diumenge, 29 de juliol de 2012

'L'hereu' Pujol, a la corda fluixa

Oriol Pujol és secretari general de Convergència i estava cridat a succeir a Artur Mas, qui es troba ben esquitxat pel cas Palau. Però també veu ara perillar la carrera per la seva vinculació amb la trama de les ITV, una trama que va nèixer amb Narcís Serra i el estranys negocis de Caixa Catalunya amb el Grup Carlyle i que el tripartit va intentar arreglar. Però el poder de CiU va més enllà de qui ocupi els despatxos.
Miquel Noguer: És fill del polític més influent de Catalunya des de la restauració de la democràcia, però sol presentar en públic com "el fill de Marta Ferrussola". No utilitza el nom de la seva mare només per fugir de l'asfixiant ombra de Jordi Pujol, sinó per justificar un caràcter que poc té a veure amb el que va ser president de la Generalitat durant 23 anys.

Oriol Pujol és tot impuls. No són pocs en el seu partit qui desitjarien-hi una mica més de seny-judici-pujolista i menys impulsivitat materna. Però això no ha impedit que l'hereu-hereu-o El Príncep, com el coneixen a les files nacionalistes, hagi pres les regnes de Convergència Democràtica, el partit que el seu pare va fundar el 1974. Ara s'enfronta a una pluja d'acusacions d'haver impulsat una trama per arreglar concursos públics.

Nascut el 1966, Oriol és el cinquè del total de set fills que han tingut Jordi Pujol i Marta Ferrussola, i l'únic que ha decidit seguir el camí de la política. Dos dels seus germans grans, Jordi i Josep, van optar per l'empresa privada, un camí que no els va apartar de les polèmiques per la seva habitual tendència a tancar negocis a l'ombra de la Generalitat ia acumular acusacions de clientelisme.

Oriol, en canvi, sempre va optar per la política, primer a la universitat, on va militar en l'associació nacionalista FNEC, i després directament al despatx oficial. Als 29 anys i després d'estudiar veterinària i un màster en direcció d'empreses, va arribar al càrrec de director general d'Afers Interdepartamentals de la Generalitat, molt a prop del seu pare. Abans d'això, el seu progenitor ja li havia entreobert les portes del poder com a cap de servei del gabinet tècnic de la Presidència. Això, i haver mamat poder a casa des que va néixer, explica, com diu un dels seus col · laboradors, que es passegi per la Generalitat com si fos casa.
més informació

La trama de les ITV es lucró amb la venda de la planta de Sony a Ficosa
Pujol: "Ni sóc col · laborador, ni necessari en el cas de les ITV"
Pujol "impulsar" la trama corrupta
Hisenda vincula Pujol amb una trama que manipulava concursos

Oriol forma part del grup que va influir decisivament perquè Jordi Pujol optés el 1999 per Artur Mas com el seu delfí a Convergència Democràtica. El llavors president català havia de decidir entre Mas i el sempre moderat Josep Antoni Duran i Lleida. Un grup de joves de trenta i pocs anys, en el qual estaven Oriol, Francesc Homs, actual secretari general de la Presidència, i David Madí, estrateg nacionalista ara apartat de la primera línia, encapçalaven aquest grup. Els unia un fervent independentisme que venia a trencar amb l'habitual tremp pujolista i que va ser decisiu perquè Artur Mas passés a encapçalar el partit.

Amb l'ascens de Mas al lideratge de Convergència el 1999, Oriol Pujol i Madí i es van convertir en la seva guàrdia pretoriana, el nucli dur convergent. Sota l'influx d'aquest grup, Mas va passar de ser un polític amb escàs carisma-ell mateix es definia com un "tècnic" - a consolidar el partit sobre bases nítidament sobiranistes. Ni dues derrotes consecutives en la seva carrera per conquerir la Generalitat van trencar el seu nucli de col · laboradors.

Durant la travessia del desert, quan l'esquerra va governar Catalunya durant set anys, Pujol va ser clau perquè CDC fos virant cap a posicions sobiranistes sense trencar amb l'habitual pragmatisme del fundador. Només això últim explica que Artur Mas porti 15 mesos presidint la Generalitat amb el suport del Partit Popular mentre advoca per un programa cada vegada més rupturista.

Prefereix presentar com a fill de Marta Ferrussola, la seva mare

El creixent sobiranisme de Convergència va portar a Oriol Pujol a tenir no pocs enfrontaments amb els sectors més moderats i especialment amb Josep Antoni Duran i Lleida, el líder de l'altra part de la federació, Unió Democràtica. Les seves disputes van arribar a tenir tints vodevilescos, per a alegria de l'esquerra, com quan Oriol Pujol va qüestionar la candidatura de Duran a les eleccions generals perquè, deia, abans s'havia de "polir" el perfil del democristià.

Des que Mas va arribar a la presidència de la Generalitat, fa un any i mig, Oriol Pujol no ha deixat de guanyar pes dins de Convergència. Primer va ser portaveu parlamentari de CiU a Catalunya, després president del grup. Els qui negocien habitualment amb ell des de l'oposició destaquen que és algú de "fiar", però de vegades els sorprèn la seva poca capacitat de decisió. "El càrrec que té no va d'acord amb el poder real que exerceix", diuen d'ell. I el càrrec no és un altre, des del març, que el de secretari general del partit.

