dimarts, 12 de juliol de 2011

Israel aprova una "llei" que impedeix boicotejar les colònies jueves en territori palestí

El Parlament israelià ha aprovat aquest dimarts una llei feixista que estableix multes als que promoguin el boicot econòmic, cultural o acadèmic a les colònies jueves il.legals en territori palestí, els seus residents o els seus productes robats al poble palestí. La llei, que ha estat titllada de "mccarthysta" i "antidemocràtica" per diversos diputats en el debat, imposa sancions als grups o individus que "facin una crida pública" al boicot al "Estat d'Israel, les seves institucions o l'àrea sota el seu control", el que inclou els assentaments jueus als territoris ocupats de Jerusalem Est i Cisjordània, il.legals segons el dret i la comunitat internacional.

En la seva segona i tercera lectures, la iniciativa ha rebut el suport de 47 diputats, davant 38 que s'han oposat.

Interessos d'Israel


El text aprovat, que també ha estat criticat per nombroses ONG israelians, assenyala que les organitzacions que truquin a un boicot d'Israel o de les colònies no tindran dret a subvencions estatals ni a que les aportacions dels seus socis siguin deduïbles.

La majoria de partits de la dretana coalició de govern han votat a favor de la iniciativa, proposada pel diputat Zeev Elkin, del partit Likud del primer ministre Benjamin Netanyahu.

Tant Netanyahu com el titular de Defensa, Ehud Barak, han estat absents de la votació.

El diputat ultradretà Aryeh Eldad ha defensat com una eina per acabar amb la "explotació en nom de la llibertat d'expressió" que es fa per "fer mal a Israel".

El Kadima (dreta) de l'anterior ministra d'Exteriors, Tzipi Livni, s'ha oposat perquè considera que es tracta d'una "llei mordassa" que "danya drets bàsics", en paraules del seu diputat Shai Hermesh.

El diputat àrab Talab El-Sana, de Raam-Taal, ha parlat d'una "llei mccarthysta amb quipà", el solideu jueu, que "suposa en realitat un boicot col.lectiu a qui pensen d'una determinada manera".

"No conec res que deslegitime més a Israel a l'exterior que aquestes lleis", ha declarat Ilan Gilón, de la formació d'esquerra Meretz, en referència a la bateria de lleis que retallen la llibertat d'expressió i altres drets civils aprovades per l'actual coalició de Govern.

Intents per frenar la llei

Dov Jenín, del partit judeo-àrab d'esquerres Hadash, ha ironitzat sobre el concepte de boicot: "Es permet que els vegetarians boicotegin la carn, els religiosos els restaurants no kosher... només els assentaments no... Aquesta llei converteix en sagrats els assentaments".

L'assessor legal de la càmera, Eyal Yanon, havia advertit prèviament que la llei "danya el nucli de la llibertat d'expressió a Israel" i algunes de les seves parts podrien ser "il.legals".

Tampoc ha estat suficient la carta que un grup d'intel•lectuals israelians, entre els quals hi ha el prestigiós escriptor Amos Oz, havien enviat a diversos legisladors demanant la seva oposició a la llei perquè "els assentaments estan fora de les fronteres de l'Estat d'Israel i, per tant, són il.legals".

"Tot ciutadà que rebutgi participar en la criminalitat fonamental dels assentaments té el dret democràtic, sinó l'obligació democràtica, de fer-ho", diu la missiva.

La principal organització pacifista del país, Shalom Ajsav (Pau Ara) ha anunciat en resposta que llançarà demà una campanya nacional per convèncer a desenes de milers de persones que donin suport al boicot als assentaments.

El veterà activista Uri Avnery, de l'organització pacifista Gush Shalom, que promou activament el boicot dels assentaments, creu que es tracta de "la llei més draconiana en la història d'Israel".

