Trobat el cadàver de Jon Anza a Tolosa

Jon Anza ha estat localitzat a un dipòsit de cadàvers de Tolosa, segons ha informat la cadena de televisió France 3, després d'haver desaparegut el 18 d'abril de l'any passat. Anza tenia 47 anys i va passar vint anys a presó acusat de formar part d'un escamot d'ETA. L'any 2002 va sortir de la presó i es va instal·lar a viure a l'estat francès. La seva família en va denunciar la desaparició l'abril de 2009 i, un mes després, ETA va fer el mateix en un comunicat on s'explicava que Jon Anza no havia acudit a la cita que tenia prevista amb la direcció de l'organització el mateix dia de la desaparició.

La policia francesa s'ha posat en contacte amb la família de Jon Anza per informar-la de la presència d'un cos en el dipòsit de cadàvers de Tolosa que podria ser el del seu familiar. Encara no hi ha una confirmació oficial de que es tracti de Jon Anza.

El cos del militant de l'organització separatista basca ETA, Jon Anza, desaparegut a l'abril de 2009, ha estat identificat a la morgue de l'Hospital Purpan a Tolosa, ha dit avui dijous a Bordeus una font familiaritzada amb l'assumpte.

L'activista d'ETA, va ser trobat mort a la carretera a causa de "problemes de salut" a finals d'abril de 2009 a Tolosa, segons es desprèn de la mateixa font.

Tot i les opinions de la investigació iniciada per l'Inter-Direcció de Policia Judicial (DIPJ), la mort de Joan Anza, que es trobava sense papers, no s'havia informat, i que les seves restes havien estat identificats.

Una conferència de premsa es va celebrar ahir a la tarda a Baiona, en presència del fiscal i el cap de l'oficina de la policia judicial de la ciutat.

La fiscalia de Baiona havia emès una sol.licitud d'assistència judicial de la justícia espanyola per la desaparició a França, l'abril de 2009, d'aquest activista.

Veure també:
Sírius: On és Jon Anza?

Correus: CCOO, CSI·F, S.L. i CGT tancats a Foment i desallotjats a la força

Els sindicats CCOO, CSI·F, Sindicat Lliure i CGT -que representen en conjunt el 70% dels treballadors de Correus, la major Empresa Pública del país- han iniciat en el dia d'avui un tancament sindical indefinit a les dependències del Ministeri de Foment a Madrid. Poc després han estat desallotjats per la policia (foto). Les raons que els han portat a prendre aquesta decisió estan fonamentades en l'absència completa de diàleg, per part del Govern, en relació al futur de Correus i els més de 67.000 treballadors i treballadores. (UGT s'ha desmarcat i ha atacat als sindicats convocants com a aliats del PP!).

El menyspreu, per part del Ministeri de Foment al diàleg social en el Sector Postal contradiu clarament el que passa en altres àmbits d'interlocució tant Confederal com sectorial. L'operació de clara intenció desmobilitzadora i falta de respecte del Ministeri cap a la representació majoritària de Correus, en convocar, després de dos anys d'absència total de diàleg social i d'aplicació unilateral de mesures sense comptar amb els sindicats, ni amb els usuaris, ni els grups polítics, una reunió "paripé" i la falta de rigor, en realitzar la convocatòria telefònicament, buida de continguts, sense documentació i amb una clara intenció de neutralitzar el procés de mobilitzacions que s'ha impulsat a tot l'Estat amb vaga general convocada per juny, ha portat els sindicats CCOO, CSI·F, Sindicat Lliure i CGT (70% de la representació a Correus) a prendre aquesta mesura de pressió.

A 9 mesos -1 de gener de 2011 - de la transposició a la legislació espanyola de la Tercera Directiva Postal Europea, que liberalitza completament el mercat postal comunitari, se segueix ocultant al Parlament, als grups polítics, a les organitzacions sindicals i als usuaris, un esborrany de Llei Postal que es vol introduir d'amagat al Parlament, per tal que passi inadvertida i sense cap mena de consens. Igualment el Ministeri intenta amagar el Pla Estratègic que des de fa mesos té a les mans i que, en el seu contingut, anuncia la pèrdua de més de 15.000 llocs de treball a Correus.

