dilluns, 15 de juliol de 2013

IU generarà "pressió al carrer" perquè el Govern dimiteixi

Izquierda Unida no veu clara la proposta del secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, de promoure una acció conjunta de l'oposició en cas que el president del Govern, Mariano Rajoy, no dimiteixi i aposta per generar "pressió al carrer" per forçar la renúncia de tot l'Executiu i la convocatòria d'eleccions generals. Bárcenas assenyala directament a Rajoy i Cospedal: "A Rajoy i Cospedal els hi vaig fer entregues en efectiu els anys 2008, 2009 i 2010", de 45.000 euros a cada un.

Així ho ha explicat en declaracions als mitjans de comunicació el coordinador federal d'IU, Cayo Lara, durant un recés de la Comissió Executiva Federal convocada aquest dilluns d'urgència per analitzar la declarción l'extresorer del PP Luis Bárcenas a l'Audiència Nacional i la reacció del president del Govern.

EU considera la situació d'Espanya de "excepcionalitat democràtica" i per això exigeix ​​la dimissió de tot el Govern i la convocatòria d'eleccions generals, ja que creu que l'Executiu està en situació de "il·legalitat" perquè va poder haver guanyat les eleccions utilitzant fons obtinguts irregularment.

Lara ha analitzat més la situació amb Rubalcaba en una reunió mantinguda aquest matí però, tot i que les converses continuaran al llarg de la setmana, ha assegurat que no hi ha sobre la taula una proposta d'acció conjunta de l'oposició.

El líder del PSOE ha mantingut contactes amb els portaveus parlamenarios d'Esquerra Plural, PNB i UPyD per analitzar les mesures a adoptar per l'oposició en cas que Rajoy no dimiteixi. Per IU, segons ha explicat Cayo Lara, no existeix "necessitat" d'una acció conjunta, tot i que la formació tampoc es nega rotundament a això.

La moció de censura no és el camí


En el mateix marc situa la coalició d'esquerres la proposta d'UPyD de presentar una moció de censura. Lara ha recordat que aquest mecanisme exigeix ​​la presentació d'un programa electoral i un candidat alternatiu i a més no sortiria endavant amb l'actual configuració del Parlament, en què el PP té majoria absoluta.

"Al final quedaria només en un debat", ha explicat el líder d'IU convençut que aquest debat tindrà lloc de qualsevol forma en les Corts Generals malgrat la "negativa" de Rajoy a comparèixer. "No creiem que avui sigui aquest el camí, sense rebutjar-ho completament. Una moció de censura cal fer-la per guanyar-la i avui al Parlament amb els 186 vots del PP quedaria només en un debat i no compliríem amb els seus objectius", ha argumentat.

Protesta institucional


Per això, IU preveu concretar aquesta setmana accions "diverses" per pressionar al Govern, tant generant "pressió al carrer" al costat dels agents socials i sindicals, com promovent algun tipus de protesta institucional. "No anem a quedar-nos callats davant el segrest de la sobirania popular per un Govern que es nega a donar explicacions", ha avisat.

Per IU, la declaració de Bárcenas davant el jutge Pablo Ruz "ratifica" que "durant 20 anys el PP es pot haver estat finançant de manera il·legal amb donatius de les empreses a canvi de concessions d'obres i serveis", el que suposaria el cas de corrupció "més greu" de la història democràtica espanyola.

I encara Lara ha assegurat que IU ha d'analitzar els propers passos judicials a adoptar, ha advertit que "el carrer té ja a Rajoy i al PP a la banqueta de la mentida i només queda que alguns se sentin al banc dels tribunals".

El líder d'IU ha negat que el president del Govern sigui garant de l'estabilitat política, com ell ha argumentat per rebutjar les peticions de dimissió, i ha avisat que Rajoy és precisament qui "més inestabilitat" està generant en estar subjecte a acusacions "gravíssimes" i negar-se a donar explicacions.

"Ell és el que està posant en perill l'estabilitat del país perquè cada dia que passa s'està deteriorant més la imatge del país perquè no es pot entendre que no comparegui per explicar amb pèls i senyals la situació", ha subratllat Lara, perquè aquesta negativa de Rajoy a comparèixer demostra un "menyspreu absolut tant als ciutadans com a la transpaencia, el Parlament i la democràcia".

Segons la seva opinió, els missatges telefònics intercanviats entre el president del Govern i Bárcenas demostren que Rajoy "ha protegit a un delinqüent" amb l'objectiu últim de "protegir les suposades il·legalitats del PP".

Rajoy va destruir documentació sobre diners B davant Bárcenas


Els diners que Bárcenas va lliurar a Rajoy i Cospedal estava agrupat en bitllets de 500 i es lliurava en sobres marrons. Així ho ha relatat l'extresorer popular davant el jutge Ruz al llarg de la declaració d'aquest dilluns. Bárcenas ha relatat al magistrat com lliurar a Rajoy i Cospedal un total de 90.000 euros en metàl·lic entre 2009 i 2010. Bárcenas assenyala directament a Rajoy i Cospedal: "A Rajoy i Cospedal els hi vaig fer entregues en efectiu els anys 2008, 2009 i 2010" de 45.000 euros a cada un. Segons Bárcenas, Rajoy va destruir la documentació que registrava la comptabilitat d'aquests pagaments.

Rajoy va destruir documentació sobre diners B davant Bárcenas

Els diners que Bárcenas va lliurar a Rajoy i Cospedal estava agrupat en bitllets de 500 i es lliurava en sobres marrons. Així ho ha relatat l'extresorer popular davant el jutge Ruz al llarg de la declaració d'aquest dilluns. Bárcenas ha relatat al magistrat com va lliurar a Rajoy i Cospedal un total de 90.000 euros en metàl·lic entre 2009 i 2010: "A Rajoy i Cospedal els hi vaig fer entregues en efectiu els anys 2008, 2009 i 2010", de 45.000 euros a cada un. Segons Bárcenas, Rajoy va destruir la documentació que registrava la comptabilitat d'aquests pagaments. Bárcenas diu que uns advocats pròxims al PP li van demanar elaborar una falsa comptabilitat B.

L'extresorer del PP ha relatat davant Ruz com el pagament a Rajoy es va fer al despatx del president del PP. El primer lliurament va ser de 25.000 euros el 1999, de fons provinents del PP de Pontevedra.

