diumenge, 27 de març de 2011

Jo tenia 5 anys, el 1976...



Sergio Tapia: Jo tenia 5 anys, el 1976, quan un matí, a prop del migdia, al balcó de casa meva en un segon pis (exactament Mitre 671 2 Pis C), en un edifici molt antic ubicat al carrer Mitre i Santa Fe, anomenat la Unió Gremial, en plena zona bancària i cèntrica de la ciutat de Rosario, baixen d'un col.lectiu de transport urbà de la ciutat dos joves per la porta del darrere, corrent cap al carrer Mitre, i darrere d'ells soldats de l'exèrcit argentí amb els seus cascos i els seus fusells, que els disparen per l'esquena. Jo els vaig veure caure a terra i la meva àvia em va ficar a dins de casa i tancà les finestres de ferro del balcó. Jo li preguntava perquè li van disparar els soldats, amb profunda angoixa, sense tenir cap resposta... només silenci...

Una tarda, amb la meva mare caminant de la mà pel carrer Mitre a uns 100 metres, de tornada cap a casa, vam veure que a meitat del carrer es trobava tallat per l'exèrcit, amb un tanc apuntant cap a una casa. Em vaig anar acostant amb la meva mare per passar el setge militar, i era la seu del Partit Comunista Argentí, on estaven traient tot cap al carrer i estaven cremant els llibres, els seus papers, cartells, tot al carrer mentre disparaven des del tanc i apuntaven amenaçant fer volar la seu completa, ens van deixar passar cap a l'altre costat, mentre deien que era contra la subversió ...
Vaig passar la meva infància jugant a casa del meu millor amic, Camilo, des del jardí fins a primària, al carrer Corrientes i Urquiza, al segon pis. Després sabria jo que era la casa on va néixer el Che Guevara (Avui Museu Ernesto Che Guevara), el ser més complet de la nostra època, diria Sartre, l'ésser més heroic, més exemplar que he conegut en la meva existència diria jo humilment

Als 12 anys, el 1983, en el monument a la bandera de la meva ciutat em vaig trobar amb una enorme llençol blanc, amb milers de fotos amb noms enganxades a ella, i un senyor li deixava un ram de flors al peu, mentre contemplava en silenci amb tristesa el cartell dels desapareguts. Jo, en veure-ho tot em vaig acostar a mirar als meus companys desapareguts, i em vaig preguntar de quin costat estava si el d'ells, amb les seves mirades plenes de somnis, o dels que assassinaven i robaven els somnis, i em va venir com un flaix a la ment i als meus ulls les imatges de la meva infància, amb els joves morts per l'exèrcit... el tanc contra la seu del partit comunista.... Em vaig apropar i vaig besar el llençol, i vaig prometre lluitar sempre pels ideals d'ells, de seguir el seu exemple. De seguir la seva memòria ....

Després als mesos em vaig afiliar a la Federació Juvenil Comunista del Partit Comunista, a la Lliga Argentina pels Drets de l'Home Ladha (Primera organització de drets humans d'Amèrica, cofundadora de la Federació Internacional de Drets Humans), i a les Mares de Plaça de Maig amb el seu Front de suport, la ronda dels dijous....

Així va començar la meva història de lluita pels drets humans i l'amor pel poble salvadorenc, el poble sahrauí, el poble palestí ... Entre altres coses .. pels drets dels pobles a ser lliures. Ells, els meus companys desapareguts, han forjat amb la seva lluita a l'home que sóc avui ...

Avui, 24 de març de 2011, porto més de 5 anys i vaig per a sis a Colòmbia, com a Fiscal Internacional de Drets Humans del Tribunal Internacional sobre la Infància afectada per la guerra i la Pobresa - Tribunal Internacional contra els Crims de Lesa Humanitat i el Genocidi .. És tarda de pluja, en la meva memòria els meus companys desapareguts, els meus companys amb els seus papes desapareguts assassinats, m'he posat malenconiós, trist...