És en qualitat de tots aquests càrrecs que la trama corrupta que pretenia arreglar les concessions d'estacions d'ITV va contactar amb ell per, posteriorment, fer-lo partícip del negoci, segons conclou l'Agència Tributària. El "parla-ho amb Oriol" es va convertir en norma de la trama, segons les converses intervingudes pels investigadors.

L'ascens del fill de l'expresident ha impulsat el sobiranisme a CDC


La seva presumpta col·laboració amb el grup corrupte causa estupor en un partit les bases donen per fet que Oriol Pujol està cridat a convertir-se en president de la Generalitat algun dia. En un partit que funciona gairebé com una dinastia i una Administració autonòmica dissenyada a imatge i semblança de Convergència, Pujol encaixa perfectament amb les aspiracions del seu pare, que ja el 2007 va assegurar que el jove polític tenia "grans qualitats per ser president de la Generalitat".

L'entorn de Pujol ja està preparant el camí per a una llarga batalla legal. Per blindarle davant les bases nacionalistes Convergència ja ha fet córrer el missatge que Pujol és víctima d'una operació judicial i mediàtica per enfonsar Convergència just en el moment en què el Govern català ha posat en marxa la seva ofensiva de tot o res per aconseguir el pacte fiscal. Jordi Pujol va recórrer al mateix argument amb el cas Banca Catalana al començament dels 80. En això, Oriol sí que ha sortit al seu pare.

Narcis Serra, Samaranch y la corrupción catalana

En 2005 Serra fue nombrado presidente de Caixa Catalunya

27-I-2008: Director General de la tercera Caja de Ahorros por tamaño, Josep María Loza, con más de 36 años en Caixa Catalunya, cuando accedió, 10 años antes, a la dirección general, hizo una buena labor al salvar la entidad financiera y sanearla de una inversión ruinosa en Multinacional Aseguradora, que había costado a la caja la friolera de 180 millones de euros. Bajo el mandato de Loza, Caixa Catalunya hizo lo que se esperaba de una caja de ahorros: perfil bajo, operaciones prudentes y obra social. Todo empezó a cambiar, con la colocación en la presidencia de Narcis Serra. Serra decidió cambiar el enfoque de las inversiones de la caja de ahorros y centrarlas en invertir y apoyar a empresas industriales.

Este giro estratégico creó fuertes discrepancias entre Loza y Serra. El primero debía tener muy claro cual es la primera regla de oro para mantener un negocio financiero a flote: ”Saber decir que no“, y en esta circunstancia empezar a inyectar dinero con un perfil más bien “político” que financiero en empresas industriales no parecía la decisión más sensata de todas.

La gota que colmó el vaso para Loza, fue la compra por Caixa Catalunya del 7,6% de Applus, junto un fondo de Private Equity Carlyle, adquisición realizada por vía de un fuerte endeudamiento de la empresa. No parecía precisamente una inversión prudente que encajara en el perfil de una caja de ahorros. Serra decidió hacer la operación para mantener algo de capital catalán en Applus, sin tener mucho en cuenta los análisis internos de la casa, si se hicieron.

Carlyle Group, David Rubinstein, Shinawatra y sus fascistas camisas rojas

David Rubinstein, después de haber trabajado en la Casa Blanca, en la Administración del Presidente Carter (a quien casualmente la Generalitat acaba de conceder la Cruz de Sant Jordi, ante el asombro general), fue uno de los fundadores de Carlyle, la tercera mayor gestora de Private Equity en el mundo con más de 84.500 millones de dólares bajo gestión. Thaksin Shinawatra (el que paga a los Camisas Rojas como Wojtyla-Reagan-Thatcher pagaban a Solidarnösc y al fascista Walesa), ex primer ministro de Tailandia (dos veces juzgado y condenado por corrupción), era miembro de la Junta Consultiva de Carlyle en Asia hasta 2001, cuando renunció al ser elegido primer ministro.

http://lacasaeuropa.blogspot.fr/2010/04/narcis-serra-samaranch-y-la-corrupcion.html
http://lacasaeuropa.blogspot.fr/2010/04/carlyle-group-david-rubinstein.html

Vietnam estudia adherir-se a la Unió Duanera de Rússia, Bielorússia i Kazakhstan

El president del Vietnam, Truong Tan Sang, que està de visita oficial a Rússia, ha anunciat avui que el seu país estudia adherir-se a la Unió Duanera de Rússia, Bielorússia i Kazakhstan.

"Hem parlat d'accelerar l'inici de les negociacions per signar el tractat de lliure comerç. Hem acordat que anunciarem l'inici de les negociacions ja al setembre de 2012 durant la cimera de l'APEC (Fòrum de Cooperació Econòmica Àsia-Pacífic) a Vladivostok", va avançar el mandatari vietnamita, que va viatjar a Rússia convidat pel president Vladímir Putin.

El líder vietnamita va indicar que els governs de Rússia i Vietnam volen intensificar-se els vincles econòmics i el comerç entre ambdues nacions, i va expressar la seva confiança que l'adhesió del seu país a l'Unió Duanera impulsi aquest procés.