José Tomás: "Camps no ha pagat ni una pesseta dels vestits"

El sastre i exempleat de les botigues madrilenyes Milano i Forever Young, José Tomás (foto), ha assegurat que el president de la Generalitat, Francesc Camps, "no ha pagat ni una pesseta" dels vestits que va adquirir en aquest últim establiment, cosa de la qual "ja ningú dubta, ni tan sols el jutge". Per llegir més clicar: http://paisvalencia.sirius.cat/2011/07/jose-tomas-camps-no-ha-pagat-ni-una.html

Els portuguesos ataquen la web de Moody's

Un grup d'activistes portugesos va realitzar ahir un atac contra la web de Moody's, la infame agència de qualificació nord-americana implicada en els atacs al euro, per protestar per la seva nova baixada al ràting de Portugal. Els assaltants van aconseguir canviar la qualificació del país lusità i pujar-la fins a A++, que és el màxim nivell que hi ha en el servei. També van publicar un missatge, en què acusen l'empresa de manca de credibilitat i d'acceptar el pagament de suborns per a l'elaboració dels ràtings.

Igualment, els atacants s'han mofat de la precària seguretat de la pàgina i han enviat una imatge de Afonso Henriques, el primer rei de Portugal. Tot i això, Moody's ha caigut només a Portugal, podent ser consultada des d'altres païssos.

L'acció es produeix just el dia després de l'enèsima baixada de la qualificació del deute sobirà de Portugal, que segons Moody's es troba en la categoria de "Bono escombraries".

Llamazares lamenta que "el Govern giri sobre si mateix en lloc de a l'esquerra".


Llamazares "lamenta que el Govern giri sobre si mateix en lloc de a l'esquerra" i l'aconsella que s'apliqui el discurs de Rubalcaba.

Egipte: Nova explosió en gasoducte que transporta combustible a Israel

Una explosió va sacsejar aquesta matinada una estació de distribució de gas situada a la península del Sinaí del Nord, a Egipte, i que pertany a la xarxa de transport de combustible a Israel i Jordània, va informar el governador de la província de Sinaí del Nord, Abdel Wahab Mabrouk. Segons ha precisat el governador, citat per la televisió local, l'incident es va produir l'est de la capital de la província, El Arish. Les causes del succés i l'abast dels danys ocasionats no es coneixen.

Des de la caiguda del règim de l'expresident egipci, Hosni Mubarak, el febrer passat, al país africà ja s'han registrat tres atacs al gasoducte que transporta combustible a través de la península del Sinaí.

L'últim d'aquests atacs, que pel que sembla busquen sabotejar les exportacions del gas egipci al veí Israel, es va produir fa una mica més d'una setmana, el 4 de juliol.

Egipte exporta gas natural a Israel en virtut d'un contracte signat el 2005 per 20 anys. Actualment, el gas egipci cobreix el 45% de la demanda del "combustible blau" a Israel.

En els últims anys, les exportacions de gas a Israel han estat objecte de dures crítiques a la societat egípcia. El règim de Mubàrak va ser acusat de vendre gas als israelians a preus reduïts.

Així mateix, es considera a Egipte que el contracte subscrit amb Jordània també va deixar de ser rendible i no és adequat a les circumstàncies actuals.

L'economia d'Itàlia, "en major risc que la d'Espanya"

Un índex elaborat pel Centre per a la Política Europea (CPE) va analitzar les causes i possibles conseqüències de la situació econòmica que va portar a Itàlia a viure un "divendres negre" la passada setmana. El Centre per a la Política Europea és un think-tank que té la seu a Friburg, i que periòdicament elabora juntament amb el diari especialitzat Handelsblatt un "índex d'impagament", mitjançant el qual s'avalua la situació financera dels països de la zona euro.

En aquest cas, l'argumentació sembla igual d'important que l'índex mateix. Així, el CPE considera que des de fa dos anys és major la contractació d'emprèstits a l'exterior per part d'Itàlia, que la inversió per ampliar la capacitat productiva del país, segons adverteix Luder Gerkan, president del centre de recerca.

La conclusió d'aquesta avaluació és, per al CPE, inequívoca: "La situació d'Itàlia és de major risc que la d'Espanya", afirma el Handelsblatt en fer la ressenya de l'estudi, i cita a Gerkan: "Si Itàlia no fa alguna cosa, i ràpid, el país caurà a la mateixa categoria de risc en què avui es troben Grècia i Portugal".

La solució italiana


La difícil situació de l'economia italiana és reconeguda pels polítics d'aquest país, sobretot després del "divendres negre" en què els bons italians a 10 anys van pujar a 5,3% molt proper al que alguns especialistes anomenen "llindar del dolor "(5,5%). La cotització accionaria del Unicredit (el banc italià) va caure aquesta mateixa jornada 7,9 per cent.

