dissabte, 25 de febrer de 2012

Urdangarin posa al seu soci Diego de Torres de cap de turc

Iñaki Urdangarin assegura que desconeix els aspectes que envoltaven les factures que se li han anat exhibint durant la seva compareixença davant del jutge que instrueix el cas Nóos, José Castro, pel fet que era el seu exsoci a l'Institut Nóos, Diego Torres, qui s'encarregava d'adoptar resolucions en matèria de contractació, de manera que s'ha desvinculat de qualsevol responsabilitat en aquesta qüestió.

A més, al llarg d'un minuciós interrogatori en què el marit de la Infanta Cristina està responent tranquil a les preguntes, ha reconegut que es va reunir al Palau de Marivent, el 2003, amb l'expresident del Govern balear, Jaume Matas, i l'exdirector general d'Esports José Luis 'Pepote' Ballester, a fi de negociar la possibilitat que l'Executiu autonòmic patrocinés l'equip ciclista Banesto, que després d'aquesta operació adoptaria el nom Illes Balears-Banesto.

I és que respecte als seus contactes amb Matas, ha manifestat que amb ell va arribar a jugar a pàdel a la residència dels Reis a Mallorca, segons han assenyalat a Europa Press fonts presencials en la declaració, en la qual l'imputat ha descarregat responsabilitats en voltant de les decisions adoptades a l'Institut Nóos en el seu exsoci Diego Torres, en defensar que ell no adoptava resolucions en matèria de contractació.

Les primeres dues hores de la declaració, que ha arrencat a les 9.10 hores mentre que al voltant de les dues de la tarda el marit de la Infanta Cristina abandonava les dependències judicials enmig d'una gran expectació i davant dels crits i esbroncades dels manifestants congregat, s'han centrat en l'estructura de Nóos i la vinculació de Urdangarin a les mercantils a través de les quals presumptament els dos socis van desviar els fons percebuts per Nóos.

Després d'un recés, l'interrogatori ha girat cap a les qüestions penals investigades en la peça 25 del cas Palma Arena, i en concret sobre el patrocini de l'equip Banesto. En aquest sentit, els investigadors apunten que el Duc de Palma va exigir 300.000 euros al Govern després de proposar a Matas que l'administració patrocinés l'equip esportiu.

Respecte d'això també va ser interrogat la setmana passada el exgente l'Institut Balear de Turisme (Ibatur), Juan Carlos Alía, que va afirmar que tot el vinculat al Illes Balears procedia de Matas, ja que "era un projecte personal seu". Segons ha dit, quan Ballester li va transmetre que l'Ibatur havia de participar econòmicament en la promoció de l'equip ciclista Illes Balears-Banesto a favor de Nóos Consultoria Estratègica, li va semblar que la decisió d'adjudicar aquest contracte de patrocini a l'entitat privada ja estava presa per endavant.

No obstant això, va assegurar no haver sospitat en el seu moment que hi hagués alguna cosa il · lícit o il · legal en aquest contracte per a l'elaboració de material publicitari de l'equip sense que intervingués concurs algun.

El mateix 'Pepote' va recordar davant el jutge que les vegades que el 2003 es va reunir amb Urdangarin les trobades es produïen al Palau de Marivent-on s'abordaven assumptes d'índole laboral-, a més de a casa de Ballester, al Club Nàutic i "en algun vaixell".

El Rei li va ordenar el 2006 que el deixés

El duc de Palma ha reconegut al jutge que el rei Joan Carles li va demanar el 2006 que deixés les seves activitats professionals relacionades amb el sector públic, han informat fonts jurídiques.

Durant les primeres hores de la seva declaració com a imputat davant del jutge del cas Palma Arena, Urdangarin ha respost a preguntes del magistrat relacionades amb les diverses societats amb les que va estar relacionat i que van servir suposadament per desviar diners públics a través de l'Institut Nóos, un organisme sense ànim de lucre que va presidir del 2004 al 2006.