Un any després, Bárcenas cessava en el seu lloc de tresorer. Segons el seu relat, abans de marxar, va voler deixar neta la caixa de diners B en la qual havia 49.000 euros. Per això, va decidir lliurar 20.000 a Rajoy i altres 20.000 a Cospedal. A Rajoy li va lliurar a més el llistat en el qual es recollien les entrades de diners a la caixa que en aquest moment es buidava. Rajoy va prendre aquesta documentació i, en la seva presència, la va introduir a la màquina destructora de documents.

Una altra de les revelacions ofertes per Bárcenas davant el jutge és relativa a si mateix. Segons el seu relat, va continuar exercint les tasques de tresorer fins a març de 2010. No obstant això, la data oficial de l'acomiadament de Bárcenas és juliol de 2009.

Bárcenas diu que uns advocats pròxims al PP li van demanar elaborar una falsa comptabilitat B


Un emissari del PP li va oferir mig milió d'euros si retirava la demanda laboral interposada contra el partit per acomiadament improcedent.

L'extresorer del Partit Popular (PP) Luis Bárcenas ha denunciat aquest dilluns davant el jutge de l'Audiència Nacional, Pablo Ruz, que advocats propers a la formació li van proposar, després de la publicació dels coneguts com a 'papers de Bárcenas', que elaborés a mà una falsa comptabilitat B amb la intenció de demostrar que les fotocòpies fetes públiques eren falses.

Rajoy s'amaga en una conferència de premsa cuinada

'L'estat de dret no se sotmet a xantatge'. Aquestes ridícules paraules del capo de la màfia nazicatòlica del PP han estat la resposta de Mariano Rajoy a les greus acusacions de Bárcenas ratificades i ampliades avui davant el jutge. Rajoy ha defugit de donar cap mena d'explicació sobre el contingut dels missatges ni sobre la informació sobre la comptabilitat oculta del PP, en una esperpèntica i ja típica roda de premsa a l'americana amb tot cuinat i preparat.

'Si parles, la teva dona anirà a la presó; si calles, caurà Gallardón'

'El Mundo' continua oferint en la seva portada d'aquest dilluns noves revelacions del cas Bárcenas. El diari diu que el PP hauria ofert a l'extresorer del PP la destitució del ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, i l'arxivament de la causa a canvi del seu silenci.

La jutge permet que Urdangarin declari a porta tancada

Iñaki Urdangarin ha aconseguit el que volia: que la seva declaració, demà, als jutjats de Barcelona, sigui a porta tancada, com havia sol·licitat el gendre aquesta mesura excepcional a la titular del jutjat de primera instància número 46 de Barcelona, ​​Maria del Remei Vergés, que l'ha acceptat. Urdangarin declara com a testimoni en una vista per la demanda que va interposar contra el seu exsoci a l'institut Nóos, Diego Torres, a propòsit de la difusió de correus electrònics sobre la seva vida privada.

La decisió judicial impedeix que la premsa assisteixi a la vista, en la qual s'ha de decidir si es mantenen les mesures cautelars acordades per la jutge. El passat mes d'abril, dies després que Urdangarin interposés la seva demanda, la magistrada va prohibir a Torres ia set mitjans de comunicació la difusió de correus sobre la intimitat d'Urdangarin, així com comentar el seu contingut.

Aquella resolució prohibia a dos diaris (El Mundo i El Economista), un portal de notícies (El Semanal Digital), tres revistes (Setmana, Vanitatis i aviat) i una televisió (Tele 5) "descobrir, revelar, difondre i divulgar" per qualsevol mitjà el contingut dels correus que obren "a poder" de Torres.

En una interlocutòria dictada avui, Vergés estima la petició d'Urdangarin perquè l'objectiu del plet és, precisament, "la protecció" del dret fonamental a la intimitat. Com es tracta d'una vista en què va decidir-se sobre unes mesures cautelars, la jutge sosté que "no té interès general" i que és "intranscendent per a l'interès públic". Atès que la Fiscalia tampoc s'ha oposat a la decisió, segueix l'escrit, la magistrada decideix estimar la petició. "La decisió de celebrar el judici a porta tancada, lluny de reduir les garanties del procés, té com a finalitat justament facilitar el correcte desenvolupament del mateix i garantir que la protecció a la intimitat que se sol · licita sigui salvaguardada".

Els privilegis dins la sala no els tindrà el duc, en canvi, quan accedeixi a la Ciutat de la Justícia de Barcelona. Urdangarin entrarà al recinte des d'una de les dues portes d'accés i ha d'atendre, amb tota probabilitat, les protestes dels funcionaris de justícia, que cada setmana denuncien allà les retallades de l'Administració i els casos de corrupció.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) preveu una "assistència massiva" de mitjans de comunicació, pel que ha donat instruccions als mitjans de comunicació per seguir la vista. També està previst un dispositiu especial de seguretat per protegir Urdangarin, que declararà al costat de Torres a partir de les 10 hores.

Rajoy s'amaga en una conferència de premsa cuinada

'L'estat de dret no se sotmet a xantatge'. Aquestes ridícules paraules del capo de la màfia nazicatòlica del PP han estat la resposta de Mariano Rajoy a les greus acusacions de Bárcenas ratificades i ampliades avui davant el jutge. Rajoy ha defugit de donar cap mena d'explicació sobre el contingut dels missatges ni sobre la informació sobre la comptabilitat oculta del PP, en una esperpèntica i ja típica roda de premsa a l'americana amb tot cuinat i preparat.

La primera pregunta, l'ha formulada un periodista de l'ABC --mitjà que defensa Rajoy enmig d'aquest escàndol--, plantejant el cas com un xantatge al president espanyol. I Rajoy ha dit que les institucions i l'administració de la justícia actuaran amb independència en aquest cas. 'Entendran que un president espanyol no pot sortir cada dia al pas de totes les insinuacions, rumors o informacions interessades que es publiquen.'

'Els sms publicats tan sols ratifiquen això que els he dit: que l'estat de dret no se sotmet al xantatge i que les institucions, administració justícia i policia han actuat amb independència. Això és una democràcia seriosa, i em remeto a les proves.' Aquesta ha estat l'única referència explícita a la informació publicada per El Mundo aquest cap de setmana passat.

