dimecres, 27 d’abril de 2011

Otra vergüenza nazionalespañolista en Euzkadi


Aritz Labiano y Haritz Gartxotenea habían sido citados hoy a las 12.00 en la Audiencia Nacional española para ser enviados a prisión y cumplir la condena de un año que les impusieron tras ser delatados anónimamente por una persona que aseguró que les oyó gritar "Gora ETA!" durante una manifestación. En su lugar, los dos jóvenes se han colgado de la pare de Santa Barbara, en Zarautz, con una pancarta con el lema "Utzi pakian", y han explicado los motivos para no presentarse en el tribunal especial en un vídeo que han colgado en Youtube.

La Ertzaintza se ha presentado en Santa Barbara, ha identificado a algunas personas y poco después se ha retirado y ha quedado un retén con dos ertzainas. En la ermita de Santa Barbara se han reunido más de una veintena de personas para arropar a los dos jóvenes, que también han recibido muestras de apoyo y mensajes de ánimo desde la playa. En Zarautz se han colocado pancartas de solidaridad, pero los trabajadores municipales de limpieza las han quitado, escoltados por la Policía Municipal.

A través de la radio libre Arraio Irratia, Labiano y Gartxotenea han agradecido a sus convecinos la solidaridad y las muestras de cariño que han recibido.

Pleno y movilizaciones

En el vídeo, Labiano y Gartxotenea denuncian su situación y explican que no acuden a la AN porque en ese tribunal no hay lugar para la defensa "por el mero hecho de ser vascos".

A las 12.00 del mediodía se ha convocado una concentración en apoyo a los dos vecinos de Zarautz. Por la tarde, a las 19.00, se llevará a cabo el último pleno de la vigente legislatura en el Ayuntamiento de Zarautz, y un grupo de vecinos ha hecho un llamamiento para acudir y denunciar la situación de estos dos jóvenes. A las 20.00 arrancará una manifestación desde la plaza del Ayuntamiento.

Altre víctima de la "justícia" se suïcida després de sis mesos en presó


Patricia Heras, una de les persones condemnades pel fets de Sant Pere de Més Baix on el 2006 un policia local de Barcelona va resultar greument ferit durant un confús desallotjament d'un local, es va suicidar anit a casa seva. Amnistia Internacional va denunciar el cas i les tortures que van rebre els tres detinguts principals. Patricia Heras va denunciar també maltractaments. Heras, que havia relatat en el seu bloc una versió dels fets contrària a la versió acceptada pel tribunal portava sis mesos en presó, quatre dels quals en tercer grau, anant a la penitenciaria només a dormir. Sempre s'havia declarat innocent.

Els fets van passar el 4 de febrer de 2006 quan la Guàrdia Urbana intentava acabar amb una festa en una casa pressumptament okupa (el moviment okupa va desmentir que tingués relació amb aquell edifici) al carrer de Sant Pere Més Alt. En els incidents un membre de la Guàrdia Urbana va ser agredit amb un test que li va causar una ferides gravíssimes que l'han deixat en estat vegetatiu.

La versió segons la qual se li havia llançat un test des d'un balcó va ser explicada per l'aleshores batlle Joan Clos. Tot i això després es va canviar la versió i es va afirmar que les ferides havien estat causades per una pedra. Patricia Heras, en qualsevol cas, no va ser acusada d'això sinó del posterior llançament d'una tanca contra la policia, acusació que ella nega, tot afirmant que ni tan sols era al lloc dels fets.

Al gener de 2008 Heras va ser jutjada a l'Audiència Provincial de Barcelona i condemnada, amb Alfredo Pestana a tres anys de presó per atemptat contra l'autoritat. Els condemnats van recórrer al Tribunal Suprem espanyol que el 3 de juny de 2009 va ratificar la sentència imposada per l'Audiència Provincial de Barcelona. Posteriorment van demanar un indult al consell de ministres que no els va ser concedit. A l'octubre de 2010 Patricia Heras va ingressar a la presó de Wad Ras de Barcelona i el 18 de desembre de 2010 va passar a la secció oberta, amb l'obligació de tornar a dormir cada dia a la presó. El 26 d'abril de 2011 es va suicidar a casa seva.

