Egipte: Suleiman retira la llei d'emergència després de 30 anys

El vicepresident egipci, Omar Suleiman, ha fet un pas clau per demostrar que les seves intencions reformistes són certes en acordar amb l'oposició, inclosos els Germans Musulmans, la fi de la llei d'emergència que ha limitat seriosament les llibertats a Egipte en els últims 30 anys.

Ara, un comitè de reforma que inclourà el poder judicial i a una sèrie de figures polítiques proposarà la reforma de la Constitució i les modificacions legislatives necessàries abans de la primera setmana de març.

Segons la televisió estatal, en una reunió mantinguda aquest diumenge s'ha acordat la reforma dels articles 76 i 77 que estipulen els requisits per ser candidat presidencial, i el nombre de mandats que el president pot romandre en el poder.

No obstant això, la proposta de més calat és la supressió de la llei d'emergència, que permet al Govern detenir als ciutadans sense càrrecs per un temps il.limitat i que és el símbol del preu a la llibertat que han pagat els egipcis per la "seguretat" oferta pel Rais, que només beneficia a Israel.

De fet, la llei s'aplica i s'ha aplicat amb tota la seva contundència durant les protestes desfermades en els últims dies, deixant més d'un miler de detencions.

Els Germans Musulmans, peça clau

Curiosament, el debat el passat mes de maig al parlament en el qual es va acordar prorrogar per dos anys l'estat d'emergència va posar en evidència els símptomes d'esgotament del règim, que va haver d'esforçar-se com mai per justificar una limitació a la llibertat que ningú entenia.

La retirada de la llei era una de les peticions clau dels Germans Musulmans, tal com havien anunciat a la seva pàgina web.

I és que més enllà dels resultats de la trobada, aquest ha tingut el valor simbòlic de ser la primera vegada durant el règim de Hosni Mubarak en què representants de les autoritats es reuneixen de manera pública amb dirigents dels Germans Musulmans, un grup il.legalitzat però tolerat pel règim egipci i la força política millor organitzada de l'oposició.

Els Germans Musulmans d'Egipte han afirmat avui que els acords anunciats al final de la reunió amb el vicepresident Omar Suleiman i altres representants polítics "no són suficients" i que la trobada d'avui "només va ser un primer pas".

"La reunió d'avui és només un primer pas per examinar al règim (de Hosni Mubarak) i veure si realment té bones intencions", va afirmar en una roda de premsa el dirigent de l'organització islàmica Saad Katatni.

Els Germans Musulmans ja van anunciar que entre les seves exigències inicials hi ha la renúncia del president Hosni Mubarak.

Amnistia Internacional sol·licita la revisió del cas dels 5

Fins i tot Amnistia Internacional vol reobrir el cas. En aquest document Amnistia mostra "els motius de la seva preocupació per la imparcialitat del cas dels cinc" que cumpleixen llargues condemnes a presons federals dels EEUU. Es tracta dels Cinc joves professionals que van decidir dedicar les seves vides, lluny de la seva pàtria cubana, a la lluita contra el terrorisme. Van començar a infiltrar-se en organitzacions terroristes de Miami, centre principal de les agressions contra Cuba.
Ara estan sotmesos a condemnes injustes. Només la solidaritat internacional pot lliberar-los. A les iniciatives populars se suma la d'Amnistia Internacional que ara vol reobrir el cas. I és que només Obama te els poders per fer-ho.

"De Morgen",a Bèlgica, qüestiona la constitucionalitat del cas

"Els cinc cubans han estat a la presó als Estats Units per set anys. El seu crim: infiltrar-se en les xarxes terroristes anticubanes a Miami. El 2001 tres d'ells van ser sentenciats a cadena perpètua. Això per una acció que va consistir només en prevenir el terrorisme contra Cuba. Això és un judici just, digne d'un estat constitucional?"

Personalitats a favor dels 5

El cas també genera indignació i preocupació en intel·lectuals i pol·lítics de tot el món. Per Noam Chomsky, reconegut llingüista, escriptor i filósof, “és vergonyós, encara que no ens hauria de sorprendre, que la Cort Suprema no hagi revisat aquest cobard castig" per no voler descobrir els plans terroristes "que s'organitzen contra Cuba".

Per Ken Livingstone, ex alcalde de Londres, “Barack Obama ha de fer ús immediat de tota la seva autoridat" contra aquesta injustícia.

Qui són els cinc cubans?


-Antonio Guerrero (Miami, 1958) Enginyer en Construcció de aeròdroms, poeta, dos fills.
-Fernando González (l'Havana, 1963), casat, graduat de l'Institut de Relacions Internacionals (ISRI), del Ministeri de Relacions Exteriors de Cuba.
-Gerardo Hernández (l'Havana, 1965), casat, graduat del ISRI, caricaturista.
-Ramón Labañino (l'Havana, 1963), casat, tres filles, graduat de Llicenciatura en Economia a la Universitat de l'Havana.
-René González (Chicago, 1956), casat, dues filles, pilot i instructor de vol.