Rajoy ha llegit la resposta a la pregunta que li ha fet el periodista d'ABC. Després de respondre, ha donat pas a una altra pregunta que ha fet una periodista polonesa, en relació amb el contingut de la reunió que havia mantingut amb el primer ministre polonès, Donald Tusk. Mentre la periodista feia la seva pregunta, s'ha pogut veure inquietud i cares d'incredulitat entre la resta de periodistes. Després de la resposta de Tusk, un periodista de l'agència EFE ha fet la segona i última pregunta, en relació a les declaracions de Bárcenas avui al jutjat, en què ha dit que havia pagat diner en metàl·lic entr el 2008 i el 2010 tant a Rajoy com a Cospedal.

La resposta de Rajoy: 'Com ja he dit a la resposta del seu col·lega, no se li pot demanar a un president que desmenteixi dia sí dia també les afirmacions ¡d'un dels actors en una investigació. L'estat de dret no se sotmet a xantatges.'

I sobre les peticions de dimissió de l'oposició, ha declarat: 'L'oposició té dret de fer la seva. Jo li puc dir que el govern està fent grans passos en el camí de sortida de la crisi. I cal estabilitat política. Jo compliré el mandat que m'han donat. Si d'altres volen fer altres coses, és cosa seva'.

Luis Bárcenas "ho està cantant tot i més" al jutge


Bárcenas ha estat traslladat a quarts de deu del matí en un furgó policial escortat des de la presó de Soto del Real fins el pàrquing de la seu central de l'Audiència Nacional. Havia d'iniciar la seva declaració a partir de quarts d'onze, però ho ha fet amb retard per l'acumulació d'interrogatoris d'un altre cas de blanqueig de capitals que investiga el mateix jutge. Bárcenas assenyala directament a Rajoy i Cospedal: "A Rajoy i Cospedal els hi vaig fer entregues en efectiu els anys 2008, 2009 i 2010".

'Si parles, la teva dona anirà a la presó; si calles, caurà Gallardón'


'El Mundo' continua oferint en la seva portada d'aquest dilluns noves revelacions del cas Bárcenas. El diari diu que el PP hauria ofert a l'extresorer del PP la destitució del ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, i l'arxivament de la causa a canvi del seu silenci.

El PP va utilitzar a Miguel Ángel Blanco per donar diners a la 'Gürtel'

El vicesecretari d'Estudis i Programes del PP, Esteban Gonzáles Pons, va dir aquest dissabte a Sueca (València) que es celebraven els 16 anys de la mort de Miguel Ángel Blanco, i ha afirmat que el "PP no és Bárcenas, és Miguel Ángel Blanco", obviant que el Govern de la Comunitat de Madrid presidit per Esperanza Aguirre va arribar a utilitzar els homenatges a Blanco per donar diners a la Gürtel.

González Pons ha fet aquestes declaracions durant la seva intervenció en el sopar que el PP provincial de València ha celebrat al municipi valencià de Sueca, utilitzant d'aquesta manera la barbàrie de l'assassinat brutal per part d'ETA de Miguel Ángel Blanco per gravar el vostre cadàver i transformar-lo en l'emblema del PP.

Unes declaracions que resulten com a mínim cridaneres després que ELPLURAL.COM revelés el passat mes de maig que el Govern de la Comunitat de Madrid presidit per Esperanza Aguirre va arribar a utilitzar a Miguel Ángel Blanco per donar diners a la trama mafiosa Gürtel del PP.

Així es desprenia d'un informe de la Unitat d'Auxili Judicial remès a l'Audiència Nacional, en el qual es podia constatar que el Govern de la Comunitat de Madrid va fraccionar nombrosos contractes per evitar que s'haguessin de sotmetre a concurs públic. A través d'aquesta operativa, el Govern d'Esperanza Aguirre va facturar a les empreses de la trama Gürtel 6.484.080,07 euros (a través de 686 operacions diferents).

Entres els actes en què ha hagut fraccionament del contracte, segons la policia, destaca el que fa referència a l'homenatge realitzat a Miguel Ángel Blanco el 16 de novembre de 2006.

Del total de les operacions amb les empreses investigades, l'informe detalla alguns dels actes en què hi va haver "fraccionament del Contracte". Entre aquests esdeveniments, destaca l'homenatge que la Comunitat de Madrid va realitzar a Miguel Ángel Blanco, el regidor del PP d'Ermua que va ser vilment assassinat per ETA.

No obstant això, aquesta no va ser l'única ocasió en què el Govern del Partit Popular es va servir de les víctimes del terrorisme per desviar diners a les empreses de la trama que liderava Francisco Correa. Segons esgrimeix l'informe que obra en mans del jutge Ruz, l'organització de molts d'aquests esdeveniments depenia en última instància de la "Vicepresidència Portavocía de la Comunitat de Madrid", delegació que des de l'any 2003 liderava Ignacio González.

L'11-M com a excusa

Referent a això, convé ressaltar que l'atemptat més dolorós en la història democràtica per als madrilenys-el succeït al març de 2004 a Atocha-, també va suposar una bona oportunitat de negoci per a les empreses que presumptament finançaven al Partit Popular després d'accedir a nombroses adjudicacions públiques.

Des de 2004 al 2007 (ambdós anys inclosos), l'Executiu d'Esperanza Aguirre i Ignacio González va idear el fraccionament del cost que suposadament requeria organitzar els Actes d'Homenatge als Serveis i Voluntaris de l'11-M. Per exemple, el 2004 l'esdeveniment va tenir un cost de 141.002,59 euros. No obstant això, per poder afavorir a les seves empreses amigues, el Partit Popular va decidir realitzar fins a 15 contractes menors per un import inferior als 12.000 euros.

Un altre exemple més es detalla a la pàgina 64 de l'informe, on la Unitat d'Auxili Judicial exposa que la signatura del conveni amb l'Associació de Víctimes del Terrorisme es va realitzar a través de la tramitació de "3 factures, d'import inferior a 12.020,24 euros, amb 3 empreses diferents, però totes relacionades amb el Grup, en què no figuren desglossats el nombre d'unitats ni el seu cost unitari". Una cosa que contravé de manera flagrant la Llei

A més de les víctimes del terrorisme, les empreses de la trama Gürtel també van fer negoci amb multitud d'actes que van des d'esdeveniments esportius, la celebració del dia de la Comunitat de Madrid, homenatges a la Constitució, el lliurament dels premis Raúl Rivero (en homenatge al feixista cubà), o el muntatge d'un Betlem nadalenc.