Es va produir a més una onada de vendes d'accions i bons italians, impulsada pel temor que fos destituït el ministre italià de Finances, Giulio Tremonti, conegut per mostrar-se estricte a l'hora d'aplicar els plans d'estalvi pressupostari.

Itàlia emetrà pròximament bons per entre 120.000 i 130.000 milions d'euros. Si l'entorn polític i econòmic no millora, l'operació podria detonar una crisi molt pitjor en les finances públiques italianes.

Així, "unitat" és la paraula més comuna en llavis de polítics italians, aquest dilluns (2011.11.07). La va esmentar, per exemple, el president Giorgio Napolitano en un missatge en què va demanar "donar suport a una resposta ferma i comú" davant les pressions dels mercats.

El primer ministre, Silvio Berlusconi, i el ministre Tremonti també van intentar transmetre unitat en sostenir una reunió "llarga i cordial" en què aparentment van acordar deixar de banda les seves diferències pel que fa a l'aplicació dels programes d'estalvi.

Conseqüències imprevisibles

Què significaria el contagi cap a Itàlia de les crisis sofertes per Grècia, Irlanda i Portugal? De moment no es parla obertament del tema. No obstant, fonts del Banc Central Europeu van afirmar al diari alemany Die Welt que "el fons de rescat financer de la Unió Europea no està dissenyat per assistir a Itàlia".

En altres paraules, el bloc comunitari no estaria en condicions d'aplicar un rescat per a la tercera major economia d'Europa. Itàlia seria, a més, el primer país fundador de la Unió Europea a entrar en situació de greu crisi de deute. Sota la condició de mantenir l'anonimat, experts citats per l'agència Reuters aventurar una premonició: si la situació d'Itàlia no es corregeix, la Unió europea s'enfrontarà a la necessitat de "ajudes financeres en una dimensió totalment diferent de l'actual".

Aranya verinosa colombiana paralitza un poble a Alemanya

Una aranya sortida d'una caixa de bananes procedent d'una plantació colombiana té des de fa dies en suspens la població de Bexbach, en l'estat del Sarre. La fuita de l'insecte va fer tancar un hipermercat: "Tenim un grup de 50 persones que estan desarmant prestatge per prestatge el supermercat sota la direcció d'un equip fumigador professional", va dir aquest diumenge 10 de juliol el portaveu de la cadena d'hipermercats Reial, Albrecht von Truchsess.

Una aranya terroritza un poble

L'insecte es va escapar d'una caixa de fruites que estava sent descarregada al local d'uns 5.000 metres quadrats a la localitat de Bexbach, en l'estat del Sarre, i encara no es dóna amb el seu parador. El mercat en què treballen unes 80 persones va ser tancat poc després de l'incident el divendres i no se sap si obrirà les seves portes aquest dilluns.

"Tenim una gamma de prop de 60.000 articles diferents i la quantitat total és molt superior", va explicar el portaveu de Reial els problemes per trobar l'insecte verinós que va escapar sense deixar empremta. Von Truchsess ha destacat que el mal que està causant l'animal és ingent, atès que tota la mercaderia perible com la fruita, la verdura i la carn han de ser rebutjades. A més, l'hipermercat va haver de ser tancat durant tot el cap de setmana, els dies de major facturació.

Tampoc va descartar que l'esforç hagi estat en va. "Naturalment que pot ser que l'aranya ja sigui morta", ha afegit Albrecht von Truchsess.

Les autoritats avaluen quan pot tornar a ser obert l'hipermercat. Especialistes afirmen que si l'aranya va fugir al carrer, no podrà viure per molt temps a causa de les relativament baixes temperatures a Alemanya.

Una "aranya assassina" amant del turisme

Euathlus vulpinus Spider who live in the rainforest of the south of Xile Batuco, Xile. 01.2011. Author: Joan Pau Orellana, Andespiders. La famosa "aranya polla", dels boscos de Xile.

Norbert Fritsch, director del zoològic de Neunkirchen, va advertir de la perillositat d'aquesta aranya i al seu mossegada pot arribar a causar la mort.

L'aranya bananera, coneguda també pel seu nom en llatí, Phoneutria nigriventer, és un insecte considerat per alguns experts com "l'aranya més tòxica del món", una aranya errant d'aspecte imponent i comportament agressiu.

