dijous, 29 de setembre de 2011

Mor el poeta valencià Salvador Iborra apunyalat en una baralla a Barcelona

El jove poeta valencià Salvador Iborra Mallol ha mort apunyalat en una baralla al districte de Ciutat Vella de Barcelona a les 6.20 hores d'aquest dijous, han confirmat fonts coneixedores de la investigació. Iborra (València, 1978) es va llicenciar en Filologia Catalana per la Universitat de València (UV) i estudiava un màster en Humanitats a la Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona.

Els Mossos d'Esquadra van rebre l'avís d'una baralla al mig del carrer, i en arribar al lloc dels fets van trobar en Salvador, que va ser atès pels sanitaris sense poder reanimar-lo.

Havia publicat els poemaris 'Un llençol per embrutar' i 'Les entranyes del foc', encara que el major reconeixement el va obtenir amb 'Els Cossos oblidats', que li va valer el premi de poesia Jaume Bru i Vidal de la ciutat de Sagunt el 2009. L'Àrea Territorial d'Investigació de la Regió Metropolitana de Barcelona ha obert una investigació per aclarir els fets.

La resistència líbia assalta la seu de la CIA a Trípoli

Les unitats de combat de la resistència sota el comandament del general Jamis Gaddafi han pres per assalt a les 5 hores de la tarda l'antic edifici residencial situat a la zona d'ambaixades de Trípoli que des de fa 3 setmanes servia de seu als serveis d'informació dels EUA, la CIA i d'altres serveis d'intel.ligència de l'OTAN. Els combatents han eliminat prèviament els llocs de control instal.lats a les rodalies de l'hotel.

Cap agent d'intel.ligència nord-americà ha estat afectat personalment ja que han dormit en una zona de màxima seguretat prop de l'aeroport. Els combatents han requisat abundant documentació i han plantat la bandera verda a les instal.lacions.

Aquesta no és l'única acció patriota a Trípoli. Altres unitats han assaltat emprant diferent tipus d'armament l'antiga escola militar femenina situada al carrer Mukhtar.

S'han escoltat trets als carrers Mansura, Bengchir i Tajura.

"Trípoli és escenari d'accions cada vegada més enèrgiques i audaces de les forces de la resistència nacional líbia".

Les forces lleials neguen la captura del portaveu del govern legítim Musa Ibrahim.

Desmentit d'una altra nova notícia falsa d'avui de les que acostumen els servs monàrquics del CNT i amplifiquen els mitjans de l'imperi, com la de la fossa amb restes d'animals de la qual ara no en parlen.

Un nou comandant pro OTAN eliminat

L'Exèrcit libi està procedint a liquidar sistemàticament als caps operatius de les bandes de mercenaris que empra l'OTAN per conquerir el territori libi. Diversos caps importants han estat eliminats a Beni Walid i Sirte.

Avui es coneix la notícia que un obús ha impactat en el vehicle del cap dels rebels de Misratah, de nom Nuredín El Gene, acabant amb la seva vida. Aquest individu ordenava el bombardeig amb míssils i coets sobre escoles, habitatges i residències de Sirte.

La manca de comandaments augmenta la desorganització i ineficàcia de les bandes d'agents i traïdors mentre que les forces patriotes mantenen intacta la seva línia de comandament.

La victòria tuareg no va ser a Ubari sinó a Atamsan

Detalls sobre la informació de la victòria obtinguda per les tribus tuaregs sobre una columna de mercenaris pro OTAN: Aquesta columna es dirigia des de l'oasi de Ubari a la ciutat de Ghat a l'extrem sud libi quan va ser emboscada a la petita vila de Atamsan, abans d'Adri Achati. 150 vehicles enemics van ser destruïts.

S'enlaira el primer mòdul del laboratori espacial de la Xina

El primer mòdul del laboratori espacial de la Xina, el Tiangong-1, s'ha enlairat avui del Centre de Llançament de Satèl·lits Jiuquan a l'àrea desèrtica del nord-oest del país a les 21:16, hora de Beijing (13:16 GMT). El mòdul no tripulat, transportat pel coet Gran Marxa-2FT1, provarà l'acoblament espacial amb una nau espacial aquest mateix any, el que prepararà el camí perquè la Xina es converteixi en el tercer país del món en operar una estació espacial permanent al voltant l'any 2020.

El fet s'ha d'emmarcar davant el col.lapse de l'aposta dels EUA per les llançadores, ja jubilades, i la dependència del laboratori espacial internacional de les naus russes Soiuz per al seu proveïment. La tripulació de l'ISS ja s'ha reduït en tres tripulants, per ampliar el marge de supervivència de la resta, i un motor Progress de la Soiuz va explotar en un enviament recent disparant totes les alarmes.

Xina, per la seva banda, ha establert una xarxa de satèl.lits de comunicacions i gps propi, paral.lelament a la Glosnaz dels russos per la seva banda, i desenvolupa la seva expansió espacial, amb un projecte d'allunatge cap al 2020, en què possiblement l'estació actuï com a base d'enlairament per evitar els greus inconvenients de l'enlairament terrestre.

El reconeixement de Palestina, a un vot de la majoria en el Consell de Seguretat

Rússia, Xina, Índia, Sud-àfrica, Brasil, Líban, Nigèria i Gabon són els vuit països membres del Consell de Seguretat que, segons el ministre d'Afers Exteriors palestí, Riad al Malki, recolzen l'admissió de Palestina com a membre ple. La xifra, per tant, és insuficient per guanyar l'aprovació en aquest organisme. Tots els esforços de la delegació palestina es centren en el novè i clau vot a favor que podria procedir de Bòsnia-Hercegovina. D'obtenir la xifra, EUA es veuria obligat a exercir el seu veto per impedir l'admissió palestina, amb el llast diplomàtic i el deteriorament de la seva imatge, per al món àrab i pels seus aliats sunnís del Golf, que això suposarà.

