diumenge, 19 de juny de 2011

Som mig milió i més que van arribant!

Fotos i vídeos:
Imatges de la capçalera de la mani quan s'ha llegit per primera vegada el manifest, i d'altres al llarg de Via Laietana, de fa dues hores... I encara baixen, senyor Puig!





Fotos de F. Cánovas.




I ja són vora 500.000 els que es manifesten a Barcelona

Centenars de milers de manifestants protesten aquesta tarda contra les retallades i el pacte de l'euro pels carrers de Barcelona. La manifestació ha sortit de plaça de Catalunya, on continua aplegant-s'hi gent dels barris i de municipis propers intentant començar-la quan ja fa un hora que la capçalera ha arribat a Pla de Palau. Fa 10 minuts tv3 donava un nou balanç, des del Pla, de 260.000, encara parcial. Els crits més repetits són contra les retallades, "la crisi és una estafa", "corruptes a presó", "ningú no ens representa" i "Puig dimissió", a més de cantar L'estaca. També hi ha marxes dirigint-se cap al centre de València, on la manifestació comença a les 18.30, i a Palma (19.00), i hi ha desenes de protestes més a tot el país. Les protestes d'avui són la culminació de setmanes de mobilitzacions que començaren el 15 de maig, amb manifestacions multitudinàries que van desembocar en acampades a les places, i que arriben després d'una setmana convulsa pels incidents al Parlament de Catalunya.

A més de les tres principals ciutats del país, també hi ha protestes a Alacant (19.00, avinguda Maisonnave); Tarragona (19.00, Imperial Tarraco); Lleida (18.30, plaça de Ricard Vinyes), Girona (19.00), i a ciutats com ara París, Praga, Oslo, Porto o Madrid, on milers de persones s'han aplegat aquest migdia al centre de la ciutat.

Contra el pacte de l'euro

Les manifestacions d'avui s'han convocat per protestar contra la signatura del Pacte de l'Euro, prevista per al 27 de juny, amb què els estats de la Unió Europea volen fer front a la crisi del deute. Es tracta d'un paquet de mesures que Alemanya -principal propietèria i beneficiària de la crisi del deute públic a Europa- exigeix a canvi de reforçar el fons de rescat per als països amb problemes de deute, a més de la participació de la banca privada el que suposaria posar els estats sota el peu directament dels banquers que han generat la "crisi".

L'acord 'suposarà l'empobriment de la societat europea en benefici de la banca i grans empreses, amb augments en l'edat de jubilació, privatització del sector públic i retallades de drets als treballadors', per resumi, l'esclavització dels pobles en estats policials controlats per les oligarquies.

El PP governarà Extremadura per l'abstenció d'IU

El Consell Polític Regional d'Izquierda Unida d'Extremadura ha decidit abstenir en la sessió d'investidura de la presidència autonòmica, el que donarà el govern regional al Partit Popular. El resultat de la votació ha estat de 28 vots a favor d'abstenir i deixar que el president de la Junta sigui el popular José Antonio Monago, davant a 19 vots a favor de donar el suport al socialista Guillermo Fernández Vara. El coordinador regional, Pere Escobar, ha explicat que van votar 47 dels 50 membres, presents en la reunió d'aquest diumenge. D'aquests 47, 28 van votar abstenció, un 59,6%, mentre que 19 es van inclinar per votar Vara, el que significa un 40,4%.

Assemblees locals

Escobar ha precisat que en les assemblees locals de l'organització el 75% dels militants ha votat per l'abstenció, el 22,5% per donar suport a Vara, i un 3% a entrar en un govern amb el PSOE.

Pel que fa al vot ponderat, que és el resultat d'una avaluació dels resultats anteriors però dotant d'un major pes proporcional als vots emesos en les grans assemblees d'àrees urbanes, també va guanyar l'abstenció amb un 52,5%, seguida del suport a Vara amb un 41,7%.

Pere Escobar ha explicat que ell mateix i un altre dels diputats electes, en concret el Càceres Víctor Casc, han votat aquest diumenge a favor de donar suport a Vara, de manera que en la decisió final han quedat "en minoria". El tercer diputat és el número 2 per Badajoz, Alejandro Nogales, que des del començament del procés s'ha mostrat a favor de abstenir-se en la sessió d'investidura, opció que ha resultat finalment guanyadora en el consell regional d'IU.

Obertura d'expedient informatiu

El coordinador d'Esquerra Unida Extremadura no creu que la direcció federal hagi de recórrer a la "via disciplinària" contra la federació extremenya, després de decidir aquesta última abstenir en la investidura presidencial. Sí considera en canvi, que en l'executiva federal d'aquest dilluns es decidirà l'obertura d'un expedient informatiu per "analitzar el que ha passat a Extremadura".

