diumenge, 11 de setembre de 2011

10.000 persones participen en la manifestació independentista de la Diada












Unes 10.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, han participat aquesta tarda en la manifestació independentista que cada any se celebra l'11 de setembre a la tarda per commemorar la Diada Nacional de Catalunya. Els manifestants, entre ells militants i simpatitzants de formacions com ERC, ICV-EUiA, SI i d'altres col.lectius que reclamen la independència de Catalunya, han sortit de la plaça Urquinaona i han acabat la marxa a l'Arc de Triomf, encara que una part de els manifestants han continuat fins al Fossar de les Moreres.

La Diada d'aquest any s'ha celebrat en un context polític marcat per la interlocutòria del TSJC que obliga la Generalitat a adaptar el seu model lingüístic perquè el castellà sigui també llengua vehicular, i en la manifestació també s'han pogut veure pancartes en defensa del català.

Un exemple d'això és la petita pancarta, feta amb una cartolina, que portava un nen: "Jo no tinc cap problema AMB els llengües. Català = notable. Castellà = Notable. I tu?" (Jo no tinc cap problema amb les llengües. Català = Notable. Castellà = Notable. I tu?).

Com és habitual, no hi ha hagut pancarta unitària, i cada formació independentista s'ha manifestat per separat, seguida pels seus simpatitzants.

La delegació d'ERC, encapçalada pel seu president actual, Joan Puigcercós, i pel seu successor i actual líder republicà, Oriol Junqueras, s'ha manifestat després d'una pancarta que demanava simplement "Independència".

Solidaritat Catalana per la Independència reclamava en el seu pancarta "Som una nació. Volem un Estat Propi" (Som una nació. Volem un Estat propi), i el dirigent de l'esquerra abertzale Txelui Moreno ha acompanyat els diputats de SI Uriel Bertran i Alfons López Tena.

Col.lectius com les CUP, Endavant o Maulets, per la seva banda, han marxat després d'una pancarta unitària que deia: "Pels drets socials i nacionals. Independència i socialisme. Països Catalans".

Durant la manifestació, marcada per les banderes estelades i els càntics sobiranistes, també s'han pogut veure pancartes en record de l'exdirigent d'ERC Heribert Barrera, mort recentment.

La manifestació s'ha iniciat amb gairebé una hora de retard sobre l'horari previst (les cinc de la tarda) perquè ERC ha organitzat un dictat col.lectiu per remetre al TSJC centenars de cartes en defensa de la immersió lingüística.

Javier García Albiol (PP) escridassat i qualificat de 'fatxa, botifler i nazi', amb un clam a Badalona per l'Independència

Àmpliament escortat per les forces repressives i amb alta tensió en l'ambient, en aparèixer Javier García Albiol (PP), l'alcalde feixista de Badalona, mig miler d'assistents a l'acte d'homenatge als catalans que defensaren Catalunya contra l'invasor borbònic, l'han rebut amb xiulets i esbroncades, amb qualificatius de "fatxa, botifler i nazi" i amb un clam per l'Independència.

L'enèmic del poble de Badalona, domicilat al barri del Turò Park de la fatxenda barcelonina, ha estat rebut per la ciutadania als crits de 'nazi, fatxa i botifler'

Javier García Albiol (PP), ha estat escridassat i desqualificat amb crits de: "Fora, fatxa, botifler i nazi" i demanant la seva dimissió, a l'anar a l'ofrena floral que han organitzat entitats associatives de la ciutat amb motiu de la Diada de Catalunya. Àmpliament escortat i amb tensió en l'ambient, en aparèixer Albiol els més de 300 assistents a l'acte l'han rebut amb xiulets, esbroncades i al crit unànime de "fora" i demanant la independència, mentre uns pocs dels presents s'atrevien a saludar-lo.

En declaracions als mitjans, Albiol ha justificat sa presència dient que aquesta celebració -organitzada per les entitats davant la provocació del nazionalista espanyol- ha estat pagada per l'Ajuntament, com si l'Ajuntament es nodrís dels seus diners i no dels impostos que paga el poble i que ells defrauden impúdicament, i ha insistit en justificar que si no s'ha celebrat l'acte institucional és per culpa de CiU, ERC i ICV-EUiA. També ha avançat que l'any que ve -si encara segueix a l'alcaldia gràcies als "nacionalistes" d'Artur Mas- tornarà a hissar la bandera borbònica al consistori l'onze de setembre.