La seva grandària arriba a ocupar el palmell de la mà d'un adult, els seus llargs ullals de color vermellós marró, dos ulls grans frontals i dos a cada costat menors sumat a les seves potes una mica gruixudes i peludes, fan que aquesta veloç aranya sigui molt temuda en els vaixells bananers, les plantacions, els ports tropicals i gràcies a aquesta capacitat nòmada fa que aparegui en llocs inesperats de l'orbe, com ara a Alemanya.

Antioxidants: Els suplements vitamínics no prevenen les malalties i eleven la mortalitat

Si es guien per les proves científiques, i no pels cants de sirena de la publicitat, els molts milions de persones que prenen aquests complements dietètics a Europa i EUA (10-20% de la població) per prevenir el càncer i altres malalties cròniques han de deixar de fer-ho. Ja se sospitava que prendre vitamina A, vitamina E, betacarotè i altres antioxidants, junts o per separat, no tenia cap efecte positiu apreciable sobre la salut. Ara s'ha comprovat, mitjançant l'estudi que ofereix més garanties científiques, que les píndoles antioxidants no només són una despesa inútil, sinó que a més poden escurçar la vida.

Màrqueting front a proves científiques

Del 8% al 10% dels espanyols són consumidors habituals o cíclics de suplements vitamínics. Els suplements de betacarotè i vitamines A i E eleven la mortalitat un 7%, 16% i 4%, respectivament. A la població sense carències vitamíniques, el consell mèdic d'insistir sobre els estils de vida. Només els aliments contenen la justa proporció d'antioxidants i tenen un efecte beneficiós comprovat

El gran negoci dels suplements vitamínics ha impulsat la realització d'infinitat d'estudis sobre els seus possibles efectes beneficiosos en l'envelliment, el càncer, les malalties cardiovasculars, l'Alzheimer i altres moltes malalties cròniques. S'han fet investigacions bones, regulars i dolentes, i les seves conclusions han estat prou discordants com per no saber del cert si els suplements antioxidants eren beneficiosos o nocius per a la salut. Òbviament, la publicitat es quedava reiteradament amb els resultats més positius.

"Les proves per demostrar la presència o l'absència de beneficis per l'ús de multivitaminas i suplements minerals per prevenir el càncer i les malalties cròniques són insuficients", dictaminava el 2006 una revisió dels Instituts Nacionals de la Salut dels EUA.

L'eina científica que ara ha demostrat que els suplements antioxidants no són innocus s'anomena "revisió sistemàtica amb metaanàlisi", és a dir, una anàlisi estadística global dels assaigs clínics que han estudiat els efectes sobre la salut dels principals antioxidants: betacarotè, vitamines A, E i C, i seleni. I el seu veredicte, recolzat en 68 assaigs clínics amb 232.606 participants, qüestiona l'eficàcia preventiva i la seguretat d'aquests suplements.

"Els nostres resultats van més enllà de les revisions i guies anteriors, suggerint que els suplements antioxidants podrien no ser beneficiosos", explica l'autor principal del treball, Goran Bjelakovic, de la Facultat de Medicina de Nis, a Sèrbia.

Els resultats d'aquest estudi, publicat el 27 de febrer al Journal of the American Medical Association (JAMA), mostren que el betacarotè i les vitamines A i E s'associen amb increments de la mortalitat del 7%, 16% i 4%, respectivament, mentre que la vitamina C i el seleni no semblen elevar el risc de mort (el seleni podria disminuir-lo, encara que no és segur i fan falta nous estudis per aclarir, sostenen els autors del treball).

Molts ciutadans ja estan farts d'estudis i missatges de salut contradictoris. Per què haurien de fiar-se d'aquest estudi més que dels anteriors? Com saber que el que avui és blanc demà no serà negre? "Les dades actuals són molt més fiables que els que teníem fins ara perquè provenen d'una revisió sistemàtica d'estudis aleatoritzats i perquè són consistents amb revisions prèvies", assegura el metge de família Pablo Alonso Coello, investigador vinculat al Centre Cochrane Iberoamericà i aliè al estudi del JAMA. "En principi, la confiança en aquests resultats és alta i és poc probable que estudis posteriors modifiquin l'efecte observat".

