divendres, 25 de maig de 2012

Coscubiela reclama control públic del sistema financer davant els 19.000 milions de Bankia

El diputat de l'Esquerra Plural al Congrés dels Diputats Joan Coscubiela exigeix al PP que prengui el “control del sistema financer de forma permanent” per garantir el crèdit a petits empresaris i usuaris i que "deixi de socialitzar les pèrdues quan abans s’han privatitzat els beneficis".

Coscubiela ha qualificat “d’escandalosa” la quantitat de 19.000 milions d’euros extres que Bankia demana pel seu rescat al Govern de l’Estat. “És escandalós que Zapatero i després Rajoy hagin salvat banca i banquers amb diners públics després d’haver-ho negat i que estiguin abocant recursos públics a la casta financera mentre es redueixen els serveis bàsics com l’educació, la salut, la dependència i els serveis socials”, ha dit Coscubiela mentre el Consell d’Administració està acabant la seva reunió d’on sortirà de forma oficial la xifra que demana al Govern del PP.

Per això Coscubiela ha exigit al PP un “control” sobre el sistema financer “de forma permanent”. “La societat ha d’exigir d’una vegada per totes que el Govern posi aquests recursos perquè les famílies i les empreses tinguin crèdit per fer funcionar l’economia i sobretot que hi hagi un control del sistema financer i una gran banca publica”, ha dit Coscubiela que ha indicat que “no té sentit que es socialitzin les pèrdues i es privatitzin els beneficis” referint-se que el control de la banca per part de l’administració pública ha de ser en els mals moments i també en els bons moments econòmics.

Per Coscubiela “el futur del nostre país passa per una potent banca pública que garanteixi el crèdit a tothom”. “I que no acabem ena una oligarquia financera que ens imposa encara més les seves condicions a petits empresaris, usuaris i accionistes i treballadors que és el que pot passar si tota la societat no s’aixeca i planta cara davant d’aquesta veritable estafa”, ha afegit el diputat ecosocialista.

Detingut el majordom del Papa per revelar documents secrets

D'un temps ençà, els documents confeccionats per ser llegits en exclusiva per Joseph Ratzinger, també els més íntims i sensibles, no esperaven segles en els arxius secrets del Vaticà fins a ser descatalogats, sinó que circulaven pels carrers de Roma encara amb la tinta fresca. Un talp, la mà dreta de Ratzinger, el jove majordom Paolo Gabriele, no se sap amb quins interessos ni a quin preu, havia vingut subministrant a diferents periodistes documents que desvetllaven, per exemple, l'existència d'una estranya conjura per matar a Ratzinger. Foto: Paolo Gabriele servint la taula a Ratzinger.

La secretaria d'Estat vaticana va reaccionar encarregant el cardenal espanyol Julián Herranz una investigació que, segons s'acaba de saber, ha aconseguit caçar el presumpte culpable. Es tracta ni més ni menys que del seu majordom més íntim i proper, Paolo Gabriele.

El pare Federico Lombardi, portaveu de Ratzinger, ha confirmat que la gendarmeria vaticana ha detingut i sotmès a interrogatori a un laic en possessió de documents privats del Vaticà, tot i que encara no ha confirmat oficialment la seva identitat. No obstant això, l'agència italiana Ansa i altres mitjans donen per fet que es tracta de Paolo Gabriele, qui en l'Anuari Pontifici figura com a "ajudant de cambra" del cap del Vaticà.

O el que és el mateix, una de les poquíssimes persones que formen l'anomenada "família pontifícia" o els "familiars del Papa". Gabriele, conegut com Paoletto en els ambients vaticans, seria un dels quatre laics que atenen Ratzinger sota la supervisió d'una monja alemanya.

La commoció per la notícia és total a Itàlia, on els assumptes del Vaticà se segueixen amb especial interès i on el torrent de filtracions-anomenades Vaticanleaks-havia acaparat programes de televisió, exclusives de diaris i fins a llibres d'èxit immediat com el publicat fa només uns dies pel periodista Gianluigi Nuzzi. La divulgació del llibre, titulat Les cartes secretes de Benet XVI, va ser qualificat per la Santa Seu com un "acte criminal".

Segons fonts vaticanes, després de l'arrest, Paolo Gabriele va ser conduït davant Nicola Picardi, promotor de justícia del Vaticà. La sorpresa és majúscula perquè el detingut estava considerat com una persona "molt devota i absolutament fidel" a Ratzinger. Les primeres filtracions es remunten a principis d'any. Després es van anar produint altres, fins al punt que el portaveu Lombardi no va tenir més remei que reconèixer que l'Església estava patint el seu particular Vaticanleaks.

La premsa italiana havia publicat una sèrie de documents que posaven al descobert casos de corrupció i blanqueig de diners de la màfia a la Santa Seu i un estrany i fins a cert punt desgavellat complot per treure de la circulació a Ratzinger. Ningú dubta que les filtracions posaven al descobert les descarnades lluites de poder entre diferents sectors de la cúria davant la possible imminència de la fi del papat. La situació va portar a L'Osservatore Romano a descriure a Ratzinger, un home de 85 anys, sol i malalt, com "un pastor envoltat per llops".

La detenció del suposat corb no fa més que posar l'accent en la delicada situació per la que travessa l'Església, investigada des del mes de setembre a Itàlia per frau fiscal, blanqueig de diners del narcotràfic i la màfia i ramificacions amb el tràfic de armes, entre altres velles santedats de la secta vaticana.

Unes hores abans, l'Institut per les Obres de Religió (IOR), conegut com el Banc Vaticà, havia anunciat la destitució del seu president, l'italià Ettore Gotti Tedeschi, per irregularitats en la seva gestió. L'explicació oficial, en llenguatge diplomàtic, atribuïa a l'economista, de 67 anys, "no haver desenvolupat funcions de primera importància per al seu càrrec".

