix Millet i Jordi Montull continuin en llibertat SENSE FIANÇA!

El jutge Juli Solaz va adoptar aquesta decisió el passat 19 d’octubre de 2009 i, a hores d’ara, la manté intacta, tot i que el robatori no és de 2’3 milions d’euros –com van reconèixer els dos principals implicats en la seva confessió escrita-, sinó de 35’1 milions d’euros!

La jutgessa Miriam de Rosa, que ha imputat Millet i Montull pel “cas de l’hotel del Palau”, els va enviar a la garjola tretze dies, però, finalment, també els va deixar en llibertat SENSE FIANÇA!

Més enllà de les evidents implicacions polítiques del “cas Palau”, ens trobem –abans que res- amb un delicte d’estafa i falsedat continuada. I en aquest tipus d’“affaires”, la imposició de fiances cautelars és, normalment, el que pertoca.

Sabem que Millet i Montull tenen quantiosos béns immobles, obres d’art, comptes en paradisos fiscals… res de tot això no se’ls ha tocat fins ara! Per què??? Què passa amb la instrucció judicial del “cas Palau”? A què “juga” el jutge Juli Solaz? Haurem d’afegir-lo a la llarga llista de jutges impresentables que, en els últims anys, han omplert d’oprobi l’administració de justícia a Catalunya?

El PP ignora les al.legacions d'EUPV al MTC de Zarra

El diputat d'EUPV Lluís Torró demanà el passat mes de novembre la còpia íntegra i literal de les al·legacions, amb data 8 d’abril, de la conselleria de Medi Ambient al Ministeri d’Indústria sobre l’emplaçament del Magatzem Temporal Centralitzat a Zarra: “Tanmateix la resposta de la conselleria, és sorprenent. La resposta enviada al grup d’esquerres, la del Ministeri a la Conselleria, afirma que les al·legacions no es tindran en compte fins després de triar el lloc on anirà el MTC.

No sols no ens donen aquesta documentació, sinó que ens entreguen la resposta del Ministeri a les al·legacions de la Conselleria, amb la qual cosa el que busca el govern del PP és desviar l’atenció de les seues responsabilitats”, afirma el diputat autonòmic d’EUPV, Lluís Torró.

El diputat d’esquerres considera que el PP “actua amb molta consciència. És molt evident el que sol·licitem, molt concret, i ens contesten el que ens dona la gana: un escrit que ni són les al·legacions, ni és de la Generalitat, ni és del 8 d’abril. És una autèntica presa de pèl”, critica.

Torró explica que malgrat no conèixer les al·legacions del Consell, la resposta del Ministeri, “també sorprèn quan afirma que les al·legacions es tindran en compte després que es presenten els terrenys, és a dir, quan estiga triat el lloc on anirà el MTC. Aleshores ens preguntem com sense conèixer els terrenys concrets pot el Ministeri valorar les candidatures presentades”.

Esquerra Unida subratlla que la resposta del Ministeri està datada del passat 27 d’abril, “i afirma que està a l’espera que els municipis proposen terrenys, aleshores ens tornem a preguntar quines actuacions ha fet el Consell quan s’han conegut aquestos terrenys, per salvaguardar el nostre territori lliure de magatzems nuclears., especialment després dels pronunciaments en contra de Diputacions, Corts, ajuntaments”, qüestiona Torró.

El diputat d’esquerres reclama respostes al Consell “sobre aquestos aspecte, i sobre altres, com és el cas de la situació legal dels terrenys de Zarra, per exemple”.

L'ONU dividida, sobre Corea, entre EUA i Xina

El Consell de Seguretat de l'ONU en la reunió urgent, convocada per la iniciativa de Moscou, no va poder aprovar una declaració sobre la situació a la península de Corea a causa de divergències entre els Estats Units i Xina, i va recolzar la proposta d'enviar a un emissari especial del secretari general de l'ONU a Seül i Pyongyang.

L'ambaixador de Rússia davant l'ONU, Vitali Txurkin, va deplorar el fet que el Consell de Seguretat de l'ONU fracassés a aprovar la declaració sobre la península de Corea després d'una reunió de nou hores, així mateix va expressar la seva esperança que la recent reunió "va tenir cert impacte positiu en la situació".

