dissabte, 28 de gener de 2012

Els Mossos denuncien les armilles caducades al maig de 2011

Les armilles del Mossos caducades: "Anem a treballar o a patir? Com es pot comprovar a la foto (etiqueta que porten les armilles antibala dels Mossos als cotxes) les armilles amb que treballem estan caducades", ens comunica una víctima de la desídia de la conselleria d'Interior de Felip Puig a la Generalitat de Catalunya. "Si passa quelcom, alguna desgràcia, qui s'en farà càrrec?", insisteixen els sindicats de Mossos. El fabricant recomana 10 anys en els quals es responsabilitza ell de la qualitat, ara bé, després dels 10 anys (que van caducar el maig del 2011), qui es fa responsable? Al fabricant ja ni se li pot exigir res. I comandaments polítics que governen Catalunya i els Mossos i en són responsables legals i morals?

120.000 ciutadans contra les retallades a Barcelona


Milers de persones (unes 120.000 que CiU, sempre retallant el que no li agrada, deixa en 20.000) es manifestaren pels carrers de Barcelona, malgrat la pluja i el fred, en protesta per la política de retallades del Govern de CiU. En una convocatòria de les plataformes Només cal Retalls i Fòrum Social Català, amb participació dels sindicats majoritaris i el recolzament d'ICV-EUiA. A les quatre capitals catalanes es protesta pel malestar social i laboral dels ciutadans davant els ajustos en la funció pública, l'increment tarifari als transport, l'euro per recepta que pretén impulsar Salut i l'augment de les llistes d'espera, entre d'altres consequències generalitzades de la creixent misèria, desnonaments, atur i desprotecció social que el neoliberalisme ha generat i multiplica amb les seves polítiques suïcides.

El secretari general de CCOO a Catalunya, Joan Carles Gallego, ha assegurat que la pluja no frenarà la participació de la gent en aquesta nova mobilització. Els convocants han explicat que han fet coincidir la manifestació d'avui amb la celebració del Fòrum econòmic de Davos.

'No a la dictadura, parem les retallades', és el lema que encapçala una marxa que es dirigeix ​​fins al parc de la Ciutadella mentre els participants fan sonar xiulets, enarboren banderoles amb el símbol d'unes tisores "prohibides" per una ratlla vermella i profereixen crits com 'Retalls no', 'No hi ha pa per tant xoriço' o 'Artur Mas, a quina mútua vas?'.

Resta de Catalunya

La primera de les convocatòries de manifestació ha estat aquest migdia a Girona. Més de mil ciutadans s'han mobilitzat per protestar contra el sistema financer i les polítiques d'ajust neoliberals de la Generalitat. Han denunciat que el Govern vol acabar amb l'Estat del Benestar, afavorint interessos privats i han demanat un model alternatiu al de les retallades per sortir de la crisi que vagi en contra del frau i l'evasió fiscal. La manifestació ha començat a la plaça de l'Independència i ha tallat el trànsit a l'avinguda de Jaume I, fins arribar a la seu de la Generalitat a la capital gironina.

A Tarragona la concentració surt una mica més tard que a Barcelona, ​​a la mateixa hora que arrencarà des de la plaça Ricard Viñes de Lleida.

La protesta de Barcelona consta de dues capçaleres, la primera d'elles amb protagonisme del Fòrum Social Català, i amb una pancarta en què es llegeix el lema: "Aturem les retallades. No a la dictadura financera".

"Educació i Sanitat Pública i de Qualitat"

La segona capçalera avança amb la pancarta "Educació i Sanitat Pública i de Qualitat" i agrupa diversos col·lectius -com Dempeus per la Sanitat Pública- i associacions relacionades amb els serveis socials, sanitaris i educatius.

Entre altres reivindicacions, els convocants de la mobilització exigeixen al Govern català que reconegui el dret a la protecció de la salut en igualtat de condicions per a tots i que es garanteixi la qualitat de l'educació en l'escola pública.

150 persones demanen la llibertat d'Otegi davant de la presó de Logronyo

Unes 150 persones s'han concentrat aquest matí davant de la presó de Logronyo per reclamar la posada en llibertat d'Arnaldo Otegi, reclamar al Govern d'Espanya "altura de mires" i que canviï la seva política penitenciària. La plataforma "Arnaldo askatu, politika askatu" ha convocat avui aquest acte davant del centre penitenciari de Logronyo on, al costat de membres d'aquest moviment, han assistit diversos diputats de Amaiur com Iñaki Antiguedad, Rafa Larreina, Xabier Mikel Errekondo, Jon Iñarritu o Maite Aristegui, i el d'ERC, Joan Tardà, a més del diputat general de Guipúscoa, Martin Garitano, de Bildu. També han participat, entre d'altres intelectuals, l'escriptora Laura Mintegi, el músic Àngel Ugarteburu i l'advocada Doris Benegas.