Per aquests fets hi ha en presó tres persones més, Juan Pintos, Alex Cisterna i Rodrigo Lanza.

Amnistia Internacional va denunciar el cas i les tortures que van rebre els tres detinguts principals. Patricia Heras va denunciar també maltractaments.

CIA boss to be new US defence secretary

CIA director Leon Panetta will become US defence secretary and be replaced at the spy agency's helm by General David Petraeus, current head of military operations in Afghanistan, ABC News reported on Wednesday. Panetta, a 72-year-old Democratic politician, lawyer and professor will take over from Robert Gates following his planned retirement this year.

President Barack Obama will also nominate veteran diplomat Ryan Crocker as the next US ambassador to Afghanistan, according to an NBC News report.

The positions will require Senate confirmation.

A shuffling of top national security jobs has been an object of speculation for weeks, says Reuters.

Protestes a l'Hospital del Mar, la Vall d'Hebron i Bellvitge

Uns 60 treballadors de l'Hospital del Mar tallen des de dos quarts de dues la Ronda Litoral de Barcelona, davant del complex hospitalari, en el quart dimecres que surten al carrer per rebutjar les retallades de la Generalitat. Tal com també ha passat davant l'Hospital Vall d'Hebron, la Guàrdia Urbana ha desviat el trànsit pels accessos anteriors al lloc on es produeix el tall, fet pel qual l'acció dels manifestants no ha causat excessius problemes circulatoris. L'acció coincideix amb altres talls que es fan aquest dimecres a diversos punts de Barcelona -la Ronda de Dalt i el carrer Urgell- i a la Gran Via de l'Hospitalet.

En aquests casos, els col·lectius que protesten són els treballadors de l'Hospital de la Vall d'Hebron i els de l'Hospital de Bellvitge.

Una hora abans, els que han protestat han estat els membres de la plantilla de l'Hospital de Viladecans, que han tallat l'autopista del Garraf, la C-32, al seu pas pel municipi del Baix Llobregat.

Venezuela: 25% de aumento en salarios públicos i privados

El presidente de Venezuela, Hugo Chávez, anunció el aumento en un 25% del salario mínimo en el país a partir del primero de mayo para recuperar el poder de compra de la población, que se ha visto afectado por los altos niveles de la inflación: "El primero de mayo habrá un incremento (del salario mínimo) del 15%, y luego el primero de septiembre un nuevo incremento del 10%" para los trabajadores públicos y privados, incluyendo jubilados de la Administración Pública Nacional, señaló Hugo Chávez durante un acto en el palacio presidencial.

Consiguientemente, la subida elevará el salario mínimo en Venezuela hasta los 1.548 bolívares fuertes (unos 360 dólares) para septiembre. El nivel actual asciende a 1.223 bolívares fuertes (unos 284 dólares).

Pasadas menos de 24 horas de haber anunciado el aumento de 25% en el salario mínimo para el sector privado, informó la tabulación de salarios para los funcionarios.

Los cambios establecen una clara diferencia entre el sector público y privado. El líder venezolano calificó como “justo” el aumento de salarios, tras comentar que el ajuste de la escala salarial de los empleados de la administración pública será de 45% sobre el sueldo básico.

Ambos aumentos significarán para Venezuela el desembolso de cerca de 3.000 millones de dólares, que equivale a alrededor del 10% de las reservas internacionales.

Además el líder venezolano anunció modificaciones a la Ley de Alimentación, que estipula el otorgamiento por parte de las empresas públicas y privadas del 'ticket' o bono alimentario a todos sus empleados.

En los últimos 12 meses los precios han aumentado considerablemente en el país, lo que ha repercutido en el poder de compra de la población.

Económicamente el aumento de los salarios es posible debido al alza de los precios del petróleo. El presupuesto de Venezuela para 2011 fue elaborado sobre la base del costo de 40 dólares por barril. En la actualidad los precios mundiales del combustible venezolano han excedido los 107 dólares, lo que ha proporcionado entradas adicionales de dinero en el presupuesto.