125 banquers espanyols guanyen més d'un milió d'euros l'any

Espanya és el quart país europeu amb més executius de banca que cobren més d'un milió d'euros a l'any, per darrere de països de major grandària com Regne Unit, Alemanya i França. La Autoritat Bancària Europea (EBA, en anglès), ha publicat avui un informe amb dades de 2011 sobre els banquers que guanyen més d'un milió d'euros a l'any a Europa. A Espanya són 125.

L'informe mostra que la City de Londres és la Meca dels banquers europeus. Al Regne Unit, són 2.436 els executius de la banca amb més d'un milió d'euros de sou. Hi ha més banquers milionaris al Regne Unit que en tots els altres països europeus junts, segons l'informe de l'EBA.

A gran distància es troba Alemanya, amb 170 executius del sector que guanyen més d'un milió, França (162), Espanya (125), Itàlia (96) i Holanda (86). Les xifres també inclouen la remuneració del personal pagada per les filials o sucursals d'una entitat de la UE amb seu en un altre Estat membre diferent del de la casa matriu.
Dades de 2011

Les dades, en tot cas, són de 2011, de manera que la xifra de banquers amb sou tan alt pot haver variat en 2012, especialment en països com Espanya, en un fort procés de reestructuració. Les pèrdues i els mals resultats de nombroses entitats han provocat algunes rebaixes dels bonus.

La directiva 2010/76/EC (CRD III) obliga les autoritats nacionals competents a demanar informació sobre el nombre d'individus de cada entitat que guanyen més d'un milió d'euros, amb els principals components del sou, bonus, incentius a llarg termini i contribucions a pensions. Aquesta informació és enviada a l'Autoritat Bancària Europea (EBA), que és la que l'ha publicat avui.

L'EBA publicarà a finals d'any un informe més detallat amb una anàlisi de les pràctiques de remuneració de la UE, que estarà basat en un estudi comparatiu de remuneració que també comprendrà una anàlisi més detallada de les dades publicades avui.

Luis Bárcenas "ho està cantant tot i més" al jutge

Bárcenas ha estat traslladat a quarts de deu del matí en un furgó policial escortat des de la presó de Soto del Real fins el pàrquing de la seu central de l'Audiència Nacional. Havia d'iniciar la seva declaració a partir de quarts d'onze, però ho ha fet amb retard per l'acumulació d'interrogatoris d'un altre cas de blanqueig de capitals que investiga el mateix jutge. Bárcenas assenyala directament a Rajoy i Cospedal: "A Rajoy i Cospedal els hi vaig fer entregues en efectiu els anys 2008, 2009 i 2010" de 45.000 euros a cada un. Bárcenas assumeix l'autoria dels papers i dóna desenes de documents contra el PP.

Fonts de l'Audiència Nacional confirmen que Luis Bárcenas està fent una declaració detallada on "ho està cantant tot i més". L'extresorer en la seva declaració es despatxa amb Maria Dolores de Cospedal: "Coneixia els sobresous i va decidir seguir pagant-me".

El secretari general del Sindicat feixista Manos Limpias, Miguel Bernard, personat en la causa, ha dit que "creiem que serà una confessió de Bárcenas" per ratificar l'acusació sobre el presumpte finançament il·legal del Partit i sobre els suposats sobresous d'alguns dirigents populars. Des del mateix sindicat, adverteixen que en cas que no confessi "es tornarà contra ell i presentarem una querella per denuncia falsa".

Manos Limpias considera que "si és coherent, ha de ratificar" i ha avançat que, segons les seves informacions, Luis Bárcenas "aportarà novetats per escrit i amb a través d'un pen drive". És per això que consideren que "l'escàndol pot adquirir una dimensió estratosfèrica".

Així mateix, Miguel Bernard ha explicat que la 'comptabilitat A' aportada pel mateix Partit Popular al Tribunal de Comptes "podria ser irregular" per la incompatibilitat en els cobraments d'alguns dirigents. Així mateix, ha denunciat que a la seu del carrer Gènova hi ha 608 treballadors registrats que suposen un cost de 16 milions d'euros anuals.

Mentrestant, al carrer desenes de mitjans gràfics esperaven l'arribada de Luis Bárcenas però no han pogut captar la imatge de l'extresorer perquè ha entrat dins el furgó policial que l'ha conduït directament als calabossos de l'Audiència. La declaració d'avui ha generat una expectació especial davant la possibilitat que l'extresorer canviï d'estratègia i pugui revelar noves informacions.

Bárcenas assumeix l'autoria dels papers i dóna desenes de documents contra el PP


L'extresorer del PP, Luis Bárcenas, ha admès davant el jutge Pablo Ruz l'autoria dels papers que EL PAÍS va publicar el 31 de gener. En la seva quarta compareixença als jutjats amb motiu de la publicació de la comptabilitat manuscrita, el responsable dels comptes del PP durant 20 anys ha reconegut que els documents van ser elaborats per ell.

Aquests papers recullen entrades de diners (donatius d'empresaris) i sortides (pagaments periòdics a membres de la cúpula del partit i altres despeses de funcionament). Fins ara Luis Bárcenas ha negat, amb paraules molt mesurades, que els manuscrits fossin seus. Fins i tot, en la prova cal·ligràfica davant el jutge, va forçar la seva lletra per tal de tractar d'evitar que els perits certifiquessin que es tractava de la seva cal · ligrafia. Aquest dilluns ha modificat aquesta declaració i ha admès que sí va elaborar la comptabilitat paral·lela.

A més, segons fonts del cas, l'extresorer està aportant desenes de documents contra el PP i la resta de la comptabilitat manuscrita.

Els documents que va publicar EL PAÍS recullen el període comprès entre 1990 i 2008, amb l'excepció dels anys 1993, 1994, 1995 i 1996 i registren pagaments a l'actual president del Govern i del partit, per llavors vicesecretari general, Mariano Rajoy, els també vicesecretaris Rodrigo Rato i Jaime Mayor Oreja, així com els secretaris generals Francisco Álvarez-Cascos, Javier Arenas, Ángel Acebes i Dolores de Cospedal.

Entre les aportacions, la majoria dels ingressos registrats en la comptabilitat manuscrita vulneren la llei de finançament de partits polítics perquè el seu import superava el límit legal fixat per una mateixa persona física o jurídica o bé perquè procedien de persones o empreses a les que els estava prohibit fer aportacions als partits. Hi ingressos d'una sola vegada fins de 250.000 euros (quan el límit era de 60.000) i d'una mateixa persona en un any de fins a 400.000 euros. En més de 30 ocasions es va superar el límit legal.