Si a tot això li sumem la severíssima retallada pressupostària imposada pel Govern a través dels Pressupostos Generals de l'Estat per al 2010, prop del 50%, en el què es destinen 75 milions d'euros per finançar la prestació del servei postal universal quan el propi Govern reconeix que el Cost Net d'aquest servei es situa per sobre dels 240 milions d'euros i una reducció en la partida d'inversions de l'43%, el panorama no ofereix un altre escenari possible que l'asfíxia financera i la impossibilitat de prestar un servei a els ciutadans, independentment de la zona geogràfica on visquin, acabant amb un servei, el postal, que ajuda a cohesionar, de manera important, el territori i la societat.

Aquesta situació d'abandonament està afectant igualment a la negociació de les condicions laborals dels treballadors que estan patint un bloqueig de la negociació col.lectiva que ja dura un any i dos mesos el que no impedeix, d'altra banda, que la direcció de l'empresa tracti de posar sobre la taula inassumibles restriccions i retallades de drets ja consolidats.

Davant aquesta greu situació i oposant-nos a ser còmplices d'una reunió "apropiada" pel Ministeri, sense propostes concretes sobre de la taula, Hurtado perversa i amb mala fe al diàleg social amb les organitzacions sindicals representatives, ocultant als legítims representants dels ciutadans a través del Parlament els plans-o l'absència d'ells-del Govern en relació al futur dels serveis postals públics, i posat en greu risc l'ocupació i les condicions laborals dels més de 67.000 treballadors de Correus, la MAJORIA SINDICAL DE CORREUS constituïda pels sindicats CCOO, CSIF, Sindicat Lliure i CGT, amb els seus màxims responsables al capdavant, inicien a data d'avui, un TANCAMENT SINDICAL DE CARÀCTER INDEFINIT a fi d'evitar l'apagada POSTAL que plana sobre l'empresa pública postal i els seus treballadors . Madrid, 11 març 2010.

LA MAYORIA SINDICAL DE CORREOS (CCOO, CSI·F, Sindicato Libre y CGT) SE ENCIERRA EN EL MINISTERIO DE FOMENTO
Ocupan las dependencias del Ministro Blanco en protesta contra el “Apagón Postal” que se está provocando.

La MAYORÍA SINDICAL de Correos constituida por los Sindicatos CCOO, CSI·F, Sindicato Libre y CGT –que representan en su conjunto al 70% de los trabajadores de Correos, la mayor Empresa Pública del país- han iniciado en el día de hoy un ENCIERRO SINDICAL indefinido en las dependencias del Ministerio de Fomento en Madrid. Las razones que les llevan a tomar esta decisión están fundamentadas en la ausencia completa de diálogo por parte del Gobierno en relación al futuro de Correos y sus más de 67.000 trabajadores.

El desprecio, por parte del Ministerio de Fomento al diálogo social en el Sector Postal contradice claramente lo que ocurre en otros ámbitos de interlocución tanto Confederal como Sectorial. La operación de clara intención desmovilizadora y falta de respeto del Ministerio hacia la representación mayoritaria de Correos, al convocar, tras dos años de ausencia total de diálogo social y de aplicación unilateral de medidas sin contar con los sindicatos, ni con los usuarios, ni los grupos políticos, una reunión “paripé” y la falta de rigor, al realizar la convocatoria telefónicamente, vacía de contenidos, sin documentación y con una clara intención de neutralizar el proceso de movilizaciones que se ha impulsado en todo el Estado con huelga general convocada para junio, ha llevado a los sindicatos CCOO, CSI·F, Sindicato Libre y CGT (70% de la representación en Correos) a tomar esta medida de presión.

A escasos 9 meses -1 de enero de 2011- de la transposición a la legislación española de la Tercera Directiva Postal Europea, que liberaliza completamente el mercado postal comunitario, se sigue ocultando al Parlamento, a los Grupos Políticos, a las Organizaciones Sindicales y a los usuarios, un Borrador de Ley Postal que se quiere meter a escondidas en el Parlamento, para que pase inadvertida y sin consenso alguno. Igualmente el Ministerio intenta ocultar el Plan Estratégico que desde hace meses tiene en sus manos y que, en su contenido, anuncia la pérdida de más de 15.000 empleos en Correos.