PCF: "Pacte pour l'euro plus"

Tout a commencé le 4 avril 2011 lors du conseil européen. A l'origine, ce dernier devait porter sur les questions d'énergie et d'innovation. Vraisemblablement, ce n'était pas du goût d'Angela Merkel et de Nicolas Sarkozy. En effet, le couple franco-allemand à profité de ce sommet pour soumettre son projet de pacte de compétitivité.

Nous sommes dans un contexte de crise financière majeure. La crise politique au Portugal affole les dirigeants européens. Ils craignent une nouvelle déstabilisation économique de la zone euro. Dans ce cadre, le pacte pour l'euro est jugé «crédible» et «cohérent». Il a d'ailleurs mis d'accord les dirigeants de la zone euro. Il vise officiellement à une plus grande convergence des politiques nationales en matière fiscale et budgétaire face aux marchés financiers. Les pays membres «volontaires» sont ainsi sommés de réformer leur économie pour plus compétitivité.

En réalité, ce projet est porteur de mesures d'austérités drastiques et profondément antisociales. Dans les domaines de compétitivité, d'emploi, de retraite ou encore discipline budgétaire la rigueur se retrouve sur le dos des contribuables.

Il s'agit dans ce dossier de faire un état des lieux sur la situation et d'ouvrir des pistes de réflexion, des alternatives, pour la construction d'une autre Europe.

Nicolas Sarkozy et Angela Merkel proposent entre autres:

- L’abolition de l’indexation des salaires sur l’inflation

- L’ajustement des systèmes de retraites sur le développement de la démographie

- L’obligation pour les Etats membres d’inscrire dans leur constitution une «règle d’or» sur le respect des règles budgétaires européennes

La Belgique et le Luxembourg s'y sont déjà opposés.Christine Lagarde a reconnu que c'était une perte de l'autonomie des Etats et Jean Marc Ayrault, le président du groupe socialiste à l'Assemblée nationale dont on se demande de quoi il se mêle, trouve seulement que ce pacte n'est pas à la hauteur des enjeux et qu'il n'y manque que des indicateurs économiques et sociauxAjoutons que l'UE et encore moins les Etats membres de la zone euro n'ont pas la moindre compétence en ce domaineet l'on s'étonnera après que l'Europe ne fasse plus rêver comme ils disent.Il nous faut absolument dénoncer cette ignominie par tous les moyens.

Marie-Christine Vergiat
Députée européenne Front de Gauche - GUE/NGL

«Cuanto más gratuito es un sistema sanitario, más ahorrador y eficiente es»

Economista, especialista en protección social, nos da pistas para construir un nuevo sistema sanitario basado en la solidaridad. ¿El objetivo perseguido por los promotores de la ley Bachelot es realmente privatizar nuestro sistema sanitario ?

CATHERINE MILLS. Yo no diría que persigan la privatización completa. Lo que quieren es un nivel público básico, especialmente para los más enfermos, los más viejos, los más pobres, en resumen para todo lo que es demasiado caro y no es rentable. Y una parte privada para todos los que pueden pagar. Lo que significa la demolición completa de nuestros principios de sanidad solidaria, con igualdad de acceso a la atención sanitaria en todo el territorio y una atención de calidad para todos. La idea es por tanto mantener un “mix”, recurriendo cada vez más a la cooperación público-privada. En la lógica liberal en práctica hay que reducir los gastos públicos y sociales sanitarios, hacer aumentar la parte correspondiente a lo complementario y lo privado, que no forman parte de las prestaciones obligatorias. Lo que permite, en la misma jugada, reducir estas prestaciones, como reclama la patronal para rebajar los “costes laborales”.

El sector mercantil se jacta de ofrecer la misma atención sanitaria que el sector público a menor coste ¿Qué opina de ello ?

CATHERINE MILLS. Las reformas apuntan a armonizar la financiación de los sectores sanitarios público y privado poniendo a los dos en competencia, este es el objetivo de la tarificación de los servicios. El hospital público, que debe acoger a todos los que el privado nunca acogerá porque es demasiado caro, y que asume la investigación, los equipamientos pesados, las enfermedades raras, la formación, es evidentemente caro. El privado acoge todo que puede ser estandarizado, fácil de tratar. Se puede hablar de una competencia falseada y desleal.