Escobar considera que els membres de la federal "haurien de fer", en al.lusió a l'encàrrec d'aquest expedient informatiu perquè el que ha passat "cal explicar-ho".

Pere Escobar ha indicat, com en compareixences anteriors seves, que "a Madrid es veuen les coses diferents", igual que en altres comunitats, com la valenciana, "on hi ha llargs i antics governs del Partit Popular". Ha explicat tot seguit que ell sempre contesta als membres de la federal que "més llarg i més vell que el govern del Partit Socialista a Extremadura hi ha pocs".

A més, ha subratllat que al PSOE "l'ha desallotjat del poder" a nivell general "una situació de catàstrofe nacional", en al.lusió a la crisi, per la gestió dels socialistes. "Han estat les pròpies polítiques que en els últims anys ha estat aplicant el senyor Zapatero", ha dit.

Així mateix, Pere Escobar ha subratllat que en les últimes eleccions a Extremadura IU només ha crescut en 8.000 vots, mentre que fins a 70.000 votants s'han passat del PSOE al PP. "Per tant, el flux, el transvasament de vots del Partit Socialista a Esquerra Unida, això no és així, això no ha produït mai i per descomptat ara tampoc", ha sentenciat.

19J-Multitudinària manifestació a Madrid


Milers de persones indignades recorren els carrers de Madrid al crit de "Eso, eso, eso, nos vamos al Congreso".

Violència extrema organitzada des de Sarrià


Aquest mosso no és seu, Felip "V" Puig i Mas "Retalls"?
Ja el tenim, sr Puig. El Mosso infiltrat provocant la violència extrema en nón de l'amo, está després entre els polis acorralats.

A la foto d'abaix a la dreta, el segon començant per l'esquerra, és el mosso que llança objectes contra el seus companys de les furgones, el mateix del vídeo, com s'aprecia en la foto a l'esquerra i en les inferiors clarament. Qui el manà la tasca Felip V? Sortirà als Matins amb la parella fatxenda i el cor sionista? O no hi han ganes de destapar la veritat? Actuarà el fiscal antiterrorista d'ofici? Dimitirà el feixista incompetent i mentider? No és perdin el proper capítol de Mas Tissores i Felip V Martín Villa: Dos homes i un bat!

Descoberta infiltrada dels mossos d'esquadra a acampadavalls

Descoberta infiltrada dels mossos d'esquadra a acampadavalls from sensesecrets on Vimeo.



‘La izquierda frente a la privatización de la sanidad’, alerta sobre la nefasta Llei Òmnibus

Aquest divendres el diputat d’IU i president de la Comissió de Sanitat al Congrés, Gaspar Llamazares, va presentar a l’Ateneu Barcelonès el llibre del que ha estar coautor i coordinador: ‘La izquierda frente a la privatización de la sanidad’. Organitzat per la Fundació L’Alternativa i presentat pel professor Joan Guix, l’acte va reunir prop d’un centenar de persones i va comptar també amb les intervencions de dos dels ponents del llibre, el catedràtic de Farmacologia Joan Ramon Laporte i l’economista i presidenta de la plataforma Dempeus per la Salut Pública, Àngels Martínez Castells.

La intervenció de Llamazares es va centrar en la caracterització del moment de retallades que pateix el nostre sistema públic sanitari sota el fals argument d’insostenibilitat, “una estratègia de propaganda”, el mateix que el Govern espanyol va esgrimir abans per modificar el sistema de pensions. El diputat d’IU i metge de professió es va lamentar que no hi hagi hagut una major reacció front a la política d’ajust i va explicar que la voluntat del seu llibre, resultat d’unes jornades del grup parlamentari d’IU-ICV que es van celebrar en els albors de la crisi, és desmuntar l’argument d’insostenibilitat del sistema públic de salut i demostrar que hi ha sortides.

Així, l’obra col·lectiva es divideix en 3 parts fonamentals: La primera parla de la privatització del sistema sanitari, que segons Llamazares s’ha obert pas amb escassa resistència; la segona part estudia casos concrets, com la comparativa de models de gestió en les comunitats autònomes o el cas concret de l’Institut de Salut Carlos III de Madrid; i la part final situa la incògnita respecte el pacte d’estat per la sanitat que IU va demanar al Congrés per consolidar el sistema públic de salut i que com va recordar el seu diputat, llavors van rebentar CiU i el president ‘popular’ gallec, els mateixos que ara el reclamen però per canviar de model i implantar el mixt com en els països nòrdics, on precisament el que s’ha hagut de ‘rescatar’ ha estat la part privada.