Urdangarin, ha abandonat pocs minuts després de les 14.00 hores els jutjats de Palma per anar a dinar, després que el jutge que instrueix el cas Nóos, José Castro, hagi decidit fer un recés durant la declaració, que ha començat a les 09.00 hores i en la qual el marit de la Infanta Cristina ja ha admès que la Casa Reial el va instar el 2006 a abandonar els seus negocis a l'Institut Nóos.

Urdangarin ha abandonat l'edifici judicial caminant tranquil al costat del seu advocat i ha arribat a la reixa dels jutjats, on s'ha pujat al vehicle en què aquest matí va arribar a les dependències judicials.

La declaració de Urdangarin confirma la versió que va donar el passat desembre la Casa Reial, quan va dir que va aconsellar al marit de la infanta Cristina que abandonés l'Institut Nóos perquè aquesta entitat desenvolupava accions lucratives.

A l'any següent, va indicar llavors la Casa Reial, l'assessor legal extern de la Casa del Rei va recomanar al duc de Palma que optés per buscar una activitat professional per compte d'altri, si és possible fora d'Espanya.

Fins a les 11.30 hores, quan s'ha fet un recés en el qual Urdangarin no ha sortit de l'edifici, el jutge ha preguntat al duc exclusivament sobre les societats en què figurava ell, així com la seva dona, la infanta Cristina, el seu exsoci Diego Torres i familiars d'aquest.

Li ha interrogat sobre com es van formar i quin paper va tenir en elles i Urdangarin ha anat responent a totes les preguntes, han indicat les fonts.

Les empreses investigades són la immobiliària Aizoon (propietat de Urdangarin i la seva dona), així com Nóos Consultoria, el bufet Tejeiro, Virtual Estratègies, Intuit, Shiriaimasu i De Goes Center for Stakeholder Management, aquestes últimes vinculades a Torres i familiars seus i que, en molts casos, comparteixen seu social.

La Fiscalia Anticorrupció sospita que Urdangarin i Torres van muntar un entramat societari per desviar fons públics de l'Institut Nóos, una entitat que va rebre 5,8 milions d'euros entre 2004 i 2007 de diverses administracions públiques, sobretot del Govern balear i la Generalitat valenciana.

A partir d'ara, han explicat, se li interrogarà sobre els esdeveniments que va realitzar l'Institut Nóos per a les diferents administracions públiques.

Imputats però en llibertat set dels detinguts per frau en Cooperació

La titular del Jutjat d'Instrucció número 21 de València ha deixat en llibertat, després de prestar declaració, a set dels catorze detinguts per una suposada trama de malversació de fons de la Generalitat destinats a projectes de cooperació, entre ells l'exdirector general de Cooperació , Josep Maria Felip (PP). El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ha informat que les set persones posades en llibertat després de declarar continuen imputades en la causa i sis d'elles han de comparèixer periòdicament davant el jutjat.

A més, se'ls ha retirat el passaport amb la prohibició de sortir del país, segons aquestes fonts, que han indicat que a la setena persona que ha quedat en llibertat, també imputada, no s'hagi fet servir el "cap mesura cautelar".

El jutjat d'Instrucció número 21 de València practicarà al llarg de la tarda i la nit d'avui les set declaracions que queden pendents.

Malversació de fons

Des d'ahir este jutjat pren declaració als detinguts per una suposada trama de malversació de fons de la Generalitat destinats a projectes de cooperació, en una operació dirigida per la Fiscalia Anticorrupció.

El PSPV va denunciar davant la fiscalia a l'octubre de 2010 l'adjudicació d'uns projectes a la Fundació Cyes (no confondre amb la constructora del mateix nom) per prop de 2 milions d'euros per construir pous d'aigua a Nicaragua i per a un programa d'alimentació.