A més de a Gotti Tedeschi -president també del Santander Consumer Bank, la filial italiana del Banc Santander-, la fiscalia investiga el director general del IOR, Paolo Cipriani.
El directiu depurat ha mostrat gran enuig en les seves declaracions a la premsa: "Prefereixo no parlar. Si ho fes, només diria paraules lletges. Em debato entre l'ànsia d'explicar la veritat i no voler torbar al Sant Pare amb aquestes explicacions".

Itàlia, Vaticà, màfies i ara de la Lògia P2 a la P4

Els jutges arresten un assessor de la Presidència del Govern italià i a un diputat del PDL, acusats de formar una societat secreta que informava a Gianni Letta, mà dreta del primer ministre i Gentilhome del Papa. El protagonista central del nou escàndol general a Itàlia que implica, com el de la lògia P2 i el cardenal Marcinkus, las altes esferes del govern, l'esglèsia i la societat oligàrquica italiana, és Luigi Bisignani (foto), un fosc faccendiere (intermediari) romà, nascut el 1953, que des de molt jove va estar inscrit en la lògia maçònica P2 i va ser condemnat per corrupció en els anys de l'escàndol Tangentopolis. Tot i això, els fiscals sostenen que, des de fa anys, ha exercit el seu enorme poder a l'ombra des d'un discret despatx situat a palau Chigi, la mateixa seu de la presidència del Govern.

http://reportatges.sirius.cat/2011/06/italia-vatica-mafies-i-ara-de-la-logia.html

Cospedal col·loca finalment a l'inútil maridet en atur a Iberdrola Enginyeria

Ignacio López del Hierro, marit de la presidenta del Govern de Castella-la Manxa, María Dolores de Cospedal, ha estat nomenat aquest divendres conseller d'Iberdrola Enginyeria i Construcció, filial d'Iberdrola, ha confirmat una font de la companyia. El marit de la bien pagá secretària general del Partit Popular (PP) va dir desistir el passat mes de març d'entrar al Consell d'Administració de Red Eléctrica Española (REE) "per no perjudicar la companyia ni a la tasca institucional i política de la seva dona", segons un comunicat que va publicar llavors. Ara passa a engrossir, amb el de Soraya, la llista dels 'braguetazos' ben amortitzats. Foto: El xupòpter.

López entra al Consell presidit per Ramón de Miguel en qualitat de "conseller independent" -no se sap de què- i serà membre durant un període inicial de quatre anys, ha afegit la font.

En aquest comunicat, l'empresari recordava que Red Eléctrica té un 75% de capital privat, però, "davant les reaccions polítiques provocades" per la proposta, havia decidit no entrar al Consell. López, que va ser "governador" de Toledo, va contreure matrimoni el 3 de setembre de 2009 amb De Cospedal.

Bankia necessitarà un rescat de 19.000 milions públics: total 23.450 milions

L'injecció de fons públics de 23.500 milions d'euros en el grup Bankia, incloent-hi l'ajuda inicial de 4.465 milions del FROB de 2010, és un dur cop per als contribuents -els treballadors, els altres defrauden a cor- assetjats per les retallades socials i les pujades d'impostos aprovades pel grup de mafiosos que van espoliar les caixes i els bancs i es van emportar els diners a casa i ara volen reduir el dèficit públic robant més i millor. Tant com que duplica la retallada a funcionaris i serveis en sanitat i educació, cosa que la necessitat, segons la decuria governant, obliga perquè no hi ha diners...

Bankia necessitarà un rescat addicional de 19.000 milions a l'Estat: total 23.450 milions

La reunió del consell d'administració de Bankia en què s'aprovarà el pla de recapitalització de l'entitat va començar enmig d'una gran expectació del mercat, que mantenia suspesa la cotització. L'entitat va sol·licitar la suspensió per evitar que les especulacions sobre les mesures que aprovarà aquesta tarda provoquessin fortes fluctuacions en la cotització de l'acció, que ahir va patir un altre important caiguda d'un 7,43%.

Goirigolzarri posarà sobre la taula del consell el pla estratègic de l'entitat, en el qual s'inclourà la petició d'un ajut públic d'entorn de 15.000 milions d'euros.

L'ajuda pública demandada per Bankia servirà per complir les noves exigències de sanejament imposades pel Govern, per cobrir les necessitats de capital detectades per l'auditora Deloitte i per poder afrontar deterioraments futurs de la cartera. El ministre d'Economia, Luis de Guindos, va anunciar dimecres que, com a conseqüència de la reforma financera de l'Executiu, Bankia havia de sanejar encara 9.000 milions d'euros.

Aquesta quantitat es divideix en 7.100 milions per engreixar les provisions del crèdit immobiliari problemàtic i el teòricament sa, i uns 1.900 milions per crear un coixí de capital amb el qual cobrir millor el risc del sòl i les promocions en curs. Però a més, si Bankia vol aconseguir que el seu auditor aprovi els comptes del passat exercici, haurà de tapar un forat pels crèdits fiscals, pròxim a 3.000 milions.

Finalment, per cobrir "al màxim possible" altres riscos de la cartera com hipoteques a particulars, crèdits a pimes o préstecs refinançats, Bankia sumaria una tercera partida milionària. Aquesta, segons les fonts consultades, serà la que faci que l'ajuda pública sol·licitada superi els 15.000 milions. La reunió del consell d'administració també podria servir per començar la remodelació d'aquest òrgan. Això es traduirà en una reducció de la mida dels dos consells d'administració i la renovació dels seus membres, entre ells diversos polítics.