Durant l'acte, els portaveus de la plataforma han llegit un comunicat de suport al dirigent abertzale i una carta dirigida a ell per l'escriptor i filòsof Alfonso Sastre, que els membres de la plataforma han traduït a cinc idiomes -euskera, espanyol, francès, català i anglès-.

En el comunicat de suport a Otegi els membres de la plataforma han afirmat que porta 837 dies "segrestat per l'Estat espanyol" per contribuir a convèncer a la societat basca que "una pau justa" és possible, ha detallat Asier Zengotita, com a portaveu dels convocants.

Ha al·ludit a la declaració d'ETA de posar fi a la seva activitat armada i ha afirmat que "s'estan donant passos en el camí adequat", encara que ha acusat el Govern "d'un total immobilisme" i de promoure "polítiques de vencedors i vençuts".

Creuen que el camí que cal recórrer en aquest procés "serà llarg i ple de dificultats, però no té marxa enrere", encara que han demandat del Govern que "es mulli" i canviï la seva política penitenciària i posi en llibertat Arnaldo Otegi.

A la carta d'Alfonso Sastre a Otegi, l'escriptor ressalta el "tremp ètic i maduresa política" del dirigent abertzale i reclama expressament una amnistia general "sense la qual no hi haurà pau".

Més d'un miler de manifestants a Girona contra les retallades

Després de les multitudinàries manifestacions de dijous contra les retallades al País Valencià (vídeo), on també es va criticar l'absolució de l'ex-president de la Generalitat Francisco Camps, avui la protesta contra la política econòmica de les administracions arriba a Catalunya. La Plataforma Prou Retallades ha convocat manifestacions amb el lema 'No a la dictadura financera. Aturem les retallades' a Barcelona (plaça de Catalunya, a les 17.00), Girona (plaça de la Independència, 12.00), Lleida (plaça Ricard Viñes, 17.30) i Tarragona (Estàtua dels Despullats, 17.30). A Barcelona, a més de les dues-centes entitats, sindicats i formacions integrats a la Plataforma Prou Retallades, també convoquen la mobilització les organitzacions adherides al Fòrum Social Català.

A Girona, unes 800 persones s'han manifestat en la primera de les quatre marxes convocades. Els participants de la marxa protesten contra el sistema financer i les polítiques d'ajustament de la Generalitat. Denuncien que el govern vol acabar amb l'estat del benestar, afavorint interessos privats. Demanen un model alternatiu al de les retallades per sortir de la crisi que vagi en contra del frau i l'evasió fiscal. La manifestació ha començat a la plaça de la Independència i ha tallat el trànsit a l'avinguda de Jaume I, fins arribar a la seu del govern a la capital gironina.

Pels col·lectius convocants, el missatge de la manca de recursos i la necessitat de les retallades del govern 'encobreix una clara estratègia de desmantellament dels serveis públics, per a afavorir els interessos privatitzadors'. Aquesta estratègia, diuen, és especialment visible en els àmbits de la salut, l’educació i els serveis socials. Així, s’oposen a mesures com el pagament d’un euro per recepta mèdica, el tancament de serveis de salut públics, l'augment de la quota de les escoles bressol, la disminució del professorat i la supressió dels ajuts al lloguer d'habitatges.

Les entitats socials convocants han publicat un 'memorial de greuges' on es critiquen 'les polítiques injustes de retallades indiscriminades i els increments de preus que perjudiquen fonamentalment les classes populars, que el govern de la Generalitat de Catalunya situa en la proposta de pressupostos per a l’any 2012', perquè 'suposen un atac a l’actual model d’estat de benestar'. S'hi exigeixen, entre més aspectes, uns quants drets considerats fonamentals, com la protecció dels serveis públics i de qualitat en els àmbits de la salut i l'educació, o un sistema laboral digne que afavoreixi l'emancipació juvenil. El memorial també demana un model alternatiu al del govern per sortir de la crisi, que faci pagar qui té més i que defensi l’estat de benestar.

Cayo Lara: "Amb 5.300.000 persones aturades és imprescindible un canvi radical de l'estratègia anticrisi"

El coordinador federal d'IU ha valorat, arran de les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) -que registra gairebé 5,3 milions d'aturats i una taxa de desocupació del 22,85%-, que "no es pot permetre que s'amputi més l'Estat de benestar seguint pel camí de l'ajust dur del Govern del PP, a qui ha exigit un "canvi radical" en la política per sortir de la crisi. Lara ha assenyalat que encara que les xifres finals de desocupats el 2011 "són imputables a l'anterior Govern del PSOE, perquè el PP va arribar al desembre", va avisar que l'Executiu de Mariano Rajoy "no fa altra cosa que aprofundir en la línia errònia de l'ajust dur".

Lara alerta que, per donar la volta a una xifra de desocupats que "regalima sang" es necessita ara més que mai: "Trencar el cercle viciós" de més atur al que han portat les polítiques practicades fins ara. Per això, planteja mesures per dinamitzar l'economia i augmentar els ingressos públics, a través d'una reforma fiscal progressiva que permeti lluitar contra el frau, sumada a la reactivació del crèdit a través de la creació d'una Banca Pública.