El Consell va reenviar el passat dijous la peticón palestina al comitè de noves adhesions, que la començarà a analitzar aquest divendres i podria contestar en les pròximes setmanes. Després de l'informe del comitè, la sol.licitud es sotmetria a votació en el Consell, un tràmit que no té termini determinat i que podria demorar setmanes i fins mesos.

Suport de l'Eurocambra

Precisament aquest dijous, el ple del Parlament Europeu ha aprovat per àmplia majoria una resolució que demana als governs dels països de la Unió Europea (UE) donar suport a la sol.licitud palestina d'ingrés.

"L'Eurocambra demana a l'alta representant de la Unió (Catherine Ashton) i als Governs dels Estats membres de la UE que continuïn els seus esforços per assolir una posició comuna comunitària sobre la sol.licitud de l'Autoritat Nacional Palestina (ANP) d'ingrés com a membre de ple dret a les Nacions Unides", assenyala el text.

La resolució -pactada conjuntament per tots els grans grups de l'Eurocambra (els populars del PPE, els socialistes del S&D;, els liberals de ALDE, els Verds, i els de l'esquerra unitària comunista del GUE (Grup de l'Esquerra Europea)- demana així mateix "evitar divisió entre els Estats membres" sobre aquest suport perquè els palestins tingui un seient a l'ONU.

L'Eurocambra subratlla que les negociacions directes entre israelians i palestins "s'haurien de reprendre sense demora" i "d'acord amb els terminis demanats pel Quartet" (EUA, UE, ONU i Rússia).

Els eurodiputats consideren que la situació actual és "inacceptable" i que per això "s'han d'evitar totes les accions que puguin empitjorar les perspectives d'un acord negociat", com l'anunci de 1.100 nous assentaments il.legals per Israel a Jerusalem est o Cisjordània.

El Parlament Europeu demana també que cessin els atacs amb coets contra Israel des de la franja de Gaza i insisteix en la necessitat d'una treva permanent.

L'Eurocambra ha reiterat que dóna suport a una solució de dos Estats: Israel i "un estat palestí independent, democràtic, contigu i viable convivint en una situació de pau i seguretat", basat en les fronteres de 1967 i Jerusalem com a capital per a ambdós estats.

34 congressistes ianquis amenacen Repsol si treballa amb Cuba

Un grup de 34 congressistes ianquis han demanat a la petroliera espanyola Repsol YPF que cancel.li els seus plans d'explorar a la recerca de petroli en aigües de Cuba, amenaçant a la companyia d'enfrontar-se a 'riscos comercials i legals als Estats Units'. Els plans de Repsol d'usar unes instal.lacions de construcció xinesa per explorar jaciments petrolífers aquest any en aigües profundes de Cuba al golf de Mèxic s'han topat amb l'oposició de l'estat de Florida, bastió de la màfia cubana i del feixisme ianqui.

En una carta datada el 27 de setembre i enviada al president de Repsol, Antonio Brufau, congressistes republicans i demòcrates, encapçalats per la coneguda finançadora de terroristes, la congressista per Florida Ileana Ros-Lehtinen, van amenaçar a l'empresa espanyola que corre el risc de danyar els seus interessos comercials als Estats Units si segueix endavant amb els seus plans a Cuba.

"Demanem respectuosament que Repsol abandoni totes les activitats de perforació petroliera que ha proposat en aigües de Cuba", dicta la missiva signada pels 34 congressistes, entre els quals figura també Debbie Wasserman Schultz, presidenta del Comitè Nacional Demòcrata.

Ros-Lehtinen, cubana de naixement, presideix el Comitè d'Afers Exteriors de la Cambra i ha donat suport públicament la violència de tot tipus, així com el seu finançament de milions de dòlars anuals, contra el govern de Cuba, sent els principals opositors a la fi del això que té l'economia de la illa ofegada des de fa més de 50 anys.

Garanties de Repsol

El passat mes de juny, en resposta a la preocupació de Washington sobre els seus plans a Cuba, Repsol havia assegurat que compliria els requisits ambientals dels Estats Units i que permetria que funcionaris inspeccionin les instal.lacions, segons ha informat el secretari d'Interior nord-americà, Ken Salazar.

En la seva carta, els congressistes afirmen que atès que qualsevol inversió estrangera a Cuba requereix una propietat conjunta i pagaments fiscals al Govern cubà del president Raúl Castro "qualsevol operació de perforació que Repsol dugui a terme en aigües cubanes aportarà un benefici financer directe a la dictadura de Castro ".

La missiva amenaça a Repsol que els seus plans de perforació a Cuba podrien violar les lleis dels Estats Units-entre elles una complexa xarxa de sancions que constitueixen l'embargament comercial contra l'illa-pel que l'empresa espanyola i les seves filials s'exposen a " responsabilitats penals i civils en tribunals dels Estats Units ".

Repsol, en un consorci amb la noruega Statoil i una unitat de la índia ONGC, té previst fer servir la instal lació petroliera Scarabeo 9, de construcció xinesa, per perforar un o dos pous.

La plataforma, propietat de Saipem, unitat del gegant petrolier italià Eni, va camí de Cuba.

Està previst que Repsol després passi les instal.lacions a la companyia estatal malàisia Petronas i després a ONGC Videsh, unitat de ONGC, que també ha arrendat blocs en aigües cubanes.

Experts petroliers consideren que Cuba podria tenir 20.000 milions de barrils de petroli al golf de Mèxic, encara que el Servei Geològic dels Estats Units estima que les reserves són d'uns 5.000 milions de barrils.

Repsol va perforar un pou en aigües cubanes el 2004 i va trobar petroli, però per diverses raons, entre elles precisament l'embargament il.legal dels Estats Units sobre l'illa, no ha pogut perforar.

