dimecres, 5 de desembre de 2012

Els manifestants envolten l'Assemblea de Madrid en defensa de la Sanitat Pública

La policia ha detingut un manifestant per 'agredir un agent' quan intentava saltar-se el cordó policial per accedir a l'Assemblea de Madrid, on milers de persones s'han concentrat per protestar contra les mesures sanitàries que el govern regional pretén implantar el 2013. Diversos assistents a la concentració davant la càmera regional han estat reduïts quan intentaven accedir a l'Assemblea a través d'una porta del recinte oberta.

En aquest moment, els agents de policia han interceptat una persona que corria cap a la porta i l'han fet fora a terra. Al detingut se l'acusa d'un delicte d'atemptat a l'autoritat per l'agressió a un agent antiavalots, han indicat fonts de la Prefectura Superior de Policia de Madrid.

Després de conèixer això fets, l'Associació de Facultatius Especialistes de Madrid (AFEM), que s'havia unit a aquesta "concentració pacífica", ha demanat als seus "afiliats, coneguts i amics" que "abandonin la concentració de la forma més ordenada possible" després de fer rebut comunicació que s'estaven produint "alguns disturbis".

Davant la seu del parlament regional, centenars d'empleats i usuaris han acusat la Comunitat de Madrid de "amagar" sota els seus plantejaments la intenció de "privatitzar" la sanitat i "desmantellar" el sistema sanitari públic.

Fort dispositiu de seguretat


Entre un important dispositiu de seguretat, conformat per vint furgons de la Policia Nacional, la concentració s'ha iniciat sense incidents i amb tranquil · litat, encara que posteriorment s'ha produït l'esmentada agressió. La protesta ha motivat un tall al carrer i l'embús a la resta dels vials.

La gent ha començat a arribar a la zona a partir de les 15.00 hores des de l'estació de metro propera a l'Assemblea, i en trobar amb el cordó d'antiavalots, alguns han cridat "som ciutadans, no delinqüents".

En general, la concentració ha transcorregut amb tranquil·litat, exceptuant la detenció d'un jove després d'un forcejament amb els agents, que tractaven de controlar el cordó policial.

Als voltants de l'Assemblea s'han pogut veure pancartes que resaven "Privatitzar és usurpar", "Els sanitaris adverteixen que Lasquetty perjudica seriosament la salut", "Vagi-se'n, senyor González" i "La teva salut, el seu negoci", entre d'altres.

També s'han sumat a la concentració usuaris i treballadors del sistema sanitari públic, que han considerat una "vergonya" els plans de reestructuració del Govern regional.

"Han aconseguit unir-nos a tots els metges, ho han aconseguit ells, això és una barbaritat", ha indicat a Efe un home que s'ha identificat com a directiu de l'Hospital Ramón i Cajal.

El president de l'Assemblea, José Ignacio Echeverría, ha hagut de suspendre "momentàniament" el ple davant les contínues interrupcions al portaveu del PP, els crits d'alguns diputats i després d'haver hagut de desallotjar la tribuna quan els convidats corejaven en defensa de la sanitat pública.

Dues noves jornades de vaga

Els sindicats de la Mesa sectorial de Sanitat han anunciat aquest dimecres la convocatòria de dues noves jornades de vaga en el sistema sanitari públic madrileny, el 19 i 20 de desembre, i una manifestació, entre altres iniciatives de protesta contra les mesures sanitàries del Govern madrileny , entre les quals hi ha la privatització de la gestió de sis hospitals públics.

Concretament, els sindicats que conformen la taula sectorial SATSE, CCOO, AMYTS, CSIT-UP, UGT i USAE, al costat de CSI-F, plantegen que l'atur del 19 de desembre serà als hospitals mentre que la del dia 20 es dirigeix ​​a l'atenció primària i personal del SUMMA 112 i als treballadors de la Conselleria.

La tarda del dia 19 hi haurà una manifestació que partirà de l'estadi del Rayo Vallecano i finalitzarà a l'Assemblea de Madrid, on l'endemà es celebrarà la votació definitiva dels pressupostos generals de la Comunitat de Madrid per a 2013.

Ester Quintana es querella contra els Mossos

Els advocats d'Ester Quintana, la dona que va perdre la visió de l'ull dret per un impacte en els aldarulls que hi hagué a Barcelona durant la vaga general, han presentat avui als jutjats una querella criminal contra l'agent que va disparar el projectil que va impactar a l'ull de Quintana. Els advocats, Laia Serra i Andrés García, han reconegut que no s'ha pogut indentificar l'agent autor del tret, però sí que han dirigit la querella contra el cap de la unitat d'agents antiavalots que va participar en aquells incidents. 4 vídeos amb les declaracions de l'advocada d'Ester, l'afectada ferida i el seu testimoni i la manifestació de dilluns davant al Parlament de Catalunya demanant la dimissió de Felip Puig i l'agressió al menor de Tarragona.

I han exigit a la conselleria d'Interior que reconegui d'una vegada que la ferida va ser causada per una bola de goma o projectil de goma-espuma. Fins ara, Interior ha assegurat que en aquella zona del Passeig de Gràcia no es van llençar boles de goma ni projectils. Els lletrats, però, demanen a Interior que faciliti la identificació de l'agent i al jutge que demani imatges de televisió per testimoniar els fets. També han agraït les mostres de suport i les gravacions i testimonis rebuts.

