dijous, 1 de setembre de 2011

I.U. continua oberta a una aliança d'esquerres

La negativa de Equo de conformar un front electoral amb Esquerra Unida no frenarà el procés llançat per la formació de Cayo Lara per crear una aliança estratègica cara les eleccions generals del 20N. Dirigents d'IU i d'altres formacions es reuneixen aquest divendres a Madrid per intentar avançar en el procés obert.

IU i Equo es reuniren ahir a Madrid per parlar sobre la possibilitat de presentar-se junts a les eleccions generals del proper 20 de novembre. La trobada va acabar sense acord a causa -segons fonts d'Izquierda Unida- al propòsit que s'ha marcat la formació ecosocialista liderada per López de Uralde de concórrer en solitari als comicis.

En aquesta reunió -a la qual no va acudir Uralde-, IU va plantejar a Equo iniciar un procés unitari, tant en l'aspecte programàtic com de candidatures, i fins i tot una "coalició més tècnica", però Equo va donar el no per resposta amb el argument que a causa del poc temps que hi ha per la celebració de les eleccions, l'acord acabaria cenyint-se a un cartell electoral i no al resultat d'un procés de convergència des de baix, tal com plantejà l'exdirigent d'IU i ara membre de Equo Inés Sabanés.

Per IU, la decisió de la formació de Uralde, que té previst presentar-se oficialment com a partit polític la setmana que ve, és "un error estratègic i un error pràctic", perquè s'ha pres precisament en un moment on el debat de les esquerres està en conformar un front comú al marge del PSOE.

Però, al marge de la negativa de Equo, IU prosseguirà amb les converses amb altres formacions i moviments de l'esquerra. Així, i segons ha pogut saber aquest diari, aquest divendres es reuniran amb Izquierda Anticapitalista, Esquerra Republicana, la Confederació dels Verds, les taules de convergència, representants de la universitat i membres del manifest "Una il.lusió compartida".

Segons les fonts consultades, l'objectiu d'IU és obrir un "procés democràtic" en què participi tota la militància. A dia d'avui està obert el procés de primàries per al cap de cartell, amb Cayo Lara com a aposta de la direcció d'Izquierda Unida. Es preveu que a mitjans de setembre s'aprovi finalment el nom de qui encabecerá la llista.

Sobre el cas particular del diputat i portaveu d'IU al Congrés, Gaspar Llamazares, ha insistit en diverses ocasions en la necessitat de conformar un front d'esquerres, les mateixes fonts deixen oberta la possibilitat que vagi per Astúries i fins i tot per Madrid com ahir va proposar el portaveu a l'Ajuntament de Madrid, Ángel Pérez. El que sembla segur, i així ho confirmen, és que la candidatura d'IU estarà integrada per independents.

Xina: "Les potències occidentals no s'haurien d'aprofitar injustament de la reconstrucció a Líbia"

Amb la celebració de la primera conferència de "Amics de Líbia" -l'inici està programat per avui dijous a París-, sembla necessari recordar a les potències occidentals que no s'aprofitin, de manera injusta, de les oportunitats de reconstrucció i comerç a la Líbia posterior al règim de Muammar Gaddafi, i que deixin al Consell de Seguretat de l'ONU que prengui les regnes de la reconstrucció.

França i Regne Unit, dos països que han encapçalat els atacs aeris de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN) contra l'administració Gaddafi des de mitjans de març, presidiran la conferència de París, que també compta amb la participació de representants d'aproximadament 60 països (entre ells Rússia i Xina) i òrgans internacionals.

Aquesta conferència hauria de servir com a plataforma per unir els esforços internacionals, contribuint a accelerar la reconstrucció en la Líbia de postguerra, i no convertir-se en una altra Versalles, amb les potències occidentals barallant-se per la promoció dels seus propis interessos en un país severament afectat per la guerra .

Des del principi, les potències occidentals han pres la iniciativa en la intervenció militar de Líbia, alhora que diverses empreses occidentals com la petroliera francesa Total, estan actualment preparant amb ansietat per al seu retorn al país africà, mitjançant els contactes propers que mantenen amb el Consell Nacional de Transició de Líbia.