Dues hores i mitja d'acarament entre DSK i Tristane Banon

Tristane Banon -filla d'uns rics coneguts de DSK que el volia entrevistar i ho va aconseguir, per l'amistat dels pares, el 2003- volia confrontar-se amb Dominique Strauss-Kahn, a qui acusa d'intent de violació, i tots dos s'han trobat avui durant més de dues hores i mitja en els locals de la Brigada de Repressió de la Delinqüència contra les Persones (BRDP). Sense advocats, tots dos han defensat la seva versió del que va passar el febrer de 2003, quan mantenien una entrevista en un apartament de París per al llibre de Banon 'Errors confessats'.

Després de l'acarament, l'exdirector del Fons Monetari Internacional ha abandonat la seu policial somrient als mitjans però sense fer declaracions, ha pujat al seu cotxe i se n'ha anat. DSK ha arribat a la comissaria des de Marràqueix, on ha passat uns dies de 'vacances'. Banon ha arribat mitja hora abans al centre policial, i tampoc ha fet declaracions a la sortida.

L'acarament havia estat ordenat per la Fiscalia de París, que investiga des del juliol la denúncia de Banon per intent de violació. Ara, després d'escoltar les dues parts, els fiscals han de decidir si segueixen endavant amb un cas judicial, si consideren que es tracta d'una simple agressió sexual (delicte que ja hauria prescrit), o si tanquen l'assumpte sense més. Banon ja ha fet saber que vol que Strauss-Kahn sigui jutjat per un tribunal, i havia anunciat que presentarà una altra denúncia constituint-se en part civil, el que suposa la designació automàtica d'un jutge d'instrucció.

DSK, de 62 anys, que s'ha querellat per la seva part contra Banon per "denúncia calumniosa", va negar fa uns dies a la televisió haver exercit "violència o coacció" contra la dona, encara que, segons alguns mitjans locals, hauria admès davant la policia haver realitzat "alguns intents" (avenços). Banon, de 32 anys, desmenteix aquesta versió i fa uns anys va descriure els fets com "una lluita contra un ximpanzé en zel".

Banon va decidir denunciar a DSK quan a Nova York van començar a sorgir dubtes sobre la veracitat de la declaració de Nafissatou Diallo, una cambrera de l'hotel Sofitel que va acusar de violació a l'ex ministre de Finances francès. Quan la fiscalia va decidir l'agost no procedir penalment contra Strauss-Kahn i aquest al seu torn va denunciar Banon, l'escriptora no es va fer enrere, i va declarar que estava desitjant trobar cara a cara amb DSK perquè aquest li digués, mirant-li "als ulls", que la seva acusació era" imaginària".

La 'periodista' ha dit també, durant la manifestació de suport que es va celebrar dissabte a París, que "evidentment" sentia "por del cara a cara" amb Strauss-Kahn.

PSC, PP, ICV-EUiA i ERC forçaran CiU a presentar els pressupostos abans de campanya electoral

Els principals grups de l'oposició-PSC, PPC, ERC i ICV-EUiA- s'han aliat per obligar el Govern a presentar i debatre el projecte de pressupostos de la Generalitat per al 2012 abans de l'inici de la campanya electoral de les generals del 20 de novembre, cosa que el Govern volia evitar. L'oposició vol que el Govern compleixi l'obligació legal que té d'aprovar el projecte de llei de pressupostos abans del 10 d'octubre.

Segons fonts parlamentàries, aquesta proposta de resolució conjunta es votarà aquest migdia al Parlament i, si no hi ha sorpreses d'última hora, és una de les poques propostes en les que CiU corre el risc de quedar en minoria, llevat que al final la doni suport.

Sí a les consultes populars amb vista al pacte fiscal


El Parlament aprovarà una resolució impulsada per CiU i ERC en què es comprometen a impulsar en el termini de tres mesos un projecte de llei que reguli les consultes populars sense caràcter de referèndum. L'objectiu és donar "suport legislatiu a un procés de ratificació ciutadana de la proposta de pacte fiscal", que també es contempla en la resolució i que s'especifica que passa per un model equiparable al basc i navarrès.

El text subscrit per ambdós partits clarifica que per pacte fiscal la Generalitat entén que hauria de tenir les competències en "exacció, recaptació, gestió, liquidació, inspecció i revisió" de tots els tributs generats a Catalunya. Així mateix, insta la Generalitat a crear un grup de treball abans del 30 de novembre per "avaluar i proposar" la base de càlcul per establir la quota que Catalunya pagarà a l'Estat.

Aquest acord es produirà després de la bona sintonia que CiU i ERC han escenificat en el debat de política general, que es celebra poc després que els republicans hagin triat a una nova direcció, que en comptes d'apostar per l'aliança amb PSC i ICV -EUiA advoca per tendir ponts amb la resta de formacions que s'autodefineixen com a independentistes.

Segons el document, és imprescindible un nou model de finançament singular per a Catalunya, per tant possibilitar que igual que passa amb el País Basc i Navarra, aquesta comunitat surti del règim comú i de la negociació multilateral.

La resolució també inclou la realització d'una campanya ciutadana sobre la importància de comptar amb un nou model per reduir el dèficit fiscal i obrir una ronda de contactes amb agents econòmics i socials per informar-los de primera mà sobre els canvis.

La resta de resolucions presentades per CiU aborden temes candents com la immersió, el corredor mediterrani i els incompliments de l'Estat, així com alguns dels eixos d'actuació del Govern de CiU per al 2012, com la llei de governs locals, el projecte de llei de estabilitat pressupostària i l'impost "temporal" a les grans fortunes.

Corredor mediterrani

Els principals partits amb representació al Parlament han presentat propostes de resolució en defensa del corredor mediterrani. Els diferents partits es refereixen a aquesta infraestructura com essencial per al desenvolupament econòmic de Catalunya i demanen al Govern espanyol que defensi la seva necessitat davant la Unió Europea. El Parlament aprovarà la resolució en defensa del corredor mediterrani després que aquest dimecres el Ministeri de Foment fes pública una polèmica nota en què el Govern espanyol i francès apostaven per incloure el passadís central en les xarxes transeuropees.

