dimarts, 30 de novembre de 2010

Per qui treballa Assange: Per Austràlia o per Israel?

L'analista polític internacional James Petras va destacar ahir que el portal Wikileaks encara no ha revelat les veritables intencions que el Govern dels Estats Units té per atacar a les nacions progressistes del món: "No revelen les veritables polítiques d'EUA amb la resta del món. Per què no esmenten el suport d'EUA als terroristes que operen a l'Iran posant cotxes bomba i matant científics?". "En aquests documents hi ha un mateix patró: Els adversaris d'Israel són els que estan sortint afectats", s'estranya també Wayne Madsen.

"Si més no fins ara, Wikileaks no està presentant cables que revelin les pràctiques nord-americanes, per exemple les pràctiques dels assassins israelians que col.laboren amb la CIA (Agència Central d'Intel ligència)", ha subratllat.

Petras es va preguntar: "Per què hi ha tants cables criticant però sense esmentar el veritable atac dels Estats Units i Israel? Hi ha una selecció dels cables".

L'atemptat bomba al nord-est de Teheran (capital) de l'Iran, que es va cobrar la vida d'un científic iranià i deixà ferides tres persones: "És una indicació que estan implementant les polítiques anunciades per l'Estat d'Israel, d'assassinar a qualsevol oficial vinculat amb qualsevol programa nuclear "amb fins cívics o medicinals".

"No necessitem buscar a Wikileaks, és una notícia pública que Israel treballa amb grups terroristes per llançar aquests actes, ells mateixos diuen que s'han infiltrat a diversos agents operant a l'Iran", ha subratllat.

L'analista polític va emfatitzar que el lloc Web no "fa esment sobre Washington i la seva intromissió en la política de Veneçuela. WikiLeaks no ha produït res d'això, només comentaris d'un ambaixador francès atacant el president (Hugo) Chávez".

Petras va manifestar els seus dubtes sobre la documentació de la pàgina web: "Jo tinc dubtes ara d'aquestes documentacions de WikiLeaks".

Ha indicat que WikiLeaks no "revela coses més importants, els cables sobre Veneçuela només parlen d'una ambaixador francès dient mentides, que el Brasil està cansat de les polítiques del president Chávez".

"Jo crec que hi ha coses en els documents que són molt negatives sobre els governants, però són només atacs personals, no tenen continguts", va assenyalar.

Per la seva banda, l'escriptor i analista polític, Wayne Madsen va considerar que "hi ha acusacions legítimes pel que fa a aquests documents".

"En aquests documents és el mateix patró, els adversaris d'Israel són els que estan sortint afectats", va sostenir.

L'analista va insistir que cal investigar si els documents filtrats a WikiLeaks "han estat seleccionats per beneficiar a uns països i perjudicar altres".

Va assenyalar que només el president iranià, Mahmud Ahmadinejad "ha restat importància a les publicacions i considera que és una maniobra nord-americana per a incrementar el caos entre els països àrabs".

Sírius ha trobat aquesta dada sobre un veterà de Vietnam, mort per càncer de pulmó al 2009, quina foto és un clon de Julian Assange: William Victor Assange (30 May 1945 - 18 September 2009) "Billy" Assange: Se'ns ha informat que Billy Assange va morir a l'Hospital Mont Druitt el divendres 18 de setembre a causa d'un càncer de pulmó diagnosticat fa poc. Billy va serví a la 2 Platoon, com explorador de la companyia fins a rebre ferides greus en un incident en batalla, el setembre de 1966 i va ser retornat a Austràlia.

El funeral tingué lloc a les 12:00 hores del divendres 25 de setembre de 2009, al Castlebrook Memorial Park a Rouse Hill, NSW, li sobreviuen la seva esposa, Lynette i les seves tres filles...