Moscou i Hanoi ja venien anunciant la possible creació d'una zona de lliure comerç entre els dos països.

La Unió Duanera de Bielorússia, Kazakhstan i Rússia es va fer operativa el juliol de 2010, amb la suspensió d'aranzels i l'aixecament d'altres restriccions de caràcter econòmic entre els Estats membres, que van establir també un espai econòmic comú a partir d'aquest any.

El Polisario i les ONG als campaments de refugiats neguen el perill

El Front Polisario i les ONG que treballen als campaments sahrauís de Tindouf (Algèria) rebutgen que el problema d'inseguretat sigui el motiu pel qual el PP ha decidit repatriar als cooperants espanyols a la zona: "Si hi ha un perill imminent, nosaltres no estem al corrent", ha assegurat a El País el representant del Front Polisario a Espanya, Bucharaya Beyún. El Polisario alerta també de la precària situació en què queden els campaments sahrauís, que depenen gairebé del tot de l'ajuda internacional. "Aquesta decisió respon al xantatge dels terroristes, a aquells que volen asfixiar el poble sahrauí".

Igualment, les associacions no governamentals que operen a la zona, com Mundubat o CEAS-Sàhara, ressalten la seva "estranyesa" perquè no s'hagi evacuat els cooperants espanyols que treballen en altres llocs conflictius, com Somàlia o Iran, i apunten que altres organitzacions internacionals de cooperació mantenen la seva presència a la zona.

"Ens va sorprendre aquesta decisió precipitada del Govern d'Espanya, que és a més l'únic país que l'ha pres", afirma Bucharaya Beyún. "Després del segrest d'Ainhoa ​​Fernández de Racó i Enric Gonyalons hem adoptat noves mesures, tenim un protocol de seguretat que coneix el Govern espanyol i hem celebrat diferents esdeveniments, com el festival de cinema Fisahara o al Sàhara Marathon en què han participat centenars de espanyols sense que passés res", es queixa Beyún.

El Polisario alerta també de la precària situació en què queden els campaments sahrauís, que depenen gairebé del tot de l'ajuda internacional. "Aquesta decisió respon al xantatge dels terroristes, a aquells que volen asfixiar el poble sahrauí".


També les ONG de les que formaven part els cooperants repatriats posen en dubte el problema d'inseguretat amb què l'Executiu ha justificat la sobtada evacuació. "ACNUR, el Banc Mundial d'Aliments ... Tota la seva gent segueix allà desplegada i ningú els ha dit que abandonin", apunta José Taboada, president de CEAS-Sàhara. Les associacions que operen a la zona, entre les quals hi ha també Mundubat o Metges del Món, van difondre ahir un comunicat conjunt en què van lamentar que Espanya hagi "cedit al xantatge" i deixi "abandonades a la seva sort a desenes de milers de refugiats , les vides depenen totalment de la presència dels cooperants ".

Metges del Món també qüestiona l'argument. "No hem tingut en les últimes setmanes cap indicació de mantenir una situació d'alerta especial. És més, arran de la decisió d'evacuar als cooperants de Tindouf ens hem posat en contacte amb altres agències d'exteriors de França i Itàlia i no hem tingut cap indicació que haguessin aconsellat mesures per a la seva cooperació exterior ", ha assegurat Pepe Fernández Díaz, el seu representant, en declaracions a la Cadena Ser. "Les autoritats algerianes i mauritanes ens diuen que no hi ha cap indicació diferent al que s'havia produït anteriorment", ha afegit.

El Govern, per la seva banda, ha reiterat avui que la seva decisió de repatriar els cooperants espanyols en els campaments de refugiats sahrauís de Tinduf té "motius fundats" davant el risc que puguin ser objectiu d'alguna acció per part de grups terroristes procedents del nord de Mali. El ministre d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, va justificar ahir la repatriació en que l'Executiu té "indicis fundats que alerten d'un sever increment d'inseguretat a la zona i de possibles actuacions contra objectius estrangers".

Els últims cooperants espanyols van tornar ahir de matinada a Madrid, procedents de Tinduf. Al voltant de la una de la matinada va aterrar l'avió de les Forces Armades a la base militar de Torrejón (Madrid), amb 15 cooperants, dels quals un era italià, dos francesos i la resta espanyols.

La "oposició" siriana mutila cadàvers dels seus companys mercenaris per ocultar la seva nacionalitat

Els insurgents antigovernamentals a la ciutat siriana de Aleppo cremen els cadàvers dels seus companys mercenaris perquè no pugui establir-se la seva nacionalitat. El Govern sirià ha declarat reiteradament que els grups armats de l'oposició reben suport des de l'estranger (l'OTAN, Qatar i Aràbia Saudita) i compten amb mercenaris d'altres països a les seves files. Aquest dissabte l'Exèrcit sirià va començar una operació, que inclou atacs aeris i d'artilleria, per alliberar la major ciutat del país dels grups armats insurgents.

Segons algunes informacions, les forces de seguretat van assetjar als revoltats en diversos barris d'aquesta urbs del nord, infligint serioses pèrdues.