En l'actualitat, algunes potències occidentals presten més atenció als interessos comercials, inclosos els abundants recursos petroliers a la Líbia post-Gaddafi, que al procés integral de la reconstrucció del país africà desitjat pels libis.

Això no augura res de bo per al poble libi, que ha patit greus pèrdues humanes i materials durant la guerra.

Donada aquesta situació, el Consell de Seguretat de l'ONU, considerat àmpliament com a representant de la comunitat mundial amb molta experiència en gestió de la reconstrucció en els països danyats per la guerra durant les últimes dècades, ha d'exercir un paper més ferm en la Líbia post-Gaddafi, en comptes de ser marginat.

A més, també cal prestar atenció a importants organismes regionals, com ara la Unió Africana i la Lliga Àrab, per dur a terme una reconstrucció integral a Líbia.

Finalment, s'haurien de respectar les opinions de les diferents parts del mateix país africà per assegurar l'esmentada reconstrucció.

Només d'aquesta manera es podran eliminar gradualment els conflictes i diferències entre els diferents grups polítics, tribus i regions a Líbia, garantint una pau i estabilitat duradores, i aconseguint una prosperitat econòmica.

Xina, que ha participat de manera constructiva en el desenvolupament econòmic de Líbia, està involucrada en 50 projectes al país africà.

Aquests projectes, suspesos pel conflicte, concerneixen a la vida local i beneficien l'economia nacional de Líbia. S'espera que els projectes puguin reprendre un cop s'hagi estabilitzat la situació al país.

És el desig de la Xina exercir un paper constructiu, juntament amb la comunitat internacional, per ajudar a crear un millor futur per al poble libi. És el desig de la Xina ser un veritable amic de Líbia.

«L'OTAN ha de ser portada davant la cort penal internacional per la seva actuació a Líbia»

L'eurodiputat d'Izquierda Unida, Willy Meyer, ha intervingut en la Comissió d'Afers Exteriors en la primera compareixença al Parlament Europeu de Bernardino León, recentment nomenat representant especial de l'UE per a la regió de la Mediterrània meridional, per reiterar la seva oposició a la guerra a Líbia i demanar que l'actuació de l'OTAN sigui jutjada per tribunals internacionals.

Per a Meyer, la "Unió Europea es troba immersa en un moment crític. El seu projecte es troba en els nivells més baixos de credibilitat, tant dins de la pròpia UE, per les seves polítiques econòmiques antisocials, com a nivell extern, en la seva política exterior i de veïnatge.

"En el cas de la Política Europea de Veïnatge, el problema fonamental és que la UE no és creïble en els països del sud de la Mediterrània. Fins fa ben poc mantenia relacions privilegiades amb Gaddafi, Ben Ali i Mubàrak en matèria econòmica, social, migratòria i d'inversions. L'UE no estava ni se l'esperava: i no va moure ni un dit perquè aquests règims acabessin", va continuar.

En referència a la situació a Líbia, Meyer considera que "la guerra de Líbia ha fet saltar pels aires la Política Exterior i de Seguretat Comuna El meu grup polític (l'Esquerra Unitària Europea) va mantenir una postura molt crítica amb aquesta intervenció i va lamentar que no s'optés per una sortida negociada al conflicte".

Per al responsable de Política Internacional d'Esquerra Unida, "estem en moments d'incertesa. La Resolució 1973 del Consell de Seguretat de Nacions Unides va servir de pretext per a una intervenció militar. L'OTAN s'ha convertit en la força aèria dels rebels. Ara veiem que l'establiment d'una zona d'exclusió aèria l'objectiu ha passat a ser el mateix Gaddafi. Amb el pretext de la protecció de civils les forces de l'OTAN han llançat bombes perforadores amb capacitat de destruir búnquers. A mi sí que m'agradaria veure a Gaddafi davant un tribunal, però potser no interessi que Gaddafi se sent en una banqueta".