De Julian no se sap més que el que ell ha dit: Nascut el 1971 a Townsville, Queensland, al 1971, pel que hauria de tenir 39 anys, i no els cabells blancs com ja té, més propis d'un adult de 50 ó 60 anys, tot i que molt ben cuidat, sens dubte.

Un exemple de document contradictori amb els fets sionistes

Avui la premsa sionista destaca un document de Wikileaks totalment contradictori amb els fets reals i l'intransigència de Netanyahu i el seu ministre racista i moldau, Liebermann:

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, dóna suport a un intercanvi territorial amb els palestins per arribar a un acord de pau, segons un dels cables que Wikileaks ha penjat a internet.

Es tracta de la primera vegada que un document oficial, en aquest cas despatxat des de l'Ambaixada dels Estats Units a Tel Aviv, deixaria al descobert la posició del primer ministre israelià sobre un dels assumptes claus del estancat procés negociador a l'Orient Mitjà.

No vol controlar ni Gaza ni Cisjordània

Segons el document, del qual es fan ressò avui els mitjans locals israelians, després de les eleccions de febrer de 2010 Netanyahu s'hauria expressat davant diplomàtics nord-americans a favor d'un intercanvi territorial amb el futur Estat palestí.

Aquest canvi permetria a Israel annexionar-se tres grans blocs de colònies a Cisjordània -Maale Adumim, Gush Etzion i Ariel- i evitar el trasllat a territori israelià de desenes de milers de colons.

Aquest "principi" tindria el suport del ministre d'Afers Exteriors, l'ultradretà Avigdor Lieberman, però mai ha estat recolzat ni expressat públicament pel primer ministre.

Guillot i Nuet presenten un veto als pressupostos

Els senadors Jordi Guillot (ICV) i Joan Josep Nuet (EUiA), adscrits al Grup de l'Entesa, han presentat un veto als pressupostos generals de l'Estat en el seu tràmit al Senat. També han presentat conjuntament un total de 695 esmenes. Hi ha moltes possibilitats que el veto prosperi i els pressupostos del Govern del PSOE siguin rebutjats. En la seva argumentació els senadors qualifiquen el projecte pressupostari com de "concessions de Zapatero als mercats i a les grans empreses a costa de treballadors, autònoms i Pimes", perquè "la crisi que van provocar els de dalt la paguin els de baix".

Assenyalen també que "les retallades en polítiques socials, inversions o investigació i desenvolupament són inassumibles des de postulats d'esquerra i pensant en la majoria de la societat espanyola".

Finalment han assenyalat que Zapatero ha enterrat definitivament la il.lusió i les esperances d'una part de l'esquerra i que es requereix una nova aposta de present i de futur per al rearmament polític d'una esquerra de veritat, capaç de combatre eficaçment el discurs de la dreta i no plegar-se en la pràctica a aquest, aplicant les seves polítiques

ATTAC i altres convoquen protesta davant el Santander

Avui 30-N, ATTAC ACORDEM, afectats per l'embargament hipotecari i altres associacions i moviments cívics, donen suport a la convocatòria -que llança la PLATAFORMA DE DEFENSA I MOVIMENT CIUTADÀ (informació i denúncia d'abusos i injustícies socials)- d'una jornada de protesta general contra la banca, al Passeig de Gràcia, 5, a Barcelona, davant del Banc de Santander, des de les 10'30 h del matí fins a les 20 h. ATTAC ACORDEM crida als ciutadans i ciutadanes de Barcelona a participar a la protesta.

José Luis Burgos és una de les moltes persones que perden el seu habitatge afectades per les hipoteques en aquest país, però a més amb l'agreujant d'una patent injustícia i lectura esbiaixada, per part dels jutges, a l'hora de jutjar les condicions de la hipoteca. Els jutges clarament han defensat els interessos ilegítims del Banc de Santender i l'habitatge del nmembre d'ATTAC surt el 15 de desembre a subhasta.