Fonts sirianes informen de signes de tortures en els cadàvers descoberts a les zones controlades pels insurgents. La Mitja Lluna Roja ha suspès parcialment les seves activitats en Aleppo causa dels durs combats. Les batalles continuen en diverses regions del país. S'informa d'enfrontaments a la província de Idlib, al nord, mentre una calma relativa es va reinstaurar a la capital, Damasc, després que les forces governamentals expulsessin als insurgents.

Segons els Comitès de Coordinació Local, almenys 51 persones van morir aquesta jornada en diferents províncies del país, mentre que l'Observatori Sirià de Drets Humans va documentar la mort de 39 civils i rebels i de 10 efectius de les forces governamentals. El major nombre de víctimes es va registrar a la perifèria de Damasc.

El Govern sirià va dir que havia alliberat a dos italians que havien estat segrestats per grups armats en un suburbi de Damasc. Altres províncies castigades pels combats van ser Deir el Zur (est), Homs (centre), Hama (centre) i Deraa (sud). Representants del Govern van explicar que l'Exèrcit sovint és incapaç d'utilitzar tota la seva potència de foc perquè els insurgents usen a civils com a escut i cada civil que resulta mort pel foc creuat o per una bala perduda, figura en informes opositors a Internet, així com en mitjans occidentals, com una víctima de la "repressió governamental".

CiU triga fins deu mesos en concedir la RMI a persones que no tenen ni per menjar

El temps d'espera des que una persona en risc d'exclusió social -és a dir, en la misèria per les polítiques dels corruptes neoliberals- sol·licita el cobrament de la renda mínima d'inserció (RMI) s'ha multiplicat per deu des de la "reforma" de CiU a l'agost de 2011, passant d'una mitjana d'un mes a deu mesos. Segons han explicat fonts del Col·legi d'Educadors Socials de Catalunya (CEESC) i del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya (TSCAT), abans de les retallades del Govern nazicatòlic de CiU-PP, decretats fa just un any i sense previ avís, els beneficiaris trigaven una mitjana d'un mes a rebre la prestació, sent d'un màxim de dos mesos l'espera.

Però ara, la mitjana de temps per al cobrament és de deu mesos, havent algun expedient que segueix pendent de valoració des de juliol de 2011 i "sense que ningú es pugui queixar perquè passats quatre mesos es considera que hi ha un silenci negatiu", asseguren les mateixes fonts. Moltes de les sol·licituds que es troben en espera pertanyen a famílies amb més de dos fills que no disposen de res, de manera que el retard en els pagaments els obliga a subsistir amb ingressos de familiars i ajudes humanitàries.

Treballadors socials i educadors coincideixen a lamentar que amb aquest retard en els pagaments, la Generalitat s'està "estalviant molts diners", i recorden que els pressupostos per aquest any preveuen 18.000 beneficiaris, havent 24.765 usuaris al desembre de 2011. "Fins que no es dóna de baixa un expedient no entra un altre i mentre també es van cancel·lant prestacions per no complir amb els nous requisits", entre els quals s'exigeix ​​portar més de dos anys residint a Catalunya, no poder sortir del país i no superar ingressos de 642 euros mensuals, siguin quants siguin els membres de la unitat familiar.

La Conselleria d'Empresa i Ocupació del jesuïta Mena, que assegura que donarà dades en un balanç anual, va cancel·lar en mig any -d'agost a desembre de 2011- un total de 4.521 expedients, el 33% d'ells corresponents a beneficiaris que no havien comunicat la seva sortida del país. Les restriccions en el cobrament i les cancel·lacions d'expedients estan provocant "un deteriorament extrem de les famílies" que, castigades per l'atur, no troben suport social de les administracions.

Annus horribilis


Tant el CEESC com el TSCAT coincideixen a qualificar l'etapa des del nou decret com 'annus horribilis', ja que són els treballadors i educadors socials els que atenen en primera persona als afectats. Lamenten estar desinformats i sols en un moment en què els usuaris es van a demanar ajuda desesperats, i fins i tot violents, ja que "no entenen com després d'haver treballat tota la vida i tenir fills menors la Generalitat els deixa a l'estacada".

Dos quilòmetres d'embús a Mollet per un nou #novullpagar

El peatge de la C-33 a Mollet del Vallès ha quedat col·lapsat aquest migdia en un #novullpagar convocat d'urgència arran de l'encariment dels peatges que depenen de Foment però que pertanyen a l'Abertis de Salvador Alemany (CiU) i Florentino Pérez (PP), el govern nazicatòlic a Madrid i Barcelona. Durant prop d'una hora hi ha hagut cues de fins a dos quilòmetres i finalment Abertis ha hagut d'aixecar les barreres per a tothom.

Des d'aquesta mitjanit, els peatges que depenen del ministeri de Foment són un 7,5% més cars. Una mesura que afecta els peatges de la AP-7, la AP-2 i la C-33 a Mollet del Vallès i que ha generat indignació. El govern català ha dit que era una mesura injusta i ha acusat l'executiu de Rajoy de deslleial, dins el discurs d'hipocresia habitual de qui governa a Catalunya amb el PP i recolzant amb els seus vots el feixisme del PP al Congrés. Les protestes i queixes també es fan sentir a la xarxa, on l'etiqueta #novullpagar s'ha tornat a disparar.