Per això, el diputat d'IU "lamenta la guerra" i es posiciona "amb les veus africanes que donaven suport una sortida negociada". En aquesta línia, Meyer comparteix l'opinió del vicepresident de Sud-àfrica, Kgalema Motlanthe, sobre l'actuació de l'OTAN i considera que "l'OTAN ha de retre comptes davant la Cort Penal Internacional i ser jutjada per crims de lesa humanitat. El finançament i el rearmament de grups de la jihad a Líbia (com per exemple, a través de membres del Grup Islàmic Combatent Libi, relacionat amb l'11-M segons fonts de l'ONU) generen gran incertesa sobre la integritat territorial del país i poden suposar un factor desestabilitzador de la regió".

ICV-EUiA presenta una esmena a la totalitat a la reforma constitucional de PSOE i PP

La diputada i portaveu d'ICV-EUiA en el Congrés dels Diputats, Núria Buenaventura, ha presentat avui en roda de premsa l'esmena a la totalitat de rebuig que tant ella com el diputat d'IU, Gaspar Llamazares, han entrat a registre avui amb motiu de la tramitació d'urgència de la reforma de la constitució pactada pel PSOE i PP. Núria Buenaventura rebutja aquesta modificació de la carta magna per "antidemocràtica on ni tant sols els representants del poble podem participar-hi".

"Total rebutj a la reforma constitucional per la forma antidemocràtica, ja que ni tant sols els representants del poble podem participar, com pel fons, ja que és una reforma que tocarà el precari estat del benestar", ha indicat Buenaventura alhora que ha insistit en què aquesta modificació de la carta magna és "innecessària, ineficaç i amb formes antidemocràtiques".

En aquest sentit la diputada ecosocialista ha indicat que des d'ICV-EUiA: "Presentem esmena a la totalitat perquè creiem que sí que cal reformar la constitució espanyola però per blindar des del consens l'estat del benestar i establir una fiscalitat més justa, amb la participació dels partits polítics però també i sobretot dels ciutadans amb un referèndum".

Espanya: Augment "significatiu" dels casos de tortura

“Si bé durant l’any 2010 les situacions conegudes i documentades per la Coordinadora per a la Prevenció i la Denúncia de la Tortura (CPDT) van ascendir a 251 i les persones afectades a 540, les xifres conegudes actualment ja han superat les de l’any anterior”. A Catalunya, es van recollir 23 casos i 67 denunciants. L'informe de l'organització del 2010 recollia que aproximadament un terç de les situacions de tortura detectades tenien a veure amb la participació en mobilitzacions socials.

Les dades fetes públiques per la CPDT són contundents i preocupants, sobretot amb la perspectiva d’una tardor socialment agitada.

A través d’un comunicat, la CPDT rebutja “els mètodes policials utilitzats per dissoldre concentracions i manifestacions de col·lectius socials (15-M, laïcisme, sindicats, etc.) a través d’insults, vexacions, coaccions, amenaces o violència injustificada”, en relació als abusos produïts aquest any. És per això que exigeix “que es depurin responsabilitats polítiques i professionals dels òrgans competents que les van ordenar i permetre a tots els nivells (Ministeri de l’Interior, Delegació del Govern, comandaments i agents policials)”.

En la mateixa línia de les reclamacions que Amnistia Internacional feia públiques la setmana passada, es denuncia “l’incompliment sistemàtic” de les instruccions 12 i 13 del 2007 de la Secretaria d’Estat per a la Seguretat, referents a “procediments d’identificació, ús de la força, escorcolls, oportunitat de la pràctica de la detenció i immobilització”, així com també la identificació dels agents.

Per una altra banda, l’organització denuncia la “manca de resposta del Mecanisme Nacional per a la Prevenció de la Tortura” i critica “el contingut dels comunicats emesos per les centrals sindicals policials (CEP, SPP i UFP)”. “Resulta sense cap dubte vergonyós que a l’empara de la llibertat sindical i d’expressió s’emetin informacions, comentaris i valoracions incertes tot i conèixer-ne la falsedat”.

La Coordinadora utilitza la definició de tortura de l’ONU, que considera que és qualsevol acte “pel qual s’infligeixi intencionadament a una persona dolors o patiments greus, siguin físics o mentals […] quan aquests dolors siguin infligits per un funcionari públic o una altra persona en l’exercici de funcions públiques, a instància seva o amb el seu consentiment”. Des de la CPDT, recorden que “no es tenen en compte tots els casos denunciats”, sinó que alguns en són exclosos “a petició expressa dels agredits, altres perquè la informació rebuda és insuficient o no estava prou contrastada”.