D’altra banda, Llamazares va afirmar que la retallada del finançament de les comunitats autònomes representa un atac a l’estat social doncs pretén reduir els serveis públics. Així, el diputat d’esquerres va insistir que ens trobem davant un atac de fons contra l’estat del benestar i un ajust contrari a l’estat federal i social, mentre “els partits nacionalistes han posat per endavant la seva ànima neoliberal abans que el seu cor autonòmic”.

Entrant ja en la segona onada de retall sanitari, Llamazares va destacar que només es dóna importància a la despesa, ningú es preocupa de la política d’ingressos perquè no volen tocar les polítiques fiscals, i això genera un problema de desigualtat. El diputat d’IU va recórrer a dades de l’OCDE que demostren que la despesa sanitària espanyola és sostenible: Per exemple, la previsió és que en 2060 gastarem la meitat que el conjunt de la UE, i també es demostra que l’envelliment de la població és l’últim que influeix en la despesa sanitària, per davant hi ha la renda i els determinants en salut, que sumen un 75% de la despesa, després ve la despesa farmacèutica i finalment l’envelliment de les persones.

En conclusió, el que està en qüestió és l’argument fals dels que demanen el rescat del sistema sanitari i plantegen que s’han d’acceptar les retallades, en realitat “amputacions del sistema públic de salut” en paraules de Llamazares -que en aquest punt va alertar de la introducció del copagament-, i que tenen per objectiu fer un nou model que no serà ni universal ni accessible.

El coordinador de ‘La izquierda frente a la privatización de la sanidad’ va denunciar el “doble sistema dins del sistema” que es pretén imposar, afavorint les mútues privades -“nitxos empresarials d’interessos que no volen que es toquin”-, quan la base del sistema hauria de ser l’atenció primària i la salut pública.

Arribat el torn del catedràtic Joan Ramon Laporte, aquest va aprofitar el recent debat al Parlament de Catalunya per carregar contra l’anomenada ‘Llei Òmnibus’ del Govern de CiU, que “preveu la fragmentació de l’Institut Català de Salut (ICS) i obre el camí cap a l’eliminació de centenars de petites empreses públiques” en introduir activitats privades als centres públics. Per Laporte, aquest fet trencarà un principi bàsic del sistema públic, la universalitat i l’equitat, crearà dobles llistes d’espera i també afectarà els estàndards de qualitat en l’atenció. En definitiva, l’efecte de la nova llei a l’ICS, on treballen 40.000 persones, serà “un trencament del funcionament democràtic i el control públic”, segons Laporte, per a qui el sistema ha de ser propietat del ciutadans i, convençut d’això, va fer una crida a construir-lo.

La tercera ponent, Àngels Martínez Castells, va iniciar la seva intervenció senyalant que “els serveis socials i de salut encara són l’argamassa que permet la cohesió” en uns moments d’atac a tot allò comunitari. La presidenta de Dempeus per la Salut Pública va mostrar la coincidència amb les reivindicacions de la comissió de salut de l’acampada de la plaça Catalunya, que ha demandat la retirada de varis articles de la Llei Òmnibus que permetrien la privatització de l’ICS (cas de l’article 233, referit a l’ús de bens per tercers amb afany de lucre).

Així, la també catedràtica d’Economia va denunciar l’increment del "pensament únic" i, en conseqüència, la creixent mercantilització dels sistema públic i el fet que els serveis es mesurin pels preus, quan s’han de finançar amb impostos. I davant d’aquest panorama, Martínez Castells va reivindicar l’empar a l’ètica, a la reflexió sobre el propi exercici de la quotidianitat, i una convivència amb valors”.

Per acabar, es va obrir un torn d’intervencions i de preguntes adreçades als ponents, on es van expressar les experiències i problemàtiques actuals dels treballadors i treballadores i professionals del sector de la salut i es va reflexionar sobre la necessitat de fer front des de la unitat cívica al canvi de model que vol arrabassar els drets conquerits.

Berlín: Neonazis i policia intenten agressió contra diari marxista Junge Welt

Corresponsal Sírius a Berlín: L'extrema dreta alemanya segueix comptant amb el suport i la protecció de la policia. El divendres a la tarda, unes desenes de neonazis es van concentrar al centre de Berlín, exactament entre la seu del partit L'Esquerra (Die Linke) i l'edifici en què resideix el diari independent marxista Junge Welt. Protegits per diversos centenars de policies, el cap del Partit Nacionaldemócrata (NPD), neonazi, Udo Voigt, va llançar un discurs, que excepte els seus pocs seguidors, ningú podia escoltar. Manifestants antifeixistes i veïns del lloc insultar als feixistes, van realitzar una cacerolada molt forta i van tocar música antifeixista.