Els pagaments figuren principalment a nom d'empreses i empresaris del sector de la construcció, que solen contractar habitualment amb l'Administració. Vuit d'aquests empresaris estan imputats en la mateixa causa.

Merkel coneixia els sistemes d'espionatge dels EUA

Els serveis secrets alemanys coneixien des de feia anys la capacitat dels seus homòlegs nord-americans per interceptar comunicacions a tot el món i van recórrer a ells en repetides ocasions, segons informa aquest dilluns el rotatiu Bild. La revelació, que cita fonts del govern dels EUA, contradiu les declaracions de l'Executiu feixista de Merkel fins a la data, que ha negat conèixer el programa "PRISM" nord-americà, denunciat públicament per l'extècnic de la CIA Edward Snowden, i al "Tempora" anglès.

En concret, el diari indica que els serveis secrets del seu país, el BND, van sol·licitar ajuda a l'Agència de Seguretat Nacional (NSA) nord-americana quan ciutadans alemanys eren segrestats a l'Afganistan i Iemen, entre d'altres llocs.

Amb aquestes sol·licituds als col·legues nord-americans, el BND aconseguia les metadades de les últimes trucades telefòniques i els últims correus electrònics dels segrestats, el que ajudava a localitzar-los.

L'Executiu de la cancellera Angela Merkel va indicar a Bild a través d'un portaveu que el govern "no comenta públicament detalls" de la "cooperació" entre els serveis secrets alemanys i els nord-americans, i va remetre al corresponent organisme parlamentari de control.

La polèmica a Alemanya al voltant del programa d'espionatge massiu d'EUA i el seu abast ha irromput en la precampanya electoral de la mà de les crítiques de l'oposició, que acusen Merkel de no haver preservat la privacitat dels seus ciutadans i d'una actitud de submisió als EUA".

Els continguts obtinguts amb aquests programes d'espionatge s'esborren per regla general després de tres o sis mesos. No obstant això, les conegudes com metadades (qui a escrit a qui i quan i l'assumpte del correu) es guarden, per contra, per sempre.

L'oposició alemanya acusa Merkel d'assumir una "posició submisa" davant l'espionatge d'Obama

L'oposició alemanya en bloc, i els seus propis socis, acusen Merkel d'assumir una "posició submisa" davant l'espionatge d'Obama i titlla de "desastre" i fracàs el viatge a EUA del ministre alemany d'Exteriors. El ministre germànic d'Exteriors, que va viatjar als Estats Units per demanar explicacions per l'espionatge d'Alemanya, és criticat durament per no defensar el dret dels seus compatriotes a la privacitat de les seves dades. A la führer de Berlín, Angela Merkel, ja se li havia retret el fet de no convertir aquest cas d'espionatge en un assumpte d'Estat i d'enviar a Friedrich com emissari, en lloc d'entrevistar-se directament amb el seu homòleg nord-americà, Barack Obama.

"Tempora": el govern alemany exigeix ​​aclariments per l'espionatge al RU

Primer va ser "Prisma", ara és "Tempora". El servei secret britànic GCHQ va interceptar comunicacions de milions de persones, segons el diari The Guardian. El govern alemany i l'oposició exigeixen explicacions al govern de David Cameron. Per a la ministra alemanya de Justícia, Sabine Leutheusser-Schnarrenberger, el cas britànic d'espionatge a gran escala és un "malson hollywoodesc".

El servei secret britànic GCHQ interceptar les comunicacions telefòniques i d'Internet transportades per cables de fibra de vidre submarins entre Europa i el continent americà. Les revelacions estan basades en documents que l'ex-tècnic Edward Snowden va posar a disposició d'aquest diari londinenc.

La corrupció de CiU a Caixa Girona torna al Parlament

Absorbida per La Caixa, després de deixar un forat de 2.500 milions d'euros, la polèmica gestió dels responsables de la caixa gironina -col.locats per CiU- serà examinada pels diputats. L'expresident de la desapareguda Caixa Girona, Arcadi Calzada, mà dreta de Jordi Pujol a Girona, es va inflar a vendre 'obres d'art' de la seva galeria particular a Caixa de Girona al preu que li donava la gana.

La comissió d'investigació sobres les caixes d'estalvis constituïda al Parlament de Catalunya té un llarg treball per davant. Els diputats tindran l'oportunitat d'interrogar, entre d'altres testimonis, a l'anterior cúpula de Caixa Girona i els responsables de la Conselleria d'Economia que, en el seu moment, van decidir arxivar l'expedient sancionador obert a l'entitat gironina al detectar innumerables irregularitats en la seva gestió.

Caixa de Girona va desaparèixer silenciosament del mapa financer després de ser absorbida, l'1 de novembre de 2010, per La Caixa. Acabava així la història de 70 anys d'una entitat que va ser fundada per la Diputació de Girona i que va morir a causa de la seva excessiva exposició al crèdit immobiliari. Una mala gestió que va deixar un forat xifrat en 2.500 milions d'euros.

Una auditoria realitzada per la Direcció General de Política Financera de la Conselleria d'Economia va demostrar que alts càrrecs de Caixa Girona i de la seva fundació es van lucrar directament amb préstecs, contractes i subvencions concedides alegrament, així com familiars seus.

El llavors president de l'entitat gironina, Arcadi Calzada, es va inflar a vendre obres d'art de la seva galeria particular a Caixa de Girona. El vicepresident, Max Marcó, va ser beneficiari de 17 línies de crèdit i avals, molts d'ells ocultats al Banc d'Espanya. I l'expresident de la Diputació de Girona i exvocal de l'entitat financera, Jaume Torramadé va tramitar dos crèdits pel seu partit, Unió Democràtica de Catalunya.

Bárcenas declara sobre la comptabilitat B del PP

L'extresorer del PP, Luis Bárcenas, ha arribat a l'Audiència Nacional per declarar davant el jutge Pablo Ruz sobre la comptabilitat B del partit, arran de les darreres revelacions. Ho ha fet en un furgó policial procedent de la presó de Soto del Real i anava escortat per tres cotxes de la Guàrdia Civil, dos dels quals camuflats. L'extresorer estava citat a dos quarts d'onze però fonts judicials ja han avançat que la declaració començarà amb retard perquè Ruz ha d'interrogar abans set detinguts per blanqueig.