Si a todo lo anterior le sumamos el severísimo recorte presupuestario impuesto por el Gobierno a través de los Presupuestos Generales del Estado para el 2010 -cercano al 50%- en el que se destinan 75 M € para financiar la prestación del Servicio Postal Universal cuando el propio Gobierno reconoce que el Coste Neto de dicho servicio se sitúa por encima de los 240 M € y una reducción en la partida de inversiones del 43%, el panorama no ofrece otro escenario posible que la asfixia financiera y la imposibilidad de prestar un servicio a los ciudadanos, independientemente de la zona geográfica donde vivan, acabando con un servicio, el postal, que ayuda a cohesionar, de modo importante, el territorio y la sociedad.

Esta situación de abandono está afectando igualmente a la negociación de las condiciones laborales de los trabajadores que están sufriendo un bloqueo de la negociación colectiva que dura ya un año y dos meses lo que no impide, de otro lado, que la dirección de la empresa trate de poner sobre la mesa inasumibles restricciones y recortes de derechos ya consolidados.

Ante esta grave situación y oponiéndonos a ser cómplices de una reunión “apañada” por el Ministerio, sin propuestas concretas encima de la mesa, hurtando aviesamente y con mala fe el Diálogo Social con las organizaciones sindicales representativas, ocultando a los legítimos representantes de los ciudadanos a través del Parlamento los planes –o la ausencia de ellos- del Gobierno en relación al futuro de los servicios postales públicos, y puesto en severo riesgo el empleo y las condiciones laborales de los más de 67.000 trabajadores de Correos, la MAYORÍA SINDICAL DE CORREOS constituida por los Sindicatos CCOO, CSIF, Sindicato Libre y CGT, con sus máximos responsables al frente, inician a fecha de hoy, un ENCIERRO SINDICAL DE CARÁCTER INDEFINIDO al objeto de evitar el APAGON POSTAL que se cierne sobre la empresa pública postal y sus trabajadores. Madrid, 11 de marzo de 2010.

UE: PSOE i PP contra Cuba

Els eurodiputats del PSOE han votat en contra d'una esmena presentada per l'esquerra europea en la qual demanava el suport "als esforços de la presidència espanyola per normalitzar les relacions entre la Unió Europea i Cuba", que finalment ha estat rebutjada per àmplia majoria. L'esmena presentada per l'espanyol Willy Meyer (IU) i sis eurodiputats, en nom del grup d'Esquerra Unitària, no va tirar endavant al rebre 452 vots en contra i 67 a favor.

Eurodiputats del PSOE voten contra el canvi de postura cap a Cuba que impulsa Espanya

L'eurodiputat del PSOE, Ramón Jáuregui, ha explicat que el vot negatiu dels socialistes es correspon amb el pacte que havien assolit amb els conservadors i altres forces per tirar endavant un document de consens.

Jáuregui, el grup defensa al costat del Govern de José Luis Rodríguez Zapatero un nou marc de relacions amb Cuba, ha subratllat que la Posició Comuna no era el "objecte" de la resolució d'aquest dijous. Una resolució que, segons ha afirmat ha estat un "gran èxit" per l'amplíssim suport que ha aconseguit a l'Eurocambra.

A més, l'eurodiputat ha recordat que l'esmena de l'Esquerra Unitària advocava per la "retirada absoluta de la Posició Comuna", quan el que defensa Espanya és "un consens entre tots els Estats membres per trobar un nou marc de relacions amb Cuba".

El text de 1996

La Posició Comuna, contra la qual l'esquerra europea havia presentat l'esmena, havia estat aprovada el 1996 a iniciativa de l'Executiu de José María Aznar, i condicionava la normalització de les relacions entre la UE i Cuba. Aquesta postura influïa en intents d'avanços en matèria de drets humans i compta amb el suport total del Partit Popular Europeu (PPE).

Però els socialistes i altres grups de l'esquerra advoquen al costat del Govern espanyol per establir un acord bilateral amb l'illa per facilitar al diàleg, al considerar que l'actual política no ha donat fruits.

En l'esmena presentada contra aquesta postura, es reclamava a la Unió Europea un diàleg polític "ampli" amb el Govern cubà, "aplicant els mateixos criteris que a tots els països amb els que manté relacions".