Des de la seu del junge Welt i de la casa Karl Liebknech, del partit L'Esquerra van onejar banderes vermelles i cubanes. A més, els neonazis van haver de protegir-se contra aigües que van caure sobre ells des d'un edifici veí.

Inicialment, els neonazis havien anunciat la seva concentració al capdavant de la casa Karl Liebknecht, la seu de L'Esquerra. Per això, el partit va denunciar que aquest lloc fos una provocació especial. Fins a l'arribada al poder dels nazis a Alemanya, el 1933, la casa era la seu del Comitè Central del Partit Comunista d'Alemanya (KPD). Allà treballava el seu president Ernst Thälmann, assassinat pels nazis el 1944. A partir de l'alliberament per les tropes soviètiques el 1945, l'edifici va ser recuperat pels comunistes. Fins 1989, allà funcionava la direcció regional de Berlín del Partit Socialista Unificat d'Alemanya (SED), el partit comunista governant a Alemanya Oriental.

Per una »decisió política«, com confessar policies a reporters del junge Welt, les autoritats de Berlín, governat per una coalició de L'Esquerra i del Partit Socialdemòcrata (SPD), van decidir permetre la concentració dels neonazis no al capdavant, sinó per darrere de la casa de L'Esquerra-i així al davant de la seu del junge Welt, a pocs metres d'un monument a Rosa Luxemburg, cofundadora del Partit Comunista i assassinada per paramilitars d'extrema dreta el 1919.

Dietmar Koschmieder, director executiu de l'editorial 8 de maig, que publica el diari, es va mostrar indignat pel fet que la policia va permetre als feixistes concentrar-se en aquest lloc i pel fet que les autoritats no van informar als veïns del barri sobre la concentració feixista.

Membres de la redacció del junge Welt i de la seva editorial romandre a les seves oficines per raons de seguretat i per observar el desenvolupament de la provocació feixista. Ràpidament es van desenvolupar protestes espontànies contra els neonazis. Aquest rebuig ben visible i audible dels periodistes òbviament no agradava a la policia. Van tancar l'accés a l'edifici i van intentar a penetrar a les instal.lacions del diari, fet que va ser rebutjat pel personal present, perquè els funcionaris no van poder presentar una autorització judicial.

Encara que els neonazis ja s'havien allunyat i ignorant els carnets de premsa, policies van detenir per unes dues hores al gerent Koschmieder ia altres empleats i visitants del diari, acusant-lo de suposades violacions de la llei des de les instal.lacions del diari.

L'editorial, la redacció i la cooperativa propietària del junge Welt protesten contra aquesta provocació estatal i denuncien que els polítics i la policia van pretendre provocar una escalada de la situació. Ni la policia havia protegit suficientment les instal.lacions del diari ni s'havia allunyat als neonazis del lloc: "I ara volen criminalitzar la protesta justa contra l'escenificació nazi", critiquen en un comunicat.
A.S.

Euro: El pacte germano-francès és un risc de fallida per Bèlgica, Itàlia, Portugal, Grècia, Irlanda, Espanya...

Segons Jean-Claude Juncker, primer ministre de Luxemburg i cap de l'Eurogrup, el involucrament de creditors privats en l'auxili creditici per a Grècia pot empènyer a Bèlgica i Itàlia a la vora de l'abisme financer encara abans que a Espanya i va advertir que aquest escenari tampoc beneficia Portugal o Irlanda. En lloc de tranquil·litzar, l'acord al qual van arribar els governs d'Alemanya i França per ajudar Grècia a superar la seva crisi fiscal, ha pertorbat als que tenen por que l'amenaça de fallida plani sobre altres cinc països de l'Unió Europea.

Un d'ells és Jean-Claude Juncker, cap de l'Eurogrup, el fòrum que reuneix els ministres d'Economia i Finances comunitaris, al president del Banc Central Europeu, i al comissari d'Afers Econòmics i Monetaris del bloc.

Segons el parer de Juncker, l'anomenat a què creditors privats-és a dir, la mateixa banca que va originar fraudulenta i impunement la crisi i els directius i accionistes s'han lucrat amb ella, com el Deutsche Bank de Merkel, amo del deute estatal dels països amb problemes-s'involucrin voluntàriament en els paquets d'auxili financer, destinats a treure a Grècia del mal pas, pot fer que les agències de qualificació de riscos-associades als mateixos bancs-acabin classificant al país mediterrani com una nació incapaç de pagar seus deutes.