Segons els advocats, Quintana va rebre un impacte d'una pilota de goma o d'un projectil a la confluència entre Casp i Passeig de Gràcia, 'en un context en el qual no hi havia aldarulls ni risc per a la integritat de ningú' i lluny del focus dels incidents. Els advocats consideren que en cap cas era calia l'ús d'aquesta mena d'armes en aquell punt de la ciutat i asseguren que hi ha testimonis i gravacions que poden corroborar que a les 20.45 tres furgones dels mossos es van aturar entre Casp i Passeig de Gràcia i van començar a disparar, malgrat que no hi havia aldarulls.

El relat de Quintana té alguns punts en comú amb el d'altres ferits, com el del jove Jordi B. C., de disset anys, que va ser colpejat amb per un cop de porra al carrer Ausiàs Marc, també lluny del focus dels aldarulls, causant-li el trencament del cúbit i obligant-lo a passar pel quiròfan (foto).
El conseller Puig insisteix a dir que no es van disparar projectils

El conseller d'Interior Felip Puig va insistir dilluns en què la policia no va disparar cap mena de projectil al punt on va ser ferida Quintana. 'No sabem què va impactar a la cara de la senyora Quintana. Hem de descartar que tingués l'origen en una acció dels mossos d'esquadra. En aquell punt, segons la investigació, no es va fer cap llançament de projectil'.

Quintana, per la seva banda, insistia en aquest vídeo que no tenia cap dubte sobre l'origen de la seva lesió: 'Sí que carregaven, encara que diguessin que no. Ho vaig veure, i en sóc la prova. He vist que Puig deia que allà no hi havia hagut cap càrrega. Sé que un mosso amb un projectil és qui em va fer això'.

EUiA porta a la Fiscalia Anticorrupció documentació relacionada amb l’operació ‘Mercuri’

Acompanyats pel coordinador general d’EUiA, Joan Josep Nuet, els regidors a Sabadell, Marisol Martínez i Joan Mena, s’han personat aquest matí a la Fiscalia Anticorrupció per presentar una documentació que se’ls ha fet arribar relacionada amb l’operació Mercuri, endegada per la citada fiscalia. Martínez ha declarat als mitjans que aquesta informació relacionada amb l’operació Mercuri té prou “solidesa” per ser constitutiva de prova del cas.

En el contacte informatiu que han ofert davant la Ciutat de la Justícia, Martínez, que és la portaveu del grup municipal d’EUiA a l’Ajuntament de Sabadell, ha explicat que els ha rebut el fiscal Fernando Bermejo, a qui han presentat la informació que van rebre fa dos dies de manera anònima per a la seva consideració.

Martínez ha declarat als mitjans que aquesta informació relacionada amb l’operació Mercuri en la seva opinió té prou “solidesa” per ser constitutiva de prova del cas, i que per aquesta raó EUiA ha decidit presentar-la a la Fiscalia Anticorrupció. De fet, el fiscal Bermejo ha acceptat la documentació que remetrà al jutge del cas. En aquest sentit, la portaveu d’EUiA a l’Ajuntament de Sabadell ha observat que el seu contingut “podria contradir algunes declaracions dels darrers dies”.

Nuet demana que es retiri a l'Ajuntament de Sabadell el premi a la transparència

D’altra banda, el coordinador general d’EUiA, Joan Josep Nuet, s’ha referit a l’informe anual fet públic per l’organització Transparència Internacional sobre l’índex de percepció de la corrupció. Nuet ha recordat que aquesta ONG va premiar l’Ajuntament de Sabadell el 2010 per la seva transparència, però donada la situació que viu ara el consistori arrel de la imputació de l’alcalde Manuel Bustos i altres càrrecs, el dirigent d’EUiA ha recomanat que se’ls retiri el guardó.

Aquest informe aprova Espanya, superada en índex de corrupció per Itàlia, Grècia i Portugal, però Nuet ha fet constar que “hi ha molt a millorar” en el nostre país.

El també diputat d’ICV-EUiA en el Congrés ha anunciat que el grup de L’Esquerra Plural (IU, ICV-EUiA, CHA) presentarà una proposta no de llei encaminada a la persecució de la corrupció política, que EUiA presentarà públicament a Sabadell la setmana vinent. Així mateix, Nuet ha avançat que el diputat electe d’ICV-EUiA i regidor d’EUiA a Sabadell, Joan Mena, també presentarà pròximament en el Parlament de Catalunya una iniciativa contra la corrupció.

En conseqüència amb aquestes iniciatives, el dirigent d’EUiA ha reclamat “un gran acord anticorrupció i per la transparència dels partits polítics” subscrit per totes les forces.

El sionisme busca excuses per atacar Síria

El règim d'Israel s'ha unit a una guerra de mentides que ha iniciat el seu únic soci, Estat Units, contra Síria, afirmant sense cap prova -seguint el model de l'Iraq- que el Govern de Damasc podria utilitzar armes químiques contra els grups terroristes armats per EUA i l'OTAN al país àrab. Benyamin Netanyahu va afirmar ahir que el règim sionista "supervisaria" el suposat ús d'armes químiques a Síria. Dilluns, el president dels Estats Units, Barack Obama, va dir que Bashar al-Assad té la intenció d'usar armes químiques contra els grups armats del seu país, el que ràpidament va ser titular dels mitjans imperialistes a cor.

Obama va advertir a Damasc que hi hauria conseqüències si el president Al-Assad utilitzés aquestes armes, discurs que ja es va repetir al principi de la intervenció dels mercenaris, subvencionats i armats per l'OTAN i les monarquies wahabís del Golf, contra Síria.