La majoria dels membres del Consell de Seguretat de l'ONU van recolzar la iniciativa russa d'enviar un delegat especial a les dues Corees, de manera que el secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, haurà d'estudiar la possibilitat de nomenar a aquest representant i enviar-lo a la regió, va comunicar Txurkin als periodistes.

"El nomenament a delegat especial pel secretari general podria servir de l'impuls que promouria els esforços diplomàtics, necessari per evitar les seqüeles greus a la península de Corea", va dir Txurkin l'agregar que la idea requereix el consentiment de totes les parts interessades, incloses les dues Corees.

Rússia va avançar la iniciativa de convocar una reunió del Consell de Seguretat de l'ONU, en què va presentar el projecte de la respectiva declaració i després va introduir certes esmenes per aconseguir un compromís, però la Xina i els EUA no van aconseguir aproximar les seves postures.

L'ambaixadora nord-americana a l'ONU, Susan Rice, va expressar profundes dubtes que les parts superin les existents divergències que van impedir aprovar la declaració.

Segons els EUA, la crisi a la Península de Corea és responsabilitat de Corea del Nord, postura que rebutja Pequín.

El moviment veïnal exclòs de l'Agència de Ciutat Vella

La FAVB i la Xarxa Veïnal de Ciutat Vella denuncien que el Districte exclou el moviment veïnal de la futura Agència de Ciutat Vella, pel seu paper en la denúncia de la trama de corrupció que implica funcionaris i càrrecs polítics del Districte. El passat divendres 17 de desembre el Districte va fer pública la composició de la Comissió Social que ha de definir els objectius, competències i criteris d'actuació de la futura Agència de Ciutat Vella.

Des del moviment veïnal denunciem que el Districte ha optat per excloure les associacions de veïns de la futura Comissió Social i considerem que aquesta mesura és fruit del paper actiu de denúncia que des del moviment veïnal estem realitzant en aquests darrers anys arran del cas Palau i de la trama de corrupció de Ciutat Vella encapçalada per l'ex cap de serveis tècnics Heliodoro Lozano i l'enginyer Joaquin Quílez.

WikiLeaks, The Economist, Liberation i els Rothschild

WikiLeaks i The Economist han entrat en la fase del que podria anomenar-se una relació contradictòria. Julian Assange, editor de WikiLeaks, va rebre el 2008 el premi "The Economist's New Media". Aquest mitjà té una estreta relació amb les elits financeres de la Gran Bretanya.

És un mitjà periodístic que en general ha donat suport a la guerra de l'Iraq. Porta el segell de la família Rothschild, com el francès Liberation. Sir Evelyn Robert Adrian de Rothschild (foto) ha estat el director des de 1972 fins a 1989. La seva esposa Lynn Forester de Rothschild és membre de la Junta Directiva actual. La família Rothschild és propietària d'una porció considerable d'accions de la publicació.

La pregunta essencial és per què Julian Assange rebria el suport d'un dels mitjans de premsa britànics més emblemàtics per la seva contínua participació en la campanya de desinformació.

Si no estem davant d'un cas de "dissidència manufacturada", el procés de donar suport i premiar WikiLeaks per les seves accions, és una manera de controlar i manipular el projecte de WikiLeaks i al mateix temps captar per als mitjans corporatius.

És apropiat esmentar una altra connexió important. L'advocat de Julian Assange, Mark Stephens de Finers Stephens Innocent (FSI), una firma d'advocats de l'elit londinenca, és el conseller legal de Rothschild Waddesdon Trust. Això no prova res, però hauria de ser examinat en el context de l'entorn social i corporatiu de WikiLeaks: el NYT, el CFR, The Economist, Time Magazine, Forbes, Finers Stephens Innocent (FSI), etc.

Dissidència manufacturada

WikiLeaks té les característiques d'un procés de dissidència manufacturada. Cerca exposar mentides governamentals. Ha filtrat informació de crims de guerra dels EUA Però una vegada que el projecte ha estat convertit en el motlle del periodisme corporatiu, és usat com un instrument de desinformació.