Els detinguts formen part d'una operació policial practicada dijous passat a València per ordre del jutjat, que porta investigant aquest cas des del passat any, arran d'una denúncia de la coalició parlamentària Compromís.

Aquest grup va revelar un suposat tracte de favor de la Conselleria de Solidaritat a la Fundació Hemisferi per a la concessió de subvencions, organització que al seu torn hauria desenvolupat una "trama" per "desviar" fons públics, segons fonts jurídiques.

Segons fonts de la investigació, entre unes concessions i altres la suma de fons públics per a cooperació desviats per altres fins podria ascendir a uns 9 milions d'euros.

Josep Maria Felip (PP) va ser detingut dijous passat i, segons han indicat fonts judicials, ha estat posat aquest dissabte en llibertat després de prestar declaració.

Teddy Bautista rebrà una pensió vitalícia de 23.000 euros mensuals

Teddy Bautista, expresident de la Societat General d'Autors, començarà a rebre "aviat" una pensió vitalícia de 23.000 euros després de posar en marxa l'entitat la petició cursada en el seu dia pel músic, han confirmat avui fonts de l'SGAE. Aquesta pensió que sol·licita Bautista és fruit d'un acord al que va arribar amb l'SGAE, ja que el músic i compositor va preferir diferir part de la seva remuneració cap a un pla de pensions.

"Per això els òrgans de Govern van aprovar una pensió mensual de 23.000, que corresponia al 60% del seu sou", segons les mateixes fonts, que precisa que no saben si Baptista començarà a rebre la pensió al març o abril.

Reclamació milionària per acomiadament improcedent


Aquesta demanda de pensió cursada per l'expresident de la SGAE coincideix, "encara que no té res a veure", amb la reclamació que va fer ahir el músic al jutjat en què va demanar una indemnització de 1,8 milions d'euros per haver "renunciat "al càrrec el juliol passat.

Per la seva banda, la SGAE li reconeix només la possibilitat de cobrar 675.000 euros si accepta que el vinculava un contracte d'alta direcció.

La defensa de Bautista va sostenir en el judici que es va celebrar al Jutjat Social número 40 de Madrid que el seu client va renunciar al seu càrrec, però no va dimitir, mentre que l'entitat gestora ha sostingut que Bautista sí va dimitir el 12 de juliol, per el que no li correspondria cap quantitat.

El passat 4 d'agost, l'expresident de la SGAE va rebre la notificació que se li havia donat la baixa de la Seguretat Social, un mes després de la seva detenció -l'1 de juliol- en el marc d'una investigació sobre un presumpte desviament de fons en la filial digital de la societat d'autors.

La Conferència dels "Amics de Síria" s'oposa a l'intervenció estrangera i l'armament exterior dels mercenaris

La Conferència "Amics de Síria" va concloure a Tunísia amb el consens d'evitar la militarització del conflicte sirià després que diversos països àrabs reconeguessin que l'intervenció estrangera només provoca disturbis, violència i pobresa. Davant els bombardejos que van tenir lloc a l'Iraq i la sagnant guerra civil a Líbia, la majoria dels països àrabs comencen a adonar-se que els Estats Units i Europa amaguen una daga darrere d'un somriure. En d'altres paraules, mentre aparenten actuar per qüestions humanitàries, en realitat alberguen ambicions hegemòniques.

El secretari general de la Lliga Àrab (LA), Nabil al-Arabi, va manifestar que no permetrà que Síria es converteixi en un camp de batalla regional o internacional per a grups amb interessos polítics, insistint que l'organització respectarà la sobirania siriana i s'oposarà a qualsevol forma d'intervenció estrangera.

Va cridar a més a posar fi a la matança de civils i iniciar el diàleg entre el govern i l'oposició sirians.

Tot i que els representants d'Aràbia Saudita i l'Unió Europea van evidenciar la seva insatisfacció en abandonar la reunió abans de la seva conclusió, la majoria dels països àrabs van romandre fins al final per assegurar-se que Síria no fos escenari d'una tragèdia com la viscuda a Líbia.