Segons Obama, la utilització d'aquestes armes seria "totalment inacceptable" i les autoritats d'aquest país serien considerats responsables, el que el "premi nobel"-amb minúscula-no s'aplica a l'ús per Israel de bombes de fòsfor blanc prohibides contra la població assetjada de Gaza.

Damasc, per la seva part, a més de rebutjar de nou aquestes acusacions, ha subratllat que Síria confirma "una vegada més que mai, sota cap circumstància, faria servir [aquestes armes] contra el seu propi poble, ni tan sols si les tingués".

Dilluns passat (3 de desembre), la revista nord-americana 'The Atlantic', ha informat que el règim de Tel Aviv busca el "permís" del Govern de Jordània per bombardejar "els llocs d'armes químiques" a Síria.

La revista va explicar que el premier israelià ha enviat, dues vegades en els últims dos mesos, a mediadors del servei d'intel·ligència del règim d'Israel, el Mossad, a Amman, capital jordana, amb el propòsit de bombardejar els llocs sirians. No obstant això, les seves peticions fins ara han estat rebutjades per la trontollant monarquia "aliada" de Jordània.

Així mateix ha afegit que els avions no tripulats d'espionatge dels EUA i el règim d'Israel han sobrevolat, recentment, la frontera entre Jordània i Síria.

Dos de cada tres ciutadans no es creuen la "democràcia" franquista

Un 67,5% dels espanyols, és a dir dos de cada tres ciutadans, està "poc" o "gens" satisfet amb la manera com funciona la "democràcia" a Espanya i més de la meitat, un 51,5%, té la mateixa mala opinió de la Constitució. Només el 37,4% dels ciutadans se sent "molt" o "bastant" satisfet amb la Carta Magna de 1978, el que coincideix amb els votants nazicatòlics i hereus de la dictadura del PP-CiU-PNB-UPN.

A més, són majoria els que creuen que la Constitució es respecta "poc" (31,3%), "res" (13,3%) i "alguna cosa" (26,7%), enfront dels que pensen que es respecta "bastant" (19,5%) i "molt" (1,7%), que demostren una total ignorància de la realitat espanyola.

Així ho reflecteix l'últim baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) corresponent al mes de novembre, que inclou diverses qüestions sobre la 'salut' de la dictadura franquista venuda com "democràcia" i el coneixement que tenen els espanyols de la Constitució Espanyola.

Sobre aquest últim punt, el grau de coneixement dels ciutadans, hi ha algunes dades realment cridaneres: el 48,9% dels enquestats reconeix que mai ha llegit ni un sol article del conte de Nadal anomenat la Carta Magna. El 35,1% ha llegit algun article solt, prou per veure que és una estafa. Només un de cada sis ciutadans afirma haver llegit la Constitució sencera, el que coincidiria amb els qui han fet oposicions a funcionari.

El desconeixement arriba a que només un 36,4% encerta si se'ls pregunta l'any en què els franquistes van aprovar la Carta Magna, el 1978. El 46,5% confessa directament que no ho sap i un 9,7% creu que es va aprovar entre 1975 i 1977.

Rebuig i indignació contra l'atac del franquista Wert al català

El sector educatiu de tot el país ha reaccionat amb indignació contra la proposta de Wert. Un dels primers sindicats a manifestar-se ha estat la sectorial de la Intersindical de les Illes, que en un comunicat ha dit que 'la nova versió de l’avantprojecte de la reforma Wert és un atac ferotge al sistema educatiu públic, a les llengües pròpies i a les competències educatives de les comunitats autònomes’. El Barça també respon a Wert. Els rectors de tot Espanya s'uneixen contra les retallades. CiU torna a deixar-lo plantat. Somescola.cat convoca mobilitzacions el 10 de desembre.

També ha reaccionat el sindicat majoritari del sector educatiu al Principat, USTEC. En un comunicat, denuncia que el ministre Wert pretén desballestar el sistema educatiu català i la immersió lingüística, perquè proposa que la llengua catalana, en lloc de ser la llengua vehicular d’aprenentatge, sigui una assignatura de quarta categoria de la qual ni tan sols calgui avaluar-se. ‘USTEC-STEs defensa, i ha defensat sempre, el model d’immersió lingüística que durant més de trenta anys ha obtingut un èxit total.'

Marga Sanz (EU): “La submissió de Català a Wert posà el valencià als peus dels cavalls”

La síndica d’EUPV en Les Corts Marga Sanz ha assenyalat que la proposta que la consellera Mª José Català formulà ahir en la Conferència Sectorial sobre la nova llei educativa, la qual pretén la inclusió en les avaluacions finals de la llengua i la literatura valenciana, “és tèbia, per no dir vàcua, així com forma part d’una estratègia propagandística que no arriba a cap lloc, quan la pròpia reforma educativa arraconarà al valencià, oblidant la necessària normalització lingüística”.

Per a Esquerra Unida, la consellera “no demostra fermesa, més bé al contrari, és una mera titella dels deliris del ministre Wert, qui sembla que té com a únic objectiu tornar a les aules actuals l’esperit de l’escola nacionalcatòlica”, arremet Sanz.

La diputada d’esquerres insta a Català a comparèixer en Les Corts i a explicar “quina va a ser la fulla de ruta que va a seguir el govern valencià en aquesta qüestió. Volem conèixer quina serà la posició i si va a estar dispost, com sembla que sí, a colpejar de mort el valencià en les aules. L’actitud de la consellera sembla que serà aquesta: la d’acceptar totes les imposicions de Wert, sense qüestionar-les i, el que és més greu, venent la mentida de que serà per a millor”, critica.

