divendres, 29 d’abril de 2011

Vídeo del cafè marroquí destruït per atemptat terrorista


El Ministeri d'Exteriors de Rússia ha confirmat que entre les víctimes de l'explosió que es va produir en un cafè marroquí el 28 d'abril, hi va haver dos russos. Segons les últimes dades, l'accident va causar 16 morts i almenys 20 ferits.

Brussel.les investigarà els grans bancs que especularen amb el deute

La Comissió Europea ha decidit obrir dues investigacions antimonopoli en el mercat de les assegurances d'impagament de deute (CDS, per les sigles en anglès), en considerar que diversos bancs poden haver incorregut en pràctiques contràries a les lleis comunitàries. La Comissió assenyala, en el comunicat que ha difós, que els CDS són instruments financers que pretenen protegir els inversors en el cas que l'empresa o l'Estat en què hagin invertit no pugui fer front als pagaments, i ha recordat que també s'empren com a eina especulativa.

En una de les investigacions, la Comissió examinarà si 16 bancs d'inversió i Markit, el principal proveïdor d'informació financera en el mercat dels CDS, operen en secret o mantenen un abús de posició dominant per controlar aquest tipus d'informació. Si es demostra aquest comportament, aquest constituiria una violació de les normes antimonopoli de l'UE. Els bancs investigats són JP Morgan, Bank of America Merrill Lynch, Barclays, BNP Paribas, Citigroup, Commerzbank, Crédit Suisse First Boston, Deutsche Bank, Goldman Sachs, HSBC, Morgan Stanley, Royal Bank of Scotland, UBS, Wells Fargo Bank/Wachovia , Crédit Agricole i Société Générale.

D'altra banda, la CE ha obert també un procediment contra nou dels bancs anteriors (Bank of America Corporation, Barclays, Citigroup, Crédit Suisse, Deutsche Bank, Goldman Sachs Group, JP Morgan Chase, Morgan Stanley i UBS) i a ICE Clear Europe, la principal cambra de compensació de CDS. En particular, s'estudiarà si les tarifes preferencials que ofereix ICE a aquests nou bancs els imposa el seu sistema en detriment dels competidors.

A més, la CE ha indicat que no hi ha una data límit legal per a completar la investigació, i que la seva durada dependrà de diferents factors en el procediment.

Els líders europeus han denunciat en diverses ocasions l'ús d'aquest tipus d'instruments financers en els atacs especulatius contra el deute dels països perifèrics de l'eurozona. Aquests contractes tenen com a objectiu protegir els inversors del risc d'impagament de l'empresa o de l'Estat en els quals han dipositat la seva confiança.

Oriol Malló y el cártel español


Entrevista de Carmen Aristegui a Oriol Malló -autor del informe sobre el cártel español que ya anunciamos en Sírius-. Para Oriol: "Es un honor participar en un programa donde la expresión es verdaderamente libre. Un espacio donde pude explicar cuatro cosas sobre el cártel español y esas peligrosas redes de la hispanidad que compran gobiernos, voluntades y silencios".

"Media hora con Carmen es media hora para el pensamiento crítico que sólo ella permite, propaga y asume en un medio como CNN, la séptima flota imperial de la desinformación. Esta maravillosa excepción que es Carmen Aristegui debe ser siempre resaltada. Porqué gentes como ella me recuerdan que el periodismo, incluso en los medios corporativos, puede a veces ser más fuerte que la eterna mordida de los poderosos".

Un canal a you tube de pel.lícules soviètiques i russes

L'estudi cinematogràfic rus Mosfilm i l'empresa Google Inc llancen a YouTube un canal amb pel.lícules soviètiques i russes. Les dues empreses van signar un acord per llançar el canal de Mosfilm a YouTube, on estaran disposades diferents pel.lícules llargmetratges gravades tant durant els temps soviètics com en els temps de la Rússia contemporània.

Segons han informat des Mosfilm, "és el primer canal associat amb YouTube a Rússia, on els usuaris tindran accés permanent a pel.lícules llargmetratges". En altres països els espectadors podran veure les cintes amb subtítols.

Al dia d'avui el canal ja disposa de 50 pel.lícules en alta resolució. Mosfilm planeja dipositar en aquest recurs cinc noves pel.lícules cada setmana, així, per a finals del 2011 el canal oferirà més de 200 pel lícules.

"Llançant aquest projecte, perseguim l'objectiu d'oferir als usuaris la possibilitat de veure pel lícules que són còpies legals d'alta qualitat i prevenir l'ús il legal dels nostres films. Un sistema elaborat a YouTube permet detectar i bloquejar les còpies il.legals, així com monetitzar la utilització del nostre producte", va comentar el director general de Mosfilm, Karen Shajnazárov.

Mosfilm és un estudi cinematogràfic rus, fundat a Moscou en 1920. Fins al final de la Unió Soviètica, Mosfilm va produir més de 3.000 pel.lícules, moltes d'elles considerades clàssiques per a la societat russa.

Convocatòries pel 1 de Maig

Convocatòria de les Manifestacions amb motiu del 1er de Maig, el proper diumenge, al territori català i convocades pels sindicats: BARCELONA: 11:30h Ronda Sant Pere/Passeig de Gràcia. GIRONA: 12h Plaça de la Independència. LLEIDA: 12h Plaça del Treball. TARRAGONA: 12h, Plaça Imperial Tarraco.

Girona: 2.000 sanitaris demanen la dimissió de Boi Ruiz

Aproximadament 2.000 professionals sanitaris de totes les comarques gironines van sortir al carrer per mostrar el seu rebuig a les retallades de Salut. Els metges, infermeres i la resta de personal sanitari van desafiar una intensa pluja per sumar-se a la primera protesta que el conjunt del sector a la demarcació organitza contra les mesures de la conselleria que lidera Boi Ruiz.