L'encariment dels peatges es va anunciat tot just divendres al vespre, i Foment ho va argumentar dient que l'estat deixarà de transferir el 7% dels beneficis que venia abonant des de l'any 2000. L'augment d'un 7,5% del preu, però, encara serà major a partir del setembre, quan es faci efectiu l'augment de l'IVA aprovat pel govern espanyol: a partir d'aleshores, els peatges seran un 10% més cars que ara.

Per la seva banda, l'impulsor del #novullpagar, Josep Casadellà, ha participat en una protesta aquest migdia al peatge Girona Sud de la AP-7. Hi anava amb la intenció de desmuntar les barreres, i així ho havia anunciat a la xarxa. Els mossos, però, li ho han impedit.

Trobada una òliba caiguda del niu

Sol·licitud d'ajuda tècnica per a una cria d'òliba, espècie totalment protegida: Ahir trobarem una cria d'òliba (foto) caiguda del niu i estem intentar esbrinar què mengen (de moment carn picada de porc) i com criar-la, davant l'impossibilitat de tornar-la al seu niu i hàbitat natural. Urgeix assistència fins que es pugui portar a un centre especialitzat demà dilluns. Encara no remunta el vol tot i que sí desplega les ales i vola uns metres, amb una envergadura d'uns 40 cm. Menja posada sobre la mà i li hem posat Minerva tot i que no sabem si és mascle o famella.

Minerva menja donant-li els bocinets de carn picada directament al bec.

Malgrat la brutal repressió de la tirania, continuen les protestes a l'Aràbia Saudita

Manifestants saudites van resultar ferits de bala el dissabte com a conseqüència de la repressió perpetrada per les forces del règim dictatorial i anacrònic d'Al Saud contra una manifestació antigovernamental a la part oriental d'Aràbia Saudita. Les forces de repressió de la monarquia feudal saudita van obrir foc contra els xiïtes residents de la regió d'Al-Qatif, la Província Oriental, on protesten contra la negativa governamental a complir les seves demandes, i exigeixen la caiguda del règim d'Al Saud.

Les forces saudites a més de deixar diversos manifestants ferits, van arrestar a alguns i els van traslladar a un lloc desconegut.

Els manifestants demanen l'alliberament immediat dels presos polítics, que han estat detinguts per part de les forces d'Al Saud durant els últims mesos i es troben empresonats sense haver estat processats per la justícia.

"La demanda dels xiïtes saudites és veritable i natural. Tot i que viuen en un mar de petroli, es veuen privats dels seus drets bàsics", va afirmar un manifestants, que va afegir" les zones residencials dels xiïtes saudites a la localitat d'Al-Qatif són molt pobres i les seves condicions de vida són greus".

Aràbia Saudita és un dels règims autoritaris a l'Orient Mitjà que, secundat per l'Occident neoliberal i imperialista, encapçalat pels Estats Units, reprimeix les manifestacions pacífiques prodemocràtiques de forma indiscriminada.

No obstant això, tot i àmplies mesures repressives de les forces de seguretat de l'Aràbia Saudita, les manifestacions continuen, a més de a la Província Oriental, en ciutats com Riad i Medina, a l'oest d'Aràbia Saudita.

Des del mes de febrer de 2011, els saudites realitzen manifestacions pacífiques per exigir l'alliberament dels presos polítics, llibertat d'expressió, l'aplicació de reformes polítiques i la fi de l'escalada de discriminació econòmica i religiosa vigent en el regne àrab.

Dia de Referèndum contra el nazisme i la corrupció a Romania

Avui, 29 de juliol els romanesos tenen cita davant les urnes per votar Si o No a la suspensió del president de la República Traian Basescu. Independentment que el resultat de la pantomima 'democràtica' serveixi per a alguna cosa, doncs guanyi qui guanyi seguirà sotmès als interessos de les grans empreses i multinacionals. Un referèndum, al contrari que les eleccions habituals entre diferents màfies o partits polítics, és un mitjà directe d'expressió davant d'un tema concret en què els electors poden opinar en el marc de la pregunta que els facin. Foto: Basescu és conegut com "Beau, beau" ("Bec, bec") per la seva afició cèlebre, tan pròpia d'oportunistes pocavergonyes (recordem a Ieltsin, la Clinton o Aznar) a la beguda.

En realitat, i encara que la dictadura del capital hagi deformat tant el terme, democràcia significa participació quotidiana, a tots els nivells, dels "ciutadans" (terme vague que amaga qui són la majoria dels electors, els treballadors): des del barri, l'escola, la fàbrica fins a l'Ajuntament, la justícia i el Parlament.

Així que en principi, un referèndum sempre és 'una oportunitat de', tot i la limitació i el clar interès partidista de la pregunta, dir el que es pensa sobre això. Un dels petits, tot i que del tot insuficients, restes de democràcia que es poden trobar a les tiranies del mercat

En el cas de demà, per als romanesos no es tracta no escollir entre un candidat o un altre com en unes eleccions presidencials, en la qual es presenten diversos polítics per ocupar el tron ​​de cap d'estat del país i, en realitat, per utilitzar el càrrec per enriquir-se més encara ells mateixos, família, amics, padrins i finançadors, sinó de jutjar la gestió d'un president que és, en aquest cas, una mena de Berlusconi a la romanesa, però molt més cutre encara que aquell.