Lara opina que, si es compleix el pronòstic de l'FMI que l'economia espanyola caurà un 1,7% aquest any o un 1,5%, segons el Banc d'Espanya, "ens podem trobar amb un altre mig milió de desocupats més el 2012", mentre que Rajoy "persisteix en aquesta línia i segueix sense prendre ni una sola mesura per crear ocupació".

Alhora, el coordinador federal d'IU critica que, en lloc de sol·licitar una pròrroga per complir els objectius de dèficit, Rajoy només fos a visitar la cancellera alemanya, Angela Merkel, amb una suposada "proposta estrella" que en realitat és "ridícula". Es referia així a la proposta que la Unió Europea dediqui a polítiques d'ocupació els excedents dels fons de cohesió -uns 40 milions d'euros-, una quantitat "irrisòria" si es té en compte que s'ha de repartir entre els 27 membres de l'UE.

Conseller contra la Sanitat Pública Ruiz i el seu lacai Prat: Robar en benefici propi

Alfons Quintà: Després de setmanes d'anar-hi al darrere, una molt alta font de la Generalitat m'ha revelat aspectes fins ara desconeguts de les retallades. "El més esgarrifós -em diu- és que no hi ha hagut mai cap pla, cap debat, cap consideració tècnica, ni humana, respecte als efectes de les retallades. És per això que accepto dir-te el que sé". I afegeix: "Tots els consellers sempre s'han resistit a retallar en les seves respectives conselleries, per raons òbvies. Passa el mateix en els departaments de les empreses. És humà. Però hi ha hagut una excepció: el conseller de Salut Boi Ruiz no solament ha assumit d'entrada totes les retallades que Mas i Mas-Collell li han proposat sinó que sovint ha volgut anar encara més enllà. Hi ha una gran component d'interessos. La crisi no obligava a tant". Foto: Dos lladres públics: Ruiz i Prat, al servei de les seves màfies.

Me'n dóna detalls, després del meu compromís de reserva. Confirmen tot el que he estat exposant en un llarg seguit d'articles. Ruiz vol destrossar l'actual sistema de protecció sanitària en benefici del conglomerat sanitari privat al qual continua servint. També confirma que l'autèntic director d'orquestra, amb posicions encara més radicals, és Josep Prat, president de l'Institut Català de la Salut.

"Aquest parell aniran tan lluny com puguin. Has d'entendre que Mas - em diu - a qui ja coneixes i, per tant, saps que no té res de brillant, ni cap capacitat per matisar, es troba molt reconfortat per Prat i per Ruiz. Són el contrapès psicològic al conjunt de consellers que voldrien limitar les retallades. Això ha fet que la majoria de la sectorial de salut de CDC s'hagi allunyat de Mas. Aviat poden haver-hi trencaments públics. Ja hi ha hagut passos discrets, com es pogué veure amb una entrevista a TV3 a Miquel Vilardell, eminència mèdica, president del Col·legi de Metges de Barcelona, metge de Jordi Pujol, fins ara proper a CDC i president del consell assessor de Mas en sanitat, el qual no es reuneix gairebé mai".

La font també situa al cim del desastre retallador Germà Gordó, de qui recorda emfàticament que va ser el gerent de CDC. Afegeix: "Cal destacar que Salut és la partida més important del pressupost. En el seu entorn es mou molt diner i a l'interior hi destaca, com és lògic, el capítol primer, és a dir les despeses de personal. Això els ha llançat irresponsablement a retallar salaris i a atemorir al personal sanitari.

En privat, reconeixen desitjar que els metges fugin de la sanitat pública per anar a treballar a la privada. Estan sorpresos que no ho hagin fet i per això incrementen les retallades. Encara els posa més nerviosos veure que, malgrat el deteriorament de la sanitat pública, no hi hagi un increment fort de les assegurances privades. És perquè els ciutadans no se les poden pagar. A més, l'assegurança privada esdevé pràcticament impossible a partir dels 65 anys, que és quan més es necessita. Les persones d'edat rebran una clatellada immensa, en termes de qualitat i de duració de vida. És impossible que les estadístiques no ho detectin, molt abans de les properes autonòmiques".

La font afegeix: "L'única cosa que ells varen preparar bé és l'actitud propagandística i de silenci de les crítiques, respecte a molts mitjans. Hi ha grans campanyes de publicitat institucional de la Generalitat, al costat d'altres de merament comercials, pagades per la sanitat privada. Ambdues són ben visibles".