I, amb aquesta qualificació indemostrable, els països es veun abocats a pagar el deute al preu que els usurers imposen.

En una entrevista concedida al diari germànic Suddeutsche Zeitung aquest 18 de juny, el luxemburguès va advertir que aquest escenari incrementaria el perill de fallida de Portugal i Irlanda. I això no és tot.

Jean-Claude Juncker, tem més per Bèlgica i Itàlia que per Espanya


Segons Juncker, Bèlgica i Itàlia es poden veure empeses a la vora de l'abisme financer encara abans que Espanya a causa dels seus enormes deutes. De fet, l'agència de qualificació creditícia Moody 's ha anunciat que Itàlia està per perdre l'estatus sostingut fins ara a causa de la debilitat estructural de la seva economia, un factor que frena el seu creixement i estimula la desconfiança en la seva capacitat per honrar els seus compromisos financers. Itàlia és la nació amb major nombre de deutes a l'Eurozona després de la seva veïna, Grècia.

El límit establert per la zona euro permet que el deute estatal dels seus membres ascendeixin al 60 per cent dels seus PIB respectius i, en aquest moment, el deute de l'Estat italià representa el 120 per cent del seu producte intern brut. Per això el panorama pintat per Juncker tingui a més d'un menjant les ungles: l'Eurozona no podria fer front a la crisi fiscal d'Itàlia perquè aquest país és la tercera economia més important d'Europa.

França es va imposar davant Alemanya

El descontentament amb les condicions del pacte segellat per Angela Merkel amb el president francès, Nicolas Sarkozy, també s'ha deixat sentir en l'entorn de la cancellera alemanya. Membres de la Unió Demòcrata Cristiana (CDU), de la Unió Social Cristiana de Baviera (CSU) i del Partit Liberal (FDP)-els grups polítics que conformen la coalició de Govern a Alemanya-van criticar la inhabilitat de Berlín per decretar a escala europea l'obligatorietat de la participació de creditors privats en els paquets d'ajuda per a Grècia, el que encara hauria estat pitjor per als interessos dels deguts, totalment en mans dels voltors financers.

"Aquesta decisió ja havia estat presa al Bundestag", va recordar l'expert en finances del neofeixista FDP, Frak Schäffler, en un article del diari alemany Frankfurter Rundschau. "Per això pugui preguntar per què en qüestions tan importants com aquesta es va imposar el criteri de França i no el d'Alemanya, que és, al capdavall, l'economia més important d'Europa".

Mentrestant, el Fons Monetari Internacional (FMI) prenia la paraula per advertir sobre la globalització de la por a la crisi del deute grec.

La globalització de la por


Aquest divendres (2011.06.17), en presentar els seus pronòstics financers a Washington, el FMI va assegurar que les dimensions del deute grec suposen un perill per al'economia mundial, més enllà dels estralls que pogués estar causant en l'Eurozona. Els grans fons inversors-com Black Rock dels magnats i monarques com Juan Carlos de Borbó-"tenen por" que el Govern d'Atenes no pugui evitar quedar en la ruïna i "la por és el pitjor dels consellers en el globalitzat àmbit financer ", diuen els que ens volen enfonsar en el pànic de la misèria des dels seus paradisos fiscals.

La fiscalia investiga 140 casos de 'nens robats' a Catalunya

La Fiscal Superior de Catalunya, Teresa Compte, ha assenyalat aquest divendres que hi ha en marxa 140 investigacions per denúncies davant possibles casos de 'nens robats'. Compte ha donat aquesta xifra en roda de premsa posterior a la reunió de fiscals superiors celebrada a València i presidida pel Fiscal Superior de l'Estat, Cándido Conde-Pumpido. La junta ha acordat establir dos protocols comuns d'actuació en totes les fiscalies en relació amb l'atenció personalitzada a víctimes i la pràctica de proves d'ADN. Al conjunt de l'Estat s'investiguen 849 casos, 162 en marxa i 38 arxivats. Les fiscalies consideren els delictes detencions il·legals amb l'agreujant que els detinguts eren menors.

Els 17 fiscals superiors de tots territoris de l'Estat s'han reunit aquest divendres al Palau de Justícia de València per posar en comú criteris en el marc de les reunions periòdiques que mantenen des de la reforma del seu estatut orgànic l'any 2007.