Centenars de sanitaris obliguen a suspendre la negociació de les retallades

Les negociacions entre sindicats i Govern de CiU no han pogut ni fer el primer pas. Mig centenar de manifestants, principalment metges i infermeres, ha irromput amb força en la reunió de la Generalitat amb els sindicats planificada per pactar les retallades sobre el personal de la sanitat pública, el que els treballadors no entenen doncs el que cal es plantar-se cara al neofeixisme de la dreta nazicatòlica. Alguns manifestants s'han pujat damunt de les taules i han llençat per terra tota la documentació que hi havia a sobre.

La protesta ha provocat que es suspengués la cita i s'ajornarà la negociació per uns retallades que haurien de fer-se efectius dilluns que ve. Després d'uns minuts de protestes i pancartes a la sala de reunicones i el vestíbul de l'edifici, els manifestants han sortit de nou al carrer.

El gerent de l'Institut Català de la Salut (ICS), Joaquim Casanovas, ha assegurat que aquestes manifestacions són "poc útils" encara que ha mostrat la seva voluntat de reprendre les negociacions de forma immediata. Casanovas, acorralat pels manfiestantes, ha estat custodiat pels Mossos d'Esquadra.

Per la seva banda, la representant de CCOO, Carme Navarro, ha lamentat que "no es tracta del millor comportament" però ha demanat comprensió perquè "els metges sempre acaben pagant les retallades". Aquesta voluntat conciliadora contrasta amb l'ambient de crispació dels treballadors de l'ICS, que han tornat a sortir al carrer amb crits de "lladres" o "mans enlaire, això és un atracament".

L'ICS ha enviat un comunicat lamentant els fets i assegurant que estan fent els contactes necessaris per reprendre les negociacions TNA aviat com sigui possible ". En concret, a les 12.30 hores, l'ens públic es reunirà amb un representant de cada sindicat per comunicar-com i quan afronten la negociació.
La paga extra de Nadal, el darrer 'tisorada'

Des que van arrencar les retallades sanitaris fa ja diversos mesos, els metges han vist com la seva nòmina anava minvant mes a mes. La reducció del 6,5% del pressupost en sanitat inclou, a més del tancament de plantes, quiròfans i serveis d'urgències d'ambulatoris, la retallada d'hores extra, guàrdies i pagaments per complements, que suportaven en molts casos la meitat del salari de metges o infermeres.

La negociació-i les protestes-neixen després de l'última volta de la Generalitat, que pretén eliminar mitja paga de Nadal als més de 40.000 professionals de la salut pública catalana. No és la primera vegada que els metges pateixen retallades en els seus sous: el govern tripartit ja els va rebaixar el muntant un 5%.

La UE ensenya les dents a Rússia en disputa pel gas del Caspi

La Unió Europea ha decidit mostrar les dents a Rússia perquè no posi traves al transport del gas del mar Caspi a Europa a través de l'anomenat Corredor Sud, escriu avui el diari rus Moskovskie Novosti. La Comissió Europea va iniciar aquesta setmana inspeccions inesperades a 20 empreses de deu països de l'Europa Central i de l'Est, totes elles, vinculades al gegant gasista rus Gazprom que haurà de pagar multes de més de 10.000 milions de dòlars si es comprova que infringeix les lleis antimonopoli d'Europa.

La recerca es porta a terme en països on Gazprom és el principal, quan no l'únic, proveïdor del gas natural. El grup rus ja va manifestar la disposició de cooperar amb els inspectors i ha afirmat que ignora les seves reclamacions. No obstant això, Moskovskie Novosti dóna per acabada l'època del desglaç en el diàleg que la UE i Rússia mantenia en matèria d'energia: Brussel vol recordar-li a Moscou qui va a dictar les condicions en el mercat europeu de cara a la batalla decisiva pel gas del Caspi, segons el diari.

Les inspeccions es van iniciar en empreses d'Alemanya (Gazprom Germania, E. ON, RWE), Àustria (OMV), República Txeca (RWE i Vemex), Polònia (PGNiG i Gaz System), Hongria (EON), Bulgària (Bulgargaz i Overgas), Lituània, Letònia, Estònia (sucursals d'EON i Gazprom), així com Romania o Eslovàquia. Fonts consultades per MN assenyalen que en l'operació participen uns 300 funcionaris. La portaveu de la Comissió Europea, Amelia Torres, va precisar que la investigació està "en la fase inicial" i que, de moment, només es tracta de "sospites".

La infracció de les lleis antimonopoli podria implicar multes equivalents a un 10% de les vendes. Les hipotètiques sancions contra Gazprom superarien 10.000 milions de dòlars en el pitjor dels casos encara que no existeixen precedents en el mercat del gas: altres gegants europeus com E. ON, RWE, Eni i GDFSuez preferir en el seu dia plegar-se a les demandes de Brussel.les, vendre les seves divisions de transport i/o reduir la seva quota en el mercat majorista del gas.

El passat 12 de setembre, el Consell d'Europa va donar llum verda a la signatura d'un acord vinculant amb Azerbaidjan i Turkmenia per a la construcció d'un gasoducte a través del mar Caspi. Aquesta canonada és la baula que falta per garantir el tràfec del gas caspio a Europa a través del Corredor Sud, en particular, pel gasoducte Nabucco, i així reduir el grau de dependència respecte al gas rus. Moscou, mentrestant, exigeix ​​que el gasoducte transcaspi compti amb l'aprovació de tres Estats riberencs: Iran, Kazakhstan i Rússia.

El comissari europeu d'Energia, Günther Oettinger, va prevenir aquest mes a Rússia dels intents de frustrar el Corredor Sud a través de pressions sobre Ashjabad i Bakú o mitjançant la construcció d'una canonada alternativa, South Stream, en el fons del mar Negre. Pocs dies després d'aquesta advertència, Gazprom va subscriure amb la italiana Eni, l'alemanya Wintershall i la francesa EDF un nou acord sobre el repartiment de participacions en el marc d'aquest projecte. Segons Moskovskie Novosti, va ser la gota de més que va empènyer a la Comissió Europea a ordenar les inspeccions.