"Personalment -diu la font- crec que s'ha de retallar de l'ordre d' 25 per cent dels pressupostos públics. Espanya té un dèficit del vuit cent del PIB, o una mica més. Això equival a un dèficit pressupostari del 26 per cent. És a dir, no tenim una quarta part del que gastem. Ara Rajoy ha fet una retallada que no arriba ni a la meitat de que haurà de fer. Per tant, tots en patirem. Precisament, per això mateix resulta intolerable la destrucció de la sanitat pública. Mas ha començat per allà on, de cap manera, Rajoy no s'hauria d'arribar mai. Confio que al conjunt de l'Estat no passi res de semblant. Si s'intentés fracassaria, perquè allí no es pot usar l'argument fals del sobiranisme i de l'independentisme. Tu pots fer molt per a denunciar aquest abús".

La font també destaca que "en el govern Rajoy hi ha persones més competents que altres. Però no hi ha ningú tan incompetent com Xavier Mena ( que és una bona persona) o Boi Ruiz que és una mala persona. A més, aquí ja tenim els trams més alts del IRPF ( poden arribar al 56 per cent dels ingressos) i graus de corrupció política immensos, com es veu periòdicament. Culpar de tots els mals al Tripartit i al govern central és un abús que acabarà petant en les mans del mateix Mas. Pujol era més prudent, calculant no passar-se. Però Mas no té límits".

ICV-EUiA crida la ciutadania a participar a la mobilització contra les retallades

La portaveu d’EUiA i diputada de la coalició ICV-EUiA al Parlament de Catalunya, Mercè Civit, ha lamentat avui la pujada de l’atur a Catalunya, que tanca el 2011 amb 775.400 persones desocupades i una taxa d'atur del 20,5%. La diputada d’esquerres ha acusat el Govern de CiU de estar “entestat en retallar la despesa” mentre les seves propostes per a crear ocupació són “inexistents”. Civit serà amb la pancarta de la coalició ICV-EUiA, que es trobarà a les 16.45 hores a Balmes amb Ronda Universitat sota el lema 'Hi ha alternatives'.

Civit ha recordat que, en el seu programa electoral, CiU va assegurar que reduiria l’atur a la meitat quan governés però un any després la desocupació va a l’alça. “Això demostra que CiU enganya la gent, doncs l’únic que ha fet és crear més atur”. En aquesta línia, la diputada d’esquerres ha culpat les polítiques del Govern català: “no reactiven l’economia”, ans al contrari “ens porten a la recessió”. I ha continuat: “retallen els serveis i la inversió públics, rebaixen els salaris als seus empleats, no tenen polítiques actives per a crear ocupació de qualitat, ni aposten de forma clara per la reindustrialització del país”, qüestions absents dels nous pressupostos de la Generalitat segons Civit. La conclusió: “Si no reactiven les polítiques productives, no practiquen una altra política impositiva per a gravar a qui més té i més guanya i només retallen, el resultat serà més atur encara”.

Per tot això, la diputada ha instat el Govern de CiU “a explicar d’una vegada com pensa fer front al creixent atur a Catalunya” i ha incidit en què resulta “molt preocupant” l’augment del de llarga durada i del nombre de persones aturades que deixaran de percebre el subsidi, mentre l’Executiu “es dedica a retallar la RMI”.

Davant d’aquest panorama, la dirigent d’EUiA ha cridat la ciutadania a fer sentir la seva veu i a participar, demà dissabte, a la mobilització convocada per la plataforma ‘Prou retallades!’, perquè com defensa la coalició ICV-EUiA “hi ha alternatives”.

Agressió d'un guàrdia civil a un ciutadà per parlar en català

La designació de la ignorant i feixista delegada del govern a Catalunya i el ministre de l'Interior de l'Opus, Jorge Fernández, ja dóna 'resultats': El jove advocat fiscalista D. T. es dirigia aquest divendres al migdia a agafar un vol a Madrid, com cada setmana, per cursar el màster que hi estudia. Després que a l'aeroport del Prat el fessin creuar dues vegades el detector de metalls –tot i que no havia fet soroll el primer cop–, dos agents de la guàrdia civil se li van acostar i li van preguntar en castellà si tenia cap problema. Ell va respondre que no en català, el que li va comportar el calvari que hores més tard va denunciar. La reacció d'un dels agents –de rang caporal, com va comprovar més tard– va ser "burlesca i agressiva", segons ha explicat D. T., i li va reclamar que li parlés en castellà.

En no rebre resposta –D. T. afirma que pretenia evitar problemes per no fer tard– hauria estat traslladat a una petita sala propera on no hi havia ningú més. Durant el trajecte i ja a dintre, el jove va canviar-se al castellà per col·laborar, però ja hauria estat massa tard.

Un cop dins l'habitació, amb només una cadira i una taula, D.T. recorda que li van fer treure les sabates i la jaqueta i el caporal li va pegar un fort cop a la cuixa amb una porra o un altre objecte metàl·lic que el va fer caure i li va adormir la cama durant una hora. Segons el denunciant, llavors l'agent el va tirar a la cadira i allí el va colpejar cinc vegades amb la mà estesa –per no deixar marca– mentre li cridava "polaco de merda" i "parla ara en català si tens collons". Mentre, el jove agent s'ho mirava "perplex". Després de les agressions, el van fer sortir de la sala i, en veure que trucava a emergències per denunciar la situació, van decidir denunciar-lo ells per insults i per no voler-se identificar. D. T., que no va voler firmar el document, va exigir enmig d'un atac d'ansietat conèixer els números de placa dels agents i tenir una còpia de la seva denúncia –els coneixements com a advocat li ho recomanaven aquestes i altres actuacions–, tot i que només hauria aconseguit això últim després de pressionar.