Otro aspecto: La disminución de la cobertura de la Seguridad Social y la mayor demanda de seguros privados. En su opinión ¿Cuál es la perspectiva en este tema ?

CATHERINE MILLS. Nos alejamos cada vez más del principio de la Seguridad Social según el cual cada uno cotiza según sus medios y recibe según sus necesidades. Contra la idea de cuidados sociales a cubrir, se promueve la idea de riesgos individuales, se estará mejor cubierto cuanto más se pague. Avanzamos a un sistema de varias velocidades, a imagen de los Países Bajos, donde las mutuas privadas tienen un papel muy importante, y donde se produce una selección según la naturaleza del riesgo, grande o pequeño, según los ingresos, la edad… Un sistema portador de desigualdades sociales, desigualdades de salud, y que degrada los resultados sanitarios : los indicadores de esperanza de vida y de mortalidad infantil son peores en los Países Bajos que en Francia.

Construir un sistema sanitario a la vez solidario y eficaz, ¿Qué implica para usted ?

CATHERINE MILLS. En primer lugar debatir los que son los gastos sanitarios. Estos van a crecer, vinculados al nivel de desarrollo, al envejecimiento, pero esto no es una desventaja, un hándicap. Contribuye al crecimiento (al nivel del 10% del PIB), a la creación de empleo, a desarrollar las oportunidades de las empresas a nivel territorial, a renovar la fuerza laboral. Por supuesto, los gastos sanitarios deben ser reorientados, especialmente hacia la prevención, la sanidad laboral, los riesgos medioambientales.

Hay que definir objetivos sociales para un nuevo sistema que vaya hacia la gratuidad, es decir hacia un reembolso al 100% de la Seguridad Social, las mutuas deben jugar otro papel, especialmente en la prevención. Vemos que cuanto más gratuito es un sistema sanitario, como en los países escandinavos, más económico es, en el buen sentido del término, con más coordinación, seguimiento del paciente, mejores relaciones entre el hospital y su entorno. Y mejores son los indicadores de salud. Es necesario reformar la financiación de la Seguridad Social adaptando los tipos de cotización patronales según la política de empleo y de salarios de las empresas, lo que aumentaría los recursos.

Además, una cotización sobre los ingresos financieros de los bancos y de las empresas, al mismo nivel que la cotización patronal al seguro de enfermedad (12,8%) reportaría decenas de miles de millones de euros. Construir un nuevo servicio público implica también salir de la gobernanza autoritaria establecida por la ley Bachelot, concentrada sobre el director del hospital, y que desprecia los derechos del personal y de los pacientes.

Es necesario ir hacia nuevos poderes de los usuarios, en el seno del hospital y a nivel local. Frente a las ARS (agencias regionales de sanidad, NDT), para hacer contrapoder, son necesarias asambleas regionales de la salud, que partan de las necesidades de los ciudadanos.

CiU ja guanya les eleccions a 19 municipis, sense vots i per la pasta!

Els que parlen de la democràcia espanyola són una mena de feixistes desvergonyits, com deixa palès el que CiU, amb els diners robats, es por permetre presentar llistes a desenes de municipis sense cap mena d'alternativa. Amb la publicació de les llistes municipals el 20 d'abril ja quedaven decidides 17 alcaldies de Lleida. A aquests 17 ajuntaments s'hi han hagut d'afegir dos alcaldies més amb la publicació, aquest dimarts, de les llistes proclamades al Butlletí Oficial de la Província(BOP).

Convergència i Unió ja té segures 14 alcaldies al presentar-se en solitari a: Llavorsí, Rialp, Montferrer, Bovera, Puiggrós, Juncosa, Vinaixa, Fondarella, Vila-sana, Vilanova de Bellpuig, Puigverd d'Agramunt, Sudanell, Guimerà i Maldà. El PSC amb la marca blanca Progrés Municipal, ja té segures les alcaldies de Lles de Cerdanya i Alcanó. El Partit Popular s'ha assegurat la de Bassella i ERC la d'Albagés.