STEPV, des del País Valencià, també ha emès un comunicat en la mateixa línia: 'La nova proposta de LOMQE del ministre Wert és una nova agressió a l’ensenyament del valencià i en valencià, i del conjunt de la llengua catalana, condemnada a la desaparició si s’arriba a aplicar'.

Somescola.cat convoca mobilitzacions el 10 de desembre


Somescola, que aplega desenes d'entitats, incloses les sectorials d'educació dels principals sindicats, ja va expressar la indignació abans-d’ahir i va anunciar mesures de protesta. La primera s'ha fet pública avui: consisteix a omplir els centres escolars de cartells i pancartes en favor de la immersió lingüística. Els cartells es poden descarregar des de la seva web.

Somescola.cat convoca la ciutadania de Catalunya a una jornada de protesta contra l’avantprojecte de la LOMCE, i en defensa del model d’escola catalana en llengua i continguts, per al proper 10 de desembre, coincidint amb la commemoració del Dia Mundial dels Drets Humans. La concentració, amb el lema: “Per un país de tots, l’escola en català”, serà a 2/4 de 7 de la tarda a la plaça Sant Jaume de Barcelona.

La Federació de Pares i Mares de Catalunya (FaPaC) també ha reaccionat amb rapidesa i s'ha afegit a la iniciativa de Somescola. En aquest comunicat, la federació, que aplega més de 2.000 AMPA de centres del Principat, adverteix: 'El projecte de llei del ministre Wert respon a un criteri purament ideològic i de fanatisme.' I afegeix: 'La FaPaC vol mostrar la seva ferma indignació i rebuig davant del projecte de llei que el ministre d'Educació Wert ha presentat. Aquest projecte relega la llengua catalana a un paper testimonial dins del sistema educatiu de Catalunya, sense que aquest canvi respongui a cap criteri pedagògic. És purament una qüestió d'ideologia, de fanatisme, que, en oposició als valors de l’educació, vol utilitzar per crear confrontació i dividir la societat'.

Universitats també planta Wert

Antoni Castellà, secretari d'Universitats i Investigació de la Generalitat de Catalunya, no ha assistit avui a la conferència general de política universitària que es feia aquest matí en el Ministeri d'Educació espanyol, tal com ja havia anunciat ahir el govern a través d'un comunicat. De fet, tots els rectors d'Universitats han acabat deixant al ministre plantat a la reunió prevista per avui, en preotesta contra l'atac del PP a tot el sistema educatiu, amb plantejaments retrògrads i nazionalcatòlics propis del franquisme que volen imposar els hereus de la vella dictadura.

Castellà ha plantat José Ignacio Wert, doncs, l'endemà mateix que ho fes la consellera d'Educació, Irene Rigau, que ahir va marxar de la reunió de la conferència sectorial d'educació per considerar inadmissible el tractament del català en l'avantprojecte de Llei per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE).

Amb la plantada d'avui, el govern català vol denunciar que l'avantprojecte de Wert és ‘una agressió directa contra la llengua catalana i l'estatut i deixa en ruïnes el model català d'accés al nostre sistema universitari'. Castellà va dir ahir que el text expulsava el català de la troncalitat en el sistema educatiu en les etapes obligatòries i atorgava a l'estat la competència de determinar els criteris bàsics que hauran de fixar les universitats per accedir-hi.

Els rectors de tot Espanya s'uneixen contra les retallades de Wert

Els rectors de totes les universitats públiques espanyoles oferiran el proper 10 de desembre una roda de premsa de forma simultània per fer públic un manifest conjunt contra les retallades en l'educació. En un comunicat, la Universitat Politècnica de Cartagena ha avançat avui que el comunicat posarà èmfasi en què la falta d'inversions en l'ensenyament superior i en R+D+i llastarà el funcionament de les universitats del país i el propi progrés del país.

Fa un mes, la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles CRUE) i manifestà la seva oposició "als massius retallades en el finançament de la R+D en els pressupostos generals de l'Estat per al 2013", en un comunicat en què alertava de la difícil situació que afronta la investigació a Espanya i recordava que l'aplicació d'aquests retalls "suposa un fre inacceptable per al desenvolupament de la innovació i el progrés econòmic".

Els recursos econòmics totals previstos per a R + D l'any que ve "són clarament insuficients, menors dels que figuraven en els pressupostos de l'any 2005, el que tindrà gravíssimes conseqüències en el nostre jove sistema de ciència i tecnologia", recalcaven en la seva nota els màxims responsables de les universitats.

El descontentament dels rectors ha anat en augment des que el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, va començar a anunciar les seves mesures d'estalvi, fins al punt que el maig passat van decidir deixar plantat a la reunió del Consell d'Universitats en protesta per la negativa del ministeri a debatre amb ells el decret llei de les retallades en educació.

El Barça respon a Wert

El FC Barcelona també ha volgut respondre l'atac del govern espanyol a la llengua catalana, i ho ha fet a través d'un comunicat en què defensa el català i el model d'immersió lingüística. Després de fer-se públic el contingut de l'avantprojecte de llei de reforma educativa del ministre José Ignacio Wert, que condemna el català a una situació residual a l'ensenyament, el Barça s'ha sumat a les crítiques contra aquest projecte.

'El FC Barcelona vol reivindicar de manera enèrgica la llengua catalana i el model d'immersió lingüística vigent a Catalunya en els darrers 34 anys', diu el comunicat del Barça, on recorda que la llengua, com el club, 'és un element d'integració que permet identificar-se amb el país, al marge de procedències i sensibilitats'.