Més informació a

Defensem Cuba
http://defensemcuba.blogspot.com/

Informació sobre el cas dels 5
http://www.antiterroristas.cu/

Personalitats es posicionen sobre el cas dels 5 cubans

http://www.cubadebate.cu/noticias/2009/07/09/personalidades-del-mundo-comentan-la-decision-de-la-corte-suprema-de-no-revisar-el-caso-de-los-cinco/

Tunísia: 5 morts i 50 ferits a Kef

La ciutat de Kef, al nord-est de Tunísia, registrà aquest diumenge una segona jornada de disturbis amb l'incendi de la comissaria local, tan bon punt aquest dissabte la policia obrí foc contra manifestants amb almenys cinc morts i 50 ferits. Durant la primera jornada de disturbis, els manifestants exigien la sortida del cap de policia, Khaled Ghazouani, a qui van acusar d'abús de poder i de tenir vincles amb el partit Reagrupació Constitucional Democràtica (RCD), de l'ex president Zine el Abidine Ben Ali.

El fet es va produir quan un grup de persones va marxar aquest dissabte fins a la comissaria local de Kef, després que Ghazouani copegés a una dona durant una concentració a la seu de govern local. La policia va respondre obrint foc contra els manifestants, el que va causar la mort de cinc persones, va apuntar la televisió local en comentar l'incident com un dels més seriosos en les últimes setmanes.

Segons un comunicat del Ministeri de l'Interior tunisià, el cap local de la policia va ser detingut.

Malgrat aquests enfrontaments i el desenllaç fatal, el govern central valora una millora en la situació de seguretat al país i va decidir reduir la durada del toc de queda des de la mitjanit de dissabte fins a les 04H00 hora local d'aquest diumenge.

No obstant això, segueixen vigents l'estat d'emergència i altres mesures adoptades setmanes enrere per intentar garantir l'estabilitat.

També es van registrar avenços en la tasca de la comissió nacional d'establiment dels fets sobre els assumptes de corrupció i malversació, una de les creades pel nou Executiu provisional per examinar els esdeveniments previs a la caiguda de Ben Alí.

D'acord amb l'agència oficial de notícies TAP, actualment l'esmentada comissió té més de 800 expedients per estudiar, amb denúncies d'anomalies en el maneig de fons públics per part de les anteriors autoritats, grups polítics o individus.

L'ens va aclarir que no té vocació judicial o política, i que les seves atribucions no li permeten ni compensació ni reparació, mentre que els casos rebut té a veure amb qüestions financeres, fiscals, duaneres, de propietat de terra i administratives.

Al seu torn, l'Executiu del primer ministre, Mohammad Al-Ghannouchi, intenta transmetre un missatge de normalitat en informes sobre activitats rutinàries del cap del gabinet i d'altres titulars, com el recent viatge a França del canceller, Ahmed Ounaies.

Així mateix, en nous enfrontaments a la ciutat de Kebili (sud) aquest diumenge, la televisió va informar que una persona va morir quan un pot de gas lacrimògen el va colpejar al cap.

L'analista internacional, Santiago Alba Rico va dir "que els enfrontaments continuen a Tunísia sense que l'Exèrcit pugui controlar la situació".

Ha assenyalat que "els ciutadans protesten pels nous nomenaments, que són integrants del partit RCD i estan implicats en casos de corrupció".

El RCD va ser la força amb la qual va governar aquest país durant 23 anys el president Zine El-Abidine Ben Ali, enderrocat el passat 14 de gener després d'una revolta popular que va esclatar com una reivindicació per millors condicions de vida i contra la desocupació.

El baró de Cameron deixa als seus amics banquers repartir-se 7.000 milions en primes

Els bancs del Regne Unit repartiran entre els seus directius primes per un valor total aproximat de 6.000 milions de lliures (uns 7.110 milions d'euros), informà aquest diumenge The Sunday Times. Es calcula que els consellers delegats de HSBC, Stuart Gulliver, i de Barclays, Bob Diamond, rebran respectivament al voltant de 10 i 9,5 milions de lliures de prima, corresponents al 2010, mentre que els directius dels bancs parcialment nacionalitzats percebran una mica menys. Així, apunta el diari, Stephen Hester, del Royal Bank of Scotland, propietat de l'Estat en un 84% (i del grup Botín-Santander), rebrà uns 2 milions de lliures en accions de l'entitat.

El diari assenyala que les altes quantitats que percebran els banquers seran compromeses per al ministre d'Economia, George Osborne, que havia demanat contenció.

A més, la setmana que Osborne ha d'anunciar un acord amb els bancs perquè aquests es comprometin amb el creixement i tornin a prestar a les petites i mitjanes empreses, que es preveu que sigui menys ambiciós que el projectat inicialment.

Amb data 2009.09.30 els cinc principals bancs del Regne Unit es van comprometre a revisar i restringir el pagament de primes als seus directius segons els nous acords internacionals sorgits de la cimera del G-20 a Pittsburg (EUA). Precisament entre les entitats signants, que aspiren a començar a aplicar el pla aquest mateix any, són HSBC, Barclays, Lloyds, Royal Bank of Scotland (RBS) i Standard Chartered, les que ara es reparteixen els diners regalats pel baró Cameron als seus amics bancaris i robats, al millor estil Thatcher, al poble britànic que mant´é la monarquia més rica i corrupte del món, junt amb sa cosina holandesa.

Segons els acords del Grup dels Vint (països rics i emergents) a Pittsburgh, les primes pagades als banquers han d'estar vinculades a la seva gestió a llarg termini per tal d'evitar fomentar una cultura del risc que torni a posar en perill l'equilibri del sistema financer.