Telefònica: els dividends repartits dupliquen el cost dels acomiadaments

Els dividends que César Alierta reparteix entre els accionistes de Telefònica, 6.755 milions d'euros, dupliquen el cost total de l'ERO aprovat, xifrat en 2.700 milions d'euros, que destruirà 6.500 ocupacions. El que César Alierta escalfi la butaca del consell d'administració li costa a Telefònica gairebé el mateix que l'acomiadament de cadascun dels 6.500 treballadors que s'acullin a l'expedient de regulació d'ocupació (ERO) plantejat per l'operadora: uns 400.000 euros. En concret, 415.000 euros és el preu que pagarà l'operadora per enviar a l'atur a 6.500 persones amb més de 53 anys i amb un futur més que incert.

“El propi president de Telefònica podria haver-se acollit a un d'aquests ERO, ja que té 66 anys”, ironitza Álex López, secretari de la Federació de Transports i Comunicacions (FETYC) de CGT, a qui li sembla indecent que una empresa amb beneficis (10.167 milions d'euros el 2010) anunciï alhora la destrucció de 6.500 ocupacions (el 20% de la plantilla a Espanya) i un bonus per a directius de 450 milions d'euros. “Sembla que s'estan rient d'un país amb un 20% d'atur”, protesta López.

En la mateixa línia de contrastos, mentre l'ERO de Telefònica rebaixa al 66% del salari la remuneració dels treballadors acomiadats, la retribució total del consell i de la Direcció de Telefònica va ser superior als 42 milions d'euros el 2010. De fet, l'operadora –privatitzada l'any 1999– és la tercera companyia de l'Ibex 35 amb una retribució més alta, només per darrere del Santander de Botín (101 milions d'euros) i de ACS de Florentino Pérez (47,8 milions d'euros). Encara més, Alierta és l'executiu del seu sector millor pagat d'Europa, amb 8,6 milions d'euros en efectiu i en accions, més una aportació al fons de pensions d'altres 6,6 milions d'euros, segons El País, que cita fonts coneixedores de l'empresa. Telefònica no fa pública la retribució del seu president.

“Els treballadors de Telefònica estan molt indignats”, afirma Álex López. “Aquests 6.500 llocs de treball dignes no tornaran. Però és que els que es queden haurien de suportar un conveni col·lectiu regressiu, si no el pitjor, que empobreix la garantia de l'ocupació, les externalitzacions, la mobilitat geogràfica forçosa o el manteniment del poder adquisitiu. “La gent té por al trasllat forçós o al canvi d'activitat”, confirma López. A més, l'ERO afecta molt negativament a nivell organitzatiu, perquè “hi ha zones on podria anar-se'n un 50% de la plantilla, com Burgos, o un 35%, com Extremadura”. López es tem que una petita part d'aquests llocs se substituiran per subcontractats, que és “treball més barat, més precari, amb més risc, amb pitjor formació i menys seguretat”.

CGT ja ha anunciat que presentarà un recurs d'alçada contra l'ERO. “No només perquè falten les dades econòmiques del primer semestre d'aquest any i perquè s'aporten causes econòmiques en una empresa amb beneficis”. A més, explica el sindicat en la seva web, la redacció del Pla Social “és inconcreta, molt imprecisa, i no dóna plenes garanties dels compromisos de creació i garantia d'ocupació, ni solució als problemes que causarà la destrucció d'ocupació massiva a Telefònica”.

Malgrat tot, l'operadora informa als seus accionistes com compensarà la pèrdua de 2.700 milions d'euros, atur inclòs, que suposaran els 6.500 treballadors acomiadats: “Els resultats de la Companyia en els pròxims exercicis es veuran afavorits per la major eficiència en costos de personal”. Per si no quedés clar, en els seus resultats semestrals de 2011, Telefònica reitera que no perillen “tots els seus compromisos de remuneració a l'accionista”.

La veritat és que els dividends de Telefònica, operadora que havia estat pública, són escandalosos: 6.755 milions d'euros el 2010, entorn de 1,40 euros per acció. I la política per als pròxims anys és seguir augmentant-lo, fins a 1,6 euros per acció el 2011 i un mínim de 1,75 per acció en 2012. Tan alts són aquests dividends, que fins i tot l'agència de rating Standard & Poor's li va rebaixar la nota en un graó a l'agost, des de A- a BBB+, al considerar que la reducció del deute de Telefònica serà inferior a la que es preveia per una política de dividends agressiva.

Per cert, el deute financer net de Telefònica, a desembre de 2010, ascendia a 55.593 milions d'euros. Una altra de les vies per a aconseguir fer caixa, de moment frustrada, és la sortida a borsa d'Atento, la filial d'atenció telefònica de Telefònica. La sortida a borsa va ser avortada al juny, quan, enmig de les turbulències dels mercats, Telefònica es va veure obligada a rebaixar el preu mínim en el qual podia quedar situada cada acció fins a 17,25 euros, enfront dels 19,25 euros previstos, des d'un màxim de 25 euros. Aquesta banda de preus suposava valorar la companyia entre 1.155 i 1.500 milions d'euros. A finals de juliol, el seu responsable financer explicava a analistes que la sortida a borsa d'Atento es reprendrà quan les condicions del mercat millorin.

Telefònica justifica que “l'única via” per a assegurar la rendibilitat és la reducció de costos de personal. L'actual Direcció argumenta que en un entorn competitiu amb preus a la baixa i avanços tecnològics, cal reduir costos de personal (via ERO o convenis col·lectius més precaris). Segons César Alierta, Telefònica s'hauria trencat si no hagués aplicat els ERO anteriors. Referent a això, Álex López xifra en 50.000 llocs de treball, si no més, els que s'han destruït des de la privatització de Telefònica. Des d'aquest sindicat sostenen que “mai hauria d'haver-se privatitzat”.