La història de Basescu és la història d'un oportunista que no ha dubtat un segon a delinquir per al seu benefici personal, tant quan formava part en temps del comunisme de l'elit política i ministerial (subsecretari d'estat del Ministeri de Transports en el moment del cop d'estat de desembre de 1989), quan ja va fer la seva petita fortuna amb el contraban de tabac com ell mateix ha reconegut, com després de canviar ràpidament de jaqueta després de la instauració del capitalisme, formant part des del primer moment de l'elit política dels nous partits nodrits amb l'antiga elit comunista-oportunista i que ha continuat sent l'elit capitalista fins ara.

Quan va ser ministre de Transports, en els primers anys de la primera dècada del segle XXI, mentre Emil Constantinescu era president del país, la Flota romanesa, que havia estat la vuitena mes poderosa a nivell comercial en temps del comunisme, és a dir, deu anys abans, va desaparèixer com per art de màgia (segons els mitjans de propaganda proclius), encara que en realitat el que va succeir va ser que es va vendre a preu de ferralla per a benefici d'ocults, però evidents, beneficiaris polítics.

Basescu també va ser alcalde de Bucarest, època en la qual els negocis immobiliaris de la seva família la van convertir en una de les que més cases de luxe tenen a la ciutat, inclosa una casa palatina que pertanyia a l'Ajuntament i que l'alcalde, és a dir Basescu, es va vendre a si mateix per un preu irrisori.

Des que Basescu va arribar al poder els conflictes polítics quan el primer ministre no se sotmetia als seus dictats han estat constants. Així, va ser ja suspès pel Parlament després d'enfrontar-se al gabinet Tariceanu, que no obeïa fidelment els capritxos del cap d'estat com faria després Emil Boc. Ara l'arribada al poder de Victor Ponta, líder socialdemòcrata, ha augmentat els conflictes, i la nova suspensió, basada en la constant ingerència de Basescu en competències del govern, estava cantada.

D'altra banda, Basescu ha ordenat als seus governs titelles (el d'Emil Boc, especialment) aplicar unes brutals retallades de salaris públics, de serveis socials i d'infraestructures sanitàries i educatives, entre d'altres agressions als treballadors romanesos, seguint ordres de l'FMI i l'Unió Europea, i sense portar a terme una retallada paral·lela en els privilegis i salaris dels alts càrrecs. Tot això l'ha portat a perdre popularitat en picat, trobant-se avui aquesta a nivells mínims.

Possiblement la suspensió ha estat un error polític de l'estranya coalició formada pel Partit Socialdemòcrata i el Liberal, ja que el rotund suport popular a aquests havia deixat gairebé impotent el president en la seva estimada cadira, a través de la qual segueix controlant la justícia i la econòmica nacional al seu gust. I, si Basescu es manté en el lloc, encara que sigui amb el vot majoritari dels romanesos en contra, seria una petita glopada d'aire fresc per als anys que li queden com a cap d'estat (encara 2 més).

El seu amor a la cadira (doncs segurament li renda bastant bé) ha provocat que per mantenir-se s'hagi promogut que els romanesos no votin en el referèndum de demà, alguna cosa inusitada en l'Europa que defensa tant la democràcia com a mínim en aparença: Basescu ha comandat, directament, que ningú perdi el temps exercint el seu dret democràtic, perquè si hi ha un 50% de votants la seva suspensió serà segura (doncs el que és evident, i això ho accepta fins a ell mateix encara que no tingui la vergonya de dimitir, és que la majoria dels que votin ho faran en contra), i només que no votin la meitat dels electors pot suposar una victòria (aberrant i covarda, però victòria) per al president.

Així, hi ha tres escenaris possibles per després el referèndum de demà:

* El primer, i l'únic que acabaria amb la crisi política, almenys de moment, és que vagin a votar més del 50% dels romanesos, i que, com és d'esperar, la majoria digui SI a la suspensió del president. En aquest cas, es convocarien noves eleccions presidencials en breu i el candidat elegit seria, possiblement, el candidat de la coalició USL (Union Social Liberal).

* El segon, que perpetuaria la crisi, seria el de la derrota per la majoria dels vots de Basescu, però sense que es compleixi el mínim quòrum requerit per la validesa del Referèndum (un 50%). En aquest cas, Basescu romandria en el seu tron ​​tot i la derrota electoral, amb l'evident rebuig de la majoria dels votants, dels romanesos. Així que la tensió entre President i Parlament continuaria, possiblement més radicalitzada, perquè Basescu seria president de si mateix mentre i Parlament es veuria reforçat pel seu suport popular.

* La tercera opció és gairebé impossible. Que els romanesos diguin NO a la suspensió. Més que impossible seria un miracle, una cosa que ningú contempla avui. En aquest cas, la crisi es resoldria a favor de Basescu, que seria recolzat pel poble, i suposaria el fracàs de la coalició formada al Parlament que ha votat la suspensió (tots el partits contra l'únic partit que dóna suport a Basescu, el Partit Demòcrata Liberal, que va tenir en les ultimes eleccions municipals tot just un 17% de suport popular).