Un cop fora de l'espai internacional, va anar a buscar els Mossos de l'aeroport –que no podien creuar el detector en no ser territori amb competència seva–, qui el van atendre "exquisitament", li van recomanar denunciar i van reprovar els fets. També el van acompanyar al CAP més proper per fer-se la revisió mèdica que acredités les agressions.

Unes hores més tard i encara amb llàgrimes als ulls i una veu que s'entretalla, D. T. afirma que "va ser pitjor la vexació i l'abús de poder que l'agressió fisica". Ara, però, té ganes d'anar "fins al final" amb el cas i denunciar tant la denúncia falsa dels guàrdies civils com la violència i la retenció il·legal. Afirma que les càmeres poden demostrar que no va haver-hi cap actitud violenta per part seva i que sempre es va mostrar col·laborador i, per això, confia que es verifiqui la seva versió. L'únic motiu que s'explica per la situació patida i les agressions és la discriminacions lingüística per haver respost en català al mateix aeroport de Barcelona i és per això que vol publicitar el cas per denunciar que "encara ara al segle XXI" es viuen moments com aquest.

L'eurodiputat de CiU, Ramon Tremosa, ha anunciat al Twitter que presentarà una denúncia a la Comissió Europea per l'agressió d'un guàrdia civil a un advocat per parlar en català ahir a un control de passatgers de l'aeroport del Prat. L'advocat, barceloní i de 27 anys, va presentar una denúncia als mossos per haver estat vexat per dos guàrdies civils i haver rebut cops amb un objecte contundent a les cuixes i diversos cops al cap. Segons explica el diari El Punt Avui, l'agressió va acabar a l'oficina que els mossos d'esquadra tenen a la terminal T1, amb una denúncia contra els agents, amb número d'identificació U-80801-T i W-18153-L.

L'advocat agredit està disposat a no deixar passar l'agressió i anuncia que 'la setmana vinent, amb el meu advocat, formalitzaré una querella criminal contra els dos guàrdies'.

L'escrit de denúncia que va presentar ahir als mossos va acompanyat del comunicat mèdic del CAP Pujol i Capsada, del Prat de Llobregat, on es detalla les lesions sofertes: 'Eritema i lleu tumefacció al nivell de cara anterolateral (1/3 inferior) muscle esquerre, amb dolor a la palpació, molèsties a la palpació cara lateral esquerra del coll'.

Afectats per robatori de nens demanen una comissió "com a l'Argentina"

"Em dic Mabel Escuer, però no sóc Mabel Escuer", explicava aquest divendres una dona que, després de realitzar unes proves d'ADN, ha comprovat que la seva mare no és la seva mare. "Tinc 59 anys i fa dos vaig saber que no tinc res a veure amb la família que em va criar. Vasig denunciar el meu cas a la justícia, vaig declarar un 12 de juliol i el 29 ja l'havien arxivat. No hi ha dret! Quan em mori jo vull que a la meva làpida posi qui sóc de veritat".

Una judicatura d'incompetents i còmplices del feixisme criminal

Escuer és una de les més de 300 persones que van acudir a la Fiscalia General de l'Estat per lliurar 89.666 signatures recollides per tres associacions d'afectats pel robatori de nens (SOS Bebès Robats, Anadir i Aberoa). Amb elles volen pressionar els fiscals perquè no s'arxivin més casos, reobrin els tancats i estudiïn noves línies de recerca. Es queixen que els fiscals els demanen unes proves que 30, 40 o 50 anys després dels fets no poden aportar. "Però on s'ha vist que siguin les víctimes les que hagin de assenyalar el culpable? No som detectius!", clamava Escuer.

En la mateixa situació hi ha el president de Anadir, Antonio Barroso que, tot i tenir una anàlisi genètica que prova que no és fill dels seus pares, ha vist arxivat el cas. "Jo crec que la justícia confiava que, aburrits o arruinats, abandonessim, però no passarà. Seguirem lluitant", va assegurar davant de la Fiscalia General de l'Estat, on fa just un any va lliurar la primera denúncia conjunta per robatori de nens: 261 casos que s'han convertit en 1.500. Més d'un 20% s'han arxivat per "falta de proves", sense que hi haguès cap investigació seriosa.


"Menys mentides, menys nen mort! "Fiscals i jutges mulleu-vos ja!" Cridaven les famílies concentrades davant la Fiscalia. Algunes havien viatjat expressament des d'Andalusia, País Basc o la Comunitat Valenciana només per participar en la protesta. En pancartes, samarretes i cartells van escriure: "Si ets fill únic. Si els teus pares són grans. Si no han tingut més fills. Si no tens fotos de la teva mare embarassada... pots ser adoptat. Ajuda'ns!","Busco bessó, si et sembles, truquem","Et vaig perdre a Cullera. Fill, cerquem!".