Més sobre els negocis de Telefònica

Cada vegada més internacionalitzada Telefònica ha anunciat una remodelació, la més agressiva des que César Alierta es va endollar a l'operadora el 2000. La divisió espanyola s'integra a Europa, amb el que només quedaran dues unitats geogràfiques: Europa i Llatinoamèrica. Una altra de les novetats és la creació de Telefònica Digital, una divisió amb seu a Londres i 2.500 treballadors que s'encarregarà dels serveis d'Internet.

El ADSL més car

Segons la comparativa anual que realitza l'Associació d'Internautes, l'ADSL d'Espanya és el sisè més car i el novè més lent de la Unió Europea. Espanya és el país més car de la UE en telefonia i serveis de comunicacions, amb preus gairebé un 30% superiors a la mitjana europea, segons un informe d'agost de 2011 realitzat per l'oficina estadística comunitària Eurostat.

Com oferir el ADSL més car d'Europa com una ganga: www.diagonalperiodico.net/Como-ofrecer-el-ADSL-mas-caro-de.html

Alierta sempre cau dempeus

Mentre era president del exmonopoli públic Tabacalera, el president de Telefònica, César Alierta, va comprar accions de la companyia en borsa, conjuntament amb la seva dona i el seu nebot, en una operació provada per la justícia com “delicte d'informació privilegiada” que els va reportar un benefici de 1,86 milions d'euros. Tota aquesta informació està recollida com “fets provats” en la sentència de l'Audiència Provincial del 17 de juliol de 2009, que va absoldre a Alierta i el seu nebot “per haver prescrit el delicte d'ús d'informació privilegiada de l'article 285 i 286 tercer del Codi Penal”. Finalment, el Tribunal Suprem va confirmar l'absolució del president de Telefònica en el cas Tabacalera, al considerar prescrit el delicte.

* Article extret del núm. 157 de la revista Diagonal


Trobada la major fossa comuna del franquisme a Cadis

La Federació Estatal de Fòrums per la Memòria del Camp de Gibraltar ha informat de la troballa de la major fossa comuna del Franquisme a Cadis i una de les més importants d'Espanya a camp obert. Els investigadors i arqueòlegs encarregats de les excavacions han informat de la ubicació del que va ser un camp de concentració, execució i tortura franquista en el Mas de Marrufo, localitzat a la vall de Sauceda, província de Cadis (foto).

Les evidències trobades-han relatat els investigadors-són unes 70, sobretot casquets i beines d'armes, així com quatre cadàvers trobats, dos d'ells amb possibles ferides per impacte de projectil.

Segons els seus càlculs, podrien ser entre 300 i 600 les persones executades per part dels franquistes a la zona des de novembre de 1936 fins a abril de 1937, que estarien enterrades en fosses comunes a la zona.

El president del Fòrum per la Memòria del Camp de Gibraltar, Andrés Rebolledo, nét d'una de les persones que segurament es troba enterrada a la zona, ha explicat que els treballs s'han realitzat amb la subvenció del Ministeri de Presidència.

Rebolledo ha assegurat que, en vista de les dades obtingudes, exigiran al Govern ia la Junta d'Andalusia que assumeixin les responsabilitats que tenen amb les víctimes, perquè l'exhumació dels executats sigui un fet ia més es declari la Vall de Sauceda com " Lloc de Memòria".

El coordinador de la investigació, Fernando Sigler, ha assegurat que l'objectiu principal dels treballs ha estat el de cercar evidències per constatar que hi va haver efectivament un camp de concentració i l'existència de fosses comunes.

Sigler ha explicat que la zona del Mas del Marrujo constituir el refugi final dels republicans que fugien de l'exèrcit Franquista i que va ser l'última zona de la regió a resistir l'avanç de les tropes nacionals.

El president de la Federació Estatal de Fòrums per la Memòria, José María Pedreño, ha volgut denunciar, al fil del que s'ha exposat, que els poders de l'Estat no seran veritablement democràtics fins que reparin la memòria de les víctimes de la repressió franquista.

"Ara és el moment de demostrar que vivim en un Estat democràtic-ha assegurat-que assumeixi que el Govern de Franco tenia un pla d'extermini de l'oposició política i que això encara no ha prescrit".

Pedreño ha denunciat també que la democràcia espanyola no és una "democràcia homologable" a les altres d'Europa, que sí que han fet aquests processos de reconeixement de les víctimes, com en el cas d'Alemanya amb les víctimes dels nazis.

El BOE revela el patrimoni dels nous ministres

El BOE publica avui el patrimoni, incloent-hi béns i drets provinents d'herència familiar, dels ministres i secretaris d'Estat que han accedit o han abandonat els seus càrrecs al llarg de l'últim any, en l'últim dia de termini previst per la norma. Entre els exministres, l'exvicepresidenta primera del Govern, María Teresa Fernández de la Vega, és la que compta amb un major patrimoni, 744.450 euros. L'actual titular de Treball, Valeriano Gómez, acumula béns per valor de 504.699 euros.

Dels 744.450 euros que sumen el patrimoni de Fernández de la Vega, 323.607 corresponen a béns immobles, segons el seu valor cadastral, mentre que altres 420.843 són d'altres béns. L'exvicepresidenta té a més deutes per valor de 153.493 euros. En dos anys De la Vega ha incrementat el seu patrimoni en gairebé 13.000 euros, si ens atenim a la publicació del patrimoni dels ministres que es va fer l'octubre de 2009.

Després de la exvicepresidenta, la secretària d'Estat d'Habitatge i exministra, Beatriz Corredor, és la segona amb un major patrimoni.