El grup majoritari, el PPE conservador, ha defensat per "coherent" el manteniment de la posició comuna, mentre que els Verds i l'Esquerra Europea (IU-EUiA), han advertit del perill de recuperar la "política del bloqueig".

Los Eurodiputados del PSOE votan contra el cambio de postura hacia Cuba que impulsa España

Los eurodiputados del PSOE han votado en contra de una enmienda presentada por la izquierda europea en la que pedía el apoyo a "los esfuerzos de la presidencia española por normalizar las relaciones entre la Unión Europea y Cuba", que finalmente ha sido rechazada por amplia mayoría. La enmienda presentada por el español Willy Meyer (IU) y otros seis eurodiputados en nombre del grupo de Izquierda Unitaria no salió adelante al recibir 452 votos en contra y 67 a favor.

El eurodiputado del PSOE, Ramón Jáuregui, ha explicado que el voto negativo de los socialistas se corresponde con el pacto que habían alcanzado con los conservadores y otras fuerzas para sacar adelante un documento de consenso.

Jáuregui, cuyo grupo defiende junto al Gobierno de José Luis Rodríguez Zapatero un nuevo marco de relaciones con Cuba, ha subrayado que la Posición Común no era el "objeto" de la resolución de este jueves. Una resolución que, según ha afirmado ha sido un "gran logro" por el amplísimo apoyo que ha logrado en la Eurocámara.

Además, el eurodiputado ha recordado que la enmienda de la Izquierda Unitaria abogaba por la "retirada absoluta de la Posición Común", cuando lo que defiende España es "un consenso entre todos los Estados miembros para (...) encontrar un nuevo marco de relaciones con Cuba".

El texto de 1996

La Posición Común, contra la que la izquierda europea había presentado la enmienda, había sido aprobada en 1996 a iniciativa del Ejecutivo de José María Aznar, y condicionaba la normalización de las relaciones ente la UE y Cuba. Esta postura influía en intentos de avances en materia de derechos humanos y cuenta con el respaldo total del Partido Popular Europeo (PPE).

Pero los socialistas y otros grupos de la izquierda abogan junto al Gobierno español por establecer un acuerdo bilateral con la isla para facilitar al diálogo, al considerar que la actual política no ha dado frutos.

En la enmienda presentada contra esta postura, se reclamaba a la Unión Europea un diálogo político "amplio" con el Gobierno cubano, "aplicando los mismos criterios que a todos los países con los que mantiene relaciones".

El grupo mayoritario, el PPE, ha defendido por "coherente" el mantenimiento de la posición común, mientras que los Verdes y la Izquierda Europea (IU-EUiA), advirtieron del peligro de recuperar la "política del bloqueo"

UE: Primer pas cap a la taxa Tobin

El ple de l'Eurocambra ha recolzat avui, per 536 vots, 80 en contra i 33 abstencions, crear una taxa mundial sobre les transaccions financeres, inspirada en la 'taxa Tobin', amb l'objectiu de reduir l'especulació i garantir que el sector bancari pagui pels danys causats per la crisi financera. Si resulta impossible acordar aquesta taxa a nivell internacional (els EUA no la volen), i la UE hauria de considerar implantar-la en solitari, afirmen els eurodiputats a la resolució.

La idea de crear aquesta taxa ha estat abanderada pel primer ministre britànic, Gordon Brown, i va ser recolzada per tots els caps d'Estat i de Govern de la UE en una cimera celebrada al desembre a Brussel.les. Els líders europeus van demanar llavors al Fons Monetari Internacional (FMI) que estudiï la creació d'aquesta taxa, a la qual s'oposa Estats Units.

L'Eurocambra demana que s'examini com poden usar-se els ingressos generats per aquesta taxa per ajudar els països pobres a lluitar contra el canvi climàtic i per finançar la cooperació al desenvolupament. També s'ha d'analitzar com podria contribuir la taxa al pressupost de la UE, segons els parlamentaris.

En la resolució es reclama a l'Executiu comunitari que realitzi una avaluació d'impacte sobre aquesta taxa per avaluar fins a quin punt pot contribuir a estabilitzar els mercats financers i prevenir una crisi semblant centrant-se en les transaccions "indesitjables".

