divendres, 31 de maig de 2013

Una nordamericana i un britànic moren lluitant amb els terroristes mercenaris a Síria

Tres estrangers occidentals, entre ells una dona nord-americana, Nicole Mansfield (foto), i un home britànic, van morir dimecres en enfrontaments amb l'exèrcit sirià a la província d'Idlib, segons la televisió estatal siriana. El Govern de Baixar Al-Assad ha acusat en nombroses ocasions a les bandes de mercenaris opositors d'estar infiltrats per milicians estrangers, sobretot procedents de l'Iraq.

La televisió Syrian TV va arribar a emetre imatges del passaport de la dona nord-americana de la qual ha dit que va morir en combat. El seu nom és Nicole Mansfield i era de Flint, Michigan. Tenia 33 anys i era mare d'una filla de 18. A la foto del passaport apareix coberta amb un vel islàmic negre. L'FBI va comunicar la mort a la família el dijous a la tarda. "Evidentment, estava lluitant amb les forces de l'oposició", va dir la seva tia, Monica Mansfield Speelman, a Reuters.

Al costat d'ella va morir Ali Almanasfi, de 22 anys i natural de Londres. Els dos es trobaven fent fotos d'un lloc militar a Idlib quan el seu cotxe va ser atacat per les forces del règim, segons ha informat la cadena britànica Sky News. La televisió siriana va mostrar també imatges de l'automòbil, amb un arsenal d'armes i una bandera del Front Al Nusra, afiliat a Al-Qaida, que va dir que es trobaven en possessió dels morts. Ni Gran Bretanya ni Estats Units tenen presència diplomàtica a Síria, pel que serà complicat per a tots dos països negociar la repatriació dels cossos.

La setmana passada un altre britànic, el metge Isa Abdur Rahman, de 26 anys, va morir també a Idlib, on s'havia mudat per atendre civils ferits en combat. L'hospital de campanya en què treballava va ser atacat per l'Exèrcit governamental. Al març, un exmilitar d'EE UU, Eric Harroun, va ser arrestat quan tornava a EUA des de Síria. L'FBI l'acusa d'haver col·laborat amb el Front Al Nusra, al qual el Govern nord-americà considera afiliat a Al-Qaida.

Monsanto diu renunciar a lluitar per més cultius transgènics a Europa

La major productora de llavors modificades genèticament ha decidit deixar de fer lobby a Europa, després d'anys d'intents infructuosos, davant la cada vegada més conscienciada població antitransgènics: "No hem aconseguit avançar per anys. És contraproduent lluitar contra molins de vent". Amb aquesta explicació, Ursula Lüttmer-Ouazane, portaveu de Monsanto Alemanya, va justificar la decisió del major productor de llavors transgèniques del món de renunciar als seus intents d'introduir plantes modificades genèticament al mercat europeu. Espanya, com sempre, és un cas apart i continua sent la capdevantera en cultius transgènics.

"No farem cap treball de lobby més per al cultiu a Europa", va afegir el portaveu de Monsanto Europa, Brandon Mitcheneer, en entrevista amb el diari alemany Tageszeitung. "Tampoc planegem sol·licitar permisos per a nous cultius", ha afegit. Monsanto va haver d'enfrontar a Europa una escassa demanda per part dels agricultors.

Les protestes contra la ianqui Monsanto s'han repetit al llarg del món


"Hem comprès que de moment no hi ha una gran acceptació", va confirmar Lüttmer-Ouazane. La companyia promet als seus compradors avantatges milionàries a través d'un increment de la productivitat i una menor despesa per a la protecció de les plantes a través de tècniques genètiques i de llavors resistents a determinades malalties.

El Ministeri d'Agricultura alemany va optar per recordar la seva postura contrària als productes transgènics. "Les promeses miraculoses de la indústria de modificació genètica no s'han complert ni per a l'agricultura a Europa ni per a l'agricultura en els països en desenvolupament o emergents", va indicar una portaveu del ministeri.

Des de fa anys hi ha un gran moviment de protesta contra les llavors modificades genèticament a Alemanya. El Govern va prohibir el 2009 el cultiu del blat de moro transgènic MON810 de Monsanto, així com de la papa Amflora, de BASF. Competidors del gegant nord-americà, com Bayer CropScience, l'esmentada BASF i Syngenta, van decidir també abandonar els seus negocis de plantes transgèniques a Alemanya.

Els defensors del medi ambient temen que es produeixin riscos incalculables per a l'entorn si es posen en circulació llavors modificades genèticament. Només la diputada del partit neonazi soci de la neoliberal Merkel, el 'Liberal' (FDP) Christel Happach-Kasan creu que la decisió serà una "pèrdua per a Alemanya" en l'àmbit de la ciència, del mercat laboral i del valor afegit.

Espanya segueix sent, i en partícular Lleida, el país amb més cultius transgènics de l'Europa en què els ciutadans compten, amb l'excepció de les monarquies retrògrades del sud dels Pirineus, on comença l'Àfrica dels reietons tribals.

Presó sense fiança per a l'expresident d'Unió Patronal Metal·lúrgica per malversació de fons públics

Antoni Marsal Fàbregas (foto) està acusat també d'apropiació indeguda i falsedat documental. Es desconeix el destí de 310.000 euros aportats per la Generalitat i el Govern espanyol per a cursos de formació.

El Jutjat d'Instrucció 18 de Barcelona ha decretat presó comunicada i sense fiança per a l'expresident de la Unió Patronal Metal·lúrgica (UPM) Antoni Marsal Fàbregas, detingut per la Guàrdia Civil per presumpta malversació de fons públics. La detenció de Marsal, a qui li atribueixen els delictes d’apropiació indeguda i falsedat documental, forma part de l’operació Cobi, encara oberta i en què també es van arrestar dues persones, que han sortit en llibertat amb càrrecs divendres. En concret, se l’acusa de 310.000 euros aportats per la Generalitat i el Govern espanyol per a cursos de formació.

El 20 de juny de 2012 Marsal va renunciar al càrrec al capdavant de l’UPM "per motius personals i per interès de l'entitat", després que diversos treballadors remetessin un escrit a la junta de govern de la patronal en què l'acusaven d’apropiar-se de fons de l'entitat. El 16 de maig de 2012, el comitè executiu de la UPM ja havia acceptat la suspensió temporal de les seves funcions com a president mentre l'empresa auditora PWC realitzava una revisió urgent dels estats comptables de l'associació després de la denúncia dels treballadors.

La patronal del sector del metall representa unes 18.500 empreses, que ocupen uns 250.000 treballadors, segons consta en la seva web.

Moscou demana a Ankara detalls sobre armes químiques confiscades a Al-Nusra prop de la frontera siriana

El ministre d'Afers Estrangers de Rússia, Serguei Lavrov, ha demanat avui a Turquia una informació exhaustiva sobre sospitoses substàncies químiques confiscades prop de la frontera amb Síria: "Esperem que el Govern turc informe de manera exhaustiva i ràpida sobre l'incident", va dir Lavrov. "La situació és bastant seriosa com perquè segueixin jugant amb ella els que parlen constantment del problema d'armes químiques". "Cal investigar tots els incidents" semblants, ha subratllat.

La premsa turca ha informat la vigília de la detenció, durant un operatiu antiterrorista que es va dur a terme a la província fronterera d'Adana, de 12 membres del grup insurgent sirià Front d¡Al-Nusra, als que van confiscar suposadament dos quilos de gas tòxic sarín. El governador de Adana, Huseyin Avni Cos, va precisar més tard que el sarín no estava entre les substàncies confiscades, i que la meitat dels detinguts ja estan en llibertat.

Una font citada avui pel diari turc Vatan afirmar que els detinguts són simpatitzants d'Al-Qaida que es van sotmetre a un curs d'ensinistrament militar a Síria i es van entrenar en el maneig d'artefactes explosius per tramar una sèrie d'atemptats terroristes a Turquia, en particular , contra la base aèria d'Incirlik usada pels EUA. El diari segueix parlant del gas sarín i no descarta que hagi arribat a Turquia des de Líbia.

Les autoritats i l'oposició a Síria s'acusen recíprocament d'usar armes químiques. Els rebels van denunciar que les tropes governamentals van recórrer a elles al desembre passat a Homs. Per la seva banda, el Govern va afirmar que els insurgents van utilitzar substàncies tòxiques a les rodalies d'Alep el 19 de març.

Camps i Barberá van cometre delictes de malversament, prevaricació, frau i falsedat

El titular del jutjat d'instrucció número tres de Palma, José Castro ,veu indicis racionals que l'ex-president de la Generalitat Valenciana Francisco Camps i la batllessa de València, RitaBarberá ,van incórrer n presumptes delictes continuats de malversament, prevaricació, frau a l'administració i falsedat en document oficial en el marc del cas Nóos. Així ho exposa en un document de setanta pàgines que ha traslladat al Tribunal Superior de Justícia valencià, en què li proposa que assumeixi la competència per a instruir la part del cas Nóos que afecta la suposada participació de Camps i Barberà.

Una participació que es concretaria en les negociacions prèvies a la signatura del conveni del València Summit, pel qual l'Institut Nóos va percebre al voltant de tres milions d'euros públics.

El convenis que la Generalitat Valenciana i l'Ajuntament de València varen signar amb l'Institut Nóos per a l'organització de les jornades Valencia Summit els anys 2004, 2005 i 2006 i per a l'assessorament de la candidatura de València als Jocs Europeus, que mai no es varen arribar a celebrar, centren l'atenció de les pesquises judicials.

Aquestes jornades Valencia Summit tenien l'objectiu d'esdevenir una cimera d'experts en l'organització de grans esdeveniments i varen ser contractades entre el govern valencià, a través de la Ciutat de les Arts i de les Ciències (CACSA) i pel consistori que dirigeix Rita Barberá a través de Turisme València.

L'alcaldessa de València ha reiterat en diverses ocasions que ella no "ha signat ni autoritzat res" en relació amb la València Summit.

Segons les denúncies dels grups de l'oposició l'expresident de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, va ser qui va proposar a Iñaki Urdangarin la firma d'un conveni de 5 milions d'euros per organitzar els Jocs Europeus, inexistents. El síndic de Compromís, Enric Morera, va aportar al jutge Castro la documentació i informació que donaria credibilitat a aquesta versió.

En el cas de la València Summit, el grup municipal d'Esquerra Unida del País Valencià (EUPV) a l'Ajuntament de València va elevar fins als 2 milions d'euros el cost que va tenir la València Summit. Segons aquestes dades, la fundació va pagar un cànon de 522.000 euros l'any 2004; l'any 2005 es varen pagar 739.965 euros per a l'organització de la València Summit, 522.000 euros directament a l'Institut Nóos en concepte de cànon. L'any 2006, el preu de l'esdeveniment va ser de 646.018 euros, amb el mateix preu de cànon.

Amb tot, segons els càlculs d'EUPV, la fundació València Turisme Convention Bureau va gastar 1'9 milions d'euros entre 2004 i 2006 per a la trobada que va organitzar l'Institut Nóos.

El BdE proposa no aplicar el salari mínim als aturats de llarga durada

El Banc d'Espanya assenyala en la seva memòria anual corresponent a 2012 que el risc que l'atur de llarga durada es faci "crònic" és "molt preocupant", i proposa explorar la possibilitat de contractar amb caràcter "excepcional" per sota de salari mínim interprofessional (SMI), que es troba actualment en 645,30 euros al mes, i avançar l'augment de l'edat de jubilació. Gràfic dels salaris mínims a Europa dividits per 12 pagues anuals.