Compta amb immobles amb un valor cadastral de 259.624 euros, altres béns que sumen 273.316 el que suposa un total de 532.940 euros, encara que deu 232.433 euros.

Valeriano Gómez suma un total de 504.639 euros, 344.478 en immobles i 160.221 en altres béns. Té a més un passiu de 18.211 euros.

De tots els alts càrrecs i exmembres de l'Executiu els béns publica avui el BOE, destaca per la seva quantia el patrimoni l'exsecretari d'Estat de Telecomunicacions i per a la Societat de la Informació Francisco Ros: 1.536.243 euros.

Valeriano Gómez suma un total de 504.639 euros; Rosa Aguilar, 422.780 euros, però tots dos tenen deutes

Els últims a arribar al Govern són, a més de Valeriano Gómez, la ministra d'Afers Exteriors i de Cooperació, Trinidad Jiménez, que té béns per valor de 109.796 euros, la titular de Medi Ambient, Medi Rural i Marí, Rosa Aguilar (422.780 euros) el ministre de la Presidència, Ramón Jáuregui (330.680 euros) i la de Sanitat, Política Social i Igualtat, Leire Pajín (267.992 euros).

Trinidad Jiménez té immobles amb un valor cadastral de 89.796 euros i altres béns per valor de 20.000 euros. A més, acumula un passiu de 183.854 euros.

Rosa Aguilar ha declarat 135.110 euros en immobles i 287.670 euros en altres béns i afirma que deu 41.231 euros.

Jáuregui té 215.858 euros en béns immobles i 114.821 en altres béns. No té deutes.

Pajín declara un patrimoni immobiliari amb un valor cadastral de 54.663 i altres béns que sumen 213.329 euros. Ha 78.017 euros.

L'exministre d'Exteriors Miguel Ángel Moratinos acumula un total de 380.467 euros en patrimoni, dels quals 266.880 són d'immobles segons el seu valor cadastral i 113.587 d'altres béns. No té deutes.

Celestino Corbacho, exministre de Treball, compta amb un total de 225.110 euros: 121.058 en immobles i 104.052 altres béns. Corbacho deu més 180.409 euros.

L'exministra de Medi Ambient Elena Espinosa té un patrimoni de 449.649 euros, dels quals 94.409 pertanyen a béns immobles i 355.240 a un altre tipus de béns. No consten crèdits, préstecs ni deutes.

Aído, la que menys

Finalment, l'exministra d'Igualtat i actual secretària d'Estat, Bibiana Aído, és la que menys patrimoni té: 48.107 euros, dels quals 21.415 són immobles i 26.692 altres béns. Aído deu 104.971 euros.

Entre els secretaris i exsecretaris d'Estat, destaca el patrimoni de Silvia Iranzo (exsecretària d'Estat de Comerç), que suma un total 955.258 euros, i el d'Alfredo Bonet, que la va substituir en el càrrec: 783.689 euros.

També per sobre del mig milió d'euros en patrimoni figura Francisco Fabricio, secretari d'Estat d'Energia, que acumula béns per un total de 546.202 euros.

El Govern va aprovar el 2009 el reial decret que desenvolupa la Llei de regulació dels conflictes d'interessos dels alts càrrecs, que obliga a la publicació anual abans del 30 de setembre de la declaració de tots els membres del Govern i secretaris d'Estat el nomenament o cessament de produeixi entre l'1 de juliol de l'any anterior i el 30 de juny de l'any en curs.

La política expansionista d'Israel irrita Occident i és il.legal

L'anunci israelià que permetrà construir nous habitatges en territori palestí ocupat arriba en mal moment. La comunitat internacional està indignada, la pau estancada i els drets humans són violats. El barri de Gilo, a l'est de Jerusalem, forma part dels territoris que Israel va ocupar el 1967 durant la Guerra dels Sis Dies i que posteriorment es va annexionar. Foto: El lloc on es vol construir amb dos lladres al mig.

Construir sobre ell, segons el dret internacional, està prohibit. Però Tel Aviv no reconeix aquestes restriccions, com les altres resolucions de l'ONU, amb la protecció dels EUA, la UE i les monarquies medievals del Golf, des de Aràbia Saudita fins Qatar. El seu Ministeri de l'Interior donava aquest dimarts a conèixer la concessió de llicències que permetran erigir fins a 1.100 nous habitatges en Gilo, per indignació no només dels palestins sinó també de la comunitat internacional.

"La notícia que acabem de conèixer no està d'acord amb l'esperit de la declaració del Quartet per al Pròxim Orient", criticava el ministre d'Exteriors alemany, Guido Westerwelle, puntualitzant que "precisament en la situació en què ens trobem no s'hauria de fer res que pogués obstaculitzar una volta a les negociacions ". També Estats Units ha criticat el pas. I Nacions Unides parla de violacions dels drets humans. Al voltant de 500.000 israelians viuen avui en zones ocupades.

A man works on a construction site in the Jewish Neighborhood of Gilo in east Jerusalem, dimarts, Set. 27, 2011. Israel 's government on Tuesday granted the final go-ahead for the construction of 1,100 new housing units in occupied east Jerusalem, raising already Heightened tensions Fueled by last week' s Palestinian move to seek UN membership. (Foto: Tara Todras-Whitehill/AP/dapd) Diversos assentaments jueus han estat erigits ja al barri de Gilo.

"Una bufetada per al Quartet"

Si els assentaments no deixen de créixer, els palestins no reprendran les converses de pau. Fins a la sacietat ha repetit Mahmud Abbas, el president de l'Autoritat Nacional Palestina, aquesta condició, i mentrestant la majoria la reconeix com una demanda justa. Per aquest motiu la Secretaria d'Estat nord-americana, Hillary Clinton, qualifiqués els últims plans immobiliaris de "contraproduents", més encara tenint en compte que es tracta de la sensible Jerusalem, la ciutat que Israel considera la seva legítima capital i en la part oriental somien els palestins amb aixecar algun dia la seva.