"Les elits corporatius, pel seu propi interès, han d'acceptar el dissens i la protesta com una característica del sistema, sempre i quan, això no sigui una amenaça per l'ordre social preestablert. El propòsit no és reprimir la dissidència sinó, tot el contrari , manipular el moviment de protesta per establir els límits de la dissensió. Els mitjans mantenen la seva legitimitat, i les elits econòmiques limiten i controlen les formes d'oposició ... Per ser eficients, aquells que són l'objecte del moviment de protesta, han de regular i controlar acuradament a aquesta protesta. (Vegeu Michel Chossudovsky, "Manufacturing Dissent": the Anti-globalization Movement is Fundes by the Corporate Elites, setembre 2010.)

Aquesta anàlisi del projecte WikiLeaks també suggereix que els mecanismes de propaganda del "Ordre del nou món", en particular en l'aspecte militar, s'han tornat més i més sofisticats.

Ja no descansen en la supressió oberta dels fets referents als crims de guerra dels EUA-OTAN. Ni lligades al fet que protegeixi la reputació dels funcionaris d'alt rang del govern, incloent-hi el Secretari d'Estat.

En el nou ordre, els polítics són prescindibles, poden ser reemplaçats. El que ha de protegir-se i reforçar són els interessos de les elits econòmiques, els qui controlen l'aparell polític des de les ombres.

Tormo: L'oferta pública d'ocupació és inacceptable

El candidat d'EUPV per Castelló, Víctor Tormo, considera inacceptable l'Oferta d'Ocupació Pública publicada en el DOCV aquesta setmana, de solament 59 places: “Es tracta d'un atac directe al sector públic, no existeixen arguments de pes que avalen una retallada tan brutal”.

Tormo ha criticat durament el menyspreu del PP cap al sector públic, “aquesta baixada de l'ocupació pública sense precedents no té cap excusa, perquè l'oferta fins d'un miler de places, com han assenyalat fonts sindicals, no suposava un augment pressupostari”, defensa: “En aquests moments el Consell està destruint sense contemplacions ocupació, ni tan sols les places dels funcionaris que es jubilen es van a compensar amb noves”.

El candidat considera que tenen altres opcions que no han contemplat, “si volen contenir la despesa, tenen altres capítols del pressupost menys necessaris, com viatges protocol·laris, assessors , Formula-1, Mundo Ferrari i un llarg etcètera de projectes ruïnosos, però estem segurs que això no ho tocaran, són molts milions, i molt negoci per als seus amics”.

Tormo considera que el debilitament del sector públic que provocarà aquestes mesures, “solament tindrà com a conseqüència una davallada de la qualitat dels serveis”. “Nosaltres consideren que en temps de crisi, les administracions deuen respondre a les necessitats dels ciutadans, donar solució i resposta als seus problemes, assumpte que resultarà del tot impossible amb aquests retalls”.

El representant d'esquerres considera que aquestes mesures estan encaminades a donar “impuls a les polítiques privatitzadores que el PP sempre ha tingut en la seua agenda, no oblidem que el desmantellament de tot el sector públic és l'objectiu últim de la dreta neoliberal”. “Nosaltres considerem que davant de la greu situació econòmica que patim, un sistema públic fort és més necessari que mai”, finalitza afirmant.

França: Els diners públics s'esfumen cap a l'educació privada

Desacomplexada després dels discursos de Letran i Riad del president Sarkozy, que es vantava sobretot de la pretesa superioritat del sacerdot o del pastor sobre el mestre d'escola en la transmissió de valors, a la dreta no li falta imaginació per donar suport a la educació privada i concedir-li avantatges en efectiu. L'exemple més recent fins ara, la majoria de la UMP del Senat va adoptar una esmena al projecte de pressupost de 2011. Aquesta vegada, es tracta de sostreure de l'ensenyament públic l'equivalent a 250 llocs addicionals (és a dir 4 milions d'euros) per transferir-los a l'educació privada.