Què suposen els 23.500 milions que es porta Bankia-sense explicar el robat per Rato i la màfia del PP-?

La injecció de fons públics de 23.500 milions d'euros en el grup Bankia, quantitat que també inclou l'ajuda inicial de 4.465 milions del FROB de 2010, és un dur revés per als contribuents, que ja estan assetjats per les retallades socials i les pujades de impostos aprovades pel Govern per aconseguir reduir el dèficit públic. Però, què suposa aquesta quantitat de diners per a un país en crisi amb més de cinc milions d'aturats i unes perspectives econòmiques que anuncien recessió per a aquest i el següent any?

Dues vegades la tisorada a sanitat i educació: A penes una setmana després de presentar els Pressupostos de 2012, el Govern va anunciar a través d'una nota de premsa una retallada addicional de 10.000 milions d'euros per a aquest any en educació i sanitat davant la creixent pressió de els mercats contra Espanya.

La meitat de les retallades i pujades d'impostos de 2012: Els Pressupostos de l'Estat de 2012 recullen unes retallades de despesa proper als 18.000 milions en multitud d'apartats que van des de les partides socials com dependència o polítiques actives d'ocupació a la inversió i obres públiques. Pel costat dels ingressos, el Govern instaura un augment dels impostos a través de la pujada de l'IRPF o la supressió de les deduccions en el de societats que, sumats a la nova fiscalitat al tabac o la creació de taxes judicials, preveu elevar la recaptació en 12.300 milions.

Si a aquests dos apartats se sumen les retallades anunciades recentment per les comunitats per un total de 18.400 milions i on s'inclouen la tisorada en sanitat i educació, la xifra total de l'ajust puja a uns 48.700 milions d'euros. L'aportació de diners públics en Bankia, per tant, suposa pràcticament la meitat de tot l'esforç dramàtic que s'està duent a terme per rebaixar el dèficit del comentari del 8,9% al 5,3% imposat per Brussel·les.

Quatre anys de tot el que es gasta en investigació: La injecció en Bankia equival a multiplicar per quatre tots els diners que l'Estat gasta en investigació en un any. El Govern ha destinat a aquesta partida 5.633.000 per al 2012, segons els pressupostos generals per a aquest exercici. Aquesta xifra, que representa una caiguda del 25% respecte a 2011, inclou els fons destinats tant al Ministeri de Ciència també als ens i organismes públics de recerca.

El 80% de la factura del deute: La crisi, que primer va augmentar el volum de deute de l'Estat i la durà fins al 79% del PIB a final d'aquest any, ha incrementat també amb força els diners que s'ha de destinar a pagar els interessos per finançar davant l'augment de la desconfiança sobre Espanya. Aquest any, a aquesta partida es destinaran 28.800 milions d'euros. La paradoxa és que, en lloc d'endeutar per invertir en àrees productives o en recerca, la major part d'aquests diners s'ha de destinar a pagar venciments de deute anterior. Entre el deute a curt termini (lletres) i els bons, que són emissions a llarg, el país ha de tornar uns 145.000 milions d'euros al llarg d'aquest exercici.

Enquesta sobre les eleccions gregues del 17-J: Syriza, 30%

1. SYRIZA (aliada a IU, Front de Gauche, Die Linke...): 30%
2. NOVA DEMOCRÀCIA (PP grec): 26%
3. PASOK (ΠΑΣΟΚ) socialdemòcrates: 15%
4. ESQUERRA DEMOCRÀTICA: 7%
5. Hel·lens INDEPENDENTS: 7%
6. KKE (Partit Comunista): 5%
7. Alba Daurada (nazis): 4,5%

I també: Vídeo: El vell feixista Cohn-Bendit contra Syriza. Foto: Alexis Tsipras amb Jean-Luc Melenchon (Front de Gauche) i Pierre Laurent (PCF).

PER ALS LÍDERS POLÍTICS:

Més adequat per a Primer ministre:
Alexis Tsipras (SYRIZA) amb 24%
Antonis Samaras (ND) amb 19%
Evangelos Venizelos (PASOK) amb 17%
Fotis Kouvelis (Esquerra democràtica) amb 11%
Panos Kammenos (Hel·lens independents) amb 7%
Aleka Papariga (KKE) amb 2%
Nikos Michaloliakos (Alba Daurada) amb 2%
Líder polític més popular:
Fotis Kouvelis amb 64%
Alexis Tsipras amb 49%
Panos Kamenos amb 39%
Antonis Samaras amb 36%
Evangelos Venizelos amb 34%
Aleka Papariga amb 19%
Nikos Michaloliakos amb 13%

Govern de coalició:
El 54% està a favor d'un govern de coalició. El 26% vol un govern independent i el 12% vol un govern de coalició de tots els partits parlamentaris. Només l'1% vol un govern de tecnòcrates.
Sobre un Referèndum:
Si avui en dia es realitzava un referèndum sobre l'Euro, vostè personalment que votaria? El 85% està a favor de l'euro i el 12% està en contra.



El vell feixista Cohn-Bendit contra Syriza

Mentre que a Alemanya els Verds giraren a la dreta ja amb el govern en aliança amb Merkel del SPD i continuen recolzant les polítiques europees que sols beneficien la banca alemanya, el vell feixista i pederasta declarat Cohn Bendit carrega contra els aliats de Die Linke a Grècia -Syriza- intentant -amb la dreta del PP europeu- que tornin a guanyar els que estan disposats a escanyar al poble grec -com ho està l'alemany- a canvi d'aconseguir les subvencions de la banca per seguir en la poltrona. Vergonyós, especialment pels seus aliats d'ICV que mantenen aquesta mateixa posició al Parlament Europeu mentre que aquí fan demagògia.