Tel Aviv hauria de reconsiderar la decisió, va recomanar l'encarregada dels Afers Exteriors de la Unió Europea, Catherine Ashton. Aquest tipus de mesures, va advertir la diplomàtica, són les que posen en perill la realització de la solució dels dos Estats. Més contundent va ser el cap de l'equip negociador palestí, Saeb Erakat, que va parlar 'd'una bufetada per als esforços internacionals per tirar endavant el procés de pau". "A la proposta del Quartet per al Pròxim Orient, Israel ha contestat amb 1.100 nos".

Violacions dels drets humans

I mentre les altes esferes polítiques manifesten en declaracions més o menys dures seu desacord amb la política d'assentaments israeliana, Nacions Unides la considera responsable de "inacceptables violacions dels drets humans". Almenys 387 edificis palestins, entre ells uns 140 llars, han estat destruïts a Cisjordània i Jerusalem de l'est des de començaments d'enguany, el que ha portat al desplaçament de 755 persones. L'enfrontament ha generat més refugiats al llarg dels sis primers mesos de 2011 que en tot 2010.

El Comitè Internacional de la Creu Roja va recordar que els moviments forçats de població civil van en contra de l'article 49 de la quarta Convenció de Ginebra, de la mateixa manera que l'annexió de la zona est de Jerusalem i en conseqüència els immobles allà construïts són, des del punt de vista del dret internacional, il.legals. L'ONU no reconeix, per tant, aquests assentaments.

"Un bell regal"

"És un bell regal per al Rosh Hashaná", va declarar Yair Gabay, portaveu de l'autoritat urbanística israeliana, referint-se a les noves llicències aprovades. Aquest dimecres (2011.09.28) comença per les comunitats hebrees de tot el planeta la celebració de l'any nou, que dura dos dies -fins al divendres (2011.09.30)- i dóna la benvinguda al Tishrei, el primer mes del calendari. La concessió de les recents llicències li permet a Israel guanyar terreny, va afegir Gabay: "Hem de demostrar-li al món que Jerusalem no està disponible".

Rússia i Xina en contra

Els governs de Rússia i la Xina van manifestar aquest dimecres el seu rebuig al projecte israelià, anunciat la vigília, de construir mil 100 nous habitatges en un barri de colonització a Jerusalem Est, localitat que reclama Palestina com a futura capital.

La Cancelleria russa ha destacat, a través d'un comunicat, la seva "gran inquietud" pel futur del procés de pau.

"Estem particularment inquiets perquè decisions sobre una qüestió tan sensible siguin adoptades en un moment d'importància extrema per al futur del procés de pau", va expressar el Ministeri rus d'Exteriors.

Rússia 'preocupada' per escalada de tensió a Kosovo

Rússia va expressar ahir dimecres la seva preocupació per l'escalada de tensió a l'antiga província sèrbia de Kosovo on han ocorregut nous enfrontaments entre serbokosovars i militars de la força internacional de pau sota comandament de l'OTAN (KFOR) que van causar la vigília una vintena de ferits: "Estem especialment preocupats per la violència contra la població sèrbia per part d'unitats de la KFOR. Són alarmants les informacions sobre l'atac contra una ambulància que traslladava a ferits serbis a un hospital", ha manifestat.

"El nou brot de tensió a Kosovo confirma les reiterades advertències, expressades per Rússia, sobre les conseqüències negatives de les pretensions de Pristina de controlar la línia de demarcació administrativa entre la província i la resta de Sèrbia", va dir en un comunicat, el portaveu del Ministeri rus d'Exteriors, Aleksandr Lukashévich

Va afegir que l'actitud de consentiment cap a la part albanokosovar afavoreix l'augment de la seva agressivitat, estimula la manca de desig de buscar solucions consensuades i de respectar els interessos legítims de tots els grups ètnics de Kosovo.

Lukashévich va recordar que els últims esdeveniments van provocar la suspensió del diàleg entre Belgrad i Pristina.

La cancelleria russa ha reiterat a les missions internacionals, en primer lloc la KFOR i la Missió de la Unió Europea per a l'Imperi de la Llei (EULEX), la petició de "mantenir estrictament l'estatus de neutralitat".

"Les decisions que afectin l'estabilitat i la seguretat de la província s'han de basar en la resolució 1.244 del Consell de l'ONU, fonamental per a la solució del conflicte de Kosovo", va ressaltar el diplomàtic rus.

Quatre efectius de la KFOR i una quinzena de serbis van resultar ferits el dimarts en enfrontaments ocorreguts a la zona del lloc de Jarinje, a la frontera amb Sèrbia.

La tensió a la part nord de Kosovo, poblada majoritàriament per serbis, es va disparar a mitjans de setembre, després que les autoritats albanokosovars despleguessin de forma unilateral als seus policies i agents de duanes en Jarinje i un altre pas fronterer, Brnjak.

El passat 25 de juliol les autoritats albanokosovars van intentar prendre el control d'ambdós llocs, controlats fins ara per efectius de la KFOR i la EULEX.

Kosovo va proclamar la seva independència de manera unilateral el febrer de 2008, recolzat per Estats Units i diversos països europeus. Fins ara, ha estat reconegut com a Estat sobirà per 76 dels 193 països membres de l'ONU, curiosament molts d'ells són els 50 que no han votat per la independència de Palestina, a submissió a l'imperialisme ianqui-sionista, que compta amb el suport de 143 països membres.

Espanya i França pacten contra el corredor mediterrani

Els govern espanyol i francès han pactat avui a París recomanar el corredor entre Pau i Saragossa en detriment del corredor Mediterrani per tal que sigui inclòs com a projecte prioritari que ha de ser integrat dins les xarxes transeuropees.

L'acord ha estat explicitat en aquesta nota oficial del govern espanyol. La nota remarca de forma contundent que els dos governs demanen la inclusió de la ruta Canfranc-Pau dins les xarxes transeuropees de transport.