'La llengua catalana i el seu ensenyament a les escoles forma part de la nostra identitat i és un element cabdal per a la cohesió social i la convivència del nostre poble', i és per això que el Barça diu que 'es posa al servei del país, com ha fet al llarg de la seva història, per defensar la nostra cultura i la nostra identitat'.

Justament ahir, el jugador del Barça Carles Puyol va piular amb l'etiqueta #wertgonya, per expressar la indignació contra la reforma educativa de Wert. Puyol també va fer servir l'etiqueta #somescola, de suport a aquesta plataforma i en favor de la immersió lingüística.

Junqueras entraria al govern si es fa el referèndum i canvia la política econòmica

El president d'ERC, Oriol Junqueras, no descarta d'entrar al govern si es garanteix que es farà un referèndum d'autodeterminació i que canviarà la política econòmica. Segons que ha reiterat avui, la intenció d'ERC és mantenir-se a l'oposició i garantir l'estabilitat parlamentària des de fora, però s'ha mostrat obert a 'altres opcions'.

Així, per exemple, ha deixat la porta oberta a formar part de l'executiu un cop s'hagi garantit la convocatòria d'un referèndum i s'hagin canviat les polítiques econòmiques i socials per tal que els qui més tinguin paguin més. 'Quan es garanteixin aquestes dues coses estarem oberts a altres qüestions', ha dit després de la reunió que ha mantingut avui amb el secretari general d'UGT a Catalunya, Josep Maria Álvarez.

CiU i ERC han començat formalment les negociacions, amb l'objectiu d'assegurar l'estabilitat per gestionar el dia a dia i de garantir l’exercici del dret de decidir dels catalans. I Oriol Pujol va insistir ahir en la voluntat de CDC que ERC entri al govern.

Abertis compra Tabasa i Túnel del Cadí a la Generalitat per 430 milions

La Generalitat de CiU i Abertis ultimen avui dimecres un acord pel qual la concessionària de l'assesor d'Artur Mas, Salvador Alemany, adquirirà per un import proper als 430 milions d'euros les concessions de Tabasa i Túnel del Cadí en el procés de privatització iniciat per Artur Mas de regalar als seus finançadors les joies de Catalunya. "L'acord es va a anunciar probablement al llarg del dia", va dir la font. Els treballadors d'ambdues concessionàries celebren avui una jornada de vaga en protesta pel procés de privatització.

Abertis, en aliança amb el banc brasiler BTG Pactual, ha estat finalment l'única empresa que ha presentat una oferta al govern català per adjudicar-se la gestió d'aquests dos túnels durant un període de 25 anys.

Amb aquesta concessió, CiU dóna per tancat el procés de privatitzacions en el present exercici, després que a principis de novembre adjudiqués a un grup empresarial liderat per Acciona la gestió d'Aigües Ter-Llobregat.

200 mossos protesten davant d'Interior contra les retallades

Uns 200 Mossos d'Esquadra convocats pels sindicats SME-CCOO, SPC i CAT han protestat avui davant de la Conselleria d'Interior contra les retallades salarials i la manca de material, com armilles antibales, mentre representants sindicals s'han reunit amb el secretari general d'Interior, Xavier Gibert, i el director de Mossos, Manel Prat, al Consell de la Policia. Desenes han irromput al vestíbul de l'edifici amb cartells de 'Mossos en lluita'.

Vestits amb boines i samarretes amb el missatge Mossos en lluita', els manifestants, entre els quals estaven delegats de SAP-UGT, han tallat el passeig de Sant Joan i el carrer Diputació.

El portaveu del SPC, David Miquel, ha lamentat que Interior "no està per la feina" per millorar les condicions de Mossos. Ha assegurat que la "gent està indignada per les retallades de sou, també pels que afecten a la seguretat de la ciutadania" ja que hi ha menys vehicles policials i d'altre material indispensable.

Ha criticat que el departament estudia nous uniformes -els va presentar la setmana passada- "que no són imprescindibles ara mateix, quan no hi ha ni munició per les pràctiques de tir ni paper de WC a moltes comissaries". "Ningú es creu que seran a cost zero", ha postil·lat el portaveu del SPC.

Maragall crida a assolir una majoria d'esquerres a Catalunya

Ernest Maragall vol que Nova Esquerra Catalana sigui la xarnera que permeti al conjunt de les esquerres catalanes construir una alternativa sòlida de Govern. L'exconseller d'Educació va destacar que, més que a governar, la nova formació aspira "tant a reconstruir l'esquerra com a assumir les exigències de país que són inajornables". Per aconseguir-ho, va oferir la mà a "totes les esquerres", esmentant expressament "ERC, el PSC, ICV-EUiA i les CUP", així com a "tots els ciutadans".

Ernest Maragall va presentar ahir a Espai Caixa l'ideari de Nova Esquerra Catalana, quan a penes falten deu dies per a la seva constitució formal. Davant de 150 persones entre les quals no faltaven cares conegudes del socialisme històric gironí va recalcar que el seu objectiu principal, més que governar, és assolir entre tots els partits catalans d'esquerres una gran majoria capaç de governar.

"El gran objectiu és contribuir a què aparegui a Catalunya una gran organització del catalanisme progressista", va insistir, rebutjant tot "afany competitiu". Va resumir gràficament el que pretén: "consulta, reforma, equitat i creixement. I una gran esquerra amb vocació de govern".

Per això va insistir en diverses ocasions en la voluntat de propiciar coalicions electorals i programes compartits entre totes les forces d'esquerra per tal d'articular una alternativa de govern a CiU.