Així les coses, quina és la recomanació més raonable? S'ha de desaconsellar el consum de suplements antioxidants?: "És clar que no sembla adequat recomanar aquests suplements per a la prevenció de malalties", respon Javier Aranceta, president de la Societat Espanyola de Nutrició Comunitària (SENC). "El que cal fer és prendre una dieta rica en fruites i verdures, perquè només els aliments naturals contenen la justa proporció d'aquests nutrients ia més està comprovat el seu efecte beneficiós".

Alonso Coello opina que cal desaconsellar el consum d'aquests suplements perquè "no tenen un efecte beneficiós i en canvi hi ha dades molt suggerents que poden ser perjudicials". I afegeix: "A la població occidental, sense carències vitamíniques i minerals, el consell ha d'incidir sobre els estils de vida: prendre una dieta equilibrada, evitar el sobrepès, fer exercici i no fumar".

L'elevació del 5% del risc de mort pel consum d'antioxidants que ha posat de relleu l'estudi de l'equip de Goran Bjelakovic, podria ser fins i tot "conservadora", ja que potser hi hagi molts estudis no publicats -i, per tant, no inclosos en la metaanàlisi- que probablement siguin neutrals o negatius.

Aliens a aquest risc ia la falta de proves, moltes persones prenen antioxidants per millorar la seva salut i prevenir el càncer. Com recorda Bjelakovic, "estem exposats a una intensa màrqueting amb un missatge contradictori". Però la situació, segons el parer d'Alonso Coello, es deu no només a la pressió publicitària, sinó que és també "responsabilitat dels metges mal informats i de les autoritats sanitàries, per no alertar d'aquest incert benefici i d'aquesta publicitat enganyosa".

Joan Herrera es pregunta: "Quan plega el conseller (Mena) que s'encarrega de crear ocupació?".

ICV-EUiA i PSC insten Mena a plegar després que aquest augurés que "més de la meitat dels aturats no tindran mai feina". El conseller d'Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, no ha donat precisament un missatge d'optimisme per la gent que està sense feina quan ha assegurat que, segons els seus càlculs, "més de la meitat dels aturats no tindran mai feina". Mena ha dit que aquesta part de la població no trobarà feina perquè "no tenen predisposició a treballar o no tenen competències per fer-ho". Després de llegir això, el secretari general d'ICV-EUiA, Joan Herrera, s'ha preguntat al seu Twitter: "Quan plega el conseller que s'encarrega de crear ocupació?".

El portaveu del PSC, Miquel Iceta, ha valorat les declaracions com a "sagnants" perquè "condemnen" a molta gent a quedar-se sense feina. Per això, els socialistes catalans consideren que el president Mas hauria de cessar immediatament al conseller d'Empresa i Ocupació.

I és que Mena ha deixat anar aquesta frase lapidària que afecta a milers de persones, ara bé també ha explicat la formula que té pensada per crear feina i que es basa en "copiar el sistema de formació professional alemany". Segons ha exposat Mena, aquest model consisteix en realitzar la formació professional a partir de les necessitats de l'empresa -per si quedaven dubtes de per a qui "treballa" el bocamoll, un sistema que des del Govern Mas diu que "ja estan començant a fer".

El conseller Mena especialista en "operacions" econòmiques que després fan figa o queden en família


En els seus contactes amb periodistes, el conseller Francesc Xavier Mena va donar per fet que Cirsa compraria la planta de Sharp de Sant Cugat o que Nutrexpa es quedaria amb Cacaolat quan cap d’aquestes operacions s’ha concretat.

"No diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat". Aquest proverbi català se l’hauria d’aplicar el conseller d’Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, per anunciar en converses privades amb periodistes algunes operacions econòmiques que, al final, no s’han arribat a portar a terme.

El seu cap de premsa, Xavier Gispert, que anteriorment era el responsable de Comunicació del grup Ficosa,
acostuma a programar reunions del conseller Mena amb diferents mitjans, sempre per separat, a les quals hi acudeixen els directors o caps de les seccions d’Economia. En aquests contactes, el conseller Mena conversa sobre qualsevol qüestió, en to distès, però algunes vegades ha parlat més del compte perquè ha revelat operacions que no estaven lligades o que tan sols estaven en estudi.