Al carrer, desenes de mitjans gràfics esperaven l'arribada de Luis Bárcenas però no han pogut captar la seva imatge perquè han entrat dins el furgó policial que l'ha conduït directament als calabossos de l'Audiència on es troba a l'espera de començar a declarar. La declaració d'avui ha generat una expectació especial davant la possibilitat que l'extresorer canviï d'estratègia i reveli noves informacions.

Ara, un grup de representants de la plataforma 'Avaaz' es troba concentrat al carrer Prim número 12 en protesta pels darrers esdeveniments i han assegurat haver recollit i enviat al centre penitenciari de Soto del Real fins a 34.000 cartes demanant-li que "tiri de la manta".

Aquesta és la desena compareixença de Bárcenas davant la justícia des que l'any 2009 va ser imputat per primer cop en el marc de l'operació 'Gürtel' i es tracta de la quarta compareixença des que es van publicar els suposats papers de la comptabilitat B del partit.

L'extresorer estarà acompanyat pel seu nou advocat, Javier Gómez de Liaño, després que dilluns de la setmana passada els antics lletrats, Miguel Bajo i Alfonso Trallero, renunciessin a la seva defensa per "discrepàncies en l'estratègia". També avui, la dona de Bárcenas, Rosalia Iglesias havia de comparèixer davant el jutge per nomenar un nou procurador d'acord a una providència dictada divendres passat per Pablo Ruz.

'Si parles, la teva dona anirà a la presó; si calles, caurà Gallardón'


'El Mundo' continua oferint en la seva portada d'aquest dilluns noves revelacions del cas Bárcenas. El diari diu que el PP hauria ofert a l'extresorer del PP la destitució del ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, i l'arxivament de la causa a canvi del seu silenci.

Vídeo: El PSOE se suma a IU exigint la "dimissió immediata" de Rajoy pel 'cas Bárcenas'


El PSOE ha demanat aquest diumenge-sumant-se a la demanda reiterada avui per IU-la "dimissió immediata" del president del Govern, Mariano Rajoy, després de la publicació al diari d'El Mundo dels SMS que el mateix Rajoy es va enviar amb l'extresorer del PP, Luis Bárcenas: "Davant la insostenible situació política per la que està travessant Espanya, el PSOE es veu en l'obligació d'exigir la immediata dimissió del president del Govern", ha afirmat el secretari general del partit, Alfredo Pérez Rubalcaba, després una reunió d'urgència amb membres de la direcció socialista.

Rajoy a Bárcenas: "Luis, fem el que podem"

"El Mundo" ha reproduït aquest diumenge 'sms' creuats entre Mariano Rajoy i Luis Bárcenas en els dos últims anys després de desfermar el procés judicial del 'cas Gürtel' i les sospites sobre els comptes del PP, en què l'expresident del Govern demana tranquil·litat al seu extresorer i li confessa: "Luis, res és fàcil, però fem el que podem".

Els ajuntaments que més malgasten en personal endollat

La despesa pública local ha estat un dels blancs del debat sobre la reforma de l'Administració que va aprovar el PP. Tot i les retallades, EROs i acomiadaments duts a terme en els darrers anys, els grans ajuntaments espanyols -els de més de 100.000 habitants- van dedicar el 30% dels seus ingressos de 2012 a despeses de personal -bàsicament endollats i incompetents de la família-, segons les dades de liquidació de Pressupost que cada municipi lliura a Hisenda. Marbella, amb un 53%, encapçala el llistat, seguit -en volum de diners- per Valladolid (PP) i l'Hospitalet, amb l'alcaldessa espanyolista del PSOE.

Els deu que més van gastar en funcionaris locals (en el gràfic) superen amb escreix la mitjana nacional, com es desprèn de l'anàlisi de les dades que El Confidencial ha dut a terme en col·laboració amb el projecte 'Transparència de Comptes públics'. La polèmica sobre les plantilles de funcionaris públics sobredimensionades troba el seu reflex, sobretot, en els municipis més petits: sense baixar dels 5.000 habitants, destaquen casos en què fins a 9 de cada 10 euros que ingressen a les arques municipals es dediquen a estipendiar al personal públic.

Els dos factors que causen les diferències entre els diversos municipis d'Espanya són el nombre de funcionaris o els seus salaris. Aquesta quantia l'estableixen, entre tots dos, l'Administració estatal-sou, pagues extres i complements de destinació-i la mateixa Administració local, que assigna un complement específic. Per això, el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va dir que amb la reforma de l'Administració local pretén aproximar el més possible els salaris entre funcionaris, "homogeneïtzant" aquest complement. Tot i això, un portaveu del Ministeri assegura que Hisenda només mira que compleixi l'objectiu de dèficit, sense entrar a valorar de quina manera això s'aconsegueix.

I és justament l'estratègia política local-el clientelisme de col·locats a dit que votaran a l'amo-el que fa que un ajuntament decideixi dedicar gran part de la seva despesa a mantenir una àmplia plantilla de treballadors municipals.

"Tradició" a Marbella


És el cas de Marbella, que, amb el 53%, és l'ajuntament amb més de 100.000 habitants que més percentatge d'ingressos dedica a pagar als seus funcionaris. I ho fa "per tradició", en paraules del delegat d'Economia i Hisenda de la localitat, Carlos Rubio: "Marbella presta tots els serveis de forma directa: personal de neteja d'escombraries, de neteja de col · legis i altres que normalment s'externalitzen aquí sempre van ser assumits pel consistori ". Les aproximadament 3.100 persones que Marbella servir, assegura Ros evitant hipòtesis sobre fàcils clientelismes, "permeten estalviar-se problemes com els que hi va haver en diverses ciutats amb la recollida d'escombraries, quan les empreses externes que portaven aquest servei no pagar als seus treballadors".

No obstant això, l'ombra de les recents trames de corrupció urbanística segueix allargada. L'oposició al municipi marbellí va criticar, al maig d'aquest any, "la més absoluta opacitat" en les contractacions de personal a l'Ajuntament, denunciant que no va poder tenir accés a les consultories portades a terme sobre la plantilla municipal.

Es diferencien per poc de Marbella tres localitats de la Comunitat de Madrid-del PP-PSOE-, ja que totes dediquen més del 40% dels seus ingressos a les despeses de personal. Al costat de la seva població, entre 2002 i 2010 la plantilla municipal de l'Ajuntament de Leganés no va deixar de créixer. Segons va declarar el seu alcalde, Jesús Gómez, el 2011, comptava amb 1.800 empleats tot i externalitzar serveis: "La plantilla està sobredimensionada i ha de tendir a principi a estabilitzar-se en el futur i després a disminuir", va assegurar en públic.