Davant els arxius de les denúncies, l'advocat de Anadir, David Serra, proposa recórrer a altres vies: "Si el poder judicial no ens serveix, anem a l'executiu i al legislatiu. Necessitem una comissió d'investigació a iniciativa parlamentària, com a Argentina. Això es pot resoldre, però falta voluntat política".

Luis Vega, president de SOS Nadons Robats de Madrid i pare d'un nen que sospita va ser robat el 1977, també va proposar un canvi d'estratègia: "La justícia, en el sentit més estricte de la paraula, el que qui la fa la paga, no la tindrem. No es podrà castigar els culpables, entre altres coses, perquè molts han mort ja. Cal anar a la recerca de la criatura", va dir, referint-se als nens donats per morts poc després de néixer. "Com? Creuant mostres d'ADN. I així, quan es trobi a un d'aquests nens servirà de fil per desmanegat el cabdell i portarà a altres, perquè es podrà saber com va ser el procés d'adopció, amb qui van contactar aquests pares adoptius, etc. El més important no és castigar el culpable, sinó trobar el nen", va insistir. Vega es reunirà el pròxim 6 de febrer amb el secretari d'Estat de Justícia.

Entre els concentrats davant de la Fiscalia General de l'Estat, Maria Esperança buscava semblants. En la bossa portava fotografies dels seus altres fills per si entre els afectats allí reunits es trobava la seva filla, nascuda, i sospiten que robada, en la maternitat madrilenya de O'Donnell en 1973. El seu cas no ha estat arxivat, però la seva declaració davant la fiscal no el va deixar bon gust de boca. "Ens va dir que li estranyava que no haguéssim plorat perquè tots els altres ho havien fet", explicava el seu marit, José Antonio. "I jo li vaig dir: 'el que passa és que després de 38 anys ens hem quedat sense llàgrimes de tant plorar".

120.000 euros en ADN


El Ministeri de Justícia de l'anterior Govern socialista va disposar un banc d'ADN gratuït per als afectats pel robatori de nadons. "Però la lletra petita diu que aquestes proves només es faran quan ho ordeni una autoritat judicial", lamenta Antonio Barroso, president de Anadir. Com la majoria de fiscals no té amb qui comparar l'ADN dels pares que hi van buscant els seus fills o els fills que busquen els seus pares, amb prou feines han ordenat anàlisi en aquest banc genètic gratuït.

Els afectats han recorregut llavors a laboratoris que davant la gran demanda han acabat fent-se amb un banc d'ADN privat per a casos de nens robats. "Només en [l'empresa] Genòmica els afectats han fet 1.000 proves, a 120 euros cadascuna, 120.000 euros que hem hagut de pagar de la nostra butxaca", denuncia Barroso.

Soledad Luque, promotora de la recollida de signatures contra l'arxiu de casos, va pregar aquest divendres que el Govern s'impliqui més "per rescabalar un dany del qual el món sencer s'està escandalitzant i del que el nostre Estat, sigui quin sigui el partit que governi, hauria d'avergonyir-se".

EUA coneixia el pla per robar nens a l'Argentina

La dictadura argentina (1976-1983) va comptar amb un encobridor en el seu pla per robar als fills dels opositors i lliurar-los en adopció a famílies afins: Estats Units. Elliot Abrams, subsecretari d'Estat el 1982 amb el Govern de Ronald Reagan, va declarar el dijous davant la Justícia argentina que el seu país "estava al corrent que hi havia nens sostrets a les seves famílies i lliurats a altres quan els seus pares estaven presoners o morts". Washington sabia que no es tractava de "un o dos nens o un o dos oficials".

Aquest exalt càrrec, que irònicament s'ocupava de la cartera de Drets Humans, va declarar ahir per videoconferència des de Washington davant del Tribunal Oral Federal 6 de Buenos Aires, que instrueix el judici sobre el pla sistemàtic de robatori de nadons durant la dictadura, en el que estan acusats, entre altres, els dictadors Jorge Videla i Reynaldo Bignone,

Abrams va admetre que els Estats Units estava informat que el robatori no era qüestió de "un o dos nens o un o dos oficials", sinó que, al contrari, es tractava d '"un pla, perquè hi havia molta gent que empresonaven o assassinaven". L'antic subsecretari d'Estat va prosseguir: "Ens semblava que el Govern militar havia decidit que alguns nens es lliuressin a altres famílies".

Aquest funcionari, que anys més tard va formar part dels dos governs de George Bush fill, va reconèixer també que "el que circulava en el Govern dels Estats Units" eren dues informacions: "Una era que les famílies dels desapareguts eren vistes com no aptes per criar-los, perquè eren comunistes", va sostenir.