El 2010.07.07, el ple del Parlament Europeu ratificà el seu acord amb els governs de l'UE per limitar a partir del mes de gener les primes que reben els banquers i per imposar el 2012 a les entitats financeres més grans requisits de capital.

Amb 620 vots a favor, 27 en contra i 35 abstencions, els eurodiputats han donat suport un text que ja compta amb el vistiplau dels Estats membres, pel que la seva entrada en vigor està garantida.

Així, des de gener del proper any, només un 30% de les bonificacions als banquers podran pagar en efectiu -un 20% en el cas de les més grans- i almenys la meitat d'aquests fons hauran de pagar com a capital contingent, és dir, diners a qui pugui recórrer l'entitat en cas de dificultats.

Els Germans Musulmans volen l'anul.lació del tractat de pau entre Egipte i Israel

El principal grup opositor d'Egipte, Germans Musulmans, confia a formar un Govern de transició juntament amb altres forces de l'oposició després de la dimissió del president Hosni Mubarak i promoure l'anul•lació del tractat de pau signat amb Israel, han informat fonts de la direcció del partit: "Després de la renúncia de Hosni Mubarak i la creació d'un Govern de transició, cal procedir a suspendre el tractat de pau amb Israel", va dir un dels líders de l'organització.

Segons la font, l'esmentat acord és perjudicial per als interessos d'Egipte i tots els països del món àrab: "Per això ens pronunciem en contra del tractat".

El 1979, Egipte va ser el primer país àrab que va signar un tractat de pau amb Israel.

Per qui lluita Al-Fatah?

El membre del Comitè Central del partit oficialista Al-Fatah de l'Autoritat Nacional Palestina, Taufik Tirawi, va cridar als habitants de la Franja de Gaza a revoltar-se contra la injustícia, repressions, llibertats suprimides i dictadura per part del govern de Hamas. Per la seva banda, el Ministeri de l'Interior de la franja de Gaza, controlada per Hamas, ha declarat que "el que va passar a Gaza va ser una revolta contra càrrecs corruptes, tipus ell (Tirawi)".

"Aprofitem tots els recursos per lluitar per la llibertat i la independència contra l'ocupació israeliana, i ¡com podem conformar amb la vida sota la tirania de Hamas?!", Va dir Tirawi, citat per l'agència oficial palestina WAFA, en vigílies de l'anomenada "revolució de la dignitat", convocada per al proper divendres per tal d'enderrocar el govern de Hamas a la Franja de Gaza.

Tirawi va ressaltar que el govern islamista "va ser massa lluny en les repressions, al prohibir totes les formes de manifestacions a Gaza, embargar llibres i aixafar qualsevol intent de celebrar l'aniversari del líder palestí mort Iàssir Arafat".

Per la seva banda, el Ministeri de l'Interior de la franja de Gaza, controlada per Hamas, ha declarat que "el que va passar a Gaza va ser una revolta contra càrrecs corruptes, tipus ell (Tirawi)".

"Les crides a la revolució no poden sortir de les boques de traïdors i espies a favor dels ocupants", va dir el portaveu del Ministeri de l'Interior de la franja de Gaza, Ihab al Ghusein, en acusar a certs partidaris d'Al Fatah de realitzar intents per tornar el caos a la franja de Gaza.

Els moviments palestins Fatah i Hamàs es troben enfrontats fa més de quatre anys. Al-Fatah controla Cisjordània, mentre que Hamas fa el poder a la Franja de Gaza a partir del 2007.

Resolució sobre pensions de la cèl.lula R. Casanelles del PCC

Avui ja hi ha pocs dubtes que ens trobem immersos en una gran crisi d’abast mundial i dimensió històrica en què s’està reconfigurant el futur de la humanitat. La debilitat de les forces progressistes i democràtiques a tot el món per imposar sortides d’esquerres de la crisi ha permès que prenguessin la iniciativa els qui volen imposar una sortida de la crisi en contra de les classes populars i la democràcia, imposant plans d’ajust draconians amb el xantatge al deute públic. A més aquest programa de sortida de la crisi avui s’expressa fonamentalment a Europa, on hi ha un atac ferotge i frontal contra l’estat de benestar, l’esquerra política i les organitzacions sindicals.

Estem davant d'un canvi substancial en la dinàmica política, imposada per l'atac a l'estat del benestar i la democràcia en successives onades. El govern de CiU a Catalunya, el de Zapatero a Espanya i el de la UE dirigit per Merkel comparteixen un programa de retallades pressupostàries, socials i salarials que respon al programa de l’oligarquia financera de voladura de les bases dels estats democràtics i socials de dret configurats a la postguerra, i del que havien anomenat el model social europeu, acabant amb les conquestes de vàries generacions del moviment obrer. La destrucció dels mecanismes institucionals de la classe treballadora i del reconeixement del paper institucional dels sindicats i la negociació col.lectiva també són part de l’agenda.