Els veïns tancats al CAP de Badia denuncien la manca de seguretat a les nits


Els usuaris tancats al CAP de Badia del Vallès afirmen que fa tres dies que els han deixat sense seguretat durant la nit, a més, asseguren que durant la nit de dissabte el centre d’atenció primària ha quedat completament obert. A Barcelona, les protestes contra el tancament de l’Hospital Dos de Maig, arriben als dos mesos.

Segons un portaveu dels veïns, l’empresa de seguretat privada no ha volgut tancar les portes del centre amb ells a dins. Segons els tancats, fa tres dies que passen la nit a l’ambulatori sense cap zelador i han recordat que abans les portes es tancaven per motius de seguretat i perquè no pogués entrar-hi ningú. Els veïns han anunciat que ho denunciaran i han advertit que, tot i això, tornaran aquest diumenge a la nit a fer la protesta. Fa 55 nits que dormen a l’interior de l’ambulatori com a protesta pel tancament nocturn del centre.

A Camprodon, unes 500 persones s’han manifestat aquest dissabte a la tarda per reclamar que es reobri el CAP a les nits. Amb el lema “La Vall de Camprodon té dret a la salut”, els sis municipis que formen part de la mancomunitat han mostrat el seu malestar per la decisió de tancar l’ambulatori durant les nits. Els veïns consideren que amb aquesta mesura se’ls deixa “com una zona de muntanya de segona categoria” i argumenten que les distàncies amb l’hospital de Campdevànol, a 40 quilòmetres, i l’envelliment de la població haurien de fer reconsiderar la decisió del Departament de Salut.

Les protestes contra el tancament de l’Hospital Dos de Maig arriben als dos mesos


D’altra banda, les protestes per les retallades en sanitat tampoc s’aturen a l’hospital de la Creu Roja, al carrer Dos de Maig de Barcelona. Els usuaris d’aquest centre van ser dels primers a plantar les tendes de campanya a l’exterior de l’hospital per oposar-se al tancament. Tot just ara, s’han complert dos mesos de l’inici d’aquesta protesta. Durant aquest temps no s’ha aclarit el futur del centre, però la Conselleria de Salut s’ha compromès a estudiar un projecte de la direcció per salvar l’hospital i evitar l’acomiadament dels 400 treballadors.

El govern de feixistes CiU-PP cada cop més lluny del poble

Tornen a separar el poble del monument a Rafael Casanova: La ciutadania queda a cent metres del monument, on institucions, entitats i partits van fent les ofrenes, lluny del poble i les escridassades contra els feixistes que en nóm de Catalunya la venen, la corrompeixen i l'humilien amb la seva desvergonya hipócrita. De la mateixa manera que l'any passat, en que el botifler "socialista" Montilla va decidir separar-se del poble, els mossos d'esquadra han eixamplat el perímetre de seguretat per la burgesia feixista al voltant del monument a Rafael Casanova, tallant l'accés al tram de la ronda de Sant Pere. Foto: El govern feixista de Mas i concubines fent teatre lluny del poble.

Els ciutadans queden així a un centenar de metres del monument, molt allunyats de les ofrenes teatrals der botiflers, traidors i feixistes que al llarg del matí van fent 'institucions', entitats i partits. En canvi, enguany l'estàtua de Rafael Casanova ha recuperat l'estelada que l'any passat va perdre.

11-S-1640-1714: "...Ara el rei nostre senyor, declarada ens té la guerra: Segueu arran!


La versió antiga, i més actual que mai, del Cant dels Segadors.

La España inexistente: La conjura de los Faisanes a 350 años de la Paz de los Pirineos


¿Dónde estaba España en 1699 ?

L'antropòleg Roger Costa explica l'història de l'himne de Catalunya, Els Segadors, i la seva adaptació sobre la música dels "Tres segadors", una cançó erótica tradicional que és comú al folklore castellà (la canta el Nuevo Méster de Juglaría tot i que amb altre música) i català.


El humillante Tratado de Utrecht o Cuando las familias monárquicas europeas se repartieron las Españas y las arruinaron


Amb documents de l'arxiu de la BNE originals del Tractat d'Utrecht, signat el 1913 i revisat i proclamat el 1714 per les families monàrquiques d'Europa al marge dels seus pobles i nacions.