Aquesta esmena va ser proposada pel tristament cèlebre senador Carle, que ja el 2009 havia fet flexibilitzar el finançament de les escoles primàries privada de les autoritats locals. Fins i tot davant de la sagnia de les 16.000 supressions de llocs que ja es preveuen per a la tardor de 2011, escoles públiques i privades no estan en igualtat de condicions, i la contribució de les escoles privades a les retallades d'ocupació gairebé és dues vegades més petita que la de les públiques!

Alguns dies abans, el 19 d'octubre, la Presidència de l'Assemblea Nacional va registrar un projecte de llei, presentat per 81 diputats de la UMP, que anava en el mateix sentit. Aspira a exonerar de l'impost de béns immobles, en les propietats edificades, a les escoles privades concertades. Les autoritats locals i institucions públiques intermunicipals amb fiscalitat pròpia poden decidir que així sigui, sempre que el propietari dels edificis en qüestió ho demani abans de l'1 de gener.

Aquest avantatge s'atorga amb el motiu aparent que "les escoles privades concertades ofereixen serveis extremadament valuosos als municipis", ja que "permeten a les autoritats quedar exemptes de pesades càrregues", especialment "en diversos municipis que no disposen d'establiments públics" . Més enllà de la hipocresia induïda per tal raonament, la llei sanciona favorablement la renúncia a fer efectiva la llei republicana que indica que "tot municipi ha de comptar amb almenys una escola primària pública".

Pitjor encara, aquestes disposicions afavoriran amb força la transgressió de la llei en ajudar a reduir al mínim el servei d'educació pública. Es tracta aquí d'un nou finançament encoberta de les escoles privades, els costos recauran en última instància en els contribuents. En efecte, està previst que qualsevol pèrdua d'eventuals ingressos per a les autoritats locals que sorgeixi amb motiu a aquestes exoneracions sigui compensada per l'Estat mitjançant la creació d'una taxa addicional sobre el tabac.

En altres paraules, els que acordaran la mesura no seran els que assumeixin el cost real de la mateixa. Aquest projecte de llei tendeix a crear un nou nínxol fiscal, en flagrant contradicció amb el discurs governamental encaminat a rebaixar-donada la necessitat de compartir esforços. És cert que les declaracions d'intencions només comprometen als que volen creure en elles.

Cal condemnar aquest nou atemptat contra el sacrosant principi de laïcitat. D'aquesta manera ia través de l'eliminació del mapa escolar que l'acompanya, els neoliberals desitgen establir un gran mercat de les institucions públiques i privades en nom de la sempiterna lliure competència. De l'escola republicana passarem a una escola a la carta alliberada de l'exigència de l'interès general i del caràcter mixt dels establiments.

Més que mai, en nom de la igualtat davant l'educació que tenen dret a esperar tots els alumnes la urgència està en reafirmar que els fons públics vagin exclusivament a l'escola pública. Apel.lem a més, seguint el jurament de Vincennes pronunciat pel camp laic el 19 de juny de 1960, a la derogació de la llei Debré de 1959 que fa les vegades d'un concordat de facto sense portar aquest nom assegurant el finançament públic de les escoles privades.

Proposta d'ICV-EUiA perquè el parlament rebutgi el magatzem a Ascó

El grup parlamentari d’ICV-EUiA ha registrat una proposta de resolució perquè el Parlament de Catalunya rebutgi la instal.lació d’un magatzem temporal centralitzat de residus nuclears al municipi d’Ascó, d’acord amb les resolucions 150/VIII i 632/VIII aprovades pel Parlament de Catalunya. És la primera iniciativa legislativa que registra el grup d'ICV-EUiA en aquesta nova legislatura. La proposta de resolució també demana que el Parlament de Catalunya insti el Govern de la Generalitat a “desplegar totes les mesures polítiques, administratives i legals necessàries per a fer prevaler la seva decisió”.

Per a la portaveu de la formació ecosocialista, Laia Ortiz, aquesta iniciativa té la voluntat que, un cop passades les eleccions, "el Parlament de Catalunya renovi el compromís de rebuig a aquesta instal.lació" i ha afegit que és "una mostra que el compromís d'ICV-EUiA en defensa del territori continuarà sent prioritari en aquesta nova legislatura". "Les Terres de l'Ebre no poden viure del monocultiu nuclear, sinó cal projectes de futur que no condemnin aquell territori a una energia perillosa i obsoleta", ha subratllat Ortiz.