En l’informe que l’organització va realitzar l’any 2010, es recollia l’evolució de les dades recollides pels col·lectius que formen part de la CPDT des de 2004. La xifra de casos ha disminuït en 20, mentre que la de persones afectades ha passat de 755 a 540. Al 2010, Melilla, Euskal Herria i Ceuta –en aquest ordre– encapçalaven la trista classificació del nombre de denúncies per cada 100.000 habitants, tot i que des de la mateixa CPDT alertaven que hi havia àrees on no hi havia presència de la CPDT i “falta el teixit social” per accedir a les persones afectades. A Catalunya, es van recollir 23 casos i 67 denunciants.

La CPDT integra diverses organitzacions que lluiten pels drets humans i contra la tortura. Entre d’altres, en formen part Sos Racisme, la Comissió de defensa del Col·legi d’Advocats de Barcelona o l’Institut dels Drets Humans de Catalunya.

València: Un capellà ebri atropella vehicles, fuig i es capturat pels veïns

El cura Juan va sortir a sopar amb els seus feligresos i no va complir la màxima de "si beus, no condueixis". El capellà de l'església de Santa Maria de Jesús, a València, va atropellar amb el seu BMW onze vehicles estacionats, dos cotxes i nou motos. Després de xocar contra ells es va donar a la fuga, però els veïns que estaven asseguts a la terrassa d'un bar pròxim van sortir corrent darrere d'ell i el van atrapar. El capellà va presumir davant els agents d'influències i amics en les altes esferes polítiques.

En les proves d'alcoholèmia el "religiós" va donar positiu, duplicant la taxa d'alcohol permesa

Segons informa el diari Levante, el rector havia celebrat un parell d'hores abans una missa. En aquest acte temerari va estar a punt d'atropellar a la gent que es trobava en les terrasses. Segons el mateix diari, el capellà, de 50 anys i conductor del BMW que va acabar topant contra un semàfor, va presumir davant els agents d'influències i amics en les altes esferes polítiques.

Wikileaks acusa The Guardian de la difussió de les fonts


Després que apareguessin en internet una sèrie de cables de Wikileaks que no esborraven a les fonts, exposant els noms de centenars de persones que podrien així patir represàlies, amenaces, violència i altres perills, el lloc de filtracions va sortir a donar la culpa un periodista del diari anglès The Guardian. "Un periodista del Guardian va revelar negligentment contrasenyes secretes de WikiLeaks per desencriptar centenars de milers de cables diplomàtics no redactats ni publicats dels Estats Units", diu l'acusació.La contrasenya hauria estat publicada al llibre "WikiLeaks: Dins de la Guerra als Secrets de Julian Assange", editat per The Guardian al febrer.

"L'investigador del Guardian, David Leigh, imprudentment i sense la nostra aprovació, va revelar conscientment les contrasenyes per desencriptar en un llibre publicat per The Guardian. Leigh diu que el llibre va ser escrit ràpid en tres setmanes - després els drets es van vendre a Hollywood ", afegeix l'acusació.

No obstant això, el diari nega que la informació que van publicar en el llibre hagi portat cap a la publicació dels documents a internet. "No té sentit suggerir que el llibre del Guardian sobre Wikileaks ha compromès la seguretat d'alguna manera", va respondre el diari en un comunicat.

"The Guardian va ser informat que l'arxiu al qual se li va lliurar accés el juliol de 2010 només estaria disponible en un servidor segur per algunes hores, i després seria retirat. Aparentment dues versions d'aquest arxiu van ser després enviades a una xarxa P2P utilitzant la mateixa contrasenya ", afegeix.

El diari assegura a més que els cables que estan en línia ara no són els que ells van veure l'any passat. També assenyalen que el llibre va ser publicat al febrer, i que "cap preocupació respecte a la seguretat va ser expressada quan es va publicar el llibre ni en els set mesos següents". Sembla irresponsable de part de WikiLeaks que, sabent que la contrasenya va ser publicada en un llibre, no l'hagin canviat abans.