La veritat és que es tracta d'una oportunitat única. Quants espanyols no voldrien ara l'oportunitat de que els preguntessin si volen donar un cop de peu al cul al president del govern després dels salvatges retallades als treballadors? O poder dir a les urnes a l'hereu del General Franco, el rei Joan Carles I, que deixi de viure a costa dels impostos dels que sí que treballen?

Per això, els romanesos avui poden aprofitar una de les poques oportunitats que els va a donar aquesta democràcia de pega que és la capitalista, i donar-se el gran gust de, almenys, enviar a un mafiós a casa i, si és possible, encara que probablement això no passi ja que molts altres haurien de caure abans que ell, a que passi uns anyets en una cel·la.

Si es tractès d'unes eleccions parlamentàries, en què s'hauria de triar entre una banda de lladres o una altra, l'anàlisi seria diferent. Però les pseudodemocràcies dels règims neoliberals serien molt diferents si hi hagués un referèndum com el d'avui cada setmana. Perquè una democràcia no significa delegar el vot en una màfia determinada perquè aquests facin negocis justificant-se en ells, com succeeix en tots els règims capitalistes, sinó en què el poble (recordem que en tot poble la majoria són els que treballen, els productors) decideixi i parli en tots els nivells de la vida social i política: des del barri, passant per l'empresa i incloent, per descomptat, les decisions econòmiques i les internacionals.

Així que avui esperem que els romanesos donin una puntada forta al cul a un canalla com Traian Basescu, un aprofitat al que li és igual el sistema, el partit, o la llei que hagi de fingir acceptar per, al final, treure partit de l'esforç aliè. Després arribarà el torn de triar a un altre més o menys com ell, però de moment, a donar-se el gran gust de la democràcia i a enviar-lo a cop de vot a on fa temps va haver d'estar. I tot això malgrat el boicot al vot promocionat pel mateix cap d'estat, president suspès temporalment com a mínim fins demà de la suposada Romania democràtica.

Una pena que als que vinguin després, ja que a Romania no hi ha un partit ni un moviment que representi una veritable alternativa a la corrupció, el menyspreu al poble i a la lluita d'interessos personalistes al servei de les grans empreses i fortunes, probablement també acabin mereixent la mateixa destinació.

El feixisme rus s'imposa a cop d'església, de popes lladres i mafiosos al govern

Dilluns vinent, 30 de juliol, comença el polèmic procés contra tres integrants del grup musical Pussy Riot acusades de gamberrisme i d'ofendre els sentiments religiosos dels idiotes ortodoxos per la seva 'provocadora' incursió a la catedral de Crist Salvador de Moscou una vergonya d'ostentositat d'una esglèsia més plena de lladres i mafiosos. En el matí del 21 de febrer, amb la cara coberta per gorres foradades a manera de passamuntanyes i vestides amb cridaneres peces, Nadia Tolokónnikova, Maria Aléjina i Yekaterina Samutsévich es van pujar a l'altar i entonaren unes cobles contra Vladímir Putin i la seva estreta relació amb l'Església ortodoxa russa.

Les noies no van arribar a endollar la guitarra elèctrica i l'altaveu que portaven. En la seva aventura fugaç, amb prou feines van arribar a articular mitja estrofa. Les hi van sentir dir: "Mare de Déu, feta a Putin", i també, "mare de Déu, fes-te feminista". I repetir: "merda, merda, merda de Déu". Aquesta última frase aparentment estava referida a la jerarquia de la primera confessió religiosa del país, per les seves activitats comercials i el seu suport a Putin. L'Església ortodoxa té una posició més activa en la vida política de Rússia des que Kiril va arribar a ser patriarca.

Les persones que eren al temple, entre elles la netejadora de la cera dels canelobres, un vigilant d'una empresa de seguretat, un seminarista a càrrec de l'altar i un feligrès que va entrar a comprar un objecte de culte, van neutralitzar a les Pussy Riot i les van tirar, després de desposseir-les de les seves màscares, tal com relaten els testimonis recollits a l'acta d'acusació.

El text afirma que les dones van actuar de forma organitzada i premeditada, mogudes per 'l'odi religiós', i van infligir "grans patiments" als creients. L'acusació parla de "blasfèmia", "sacrilegi" i "atac al caràcter sacramental del secret eclesiàstic", termes que, segons Mark Feigin, l'advocat de les Pussy Riot, no estan tipificats en el codi penal de la Federació Russa, que oficialment és un Estat laic i que s'assemblen al nazisme galopant a l'Espanya neofeixista del PP.

"L'acta d'acusació reflecteix una realitat política, no jurídica ni penal", assenyala Feigin. "Totes les invocacions a l'esfera metafísica, religiosa i moral són intents artificials de forçar l'existència de delicte, però cal saber alguna cosa de religió i filosofia per aconseguir un text convincent", opina. Feigin diu que el jutge li ha rebutjat 35 testimonis que havia proposat, entre ells el patriarca Kiril, envoltat per casos de corrupció que la premsa opicial calla. Els testimonis de l'acusació són precisament la netejadora, el vigilant, el seminarista i tots ells acrediten la seva condició de fervents idiotes cristians i informen que van ser batejats i, en algun cas, que guarden el dejuni. Feigin assegura que no van donar importància a l'incident però després van canviar sobtadament d'opinió. pel que fa a l'església va pressionar i reaccionar amb el perdó habitual... als seus pederastes.