Així, tot i que creu que els resultats de la reforma laboral a l'hora de frenar la desocupació són "esperançadors", considera que no s'han donat els passos suficients en matèria de contractació.

Per això, aposta per "explorar mecanismes excepcionals per evitar que el salari mínim actuï com una restricció per a grups específics de treballadors amb més dificultats per a la seva ocupabilitat".

A més, per crear ocupació a curt termini i introduir més flexibilitat salarial, planteja "noves fórmules que permetin, en casos especials, la desviació temporal respecte a les condicions establertes en la negociació col·lectiva", així com "assegurar que la reducció de l'abast de les clàusules d'indexació salarial no reverteixi en fases de creixement econòmic".

Avançar l'augment de l'edat de jubilació


En matèria de pensions, el Banc d'Espanya creu que garantir com més aviat la sostenibilitat del sistema aportaria gran certesa sobre la voluntat reformista d'Espanya, sense tenir impacte sobre les condicions laborals i socials actuals.

Per això, recalca que cal dissenyar "com està previst" en el Pla Nacional de Reformes un factor de sostenibilitat "que possibiliti modificacions automàtiques dels paràmetres del sistema que permetin garantir la seva sostenibilitat en el mitjà i llarg termini".

Encara més, en línia amb les recomanacions dels neoliberals dela UE, diu que "seria aconsellable anticipar l'entrada en vigor del retard en l'edat de jubilació (fins als 67 anys) i l'allargament del període de càlcul de la base reguladora (dels 15 a els 25 anys)", atès que, des de l'entrada en vigor de la reforma de les pensions de 2011, "el problema s'ha intensificat" i "els terminis acordats resulten molt dilatats".

Rússia subministrarà MiG-29 a Síria

Rússia subministrarà a Síria deu avions de combat MiG-29 MM2, complint així amb un contracte prèviament subscrit, informa l'empresa fabricant Mikoyan-Gurevich (MiG). En els últims anys, Rússia va subministrar a Síria diversos aparells del fabricant rus MiG. "Actualment hi ha una delegació siriana a Moscou i negocia els detalls de l'acord", va dir el director general de MiG, Serguei Korotkov. "Washington va trair Moscou en el seu acord de S300 amb l'Iran".

Korotkov es va mostrar convençut que les negociacions amb el govern sirià arribaran a bon port i els avions, del model MiG-29 MM2, seran subministrats. Malgrat dures crítiques d'Occident, Rússia, un dels últims aliats del president sirià Baixar al-Assad, insisteixen el subministrament d'armes a l'Executiu del país àrab, actualment embolicat en una guerra civil, segons les agències russes de notícies Interfax i RIA.

Resposta a la UE?


Observadors a Moscou consideren l'acord una resposta directa a la fi de l'embargament d'armes decidit aquesta setmana per la Unió Europea (UE) i la disposició de diversos països membres del bloc a subministrar armes als insurgents sirians. Moscou i Damasc ja havien acordat, a més, el subministrament de sistemes de míssils antiaeris S-300 a Síria. Però és improbable que el subministrament es produeixi abans de la tardor boreal, va dir una font de la indústria militar.

Moscou i Damasc ja havien acordat el subministrament de sistemes de míssils antiaeris S-300. Moscou i Damasc ja havien acordat el subministrament de sistemes de míssils antiaeris S-300.

La font va assenyalar que el moment de l'enviament, que ha alarmat els governs occidentals, dependria del desenvolupament de la situació a Síria. El subministrament podria accelerar-se si Síria rebés atacs de països veïns o s'establís una zona d'exclusió aèria sobre el país àrab, va suggerir la font.

Assad havia afirmat indirectament, en una entrevista difosa aquest dijous (2013.05.30), que el seu país ja hauria rebut una part dels moderns míssils terra-aire russos, capaços d'enderrocar avions en un radi de 200 quilòmetres. Però els mitjans russos asseguren aquest divendres que les armes no han trepitjat fins al moment sòl sirià.

D'arribar a mans del govern sirià, aquest armament podria dificultar possibles plans d'intervenció dels països occidentals, així com posar en alerta al veí Israel, el espai aeri podria veure amenaçat.

"Washington va trair Moscou en el seu acord de S300 amb l'Iran"


Un funcionari rus ha criticat els EUA per haver abandonat a Moscou, després d'obligar a suspendre un acord de lliurament de subministrament de sistemes de defensa de míssils terra-aire S300 a l'Iran.

El dirigent de Tecnologies Russes (Rostech), Serguei Chemezov, va indicar dijous que els Estats Units van pressionar a Moscou per aturar l'acord, amb el pretext que aquest sistema estava inclòs en la quarta ronda de sancions del Consell de Seguretat de l'Organització de Nacions Unides (CSNU) imposada contra Teheran (la resolució 1929).

Tanmateix, Chemezov afegit que Washington més tard va canviar el seu discurs i va al · legar que la resolució de l'ONU no esmentava específicament el sistema S300 i que Rússia havia actuat pel seu compte.

"Els nord-americans estan d'acord que es tracta d'un sistema defensiu i Rússia només ha de respondre per l'incompliment de contracte", va assenyalar el funcionari rus.

Alhora, ha afegit que Rússia, de moment, tracta d'arribar a un acord amb la República Islàmica de l'Iran perquè retiri la seva demanda contra l'empresa estatal russa d'exportació d'armaments, la Rosoboronexport, pel contracte anul·lat, apuntant que les possibilitats de Rússia per "guanyar el cas són molt escasses".

En virtut d'un contracte signat el 2007, Rússia ha de proveir l'Iran amb almenys cinc sistemes S300. No obstant això, l'administració de l'expresident rus, Dmitri Medvédev, es va negar a lliurar sota el pretext que aquest sistema estava inclòs en la quarta ronda de sancions del CSNU contra el país persa.

Iran, per la seva banda, ha presentat una denúncia contra la russa Rosoboronexport en la Cort d'Arbitratge Internacional de Ginebra, informa HispanTv.

Milers de manifestants bloquegen l'accés al Banc Central Europeu a Frankfurt

Manifestants del moviment anticapitalista Blockupy han bloquejat l'accés al Banc Central Europeu i altres institucions financeres a Frankfurt aquest divendres per protestar contra el neoliberalisme i les Polítics neofeixistes d'austeritat, amb pancartes amb lemes com "Lluita contra el capitalisme i l'austeritat" o "la humanitat abans dels beneficis". Els manifestants es concentren sota la pluja per bloquejar les carreteres, incloent-hi les que condueixen a la seu del Deutsche Bank, al districte financer de la ciutat.

La Policia, equipada amb cascos i material antiavalots i protegida per gossos policia alsacians, s'estima en uns 2.500 el nombre de manifestants que va creixent amb les hores. "L'objectiu d'aquest bloqueig és impedir la normalitat de les operacions" al BCE, va dir el portaveu del moviment Blockupy, Martin Sommer, que va afegir que algunes persones que van tractar d'entrar al seu treball a les oficines del BCE van ser retornades a casa pels manifestants.

Les manifestacions que s'estan duent a terme a la capital financera d'Alemanya tenen lloc abans de les reunions a nivell europeu sobre política econòmica de la UE previstes per a l'1 de juny i gairebé un any després que la policia detingués a centenars de persones per desafiar una prohibició temporal de les protestes en un esdeveniment similar de quatre dies a la mateixa ciutat.

El moviment Blockupy d'Europa es va formar influenciat per Ocupa Wall Street n 2011, una forma de protesta dirigida contra el "poder omnímode de les empreses i les evasions fiscals sistemàtiques de l'1% més ric de la població" inspirada en les manifestacions i acampades de 2011 a Espanya que van sorgir amb el Moviment 15-M.

Julio Anguita: Els paradisos del capital

Per enèsima vegada els dirigents europeus van anunciar que anaven a abordar amb decisió el problema dels paradisos fiscals. Com fins ara amb el G-20 i la mateixa UE l'assumpte ha quedat per un altre dia. Resulta feridor que segons els càlculs d'Oxfam, organització creada per lluitar contra la fam, dels 14 bilions d'euros domiciliats en aquestes zones impunes 9,5 ho són en països d'Europa.

Una de les característiques d'aquests països és que la baixa o inexistent fiscalitat per als fons estrangers dipositats a les seves seus bancàries, no ho és en absolut per les empreses i negocis naturals del propi país. En conseqüència, es constitueixen en un tipus d'empreses que aporten a l'economia pròpia, per això és bastant difícil posar d'acord a tants interessos contraposats.

En la recent cimera europea tant Àustria com Luxemburg s'han resistit a posar fi a la seva situació al·legant que mentre Suïssa, paradigma universal i consentit d'aquest tipus de països no ho fes prèviament, no hi havia res a fer. Resulta obvi que en el cas helvètic la seva neutralitat estricta i també l'equilibri de la seva societat ajuden a que els diners flueixin. Però l'assumpte té un rerefons que dificulta als mandataris polítics passar a una acció conseqüent.

El sacrosant principi de la llibertat de circulació de capitals defensat pel Banc Mundial o l'Organització Mundial del Comerç entra en contradicció amb els Estats nacionals que veuen minvats tant la seva autoritat com els seus desitjos d'acabar amb la situació, en el cas que siguin sincers, qüestió aquesta més que dubtosa.

Un projecte políticament unit i amb una única autoritat sobre el territori afectat, pot determinar una política comuna sobre un àmbit comú. I per això és tan difícil avançar cap a aquesta Europa federal que constitueix l'única esperança possible per l'Europa dels pobles i els ciutadans. No obstant això, fins i tot en aquesta situació, cada país pot fer més del que sembla. Però això seria renegar del capitalisme.

Les elèctriques espanyoles dupliquen el marge de benefici de les europees

La conclusió que es deriva d'un ràpid cop d'ull als marges de benefici de les elèctriques espanyoles respecte als seus rivals europees és que el seu negoci és molt rendible a Espanya. La generació de beneficis a partir de les vendes aconseguides és major a Espanya de la que ho és en la resta d'Europa. Iberdrola, Endesa o Gas Natural van aconseguir situar els seus marges en el 6,78% en el conjunt de l'any 2012, mentre que les grans elèctriques del Vell Continent-E.ON, Enel, EDF i RWE-van deixar aquesta ràtio en el 2,62 %.

Això vol dir que de cada cent euros d'ingressos que van generar les companyies del sector, a Europa van convertir en benefici 2,6 euros i a Espanya, 6,8 euros. Però aquesta situació no ha estat una mica aïllat de 2012, sinó que està sent la tònica general dels últims anys i tot indica que seguirà en els pròxims mentre governi el tàndem corrupte i neoliberal PP-PSOE. D'aquesta manera, les previsions dels analistes per al 2013 situen els marges de les elèctriques made in Spain a l'entorn del 6,23% i el de les europees en el 3,49%, segons el consens de mercat que recull FactSet.

Un any més, les firmes espanyoles aconseguiran gairebé duplicar la generació de beneficis respecte a la mitjana de firmes del continent tot i la nova reforma energètica que prepara el PP i de la qual ha advertit el ministre d'Indústria, José Manuel Soria, que "no agradarà".

Un llarg camí

La lluita per frenar el dèficit de tarifa a Espanya obligarà a repartir els costos del car sistema de generació d'energia del país -primes a renovables i al carbó incloses- entre els diferents agents que participen en el procés, el que repercutirà directament sobre els productors. El camí que encara queda per recórrer és el que ja han avançat altres països europeus durant la crisi per ajustar els seus costos.