No va amagar tampoc que Nova Esquerra Catalana aposta per la independència, si bé s'hi va referir sempre amb el mot "Catalunya-estat". En aquest sentit, va destacar que és beneficiosa la "Catalunya-estat, però sempre que sigui per lluitar contra la crisi i lluitar pel creixement", cosa que exigeix la "complicitat activa entre institucions i societat, ja que és un problema que no el resoldran només els governs". Va defensar el reconeixement de Catalunya com a estat a través de la negociació i el diàleg amb l'Estat.

Que hi ha un"dèficit social i polític" que cal omplir és, per Maragall, "no una opinió sinó una constatació", a què va arribar després de veure "com l'11-S els ciutadans van fer una demanda clara que el resultat de les eleccions del 25-N no va recollir".

L'esquerra no ha quallat mai


A la vegada, va reconèixer que les esquerres catalanes no han acabat de quallar per ser una alternativa a governar "en els darrers quaranta anys", en clara referència al PSC. En les actuals circumstàncies, va recalcar, "Catalunya demana un govern de país, no un govern de partits, però naturalment amb l'aval de tots els partits catalanistes". En aquest sentit, va insistir en comptar també amb la gent de dretes de Catalunya, que "són ciutadans del nostre país i hem de saber-los escoltar".

Les seves propostes són el dret a decidir, tornar a créixer econòmicament, distribució més justa de les càrregues i els esforços, reforma de la llei electoral com a primera mesura de regeneració democràtica i profunda reforma institucional. Propostes que, com deien a la sortida de l'acte alguns assistents, per descomptat signarien la pràctica totalitat dels ahir presents a Tribuna de Girona i bona part dels catalans, però que caldrà concretar de quina manera es pensen dur a terme.

De propostes engrescadores no en van faltar, sempre amb la mancança d'una més precisa concreció, si bé també és cert que segurament no era ahir el lloc ni el moment. Un altre exemple: "hem de construir la Catalunya-estat que tots somiem d'una o altra manera" o "hem de reconstruir l'esquerra amb el ERC, PSC, ICV-EUiA i les CUP".

Pot ser el PSC partit català?


Al torn de preguntes, Manel Nadal va semblar oferir la mà del PSC al nou partit, però Maragall va preferir no concretar insistint en què totes les esquerres hauran de col·laborar en el projecte. Així mateix no va poder evitar preguntar al PSC "Esteu en condicions de ser una força política catalana?". I és que, això sí que ho té clar Ernest Maragall, "per governar Catalunya s'ha de ser una força política catalana".

L'esquerra catalana, va reconèixer, no té suficient "ambició i expectativa nacional", i al seu entendre "això és una feblesa perquè és més necessari que mai", o hi ha el risc que"la política faci malbé el capital ciutadà dels darrers quatre anys".

EUiA demana un acord unànime per la defensa de l’escola pública catalana

El darrer avantprojecte de la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE) que s’ha donat a conèixer sobre la reforma educativa proposada pel ministre d’Educació, José Ignacio Wert, inclou elements que atempten directament contra el model lingüístic de l’escola pública catalana. El responsable del sector d’Educació de la formació, Joan Mena, lamenta que l’avantprojecte de la LOMCE està pensat pel govern del PP com “una eina ideològica i no pedagògica”

El sector d’Educació d’EUiA vol reiterar el seu compromís en la defensa, política i social, del model basat en la immersió lingüística que, fins el moment, ha donat tanta solidesa i cohesió social al nostre país. Aquest model ha estat històricament una garantia d’igualtat d’oportunitats i justícia social, que va ser aprovat per unanimitat en el seu moment amb el suport de totes les forces polítiques del Parlament de Catalunya i un gran recolzament de la societat. Aquest és un nou atac per part de la dreta a l’escola pública i, per qüestions de llengua, de la catalana en particular.

Segons el responsable d’Educació d’EUiA i diputat electe, Joan Mena, “la reforma del ministre Wert està plantejada com a eina ideològica i no pas com a eina pedagògica”. En aquest sentit, Mena entén que “caldrà un gran acord polític a nivell nacional i de l’estat i una mobilització massiva per part de la societat catalana amb l’objectiu de garantir el model lingüístic de l’escola pública catalana”.

Segons Mena, “Al darrera d’aquest avantprojecte, hi ha la concepció per part del govern del PP de l’educació com a eina ideològica i l’evidència que Wert i el govern de Rajoy encara no han entès que l’Estat espanyol és un estat plurinacional, pluricultural i plurilingüe i, per tant, el català com a llengua vehicular a l’escola pública catalana és un reflex i una garantia d’una societat com la nostra”.

En aquest sentit, el sector d’Educació d’EUiA vol manifestar que la millor manera de defensar l’escola pública catalana en tot el seu conjunt és deixar d’aplicar les polítiques de retallades que la consellera en funcions, Irene Rigau, i el govern de CiU a Catalunya estan aplicant perquè també la perjudiquen greument. Així doncs, EUiA espera que la consellera Rigau no intenti utilitzar aquest despropòsit del ministre Wert com a cortina de fum de les seves polítiques destructives contra l’escola pública catalana i entengui el missatge dels i les catalanes el passat 25-N, que van votar per acabar amb aquestes polítiques d’austeritat mal entesa.

Finalment, el sector d’Educació d’EUiA dóna total suport i adhesió al manifest de ‘Som Escola’ (www.somescola.cat) i anuncia el seu compromís de participació en les mobilitzacions que es donin en la defensa de l’escola pública i del seu model lingüístic.