En el programa de l'Esquerra hi ha dos elements: l'anul·lació de tot el que s'ha decidit sobre els salaris, és a dir, l'anul·lació de la reducció salarial i la creació d'un salari mínim de 1.300 euros. És una bogeria! Una completa estupidesa! Si realment es demana a algú que apliqui aquest programa això equival a preguntar "Com prefereixes suïcidar? Amb una pistola o amb una destral? Per això no podem col·laborar amb aquest programa, que és un programa de mentides. Personalment, comprenc als grecs. Se'ls diu "1.300 euros de salari mínim i la supressió de les retallades salarials". I és clar, ells responen sense dubtar-ho: "M'ho guardo ara mateix". I déu baixa del cel i la pau regnarà entre els homes".

Però tothom sap que un govern d'esquerres no aconseguirà elevar a 1.300 euros el salari mínim ni podrà suprimir les decisions anteriors. És molt senzill. Si es qüestionen el Memoràndum, si fan marxa enrere en la reducció salarial i fixen aquest salari mínim, llavors la Unió Europea dirà "S'ha acabat. No donarem més diners".

Llavors, em podeu explicar com pagaran aquests sous? Amb quins diners? De qui? D'on? perquè Europa no donarà més diners. I llavors les arques gregues es buidaran. Amb quina pagaran als funcionaris, a l'Exèrcit, als pensionistes? De quina manera imposar aquest salari mínim de 1.300 euros? No ho faran. I clar, llavors la gent sortirà al carrer-cosa que entenc-i diran "Ens heu promès alguna cosa i ho volem". I hi haurà un conflicte social. I l'esquerra no pot respondre al conflicte social perquè no tindrà diners. I qui posarà llavors ordre? A Grècia hi ha una tradició. A Grècia hi ha una tradició... Heus aquí el problema.

I llavors, quan em pregunteu: Aneu a col·laborar amb la bogeria? No. Llavors, vol dir això que anem a col·laborar perquè tot segueixi igual? Tampoc.

Per tant, el que cal és que els grecs enviïn al Parlament una tercera força que sigui capaç d'influir sobre uns i sobre altres".



A Dany "el Roig" li agraden les intervencions militars de l'OTAN. Així ho ha manifestat obertament cada cop que en el Parlament Europeu ha tingut oportunitat de pronunciar-se a favor o en contra d'una intervenció militar: a l'antiga Iugoslàvia, a Afganistan i, molt més recentment, a Líbia. Daniel Cohn-Bendit, conegut pel sobrenom de Dany "le Rouge" (el Roig) des de la seva llegendària participació en el maig del 68 francès, és l'actual líder dels Verds Europeus. La seva deriva política l'ha portat des de l'esquerranisme radical que denunciava a finals dels 60 a l'ecologisme moderat i liberal que defensa actualment, passant per organitzacions polítiques diverses amb l'audàcia d'un espavilat oportunista que no ha dubtat de canviar de samarreta en funció d'on bufava el vent. Tanmateix, una constant ha marcat la trajectòria política de Dany "el Roig", el seu anticomunisme. Contràriament a la imatge que el seu sobrenom popular li ha atorgat, de rebel i anticapitalista, Dany el Roig sempre ha estat un "antiroig".

Llegir més:
Daniel Cohn-Bendit: "l'Antiroig"


Alexis Tsipras a Berlín: "Tots tenim el deure de prevenir una catàstrofe"

Carismàtic, eloqüent i desafiant, el líder de Syriza, l'Esquerra de Grècia, Alexis Tsipras, ha visitat Berlín el dimarts per portar el missatge de que rebutjarà l'austeritat si guanya les eleccions del 17 de juny, i que ningú, ni fins i tot la poderosa Alemanya, té dret a expulsar Grècia de l'euro. Alexis Tsipras, el líder d'esquerra que podria ser la de tot Europa contra el rescat, si guanya les eleccions gregues el 17 de juny, ha anat a Berlín per dir que els alemanys no són propietaris de la zona euro, i que posaran en perill a tota la zona si insisteixen en l'austeritat rigorosa del seu país, colpejada per la recessió.

Alexis Tsipras a Berlín: "Tots tenim el deure de prevenir una catàstrofe"

Es reobre el cas d'espionatge del PP a polítics de Madrid

L'Audiència Provincial de Madrid ha ordenat reobrir el cas del suposat espionatge a polítics d'aquesta comunitat autònoma com el exvicealcalde de la capital Manuel Cobo (a la d. de la foto) i l'exconseller de Justícia Alfredo Prada (i.), que havia estat arxivat el passat mes de febrer per la jutge Carmen Valcarce.

En una resolució dictada per la secció setzena de l'Audiència madrilenya, el tribunal estima el recurs presentat pel PSM contra la decisió de la titular del Jutjat d'Instrucció número 5 de Madrid i li ordena practicar una diligència relacionada amb els telèfons assignats als assessors de seguretat de la Comunitat de Madrid que suposadament van fer els seguiments a polítics.

Així, la jutge haurà de demanar a Movistar que l'informi "si li consta l'existència d'un nombre normal als que correspongués els anomenats nombres corporatius que fossin usats per la Comunitat de Madrid per a comunicacions entre persones de la mateixa empresa".

En l'acte, l'Audiència Provincial, que ja va ordenar el març de 2011 reobrir la causa en apreciar indicis d'un delicte de malversació de cabals públics, torna a sostenir, en contra del criteri de la jutge Valcarce, que els seguiments "no es compadeixen amb la idea de reforçament de la seguretat", que va ser el que al·legaren els assessors imputats.