Des de l'esclat de la crisi, els marges del sector a les grans empreses europees han anat retrocedint amb força a ritmes de doble dígit anual, mentre que a Espanya aquests marges van augmentar en 2008 i amb prou feines van caure en els exercicis de 2010 i 2012.

Les previsions per a aquest any que maneja el consens de mercat apunten que Iberdrola aconseguirà convertir en beneficis més d'un 7,5% dels seus ingressos, el que significa triplicar la ràtio de guanys d'E o duplicar els de la italiana Enel, que es quedaran en el 2,25 i el 3,72%, respectivament.

Això vol dir que, si Iberdrola tingués un marge igual al de l'elèctrica alemanya, tindria un benefici un 70% inferior. D'aquesta manera, si es tenen en compte les previsions per a aquest exercici, els guanys d'Iberdrola no serien de 1.760 milions d'euros, com estimen els analistes, sinó que es quedaria proper als 750 milions. Per la seva banda, Endesa acabarà l'any amb un marge proper al 5,5%, el mateix nivell que manegen els experts per a Gas Natural.

Nuet: "La qüestió és Socialisme o Imperialisme"

El debat sobre el Dret a Decidir posa al descobert el projecte nacional de les diferents forces polítiques. Els mitjans han agrupat les seves posicions en tres grans grups: unionistes, federalistes i independentistes. Aquesta és una simplificació desafortunada que situa als i les comunistes de Catalunya falsament entre l'opció federalista i la independentista. Llavors quin és el projecte nacional dels i les comunistes? La qüestió, tal com la veiem, no és Independència o Federalisme, perquè sense una no hi pot haver l'altra. La qüestió és Socialisme o Imperialisme. El nostre projecte d'Estat és una República Socialista, és a dir una democràcia dels treballadors. L'abast territorial d'aquest Estat és la nostra nació, és a dir Catalunya.

Per als i les comunistes, tota nació té el dret a l'autodeterminació, és a dir, el dret a determinar les seves pròpies formes de govern, el dret a decidir, com a poble, el seu camí. Considerem que Catalunya és una nació, perquè és un conjunt de persones amb una llengua i una cultura pròpies, amb una voluntat de ser. És una nació perquè és un marc de lluita diferenciat del seu entorn, en el qual la realitat determinada pel sistema de producció i per les relacions entre la Classe Treballadora i el Capital pren unes formes concretes. És una nació perquè la realitat de Catalunya requereix d'una estratègia política diferenciada, com ho requereix qualsevol nació del món.

Els i les comunistes de Catalunya hem estat importants defensors del dret a l'autodeterminació de Catalunya durant tot el segle XX. Estàvem en el Front Popular, amb la Classe Treballadora durant la Generalitat Republicana i vam encapçalar la resistència al franquisme durant més de 40 anys, amb grans sacrificis. Ningú més que el PSUC va contribuir a enderrocar la dictadura, a restituir les institucions catalanes, a difondre la consciència nacional entre la classe treballadora.

D'altra banda, considerem que totes les institucions de l'Estat Espanyol són arbitràries, il·legítimes i instruments del capitalisme imperialista. No reconeixem com a legítima ni la monarquia, ni les corts franquistes, ni el sistema autonòmic, ni la constitució. L'Estat Espanyol actual és el resultat d'un projecte imperial fallit i 40 anys de dictadura feixista. Sempre hem denunciat la farsa de la Transició. Així mateix, el projecte de la Unió Europea és per a nosaltres, un projecte del mateix capitalisme, un instrument d'opressió de classe que té per objectiu afeblir la sobirania popular i afavorir la gestió de l'explotació capitalista.

Els i les comunistes lluitem per l'abolició de l'explotació capitalista i tenim una clara consciència del caràcter internacionalista de la nostra lluita. Sabem que, com que el capitalisme és transnacional, caldrà derrotar-lo de manera global per alliberar-nos de la seva tirania. Tanmateix, sabem també que cada nació ha d'alliberar-se per la seva pròpia via, que allò que és vàlid en la lluita política d'una altra nació pot no ser-ho a la nostra, que cada nació té el seu ritme.

El nostre projecte d'Estat és una República Socialista, és a dir una democràcia dels treballadors. L'abast territorial d'aquest Estat és la nostra nació, és a dir Catalunya. Tanmateix, aspirem a construir una societat internacional de pobles lliures que cooperin solidàriament. Aspirem, en darrera instància, a la dissolució dels Estats i les fronteres nacionals en una societat comunista internacional. Per aquest motiu, el nostre Estat és de tipus federatiu, perquè aspira i perquè necessita federar-se en condicions d'igualtat i respecte amb totes les nacions veïnes.

És impensable que qualsevol procés d'alliberament de la nació catalana de l'opressió imperialista pugui portar-se a terme de manera aillada, sense que el procés de destrucció de les institucions espanyoles que comporta afecti la resta de nacions que configuren l'Estat Espanyol. És imprescindible que en la nostra lluita d'alliberament, la Classe Treballadora de Catalunya teixim aliances estratègiques: amb la Classe Treballadora de la resta de l'Estat, que és víctima directa del mateix projecte polític borbònic-franquista, i amb la Classe Treballadora europea i del món, que és víctima del mateix capitalisme global.

Per tot això, el projecte nacional dels i les comunistes de Catalunya és, en conseqüència i per definició, una República Socialista Federativa. I aquí el terme federatiu adquireix una profunda importància perquè explica la potencialitat i la necessitat de tota nació socialista de federar-se amb altres nacions per a cooperar de manera lliure i sense renunciar a la seva sobirania. Federatiu es refereix al caràcter dialèctic de la federació entre nacions quan aquestes són lliures de l'imperialisme capitalista i plenament sobiranes, no a una idea preconcebuda d'estat federal inspirada en les actuals institucions dels Estats Imperialistes.

Rússia va esdevenir República Socialista Federativa Soviética amb la revolució de 1917. Cinc anys més tard va federar-se amb les repúbliques de Bielorússia, Ucraïna i la República Transcaucàsia per a crear la URSS. D'aquesta manera va passar de ser federativa a estar federada. El caràcter federatiu de la República estava també implicit en la declaració de la "República Catalana integrada a la federació ibèrica" proclamada per Francesc Macià el 1931.

Els i les comunistes no som deterministes sinó dialèctics, no creiem en la nació com una unitat històrica de destí. La nació és per a nosaltres, no un ideal teòric, sinó una realitat viva, composada per persones reals, la gran majoria de les quals pertanyen a la Classe Treballadora. La nostra lluita no és per una independència de Catalunya sotmesa als interessos del capital financer com per a CiU. La nostra lluita no és per esdevenir un paradís fiscal en el marc europeu, una mena d'ampliació d'Andorra, com defensen alguns sectors de la petita burgesia reaccionària.

La nostra lluita no és la fantasia ingènua d'una Catalunya independent i próspera dins la Unió Europea de l'austeritat criminal, com sembla que és per a ERC. La nostra lluita no és tampoc per un model federal de l'Estat Espanyol que suposi l'enèssima fugida endavant del fracassat projecte centralista i monàrquic de Madrid, com postula el PSC. El debat de classe que plantegem supera la barroera simplificació entre Independència o Federalisme.

La nostra lluita és per una República Socialista de Catalunya, en un context d'aliança entre pobles contra l'Imperialisme. El nostre projecte nacional no podria estar més clar.

Joan Josep Nuet és secretari general del PCC i diputat al Congrés per EUiA.

El tractat de lliure comerç entre els EUA i la UE portarà més destrucció de treball

Vicenç Navarro: Aquest article critica que hi hagi tan poc debat a Espanya sobre el proposat Tractat de Lliure Comerç entre Estats Units i la Unió Europea que tindrà un impacte negatiu en el benestar de la població a Espanya. El TLC va beneficiar a empreses grans molt influents de Washington i a la Ciutat de Mèxic. Però va danyar a les classes populars i a la classe treballadora dels dos països, als dos costats del riu Gran. Tal experiència s'ha repetit en tots els casos de TLC.

És extraordinària la poca atenció que està tenint a Espanya la preparació del Tractat de Lliure Comerç entre els EUA i la Unió Europea, i això malgrat que l'aplicació de tal tractat tindrà un impacte molt negatiu en el benestar i qualitat de vida de les classes populars dels països de la Unió Europea. En teoria, tal tractat es presenta i defensa com tots els anteriors Tractats de Lliure Comerç, bilaterals o multinacionals, que han existit entre els EUA i altres països: tots ells es venen com una bona mesura comercial que incrementa l'activitat econòmica, i amb això es facilita la creació d'ocupació.

Així s'han presentat tots els Tractats de Lliure Comerç (TLC) entre els EUA i Austràlia, Brunei, Xile, Malàisia, Nova Zelanda, Rússia, Singapur, Vietnam i Mèxic. El més conegut va ser el signat entre Mèxic, Canadà i els EUA, que havia d'haver estat la solució per al futur de Mèxic.

La realitat, però, ha estat molt diferent, i els resultats molt oposats als que es profetitzaren. En el TLC entre Mèxic i els EUA es van destruir llocs de treball als EUA i també a Mèxic. Als EUA perquè es van desplaçar llocs de treball cap a Mèxic. Però a Mèxic també es van perdre llocs de treball, ja que els que es van guanyar resultat de la mobilitat d'empreses nord-americanes a Mèxic van ser menors que els que es van destruir com a conseqüència que les economies d'escala de les empreses nord-americanes i el seu fàcil accés al crèdit destruir moltes empreses petites que no van poder competir amb les grans nord-americanes.

El TLC va beneficiar a empreses grans molt influents de Washington i a la Ciutat de Mèxic. Però va danyar a les classes populars i a la classe treballadora dels dos països, als dos costats del riu Gran. Tal experiència s'ha repetit en tots els casos de TLC.

El fet que les úniques beneficiàries del TLC sempre hagin estat les grans empreses financeres, manufactureres i de serveis, explica que aquestes estiguin ara treballant quaranta-vuit hores al dia a Brussel·les i a Washington intentant escriure el text del TLC entre els EUA i la UE. 2.532 lobbies ja estan mobilitzats a Brussel·les. I mentre, hi ha un silenci ensordidor en els mitjans sobre els preparatius de tal tractat.

De l'experiència d'altres TLC amb els EUA es pot ia predir que les mesures preses afavoriran interessos molt particulars a costa dels interessos generals. Per exemple, el TLC prohibirà el monopoli dels serveis públics, com la sanitat, exigint el desmantellament del Servei Nacional de Salut, eliminant la seva universalitat. I tot això amb vista a la necessària "competitivitat i lliure comerç".

I veurem com les elits governants a la UE (que ja estan prenent mesures en aquesta direcció) donaran la benvinguda a aquests canvis. Fins ara, l'excusa per fer aquests canvis (com la privatització) era que així ho demanaven Brussel·les, Berlín o Frankfurt. Ara s'afegirà Washington. I continuaran fent aquests canvis amb silenci, nocturnitat i traïdoria, gairebé sense discussió pública. I a tot això tindran la barra de dir-li democràcia.

Hisenda prova que Mato va mentir sobre un viatge a Suïssa el 2004

L'últim informe de l'Agència Tributària incorporat al 'cas Gürtel' deixa de nou com mentidera, falsa i hipòcrita a la ministra idiota Ana Mato, la feixista encarregada de robar la sanitat a la ciutadania per part de la banda nazi de lladres de Rajoy. Hisenda assegura que està provat de manera "irrefutable" que el viatge que la dirigent del PP va fer en l'estiu de 2004 a Suïssa per deixar a una de les seves filles en un campament d'estiu, va ser pagat per la 'trama Gürtel' "fent ús de la caixa B de la seu central del carrer Serrano de Madrid". Ana Mato ha assegurat en un comunicat al gener de 2011 que aquesta despesa va ser pagat íntegrament per ella.