Sindicats de justícia contra la reforma de Gallardón

Els empleats públics de l'administració de Justícia han començat aquest migdia una recollida de signatures en els jutjats de Plaza Castilla (Madrid) en defensa del "servei públic" de la Justícia i en rebuig a la nova Llei de taxes judicials posada per en marxa per el ministre de l'Opus Dei Alberto Ruiz Gallardón. La Fiscalia va informar en contra de l'indult a quatre mossos torturadors i ha anunciat que està estudiant l'aplicació de la llei de taxesi doncs considera que podria existir "un marge de correcció" en la seva quantia per no impedir l'accés a la tutela judicial efectiva.

La Fiscalia es va oposar a la concessió de l'indult a quatre mossos d'Esquadra condemnats per delictes de tortures, mesura de gràcia que va atorgar el Govern malgrat aquesta postura contrària del Ministeri Públic. Ha anunciat que la fiscalia està estudiant l'aplicació de la llei i ha considerat que podria existir "un marge de correcció".

Així ho va revelar aquest dimecres al Congrés dels Diputats el fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, que ha comparegut davant la Comissió de Justícia de la Cambra Baixa per presentar la Memòria anual de la Fiscalia.

En relació als indults als mossos condemnats per tortures, Torres-Dulce ha revelat que la fiscalia va informar en contra. És preceptiu que l'Executiu demani opinió al fiscal i al tribunal sentenciador abans de resoldre les peticions d'indult, encara que aquests dictàmens no són vinculants per al Govern.

El fiscal general ha opinat a més que no li semblaria malament una reforma legislativa de la figura de l'indult, perquè considera que la mesura de gràcia només s'hauria d'aplicar a casos judicials que mereixin "correcció".

El Govern va concedir dues indults seguits a aquests mossos. Primer els va atorgar un per rebaixar la seva condemna a dos anys i evitar el seu ingrés a la presó, però l'Audiència de Barcelona els va mantenir a la presó. Llavors, el passat 23 de novembre, els va indultar per segona vegada per aconseguir que se'ls commutarà la pena de presó per una multa.

El doble indult concedit va ser rebutjat en un manifest per 180 jutges de tot Espanya, van titllar de "arbitrari i il·legítim", així com per les associacions Jutges per a la Democràcia i Fòrum Judicial Independent.

Els quatre mossos van ser condemnats el 2008 per l'Audiència de Barcelona per clavar una pallissa a un ciutadà romanès, i ficar una pistola a la boca, sense ni tan sols haver-se identificat com a policies. El Tribunal Suprem va reduir lleugerament les condemnes, tot i que a tres dels agents els mantenia penes superiors a quatre anys de presó.

D'altra banda, el fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, ha considerat "imprescindible" augmentar la plantilla de la Fiscalia Anticorrupció davant del "evident increment de fenòmens de corrupció política, social i financera", i ha reclamat una oficina de recuperació d'actius per al reintegrament del que s'ha defraudat.

Torres-Dulce ha fet aquesta petició després d'haver manifestat en declaracions als periodistes que el fiscal de l'Audiència Nacional "comparteix" la decisió de detenir l'expresident de la CEOE Gerardo Díaz Ferrán per delictes de corrupció en el marc de la "operació Creuer".

També ha anunciat que la Fiscalia Anticorrupció està investigant si alguna entitat financera va cometre "engany bastant" (estafa) en l'emissió de participacions preferents, encara que no ha assenyalat a cap en concret i ha destacat que aquestes investigacions, com la de Bankia, són molt complexes pel que es tracta que "la complexitat d'aquests casos es redueixi el màxim possible" per poder portar aviat a judici.

Per això, l'actual plantilla en Anticorrupció és "insuficient" tant en nombre de fiscals com d'integrants de les unitats auxiliars, compostes per policies i membres de l'agència tributària, tot això malgrat haver-se vist reforçada amb una adscripció temporal i un delegat dels dos que ha demanat a Madrid i del reforç de l'estructura territorial amb seccions de delictes econòmics.

No obstant això, en declaracions als periodistes ha precisat que aquesta falta de personal no vol dir que no es persegueixin totes les activitats il·lícites i ha assegurat que actualment "no s'escapa" cap delicte "ni flux financer" i la necessitat d'incrementar la plantilla seria per fer amb més "tranquil·litat" les coses i sense que s'acumuli tanta feina en una sola persona.

En la lluita contra la corrupció, ha destacat la "activa" col·laboració del Banc d'Espanya i ha assenyalat que també ha demanat la de la Comissió Nacional del Mercat de Valors, a més de ressaltar que la Fiscalia general està liderant la creació d'una Fiscalia Europea per lluitar contra el frau en les subvencions comunitàries.

A més ha anunciat que ha demanat al Ministeri de Justícia la creació "urgent" d'una oficina de recuperació d'actius perquè els condemnats per delictes de corrupció o narcotràfic reintegrin a la societat els fruits dels seus delictes, en el cas dels corruptes a la Hisenda pública i en el dels narcos a les víctimes de la droga.

En la seva compareixença també s'ha referit a assumptes polèmics en matèria de justícia com la llei de taxes. Ha anunciat que la fiscalia està estudiant l'aplicació de la llei i ha considerat que podria existir "un marge de correcció" en la seva quantia per no impedir l'accés a la tutela judicial efectiva. Ha destacat que les taxes tenen "la limitació constitucional" que no impedeixin l'accés a la jurisdicció i al sistema de recursos, de manera que "caldrà estudiar si la quantia incideix o no en aquesta situació com han denunciat advocats, procuradors i col·lectius de jutges i fiscals".