Dos dictadors, Videla i Bignone, s'asseuen a la banqueta pel cas


"El segon factor és que, en alguns casos, les famílies als quals els lliuraven no podien tenir fills, llavors el consideraven com una benedicció per a aquestes famílies lleials al règim".

El testimoni d'Abrams confirma el que ja el 2002 va revelar un document publicat pel diari argentí Pàgina/12. Aquesta publicació va divulgar el contingut d'un informe redactat sobre aquest assumpte per Abrams, el que va motivar que les Àvies de Plaça de Maig, personades com a acusació en el judici pel robatori de nens, demanessin la seva declaració. L'escrit d'aquest funcionari, un dels 4677 cables secrets desclassificats aquest any per Washington sobre el terrorisme d'Estat a Argentina, ha estat utilitzat com a prova en el judici.

Àvies de Plaça de Maig ha tornat a demanar a Washington que publiqui tots els documents, "en particular de la CIA i l'FBI, que puguin aportar informació clau per trobar els néts i nétes i condemnar els genocides".

EUPV recorda que ja va denunciar el contracte amb Ecclestone “pel desproporcional i desorbitat cànon que s’havia d’abonar”

Sobre el tema de la cancel·lació del Gran Premi de Fórmula 1 anunciada pel PP, el portaveu del grup municipal d’Esquerra Unida, Amadeu Sanchis, ha iniciat la seua intervenció recordant a la resta de grups polítics de l’Hemicicle que “en 2007 ja ens manifestarem en solitari en contra de la signatura de l’acord de la Generalitat Valenciana amb Bernie Ecclestone per a la celebració del Gran Premi d’Europa en la ciutat de València”. L’edil ha manifestat que, des d’un principi, Esquerra Unida ho va denunciar pel desproporcional i desorbitat cànon anual que pel conjunt de les edicions havia d’abonar el Consell.

“Òbviament recolzem aquesta moció perquè, de fet, el nostre grup parlamentari en les Corts Valencianes va presentar precisament ahir una Proposició No de Llei perquè el Consell rescindisca el contracte signat amb Formula One Management per a la celebració del Gran Premi d’Europa de Fórmula 1 a València fins a 2014.

Aquesta Proposició també insta a trencar l’acord que Francisco Camps va signar en 2011 amb Bernie Ecclestone sense pagar cap quantitat en concepte de penalització o indemnització i, en conseqüència, a posar tots els mitjans al seu abast per a defensar-se de les possibles accions judicials que puga emprendre l’empresa Formula One Management contra aquesta rescissió del contracte, així com a reprovar a l’ex president de la Generalitat per ser responsable d’haver signat contractes o acords lesius per a les arques valencianes, i haver actuat contràriament en els interessos generals.

Finalment, Sanchis també ha tornat a referir-se al fet que en 2008 Esquerra Unida va presentar un recurs davant la Comissió de Peticions del Parlament Europeu, que es troba actualment en tràmit, amb l’objectiu de denunciar que el circuit no compta amb un estudi d’impacte mediambiental, “alguna cosa que no entenem ja que és més que evident que l’índex de contaminació acústica que produeixen els cotxes supera el llindar del dolor”, ha conclòs el regidor.

El 10 de març es convocarà a un gran acte inicial les entitats que volen portar Boi Ruiz als tribunals

Una seixantena d’entitats impulsen una iniciativa penal popular per portar davant la justícia els responsables de les retallades en salut i preparen un gran acte de presentació de la proposta el 10 de Març: “Demanarem responsabilitats penals als que pensen i executen les polítiques de sanitat que lesionen els interessos de la gent”, assegura Àngels Martínez, presidenta de Dempeus per la Salut Pública, entitat que, amb el suport del món veïnal, sindical, professional i cívic, han posat en marxa una iniciativa penal popular per portar als jutjats els responsables de les retallades en salut.

Un article de l’exfiscal anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo, que obria la porta a les accions judicials contra les retallades sobre la base de l’article 542 del Codi Penal, va remoure consciències i, segons el president de la Federació d’Associacions de Veïns de l’Hospitalet de Llobregat, Manuel Piñar, es va convertir en el germen de la iniciativa penal popular. Jiménez Villarejo, sorprès per l’abast de l’article, defuig definir-se com a assessor del col·lectiu, però apunta: “Els he suggerit algunes idees i els he animat. Ara són els advocats els que han de treballar per tirar-ho endavant.”

Presentaran la proposta el 10 de març en un acte que, segons Martínez, ja té el suport d’unes seixanta organitzacions, incloent-hi federacions veïnals com la FAVB i la FAVLH, sindicats com CCOO, UGT i CGT, l’Ateneu Roig de Gràcia i plataformes locals del 15-M. Per Àngels Martínez, la iniciativa penal popular és “una acció cívica de la ciutadania que porta davant dels tribunals els responsables de les polítiques sanitàries públiques perquè són contràries als drets, necessitats i interessos dels ciutadans”. Deixa clar, però, que “no es tracta d’anar contra Artur Mas sinó de la gent que té responsabilitats concretes en les retallades”.