Segons que ha explicat en roda de premsa, el Fiscal Superior de l'Estat, Cándido Conde-Pumpido, el principal punt sobre la taula ha estat els de les denuncies de possibles casos de 'nens robats' acabats de néixer i donats en adopció en un ample període que va des de l'any 1950 fins fa pràcticament 20 anys.

Conde-Pumpido ha explicat que en l'actualitat hi ha 849 investigacions a l'Estat (140 a Catalunya i 45 al País Valencià) per sostracció de menors, 162 judicialitzades i 38 arxivades. El Fiscal ha dit que s'ha acordat que es qualifiquin de "detenció il·legal agreujada pel caràcter de menors i jutjada l'article 165 del Codi Penal".

La reunió d'aquest divendres també ha servit per unificar criteris en protocols d'atenció personalitzada a les víctimes i pràctica de proves d'ADN. Segons Conde-Pumpido, 12 casos dels 162 en judici estan molt avançat i en alguns casos s'han practicat exhumacions. El Fiscal Superior ha dit que aquestes investigacions "afecten gran nombre de ciutadans amb preocupació sobre aquesta matèria i la Fiscalia ha d'actuar amb contundència".

"Hem pogut apreciar grans diferències entre uns casos i un altres, hi ha casos que arriben fins època recent, hi ha trames determinades en alguns llocs però no es pot considerar que hi hagi una organització delictiva al darrere", ha conclòs Conde-Pumpido.

I.U. porta al Congrés el debat del moviment 15-M

El portaveu parlamentari d’Izquierda Unida en el Congrés, Gaspar Llamazares, serà qui porti per primera vegada al Congrés el debat sobre el 15-M. El diputat ha registrat una interpel·lació urgent al Govern -que es veurà en el Ple del pròxim dimecres, dia 22- per a què des de l’Executiu s’expliqui quina resposta pensa donar “a les propostes plantejades pel moviment social del 15-M per una sortida social a la crisi, evitant una fractura entre la societat civil i la política”.

Aquesta interpel·lació urgent es traduirà posteriorment en una moció que elaborarà Izquierda Unida i el seu debat posterior servirà per a què totes les formacions polítiques, incloses les dues majoritàries, es pronunciïn sobre un moviment del que fins ara han eludit debatre en seu parlamentària i pel qual només s’han interessat per usar les seves activitats com element de confrontació partidista interessada entre ells.

En el text concret de la interpel·lació registrada, Llamazares recorda l’orígen d’aquest moviment i que a l’entorn del mateix es va aglutinar un ampli grup que manifestava “la seva indignació front les causes i els efectes de la crisi capitalista, i front als seus responsables: la desocupació, amb un atur juvenil del 43%; la reforma laboral, que augmenta la temporalitat i la precarietat; la reforma del sistema de pensions, que retarda l’edat de jubilació i redueix la quantia de les futures pensions; la mercantilització de l’Educació Pública i la insuficient formació professional; el difícil accés a l’habitatge i, en cas d’impagament, l’obligació de seguir pagant la hipoteca després de retornar la vivenda al banc; l’especulació financera; la corrupció; la bombolla immobiliària; l’actitud dels banquers i la seva negativa a facilitar el crèdit mentre es reparteixen primes, bonnus i pensions multimilionàries; les retallades socials; la insuficiència dels cabdals de participació i el bipartidisme institucional.

El parlamentari d’IU adverteix que “tot i que a la vista de determinades consignes contra la classe política i contra els sindicats alguns adverteixen contra el risc que una part minoritària del moviment derivi en l’abstenció, la deslegitimació de la política i el populisme antisistema, la immensa majoria mostra un perfil progressista i alternatiu, i una voluntat de participació de la societat civil, especialment de la generació millor formada de la nostra història, que no es resigna a ser una generació perduda”.

“Els ciutadans que es manifesten –senyala Llamazares- volen respostes i exigeixen ser escoltats. Volen una democràcia real, més àgil i flexible; critiquen als partits per la seva rigidesa, abstracció i, en el seu cas, ser condescendents amb la corrupció. Reclamen altres formes de fer política i no se senten representats”.

Gaspar Llamazares recorda a l’Executiu en la seva iniciativa que els integrants d’aquest moviment “davant la gravetat de la present crisi econòmica, energètica i mediambiental, reclamen un canvi del sistema polític, econòmic i social, alertant front el risc de fractura entre la política i la societat civil. I els seus portaveus volen ser escoltats”.