Monti diu que la sortida d'un sol país de l'euro serà un problema per a tots

El primer ministre d'Itàlia, Mario Monti, es va sumar al socialista grec Papademos i al líder de Syriza, Alexis Tsipras, i va advertir ahir a la nit que la sortida d'un sol país de l'eurozona suposaria un greu problema pels altres, pel que ha demanat als seus socis de la moneda única unir-se en l'esforç per evitar-ho. "Ens convé a tots, començant per Alemanya, intentar evitar la sortida de qualsevol dels països de l'eurozona. Amb sortir un sol país, seria un problema per a tots". Un "problema" que costaria als estats europeus entorn al bilió d'euros.

Les declaracions del cap del Govern italià es produeixen enmig de les especulacions sobre possible sortida grega de l'euro que es van disparar després que el país hel·lè fracassés en els seus intents de formar un Govern de coalició després de les eleccions del 6 de maig, el que va portar el president grec, Karolos Papulias, a dissoldre el recentment elegit Parlament i convocar nous comicis per al proper 17 de juny.

Així, en vigílies de la recent cimera de la Unió Europea, el cínic primer ministre britànic neoliberal, el baró David Cameron, ha advocat per dissenyar un pla per a la sortida de Grècia de la unió monetària, el que resulta grotesc quan el RU no pertany a la moneda i és el principal culpable de l'especulació generada des de la City londinenca i, amb Alemanya, el principal beneficiari dels atacs a l'euro.

No obstant això, els líders dels Vint, reunits el passat dimecres a Brussel · les, van reiterar el seu desig que Atenes romangui a l'eurozona.

Mentrestant, Citigroup-aliat a Cameron en l'especulació i la propaganda-opina en la propaganda per als seus clients que la possibilitat que el país hel·lè abandoni la moneda única europea va augmentar a un 75% del 50% en els últims dos anys i que la seva sortida podria produir-se l'1 de gener de 2013, una manera basta de vendre lliures al preu que sigui.

Els Mossos obren una investigació interna per l'agressió injustificada a un ciutadà


L'1 de maig passat, C. A. es dirigia cap a la manifestació anticapitalista convocada a la plaça de la Universitat. No obstant, l'enorme dispositiu desplegat pels Mossos d'Esquadra per controlar els accessos a aquest espai va fer que s'ho pensés millor i va acabar per pujar a casa d'una amiga, resident a la plaça de Goya. Des d'allà, es va posar a mirar pel balcó. Va ser llavors quan va ser testimoni d'una actuació policial abusiva que va poder gravar ja que portava a sobre una minicàmera de vídeo. Amnistia Internacional també denuncia als Mossos.

En la gravació feta per C. A. es veu com diversos agents de la Brigada Mòbil, els antiavalots dels Mossos, porten gairebé enlaire un noi amb ulleres i jaqueta blava fins a arraconar-lo violentament contra la part del darrere d'una furgoneta policial. Allà, després d'un intercanvi de paraules, un dels agents deixa anar una violenta bufetada al noi, a qui en cap moment es veu en actitud violenta. De fet, no es revolta malgrat l'agressió, i instants després mostra voluntàriament la seva identificació. A més, fins i tot si s'hagués posat violent, el que hauria hagut de fer l'agent és reduir-lo, però en cap cas bufetejar-lo.

«El noi anava amb dos joves més i amb una noia. Vam veure com els paraven en el control i com a ell l'apartaven i se l'emportaven violentament», explica C. A. I afegeix que mentre «el noi estava retingut, la noia que anava amb ell es va acostar als agents i va ser repel·lida violentament mitjançant dues empentes». El que va veure des d'aquell balcó de la plaça de Goya el va dissuadir d'unir-se a la manifestació. «Aquell abús no em va agradar gens i vaig decidir quedar-me allà on era», explica.

Fonts dels Mossos, després de visionar aquestes imatges, van assenyalar que s'havia obert una investigació interna «per determinar exactament el que havia passat, veure si hi va haver un excés policial i, si és així, prendre les mesures disciplinàries que corresponguin». No obstant, van indicar que no consta que el jove hagi denunciat els fets.

Aquesta gravació és l'últim episodi d'una espècie de guerra de càmeres entre les forces policials i els manifestants, una pugna pròpia de l'era 2.0 que es va desencadenar arran de fallit desallotjament dels indignats acampats de la plaça de Catalunya el 27 de maig de l'any passat. Llavors es van difondre per internet centenars de fotografies i vídeos en què quedava patent la desmesurada actuació policial.

Treball fiscalitzat

A la profusió de fotos i vídeos fets pels manifestants, els Mossos van contestar incloent entre els antiavalots policies encarregats només de gravar els altercats, per així poder encausar els violents. Aquesta dinàmica continuarà, sobretot després dels greus incidents del 29 de març passat. El conseller d'Interior, Felip Puig, i l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, van anunciar que pretenen omplir el centre de la ciutat de càmeres per poder gravar tots els disturbis.

El projecte encara ha de rebre el vistiplau de la Comissió de Control dels Dispositius de Videovigilància. En qualsevol cas, el fet que cada vegada més ciutadans portin a la butxaca un dispositiu amb càmera suposa una fiscalització més gran del treball policial, ja que els excessos que puguin cometre tenen molts números per ser enregistrats.

Amnistia Internacional denúncia als Mossos

L’informe anual d’Amnistia Internacional (AI) sobre la situació dels drets humans al món inclou les denúncies d’ús excessiu de la força dels Mossos d’Esquadra contra els manifestants del 15-M a Barcelona l’any passat. En concret, s’hi esmenta el desallotjament de la plaça de Catalunya del 27 de maig de 2011, en què la policia ‘va pegar aparentment manifestants pacífics amb porres i els va disparar pilotes de goma’. També es recrimina que els agents no portessin identificació a l’uniforme i que el govern, el 8 de juny, considerés que no calia obrir una investigació per les denúncies.