Estic a Colòmbia a la terra dels Crims d'Estat, dels crims dels paramilitars, amb més de 30.000 desapareguts en aquests últims 5 anys aquí, i amb 23 companys defensors de Drets Humans desapareguts i assassinats amb el nou govern colombià...

Sergio Tapia, Medellín, Colòmbia

Arkaitz Sáez Arrieta: És com de costum, és normal aquí

Arkaitz Sáez, de St Pierre d'Irube, és pres polític a Espanya des de fa 12 anys al Puerto de Santa Maria, prop de Cadis, a 1.200 quilòmetres de casa... Testimoni de la seva germana: "Aquí està el diàleg que vaig tenir amb el meu germà aquest diumenge (2011.03.20): - L'amic que et va visitar aquest cap de setmana, va dir a l'ama que t'han castigat. Què ha passat? - Res Amaia, com sempre han tingut el dret a registrar-nos. - Però què va passar exactament?

- Ells van venir a la meva cel.la per fer una nova cerca, com per a tots els del meu mateix "mòdul", i em van dir que em desvestís, i vaig quedar-me en slip. Em van dir que em tragués els slips també, el que vaig fer. Un cop nu, em van ordenar que m'aixequés el penis i els testicles. Vaig obeir. Posteriorment, nou ordre: Ara has de fer tot nu unes quantes flexions. Jo els vaig dir que de cap manera qüestionava la seva autoritat, però em vaig negar a fer tal cosa. Em van dir que hauria de fer aquestes flexions voluntàriament o per la força, i jo els vaig dir de nou la meva negativa i em vaig asseure nu al meu llit.

Entre quatre guàrdies, em van portar per la força, nu, a una cel.la d'aïllament i em van fer seure al llit. Entre els quatre guàrdies, em van doblegar les cames per força.

Tu saps, Amaia, són tan ridículs, que ens han de fer coses per l'estil. Em van deixar en una cel.la d'aïllament. És com de costum, és normal aquí.

EUPV demana que es paralitzin les prospeccions petrolíferes a Castelló

La candidata d'EUPV a l'Alcaldia de Castelló, Carmen Carreras, expressa la seua satisfacció davant de l'anunci del Ministeri de Medi Ambient. Aquest ha afirmat que posposa l'autorització de les explotacions petrolíferes en les costes de Castelló, fins que no s'estudien els perills de propagació d'un vessament accidental de petroli per a les nostres platges i el Paratge Natural de Les Illes Columbretes.

La candidata d'EUPV per la ciutat de Castelló adverteix que l'amenaça sobre el nostre mar encara no ha desaparegut, “encara que l'anunci és una bona notícia, considerem que solament pot haver-hi una solució definitiva, la retirada del projecte petrolífer projectat pel Ministeri d’Indústria”, i agrega, “hi ha raons de sobra perquè les prospeccions, finalment no es realitzen”.

La portaveu d'esquerres confia que aquest estudi d'impacte mediambiental posarà en relleu el greu perill d'afecció de l'extracció de petroli en la reserva maria de Les Illes Columbretes. “18 kilòmetres és una distància insuficient, no podem canviar els nostres tresors ecològics per petroli”, denuncia.

Carreras recorda que en recents dates, “el PSOE es va posicionar al Congrés dels Diputats en contra de l'anul·lació dels reials decrets que permeten aquesta barbàrie mediambiental”, afegeix, “per altra banda el govern del PP de Castelló, quan governava a l'estat el seu partit no va dir res, ni es va oposar a la promulgació de les lleis que han permès les prospeccions, tot una actitud hipòcrita i partidista”.

La candidata a l'alcaldia de Castelló considera que el Ministeri de Medi Ambient no pot desoir els arguments dels grups ecologistes, partits polítics, i la societat castellonenca en general en contra de les prospeccions de busca de petroli a les nostres costes. “De donar la seva aprovació, el govern ha de tindre clar que serà una decisió en contra de la societat castellonenca”, afirma.