Una explosió de fa 3.800 milions d'anys ens il.lumina

A finals de març el satèl.lit Swift de la NASA captava un fenomen d'una intensitat "mai vista", una de les més grans i més brillants explosions espacials mai registrades, el centelleig va viatjar des de 3.800 milions d'anys llum fins arribar a la Terra. Aquesta gran emissió d'esclats de raigs gamma va poder ser fruit de la col.lisió d'una gran estrella de la grandària del sol i un forat negre, segons un estudi publicat a la revista Science i en el qual han col.laborat experts del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC ) d'Espanya i l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia. Els científics investigaven l'origen del fenomen que van batejar com Sw 1644 +57.

En principi van pensar que podia tractar-se d'un esclat de raigs gamma, però la persistència de la lluminositat, que en aquests fenòmens sol dissipar ràpidament, i el fet que es reactivés tres vegades en tot just 48 hores, va portar als investigadors a buscar una altra opció.

"L'escenari més plausible indica que l'esclat podria deure a la ruptura i caiguda cap al forat negre d'una estrella propera, encara que de moment es tracta d'una hipòtesi", comenta Juan Carlos Tello, astrònom de l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia del CSIC, que participa en la investigació.

El esquinç que persisteix

Joshua Bloom, científic de la Universitat de Berkeley (Califòrnia) suggereix aquesta estrella de la mida d'un Sol pogués haver caigut en un forat negre un milió de vegades major, el que va generar "una quantitat tremenda d'energia al llarg de molt temps", en un fenomen "que encara persisteix dos mesos i mig després".

"Això és perquè el forat negre estripa l'estrella, la seva massa gira en espiral com l'aigua que entra en un desguàs, i aquest procés allibera moltíssima energia", va explicar l'investigador.

Al voltant del 10% de la massa d'aquesta estrella es va convertir en energia irradiada com raigs X i gamma, que podien veure des de la Terra perquè el feix de llum apuntava cap a la Via Làctia, segons indica l'estudi.

En repassar l'historial d'explosions en la constel Draco, on va ser observat el fenomen, els científics van determinar que es tracta d'un esdeveniment "excepcional", ja que no van trobar indicis d'altres emissions de raigs X o gamma.

El més fascinant és que el fenomen comencés en un forat negre en repòs


El més fascinant, segons Bloom, és que el fenomen comencés en un forat negre en repòs, que no estava atraient matèria, com fan gairebé tots els que es troben en el centre de cada galàxia.

"Això podria passar en la nostra pròpia galàxia, on hi ha un forat negre que viu en quietud al centre, i que borbolleja ocasionalment, quan s'empassa una mica de gas", va assegurar.

No obstant això, Bloom va subratllar que el sorprendria veure un altre fenomen similar en el cel "en la pròxima dècada".

L'explosió és una cosa "mai vist" fins ara en la longitud d'ona dels raigs gamma, de manera que el més probable és que només es produeixin "una vegada cada 100 milions d'anys, en qualsevol galàxia", va calcular.

La ciutadania prendrà el carrer amb una gran mobilització aquest 19-J

Els ciutadans indignats tornaran a prendre el carrer aquest diumenge, amb desenes de manifestacions que se celebraran sota el lema: "Europa per als ciutadans i no per als banquers". Les marxes es desenvoluparan en més de 60 localitats espanyoles. L'èxit de participació en les manifestacions del passat 15 de maig, en què desenes de milers de persones van mostrar la seva indignació amb un sistema que "no els representa", ha impulsat una nova jornada de protestes. Diuen que "aquest dia va calar una flama que no volem que s'apagui".

Els convocants exigeixen que "es governi per al poble i no contra el poble". Reclamen uns salaris dignes, que no hi hagi retallades socials i que s'eviti "la destrucció dels drets dels treballadors".

No al Pacte de l'Euro

Aquesta vegada les concentracions fan especial èmfasi en el rebuig al Pacte de l'Euro, que té previst la seva aprovació el 23 i el 24 de juny al Parlament Europeu. "Suposa una sentència de mort per a l'economia espanyola. Va a portar conseqüències desastroses per a les petites i mitjanes empreses", explica un dels portaveus de Democràcia Reial Ja (DRY), Jon Aguirre Such.

Aquest pacte està constituït per un paquet de mesures econòmiques que pretenen "impulsar la competitivitat de la regió" per combatre la crisi i el deute. Els seus principis van ser aprovats el passat mes de març pels líders dels 17 països de la zona euro.

Des d'aleshores són moltes les veus crítiques que s'han aixecat contra el Pacte de l'Euro. Jon Aguirre, de DRY, considera que "és un joc absurd perquè en disminuir els salaris dels treballadors, hi haurà menys consum i, per tant, baixarà també l'activitat econòmica". "Només beneficia les grans empreses, que no depenen del consum intern", afegeix.