En una conversa amb periodistes d’Expansió, Mena va explicar que la Generalitat havia ofert a Cirsa la planta de fabricació de televisors que Sharp té a Sant Cugat del Vallès, quan la multinacional del joc i de l’oci que presideix el terrassenc Manuel Lao precisava poc després que havien desestimat aquesta operació. En una altra reunió amb periodistes d’El Periódico, Mena es va referir a l’interès de Nutrexpa per quedar-se Cacaolat, empresa del grup Nueva Rumasa que es troba en concurs de creditors, però Nutrexpa ho va desmentir de manera categòrica.

Respecte a l’operació de Sharp, el president de la seva filial espanyola, Ventura Pobre, i la Generalitat van contractar Alta Partners per buscar compradors per a la fàbrica de televisors de Sant Cugat, que dóna feina a prop de 300 treballadors. L’objectiu és repetir la mateixa operació de Sony, que va traspassar la seva fàbrica de Viladecavalls a Ficosa i Comsa Emte, en una operació que també va comptar amb l’assessorament d’Alta Partners.

"Bombes corporals": Una nova forma de terrorisme?

El Govern dels EUA alerta a empreses aèries sobre les "bombes corporals". Amb mètodes coneguts en el narcotràfic, els terroristes podrien implantar explosius en el seu cos i atacar aeronaus. Es coneix com "bomba corporal" o "bomba humana" a l'intent d'usar al cos humà com a vehicle per portar explosius directament per fer un atemptat. Foto: Els escàners corporals són incapaços de detectar implants explosius.

Hi ha hagut molts intents d'ingressar explosius a la cabina o l'espai d'equipatge d'aeronaus comercials. N'hi ha que han buscat amagar bombes en cartutxos de tinta per a impressores, o ocultar a la roba interior. Gairebé totes les formes possibles han estat utilitzades. Tot això es desprèn de diversos informes que han rebut agències de seguretat nord-americans, i que s'han fet arribar a la premsa.

Ara, els terroristes han trobat que el cos humà pot ser un amagatall propici. Els serveis secrets dels EUA han detectat que a Internet hi ha discussions entre individus sospitosos de terrorisme, sobre com es pot posar explosius sota la pell o en els òrgans dels perpetradors. Fins i tot s'esmenten acostaments amb doctors que serien responsables d'implantar els explosius.

"Mules" del terrorisme?

Joachim Hagen, expert de la cadena d'emissores públiques alemanyes (ARD) en temes relacionats amb el terrorisme, afirma que els terroristes intenten ara empassar substàncies explosives embolicades en condons (de la mateixa manera com ho fan persones que intenten transportar droga d'un país a altre).

Però ara també es busca introduir explosius en el cos per la via de supositoris, o implantar mitjançant mètodes quirúrgics. Es diu que l'autor d'aquesta idea va ser Ibrahim Hassan al-Assiri, terrorista de nacionalitat saudita buscat internacionalment.

Nicholas Kimball, portaveu de l'autoritat encarregada de la seguretat aèria a Los Angeles, afirma que no és possible detectar explosius sota la pell, si més no amb la tecnologia utilitzada actualment. Especialistes israelians concorden. "Hem esgotat els mitjans tecnològics, sense poder detectar de manera infalible quan una persona porta explosius al cos", va assegurar l'excap de seguretat aèria d'Israel a l'emissora CNN.

I què hi ha dels famosos escàners corporals, que tanta discussió han causat a Europa? "Tampoc serveixen, ja que la seva irradiació arriba per revisar sota la roba, però no sota la pell", diu Hagen. "Amb raigs X seria possible, però això implica un nivell de radiació relativament alt. Els passatgers no ho acceptarien. "

Altres mètodes resultarien més enutjosos. Es podria fregar la pell de sospitosos amb cotonets que després serien sotmesos a proves per detectar fins a les més petites partícules de substàncies explosives.

Reacció mesurada

Davant tot aquest panorama, les autoritats a Alemanya i altres països reaccionen amb calma. "La noció que els terroristes busquen noves formes per burlar els controls de seguretat no sorprèn en l'absolut", va dir el portaveu de la Casa Blanca, Jay Carney.

A Alemanya, el ministeri de l'Interior va assenyalar a Deutsche Welle que "els recents informes sobre intents per trobar noves formes d'atac terrorista no han causat cap modificació en la nostra avaluació general de la situació." Les mesures de seguretat aèria es troben des de fa anys en un nivell "molt alt", va indicar la dependència a Berlín.