Afegint la desproporció entre el valor del vot dels terratinents i el vot urbà, sempre a favor dels plutócrates convergents i del PP, la tupinada ja està servida perque guanyin els de la "democràcia orgànica" franquista de sempre.

Israel sense gas per l'explosió del gasoducte egipci

Un gasoducte que travessa la ciutat fronterera del Arish, al nord d'Egipte, ha explotat a primeres hores d'aquest dimecres, provocant grans flames d'entre 20 i 30 metres d'altura, segons ha informat un reporter de Xinhua. Fins ara, l'incendi ja està sota control i no ha causat víctimes. Persones que residien al sud-oest de la ciutat van revelar que van sentir una explosió sobre les 03:30 hora local (0130 GMT) i van sentir moviment en els seus habitatges.

El 5 de febrer es va produir un atemptat en un altre tram del mateix gasoducte, a resultes del qual es va veure inutilitzada la canonada que transporta el gas egipci a Jordània. El subministrament es va suspendre per més de quatre setmanes, fins al 16 de març.

Un 40% del gas natural que consumeix Israel prové d'Egipte que exporta el país veí una quantitat anual de 1.700 milions de metres cúbics mitjançant un acord signat el 2005 per un període de 15 anys. Grups de l'oposició egípcia van denunciar aquest conveni en més d'una ocasió al.legant que ofereix descomptes injustificats, es contradiu amb la Constitució i no té en compte l'opinió pública. El 2008, fins a organitzar una campanya ciutadana per cessar l'exportació del gas a Israel però el Govern va assegurar que complirà de forma justa els seus compromisos internacionals.

Obama aprueba ayuda a rebeldes libios por 25 millones de dólares

El presidente estadounidense, Barack Obama, destinó este martes 25 millones de dólares, lo que considera “ayuda no letal”, para apoyar a los rebeldes que se oponen al Gobierno del líder libio, Muammar Al Gaddafi, quien ha manifestado su voluntad de buscar la paz en la nación norteafricana. Obama, uno de los presidentes que ha encabezado los ataques contra Libia, firmó una declaración presidencial y un memorando dirigido a los secretarios de Estado, Hillary Clinton, y de Defensa, Robert Gates, en el que aprueba la entrega de bienes y servicios a los opositores para su defensa.

“Autorizo entregar hasta 25 millones de dólares en ayuda en forma de bienes y servicios de entidades gubernamentales estadounidense para socios como el Consejo Nacional Transitorio (organizado por los rebeldes), que buscan proteger la población civil libia”, establece el texto oficial.

De acuerdo a las agencias de noticias, los bienes provienen de los recursos de cualquier agencia del Gobierno estadounidense, que son otorgados a "socios claves" de Washington.

El material estadounidense que será entregado a los rebeldes organizados de la ciudad de Benghazi (este) consistirá en vehículos; equipos de telecomunicaciones; camiones de combustible y depósitos de fuel; ambulancias; suministro y equipamiento medico, informaron las agencias de noticias internacionales.

La decisión de Obama se produce después de semanas de “evaluaciones” de las necesidades y capacidades del Consejo Nacional Transitorio libio.

El estudio lo elaboró el diplomático Chris Stevens, emisario de Estados Unidos ante los rebeldes, quien arribó a Benghazi (bastión de los rebeldes) a principios del mes en curso.

En la mencionada localidad también se encuentra un equipo de la Agencia Estadounidense para el Desarrollo Internacional (Usaid).

Llamazares: "Estamos asistiendo a la mayor redada democrática"

El portavoz de Izquierda Unida en el Congreso, Gaspar Llamazares, ha sido muy crítico con la actuación tanto del partido socialista como del popular en la actual coyuntura vasca y navarra. En su opinión ambos partidos "están sobreactuando, por interés electoral, no por acabar con la banda terrorista ETA, o quieran acabar con el caldo de cultivo de la violencia".

Sobre las candidaturas de Sortu y Bildu, Llamazares ha dicho que estamos asistiendo "a la mayor redada democrática" y lo ha calificado como un "fracaso de los demócratas". Según el diputado de IU, habría que perseguir solo aquellas listas en las que haya indicios de personas relacionadas con la dirección de ETA, pero no contra la izquierda abertzale.