WikiLeaks va afirmar que va iniciar accions "pre-legals" contra el diari, i contra un individu alemany a qui el grup acusa de distribuir la contrasenya apareguda en l'esmentat llibre per a benefici personal.

WikiLeaks: Tropes dels EUA van executar a nens (emmanillats) i un nadó a l'Iraq

Un cable filtrat per Wikileaks proporciona evidències que tropes dels Estats Units van executar almenys a 10 civils iraquians, incloent a una dona de 70 anys ia un nadó de 5 mesos d'edat, posteriorment van demanar un atac aeri per destruir les proves, en un polèmic incident ocorregut el 2006 a la ciutat iraquiana de Ishaqi. Entre els morts hi havia quatre dones, cinc nens i un nadó.

Philip Alston, relator especial de l'ONU sobre execucions extrajudicials, sumàries o arbitràries, va assegurar en la comunicació adreçada als funcionaris nord-americans datada 12 dies després de l'incident del 15 de març del 2006, que les autòpsies realitzades a la ciutat iraquiana de Tikrit van mostrar que tots els morts havien estat emmanillats i que els va disparar al cap.

Alston ha comentat aquesta mateixa setmana a mitjans independents que a dia d'avui les autoritats dels Estats Units segueixen sense respondre a la seva sol.licitud d'informació. Tampoc el govern de l'Iraq.

Sionistes i feixistes autoanomenats 'd'esquerra' amb Sarkozy a Líbia

Segons destaca Le Monde parisenc, Sarkozy va apostar per la guerra i va posar en joc la seva reputació. Durant diversos mesos va passar hores senceres inclinat sobre els mapes i va mantenir contacte permanent amb els rebels libis i amb el seu "enllaç" en el bàndol de la insurrecció, el periodista Bernard-Henri Lévy (foto amb el cap del CNT libi anomenat 'democràticament' per Sarkozy) qui cínicament s'autodefineix en la premsa mundial com "filòsof defensor de la pau" quan ja és prou conegut pel seu sionisme i implicació en el recolzament del feixisme imperial francès.

Recentment, durant una reunió a París amb Mahmoud Jibril, número dos en la direcció dels rebels, Sarkozy va anunciar la convocatòria a França, l'1 de setembre, d'una conferència internacional d'ajuda a Líbia.

Sarkozy va dir que a la conferència podrien participar Rússia, Xina, Índia i Brasil, països membres del Consell de Seguretat de l'ONU que es van abstenir de votar per la resolució que va autoritzar la intervenció militar de l'OTAN a Líbia.

D'aquesta manera, Sarkozy li va donar a entendre al Kremlin que també Rússia podria exercir el seu paper en la "nova Líbia", opina l'ex ambaixador de Rússia a la Gran Bretanya, Anatoli Adamishin.

Però què és el que amaga aquesta invitació?: Seguretat en la seva pròpia victòria o un desesperat intent d'involucrar en una aventura fallida el major nombre possible de participants?

La intervenció militar de l'OTAN a Líbia ha sigut un èxit o un fracàs?


En bona mesura, la resposta a aquest interrogant depèn de la política que aplicaran les noves autoritats de Líbia que, a partir del Consell Nacional de Transició, planegen formar un "govern" amb els mercenaris monàrquics, de qui el reconeixement per França el març passat va marcar l'inici de la intervenció estrangera en el conflicte intern de Líbia.

Aquest nou govern, estarà en condicions d'evitar un bany de sang, i una cruenta venjança de vencedors sobre els vençuts?

En fer pujar al poder a Trípoli a nous personatges, Sarkozy i els seus consellers, de fet van assumir una gran responsabilitat. Ara molts a França es pregunten si va ser justificada la decisió adoptada el març de l'any en curs.

El principal promotor de la intervenció va ser el conegut sionista Bernard Henry Lévy. Va ser ell qui al començament de març va telefonar a Sarkozy insistint que el mandatari s'entrevistés sens falta amb 'els líders dels rebels libis'.

Sarkozy va acceptar la proposta i, passat tan sols un dia, el 10 de març de 2011, França va reconèixer al Consell Nacional de Transició.


El ministre d'afers exteriors gal, Alain Juppé, va ser informat sobre la reunió amb els líders dels mercenaris posteriorment, d'aquesta manera, la seva influència va quedar per sota del "filòsof".