És per això que l’únic camí que tenim davant les esquerres i que ha de ser el centre d’activitat dels i les comunistes és la mobilització i organització per acumular la forces que permetin frenar els atacs als quals ens enfrontem i recuperar iniciativa política en la perspectiva del Front d’Esquerres (unitat del treballador, unitat de les esqurees i unitat dels comunistres), que passa per una afirmació i reconquesta democràtica de la sobirania dels pobles. A més, cal construir un discurs alternatiu que es plasmi en una cultura política d’esquerres que permeti bastir un nou subjecte històric que sigui motor del canvi.

2- Valorem molt positivament el moviment sociopolític generat i que ha permès acumular forces entorn a la contestació a la reforma laboral i la Vaga General del 29 de setembre, liderades pel sindicalisme de classe. La repolitització dels sindicats, la unitat sindical i la reflexió de la necessitat de la mobilització i de recuperar el sindicalisme de base són lliçons molt importants que se’n van extreure, col.locant els sindicats a l’avantguarda del moviment de reposta a les polítiques antipopulars.

3- L’acord entorn les pensions, en què han participat els sindicats, és un retrocés en la mobilització i la resposta: pot suposar que moltes persones i sectors que s’havien activat política i sindicalment puguin veure’s desmobilitzats. Els comunistes ens hem de preguntar com afecta a la correlació de forces l’acord. Si el resultat ha de ser un retrocés de la dinàmica mobilitzadora i una consegüent alteració en negatiu de la correlació de forces, hem de constatar que és una mala notícia.

D’altra banda, hem d’observar que:

a) les limitacions de la mobilització existent i la consegüent correlació adversa de forces, així com la lògica del mal menor -- limitar les retallades, salvar la negociació col.lectiva i el paper institucional dels sindicats-- no poden justificar l’acceptació del relat neoliberal sobre la insostenibilitat del model i la necessitat de sotmetre’s a i les retallades de l’estat de benestar imposades per l’oligarquia financera.

b) les imposicions polítiques de l’oligarquia financera a través de l’atac al deute públic i les directrius de la UE dirigida per Merkel, no garanteixen el compliment dels acords en el mig termini . En qualsevol moment poden al.legar un canvi substancial en les circumstàncies i deixar sense validesa els acords socials, abocant els sindicats i les esquerres en una situació extremadament fràgil.

4- Les organitzacions sindicals suposen la darrera barrera de resistència davant l’ofensiva que patim, essent les organitzacions més nombroses i millor estructurades de l’esquerra. La implicació dels sindicalistes és clau en l’articulació d’una esquerra política a l’alçada dels reptes davant els que ens trobem.

Valorem positivament que es mantingui l’agenda de mobilització contra la reforma laboral i la voluntat d’aprofundir en una pràctica mobilitzadora i de base. A més, és previsible que, fruit del reforçament de les forces conservadores, els atacs continuaran i l’ofensiva de la patronal a la negociació col.lectiva serà molt intensa: els sindicats no tenen altra aternativa a mig termini que la mobilització i la lluita.

5- Mentre i en el curt i mig termini, el lideratge de la resposta als atacs sense precedents contra les classes populars i la democràcia passa a un altre moment: el procés d’articulació d’una esquerra que doni expressió política al moviment de resposta, a la mobilització sociopolítica generada entorn els sindicats i fins ara liderada per aquests, passa a un primer pla: ha de canalitzar les energies generades i evitar, en la mesura del possible, la desmobilització i el defalliment.

Aquesta articulació ha de passar per una convergència unitària de diversos sectors de la ciutadania, experiències, espais i tradicions polítiques entorn i més enllà de l’esquerra política realment existent (on IU i la coalició ICV-EUiA tenen també un paper central), que hauria d’actuar amb una gran generositat, flexibilitat i apertura de mires entomant amb valentia aquesta tasca.

ACS aconsegueix el 33,5% del primer grup constructor alemany Hochtief

ACS s'ha fet amb el 33,49% del capital social d'Hochtief en concloure definitivament l'oferta pública d'adquisició (opa) que va llançar sobre la primera constructora alemanya, segons ha informat el grup de construcció i serveis: "Un grup amb mida i la solidesa financera necessaris per afrontar amb garanties d'èxit projectes de grans dimensions finançats amb capital privat ", tal com va destacar Florentino Pérez, a la junta extraordinària que va aprovar una ampliació de capital per garantir l'èxit de l'OPA.

L'OPA es liquidarà demà divendres, 4 de febrer, en línia amb el calendari fixat per a l'operació que va arrencar l'octubre de 2010 i que, segons ACS, permet crear un "grup líder mundial en infraestructures".

La conclusió de l'oferta i la seva liquidació coincideix a més amb la celebració a Madrid de la cimera entre Espanya i Alemanya.

En concret, l'opa de la constructora presidida per Florentino Pérez ha estat acceptada per 2,80 milions d'accions de Hochtief, representatives del 3,64% del capital social de Hochtief. Aquests títols, sumats als que ACS ja tenia, sumen un paquet de 25.780.000 d'accions, representatives del 33,49% del capital social del grup alemany.

D'aquesta manera, ACS s'assegura l'objectiu que perseguia amb l'operació de reforçar la seva posició de primer accionista de Hochtief i superar la cota del 30% del capital d'aquest grup.

Compra de més accions

No obstant això, la finalitat última del grup espanyol és situar la seva participació en la companyia alemanya en un percentatge una mica superior al 50% per tal de consolidar-se en els seus comptes. Per a això, ACS preveu comprar accions en el mercat.