Amnistia es basa en informes mèdics i les imatges de vídeo per a incloure la denúncia contra els mossos a l’informe dels drets humans del 2011, en què també s’esmenta la condemna dictada per l’Audiència Provincial de Barcelona contra dos guàrdies municipals per haver torturar un estudiant de Trinitat i Tobago.

La foto que La Caixa pretenia evitar

La cassolada que ahir a la tarda es va fer per sorpresa davant la seu central de La Caixa a Barcelona va aconseguir la fotografia que els directius de l'entitat financera havien volgut evitar a tota costa. Malgrat que no s'havia anunciat, desenes de persones es van tornar a concentrar espontàniament a les portes dels grans gratacels de l'avinguda Diagonal rebatejats com a Mordor i van fer repicar les cassoles.

En aquesta ocasió, però, els responsables de l'entitat no havien previst l'acció, i els agents de seguretat no havien ocultat amb plàstics negres –tal i com sí van fer el dia anterior– el gran logo de La Caixa que hi ha sobre la porta d'accés a l'edifici. L'ocultació de l'emblema tenia com a objectiu evitar la seva aparició a les fotografies i vídeos emesos pels mitjans de comunicació que van donar cobertura a la gran cassolada de dimarts. Dimecres la presència policial era mínima. Les indignades cassola i pancarta en mà es van poder posar davant de l'emblema i immortalitzar la imatge, que ja corre per la xarxa malgrat no haver estat publicada per cap mitjà.

La militància d'IU rebutja governar a Astúries amb el PSOE per 16 vots

La militància d'IU d'Astúries ha rebutjat per un estret marge entrar a l'executiu que presidirà el socialista Javier Fernández, en contra del que s'ha acordat aquest dijous a la direcció política de la coalició després de dos dies de negociació amb el PSOE per arribar a un pacte de govern. A la consulta hi han participat 1.330 militants, dels quals 648 van votar a favor (el 48,72%), 664 en contra (49,92%), i 18 es van abstenir, ha informat la coalició en un comunicat en què adverteix que encara són dades provisionals que podrien variar amb la recepció de totes les actes. Foto: El coordinador d'IU a Astúries, Jesús Iglesias.

Aquest resultat és contrari a la línia marcada per la direcció d'IU. El coordinador a Astúries, Jesús Iglesias, havia animat a la militància a què recolzés el pacte per entrar a formar part del govern asturià ia assumir dues de les vuit conselleries que integraran el gabinet de Javier Fernández.

La direcció regional d'IU havia decidit sotmetre aquest acord a un referèndum vinculant entre les seves bases, consulta que s'ha desenvolupat aquesta tarda a les 22 seus locals de què disposa la coalició a Astúries.

Encara que no han facilitat el cens oficial de militants amb què compta la coalició, fonts del partit han assenyalat a EFE que ronda els 4.000, una xifra molt superior a la de participants en aquest referèndum.

De les agrupacions amb més nombre d'afilats, la majoria s'ha pronunciat en contra de l'acord, com és el cas de Gijón, on han votat 132 en contra i 80 a favor de participar en un govern de coalició.

A Mieres, Langreo, San Martín del Rei Aurelio o Lena, municipis de les conques mineres, també han vençut per un ampli marge els opositors a formar part del govern, mentre que altres amb menor pes en el si de l'organització, com és el cas de Gozón, sí que han guanyat els que recolzaven el pacte.

Esglésies havia animat a la militància a què recolzés aquest acord ja que, encara que reconeixia que era arriscat entrar al govern en un moment en què s'imposa la política d'ajustos, però considerava que era el moment de ser valents.
Antics Governs de coalició

No obstant això, el missatge de la direcció no ha calat entre les seves bases de manera que finalment IU no tornarà a formar part d'un govern de coalició amb el PSOE, tal com va passar en les dues últimes legislatures en què els socialistes van ostentar el poder.

Les dues formacions van governar en coalició entre 2003 i 2007, un període en què IU -amb 4 diputats enfront dels 5 actuals- va ocupar les conselleries de Justícia i Benestar Social, i entre 2008 i 2011 -també amb 4 escons- quan es va responsabilitzar de els departaments de Medi Rural i Benestar Social i Habitatge.

Després d'aquest resultat, els socialistes dirigiran les vuit conselleries del gabinet dissenyat per Javier Fernández, incloses les de Agroramaderia i Recursos Autòctons i la de Benestar Social, que s'havien reservat per a IU en el principi d'acord.

El president electe del Principat prendrà possessió del seu càrrec aquest dissabte, 26 de maig, mentre que dilluns, dia 28, ho faran els vuit consellers que integraran el seu gabinet, un menys dels actuals en fusionar educació i cultura.

Fernández ha decidit reduir l'estructura governamental per complir els principis d'austeritat i estalvi a què es va comprometre en el seu discurs d'investidura.

El president electe no donarà a conèixer la composició del seu govern fins aquest divendres en estar condicionats els nomenaments al referèndum que avui ha celebrat IU.

Bankia demana una ajuda superior als 15.000 milions

Bankia demanarà avui a l'Estat una ajuda superior a 15.000 milions d'€ -quasi el doble de l'anunciat- per complir amb el pla de viabilitat dissenyat pel nou equip gestor i convertir-se en una entitat "absolutament sanejada", segons fonts financeres. El consell d'administració de Bankia, presidit per José Ignacio Goirigolzarri, es reunirà a la tarda per aprovar el pla estratègic de la companyia, en el qual s'inclourà l'ajuda pública que sol·licitarà.

Les fonts consultades han explicat que l'entitat aprofitarà la disposició del Govern que l'Estat aporti els diners que calguin per cobrir balderament el seu risc immobiliari i la de la resta de la seva cartera creditícia.