José Luis es posà ahir, 29 de novembre, en vaga de fam a la porta de la seu del Banc de Santender, dia i nit. Fa una mica de por sabent-hi que va en cadira de rodes i té mala salut, sabent que és a la intempèrie i que es pronostica molt fred. Ell està convençut que plantarà batalla al Banc de Santander, i la plataforma demana "que no parem fins a aconseguir que el Santander desisteixi dels seus propòsits i anul.li la subhasta del seu habitatge".

Té pagat un 75% de l'habitatge i l'assegurança hauria de haver-li cobert la resta, però la banca només mira el benefici i qualsevol idea de justícia o humanitat li és aliena.

José Luis representa en aquests moments, no només la dignitat d'ell i la seva família, representa la dignitat d'afectats, d'ATTAC i de tota la societat.

El PC moldau cerca socis per una coalició

El Partit Comunista de Moldàvia va guanyar en les eleccions parlamentàries anticipades, celebrades el diumenge passat, i busca formar una coalició amb altres partits per elegir el cap d'Estat i posar fi a la perllongada crisi institucional al país. Els comunistes moldaus van reunir el 39,3% dels vots amb el 100% dels sufragis escrutats.

Per la seva banda, les formacions polítiques que componen l'Aliança per a la Integració Europea (AIE) -el Partit Liberal-Democràtic, el Partit Democràtic i el Partit Liberal- van rebre el 29,4%, el 12,7% i el 10% respectivament dels vots d'electors moldaus.

Així mateix, el partit Partit Comunista de Moldàvia obtindrà 44 escons al parlament i l'AIE, 59 escons.

No obstant això, d'acord amb la legislació moldava, el president del país el vota el parlament en votació per majoria simple (61 vots de 101 diputats que formen el Legislatiu), que no té cap dels partits que va participar en els comicis.

En aquest sentit, el líder comunista, Vladimir Voronin, va anunciar que el seu partit està disposat a compondre aliances amb altres forces polítiques per posar fi a la crisi política al país.

En les eleccions parlamentàries anticipades a Moldàvia van participar 20 partits polítics i 19 candidats independents, l'índex d'afluència a les urnes va ser del 58,9%, segons fonts de Comissió Electoral Central (CEC) del país.

La designació del president pel Parlament ha provocat un bloqueig polític a Moldàvia des de finals 2009.

Zapatero i Espanya gossos fidels de l'amo EUA

Estats Units va pressionar al Govern espanyol per "frenar o boicotejar" les causes judicials obertes a Espanya contra polítics i militars nord-americans involucrats en el 'cas Couso', tortures a Guantánamo, o segrestos en vols de la CIA. En els documents secrets i reservats filtrats per Wikileaks es desprèn que l'ambaixador entre els anys 2005 i 2009, Eduardo Aguirre, havia dirigit nombroses pressions sobre el Govern espanyol i les autoritats judicials.

També es relata que els EUA havien comptat amb el suport de contactes com el fiscal general de l'Estat, Cándido Conde-Pumpido i el fiscal en cap de l'Audiència Nacional, Javier Zaragoza.

Se m'està acabant la paciència davant els comentaris tan deslleials del PSOE

Entre aquestes pressions destaca la dirigida al març de 2007 a Carles Casajuana, llavors assessor diplomàtic a la Moncloa, a qui li va advertir: "Se'm està acabant la paciència davant els comentaris tan deslleials del PSOE i els seus aliats sobre EUA", en referència a les crítiques en el quart aniversari de la invasió de l'Iraq. També apunta que un avís "semblant" es va enviar al llavors secretari d'Organització del PSOE, José Blanco.

'Cas Couso'


Segons l'anàlisi d'El País, EUA va comptar amb la col.laboració d'autoritats del Govern i amb informació sobre la marxa de les causes judicials obertes a l'Audiència Nacional sobre la mort del càmera de Telecinco José Couso a Bagdad per trets d'un tanc nord-americà.