Ara per ara, Lévy està absolutament segur que els seus consells van ser encertats. A la pregunta sobre la sort de Gaddafi i membres de la seva família, va respondre a la seva pàgina web sense el més petit escrúpol: "Que ho decideixin els libis... No em sento preocupat en absolut per aquest motiu, perquè els líders del Consell Nacional de Transició han demostrat seva maduresa política...".

En totes les seves entrevistes, ofertes des de març de 2011, Lévy ressaltava invariablement que els rebels van saber superar "la temptació de l'islamisme" i no estan vinculats amb l'Islam radical. A aquells que criticaven als rebels, el "filòsof" els va qualificar de "adeptes al despotisme", hipnotitzats per la medusa Gorgona contemporània que els va imbuir de la idea que no es pot enderrocar als tirans".

És de lamentar, però ja hem sentit alguna cosa similar de Lévy i 'altres intel.lectuals francesos d'esquerra' que juntament amb ell van signar el 17 de març 2011 una carta (publicada a Le Monde) a Sarkozy i mandataris d'altres països de l'OTAN, instant-los a emprendre la intervenció militar.

Les firmes inscrites en aquesta crida coincideixen en un terç, com a mínim, amb les que estaven al peu d'altres cartes (publicades per Le Monde el 1995, 2000 i 2004) en suport als separatistes txetxens liderats pels "presidents" Dzojar Dudáev i Aslan Maskhàdov.

En aquells missatges Lévy, el seu col.lega, el també "filòsof" André Glucksmann, el diputat al parlament europeu Daniel Marc Cohn-Bendit i altres exhortaven als líders occidentals a abstenir-se d'anar a Moscou a la celebració del 50è aniversari de la Victòria sobre l'Alemanya nazi, a expulsar Rússia de les organitzacions internacionals i, com no, ajudar els separatistes txetxens amb Maskhàdov al capdavant.

El 2011, aquesta mateixa gent demanava que Sarkozy acudís en ajuda a Mahmoud Jibril i altres rebels libis.

Preguntats sobre una possible vinculació de la gent de Maskhàdov amb el terrorisme internacional, Glucksmann i Lévy responien en forma molt metafòrica. Segons l'expressió de Glucksmann, els separatistes "no es van deixar portar per les Sirenes de l'Islam radical". (Recordin la matança de nens a Grozny, un model de revindicació política pels hipócrites demagogs neofeixistes).

Vam tenir nombroses oportunitats per assegurar-nos de l'equivocada que va ser aquesta afirmació feta el 2002. És que és convenient prestar atenció a qui en més d'una ocasió ha mentit?

El suport que van prestar als extremistes txetxens els actuals promotors de la intervenció a Líbia obliga a dubtar de l'objectivitat d'aquests "filòsofs".

És de lamentar, però en un futur Líbia bé podrà ser escenari d'actes de venjança, terrorisme i integrisme. Si és així, la victòria de Sarkozy serà dubtosa.

Catalunya: 15.000 alumnes més pels mateixos mestres

Després de les vacances d'estiu, 67.000 docents del sistema públic català es reincorporen a la feina. Aquest curs es poden trobar alguna dificultat més que l'anterior. Mentre que l'alumnat augmenta en 15.000 persones, la xifra de mestres i professors es manté estable. La Conselleria d'Ensenyament ha decidit que cada docent faci una hora més de classe a la setmana per menys salari: els professors passaran de 18 a 19, mentre que els mestres en faran 24 en lloc de 23.

Aquest augment està previst per al període 2011-2015. El Departament també ha suprimit la sisena hora, que es mantindrà només en uns 400 centres. Malgrat tot, la Conselleria d'Irene Rigau es mostrava optimista aquest dimecres en un comunicat: "La plantilla docent pressupostada, que es manté com la de l'any passat, ha de permetre fer front a les mesures per la lluita contra el fracàs escolar i a les noves necessitats d'escolarització".

Altres modificacions que el govern ha aplicat a l'educació pública fan referència al calendari escolar. L'alumnat tornarà a començar el curs el 12 de setembre, mentre que se substituirà la setmana blanca per cinc dies de lliure disposició.