El president tunisià, Moncef Marzouki, va advertir que tant armar els grups sirians per lluitar contra els seus compatriotes com emprendre una intervenció militar estrangera per solucionar la crisi en aquest país seria un gran error.

En la trobada es va arribar a un ampli consens per evitar la militarització del conflicte i emprendre la recerca d'una solució pacífica mitjançant el reconeixement del Consell Nacional de Síria (CNS) com "representant legítim" del poble sirià.

També es va acordar la creació d'una força àrab per al manteniment de la pau amb el propòsit d'assegurar l'estabilitat durant la transició democràtica a Síria, després que la Lliga Àrab va dir 'tenir la consciència i la capacitat per assumir la responsabilitat de mantenir l'estabilitat i la pau a la regió'.

Així mateix es van aprovar sancions més dures contra el règim del president Bashar al-Assad, com ara tallar les relacions diplomàtiques i incrementar la pressió sobre el govern sirià.

Val la pena destacar que els representants dels partits i grups polítics de Tunísia van sortir als carrers per protestar contra la intromissió d'alguns països occidentals i àrabs en els assumptes interns de Síria, descrivint la trobada com "Conferència de Enemics de Síria" i acusant-lo de buscar la legitimació de l'intervenció externa.

Igual que Rússia, que va qualificar la reunió de desequilibrada sense la participació de Damasc, Xina no va assistir a la conferència per desitjar una major claredat de l'objectiu, així com dels seus efectes i mecanismes.

Com va dir Hong Lei, portaveu del Ministeri de Relacions Exteriors de la Xina, com a amic dels pobles sirià i àrabs, Xina considera que qualsevol acció de la comunitat internacional ha d'ajudar al cessament de les tensions, promoure el diàleg polític, solucionar les diferències i mantenir la pau i l'estabilitat al Pròxim Orient.

Urdangarin: 'Vull demostrar la meva innocència i el meu honor'

Amb la desimboltura i la supèrbia habitual entre els vells franquistes, al marge de la llei i la decència, el gendre del Borbó ha dit als lacais que l'esperaven: "Compareixo avui per demostrar la meva innocència i el meu honor en la meva activitat professional", abans d'entrar als Jutjats de Palma per declarar com imputat per la seva evident i completa implicació en el cas Nóos. "Durant aquests anys he exercit les meves responsabilitats i he pres decisions de manera correcta i amb total transparència", ha insistit amb l'impunitat del vell règim falangista. Cap a les vuit del matí ja hi havia alguns manifestants als accessos dels jutjats que l'han escridassat i l'han titllat de 'xoriço'. A dos quarts de nou han arribat més manifestants convocats per grups independentistes, republicans i d'esquerres que han proferit crits contra la monarquia i els polítics feixistes.












Al vídeo, el discurs preparat d'Urdangarín per a la galeria. L'imputat ha arribat a peu quan eren les 8.48 hores i ha assegurat que la seva intenció "és aclarir la veritat dels fets". "I estic convençut que la declaració d'avui contribuirà a demostrar-ho", ha finalitzat Urdangarin amb la prepotència habitual de la camada feixista.

Iñaki Urdangarin ha arribat als jutjats al voltant de tres quarts de nou del matí, en cotxe fins a l'accés als jutjats, però ha baixat a peu la rampa del pàrquing que dóna accés a la porta de darrere de l'edifici. Enmig d'una gran expectació mediàtica i amb un posat seriós, s'ha aturat just abans d'entrar per atendre una seixantena dels mitjans que estan acreditats per seguir el cas als que ha deixat anar la frase publicitària del dia: "Compareixo avui per demostrar la meva innocència i el meu honor en la meva activitat professional".