Els documents filtrats per Wikileaks assenyalen la col.laboració del fiscal general de l'Estat i dels fiscals Javier Zaragoza i Vicente González Mota.
Un document datat a la primavera del 2007 destaca que el Govern espanyol estava ajudant, concretament, en el 'cas Couso'.

Segons el document secret, a l'abril d'aquest any, en una trobada entre l'ambaixador Aguirre i la vicepresidenta Maria Teresa Fernández de la Vega, aquesta li va assegurar que "estava molt implicada en el seguiment del cas" i que "una de les opcions que s'estaven sospesant era la de presentar un recurs".

El gener de 2007, Conde-Pumpido va mantenir una entrevista amb l'ambaixador Aguirre per tractar el cas Couso. El fiscal general de l'Estat va explicar que el Govern no podia fer res en aquest cas, però que els fiscals "seguirien oposant-se" a les ordres de detenció contra els tres militars implicats.

Per la seva banda, el fiscal Javier Zaragoza es va dirigir al maig de 2007 el conseller polític nord-americà per informar-lo que s'havia oposat al processament de tres militars nord-americans acusats de la mort de Couso.

Les tortures de Guatánamo a l'Audiència Nacional

Un altre dels casos més rellevants és de la causa oberta a l'Audiència Nacional per les tortures a Guantánamo. EUA expressar la seva preocupació per la possible aplicació a Espanya de la jurisdicció universal a l'hora de jutjar crims comesos en altres països.

"Un tema recent i irritant en les relacions bilaterals es refereix als esforços d'alguns jutges que invoquen la jurisdicció universal per a processar a ex alts càrrecs del Govern dels EUA per la seva presumpta implicació en tortures a Guantánamo", assenyala un document secret redactat el juny de 2009, amb motiu de la visita a Madrid de la fiscal general dels EUA, Janet Napolitano, en la qual es va reunir, entre altres, amb el ministre d'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba.

A l'abril de 2009 el senador nord-americà Mel Martínez, de visita a Espanya, es va dirigir al llavors secretari d'Estat d'Afers Estrangers, Ángel Lossada, per transmetre-li que la investigació sobre les tortures a Guantánamo "no seria entesa ni acceptada als EUA i que tindria un enorme impacte en les relacions bilaterals".

Lossada va respondre que "el Govern espanyol comunicaria a Conde-Pumpido que la postura oficial de l'Administració era que el Govern no estava d'acord amb l'Audiència".

Per la seva banda, Zaragoza es va reunir a l'abril de 2009 amb alts càrrecs de l'ambaixada per explicar-los les claus del cas de Guantánamo, dies abans de rebutjar la investigació del mateix, i els va traslladar que faria tot el possible perquè el cas no caigués en mans del jutge Baltasar Garzón.

Sindicats i ATTAC exigeixen la taxa a les transaccions financeres

CCOO, UGT, la 'Plataforma 2015 i més' i ATTAC llancen una campanya contra els paradisos fiscals. Tracten d'integrar a la societat civil i a les administracions locals en un gran moviment dirigit contra "els veritables causants de l'atur" i que s'estableixi a l'Unió Europea un impost sobre les transaccions financeres especulatives i l'eliminació dels paradisos fiscals, per a això demanen l'adhesió de totes les organitzacions de la societat civil (sindicats, ONG, associacions, Plataformes, Fòrums socials...).

La campanya identifica els components del sistema financer com "els veritables causants de l'atur, la precarietat i escassetat" que s'han produït durant aquesta crisi. Pel que fa al seu objectiu, la iniciativa pretén "pressionar" per aconseguir "una sortida de la crisi" que no paguin "els de sempre", que doti d'ingressos públics suficients per evitar "les retallades socials" del "precari" Estat de Benestar . A més, instarà als Parlaments Autonòmics, Diputacions provincials i Ajuntaments a aprovar mocions a favor d'un impost a les Transaccions Financeres (ITF) i demanarà el seu trasllat al Govern del Regne i Parlament Espanyol i Europeu.