L'abril de 2010, quan es va aixecar el secret del sumari del 'cas Gürtel', es van conèixer documents que assenyalaven que la trama havia pagat, entre altres despeses, els bitllets d'avió Madrid-Ginebra-Madrid de Mato i una de les seves filles ( 2.210,94 euros), l'estada a l'hotel cpt Suisse Golf (165,67 euros) i el desplaçament en tren Ginebra-Montreux (120,60 euros). En l'última localitat és on es va celebrar el campament.

L'ara ministra ha assenyalat llavors que havia pagat ella aquestes despeses, i va anunciar accions legals "davant de qualsevol falsa acusació sobre la meva persona".

Després esmentar el mateix viatge en un informe policial de gener de 2011 incorporat a la causa, la dirigent del PP ha insistit en el seu desmentit: "L'informe de la UDEF, amb data 19 de gener de 2011, i conegut avui (24 de gener de 2011), no aporta res de nou sobre el investigat, filtrat i publicat. L'única anotació que es refereix a la meva persona correspon a un viatge a Suïssa, que com ja vaig explicar a l'abril de 2010 quan es va conèixer la notícia, va ser íntegrament pagat per mi ".

I insistia en les seves amenaces d'accions legals amb el cinisme groller dels mentiders compulsius: "He donat instruccions als meus advocats perquè estudiïn les accions judicials oportunes davant qualsevol falsa informació, insinuació o acusació que posi en dubte el meu bon nom".

Malgrat aquesta insistència de Mato, l'Agència Tributària es mostra insistent amb el mateix assumpte i assenyala, en l'informe de 109 folis entregat al jutge Pablo Ruz aquesta setmana, que aquest viatge es va pagar per la trama Gürtel, en concret amb fons de la caixa B confiscada al comptable de la xarxa, José Luis Izquierdo.

En parlar d'una sèrie de factures per serveis prestats a Jesús Sepúlveda l'any 2004, que inclouen expressament el viatge de Mato amb la seva filla a Ginebra, Hisenda destaca que no van ser pagades pel client (Sepúlveda) "sinó pel propi grup FCS ( Francisco Correa Sánchez) fent ús de la Caixa B de la seu central del carrer Serrano de Madrid ". És a dir, no per Mato, com ella sosté.

La prova "irrefutable", que també va portar la policia a la mateixa conclusió, és l'arxiu 'Caixa Pagaments B' contingut en el pendrive intervingut al domicili de José Luis Izquierdo, que assenyalava 'Ingrés BBVA Canc. Fras. Pasadena V. c/CGO. Jesús Sepúlveda 'per import de 8.972,00 euros.

A més, hi ha el justificant de l'ingrés al banc amb fons opacs de l'organització, juntament amb una butlleta del "Extracte serveis srs. Sepúlveda-MatoAna Mato diu que desconeixia que Correa va pagar part del seu viatge a Disneyland

Menteix a veure si cola


L'endollada incompetent Ana Mato segueix cabudament enfrontant-se a les proves que la deixen com una lladre i mentidera, afirmant que ella mateixa va pagar el seu viatge a Disneyland Paris que va realitzar el 1998 quan era diputada del PP i que va acordar amb el seu exmarit Jesús Sepúlveda que ell abonés l'import de les despeses del seu fill, segons han explicat bocamolls a sou de la fatxenda.

Aquestes mateixes fonts han assenyalat que Mato va viatjar a París acompanyada de diversos membres de la família i no només del seu fill, com sosté l'informe de l'Agència Tributària que ha estat remès al jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz, que investiga el 'cas Gürtel'. Segons el mateix, la trama de finançament il·legal liderada per Francisco Correa va pagar part d'aquest viatge.

La ministra defensa que ella mateixa va córrer amb les despeses durant aquest viatge al parc temàtic. Pel que fa als del seu fill, assegura que va arribar a un acord amb Sepúlveda, exalcalde de Pozuelo (Madrid), perquè ell es fes càrrec dels mateixos. Així, les esmentades fonts han assenyalat que la ministra desconeix si algú aliè a la família va pagar les despeses del seu fill.

Segons l'informe de l'Agència Tributària, la trama Gürtel va pagar una part del viatge, 3.635 francs francesos, mentre que la Direcció General per a Espanya i Portugal de l'empresa gestora del parc temàtic es va fer càrrec del finançament d'una altra part. Mato ha incidit a més que l'informe de l'Agència Tributària conté diversos errors, segons les mateixes fonts, que posen com a exemple que recull anotacions corresponents a despeses de comunió en dos anys consecutius', amb anotacions manuscrites, que inclou, al costat d'altres, els tres conceptes d'aquell desplaçament de Mato i la seva filla: els bitllets d'avió, els de tren, i l'estada a l'hotel.

La suma de les esmentades despeses de 2004, més un de l'any 2003, sumen exactament 8.971,73 euros. que es corresponen amb els 8.972 recollits en el pendrive d'Izquierdo.

Hisenda afegeix que quan PasadenaViajes va cobrar de la 'caixa B' del carrer Serrano, va emetre per duplicat justificants del pagament en documents que reconeixen haver rebut el preu de les factures del mateix Sepúlveda.

Exactament el mateix sistema, segons Hisenda, es va usar per al pagament per Gürtel d'una altra factura de Sepúlveda, de data 20 d'octubre de 2004, recollida en un albarà que fa al lloguer de vehicles a favor d'Ana Mato en els mesos de juliol i agost d'aquest any.

La Cort Interamericana notifica al Salvador que haurà de permetre l'avortament d'una jove malalta

La Cort Interamericana de Drets Humans (Cort IDH) ha notificat a l'Estat salvadorenc que haurà de permetre l'avortament terapèutic a la jove coneguda com "Beatriz", a qui el Tribunal Suprem del seu país ha negat aquest dimecres la sol·licitud de practicar un avortament terapèutic malgrat que la seva vida corre perill per l'embaràs. El Salvador tindrà fins al 7 de juny per presentar a la Cort Interamericana un primer informe sobre el compliment de les mesures provisionals.

La decisió de la Cort IDH deixa més sense efecte la resolució de la Sala Constitucional del Suprem d'El Salvador, que prohibia l'avortament terapèutic a la jove.

La Cort va conèixer el cas la nit de dimecres i ha notificat les mesures provisionals a El Salvador, que ara haurà de permetre l'avortament terapèutic de "Beatriz", qui pateix lupus i una malaltia renal i que podria perdre la vida en donar a llum a un nadó anencefálico, que naixeria sense part del cervell i moriria.

Una portaveu de la Cort, Paola Ugaz, a la qual cita Efe, ha confirmat que el cas de "Beatriz" no es troba en procés formal al tribunal, però que la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) va demanar als jutges emetre mesures provisionals perquè l'Estat salvadorenc adopti "de manera immediata les mesures necessàries per protegir la vida, integritat personal i salut" de la dona.

Els jutges van acollir la sol·licitud per tractar-se d'un cas urgent i per evitar "danys irreparables a les persones", segons ho estableix la Convenció Interamericana de Drets Humans. Segons Ugaz, aquesta és la primera vegada que la Cort, amb seu a San José, es pronuncia sobre un cas relacionat amb l'avortament.

Evitar danys irreparables en la salut de la jove

La resolució indica que "requereix a l'Estat d'El Salvador que adopti i garanteixi, de manera urgent, totes les mesures que siguin necessàries i efectives perquè el grup metge tractant de la senyora B (Beatriz) pugui adoptar, sense cap interferència, les mesures mèdiques que es considerin oportunes i convenients per evitar danys que poguessin arribar a ser irreparables a la vida, integritat personal i salut "de la jove.

"Els drets de la mare no poden privilegiar sobre els del nasciturus (el que ha de néixer) ni viceversa", va assenyalar la Sala Constitucional del Tribunal Suprem en la seva sentència. Va afegir que, així mateix, "hi ha un impediment absolut per autoritzar la pràctica d'un avortament per contrariar la protecció constitucional que s'atorga a la persona humana 'des del moment de la concepció'".

La sol·licitud de "Beatriz" revifar el debat de l'avortament a El Salvador, on des de 1998 és penalitzat en totes les seves formes, però ara haurà d'acatar l'ordre de la Cort IDH per ser vinculant. L'avortament està penat amb 50 anys de presó per a la mare, segons informe el corresponsal de TVE a Mèxic.

El Salvador és un dels cinc països de Llatinoamèrica, al costat de Nicaragua, Hondures, la República Dominicana i Xile, que prohibeixen l'avortament de manera absoluta.

Un asteroide de 2,7 quilòmetres d'ample passarà avui prop de la Terra

Un asteroide de 2,7 quilòmetres d'ample, designat com 1998 QE2 pels científics, passarà aquest divendres a tot just 5,8 milions de quilòmetres de la Terra -l'equivalent a 15 vegades la distància a la Lluna-, segons ha informat la NASA, un esdeveniment que ha despertat l'interès dels astrònoms de radar per les possibilitats d'obtenir imatges que aportin informació sobre aquests objectes espacials.

"Serà un objectiu espectacular per el radar i esperem obtenir una sèrie d'imatges d'alta resolució que podrien revelar molt sobre les característiques de la superfície", ha comentat el radioastrònom Lance Benner, investigador principal del radar Goldstone de Pasadena, a Estats Units.

Tot i que el projecte NEODyS de la Universitat de Pisa, que enumera aquests objectes espacials, considera que un asteroide és potencialment perillós quan s'acosta a menys de 7,5 milions de quilòmetres, en aquest cas no hi ha gairebé risc: en la seva trajectòria actual, el 1998 QE2 passarà a les 20.59 GMT (22.59 hora peninsular espanyola) pel seu punt més proper a la Terra i ni tan sols podrà advertir-se a simple vista ni amb binoculars.

Telescopis majors per seguir-lo


De fet, s'espera que la seva brillantor visual màxim sigui de magnitud 11, el que ho posaria a l'àrea de telescopis majors. La magnitud és el grau de brillantor d'una estrella segons la vista humana, sent les més brillants classificades com magnitud 1. A simple vista i sota condicions òptimes l'ull humà pot veure estrelles fins de la magnitud 6.

Tanmateix, la seva gran grandària crida poderosament l'atenció, sobretot si es compara amb els gairebé 50 metres del 2012 DA14, que l'any passat es va convertir en l'asteroide que més a prop ha passat de la superfície terrestre.

L'interès del públic i l'avidesa dels astrònoms pels asteroides s'han reactivat recentment després de la caiguda al febrer d'un meteorit a Rússia l'impacte va alliberar una energia que l'Acadèmia Russa de Ciències calcular en uns 500 quilotones. Els científics calculen que el meteorit de Chelyabinsk mesurava uns 15 metres de diàmetre i pesava unes 10.000 tones.

El trànsit de 1998 QE2 ha entusiasmat als astrònoms aficionats i fins a la Casa Blanca s'ha unit a l'espera i oferirà una tertúlia a les 18.00 GMT -tres hores abans del seu pas més proper- per Google+.

La propera visita, d'aquí 200 anys


Tant la Casa Blanca com la NASA han interessos que van més enllà del que científic: en temps d'austeritat fiscal el Govern procura convèncer el Congrés sobre la necessitat d'assignar fons per a la vigilància d'objectes espacials que s'aproximen a la Terra.