Ester Quintana presentarà una querella criminal contra els Mossos

Afligida i indignada havent escoltat el responsable d'Interior, Felip Puig, insistir que els Mossos no van disparar projectils a la cruïlla entre Passeig de Gràcia i el carrer Casp el 14N, Ester Quintana, que va perdre un ull per culpa d'un impacte de bala de goma, continua decidida a demostrar que Puig menteix. Ester presentarà avui, a través dels seus advocats, una querella criminal contra la policia catalana per haver destrossat l'ull esquerre d'un tret.

Entre moltes proves, els lletrats aportaran les imatges de les càmeres de seguretat de la zona, a les quals han tingut accés després demanar al jutge, i una llista de testimonis oculars dels fets. També els informes mèdics de Quintana, en els que sempre s'atribueixen les lesions sofertes a l'impacte d'una bala de goma.

A l'espera de l'exploració i de l'informe forense, sorprèn que Puig, durant la seva compareixença al Parlment, es referís insistentment a les lesions de Quintana com una fractura al pòmul, quan, a més d'això, l'informe mèdic recull l'esclat del globus ocular i la conseqüent fractura del sòl orbital, el que els oftalmòlegs anomenen tècnicament blow out.

Puig va arribar a dir que la dona hauria perdut l'ull per l'impacte d'un objecte llançat pels manifestants, tot i que els metges especialistes consultats per aquest diari asseguren que perquè es produeixi un blow out l'impacte ha de ser molt fort, directe i amb un objecte que empenta tot l'ull cap a dins fins a provocar l'esclat del sòl per la pressió exercida. De fet, aquests especialistes només han tractat ferits de la magnitud d'Ester Quintana per culpa d'un impacte amb bala de goma o una pilota de tennis colpejada amb un implement com una raqueta, que fa que la bola agafi velocitats impossibles d'assolir si es llança amb el braç.

Després de la intervenció de Puig, Andrés García Berrio, un dels advocats de Quintana, només celebra la "predisposició del conseller a col·laborar en la investigació". "Si és així, segur que arribarem a saber quin agent dels Mossos va disparar contra Ester", ha concuído el lletrat.

IU denuncia la deriva 'ultraconservadora i eclesiàstica' de la reforma Wert

La diputada i portaveu d'Izquierda Unida a la Comissió d'Educació del Congrés, Caritat García, destaca que el blindatge que es busca de l'ensenyament en castellà a les comunitats amb una altra llengua cooficial suposarà que "per primera vegada a l'Estat espanyol es finançarà amb diners públics l'escolarització en centres privats no concertats. Anem cap a una llei que busca fonamentalment complir amb els dictats de sectors ultraconservadors del PP i de la jerarquia eclesiàstica més integrista".

Caritat García valora que els nous canvis introduïts en l'avantprojecte de Llei Orgànica de Millora de la Qualitat de l'Educació (LOMCE) impulsat pel ministre José Ignacio Wert "suposen que la contrareforma educativa gira, si és possible, encara més a la dreta".

Per a García Álvarez i l'Àrea Federal d'Educació d'IU "s'està intentant evitar la fugida de l'alumnat de les seves classes de doctrina catòlica. Alhora, es busca ampliar encara més els concerts educatius. L'objectiu és sufragar amb diners públics l'escolarització en centres privats per 'espanyolitzar' a l'alumnat, com ja va dir Wert sense rubor, i per satisfer els objectius econòmics i de negoci de la patronal educativa privada, majoritàriament catòlica".

Esquerra Unida entén que l'últim esborrany del projecte de llei incideix que les famílies de l'alumnat han d'optar per que els seus fills i filles cursin la matèria de Religió o bé la de Valors Culturals i Socials a Primària, i Valors Ètics en Secundària. Actualment l'assignatura de Religió és voluntària per a l'alumnat i no hi ha obligació de cursar cap alternativa acadèmica avaluable.

"Rebutgem frontalment-assenyala García Álvarez-que es vulgui tornar a la LOCE del Govern de José María Aznar del 2002. El sistema educatiu no està per posar com a prioritat el fer concessions essencials a la Conferència Episcopal i les seves reclamacions per imposar una alternativa avaluable a la Religió i que ningú es pugui escapar d'aquests tipus de adoctrinament".

La diputada d'IU assenyala que "Wert segueix fent passos de gegant per passar d'un avantprojecte ja de per si dolent, rebuig també pel Consell d'Educació, a un altre nefast que porta a una deriva fonamentalista que fa cada vegada més difícil la negociació quan arribi el tràmit parlamentari".

Caritat García, al costat del Àrea d'Educació d'IU, alerten que no queden aquí les concessions a les exigències històrica de la patronal de l'ensenyament privat concertat i del sector de la dreta extrema del PP. "Wert imposa l'ampliació en dos anys de la durada del concert educatiu a primària, passant de l'actual durada mínima de quatre anys fins a sis. Més negoci per a la concertada i major consolidació de la privatització educativa".

A més, el nou text "pretén blindar l'ensenyament en castellà a les comunitats autònomes amb una altra llengua cooficial. Es promou així un nou negoci per a les empreses privades del sector educatiu. Per això, s'obre la possibilitat de subvencionar als que escolaritzen als seus fills i filles en centres privats que imparteixin l'ensenyament en castellà".

Caritat García destaca que "per primera vegada a l'Estat espanyol es finançarà amb diners públics l'escolarització en centres privats no concertats. És un pas més en la deriva privatitzadora de l'Educació que el Govern de Mariano Rajoy impulsa des de fa temps".