La decisión del Gobierno de ir en contra de todas las listas es para Llamazares "porque le está presionando el PP y no quiere que sea un flanco electoral". Por otra parte, el parlamentario de IU considera que la tergiversación del Partido Popular le lleva a pedir la impugnación de una coalición, cuando "sabe que no es posible".

En opinión del excandidato de Izquierda Unida, "ambos partidos salen beneficiados" porque mientras se habla de Sortu y Bildu, no se habla de gestión municipal, de políticas sociales, etc. Dice Llamazares que asistimos a "una política carroñera, y no me extraña que los ciudadanos se sientes alejados de la política".

"La izquierda está desmovilizada y con razón"

Sobre su partido, Llamazares cree que ante el 22-M está "mejor que otras veces, porque somos los únicos defensores de las políticas ciudadanas". Ha admitido que "la izquierda está desmovilizada", pero valora que "con razón", por una, en su opinión, "traición del Gobierno a sus compromisos políticos". No ha querido hablar de posibles pactos post-electorales, pero también ha dicho que "no van a dejar pasar a los gobiernos a la derecha".

Ha afirmado que en estas elecciones "los ciudadanos tienen que tener claro que tienen responsabilidad sobre lo que pase". Ha hecho está valoración ante las preguntas sobre las listas en las que se incluyen imputados por corrupción. Sobre el que afecta a su partido en Sevilla, considera que su candidato a la alcaldía y actual concejal, Antonio Rodríguez Torrijos, no está en la misma situación que en otros lugares, pero "debe dar un paso atrás. Sé que mi opinión es minoritaria en el partido, pero es mi postura".

Llamazares apuesta por una política "de impulso a lo público, de garantizar el estado de bienestar y del cambio de modelo de desarrollo". Cree que está línea la ha abandonado el PSOE, con una mirada a su primera legislatura negativa.

El diputado de Izquierda Unida opina que el problema del partido socialista "no es Zapatero", sino sus "políticas conservadoras para salir de la crisis", y cree que ninguno de los posibles candidatos a primarias, Alfredo Pérez Rubalbaba y Carme Chacón, "ofrecen nada nuevo".

Résurgence de l'impérialisme français

Dans la période d'après Boigny, la Côte d'Ivoire a essayé de se libérer des griffes du contrôle français et l'homme qui en aurait été responsable est un historien nommé Laurent Gbagbo. Ne voulant pas laisser faire, la France a agi rapidement pour que Gbagbo s'arrête de suivre la pensée de Nkrumah et d'arriver finalement à reconquérir son ancienne colonie.

Les Français ont une histoire de grandeur impériale qui, même s'il elle a été occasionnellement interrompue par les Anglais et les Allemands, les a fait se sentir grands, particulièrement quand ils gouvernaient des non- Européens en Indochine, en Algérie, à Madagascar et dans de vastes secteurs de l'Afrique Occidentale.

La fin du colonialisme a supprimé la "grandeur" et par la suite la France est apparue comme jouant le rôle inconfortable de second violon des Anglo-Américains.

Le dirigeant français Nicolas Sarkozy a voulu en sortir et, ayant trouvé une formule, la France conduit l'Occident dans une résurgence impériale.

La France est un bon manipulateur impérial, dépassé seulement par l'Angleterre et elle a engagé d' autres euro-puissances dans une compétition impériale pour les territoires en Afrique.

Par le biais de prétextes douteux, chacun a étendu ses revendications territoriales sur le continent africain.

Gbagbo n'a pas anticipé la roublardise impériale. Il aurait dû avoir étudié le sort de Patrice Lumumba et de Nkrumah et ce qui est en train d'arriver à Robert Mugabe.

Bien qu'il ait survécu aux affrontements en 2003/2004, la France avait de gros canons et des cartes où figuraient les bunkers parce qu'elle les avait construits.

Plus important encore, les Français contrôlaient la machine de propagande mondiale qui, en 2011, les ont chaleureusement félicités.