"L'impost (ITF) que propugnem ha d'afectar la totalitat dels mercats financers subjectes a moviments especulatius", va afirmar un portaveu dels promotors de la campanya. Aquest impost ha de ser prou alt com per combatre els atacs "especulatius", va afegir, en referència al que actualment pateixen els països perifèrics de la zona euro. "Les mesures contra la utilització dels paradisos fiscals han de ser eficaços", ha afegit.

"Ni la política econòmica que ha emprès el Govern, ni la reforma laboral, ni l'anunciada reforma de les pensions són les úniques polítiques possibles", van afirmar. "Entenem que, en la recent vaga general, s'ha manifestat el gran malestar de la ciutadania per la dictadura dels especuladors internacionals" va assegurar. "No podem resignar-nos i acceptar negociar en el terreny de joc que un escàs nombre de persones avaricioses volen imposar", van sentenciar.

Cuba salva Haití, mentre el feixisme manipula

El febrer de 2010, la CNN va fer passar per espanyol a un metge cooperant cubà que atenia a la població damnificada per l'últim terratrèmol a Haití. La Televisió Cubana ho va denunciar. Ara, amb l'epidèmia de còlera, la història de silenci i manipulació sobre la Brigada Mèdica Cubana a Haití es repeteix. Fa uns dies, Valerie Amos, secretària general adjunta de Nacions Unides per a assumptes humanitaris, destacava el paper solidari de Cuba contra l'epidèmia de còlera a Haití.

Nigel Fisher, coordinador humanitari de la Missió d'Estabilització de l'ONU a Haití, afirmava, dies després, que la Brigada Mèdica Cubana té al seu càrrec la majoria dels centres d'atenció contra l'epidèmia de còlera, que totes les investigacions apunten que va estar provocada des del campament dels cascos blaus del Nepal.

Mentrestant el còlera avança amb la mateixa velocitat amb la que s'acosta el dia de votació i ha enviat a l'hospital a més de 20.000 persones, des que es va detectar el primer cas el 19 d'octubre. Unes xifres oficials que per aquesta crònica, hi va haver d'anar canviant diverses vegades a mesura que avançava el dia i que dóna compte del
ritme al que avança el còlera: 1.160 morts a primera hora, 1.250 a mig matí i 1.344 al vespre.

El fet que Cuba, un país del Sud bloquejat econòmicament, sigui exemple de comportament internacional en matèria humanitària per a les Nacions Unides, hauria de ser notícia, donada la seva excepcionalitat.

Però la majoria dels grans mitjans internacionals no s'han volgut donar per assabentats. Ara, amb motiu de les eleccions presidencials, Haití torna a rebre números corresponsals de premsa estrangera. Molts ja estan relatant el treball humanitari de les ONG, especialment de les dels seus països d'origen (4). Però de la solidaritat mèdica cubana que-recordem-, porta la majoria dels centres d'atenció contra el còlera, ni mitja paraula.

Un cas curiós és la crònica, del dia 25 de novembre, de la periodista de Televisió Espanyola Sagrario García Mascaraque. Des d'un centre de Metges sense Fronteres a Haití, no només no esmentava a Cuba, sinó que afirmava que el 80% de les persones malaltes de còlera són ateses per l'esmentada ONG. Si tenim en compte que aquesta periodista és corresponsal permanent a l'Havana, on és impossible que no s'hagi informat de la magnitud de l'ajuda mèdica cubana a Haití, només es pot concloure que la seva omissió és intencionada i una mostra més de l'habitual censura sobre qualsevol informació que pugui presentar aspectes positius de Cuba.