L'ajuda pública demandada per Bankia servirà per complir les noves exigències de sanejament imposades pel Govern, per cobrir les necessitats de capital detectades per l'auditora Deloitte i per poder afrontar deterioraments futurs de la cartera.

Un gran banc públic amb els actius tòxics

El Govern és conscient que les noves exigències a la banca poden frenar l'interès per les subhastes d'entitats en mans de l'Estat i per això estudia, entre d'altres opcions, la possibilitat de crear un banc públic amb elles.

Segons fonts pròximes al procés, de moment no hi ha cap decisió presa, però el pas més enllà de la reforma financera i l'estudi dels balanços per part de consultores i auditores ha fet plantejar-se alternatives.

El ministre d'Economia i Competitivitat, Luis de Guindos, ja va reconèixer dimecres que s'estudiaven diferents possibilitats, encara que no va posar cap exemple.

Un dia després, fonts pròximes al procés asseguraven que l'escenari central per a l'Executiu seguiria sent subhastar les entitats nacionalitzades, com Banc de València, CatalunyaCaixa, NovaGalicia i posteriorment la participació de l'Estat a Bankia.

Bankia: El forat negre del PP i ruïna d'Espanya, en mans d'un feixista estafador


Bankia, la quarta entitat financera espanyola amb uns 300.000 milions d'euros en actius i una alta exposició al sector immobiliari, és al centre de les preocupacions sobre si Espanya haurà de buscar un rescat a l'estil irlandès per recapitalitzar als seus bancs: "Bankia és la pedra a la sabata del sistema financer, ningú no en dóna un duro i aquesta és la principal preocupació de per què s'ha reprès el tema del banc dolent a Espanya", diu una font d'un banc espanyol.

El PP està impulsant la banca a segregar tots els seus actius immobiliaris a societats especials per tal de convèncer els inversors que les entitats de crèdit no necessitaran un rescat.

El president de Bankia, Rodrigo Rato del Partit Popular, va ser ministre d'Economia des de 1996 fins 2004 en l'anterior govern d'aquesta formació encapçalat per José María Aznar, abans d'abandonar Espanya per dirigir el Fons Monetari Internacional i aplicar les mateixes polítiques de frau i especulació neoliberals, fins a ser expulsat a puntades de peu i tornar a Espanya després d'haver generat la crisi -d'acord amb els socis internacionals-. A Espanya va acabar d'enfonsar Caja Madrid i es va fer càrrec de la seva fusió amb les altres caixes que el PP ha espoliat criminalment en els seus dominis llevantins.

Cuba, Xina i Rússia rebutgen l'hipocresia dels EUA sobre drets humans

El Govern de Cuba ha rebutjat avui la propaganda dels Estats Units sobre la situació dels drets humans a l'illa i denuncia que les "mentides i tergiversacions d'aquest document només pretenen justificar la cruel política de bloqueig". "Rebutgem categòricament el contingut de l'informe del Departament d'Estat sobre la situació dels drets humans a Cuba que el Govern dels EUA s'arroga el dret a emetre, ignorant el seu propi rècord d'abusos dins del seu país i al món", afirmà el Ministeri de Relacions Exteriors de l'illa. També Xina i Rússia han replicat amb contundència a l'hipòcrita propaganda dels EUA del genocida sionista Obama i l'ebria Clinton. Amnistia Internacional recorda que, malgrat la promesa d'Obama de tancar la presó per al 22 de gener de 2010, a mitjans d'aquest mes havia encara en ella 171 detinguts (foto).

La Cancelleria cubana denuncia que "les mentides i tergiversacions" d'aquest informe "només responen a la desesperada necessitat" que té el govern nord-americà de "justificar la cruel política de bloqueig contra Cuba, que és rebutjada cada dia més dins i fora dels EUA".

La declaració està subscrita per Josefina Vidal, directora per als assumptes relacionats amb els Estats Units i en ella assegura que "la singularització" de Cuba en aquest informe "no té res a veure amb la situació real dels drets humans" a l'illa: "Cuba ha fet una contribució fonamental al respecte dels drets humans al país i al món", sosté.

Segons la cancelleria cubana, "molts dels drets que els cubans gaudeixen i tenen assegurats constitueixen una quimera per a la majoria de la població del planeta, incloent una part important de la dels EUA".

"El mateix succeeix a escala internacional, on la presència de Cuba en altres països només pot associar-se a la tasca humanitària de curar i ensenyar, en contrast amb les aventures agressives i intervencionistes dels EUA que continuen causant víctimes innocents entre la població civil de moltes nacions", afegeix.

Xina replica a la propaganda nazi dels EUA amb un document sobre la falta de drets humans als EUA

L'Oficina d'Informació del Consell d'Estat o gabinet de la Xina va donar a conèixer el Registre de Drets Humans dels Estats Units el 2010 en resposta a l'Informe Anual per Països sobre Pràctiques de Drets Humans el 2010 publicat el 8 d'abril pel Departament d'Estat nord-americà .

Els informes nord-americans estan "plens de distorsions i acusacions sobre la situació dels drets humans en més de 190 països i regions, inclosa la Xina. No obstant això, Estats Units ignora la seva pròpia situació de drets humans terrible i poques vegades l'esmenta", diu el informe elaborat per la Xina.

Estats Units ha convertit els drets humans en "un instrument polític per difamar la imatge d'altres nacions i per aconseguir els seus propis interessos estratègics", diu l'informe.

L'informe redactat per la Xina il · lustra un historial funest dels Estats Units sobre els seus propis drets humans i indica que no es pot justificar que aquest país pretengui ser la "justícia en drets humans" del món.