El vehicle de Urdangarin rep diversos impactes d'ous durant el seu trajecte als jutjats

L'Opel Zafira blau en el qual el duc de Palma, Iñaki Urdangarin, s'ha traslladat des del Palau de Marivent als jutjats de Palma ha rebut aquest dissabte diversos impactes d'ous durant el seu trajecte, que han estat netejats, posteriorment, pels serveis de seguretat de la Casa del Rei.

En arribar als jutjats a les 08.50 hores, el vehicle presentava diverses taques d'impactes d'ous, que, tanmateix, no han arribat a assolir al gendre.

En el moment en què Urdangarin s'ha baixat del vehicle, ha estat rebut per més de 200 manifestants que han cridat 'Els Borbons als taurons'; 'Amb Cristina a la guillotina'; 'No hi són tots, falta Cristina' i 'aquesta és la veu del poble'.

Així mateix, el seu advocat, Mario Pascual, que ha arribat a peu als jutjats, també ha estat increpat pels manifestants, encara que ningú ha llançat cap objecte a la porta dels jutjats, ni a l'advocat ni a Urdangarin.

Mentrestant, a la porta principal dels jutjats a la Via Alemanya havia diverses persones fent una 'performance', vestides de 'justícia' i un pintor ha dibuixat un quadre de les balances de justícia plenes de diners, així mateix, una jove vestida de blanc i crucificada simbolitzava també la justícia.

A l'altre extrem del carrer Parellades, la Policia havia acordonat la zona, de manera que en les proximitats no hi havia molta gent, tot i que una dona ha estat empesa pels agents del feixisme perquè proferia crits antimonàrquics.

Jorge Fernández Díaz, ministre d'Interior i de l'Opus, també conegut per Torquemada

Ser de l'Opus no és il.legal a Espanya. Però en els passadissos del ministeri d'Interior tenen la sensació que la desitjada 'neutralitat' del Ministeri no es dona amb un ministre fanàtic d'una organització considerada secta perillosa a Bèlgica. El ministre d'Interior, Jorge Fernández Díaz no amaga la seva pertinença a l'Opus Dei com supernumerari. Són conegudes frases seves com "Déu és el gran legislador de l'univers", o, encara més criticable en un Estat aconfessional per un càrrec públic: "La política és un magnífic camp per a l'apostolat".

Una estona de pregària, un altre de lectura espiritual

Però a Interior comencen a considerar 'amb perplexitat' la 'coincidència' de diversos personatges d'aquesta mena a la cúpula del ministeri, tots ells provinents de l'Obra del nazi Escrivà -que va falsejar el seu arbre genealògic per fer-se passar per descendent de la casa de Peralta-, i dels seus cercles d'influència. El que preocupa no és tant que Fernández Díaz 'presumeixi' "d'anar a missa cada dia, resar el rosari, fer una estona de pregària i un altre de lectura espiritual", o que sigui -en conseqüència- un inculte i un ignorant, sinó que això s'ha de mantenir en l'àmbit privat i provoca preocupació que la gent de la que s'ha envoltat prové, gairebé sense excepció, de menjaciris declarats del mateix 'nivell intel·lectual' i ideologia nazi.

En concret, s'assenyala entre els funcionaris, com un lloc clau, el de Secretari d'Estat de Seguretat, que ha passat a ser ocupat per un altre home d'aquest entorn: Ignacio Ulloa. Defensor de la Una Gran i Lliure del PP català, sortit de les files de FAES -és a dir de l'entorn dels lacais d'Aznar-, s'assegura en el ministeri que Ulloa també és de "pregària i lectura espiritual" i dels cercles de l'Opus Dei, on Fernández Díaz i Ulloa es van coneixer.

Secretari d'Estat, director general de la Policia...