Dies abans de la seva crònica, Stefano Zannini, cap de la missió a Haití de l'ONG esmentada, Metges Sense Fronteres, afirmava que "és preocupant que cinc setmanes després (del primer brot de còlera) el 80% de la atenció mèdica l'estan proporcionant dos actors". I esmentava a la Brigada Mèdica Cubana i l'ONG Metges sense Fronteres. Però la corresponsal de Televisió Espanyola va preferir fer la seva particular selecció d'actors solidaris, eliminant de la informació el gegantí esforç realitzat per Cuba. I és que els més de tres milions d'espectadors del Telenotícies de Televisió Espanyola podrien estranyar que un país demonitzat com Cuba sigui finalment el més solidari.

Holanda: Un bisbe salesià violador i altre encubridor

Sent encara un jove sacerdot, el bisbe holandès Jan Ter Schur (foto) va abusar sexualment d'un menor d'edat. Si bé ja el 2008 estava al tant del fet, el bisbe de Rotterdam, Van Luyn, ho va ocultar. Entre 1948 i 1953, l'alumne va ser víctima de greus abusos sexuals per part de set sacerdots salesians, entre ells el llavors pare Ter Schur. El prelat va exercir com a bisbe de la ciutat de Den Bosch entre 1985 i 1998.

La víctima, que prefereix romandre anònima, ha obtingut una indemnització de 16 mil euros de l'ordre dels Salesians de Don Bosco. En un acord segellat l'any 2003, sis mesos després de la mort del bisbe Ter Schur, els Salesians li van concedir a la víctima la indemnització financera pels danys immaterials que va patir. Entre 1948 i 1953, l'alumne en qüestió va ser víctima de greus abusos sexuals per part de set sacerdots salesians, entre ells el llavors pare Ter Schur.

A finals de la dècada dels cinquanta, l'escenari dels fets, Huizen Don Rua, es va traslladar a la localitat de 's Heerenberg, i des de començaments d'aquest any, les revelacions sobre abusos a gran escala ocorreguts allà van desencadenar una onada de publicacions sobre abusos sexuals en el si de l'Església Catòlica.

El passat mes de març, la comissió eclesiàstica Ajuda i Dret qualificat de 'plausible' que la víctima en qüestió hagi estat objecte de reiterats abusos pels set sacerdots. La comissió es va manifestar convençuda de la veracitat de les acusacions, no només per la detallada descripció dels fets presentada per la víctima, sinó perquè s'ha establert que, durant tota la seva vida, ell ha patit els efectes de carregar amb un gran secret, amb totes les conseqüències d'això.

En el seu dictamen, la comissió imputa a l'ordre dels Salesians falta d'unes adequades protecció i ajuda a menors que estaven sota la seva custòdia. En el passat mes d'abril, poc després de donar-se a conèixer la decisió de l'esmentada comissió, Jos Claes, el principal responsable de l'ordre dels Salesians a Holanda i Flandes, va presentar les seves disculpes a la víctima en nom de la congregació.

Van Luyn no va fer cas al denunciant
Després d'elevar una queixa que va ser desatesa pel bisbe de Rotterdam, Ad van Luyn, la víctima va acudir a la comissió Ajuda i Dret. En els anys setanta, el bisbe era la més alta autoritat holandesa de l'ordre salesiana.

El 2008, la víctima va escriure diverses cartes al bisbe perquè, passats 5 anys de la signatura de l'acord, encara patia les conseqüències dels abusos. Van Luyn no va reaccionar a les seves repetides peticions d'enfrontar públicament els abusos comesos a la congregació.

Sis mesos després de la primera carta, la víctima va rebre per primera vegada una resposta, d'un col.laborador de Van Luyn, en la qual se li comunica que el bisbe "ha pres nota del que vostè li ha escrit, però no reconeix la seva participació en els fets ni en la descripció del que lega vostè haver patit".

La comissió investigadora -que segons les últimes dades ha rebut ja més de 350 denúncies- està encapçalada pel polític democristià, expresident del Parlament i exalcalde de l'Haia, Wim Deetman, de confessió protestant.