A principis de març, les tres dones (filòsofa, periodista i fotògrafa i, totes elles, feministes, segons Feigin) van ser detingudes i estan tancades en espera del judici. Poden ser condemnades a un màxim de 7 anys de presó per denunciar una secta criminal, aliada amb la màfia governamental i pròpia d'un estat neolític o medieval. L'incident va poder resoldre's amb una multa, un arrest o una pena de treballs socials, però s'ha convertit en un pols entre el sistema neofeixista representat per Putin i els defensors de l'Estat laic i els drets civils.

Feigin creu que Putin en persona està en l'origen de la severitat emprada amb elles. La justícia russa és molt dependent del poder polític quan dels interessos del Kremlin es tracta. Petr Verzílov, el marit de Tolokónnikova, afirma que li han negat cinc vegades a la seva filla Guera, de 4 anys, el permís per veure la seva mare. Les Pussy Riot han estat declarades presoneres de consciència per Amnistia Internacional.

El procés es celebra al jutjat de Jamóvnichesky de Moscou, el mateix lloc on va ser processat el magnat Mikhaïl Khodorkovski. "El petroler havia trencat un pacte amb el Kremlin i hi havia diners i interessos materials pel mig. Les Pussy no tenen diners, però han tocat un punt sensible en l'esquema de Putin", assenyala Feigin. "De manera paranoica, Putin interpreta una apel·lació a la verge a l'Església com un desafiament personal. Aquest cas és una prova del desenvolupament de l'autoritarisme a Rússia", sentència l'advocat.

Al març, Putin va demanar perdó al clergat i als fidels per l'acció de les noies i va sentenciar: "Espero que això no torni a repetir". De res ha servit les crides signades per personatges del món de la cultura i fidels ortodoxos per relaxar el tracte sever que reben les dones. Molts dels signants condemnen el seu comportament des del punt de vista moral i el jutgen provocatiu, inadequat i de mal gust.

En una entrevista, les Pussy Riot van afirmar que respecten les religions, entre elles l'ortodoxa, i que per això rebutgen la "bruta utilització de la gran filosofia cristiana". Jugant amb les paraules "jram" (església) i "sram" (merda), afirmen que l'Església de Crist Salvador és en realitat la "merda del Crist Salvador". No es tracta de "la casa de Déu, sinó de l'oficina de l'Església ortodoxa russa". Aquest temple "no s'assembla a un lloc de vida espiritual, sinó a un centre de negocis amb sales de banquets que es lloguen, una bugaderia i un aparcament de cotxes vigilat", afirmaven. A l'abril, el patriarca Kiril va voler mostrar la força de l'ortodòxia enfront del liberalisme i va treure al carrer a 65.000 persones -a una ciutat de 20 milions- "en defensa de la fe, els santuaris profanats i l'Església".

Les dones haurien pogut ser jutjades per un delicte menor, però la Justícia va triar 1 tipificat com a greu, el que li va permetre encarcelarlas immediatament i enviar-les a una presó remota si són declarades culpables. Els ressons del cas han arribat lluny. Petr Verzílov, que juntament amb Tolokónnikova va ser un dels fundadors del grup artístic Voina (dedicat a l'art provocatiu), manifesta que el conjunt de punk americà Antiflag donarà un concert a Berlín dedicat a les Pussy Riot.

Les cobles de la discòrdia han estat traduïdes a diversos idiomes i diuen així: "Mare de Déu, verge, fes fora Putin / fes fora Putin, fes fora Putin / Sotana Negra, galons daurats / tots els feligresos s'arrosseguen per fer una reverència / al cel hi ha un fantasma de la llibertat / L'orgull gai ha estat encadenat i enviat a Sibèria / El cap del KGB, el seu sant cap / porta els que protesten vigilats al calabós / Per no ofendre la seva Santedat, les dones han de parir i estimar / (sou) la merda, merda, merda de Déu".

Convocat un #novullpagar d'urgència contra la pujada dels peatges

L'anunci del govern espanyol, sense avís previ, d'augmentar un 7,5% els peatges que depenen de Foment ja té una primera convocatòria de reacció popular. Solidaritat Catalana per la Independència ha convocat d'urgència per aquest diumenge el cinquè #novullpagar. La cita és a les dotze del migdia al peatge de Mollet del Vallès, a la C-33, que juntament amb els de l'AP-7 i l'AP-2 són els punts de cobrament afectats per l'augment de tarifes.

El diputat de SI Uriel Bertran ha denunciat un augment que sospita que és la compensació pel rescat de les autopistes madrilenyes i ha fet una crida a la ciutadania perquè s'afegeixi a la protesta contra un augment total del 10% dels peatges de l'Estat, "ara un 7% i un 3% addicional a partir del mes de setembre amb la pujada de l'IVA".