En la justificació d’aquesta iniciativa, signada per les diputades Dolors Camats i Hortènsia Grau, es recorda que el mes de setembre passat, el Consell de Ministres va debatre un informe tècnic en el qual s'afirmava que les millors opcions per a la ubicació d’un magatzem temporal centralitzat (MTC) a l’Estat espanyol són Zarra (València), Ascó (Tarragona), Yebra (Guadalajara) i Villar de Cañas (Cuenca), per aquest ordre.

"L'augment de l'edat de jubilació és una declaració de guerra"

El portaveu parlamentari d'IU avisa que: "Ampliant la jubilació a 67 anys i el període de càlcul només en 5 anys més, les futures pensions seran un 16% més baixes. I si el Govern planteja, cosa que no crec que s'atreveixi, que aquest període de càlcul sigui tota la vida laboral, la pensió mitjana es rebaixaria més d'un 25%, entorn al 26,4% "

El portaveu parlamentari d'Esquerra Unida al Congrés i membre la comissió del Pacte de Toledo, Gaspar Llamazares, assenyalà a Oviedo que les declaracions del president del Govern, José Luis Rodríguez, en les que manté la seva proposta per concretar per llei el pròxim mes de gener que l'edat de jubilació legal s'ampliï des dels 65 als 67 anys, suposen una "declaració de guerra als ciutadans, als quals està empenyent a anar a una altra Vaga General".

Llamazares va fer aquesta valoració en una roda de premsa amb el candidat d'IU a la Presidència d'Astúries i coordinador general d'aquesta federació, Jesús Iglesias, abans de participar en la jornada 'Debat sobre el pensionazo', organitzat per IU d'Astúries, al que també han participat dirigents dels sindicats CCOO i UGT.

El dirigent federal d'IU destacà que Rodríguez Zapatero "no té el suport del Congrés per tirar endavant el retard en l'edat de jubilació". En la seva opinió, el líder socialista "està obsessionat per sortir de la crisi en funció dels interessos del mercat i del sector financer, davant els dels treballadors. Amb l'augment de l'edat de jubilació també fa una 'declaració de guerra' a l'esquerra i als sindicats, i empeny a un conflicte social i a la mobilització".

Gaspar Llamazares va exigir a Rodríguez Zapatero que parli clar "i que en lloc de reforma de les pensions parli de 'rebaixa de les pensions" que és el que ens estem jugant". En aquest sentit, va explicar que les propostes que estudia el Govern tindrien un impacte molt negatiu sobre les pensions futures.

Ha detallat que només augmentat en cinc anys el càlcul de la base reguladora, és a dir, si es passa dels 15 anys actuals a 20, la pensió mesura de jubilació es reduiria al final d'aquest període en un 10%. A més, si a això s'hi suma ampliar la jubilació als 67 anys hauria de restar a les futures pensions altre 6%. "Si s'amplia l'edat de jubilació als 67 anys i s'amplia el període de càlcul només en 5 anys estem parlant d'unes pensions un 16% més baixes. I si el Govern planteja, cosa que no crec que s'atreveixi, que aquest període de càlcul sigui tota la vida laboral, la pensió mitjana es rebaixaria més d'un 25%, al voltant del 26,4%. Més clar, aigua ".

Segons ell, "estem davant d'un atracament a les pensions públiques, que són propietat dels treballadors". Al mateix temps va advertir que el veritable objectiu del Govern és "implantar a Espanya un 'model mixt' de pensions que inclogui una part pública i una altra part obligatòria privada, cosa que ja ha fracassat en altres països".

El portaveu parlamentari d'IU va cridar l'atenció per tenir en compte que aquestes retallades es plantegen sobre unes pensions que són "de les més baixes d'Europa i que d'aquí a 20 anys poden arribar a ser veritables pensions de fam".


Llamazares va denunciar que Rodríguez Zapatero mostra una "clara submissió cap als mercats" amb els seus retalls, mercats que va identificar com "el sistema financer internacional, els fons d'inversió i de pensions privats, i les grans empreses i poders econòmics".