Estats Units té el programa més ben dotat del planeta per a la detecció i cens d'objectes en les regions properes a la Terra, i fins ara ha descobert al voltant del 98% d'aquests cossos coneguts.

El 1998 QE2, però, va ser descobert pel programa Lincoln de Recerca d'Asteroides Propers a la Terra, de l'Institut Tecnològic de Masschusets a Socorro, a Nou Mèxic. I no tornarà a acostar-se fins d'aquí a uns 200 anys.

dijous, 30 de maig de 2013

El Liceu es divideix en esbroncades i aplaudiments a la monarquia

L'habitual divisió d'opinions que es produeix en tota representació d'òpera s'ha posat de manifest avui abans de pujar el teló. Els xiulets i esbroncades han rivalitzat amb els aplaudiments en el moment en què el Borbó i el seu cònjuge han entrat a la llotja del Liceu, on estan assistint a la representació de "L'Elisir d'amore", de Donizetti.

Quan han començat a sonar els aplaudiments de benvinguda, una part del públic, tant des de platea com des dels pisos alts, s'ha iniciat una xiulada amb esbroncades que creixia per moments, fins que els aplaudiments, no menys entusiastes, han aconseguit un cert empat . Segons en quin racó del Liceu et trobaràs, se sentien més aplaudiments que esbroncades, i viceversa.

A la llotja presidencial, format per a l'ocasió de la unió de tres llotges centrals, les cares conservaven la inexpressió. Tal menys els de Felip i Letizia, que esbossaven de tant en tant un somriure, escortats per flanquejaven la delegada feixista del PP, Llanos Tobarra, i l'alcalde de CiU, Xavier Trias.

La tensió s'ha prolongat probablement al llarg de la representació, doncs alguna cosa que ha cridat també l'atenció és que, en l'entreacte, ni els Principes ni la resta de les autoritats han abandonat la llotja per dirigir-se al Saló dels Miralls, com és habitual.

Òbviament, el tema ha estat present en totes les converses al Saló dels Miralls i en la resta de les cafeteries durant l'intermedi. Però el públic l'ha viscut amb certa naturalitat, sense que la qüestió desviés la seva atenció de la representació.

John McCain va entrar a Síria il·legalment en suport al terrorisme islàmic

El senador John McCain, líder neonazi del Partit Republicà dels EUA i un dels suports principals dels terroristes antisirians al Congrés nord-americà, va penetrar il·legalment en territori de Síria, on va estar diverses hores a prop d'Idleb, el 27 de maig de 2013.

El viatge de McCain va ser organitzat per la Syrian Emergency Task Force, que va prevenir al servei competent del Departament d'Estat.

El senador McCain es va reunir amb diversos responsables de l'Exèrcit «Sirià Lliure», format per mercenaris i terroristes d'Al-Nusra i Al-Qaida així com sunnites financiats per les monarquies wahhabites del Golf Pèrsic i els països membres de l'OTAN, encapçalats pel Regne Unit, EUA, França, Holanda i Espanya.

En fer-se, posteriorment, l'anunci del viatge de McCain, el portaveu de la Casa Blanca, Jim Roberts, es va mostrar extremadament sorprès.

Espadaler castiga una mossa d'esquadra per l'estelada

El conseller d'Interior, Ramon Espadaler, ha reconegut en declaracions a Els Matins de TV3 que "havia demanat explicacions" pel cas de la mossa d'esquadra que lluïa una estelada a la seva arma reglamentària. El conseller ha admès que es tracta d'una infracció de la 'mosso' que està en mans dels seus superiors.

Espadaler ha recordat que l'arma no ha de patir cap tipus d'alteració de cap mena i que el cas està en mans dels dirigents del cos, que prendran la mesura corresponent. Igualment ha deixat clar que el cos policial ha d'estar totalment al marge de consideracions polítiques.

La filla d'Artur Mas es casa amb un Torrico Franco, aficionat als toros

Com ja va fer el gran líder d'alcohòlics anònims Aznar, Artur Mas, aprofitant l'avinentesa de que és president de la Generalitat i que, vulguis que no, en Mas-Colell sap fer factures i declaracions i segur que l'estalvi serà de collons, casa la pubilla. La filla gran del president català, Patricia Mas, es casarà molt romanament com cal, el 29 de juny, amb Rubén Torrico Franco. El jove està preparant un comiat de solter que no li agradarà gens als assessors d'imatge del sogre en plena campanya mesiànica. Torrico Franco, llicenciat en Dret, i la pubilla de can Mas posaran fi a la seva solteria amb una festa taurina al costat dels seus amics. Els fills -car s'ho poden permetre- es diran Mas Torrico. De nom Eloi faria patxoca, si és nen: Eloy Mas Torrico. Si és nena Sara. Sa.... ben aquell que diu...? Perdó, Torrico Mas, però 'tanto monta...

El líder de CiU i President de la Generalitat deu estar molt content amb l'afició del seu futur gendre a la festa nacional ja que el seu partit va votar a favor d'abolir les curses de braus i ell és un home conseqüent i coherent. I, casualitats de la vida, tampoc ha de fer molta gràcia el segon cognom del futur marit de la seva única filla.

El casament se celebrarà a la parròquia Sant Antoni Abat de Menorca i acudiran uns 300 convidats. El banquet tindrà lloc al restaurant Ses Salines de Fornells, on sol estiuejar el president català.

Els fills es diran Mas Torrico, de nom Eloi faria patxoca: Eloy Mas Torrico. Saben aquell que diu...?

RESTADELARTICLE

Rússia i Cuba: "En l'ordre mundial actual destaquem un greu desajust i injustícia"

Rússia i Cuba ampliaran i diversificaran el seu comerç, ha anunciat el ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, després de reunir-se avui a Moscou amb el seu homòleg cubà, Bruno Rodríguez, per signar el Pla de Consultes Inter Cancelleries per al bienni 2014-2016. Lavrov destaca la "associació estratègica amb Cuba". Foto: El ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, i el seu homòleg cubà, Bruno Rodríguez, a Moscou.

Rússia i Cuba ampliaran i diversificaran seu comerç, va anunciar el ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, després de reunir-se avui a Moscou amb el seu homòleg cubà, Bruno Rodríguez, per signar el Pla de Consultes Inter Cancelleries per al bienni 2014-2016. Foto: El ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, i el seu homòleg cubà, Bruno Rodríguez, a Moscou.

"Hem considerat la nostra situació econòmica i comercial i els projectes mutus. Hi ha qüestions que hem de resoldre el més aviat possible per avançar cap als objectius posats pels nostres líders. Les nostres prioritats són augmentar i diversificar el comerç, realitzar projectes d'energia, infraestructures i transport i trobar nous àmbits de cooperació per al benefici mutu ", ha declarat Lavrov.

Segons el ministre d'Exteriors rus, l'activitat de la Comissió Intergovernamental per a Cooperació Comercial, Econòmica, Científica i Tècnica i dels Consells de Negocis rus-cubans i la participació de les regions de Rússia a la col · laboració serviran per assolir aquests objectius: "Els nostres amics cubans intenten aprofitar activament aquestes possibilitats", ha assenyalat.

Alhora, el canceller cubà va subratllar les perspectives del turisme rus a l'illa: "El turisme rus a Cuba té perspectives molt prometedores", ha afirmat afegint que hi ha altres nombroses àrees atractives de cooperació, en particular, l'energia i l'aviació civil.

Rodríguez va constatar coincidències en temes de l'actualitat mundial i regional, en especial pel que fa a l'esforç per promoure la pau, la supremacia del dret internacional i els principis de l'Estatut de l'ONU: "En l'ordre mundial actual destaquem un greu desajust i injustícia", ha recalcat.

Lavrov destaca la "associació estratègica amb Cuba"

Imatge activaMoscú, 30 maig (PL) El canceller rus, Serguei Lavrov, ha afirmat avui que l'associació estratègica entre Rússia i Cuba respon als interessos dels dos governs i compta amb total suport d'ambdós pobles.

En respondre a una pregunta de Premsa Llatina, Lavrov va qualificar d'excel · lents les relacions bilaterals, "amb una gran tradició que valoren en alt preu", va dir. "Per a nosaltres els nostres vells amics són molt importants", va emfatitzar el titular rus.

El ministre amfitrió apreciar la visita iniciada ahir per la seva banda cubà, Bruno Rodríguez, a la Federació com un altre pas important en l'enfortiment de l'associació estratègica entre Cuba i Rússia i ha considerat fructíferes les converses celebrades aquest dijous, amb la presència de delegacions dels països.

Lavrov va rememorar la celebració per aquests dies del cinquantenari de la primera visita del líder històric de la Revolució cubana, Fidel Castro, a l'antiga Unió Soviètica, en expressió del rerefons amistós de les relacions rus-cubanes.

Bruno Rodríguez, ha destacat, al seu torn, que els vincles estratègics s'assenten en una llarga tradició i profunda comunitat de visions en la determinació dels riscos comuns per a la humanitat i per als dos països, i per al sistema de relacions internacionals. Ha constatat així mateix les relacions fraternals entre els pobles rus i cubà i ha qualificat de "profunds" els nexes a nivell de governs, que "s'assenten en la defensa de la pau i en els principis del dret internacional i de la Carta de Nacions Unides".

Va expressar també la "coincidència entre Moscou i l'Havana en l'enfrontament de riscos que són comuns, i la necessitat d'enfrontar desafiaments per al poble rus, els quals per al poble cubà són també molt clars".

Els cancellers van discutir l'agenda bilateral i assumptes de l'actualitat internacional, segons va comunicar Lavrov durant una roda de premsa conjunta.

"Els nostres enfocaments són molt afins pel que fa a la defensa del multilateralisme en els assumptes de l'arena internacional, la primacia del dret internacional i del paper rector de l'ONU", i ha subratllat que "es van analitzar també la situació a Síria, al Pròxim Orient, i qüestions relatives al perfeccionament dels mecanismes de protecció dels drets humans, la necessitat d'agilitar accions per enfrontar la no proliferació d'armes nuclears i el control armamentista, en general".

Va corroborar el ministre rus "la veu de consens que hi ha entre Rússia i la troica ampliada de la Comunitat d'Estats Llatinoamericans i Caribenys (Celac), quant a la necessitat de posar fi al bloqueig econòmic, comercial i financer dels Estats Units contra Cuba".

Rodríguez va manifestar, per la seva banda, "satisfacció amb les converses sostingudes, les quals constaten l'excel·lent estat de les relacions". Valora el canceller cubà "l'existència d'un potencial promissori, i progressos tangibles en el que s'ha avançat, en particular després de la visita a l'Havana del primer ministre, Dmitri Medvédev".

Rodríguez va agrair "la històrica i tradicional posició russa en oposició al bloqueig d'Estat Units contra Cuba". "La recerca d'un món multipolar, transparent i democràtic, inclusiu que resolgui les gravíssimes injustícies que caracteritzen l'ordre actual és també un propòsit comú", ha declarat.

Considerem, va concloure el ministre, que estem en un molt alt moment de les relacions entre Rússia i Cuba, "els fonaments són molt sòlids, i les perspectives són extraordinàries".

El Canceller diposità aquest dijous una ofrena floral a la tomba del soldat desconegut, al costat de la flama eterna als caiguts a la Gran Guerra Pàtria.

Rodríguez serà rebut en hores de la tarda pel primer ministre, Dmitri Medvédev, a la casa del govern federal.