Hi ha més. La biografia del director general de la Policia, Ignacio Cosidó, és clònica amb la dels seus caps. Membre de l'ala més ultra del PP, va progressar a l'ombra de Mayor Oreja i l'entorn d'Aznar, com demostra la seva pertinença al GEES, el Grup d'Estudis Estratègics. Cosidó era col·laborador habitual de mitjans feixistes com Libertad Digital, on es ratificava cada vegada que tenia ocasió en les teories conspiranoies per explicar l'11M segons la versió Acebes: "Ha estat ETA que han après àrab per despistar".

No són els únics, només els més coneguts. El que comenten, i temen, molts dels funcionaris és la possible reacció que tingui la cúpula del ministeri en una situació de conflictivitat als carrers com la que es preveu en els propers mesos, donada la contestació de grans bosses de la població a les mesures, tant econòmiques com socials, que està prenent el govern Rajoy: 'la contrareforma feixista".

Lo de València és només el principi?

Els successos de València, en aquest sentit, podrien ser un primer avís. La ideologia del cap superior de policia de València és d'extrema dreta -com va denunciar Sírius-, el que explica que vegi als estudiants i la ciutadania com "l'enemic".

Amb Interior en mans d'aquesta cúpula, es veurà com "enemics" també, i se'ls reprimirà en conseqüència per tal pensament, als estudiants o els treballadors del camp sanitari si surten a protestar per les retallades en les prestacions socials, als treballadors que es manifesten als carrers contra la reforma laboral, i a les dones que demanin públicament que no es torni a una llei que els obliga a 'justificar' per decidir interrompre el seu embaràs?

Encendran els ciris dels beats opusitoris les metxes d'una revetlla amb molts de focs artificials?

Els primers temptejos han de fer reflexionar a aquesta bancada blava franquista, abans que la processó se'ls converteixi en un llarg i violent "rosari de l'aurora".

Un helicòpter es desmunta en trossos amb persones dins


Un helicòpter de rescat ha patit un aparatós i estrany accident, en l'estat brasiler de Pará. L'aparell només prendre terra va començar a tremolar i a desintegrar-se, el que va provocar la caiguda de la cabina i que la cua es partís en dos. Malgrat l'insòlit succés, tan sols un dels membres de la tripulació va patir una lleu lesió en un peu. La resta dels ocupants van sortir il·lesos.

El Servei Regional del Brasil per a la Investigació i Prevenció d'Accidents Aeronàutics està investigant l'accident, segons han informat alguns diaris brasilers.

Al Paleocè-Eocè els cavalls van encongir per la calor

Al Paleocè-Eocè, els avantpassats dels equins tenien la grandària d'un gat. A més calor, més petits corporalment i amb temperatures més baixes, major corpulència. Els primitius cavalls. Fa uns 55 milions d'anys, van seguir fil per randa aquesta regla en la seva evolució i adaptació a les condicions de l'entorn, fins al punt que el Sifrhippus, l'antecessor del cavall més antic que es coneix en el registre fòssil, va arribar a tenir la mida d'un gat domèstic (i menys de quatre quilos de pes) al encongir durant una fase d'escalfament pronunciat del planeta.

Després, quan va baixar de nou la temperatura, es va fer més gran. L'interessant de la investigació realitzada sobre això per uns científics nord-americans, no és només el canvi de mida d'aquells cavalls remots, sinó que es produís clarament associat a un escalfament (fins a cinc graus centígrads) i refredament posterior. Ross Secord i els seus companys ho expliquen a la revista Science.

El Sifrhippus va sorgir en els boscos nord-americans i pesaria una mica menys de sis quilos. Però en el període climàtic de la Terra denominat Màxim Tèrmic del Paleocè-Eocè, en què va pujar la temperatura fins a cinc graus centígrads, aquest animal va disminuir la seva grandària un 30%. Va ser fa 55 milions d'anys, i aquell interval d'escalfament va durar 175.00 anys. Quan el clima es va refredar, el cavall primitiu va augmentar de mida i va guanyar pes, fins a un 75%, arribant als set quilos.