Inicialment, la protesta del 28-A havia de ser una concentració davant la nova seu de la Generalitat a Girona. No obstant, la massa de bates blanques i pancartes va començar-se a desplaçar pels voltants de l'edifici del Santa Caterina i va desembocar en una manifestació que va envoltar la plaça Catalunya i va seguir per l'avinguda de Sant Francesc i Gran Via per acabar novament davant l'edifici del Govern.

A més del personal sanitari, la protesta també va ser secundada per diverses entitats i representants de la classe política com Joan Boada o Joan Olòriz, d'ICV, o Biel de Montserrat de la CUP. També van donar suport a la manifestació representants de la societat civil, com els escriptors Josep Maria Fonalleras o Maria Mercè Roca.

En aquest sentit, Fonalleras va llegir un manifest en el qual va criticar les retallades socials i va instar a la població a "indignar-se per fer que els nostres drets no quedin malmesos". També va llegir un escrit Roca, que va destacar que "les retallades han provocat inseguretat i alarma, unes retallades que estan acabant amb un dels pilars pels quals ens sentim universals".

Despres de cada parlament els sanitaris van fer-se sentir amb xiulets i crits de protesta contra el Govern i el Departament de Salut, i demanant la dimissió del conseller Boi Ruiz.

Albiol exigeix l’aplicació de la llei de dependència a Castelló

La diputada autonòmica d'EUPV, Marina Albiol, critica que a les comarques de Castelló hi ha més de 7000 dependents que no han rebut encara l'ajuda sol·licitada. “Aquesta situació és absolutament vergonyosa i descriu nítidament el menyspreu amb el que el Partit Popular tracta a aquest col·lectiu”.

“És absolutament intolerable que a dia d'avui el 50% dels ciutadans i ciutadanes que van demanar les ajudes encara no hagen percebut ni un euro, hem arribat inclús a la lamentable situació de persones que han mort abans de veure els seus drets respectats pel seu govern autonòmic”, afirma la candidata d'EUPV, “fa quatre anys des que es va promulgar la llei i el Partit Popular encara no ha complit amb les seues obligacions”.

La diputada considera lamentable que el País Valencià siga conegut com la comunitat, després de Canàries, que menys ha fet per atendre l'aplicació d'aquesta llei, “demostra a les clares les prioritats del Consell de Camps, evidentment no són les persones, són les formules 1, els centres de convencions pagats a preu d'or, i un llarg etcètera per oblidar”. “És en aquestes iniciatives purament d'imatge, que es gasten els nostres governants els diners dels nostres impostos, i després no hi ha ni un xavo per als més necessitats”.

La diputada finalitza exhortant al Consell del Partit Popular, que complisca amb el col·lectiu de dependents, que respecte els seus drets com a ciutadans, i deixe de tractar-los com si no existiren. “Han passat ja massa mesos, els dependents mereixen una Conselleria de Benestar Social que respecte, simplement, el que marca la llei, no es tracta d'una almoina, estem parlant d'uns drets xafats impunement”.

“IU no necesita inventarse enemigos a diario para justificar lagunas democráticas o carencia de propuestas”

El portavoz parlamentario de IU, Gaspar Llamazares, ha respondido hoy a los insultos y descalificaciones lanzados contra él por Antonio Basagoiti, el presidente del PP del País Vasco, y ha asegurado sentirse “muy orgulloso de pertenecer a esa ‘gente’ en la que se incluyen una buena parte de los demócratas de este país y destacados miembros de la Judicatura, como los siete magistrados del Tribunal Supremo que discreparon de que esta instancia judicial impidiera la inscripción de Sortu alegando que no cabe la ‘ilegalización preventiva’ de partidos”.

Basagoiti había declaro previamente que “si le hiciésemos caso a profetas tipo Llamazares ETA seguiría asesinando uno cada mes” y que “gracias a la ley de partidos, la firmeza, la policía y la justicia, y hacer lo contrario que lo que dice la gente como Llamazares, hoy estamos más cerca del fin de terrorismo”.

Llamazares ha reconocido “no tener la experiencia y la tradición del Sr. Basagoiti y de un sector importante de dirigentes del PP, afortunadamente no todos y cada vez menos, para ilegalizar partidos o mantenerlos en la clandestinidad durante décadas de dictadura. Como yo sí sé de lo que hablo y tal vez él sea muy joven, no tiene más que preguntar a alguno de los que de verdad mandan en su partido como Aznar o Mayor Oreja para que completen su formación”.

Señala que “estos mismos dirigentes, incluso también Mariano Rajoy que estuvo en el Gobierno, le pueden dar alguna lección rápida del respeto y la prudencia con los que IU siguió la negociaciones del Gobierno de Aznar con ETA en la tregua del 98, las mismas que luego repetimos con las seguidas por el Gobierno de Rodríguez Zapatero la pasada legislatura. Estas son algunas de las cosas que le faltarían por aprender antes de ser tan atrevido para tratar de dar lecciones de democracia u otorgar títulos de “demócratas de primera, de segunda o de tercera”.

“La diferencia entre Basagoiti y yo es que, además de leer, sí creo en la política y en la negociación democrática como forma de solucionar los problemas para siempre. En Izquierda Unida no nos hace falta inventarnos enemigos a diario para justificar las lagunas democráticas o la carencia de propuestas programáticas en materia social, económica o de vertebración del Estado que otros sufren”, afirma el parlamentario de IU.