Syriza crida a Madrid a la unió de l'esquerra del sud d'Europa contra el neoliberalisme

El líder de Syriza comença una visita de dos dies convidat per IU. Després d'una reunió amb Cayo Lara, els sindicats i el president del Partit de l'Esquerra Europea, Pierre Laurent, avisa els neoliberals de la UE i el BCE que "les aspirines" que reparteix per aturar la crisi, "només empitjoren la malaltia". Cayo Lara i Alexis Tsipras han cridat aquest matí a formar un front d'esquerres dels països del sud d'Europa per posar fre a la Troica i les polítiques d'austeritat de cara a les eleccions al Parlament Europeu que se celebraran al maig de l'any vinent. Foto: Pierre Laurent (PFC/Front de Gauche/PEU), Cayo Lara i Alexis Tsipras (Syriza), després de la reunió aquest matí.

Els líders d'Izquierda Unida i Syriza han mantingut aquest matí una primera reunió de contacte dins de la visita de dos dies que el polític grec està fent a la capital convidat per IU, que ja dilluns va rebre el líder del Front de Gauche francès, Jean-Luc Mélenchon, dins del que s'ha anomenat com La setmana de l'esquerra europea. Mélenchon va participar ahir en un acte

A aquesta primera trobada, que ha durat prop d'hora i mitja, han assistit també els secretaris generals de CCOO i UGT, Cándido Méndez i Ignacio Fernández Toxo, el president del Partit de l'Esquerra Europea i secretari general del Partit Comunista de França, Pierre Laurent, i els diputats de l'Esquerra Plural. "Creuen que som febles perquè ens estan enfrontant separadament país a país, poble a poble, però hem decidit que la unió de les nostres forces, de l'Europa del sud, farà veure que ells són els febles en aquesta guerra econòmica de classe contra els pobles i que nosaltres som els forts i els que sortirem victoriosos", va dir Tsipras en declaracions als mitjans.

Segons Lara, la presa de contacte ha servit per "fer un repàs de la situació general a França, Grècia i Espanya. En aquesta valoració hem vist els efectes de l'atac despietat imposat per la Troica i hem comprovat com estan obligant a aplicar les mateixes polítiques, en espais temporals diferents, a tots els països". Una aspirina per curar una malaltia que, segons Tsipras, l'únic que està fent és matar al malalt. "La tragèdia d'Europa no s'alleuja amb aspirines. Estem passant per una malaltia molt greu i des de fa quatre anys el que fan és donar la mateixa medicina que la fa més greu", ha reclamat Tsipras.

"Hem decidit que la unió de les nostres forces, de l'Europa del sud, farà veure que ells són els febles" En paraules de Laurent, "l'atac no és només a un país o un poble sinó a tots els europeus", unes polítiques que "ens han enfonsat en una gran recessió i de la qual només podrem sortir amb una política alternativa". En aquest sentit, Tsipras ha denunciat que "al principi de la crisi ens van dir que Grècia era un cas especial, un país en el qual només vivien vagues que no els agradava treballar, després li va tocar a Espanya, a Portugal i Itàlia i ara sabem que no deien la veritat perquè en aquesta crisi els únics que estan guanyant són els interessos financers i el poder bancari. Són ells els que estan utilitzant la crisi per seguir guanyant".

Estratègia en espera

En qualsevol cas, encara sembla prematur que cristal · litzi aquest desig de formalitzar una estratègia comuna de cara a les eleccions al Parlament. Les reunions d'aquesta setmana i els altres contactes que IU ha tingut en els últims mesos amb l'alemanya Die Linke i el Bloco d'Esquerda portuguès tenen aquest objectiu, però tal com va confirmar Lara, "la referència serà la trobada del PIE a la fi de aquest any a Madrid". En aquest congrés, cada formació de l'esquerra alternativa presentarà els seus plans ia partir d'aquí es dissenyarà el pla conjunt.

"Des de fa quatre anys ens donen la mateixa medicina que fa que s'agreugi la malaltia d'Europa" Pel que sembla que també està d'acord l'esquerra europea és en la necessitat que les formacions polítiques i els moviments socials s'alcin amb una sola veu davant l'austeritat. "Podem reprendre el control de la situació si aconseguim controlar el Banc Central Europeu i aturar l'austeritat. Però per a això és necessària la convergència de les forces socials i polítiques d'Europa. En això treballem diàriament des del PEU", va assegurar Laurent.

L'agenda de Tsipras per aquests dos dies serà intensa. Les declaracions d'aquest matí a la premsa estaven pensades per marcar el terreny en certa manera i aconseguir que Lara i el líder de Syriza fossin retratats junts abans que aquesta tarda es reuneixi amb Alfredo Pérez Rubalcaba. Polèmica política a part, al voltant de les 19.30 hores, Tsipras donarà una conferència al Cercle de Belles Arts. L'acte, organitzat per Economistes davant la crisi, porta com a títol L'Europa que volem i hi participaran també Cristina Narbona, Jorge Fabra i Nicolás Sartorius.

Demà Lara i Tsipras tindran una nova reunió en la qual sí s'avançarà en contingut polític i propostes, després de la qual donaran una roda de premsa ia les 19.00, a la Casa d'Amèrica, tots dos protagonitzaran un acte públic.

El líder del SUP acusa el Govern d'Aznar de vendre armes a ETA

El secretari general del Sindicat Unificat de Policia (SUP), majoritari en el cos, José Manuel Sánchez Fornet, ha incendiat l'opinió pública en acusar ahir a la nit als governs de José María Aznar de vendre armes a ETA en la lluita contra la banda terrorista. Una pràctica que també 'esquitxa', segons el portaveu d'aquest sindicat, a Mariano Rajoy, que va ostentar la cartera d'Interior, així com Federico Trillo, exministre de Defensa.

L'entrevista que ahir a la nit va concedir Rafael Vera a 'El gato al agua' d'Intereconomía va servir a Sánchez Fornet per carregar contra Aznar i els seus governs. Tot va començar quan una tuitera li preguntés per Vera, alguna cosa davant la qual cosa el portaveu del SUP respondre "amic dels seus amics, lleial, i mortal per als seus enemics".

Segons el secretari general d'aquest sindicat, l'exsecretari d'Estat "va recolzar la guerra bruta. Va ser molt tolerant amb la tortura. Es va quedar amb diners de fons reservats, com tants altres. Del que jo sé, tot el que s'ha dit fins ara Vera és cert. Que li preguntin si González i el Rei coneixien la guerra bruta del GAL".

Després d'això, va assegurar que "igual podem explicar coses que hem fet per combatre" la banda terrorista ETA i "deixar en evidència, com traïdors que han xipollejat a la sang de les víctimes i han utilitzat el terrorisme a alguns polítics".

D'aquesta manera, en el seu perfil d'aquesta xarxa social ha revelat que "potser es pugui explicar per què es va vendre explosiu a ETA en dues ocasions des de la Policia amb governs d'Aznar. I quin càrrec polític ocupava Rajoy llavors". Fins i tot, Sánchez Fornet carrega contra Federico Trillo: "I també els qui van avisar al març del passat any a tres comandos d'ETA a França perquè s'escapessin del control".

Segons ell, "Federico Trillo. Han donat el nom. El del Yak42. El que ha actuat ara contra els imputats del Faisán. Consciència tacada de sang".

Això sí, aquesta venda d'explosius es feien "amb una balisa per seguir el rastre fins al magatzem d'ETA". Uns dispositius de control que van fallar en diverses ocasions, ha explicat el portaveu del SUP.

Aquestes declaracions han desencadenat una polèmica que Sánchez Fornet s'ha convertit en trending topic i els comentaris es succeeixen amb el pas de les hores. Un enrenou que no entén el mateix secretari general del sindicat policial que recorda que "lo de la venda d'explosiu a ETA ho vaig dir a El Intermedio no fa molt temps".

PNB i PP s'oposen a retirar els beneficis fiscals a l'Església al País Basc

La suma dels vots del PNB i el PP al Parlament Basc ha impedit aprovar aquest dijous dues propostes del PSE-EE i UPyD una, i l'altre d'EH Bildu, que reclamaven l'eliminació dels "beneficis" i privilegis fiscals de l'Església catòlica i d'altres confessions religioses. La proposta d'EH Bildu, alguns dels apartats eren de contingut similar a l'anterior, també ha estat rebutjada pels nazicatòlics.

El ple de la Cambra autonòmica ha debatut sobre aquest tema a proposta d'UPyD, en una sessió en què també han estat rebutjades les propostes alternatives presentades pel PNB i EH Bildu, formació, aquesta última, que no ha participat en el debat ni en la votació al haver-se sumat a la vaga general.

El text acordat per UPyD i el PSE plantejava que les activitats de l'Església catòlica i d'altres confessions destinades al "proselitisme de la fe", així com a altres matèries no relacionades amb l'activitat assistencial, "no tinguin beneficis especials, tenint a efectes impositius la mateixa fiscalitat que qualsevol altre subjecte passiu en les mateixes condicions".

A través d'aquesta referència sigui al·ludia a situacions com l'exempció d'alguns locals de l'Església i d'altres confessions religioses del pagament de tributs com l'Impost de Béns Immobles (IBI).

La proposta d'EH Bildu, alguns dels apartats eren de contingut similar a l'esmena pactada per socialistes i UPyD, també ha estat rebutjada. En la votació d'una iniciativa del PNB que defensava la "harmonització i homologació" de les relacions econòmiques existents entre l'Estat i les diferents confessions religioses s'ha registrat un empat, pel que haurà de tornar a votar en un pròxim ple.

Trobat a Bolonya el manuscrit hebreu més antic de la Torà

No se sap quant temps portava a la caixa forta de la biblioteca universitària de Bolonya, ni com va aterrar a la col·lecció de codis i pergamins del primer Ateneu de la vella Europa. No obstant això, diversos exàmens i anàlisis han confirmat que la ciutat del nord de carrerons medievals i porxos misteriosos, conserva el text complet més antic de la Torà, conjunt de llibres sagrats del judaisme datat entre els segles XII i XIII.

Mans anònimes i pacients van copiar els cinc llibres més sagrats del judaisme (Gènesi, Èxode, Levític, Nombres, Deuteronomi) entre 1150 i 1225 sobre un rull de tova pell d'ovella. El pergamí consta de 56 segments cosits un rere l'altre fins arribar als 36 metres de longitud -198 columnes-i 64 centímetres d'alçada. Estava arxivat sota el nom una mica futurista de Rotolo 2, al costat d'altres 30 documents en hebreu que la Biblioteca, al cor de Bolonya, guarda sota clau.

Un fons que es va anar enriquint al llarg dels segles, gràcies a donacions de mecenes, papes i estudiosos. Allà es guarda una valuosa traducció a l'hebreu del cànon metge d'Avicena. Quan en el segle X el filòsof, científic i metge persa va escriure el seu assaig, el text va esdevenir tot un best-seller medieval, traduït i difós en diferents territoris. La versió que es conserva a Bolonya reprodueix les seves miniatures de forma esplèndida. Fins ahir, el text d'Avicenna es considerava la joia de la corona de la col · lecció. Però alguna cosa va canviar gràcies a la investigació de Mauro Perani, catedràtic d'hebreu al Departament de Béns Culturals, a Ravenna.

"Feia molt temps que volia redactar un nou catàleg d'aquest nucli de manuscrits. La directora de la biblioteca, Biancastella Antonino, em va autoritzar i em vaig posar mans a l'obra amb la meva col·laborador Giacomo Corazzol. Quan vaig passar a fotografiar el Rotolo 2, vaig saltar a la cadira. Em vaig adonar de seguida que el meu predecessor ho havia menysvalorat: el que tenia entre mans era un testimoni valuós i raríssim, copiat abans de tots els pergamins que fins llavors coneixíem", explica Mauro Perani.