El passat mes de setembre va sortir a la llum un cas d'abusos en què per primera vegada es va implicar a un bisbe holandès.

Llavors, un home de 64 anys que tenia 13 quan presumptament van ocórrer els fets, va denunciar al bisbe retirat Jo Gijsen per mirar d'amagat mentre es masturbava a la seva habitació en el seminari.

Gijsen, prelat de Roermond (est del país) entre 1972 i 1993, ha negat les acusacions.

L'abocament del Golf de Mèxic atura la Corrent del Golf

Els especialistes no poden donar resposta clara sobre les raons del que està passant. Tampoc són capaços de donar pronòstics per a l'hivern que ve. Uns opinen que serà humit i sense freds intensos, apel.lant als ciclons de l'Atlàntic. D'altres, com el físic italià Gianluigi Zangari i el seu col.lega rus Khabibullo Abdusamatov -cap de la secció d'investigacions espacials de l'Observatori de Pulkovo a Sant Petersburg-, pronostiquen que la humanitat haurà d'enfrontar-se a una nova 'edat de gel', amb Rússia, Europa i Amèrica del Nord al capdavant.

La tardor a Moscou es fa cada dia més i més càlida. Aquesta setmana, els meteoròlegs van registrar quatre rècords històrics de temperatura a la capital russa.

Al novembre ja solen tenir fred, i de vegades fins i tot neu. No obstant això, 2010 no deixa de sorprendre als moscovites que gaudeixen d'una calor europea, amb índexs màxims de 14,5 graus sobre zero. Són 11 graus més del que va viure Moscou a l'agost d'aquest any quan, després dels 40 graus, les temperatures van baixar en un dia fins als 3 graus.

Als Urals recullen una nova collita de maduixes, Sibèria té ruixats en comptes de nevades. Sembla, que el temps s'ha tornat 'boig'.

Zangari afirma que el problema es deu a l'abocament de petroli que va tenir lloc al Golf de Mèxic l'abril d'aquest any. Segons ell, el Corrent al golf de Mèxic s'ha estancat a causa de la catàstrofe. Aquest corrent és un element crucial per a la Corrent del Golf, que ja està 'frenada' a causa d'aquesta pèrdua de sustentació.

Els oponents a aquesta teoria, entre ells l'Institut d'Oceanologia de l'Acadèmia de Ciències de Rússia, opinen que aquest perill és exagerat. Accentuen que els experiments efectuats no van revelar que el corrent s'hagi debilitat tant.

Mentrestant, Carlos Jaramillo i els seus companys de l'Institut Smithsonian d'Investigacions Tropicals de Filadèlfia (EUA), afirmen que la pujada del nivell de les temperatures en uns quants graus contribuirà al desenvolupament de la biodiversitat en els boscos plujosos de l'Amazones.

Les seves conclusions es basen en precedents històrics. Els seus estudis van revelar que l'escalfament global conegut com màxim tèrmic del Paleocè-Eocè, que va tenir lloc a la Terra fa 56.300.000 d'anys, amb temperatures que van augmentar en entre 3 i 5 graus centígrads i nivells de diòxid de carboni que van pujar 2,5 vegades, va desembocar en el sorgiment de noves espècies vegetals, que van evolucionar més ràpid del que s'extingien altres.

El PP no té política social ni recursos pels aturats

El coordinador d'EUPV de Vila-real, Manuel Vilar (foto), denuncia que organitzacions socials proporcionen menjar, lloguer, llet infantil, etc. mentre l'ajuntament i el Consell miren cap altre lloc i no donen cap solució als aturats de Vila-real. El coordinador critica la situació actual de moltes famílies de Vila-real, obligades a viure de la caritat d'associacions de beneficència.

“Organitzacions assistencials com Càritas i la Joventut Antoniana estan fent un enorme i beneficiós treball que haurien d'estar fent les administracions públiques, però el govern del Partit Popular s'ha desentès completament”, assegura.