"No obstant això, any rere any publica l'Informe Anual per Països sobre Pràctiques de Drets Humans per acusar i culpar a altres països per les seves pràctiques de drets humans", diu el registre xinès.

Aquestes accions evidencien completament la hiprocresía dels Estats Units en exercir criteris dobles sobre drets humans i el seu pla maliciós de buscar l'hegemonia amb el pretext dels drets humans, afegeix.

El document xinès aconsella al govern nord-americà que "prengui mesures concretes per millorar la seva pròpia situació dels drets humans, que examini i rectifiqui les seves activitats en aquest terreny i que aturi els seus actes hegemònics, que consisteixen en utilitzar els 'drets humans' per interferir en els assumptes interns d'altres països".

Violació dels drets ciutadans als EUA

Als Estats Units, la violació dels drets civils i polítics dels ciutadans duta a terme pel govern és severa, indica l'informe.

La privacitat del ciutadà ha estat soscavada. Més de 6.600 viatgers havien estat sotmesos a revisions amb dispositius electrònics entre l'1 d'octubre de 2008 i el 2 de juny de 2010, gairebé la meitat d'ells ciutadans nord-americans, indica l'informe, que cita xifres publicades per la Unió Americana per les Llibertats Civils (ACLU en anglès) el setembre de 2010.

El document indica que l'abús de la violència i la tortura de sospitosos per obtenir confessions és greu en el sistema de justícia nord-americana i que "amb força freqüència ocorren condemnes injustes".

Mentre advoca per la llibertat d'Internet, Estats Units en realitat imposa una restricció força estricta al ciberespai, diu l'informe.

Estats Units aplica criteris dobles sobre la llibertat d'Internet en sol·licitar "llibertat d'Internet" il·limitada en altres països, el que es converteix en un important instrument diplomàtic perquè els Estats Units exerceixi pressió i busqui l'hegemonia, mentre imposa fortes restriccions dins del seu propi territori. Estats Units es considera a si mateix com "el far de la democràcia". No obstant això, la seva democràcia està basada en els diners, afegeix el document.

D'acord amb informacions periodístiques de 2010, els candidats per la Cambra de Representants i pel Senat nord-americans van batre els rècords de recaptació de diners per a una elecció intermèdia, en obtenir més de 1.500 milions de dòlars USA fins al 24 d'octubre. L'elecció intermèdia, sostinguda al novembre de 2010, finalment va costar 3.980 milions de dòlars USA, la més costosa en la història nord-americana.

EUA al cap dels crims violents al món

Una de cada cinc persones és víctima d'un crim als Estats Units cada any, diu l'informe. Estats Units registra la incidència més alta a nivell mundial de crims violents i les vides, propietats i seguretat personal dels seus habitants no són protegides degudament, afegeix, especialment les minories ètniques brutalment marginades i maltractades en el que és racisme endèmic i institucional.

El 2009, els residents nord-americans majors als 12 anys d'edat van patir un total estimat de 4,3 milions de crims violents, 15,6 milions de delictes a la propietat, així com 133.000 robatoris personals, de manera que la xifra de víctimes va ser de 17,1 per cada 1.000 persones, d'acord amb el Departament de Justícia nord-americà.

Estats Units també ocupa el primer lloc en el món en termes del nombre d'armes de propietat privada i té una elevada incidència de crims relacionats amb armes, indica l'informe. El control dels Estats Units sobre la ja desenfrenada possessió d'armes al país és lax. Aproximadament 90 milions de persones tenen uns 200 milions d'armes als Estats Units, país amb una població d'uns 300 milions d'habitants.

Les estadístiques demostren que en aquest país hi va haver 12.000 homicidis causats per armes a l'any. Nombrosos tirotejos, freqüents en campus d'universitats nord-americans, han passat en els anys recents, afegeix el document.

Les minories als EUA registren una elevada proporció de pobresa


La proporció de pobresa entre les minories dels Estats Units és molt elevada, d'acord amb el Registre de Drets Humans dels Estats Units el 2010 publicat avui per la Xina.

La proporció de pobresa dels negres era de 25,8% el 2009, i de la gent d'origen hispà i asiàtic era de 25,3 i de 12,5%, respectivament, molt superior a la dels blancs no hispans, que se situava en 9,4%, afegeix l'informe, emès per l'Oficina d'Informació del Consell d'Estat (gabinet de la Xina), amb base en xifres dels mitjans de comunicació nord-americans.

Una enquesta publicada per l'Associació Americana de Persones Retirades el 23 de febrer de 2010 indicava que en els 12 mesos passats, una tercera part dels afroamericans de 45 anys en amunt tenia problemes per pagar la renda o les hipoteques, 44% tenia problemes per pagar els articles de primera necessitat, com aliments i serveis públics.

D'acord amb l'informe, els grups minoritaris estadodunidencs s'enfronten a una desigualtat òbvia en educació i l'atenció mèdica per als afroamericans és preocupant.

Amnistia Internacional recordar que, malgrat la promesa d'Obama de tancar la presó per al 22 de gener de 2010, a mitjans d'aquest mes havia encara en ella 171 detinguts

Amnistia Internacional (AI) ha demanat avui al president dels Estats Units, Barack Obama, que tanqui la presó de Guantánamo (Cuba) i posi fi a aquest "atac sistemàtic contra els drets humans", en vigílies del desè aniversari de la transferència dels primers presos a aquesta base.

En un comunicat, AI, amb seu a Londres, anuncia els actes previstos amb motiu de l'aniversari, que es compleix l'11 de gener de 2012 i que inclouen la publicació d'un exhaustiu informe sobre el centre de detenció i l'escenificació davant de la Casa Blanca (EU) d'una cadena humana de voluntaris vestits amb la granota taronja que porten els reclusos a Guantánamo.