L'anterior catalogador de la col·lecció va ser un bibliotecari que dominava bé l'hebreu, però no tenia nocions de filologia i paleografia. Es deia Leonello Modona i quan va arxivar el Pentateuc en qüestió, en 1889, el va datar al segle XVII. "Té una grafia maldestre, amb algunes lletres, a més de les habituals corones i àpexs, porten apèndixs gens comuns i estranyes", escrivia l'home.

Perani es va adonar ràpidament de l'garrafal error d'avaluació que havia comès el seu predecessor: "El que Modona liquidava com raresa i deixadesa, em va semblar en realitat una prova patent que el manuscrit es remuntava a l'època anterior a Maimònides, és a dir com a molt a principis del segle XIII".

Ara bé, Moshé ben Maimón, conegut com Maimónides, va ser un metge, rabí i teòleg que va néixer a Còrdova en 1135 i va morir el 1204. En la seva obra principal va esculpir les regles a seguir per copiar els textos sagrats dels jueus. "La seva autoritat en el món contemporani fer de la seva obra una mena de diktat per a tots els amanuenses. El pergamí de Bolonya la desatén de manera tan evident que no queda altra que deduir que va ser copiat abans", avalua el professor Perani. "Contradiu moltes de les regles fixades pel teòleg. Per exemple: distribueix i escampa al llarg de tota la pàgina les corones i els àpexs. I afegeix trossets de lletres o senyals a l'extrem de l'esquerra de les columnes perquè el text sembli més compacte. Tots dos trucs van ser prohibits després".

L'anàlisi gràfica-paleogràfic va l'estudiós a considerar que l'exemplar pertany a una tradició oriental, no sefardita, "molt elegant i refinada". Però no es va quedar content. Va enviar un trosset de pell al Centre de datació i diagnòstics del Departament d'Enginyeria de Salento perquè sotmetessin el teixit a una prova del Carboni 14.

Un amic de la Universitat de Jerusalem va pagar el mateix examen al prestigiós taller de la Universitat de Chicago. Els resultats van ser similars i coincideixen amb les conclusions de l'acadèmic-descobridor: el pergamí sepultat en aquella caixa forta de la biblioteca de la universitat més antiga del món occidental seria l'exemplar de la Torà i els seus mites més antic arribat fins a nosaltres.

Es tracta d'un nou gest de la Història, com assenyalen des de la Universitat de Bolonya. La ciutat del medievalista i semiòleg Umberto Eco, que va reflectir les seves atmosferes misterioses a El nom de la rosa, està estretament vinculada amb el text sagrat dels jueus: també a Bolonya, en 1482, es va imprimir la primera edició absoluta del Pentateuc hebreu.

El relat o 'evangeli' de Judes és del s.III dne.


Ireneu (grec: Εἰρηναῖος) (n. Smyrna -gr. Mirra- Anatòlia, c.130 - m. Lió, c.202), va ser bisbe de la ciutat de Lió des de l'any 189 dC i en el seu atac als "heretges", segons una ortodòxia romana encara per determinar, citava l'existència de més de 200 "evangelis", o relats de les diferents sectes gnòstiques desenvolupades durant l'hel·lenisme alexandrí i el sincretisme religiós a que va donar lloc un comerç global per una ruta dominada pels grans imperis. En el primer concili de bisbes "cristians" -arrians inclosos, com ho era el mateix convocador Constantí el Gran- de Nicea (avui Turquia peninsular o Anatòlia), l'any 325 dne., es va decidir considerar "ortodoxos" -d'opinió recta- els 4 coneguts, mentre es van declarar "apòcrifs" la resta. Aquest sí, aquest, no, i sense google ni C14.

Llamazares: "Espanya no només està intervinguda, sinó segrestada"

El diputat d'Izquierda Unida per Astúries, Gaspar Llamazares, considera que les recomanacions que la Comissió Europea ha fet a Espanya per garantir l'estabilitat econòmica demostren, al contrari del que diu Mariano Rajoy, que el nostre país "no només està intervingut, sinó segrestat "a canvi d'una flexibilitat" pírrica "en matèria de dèficit. Llamazares assegura que el calendari d'ajustos imposat per la CEE: "és un desastre que evidencia la política ultraconservadora en estat pur" que practica el PP. Valderas demana contestació a les recomanacions del PP europeu.

En declaracions als periodistes als passadissos del Congrés, Llamazares ha lamentat que la UE neoliberal proposi "un pas més enllà molt greu" en qüestions "molt sensibles" i que afecten "la immensa majoria dels ciutadans". "La proposta europea és un desastre que evidencia la política ultraconservadora en estat pur" que practica, ha postil·lat.

Però, a més, segons el parlamentari de la federació d'esquerres, demostra que Espanya no està "intervinguda", com assegura Rajoy, sinó "segrestada", i que el Govern és una "colònia" que fa "el que diu Brussel·les", el que, segons augura, portarà amb si "més depressió, més crisi, més desigualtat i, probablement, un greu conflicte".

Respecte al pacte que va oferir aquest dimecres el secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, a Rajoy per anar de la mà al Consell Europeu de juny, Llamazares creu que es tracta d'una sintonia "retòrica". Segons ha explicat, en el marc de la Unió Europea es porta defensant des de fa més de dos anys que no n'hi ha prou amb les polítiques d'austeritat, sinó que es fa necessària una política de recuperació i, no obstant això, Europa "no fa res". "Aquesta unitat per no fer res és una unitat falsa. L'important és una unitat per fer alguna cosa i canviar les polítiques".

Valderas demana contestació a les recomanacions de la troica


Per la seva banda, el vicepresident de la Junta d'Andalusia, Diego Valderas (IU), ha previst que les recomanacions realitzades aquest dimecres a Espanya per la Comissió Europea sobre les mesures per al compliment del dèficit seran "contestades" per les comunitats autònomes i ha demanat que ho siguin també pel Govern central. "No sé d'on pensa estrènyer més, més enllà d'aquesta amenaça que tenen les pensions", ha dit.

En un esmorzar informatiu de Nova Economia Fòrum a Madrid, Valderas, també conseller d'Administracions Públiques, ha lamentat les noves "condicions" de la troica neoliberal, que arriben en "un moment dramàtic" i en "un escenari que cada dia s'agreuja més". Valderas ha afegit que la situació que viu la societat espanyola està "a la vora de l'esclat" i no ha d'acceptar una pressió que considera "injusta i insolidària".

D'aquesta manera, el vicepresident andalús ha defensat que l'austeritat fiscal "no només ha causat desastre equivalent a una guerra" sinó que ha centrat el creixement de la "desigualtat", Per això, ha defensat que Europa ha de "prendre un altre camí" enfront de l'actual, basat en la "disciplina pressupostària" que ha produït un "gran drama social".

Marina Geli: "Vull pensar que el PSOE farà igual que ha fet IU amb ICV-EUiA"

La moció aprovada ahir pel PSC a l'Hospitalet de Llobregat amb el PP i els nazis de PxC per impedir que es pogui fer el referèndum en aquesta ciutat ha causat malestar també entre els socialistes catalans. La diputada i ex-consellera Marina Geli ha dit que no entenia pas aquesta moció i ha demanat al partit que s'expliqui i que deixi clar que defensa el dret de decidir i la demanda d'un referèdum, tal com expressava en el programa electoral. 'Avui, una part dels catalans creuen que nosaltres ens en desdiem', es lamenta Geli.

—Què en penseu, de la moció aprovada a l'Hospitalet de Llobregat?
—No l'entenc. El PSC haurà d'explicar el perquè d'aquesta aliança amb el PP i PxC, que manifestament s'han expressat contra la voluntat de buscar cap mena d'acord per a un referèndum. Perquè el PSC hi està a favor, i som en la comissió parlamentària pel dret de decidir. Això s'haurà d'aclarir molt perquè si no la impressió que fa aquesta aliança és que el PSC ha reculat i que ja no està a favor d'anar junts amb una majoria social i política per fer un referèndum. Avui una part dels catalans creuen que nosaltres ens desdiem del que portàvem al programa electoral i que estiguem contra el referèndum i que hi farem campanya contra si no és dins de la legalitat. No hem canviat la posició, al PSC.

—Sí que dieu que el referèndum s'ha de fer dins de la legalitat.
—És clar que ha de ser dins de la legalitat, en principi dins de la legalitat espanyola i en tot cas per defecte l'europea i la internacional. També és cert que és un error que CiU i ERC hagin pactat la data. Havia de ser dins d'aquesta legislatura per intentar tots junts, la majoria que estem a favor del dret de decidir, de convèncer que els catalans ens hem de poder expressar.

—El problema és l'alineació amb PP i sobretot amb el PxC
—Exactament. La Núria Marín, que és de la nostra executiva, no li he sentit a dir mai que estigui contra el referèndum. Una altra cosa és fer-ho dins de la legalitat i el temps per fer-lo, el moment de fer-lo. I si ens hem de saltar la legalitat. Però encara no som en aquest moment. En el cas d'IU, m'alegra que un partit que té un acord amb ICV-EUiA s'aboqui amb això. Si des de l'esquerra fan això no sé per què no ens hem de donar un temps per convèncer el PSOE?

—Penseu que el PSOE farà un pas com el d'Izquierda Unida d'ahir de donar suport al referèndum?
—Encara sóc a l'etapa d'intentar convèncer. Ja fa temps que dic que des de l'esquerra esperem un Cameron. El que va passar al Regne Unit és que el cap de govern quan va veure que hi havia una majoria social que volia un referèndum va interpretar li agradés o no que havia de buscar els mecanismes polítics, instrumentals i jurídics per fer-ho. Vull pensar que el PSOE, igual que ha fet IU, ho farà. Perquè és un tema que parlem molt de regeneració democràtica. És simple: si hi ha una majoria social a favor d'un referèndum costa explicar per què no. Hi ha una majoria per al referèndum que no podem malmetre, i esperem encara el PSOE, per més que diguin que no. Tot i que de moment ja han acceptat que hi ha d'haver un nou marc constitucional després de trenta-cinc anys.

PSC, PP i PxC aproven que l'Hospitalet boicotegi la consulta si no és pacta amb l'Estat


L'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat no participarà en el procés cap a la consulta, ni tan sols en el Consell Assessor per a la Transició Nacional. Així es va aprovar arran d'una moció presentada pel PP en el ple local del maig, que va rebre els vots favorables també del PSC i de la xenòfoba Plataforma per Catalunya (PxC). Per altra banda, CiU i ICV-EUiA hi van votar en contra però no van poder frenar la moció. Foto: Pamflet de l'alcaldessa fatxenda de l'Hospitalet Núria Marín "no" a la independència.

IU, ICV i EUiA signen una declaració sobre el dret a decidir i el model d’estat

Izquierda Unida, Iniciativa per Catalunya Verds i Esquerra Unida i Alternativa han elaborat conjuntament i signat una ‘Declaració sobre el dret a decidir i el model d’Estat’. Les tres formacions consideren que actualment existeix “una profunda crisi que té una dimensió europea i que afecta, de forma especial, als països del sud d’Europa, com a conseqüència de les polítiques neoliberals imperants”. En relació a l’Estat espanyol “aquesta crisi, a més, ve determinada per l’esgotament del model sorgit durant la Transició democràtica”. Les tres formacions fan públic el seu compromís amb el dret a decidir i el model d’Estat en el marc federal que han defensat històricament.