Trobades a Kenya les primeres destrals de pedra d'1'76 milions d'anys

El debat sobre l'origen de l'Homo erectus segueix obert. Les restes trobades a l'est d'Àfrica van sustentar durant anys la procedència africana, però els fòssils trobats a Dmanisi (Geòrgia) el 1990 van revolucionar les teories prèvies i dividir l'opinió científica. Un estudi de la Universitat de Columbia (EUA) aporta noves dades que donen suport l'origen africà de l'Homo erectus.

Els seus autors han descobert que l'Homo erectus que va viure prop del llac Turkana de Kenya (Àfrica) utilitzava mètodes avançats per a construir destrals, a diferència dels erectus d'Àsia, que es conformaven amb instruments de menor complexitat com els cants tallats.

La manera de fabricar aquestes eines simbolitza un avanç en la indústria lítica que, entre els antropòlegs, es coneix com achelense. La utilització i construcció d'aquests instruments representa un punt important en l'evolució dels homínids, en considerar que ja raonaven i tenien destresa. "Les eines achelenses representen un salt tecnològic", declara Dennis Kent, un dels autors de l'estudi que publica avui Nature. Però es qüestiona "per què l'Homo erectus no les va portar a Àsia?".

"Les dades geològiques han indicat que es tracta de la zona achelense més antiga del món"

Els investigadors no van descobrir les destrals, sinó que són els que han datat els sediments on es van trobar anys enrere. Els instruments resultar tenir 1,76 milions d'anys, 300.000 més dels que es creia anteriorment. "Les dades geològiques han indicat que es tractava de la zona achelense més antiga del món", explica Christopher Lepre, un altre dels autors de l'estudi. L'antiguitat proclama l'Homo erectus com a únic possible fabricant.

Les eines achelenses d'Àfrica són, per tant, més antigues que les d'Àsia. Aquestes dades sustenten la teoria que el primer homínid asiàtic deriva d'una població africana achelense. Per als científics, segueix sense quedar clar per què el erectus no va creuar el desert i va portar les seves eines a Àsia. "Conèixer la meteorologia de llavors ens podria ajudar a comprendre", conclou Lepre.

Wikileaks: El Vaticà coneix fa anys els abusos sexuals a monges pels missioners

Wikileaks fa setmanes fent públics documents classificats de la diplomàcia Vaticana, algun d'ells de contingut explosiu, com un que demostra que en l'entorn del papa eren coneguts fa anys els casos d'abusos sexuals a què són sotmeses les monges més joves per part de sacerdots amb els que treballen en les missions. Segons aquests documents, ja el 2001 l'espanyol Joaquín Navarro Valls (Opus Dei), portaveu vaticà durant lustres, hauria informat que hi havia "un problema amb els abusos sexuals de monges per part de sacerdots en alguns dels territoris de missió". Res no s'ha fet fins ara, a part d'amagar-ho.

Situació especialment difícil a l'Àfrica

Navarro Valls, segons el document de Wikileaks fet públic ara, va preparar el seu informe en resposta a un article de denúncia de National Catholic Reporter, un setmanari nord-americà d'orientació catòlica, però independent de Roma. Segons aquesta publicació nord-americana, que citava fonts d'alt nivell de les ordres de Dones Religioses, la violació de monges joves per part de sacerdots era especialment greu a l'Àfrica, on l'epidèmia de SIDA les convertia com "blancs segurs" de l'activitat sexual.

Segons els informes de Wikileaks fetes públiques, al Vaticà coneixien també que en alguns casos extrems els sacerdots que deixaven embarassades a les monges "les encoratjaven a sotmetre's a avortaments".

Cinc informes Wikileaks sobre el Vaticà

D'acord amb la informació facilitada per la premsa africana, serien cinc els informes que hauria filtrat la organització de Julian Assange sobre el treball de la diplomàcia vaticana. Entre aquests documents hi hauria el suport de la jerarquia catòlica a la invasió de l'Iraq, fins i tot en el cas que aquesta no fos recolzada en els organismes internacionals; o un altre sobre la implicació vaticana en la recerca de suports a les forces oposades als governs de esquerra a Amèrica Llatina.