En la seva oferta, que va llançar formalment l'octubre de 2010, ACS va plantejar un canvi de vuit accions pròpies per cada cinc de l'alemanya, intercanvi que posteriorment va millorar fins fixar-lo en nou títols per cada cinc.

Per atendre aquest canvi, el grup espanyol compta amb les accions pròpies que té en autocartera i amb un compromís de préstec de títols propis per part dels seus principals accionistes. A més, té autorització de la junta per a realitzar una ampliació de capital en cas que fos necessària.

Vist i plau de Brussel.les

L'OPA d'ACS sobre Hochtief arriba al final amb el vistiplau de les autoritats de Competència europees. La Comissió Europea va autoritzar l'operació sense condicions a mitjans de gener, en considerar que no planteja problemes de competència perquè el gruix de l'activitat de cadascuna de les empreses es desenvolupa en països diferents.

L'aliança de les dues constructores tindrà presència en 60 països, amb unes vendes de 35.000 milions d'euros i un benefici net de 1.000 milions d'euros, segons dades del 2010, i que a més "tindrà una major facilitat de disposar de recursos financers".

Metges de Catalunya considera "inadmissibles" les declaracions de Boi Ruiz

El secretari general de Metges de Catalunya (MC), Antoni Gallego, considera 'desafortunades' i 'inadmissibles' les declaracions del conseller de Salut, Boi Ruiz, en què demanava als empleats del sector sanitari públic que siguin més productius i treballin més hores, perquè, en cas contrari, no serà possible sostenir el sistema de salut. Gallego recorda al conseller que el metge és el professional sanitari amb la jornada laboral més llarga i que 'gràcies al seu sobreesforç' s'ha pogut mantenir la qualitat assistencial, 'malgrat l'infrafinançament de la sanitat catalana els darrers anys'. 'No acceptarem que se'ns posi sota la lupa de la sospita', afegeix.

Per afavorir la sostenibilitat del model, Antoni Gallego reclama que s'aprimi 'de manera notable' l'estructura burocràtica i directiva, 'ja que la seva hipertròfia genera una despesa descomunal' i, al mateix temps, que es tingui en compte l'opinió del metge a l'hora de reorganitzar el sistema. 'Hem de superar la crisi sense danyar l'acte mèdic i això només ho aconseguirem si se'ns deixa pilotar la sanitat', afegeix.

Així mateix, aposta per 'incrementar la pedagogia sanitària' amb l'objectiu de promoure un ús racional dels serveis assistencials i, en aquest sentit, celebra la iniciativa del Departament de Salut d'informar als pacients sobre el cost real del tractament prescrit. Gallego també demana 'consensuar un catàleg de serveis adequat als pressupostos sanitaris', ja que la sanitat pública 'ha d'oferir el que pot sostenir'.

Finalment, el sindicat reclama un 'espai propi de negociació' per als metges, mitjançant el desplegament d'un 'conveni mèdic', que reconegui l'especificitat del col·lectiu i que permeti un diàleg directe amb el Servei Català de la Salut 'sense intermediaris'.

Artur Mas premia un dels amics de sortides marineres

Qui són els millors amics del president de la Generalitat, amb els quals acostuma a sortir d’excursions marineres en companyia de les respectives famílies? Jordi Vilajoana, Carles Vilarrubí, Sixte Cambra (foto). Aquest últim ha estat nomenat president del Port de Barcelona. Res d'estrany quan CiU volia col.locar a Felip Puig per tapar l'escàndol de corrupció al port, on són implicats membres clau de CiU des de fa desenes d'anys. Ara, amb Puig dirigint els mossos i l'amic de Mas endollat de president, s'espera que la manta sociovergent continui amagant la corrupció sota la catifa o, al model Valencà, amparar-se de les amistats juducials, com ha quedat prou clar amb el cas Palau i la vergonyosa tramitació del jutge Solaz, ara ascendit.

En una roda de premsa posterior al consell executiu de la Generalitat, el seu portaveu, Quico Homs, va reconèixer que Sixte Cambra ha estat nomenat president del Port de Barcelona per tractar-se d’un "home de confiança d’Artur Mas".

Concretament, al portaveu del Govern se li va preguntar per si el nomenament de Sixte Cambra suposava el retorn dels "homes de confiança de Lluís Prenafeta" i, després de pensar-s’ho un moment, va contestar que la pregunta havia d’acabar amb "els homes de confiança d’Artur Mas".

Evidentment, Cambra té tota la confiança del president, ja que forma part del seu cercle d’amistats més proper, però temps enrere també gaudia del favor de Lluís Prenafeta, quan aquest últim, des de la secretaria general de Presidència de la Generalitat, va catapultar-lo com a candidat en eleccions a la presidència del FC Barcelona del 1989, en les quals Josep Lluís Núñez el va escombrar.

En el camp polític, Cambra ha estat senador de CiU (1993-2004), i en l’àmbit empresarial, fins ara ha exercit com a vicepresident executiu de Seelinger y Conde, una agència de caçatalents del qual n’és fundador.