La reconquête de la Côte d'Ivoire montre la résurgence de la France comme leader de l'impérialisme, ne jouant pas le rôle de second violon pour d'autres.

Koweït accorde 180 millions de dollars aux rebelles libyens

Le Koweït a annoncé qu'il accorderait au groupe d'opposition libyenne 50 millions de dinars (environ 180 millions d'U.S dollars) après la rencontre de l'émir du pays avec le chef de ce groupe Mustafa Abdul Jalil. Jalil, lors d'une visite au Koweït, a dit que le montant devait servir à payer les salaires des employés du Conseil National de Transition.

Le Ministre des Affaires étrangères koweïtien Cheikh Mohammad Al-Salem Al-Sabah, a déclaré au début de ce mois-ci que l'émirat arabe du Golfe pour suivre la France, le Qatar et l'Italie pour reconnaître le groupe d'opposition comme le représentant légitime du peuple libyen.

Jalil n'a pas dit si le Koweït allait déclarer officiellement la reconnaissance du groupe rebelle.

Llach, Kavafis, Ithaki


Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Ítaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Ítaques.

II

Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.

III

Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures, plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l'amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures, plens de coneixences.

El TSJV incorpora la causa dels vestits de Camps al cas Gürtel

El TSJ valencià ha acceptat incorporar la causa dels vestits regalats al president del Consell, Francisco Camps, al cas 'Gürtel' que investiga els regals fets de Francisco Correa, Pablo Crespo i Álvaro Pérez a dirigents del Partit Popular. La decisió deixa en mans del jutge instructor, José Flores, decidir si Camps seurà en el mateix banc dels acusats que els pressumptes instigadors de la trama de suborns.

El tribunal de València ha de decidir aviat si porta Camps a judici per suborn impropi, per l'acceptació de regals de la trama, o si la seva situació judicial empitjora encara més en transformar-se en un delicte de suborn propi, per acceptar regals a canvi d'un tracte de favor a les empreses de la xarxa de Correa.

EUPV exigeix que els diners de l’IBI es destinen a millorar els serveis públics

Carmen Carreras, candidata d'EUPV a l'Alcaldia de Castelló, considera inadmissible que el PP puge tots els impostos i taxes a la ciutat de Castelló, mentre la gent no veu en cap lloc que aquests diners servisquen per a millorar els serveis públics. “Hui comença la recaptació de l'IBI, exigim que aquests diners es destinen a millorar els serveis públics i no a fer possible la continuació de les polítiques de construccions faraòniques”.

Carreras critica que a partir d'avui amb el cobrament de l'IBI els castellonencs patiran en les seues butxaques l'afany recaptatori d'un ajuntament sense idees, que solament ha sabut quadrar el seu pressupost a costa dels ciutadans i ciutadanes. “Ens trobem amb un nivell de gravamen molt alt, d'un 0,8, una xifra tremendament alta per a una ciutat en crisi, i una taxa d'aturats pels núvols. Aquests diners els volen per a tapar els forats creats pel Partit Popular”, i afegeix, “nosaltres creiem que els impostos han de servir per millorar els serveis públics”.

Segons la candidata a l'alcaldia de Castelló aquesta pujada desmesurada de taxes i impostos municipals que comencem a pagar és l'efecte directe de la nefasta gestió econòmica del Partit Popular en els últims anys. “El govern de Fabra ha enfonsat les arques públiques a nivells crítics, i ara volen més diners per a portar endavant els seus macro projectes estancats, com el megalomaniac Parc dels xiquets”.

A juí de la representant d'esquerres, “el principal problema és que el model de malbaratament dels diners públics en grans obres propagandístiques que ha provocat l'enorme deute, continua sent una senya d'identitat del PP, no aprenen”, i finalitza, “els quatre anys de mal govern popular els acabem pagant entre tots i totes en forma d'impostos i taxes”.

La candidata d'EUPV considera aquesta pujada “els castellonencs no estan veient que aquest augment impositiu es traduïsca en una millora dels serveis públics, aquests diners no van destinats a millorar la qualitat de vida de la ciutadania ni a lluitar contra la crisi, sinó a fer possible la continuació d'una política suïcida de grans fasts i obres faraòniques”.