Entre les línies d’actuació del col·lectiu –que s’ha reunit en dues ocasions–, hi ha personar-se com a acusació en casos de danys a la salut produïts com a conseqüències de les retallades, alhora que, en la línia de Villarejo, denunciar que els ajustos a la sanitat impedeixen l’exercici efectiu d’un dret cívic com és el de protegir la salut.

Estudien presentar al Síndic de Greuges un dossier informatiu que serveixi de denúncia pública de les retallades. No descarten, a més, buscar una condemna internacional de les polítiques “regressives” i es plantegen perseguir i denunciar els casos de corrupció. També hi haurà una recollida de signatures que es podria iniciar dissabte durant la manifestació contra les retallada, segons Piñar.

La presidenta de Dempeus per la Salut Pública té clar que no comencen de zero. Ja hi ha hagut accions penals contra les retallades –com la querella interposada per la família d’una pacient de Vall d’Hebron morta– i, a més, existeix un moviment veïnal i social que protesta amb recollides de firmes, tallades de trànsit setmanals i tancaments en diferents CAP. Volen que la iniciativa penal esdevingui una “acció encara més contundent“, en paraules d'Àngels Martínez.

Facebook sortirà a borsa la setmana que ve

Facebook sortirà per fi a borsa la setmana que ve, segons assegura el Wall Street Journal. Des de fa mesos s'ha vingut especulant amb la possibilitat que Facebook portés a terme una IPO (Initial Public Offering), és a dir, una primera captació de capital públic. El fet que la xarxa social de Mark Zuckerberg doni el salt a la borsa podria marcar un abans i un després en les companyies de Silicon Valley, ja que s'espera que sigui la IPO tecnològica més gran de la història.

Una font anònima i propera a l'empresa assegurà al Wall Street Journal que Facebook presentarà els papers per sortir a borsa la setmana que ve, segurament el dimecres. L'operació posarà a disposició del públic una oferta de 10.000 milions de dòlars i l'empresa espera obtenir fins a 100.000 milions gràcies a la seva sortida a borsa.

L'IPO la liderarà Morgan Stanley a canvi d'obtenir part del tracte. En altres paraules, Morgan Stanley es portarà un bon grapat de dòlars (es parla de desenes de milions de dòlars) en forma de comissions. Crida l'atenció que sigui Morgan Stanley qui prengui el protagonisme, ja que era Goldman Sachs qui semblava millor posicionat. Mesos enrere, Goldman Sachs va injectar 500 milions de dòlars a Facebook, però sembla que Zuckerberg no els ha tornat el favor. Tot i així, Goldman Sachs també prestarà els seus serveis en l'operació, encara que la veu cantant la portarà Morgan Stanley.

Per part de les empreses implicades, cap dels seus portaveus ha volgut fer declaracions.

Per posar l'operació en perspectiva, cal assenyalar que la major sortida a borsa tecnològica fins a la data és la d'Infineon Technologies AG, que va arribar als 5.900 milions de dòlars, gairebé la meitat del capital amb el qual començarà Facebook.

L'FBI planeja supervisar les xarxes socials "per respondre millor a les crisis"


D'acord amb una recent publicació de l'FBI, en el seu apartat de reclutament i ofertes de treball, l'agència busca desenvolupar una aplicació que pugui monitoritzar les xarxes socials per tal de respondre millor a les crisis i de poder prevenir-les, segons FayerWayer.

Es demana que el sistema sigui capaç de cercar automàticament material "disponible públicament" de Facebook, Twitter i altres llocs de mitjans socials amb paraules clau relacionades amb operacions de vigilància contra el terrorisme, delinqüència en línia i altres missions de l'FBI.

Els agents seran alertats si les cerques presenten proves de "esdeveniments d'última hora, incidents i amenaça". Això suposa que tindran l'opció de mostrar tweets i altre material capturat pel sistema en un mapa, al que pot afegir capes de dades, incloent-hi la ubicació de les ambaixades dels EUA, instal·lacions militars, detalls d'atacs terroristes previs i visualització de càmeres de trànsit local.

El document suggereix que l'FBI vol usar els mitjans socials per dirigir-se a usuaris o grups específics d'usuaris. Assenyala que els agents necessiten "ubicar els dolents... analitzar-ne els moviments, vulnerabilitats, limitacions i possibles accions adverses". També estableix que l'FBI utilitzarà els mitjans socials per crear "matrius de patrons de vida", presumiblement per registrar les rutines dels objectius.

Aparentment, mentre la Força Aèria dels Estats Units busca desenvolupar un programari per infiltrar, rastrejar i detenir dissidents anònims de comunitats en línia, l'FBI busca crear una eina d'anàlisi per donar suport a la seva "Unitat de Precrim". Això sense esmentar que la CIA ja rastreja cada dia més de cinc milions de tweets, blogs i actualitzacions de Facebook.