Artur Mas ha premiat al seu amic de fa molts anys, amb el qual acostuma a compartir sortides dominicals al mar en companyia de les respectives famílies, amb la presidència del Port de Barcelona. En aquestes sortides marineres, també s’hi solen apuntar Jordi Vilajoana (senador de CiU) i Carles Vilarrubí (empresari), amb els quals se’l va veure fa anys per Porto Cervo, a Còrsega. A aquest cercle d’amics s’hi ha afegit Jaume Guardiola (Banc de Sabadell) i Pedro Fontana (expresident de banca catalana, excap del BBVA a Catalunya i expresident del Cercle d’Economia).

Jordi Carulla declarà davant el jutge pel frau fiscal d'Agrolimen

Durant més de dues hores Jordi Carulla declarà davant el titular del Jutjat d'Instrucció número 4 de Barcelona, Josep Maria Miquel Porras, per defensar-se de la imputació que recau sobre ell per un presumpte frau fiscal de l'empresa Agrolimen, controlada per la família Carulla. La defensa de Jordi Carulla, presumpte eix de l'entramat financer que s'investiga, s'ha basat en la seva residència a l'estranger i que justifica que no hagi de pagar impostos a l'Estat espanyol.

Fins i tot abans de declarar, Jordi Carulla havia presentat 50 documents justificant la seva residència fora del país, malgrat les sospites policials indiquen que viu a Barcelona.

A banda de la seva presumpta evasió d'impostos està el complicat entramat familiar que s'hauria fet suposadament a Agrolimen, una de les empreses més grans de Catalunya, per arribar a evadir milions d'euros, fet que suposaria un delicte de frau fiscal. Cal recordar que aquest cas s'inicia a partir d'un informe d'Hisenda sobre una investigació al banc portuguès Espirito Santo, en el qual es mostren uns negocis de la família Carulla fora de l'Estat espanyol entre el 2006 i en el 2007 que constaven de diferents operacions que sumaven almenys 180 milions d'euros, operacions que presentaven una sèrie de irregularitats.

Aquestes operacions irregulars sorgeixen per la venda de les accions d'Agrolimen a dues societats a les Antilles Holandeses (un paradís fiscal) que estan administrades pel germà que ara ha declarat, Jordi Carulla. Aquestes dues societats, que suposadament es dediquen a les assegurances, alhora estaven participades per dues empreses més amb seus a Costa Rica i Urugay, dos països on es paga molt poc pels beneficis empresarials. Aquesta venda d'accions a les dues societats holandeses controlades per la pròpia família va portar a obrir aquesta investigació per un presumpte intent d'evitar pagar impostos a l'Estat espanyol.

Respecte a això, només ha transcendit que Jordi Carulla ha explicat que les empreses citades anteriorment es van col·locar en aquests paradisos fiscals per motius d'estructura corporativa. A més, l'imputat haurà d'entregar diversa documentació sobre aquestes companyies, una documentació que serà estudiada pels investigadors. A part de Jordi, estan sent investigats els següents membres de la família Carulla: Arturo (president d'Agrolimen), Mariona (presidenta del Palau de la Música), Lluís i Montserrat. Agrolimen té participacions en empreses tan conegudes com: Gallina Blanca, Purina, Pans & Company i Bocatta, entre altres.

Badalona: La construcció dels nous jutjats, sense calendari

La Generalitat assegura que ara per ara el projecte no està aturat però no pot concretar quan s'iniciaran els treballs. Els advocats de Badalona recorden la necessitat de disposar al més aviat possible de l'edifici. Quan la nova consellera de Justícia, Pilar Fernández Bozal, va anunciar fa unes setmanes que la situació financera de la Generalitat obligaria a aturar alguns projectes pendents (sense arribar a concretar quins en quedarien afectats), moltes mirades es van desviar cap als futurs jutjats de Badalona, que estan pendents de cristal·litzar al solar de Can Llamas (foto).

Ara, el Departament de Justícia assegura que no hi ha cap directriu que indiqui que aquesta actuació no anirà endavant, si bé és cert que no està en condicions de concretar si en el calendari previst hi haurà canvis que retardaran l'actuació. De moment, segons fonts de Justícia, s'estan seguint les passes previstes, com demostra el fet que el passat dilluns 31 de gener es va tancar el termini de presentació de projectes dels professionals que aspiren a posar el seu segell en l'edifici de 16.000 m² que acollirà els futurs jutjats de Badalona. El concurs, per tant, va endavant.

En un principi, aquest equipament havia d'entrar en funcionament l'any 2013 (segons va anunciar l'exconsellera de Justícia, Montserrat Tura, quan es va signar el conveni de cessió del terreny), però tots els sectors implicats donen per fet que la previsió inicial és inassumible. El nou edifici judicial estarà situat a la cantonada entre els carrers de Santa Bàrbara i Ventura Gassol, el lateral de l'autopista, al barri de Coll i Pujol, i compartirà solar amb el futur centre d'El Corte Inglés.

A més d'acollir els jutjats, que a hores d'ara estan repartits en tres dependències de la ciutat, l'equipament tindrà espais destinats a serveis com ara l'atenció a les víctimes de violència de gènere i el seguiment de mesures penals alternatives.

Les notícies sobre l'estat del projecte no tranquil·litzen precisament el col·lectiu d'advocats de Badalona. El nou delegat a la ciutat de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona (ICAB), Marc Alomà, recorda la necessitat de disposar d'aquest equipament que tenen tots els col·lectius professionals que el fan servir i confia que l'actuació no es retardi gaire. Actualment, Badalona té distribuïdes les tasques judicials en tres edificis.