El cas de Fuenlabrada va saltar als mitjans el 2011 quan es va denunciar la presència a la plantilla municipal de més de 60 'endollats' entre familiars dels governants del PSOE. El partit de Govern va negar la pràctica denunciant, al seu torn, la mateixa contractació de personal 'a dit' per part del PP. Més enllà de la polèmica, la dada parla clar: el consistori es va gastar el 42% dels seus ingressos a mantenir la plantilla, molt per sobre del 30% que caracteritza, de mitjana, als municipis d'aquesta mida.

Un altre cas destacat és l'Hospitalet de Llobregat (Barcelona) en mans d'una alcaldessa del PSOE (no del PSC) que pacta amb la dreta -com la seva homòloga Núria Parlón col·locada per Montilla a Gramenet- contra Catalunya, en què la trama corrupta dels Montilla / PSOE manté una cort de lacais que depenen del partit per seguir cobrant sous de vergonya a canvi de llepar la mà de la mestressa, encara que siguin unes feixistes declarades que governen contra els seus propis votants. El mateix que va fer el feixista virrei del PSOE a Extremadura.

Acomiadaments i redimensionaments


Un elecció, la de comptar amb una plantilla tan àmplia, que ha causat ERO i acomiadaments a les dependències municipals de mig Espanya. L'Ajuntament de Parla (124.000 habitants) va prescindir de 66 treballadors a l'octubre de 2011. Al costat d'altres mesures d'estalvi, això va permetre que el consistori socialista disminuís un 6%, durant el 2012, la quantitat de diners dedicada a pagar als seus funcionaris, sent així l'ajuntament de més de 100.000 habitants que més va disminuir aquest percentatge en l'últim any.

Encara que fos d'aquest top ten, Jaén destaca entre els grans municipis com el que va realitzar el major esforç respecte a l'any anterior: un 45% menys en despeses de personal. I, de moment, ho ha aconseguit evitant acomiadaments: "L'alcalde cobra del Senat i no de l'Ajuntament, i això ja amorteix costos", explica una portaveu de l'alcaldia. A més, "es va reduir el nombre de regidors i com a gerents d'àrees es va passar a contractar personal de l'Ajuntament i no a externs", afegeix. El 2012, ha pogut així disminuir en un 18% els ingressos dedicats a pagar el personal públic.

Una cosa semblant va passar a Valladolid, la primera ciutat de més de 300.000 habitants que fa a despesa en personal. El descens del 1,51% en despeses per aquest concepte en els últims pressupostos municipals segueix una via que permet "que no hi hagi ERO ni acomiadaments", segons va destacar el consistori en presentar, el passat mes de novembre, els pressupostos per al 2013.

No obstant això, és en els petits municipis on més percentatge d'ingressos es dedica a la despesa en personal. Els que més gasten arriben a dedicar més de la meitat del seu pressupost a pagar al seu personal públic. Entre ells, sis són andalusos-tres extremenys. No obstant això, la palma se l'emporta un poble de poc més de 6.000 habitants. Es tracta d'Almadén, a la província de Ciudad Real: Aquest ajuntament va, a més, el que més va augmentar la seva despesa en personal (un 25%) en l'últim any. Actualment el 66% dels seus ingressos el dedica a aquesta partida.

Xina detalla els "suborns" i frau fiscal de GSK i deté quatre directius

La policia ha detingut quatre directius de la filial xinesa de la companyia farmacèutica britànica GlaxoSmithKline (GSK) sospitosos d'haver dut a terme suborns i altres delictes econòmics, segons ha informat l'agència oficial Xinhua. La majoria dels suborns es van donar a través d'agències de viatges i la quantitat defraudada podria representar entre el 20 i el 30% dels preus dels fàrmacs.

El Ministeri de Sanitat va afirmar la setmana passada que alguns directius de la companyia havien confessat "greus delictes econòmics" i en va concretar els ha acusat d'oferir "grans suborns" a funcionaris del Govern xinès, associacions mèdiques, hospitals i metges "amb l'objectiu de ampliar el mercat de la companyia i pujar els preus de les seves medicines".

Els investigadors també acusen els alts càrrecs de dur a terme maniobres per evadir el pagament d'impostos com el cobrament il·legal mitjançant l'emissió de factures falses. La majoria dels suborns, segons la investigació, es van donar a través d'agències de viatges i la quantitat defraudada podria representar entre el 20 i el 30% dels preus dels fàrmacs. En aquest sentit, la policia també ha detingut i interrogat al representant institucional d'una agència de viatges.

A l'empresa GSK, els arrestats són el vicepresident i gerent d'operacions de GSK, Liang Hong, el director de recursos humans, Zhang Guaowei, el director d'assumptes jurídics, Zhao Hongyan, i l'alt càrrec encarregat del desenvolupament del negoci, Huang Hong.

Xinhua no detalla ni la data ni el lloc de les detencions, però l'operació es basa en una investigació conjunta entre les forces de seguretat de la municipalitat de Xangai i les de les províncies de Hunan i Henan (centre del país).

"Favors sexuals"

En una entrevista amb Xinhua, un dels detinguts, el vicepresident Liang Hong, que supervisa voltant de 3.000 representants del sector a tota la Xina per negociar amb hospitals i metges, va admetre que "havia estat en contacte" amb alts càrrecs del Govern xinès. A més, se sospita que les agències de viatges van oferir "favors sexuals" als alts càrrecs de GSK a la Xina per mantenir els contactes comercials amb la farmacèutica.

La companyia té un centre d'investigació i desenvolupament a Xangai i sis punts de fabricació en el gegant asiàtic, en què ha invertit més de 500 milions de dòlars (384 milions d'euros). Al juny passat, el diari Wall Street Journal va revelar que la multinacional britànica, que cotitza a les borses de Londres i Nova York, estava fent una investigació interna en ser advertida per un informant anònim dels suborns al país.

El personal de vendes de GSK, segons aquesta acusació, podria haver estat subornant metges al país oriental perquè receptessin medicaments de la companyia, almenys entre 2004 i 2010, encara que l'empresa va assegurar que no havia trobat cap prova de suborns o corrupció .

Amb tot, el cap del seu centre de R+D de Xangai, Zang Jiangwu, va ser acomiadat poc després, segons GSK, perquè en un informe científic, signat per ell entre altres persones, hi havia dades "distorsionats".