Vilar critica que el gran nombre de persones que acudeixen a aquests centres demostren clarament el fracàs estrepitós en matèria de serveis socials i d'ocupació de l'ajuntament i el govern de la Generalitat. “Durant molt de temps han estat enfeinats en els seus grans esdeveniments i despeses sumptuàries, gastant sense control, sense procurar el desenvolupament d'un fort teixit productiu, que assegures llocs de treball. Ara, amb la crisi, pareix que tampoc va amb ells l'assistència dels necessitats i aturats, i l'ajuda ha de vindre d'ONGs, una autèntica vergonya”, ressalta.

El representant d'esquerres demana major sensibilitat social a l'equip de govern del Partit Popular i destine majors recursos a crear uns serveis socials de qualitat que realment responguen a les necessitats dels veïns i veïnes de Vila-real. “Els actuals són clarament insuficients, i no poden donar cobertura a tota la demanda, però això pareix que al PP l'importa ben poc”, finalitza.

Albiol al PP: "Menys assessors i més serveis públics"

La diputada autonòmica d'EUPV, Marina Albiol, recomana al PP que en lloc de destruir llocs de treball públics “com tenen intenció de fer els populars de Vila-real, seguint les recomanacions del seu president Mariano Rajoy, retallen en primer lloc en despeses inútils i supèrflues que en res milloren la gestió de la Diputació de Castelló com són els 40 assessors de la diputació”.

“És absolutament absurd, i ningú pot entendre que en aquests moments de crisi, amb la taxa d’atur pels núvols, 40 rèmores visquen a costa de tots els ciutadans i ciutadanes, mentre el seu partit a nivell d’estat parla de reduir l’administració pública, estem parlant treballadors i treballadores que donen un servei necessari al conjunt de la societat”, i afegeix, “perquè darrere d’aquest muntatge s’amaga l’atac de sempre contra els sector públic, l’únic que garanteix la igualtat de tots i totes”.

“Nosaltres ho tenim clar, en un context de crisi, amb moltes famílies necessitades, calen més serveis públics de qualitat, i menys assessors que no fan absolutament res”, assenyala Albiol, “aquesta concepció és diametralment oposada a la que venen practicant els senyors i senyores del partit Popular a la Diputació de Castelló”.

La diputada critica que les mesures d’austeritat pregonades pel PP nacional no s’apliquen a la Diputació de Castelló, i al seu líder, Carlos Fabra. “Castelló és el regne de Carlos Fabra on fa i desfà al seu parer”, i afegeix, “Fabra no té cap inconvenient en mantenir 40 assessors mentre el seu partit parla d’ajustos, austeritat i retalls, aquesta és la hipocresia dels populars”.

La diputada finalitza considerant completament indecent el nombre d’assessors i càrrecs a dit que la Diputació té en nomina i que suposen una enorme despesa per a l’administració provincial, “completament ofegada per més de 40 amics de Fabra, vivint amb sous fabulosos a costa de tots nosaltres, pareixen una cort reial en lloc d’una administració democràtica”.

La dona que va venjar al Che Guevara

"L'història de Monika Ertl", de Jürgen Schreiber, és l'història real de la filla d'un dels grans propagandistes del nazisme (Hans Ertl, a qui per molt temps es va conèixer com "el fotògraf de Hitler"). Monika Ertl va acabar a Bolívia quan el Tercer Reich es va ensorrar i els jerarques van fugir als refugis més llunyans del planeta. El 1971, creuà l'Atlàntic, tornà a la seva Alemanya natal i, a Hamburg, executà personalment al cònsol bolivià en aquesta ciutat, Roberto Quintanilla, que havia ordenat tallar les mans d'Ernesto Guvara de la Serna, el CHE. Una història que sembla increïble però no és ficció.

Edició xilena de Le Monde Diplomatique (15 €).