D'altra banda, l'alcalde de Badalona, Jordi Serra (PSC), va explicar ahir que l'Ajuntament de Badalona no ha rebut cap trucada del nou govern de la Generalitat per comunicar que el projecte dels jutjats queda en suspens. Això no obstant, l'alcalde badaloní creu que aviat es podrà dur a terme una trobada entre les dues administracions per tractar aquest i altres temes.

EUiA de Gavà estrena local i pàgina web

El darrer dissabte es va inaugurar el nou local d’ EUiA de Gavà, ubicat al número 17 del carrer Santa Teresa, i que segons paraules de la coordinadora local de la formació, Emma Blanco, pretén ser “un espai comunitari a la ciutat on la gent d’esquerres pugui sumar, no només des de la perspectiva política, sinó amb la voluntat de ser un punt de trobada de la ciutadania de Gavà”.

El coordinador general d’EUiA i diputat, Jordi Miralles, que va assistir a l’acte d’inauguració i va oferir prèviament un contacte informatiu als mitjans de la ciutat, va felicitar a Blanco i als companys i companyes de Gavà “per obrir noves portes i tenir un nou espai obert per a l’esquerra de Gavà, al municipi i a l’organització”.

En el seu discurs de presentació, Miralles va apel·lar contra les últimes declaracions del nou conseller de Salut de CiU, argumentat que “no és just que el 24% de la població catalana que té contractada una sanitat privada tingui els impostos reduïts per tal de fer créixer la sanitat privada, ja que d’aquesta manera, la resta de la població, el 76%, veurà minvat els recursos dirigits a la sanitat pública, la de tothom.”

El dirigent d’EUiA i diputat va recordar tot el que l’anterior Govern de la Generalitat va avançar en temes de Salut al Baix Llobregat, fent esment a la construcció del nou hospital a Sant Joan Despí, l’ampliació de l’hospital de Viladecans, el nou de Sant Boi... i va comentar que “qualsevol persona que visqui a la comarca del Baix Llobregat pot accedir a un hospital des de qualsevol punt a només 10 minuts”.

Miralles va encoratjar a tots els assistents a la inauguració a apostar per una Gavà “més d’esquerres, més ecologista i més justa, que s’ha de mantenir per a que no ens governi la dreta”.

Pel que fa a la intervenció d’Emma Blanco, la coordinadora local d’EUiA i regidora d’Igualtat i Convivència va exposar que “aquest ha de ser un espai plural on, des del respecte i la inclusió de les diferents sensibilitats de l’esquerra, puguem treballar i construir el projecte de ciutat participativa que volem, un projecte on l’equitat, l’ecologia i la solidaritat són els eixos vertebrals per aconseguir més justícia social.”

Coincidint amb la inauguració de la seu, es va presentar la nova web, que pretén ser un “espai virtual que mostri no només els actes realitzats per les regidories, sinó també tot el que es fa des de la coalició, obert a la participació de tota la ciutat i entitats locals, amb l’objectiu de recollir una vessant plural de la ciutat. La pàgina web www.icv-euia-gava.cat, vol ser un espai virtual on “prendre la paraula” i mantenir “un diàleg obert amb la ciutadania per a comentar temes de ciutat i poder proposar noves accions sota els principis que defensem”, va explicar Emma Blanco.

Cayo Lara: "IU ni compra ni comprarà els fonaments neoliberals del govern"

El coordinador federal d'IU fa un "crida solemne" davant el Consell Polític reunit avui "a tota la ciutadania d'esquerres, aturats, treballadors, sindicalistes, autònoms i forces de la Cultura per construir l'alternativa d'esquerres davant la submissió de Zapatero al poder financer i la traïció a la seva base social que el va portar a Moncloa". Les 'línies vermelles' seguiran sent el 65-15-35, pel que fa als anys per jubilar-se, els anys de càlcul per a la pensió i el temps cotitzat per tenir dret a la pensió màxima".

El coordinador federal d'Izquierda Unida, Cayo Lara, va exposar ahir davant el Consell Polític Federal d'aquesta formació les línies bàsiques de l'estratègia política per als pròxims mesos, així com l'estratègia electoral i les bases programàtiques de cara a la important cita de les autonòmiques i municipals del proper mes de maig.

Desgranar els temes econòmics i polítics que centraran el debat de les pròximes setmanes, se centra en la reforma de les pensions, la privatització de les caixes d'estalvi i, en conjunt, la involució econòmica que manté José Luis Rodríguez Zapatero. Lara ha assenyalat taxatiu que: "Izquierda Unida, en el seu discurs, ni compra ni comprarà els fonaments neoliberals de les polítiques del Govern. És possible superar i derrotar al neoliberalisme política i ideològicament".

En l'exposició del seu Informe Polític amb el que es va obrir el Consell, el màxim responsable d'IU ha destacat que aquesta força "actua en l'àmbit de la política, de la mobilització social, de la lluita en les institucions i respecta tots els altres àmbits que tenen el seu propi procediment de presa de decisions. Per això, demanem també respecte a la nostra autonomia de decisió".