Xina acusa directius de la farmacèutica GSK de suborns i frau fiscal


El Ministeri de Seguretat Pública de la Xina ha afirmat aquest dijous que alguns directius de la filial xinesa de la companyia farmacèutica britànica GlaxoSmithKline (GSK) han confessat greus delictes econòmics després de ser interrogats per la policia.

'Si parles, la teva dona anirà a la presó; si calles, caurà Gallardón'

'El Mundo' continua oferint en la seva portada d'aquest dilluns noves revelacions del cas Bárcenas. El diari diu que el PP hauria ofert a l'extresorer del PP la destitució del ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, i l'arxivament de la causa a canvi del seu silenci.

Concretament, Javier Iglesias, advocat d'Álvaro Lapuerta, que va ser també tresorer del PP, seria qui li hauria fet arribar l'oferta: " Si parles, la teva dona anirà a la presó; si calles, caurà Gallardón i s'anul·larà el procés". Així mateix, Miguel Duran, advocat de Pablo Crespo, el número 2 de la trama Gürtel, també hauria enviat a Bárcenas un missatge similar "en nom de Mariano Rajoy".

En el missatge, Iglesias puntualitza que Gallardón hauria estat destituït en l'últim Consell de Ministres, i també l'arxivament de la causa s'hauria dut a terme per nul·litat al setembre.

El rotatiu també assenyala que aportarà al jutge Pablo Ruz centenars de documents i un 'pendrive' amb la comptabilitat B del PP.

L'impacte de la crisi en la salut i benestar de la població espanyola

Vicenç Navarro: Aquest article presenta els resultats de dos estudis de recerca, publicats en revistes científiques estrangeres, que mostren amb tota claredat i contundència els efectes molt negatius en la salut i qualitat de vida de la població espanyola que estan tenint les polítiques realitzades pels governs central i la majoria d'autonòmics.

Dos articles que s'han publicat en revistes científiques de gran credibilitat internacional i que han tingut escassa visibilitat en els majors mitjans d'informació (orals o escrits) espanyols, tenen a veure amb l'impacte de la crisi econòmica i financera en la salut de la població espanyola.

Un d'ells és el detallat estudi de diversos investigadors (Helena Legido-Quigley, Laura Otero, Daniel La Parra, Carlos Álvarez-Dardet, José María Martín-Moreno i Martin McKee), pertanyents a diverses universitats espanyoles, que han analitzat l'impacte de aquestes crisis tant en els serveis sanitaris com en la salut dels espanyols. El seu títol és clar i contundent: "Will Austerity Cuts Dismantle the Spanish Health Care System?". El lloc de publicació és el British Medical Journal (03.06.13), una de les revistes científiques de major prestigi en el món anglosaxó.

En aquest article els autors detallen les mesures més importants preses pels governs espanyol i de les CA en l'àrea sanitària (des les retallades fins als canvis dels programes de formació) i les seves conseqüències per al benestar de la població. Existeixen dades de gran interès, com l'augment substancial de la població, des de l'inici de la crisi, en les llistes d'espera (un 43% a Catalunya), o en el nombre d'intervencions quirúrgiques que han deixat de fer-se (un 15% ), així com en una llarga llista d'indicadors que mostren, sense ambigüitats, que el sistema públic sanitari s'està deteriorant i molt ràpidament.

L'article també assenyala els grups que s'estan beneficiant d'aquestes retallades, incloent-hi en primer lloc la sanitat privada, que (com bé assenyalen els autors) no gaudeix de més qualitat que la sanitat publica.

Però les xifres més impactants són les que mostren el greu deteriorament de la salut de la ciutadania. Els autors, en la seva revisió bibliogràfica i de les estadístiques vitals i sanitàries que presenten, conclouen que el nombre de pacients amb el quadre clínic de depressió ha augmentat (des 2007 al 2012) gairebé un 20%. I les persones més vulnerables per caure en una depressió són persones adultes a l'atur i persones desnonades per no poder pagar les hipoteques.

Un altre indicador és l'increment dels suïcidis i fins i tot, més impactant, l'enorme augment dels intents de suïcidi. Només a Catalunya l'increment ha elevat la xifra de 1953-2379, només en el període 2010-2011.

Aquest problema apareix reforçat en l'altre estudi realitzat per James A. López Bernal, Antonio Gasparrini, Carlos M. Artundo i Martin McKee, i publicat en una altra revista, també de gran prestigi internacional, The European Journal of Public Health (25.06.13), titulat "The Effect of the Late 2000 Financial Crisi on Suicide in Spain: an Interrupted Time-Sèries Anàlisi".

L'estudi mostra un creixement, des que va començar la crisi, d'un 8% en la taxa de suïcidis sobre el predictible en temps normals. El valor d'aquestes xifres queda fins i tot més clar quan entenem que el suïcidi ja és la situació extrema. És a dir, és la part descoberta de l'iceberg d'enorme patiment que està suportant la població, i molt en particular les classes populars.

Una darrera observació. El gran encert d'aquests estudis és documentar la situació actual, situació encara avui negada pels establishments financers, econòmics, polítics i mediàtics que governen Europa i Espanya, els quals ignoren aquestes dades i aquesta realitat. Però totes aquestes dades eren predictibles. Per desgràcia, aquesta situació no és nova. Encara que no amb tanta intensitat, hem viscut a Espanya moments de crisi en períodes anteriors. I hem pogut veure que la conseqüència de les polítiques públiques imposades a la població eren aquestes. No es pot al·legar ignorància. Ho sabíem i diversos de nosaltres vam alertar que això passaria. I està passant.

I el que era també predictible és que aquestes polítiques que s'estan imposant eren i continuen sent no només innecessàries, sinó també contraproduents.
Totes les situacions de recessió econòmica (en realitat, per a milions d'espanyols aquesta recessió sembla més una gran Depressió econòmica) que han existit en el món (Estats Units durant la Gran Depressió, o Europa després de la II Guerra Mundial) s'han resolt (mitjançant el New Deal als EUA i el Pla Marshall a Europa) a través de polítiques publiques oposades a les que s'estan desenvolupant a Espanya, amb retallades i contrareformes laborals que estan baixant els salaris i reduint la protecció social.

I he utilitzat el terme de "imposades" perquè cap d'aquestes polítiques estava en els programes electorals dels partits governants. En realitat, l'atac al model social ha requerit l'eliminació de la democràcia. I això a costa d'un patiment humà enorme. Fins quan?