Absolts els activistes de la PAH de Sabadell per ocupar un bloc i una oficina d’Unnim

En el primer cas, l'immoble és propietat del 'banc dolent' i una jutgessa ja n'ha rebutjat el desallotjament. En el segon, l'acció va servir per aconseguir la dació en pagament i el lloguer social per a una família que estava a punt de ser desnonada.

El jutjat d’instrucció número 4 de Sabadell ha absolt la trentena d’activistes de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca i la Crisi (PAHC) que havien estat encausats per ocupar una oficina d’Unnim i per alliberar un edifici buit propietat del Sareb o banc dolent, on s’hi ha instal·lat diverses famílies sense recursos. Els judicis per les dues causes es van fer dijous passat i la fiscalia demanava una multa d’entre 150 i 300 euros per a cadascun dels imputats.

L’ocupació de l’oficina d’Unnim –actualment BBVA- al barri de Torre-Romeu de la capital vallesana es va fer a final de gener i va servir perquè una família a punt de ser desnonada aconseguís la dació en pagament i el lloguer social que li va permetre seguir vivint a la seva ciutat. La mobilització va acabar amb la imputació de 28 activistes, entre els que hi havia el diputat de la CUP Quim Arrufat. En l’altra causa, eren tres les persones imputades –entre les que hi ha l’advocada de la PAHC- acusades de “resistència a l’autoritat” per, segons la versió dels activistes, limitar-se a informar als Mossos que l’entrada al bloc alliberat per la PAHC a l’abril –i propietat del Sareb- sense ordre judicial era il·legal.

Pel que fa al segon procés, el Sareb va demanar el desallotjament del bloc, on resideixen famílies sense recursos, però el jutjat d’instrucció número 4 de Sabadell va desestimar la petició. La magistrada va dictaminar que el banc dolent no havia complert la funció social que limita el dret a la propietat privada segons la Constitució espanyola, afegint que no havia donat cap a ús al bloc ni havia portat a terme les mínimes tasques de manteniment, de manera que segons la magistrada l’ocupació no li suposa cap perjudici, mentre sí que ho seria per a les famílies sense recursos que han passat a viure als pisos.

Arran dels dos judicis, la PAHC va posar en marxa una campanya per denunciar la persecució i repressió policial que pateixen els seus activistes. En el marc de la iniciativa es va presentar el 15 de maig el vídeo A qui heu de perseguir, a nosaltres o ells?. En la presentació de la campanya, la plataforma va emetre un comunicat per explicar que en els dos anys de lluita que acumulen, juntament amb la resta de plataformes dels Països Catalans i l’Estat espanyol, “ha aconseguit posar sobre la taula la sagnant problemàtica social d’una legislació en matèria hipotecària profundament injusta”.

Sobre la repressió, exposa que “els mateixos polítics que ara no tenen més remei que elogiar de forma oportunista la nostra lluita, ens omplen a denúncies i sancions d’una forma totalment arbitrària”. La plataforma considera que és “extremadament important que aturem aquesta dinàmica”.

La campanya, que s’ha pogut seguir a #JudicisPAHSbd, exposa que mentre la PAHC defensa “l’accés de totes les persones als drets socials més bàsics”, “les classes propietàries i la patronal bancària acumulen beneficis a costa de la misèria de famílies que perden les seves llars i són condemnades a pagar un deute de per vida”. En el vídeo, de fet, apareixen membres de la PAHC que expliquen com gràcies a la plataforma han aconseguit la dació en pagament.

La repressió contra activistes de la plataforma sabadellenca no es limita als dos judicis esmentats, sinó que al febrer el Departament d’Interior va imposar una multa de 3.000 euros a dos dels membres del col•lectiu acusats d’organitzar una manifestació no comunicada prèviament.

La dona endeutada per l'assassí de la seva filla demana ajuda per no perdre la seva casa

La dona de Torredelcampo (Jaén) Juana Vacas (foto) no ha sentit alleujament suficient després de la condemna a 22 anys de presó per a l'acusat de matar la seva filla Purificación fa dos anys. Si la demanda no prospera i l'herència no s'anul·la, aquesta dona de 74 anys s'exposa a ser desnonada del seu habitatge per no poder fer front als deutes que va deixar el condemnat per l'assassinat de la seva filla, la qual tenia una minusvalidesa psíquica del 46%.

El proper 26 de juny té per davant un altre judici en què va a reclamar l'anul·lació de l'herència, que ella va acceptar sense saber que estava plena de deutes que havia de compartir amb l'assassí de la seva filla.

Més de 134.000 signatures de suport ha rebut aquesta anciana des que es va posar en marxa a les xarxes socials la campanya Tots amb Juana (Change.org/Juanavacas). Són signatures procedents de persones de tot el país i de l'estranger, que se solidaritzen amb ella i que qualifiquen de "barbaritat" l'exigència que comparteixi els deutes amb qui va matar a la seva filla.

Molts d'ells acudiran al judici en què Juana Vacas demanarà la nul·litat de l'herència, per la qual va rebre la sisena part de casa (que corresponia a Purificación des de la mort del seu pare) i altres molts deutes contrets per la persona que la va matar, ja que tot i estar separats seguien mantenint el règim de guanys.

"No em van informar adequadament, ja que em van instar a declarar hereva de la meva filla sense advertir-me de les càrregues que tenia. Jo desconeixia qualsevol deute perquè mai els havia firmat res", ha subratllat l'anciana, que acusa al notari amb el qual va signar l'herència de mala praxi professional.

A Juana Vacas se li reclamen uns 50.000 euros, una quantitat que inclou l'execució hipotecària per la venda d'una cotxera així com rebuts d'aigua, llum i fins a una factura dels bombers per un incendi que es creu provocat pel propi exmarit de Purificació a l'habitatge que tots dos compartien. La meitat de totes aquestes deutes se li reclamen ara a Juana, hereva dels béns i dels deutes de la seva filla.

"La meva mare no pot ni econòmica ni èticament d'aquest deute enverinada, té una pensió de 600 euros", adverteix Encarnación Armenteros Vacas, l'altra filla de Juana que és qui està promovent la campanya de suport a Internet i les xarxes socials. La germana de la morta diu que la seva família està disposada a acampar a les portes del Congrés en cas que no s'anul·li aquesta herència.

El deute reclamat a Juana Vaques podria ser encara més gran si una entitat bancària no hagués anul·lat l'execució hipotecària que va iniciar contra ella amb prou feines sis mesos després de la mort de Purificación per l'impagament del pis on vivia la parella. "Vam guanyar aquesta batalla gràcies al suport ciutadà, el mateix que ara demanem per anul·lar l'herència", indica la germana de la morta.

El PP va triplicar el sou d'Alicia Sánchez-Camacho en plena crisi

La crisi econòmica que colpeja els espanyols no ha afectat les retribucions o sobresous que el Partit Popular reparteix entre molts dels seus alts càrrecs. Una de les dirigents més beneficiades per l'increment de sous dins del partit els últims anys ha estat el seu líder a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho. La banda feixista li ha més que triplicat el sou entre 2009 i 2011, segons consta en la documentació que Hisenda ha enviat al jutge Pablo Ruz, que investiga el cas Bárcenas.

Sánchez-Camacho va cobrar del partit el 2011 un total de 113.633 euros bruts, al que cal sumar les seves retribucions com a senadora i dietes parlamentàries. En total, uns 180.000 euros bruts. Fonts del PP català van descartar ahir qualsevol irregularitat en aquests cobraments i ho van justificar amb l'argument que Sánchez-Camacho té dos sous, un com a senadora i un altre com a presidenta del PP català.

La documentació en poder del jutge, a la qual ha tingut accés EL PAÍS, reflecteix a Sánchez-Camacho com una dels dirigents més ben pagats en l'escala salarial del PP. A més del seu sou i dietes públiques, Sánchez-Camacho va cobrar el 2009, primer any complet com a presidenta del PP català, 35.277 euros. La xifra es va incrementar fins als 57.000 euros el 2010, per assolir els 113.633 el 2011.

En l'exercici 2011, l'últim que es reflecteix en els documents d'Hisenda enviats al jutge, Sánchez-Camacho estava entre els dirigents més ben pagats del PP. Figurava en la novena posició d'un llistat de més de 100 dirigents i empleats del partit. En aquell moment, just abans de l'arribada del PP al Govern, cobraven més que ella dirigents com l'extresorer Luis Bárcenas, Mariano Rajoy, Ana Mato o el marit d'aquesta i implicat en la trama Gürtel, Jesús Sepúlveda. Sánchez-Camacho va cobrar aquell exercici més que dirigents com Esteban González Pons o Maria Dolores de Cospedal.

La mateixa Sánchez-Camacho ha admès que, a més del seu sou com a senadora cobra del PP


Fonts del seu entorn van rebutjar ahir el terme "sobresou" fent èmfasi que per una part exerceix tasques de senadora i diputada autonòmica. Sobre el gran increment de sou que la dirigent ha experimentat els últims anys, les mateixes fonts van assegurar que les retribucions "varien segons la càrrega de treball". En aquest sentit, van justificar els 113.000 euros de 2011 per la seva participació en la campanya de les eleccions generals, municipals i autonòmiques que es van celebrar aquest any. A més, el partit assegura que el sou de Sánchez Camacho sí que ha patit reduccions l'últim any. El 2012 se li van pagar, segons el partit, 88.527 euros bruts. Les xifres d'aquest exercici no consten entre la documentació en poder del jutge.

En l'última declaració de béns i rendes que la dirigent del PP va registrar al Senat al març consta que rep ingressos d'aquesta Cambra, així com dietes del Parlament català, on és cap del grup parlamentari del PP. No cobra per aquesta última funció, però sí que té dret a rebre dietes de desplaçament, que en el cas de diputats residents a Barcelona ronden els 20.000 euros anuals. En la seva declaració també fa constar que cobra del Partit Popular de Catalunya i del Partit Popular. També aclareix que cobra triennis per la seva condició de funcionària de la Seguretat Social. Tots aquests apartats li van reportar uns ingressos nets de 108.900 euros. Sánchez-Camacho declara que la seva única propietat és un pis de luxe a Barcelona, ​​sobre el qual pesa una hipoteca de 595.000 euros.

Entre els dirigents autonòmics del partit, Luisa Fernanda Rudi, la presidenta d'Aragó. El secretari general del Partit Popular de Catalunya, Alberto Fernández-Díaz, també va cobrar 72.000 euros de la formació en 2011, el de Múrcia, Ramón Luis Valcárcel, i Sánchez-Camacho han admès que cobren una compensació. El secretari general del PP català, Jordi Cornet, també cobrava en 2011 72.000 euros del partit. En aquell moment era diputat autonòmic.

Tots els altres fatxendes, a partir de la número dos del PP, la secretària general, María Dolores de Cospedal, neguen rebre una retribució extra en aquests moments. La gran majoria dels parlamentaris del Grup Popular amb responsabilitats a la seu del partit i els diputats o senadors membres del Comitè Executiu Nacional perceben, per exemple, una compensació per "despeses de representació" que en alguns casos supera els 50.000 euros, segons les declaracions de béns i rendes corresponents al passat exercici.

Poden cobrar dos sous segons la llei? Les incompatibilitats de diputats i senadors es recullen en l'article 70 de la Constitució i en sis articles de la Llei de Règim Electoral. Per regla general, no poden compaginar el càrrec amb "l'exercici d'activitats privades". Però hi ha excepcions, com l'administració del patrimoni personal o familiar, la producció i creació literària, científica i tècnica o les activitats que siguin autoritzades per la respectiva comissió de cada Parlament.