Sota aquestes premisses, Cayo Lara va assenyalar que "IU no s'equivoca d'adversari, que no és altre que el capital financer que intenta reforçar el seu domini polític, econòmic, social i cultural al nostre país", i ho fa "coincidint amb els interessos del PP i el PSOE, que apliquen les mesures neoliberals consensuades a Europa per socialdemòcrates i conservadors".

Un cop assenyalat el problema, va concretar la identificació del seu màxim impulsor en exposar que "responsabilitzem al Govern del PSOE de l'orientació econòmica que, pactada en el consens de Brussel amb el PP, està impedint una sortida social, progressista i per l'esquerra a la crisi".

Lara detallà en la pràctica els propers passos a donar, pel que ha afirmat que "proposo que aquest Consell Polític no doni suport ni política ni parlamentàriament la reforma de les pensions tal com s'ha concretat en l'avantprojecte de llei i que tractem de millorar en el que puguem el text que es presenti. Les 'línies vermelles' seguiran sent el 65-15-35, pel que fa als anys per jubilar-se, els anys de càlcul per a la pensió i el temps cotitzat per tenir dret a la pensió màxima".

"IU anticipa -va dir- que la millora de les pensions formarà part del seu programa electoral i que reclamarem el vot i la confiança dels ciutadans per canviar aquesta reforma. Estem davant d'un empobriment programat a futur de la societat espanyola i un retrocés de la cohesió i la justícia social".

Per tot això, ha fet una "crida solemne a tota la ciutadania d'esquerres, aturats, treballadors, sindicalistes, autònoms i forces de la Cultura per construir junts l'alternativa d'esquerres davant la submissió de Rodríguez Zapatero al poder financer i la traïció a la seva base social que el va portar a Moncloa. Que no càpiga cap dubte que IU està a l'esquerra".

Cayo Lara va analitzar la lluita oberta pel control del fins ara sistema social de la caixes d'estalvi i va denunciar que "s'ha fet un pas més cap a la seva privatització total. No tenen cap dret a encobrir amb la paraula 'nacionalitzar' el que no és més que una 'socialització de les pèrdues' per deixar les caixes en mans de la Banca i dels grans fons".

Mas fa marxa enrere amb els senglars i la velocitat variable

El Govern ha decicit fer marxa enrere, després de les amplies denúncies per la seva estúpida proposta, i no organitzarà batudes de senglars a Collserola. En comptes de caçar-los amb arc i fletxes, un anunci que havia provocat crítiques i rialles, els capturarà amb trampes. La mesura es pren per frenar el creixement de la població d'aquests animals, que cada vegada s'acosten més a les zones urbanes, i que es consideren un perill per a la poblacio.

Tampoc serà d'aplicació la gran mesura de CiU de modificar i fer variable la velocitat als accessos a Barcelona pels elevats indexs de contaminació atmosférica existents.

D'altre banda, Joan Herrera, president del grup parlamentari d'ICV-EUiA, qualificà d'obsessió el fet que el Govern apliqui un terç de les retallades en sanitat i que en canvi no hi hagi cap proposta per reduir la despesa farmacèutica o per aconseguir més ingressos de "l'economia especulativa o que contamina més".

Ho ha dit després que el conseller de Salut, Boi Ruíz, hagi anunciat un ajornament de nous hospitals a Girona i Tortosa, en benefici dels hospitals privats que són el negoci de Boí i amics. En la seva primera visita a Lleida després de les eleccions, els ecosocialistes han volgut donar suport als treballadors tancats a Càrnies Vilaró de Mollerussa i han instat al Parlament a aprovar mesures per garantir la industria agroalimentària.

EUPV denuncia que el Consell margina del Salari Jove als pobles menuts

La diputada d’EUPV, Marina Albiol, ha explicat que la Conselleria d’Economia, Hisenda i Ocupació ha publicat l’Ordre del Programa de Foment d'Ocupació de Salari Jove, en la què s’especifica que els beneficiaris d'aquesta ajuda seran les corporacions locals que realitzen actuacions per a promoure la generació d'ocupació en el seu territori, sempre i quan tinguen inscrites com a persones desocupades –amb xifres de novembre de 2010- a més de 100 joves: “Això significa que el programa exclou als pobles menuts, ja que un centenar de joves de menys de 30 anys és difícil trobar-los, malgrat que en molts casos hi ha altes xifres de desocupació”, assenyala.

Albiol recorda que aquesta subvenció va adreçada als joves desocupats menors de 30 anys sense experiència laboral. “En el cas dels ajuntaments menuts aquesta ajuda significa molt, perquè es tracta d’una manera de desenvolupar alguns projectes, ja que molts d’aquestos consistoris tenen poca capacitat de contractació”.

Esquerra Unida explica, per exemple, que molts programes municipals comencen gràcies al Salari Jove, és el cas del programa d’acollida o els projectes esportius. “La desaparició d’aquesta ajuda significa que aquestos ajuntaments de menor població tindran dificultats ara per a desenvolupar molts projectes. I és indignant que açò ocorrega precisament ara que és quan més atur hi ha”, critica.

La diputada d’esquerres ha anunciat que demanarà explicacions al conseller d’Economia en Les Corts Valencianes, “perquè creem que la retirada d’aquest programa per als ajuntaments de menor població és totalment injusta i summament perjudicial, així com exigim a Gerardo Camps una rectificació”, reclama.