En molts mamífers s'havia observat aquesta correlació entre mida i temperatura, l'anomenada regla de Bergmann, però no estava clar si aquesta tendència cap a animals més corpulents en climes freds i més petits en climes càlids estaria directament relacionada amb la temperatura (un animal més voluminós conservaria millor la calor corporal que un petit) o ​​podria ser degut a altres factors ambientals, com la disponibilitat d'aliment.

El científic Jonathan Block mostra la mandíbula superior d'un cavall actual amb la d'un Sifrhippus de fa 55 milions d'anys. / FLORIDA MUSEUM OF NATURAL HISTORY (Kristen GRACE)

Secord (Universitat de Nebraska) i els seus col · legues han buscat una resposta en els fòssils, en concret en dents de cavall trobats a l'Estat de Wyoming, analitzant la seva grandària i la composició química ja que els isòtops d'oxigen i d'hidrogen donen pistes sobre les condicions de l'entorn de l'animal.

Jonathan Bloch (Museu d'Història Natural de Florida), coautor de la investigació compte que a un altre dels investigadors, Stephen Chester, llavors estudiant predoctoral, se li va encomanar la tasca de mesurar les dents de cavall, i quan va presentar les dades es van dur la sorpresa: "Ha assenyalat que els primers cavalls de la sèrie eren molt més grans que altres posteriors; pensem que alguna cosa estava malament, però no, era correcte i el patró va ser més clar encara en acumular més fòssils".

La sorpresa va ser encara més gran, continua Bloch, quan Secord realitzar les anàlisis geoquímics dels isòtops d'oxigen a les dents ja que la corba de dades mostrava "exactament el mateix patró de la de mida de les dents". En total es van mesurar les dents de 44 cavalls i es van analitzar químicament fòssils de 150 mamífers.

"Per primera vegada, retrocedint en el temps desenes de milions d'anys hem pogut mostrar que la temperatura va anar al causa essencial del canvi en la grandària corporal d'aquest llinatge de cavalls", conclou Bloch en un comunicat de la Universitat de Nebraska. La investigació va començar fa set anys. Així, descarten que la causa fonamental fora la quantitat d'aliments, ja que durant aquella fluctuació càlida, sembla que el clima va ser més humit, per tant més productiu, però, els animals van disminuir de mida.

Felisa A. Smith, especialista de la Universitat de Nou Mèxic, assenyala a Science que la tendència a l'nanisme s'havia ja constatat en nombrosos animals durant l'època el període d'escalfament fa 55 milions d'anys, "però faltava una avaluació quantitativa de com va influir en l'evolució la mida corporal dels mamífers".

Encara que la distància temporal sigui de més de 50 milions d'anys, és inevitable buscar algun paral·lelisme entre el canvi climàtic actual i l'efecte del Màxim Tèrmic del Paleocè-Eocè. Secord i els seus companys no ho eviten, al contrari. "Aquestes troballes poden ser importants per comprendre la resposta evolutiva dels mamífers al futur escalfament global", escriuen en el seu article científic. Ells recorden que les projeccions dels climatòlegs indiquen que en aquest segle pot augmentar la temperatura mitjana de la Terra fins a quatre graus, a prop dels cinc d'aquella fase d'escalfament.

Però hi ha una gran diferència, assenyalen, i és la velocitat del canvi. En aquell màxim tèrmic la pujada de la temperatura fins a cinc graus trigar entre 10.000 i 20.000 anys, mentre que ara es tracta d'un segle o dos. "Així que hi ha una gran diferència d'escala i la pregunta és si anem a veure el mateix tipus des resposta, si els animals seran capaços de reajustar la seva grandària corporal en dos segles", comenta Secord.

No està clar com de ràpid es poden adaptar els animals a l'escalfament, apunta Smith, advertint també ella que cal tenir cautela per extrapolar el que va succeir en el passat a les condicions actuals, perquè el marc temporal va ser llavors molt més gran que l'actual.