L'ONG Attac també s'ha sumat a les mobilitzacions de l'anomenat 19J. "Amb el Pacte de l'euro es debilitarà el sistema públic de pensions i augmentaran els impostos indirectes", afirma la seva presidenta a Madrid, Lourdes Lucía.

Europa es suma al 19-J


Les manifestacions previstes per al 19J tenen un marcat caràcter internacional, i és que hi haurà mobilitzacions en una desena de països europeus. França, Bèlgica, Portugal, Anglaterra, Alemanya o Itàlia, entre d'altres, se sumaran a la protesta per exigir un canvi real en el sistema polític i econòmic.

"Tractarem de caminar cap a una mobilització de tots els països, que s'aposti per una Europa que protegeixi els ciutadans, als treballadors, cal dur a terme polítiques socials que afavoreixin una distribució més justa i equitativa de la riquesa", diu la presidenta d'Attac a Madrid.

Des dels barris fins al Congrés


A Madrid la manifestació està convocada per l'Assemblea de Treballadors de Barris i Pobles. "El 19 no serà el final de res, sinó l'inici d'alguna cosa", explica un dels integrants d'aquesta plataforma, Rafael Flores. "Amb la mobilització volem crear major consciència social i autoorganització barrial. Ha arribat l'hora de dir prou".

Les marxes partiran, a les 9.00 hores, des de sis punts diferents (Nord, Nord-est, Est, Sud-est, Sud, Sud-oest i Oest), i es dirigiran a les 13.30 cap a Atocha i Cibeles. Totes confluiran a les 14.00 hores davant del Congrés dels Diputats.

Les marxes han estat autoritzades per les diferents delegacions de govern. Ahir, el ministre d'Interior, Pérez Rubalcaba, va dir que les forces de seguretat ho estan fent "molt bé" i que es farà servir "fermesa i prudència" en el control de les manifestacions.

Fora de la capital, les acampades de l'15M o Democràcia Reial Ja són les convocants. Els horaris varien, depenent de la localitat. A Barcelona, ​​per exemple, serà a les 17:00 hores a plaça Catalunya -també amb solidaritat amb el catedràtic Arcadi Oliveres, amenaçat pel conseller Puig-, i a València, a les 18:30 hores, enfront de la plaça de l'Ajuntament.

A Gandia (foto) i Dènia, a las 19 hores.

"Tenim molt bones vibracions per al 19J" -diu Jon Aguirre Such, de DRY- "això és una crida molt clar a la ciutadania, no pararem, no ens anem a plantar davant les retallades socials i tasques que ens imposen els grups financers".

Caldrà esperar uns dies per saber què passarà després del 19J, encara que els convocants ´-als que s'hi han adherit CC.OO., Izquierda Unida i ICV-EUiA-, ho tenen molt clar: seguiran fins a ser escoltats.

Vara accepta les dotze propostes d'Izquierda Unida, quatre d'elles amb "matisos"

El secretari general del PSOE d'Extremadura, Guillermo Fernández Vara, ha acceptat les 12 propostes que aquest divendres li va presentar Izquierda Unida per aconseguir el suport de la coalició en el debat d'investidura. Fernández Vara comparteix la major part d'aquestes, encara que amb "matisos" en aspectes com la refineria o l'oficina de l'expresident Rodríguez Ibarra. "Dels dotze punts, vuit d'una manera o d'una altra estan en el nostre programa electoral", ha assenyalat Vara, valorant el document que li va lliurar en mà el coordinador d'IU, Pere Escobar (foto), i que conté els requisits de la formació per donar-li el seu suport parlamentari a la sessió d'investidura com a president.

Respecte a la Refineria Balboa, Fernández Vara ha plantejat que l'aportació financera pública per a grans projectes per sobre d'una quantia a determinar, per exemple tres milions d'euros, es sotmeti a votació del parlament autonòmic. Cal recordar que IU exigeix ​​que la Junta retiri tot el seu suport econòmic al projecte de la refineria.

Sobre la revisió de l'estatut que regula la figura de l'expresident de la Junta, Vara ha indicat que es tracta d'una qüestió en la el PSOE pot estar "d'acord" amb IU. Sobre això, ha proposat seure "a parlar" amb l'altra força política en una conversa en què l'oficina de l'expresident, el tancament reclama IU, "sigui un element més", perquè "no pot ser ni el principal ni l'únic".

D'altra banda, Fernández Vara ha proposat un acord conjunt dels tres grups parlamentaris per la Mesa de l'Assemblea, amb la Presidència per al PP, perquè aquest òrgan respongui a la realitat d'una càmera en què cap partit tindrà majoria absoluta.