Encara que l'opció preferida del Parlament és la d'un acord mundial al G-20, els eurodiputats demanen que s'estudiïn també els pros i els contres d'introduir una taxa exclusivament a la UE si la resta de països rebutgen fer-ho.

En tot cas, els parlamentaris subratllen que la taxa no ha de danyar la capacitat del sistema bancari de dur a terme el seu paper de finançar l'economia real.

La Eurocámara respalda crear una tasa mundial sobre las transacciones financieras

El pleno de la Eurocámara respaldó hoy por 536 votos a favor, 80 en contra y 33 abstenciones crear una tasa mundial sobre las transacciones financieras, inspirada en la 'tasa Tobin', con el objetivo de reducir la especulación y garantizar que el sector bancario pague por los daños causados por la crisis financiera.

Si resulta imposible acordar esta tasa a nivel internacional, la Unión Europea debería considerar implantarla en solitario, afirmaron los eurodiputados en una resolución.

La idea de crear esta tasa ha sido abanderada por el primer ministro británico, Gordon Brown, y fue apoyada por todos los jefes de Estado y de Gobierno de la UE en una cumbre celebrada en diciembre en Bruselas. Los líderes europeos pidieron entonces al Fondo Monetario Internacional (FMI) que estudie la creación de esta tasa, a la que se opone Estados Unidos.

La Eurocámara pide que se examine cómo pueden usarse los ingresos generados por esta tasa para ayudar a los países pobres a luchar contra el cambio climático y para financiar la cooperación al desarrollo. También debe analizarse cómo podría contribuir la tasa al presupuesto de la UE, según los parlamentarios.

En la resolución se reclama al Ejecutivo comunitario que realice una evaluación de impacto sobre esta tasa para evaluar hasta qué punto puede contribuir a estabilizar los mercados financieros y prevenir una crisis similar centrándose en las transacciones "indeseables".

Aunque la opción preferida del Parlamento es la de un acuerdo mundial en el G-20, los eurodiputados piden que se estudien también los pros y los contras de introducir una tasa exclusivamente en la UE si el resto de países rechazan hacerlo.

En todo caso, los parlamentarios subrayan que la tasa no debe dañar la capacidad del sistema bancario de llevar a cabo su papel de financiar a la economía real.

Vaga a Grècia: Batusses de joves amb policies

Unes desenes de joves han tornat a enfrontar-se amb la policia, que ha disparat gasos lacrimògens, avui dijous, davant el Parlament grec, al final d'un altre manifestació a Atenes contra les mesures d'austeritat del govern. Els joves, que ja s'havien enfrontat al començament de la manifestació a les forces de policia, s'han reintegrat a la processó de milers de manifestants i han llançat còctels Molotov i altres projectils a la policia que protegia el Parlament.

La policia ha utilitzat gasos lacrimògens per dispersar els joves, col·locats davant de la marxa. Aquest últim han continuat la batussa amb la policia antiavalots i han trencat finestres i danyat una dotzena de botigues, al centre d'Atenes.

Grèce: nouveaux affrontements entre jeunes et policiers à Athènes

Quelques dizaines de jeunes ont de nouveau affronté des policiers qui ont tiré des gaz lacrymogènes jeudi devant le Parlement grec, à la fin d'une manifestation à Athènes contre les mesures d'austérité du gouvernement, a constaté l'AFP.

Les jeunes, qui s'en étaient déjà pris en début de manifestation aux forces de l'ordre, ont remonté le cortège des milliers de manifestants et ont lancé des cocktails molotov et divers projectiles sur les policiers gardant le parlement.

Les policiers ont utilisé des gaz lacrymogènes pour disperser les jeunes, placés en tête de cortège. Ces derniers ont poursuivi leurs échaffourées avec les forces anti-émeutes et cassé ou endommagé des vitrines d'une dizaine de magasins du centre d'Athènes.

CCOO denuncia el subregistre de malalties professionals

L'exposició laboral a substàncies químiques ocasiona a l'estat espanyol 4.000 morts i més de 33.000 malalties, però cap d'elles es registren com a morts o malalties laborals, tal com passa en altres països del nostre entorn, com França o el R.U. Pedro Linares, ha denunciat avui aquest subregistre, al VI Fòrum Istas de Salut Laboral, que en aquesta edició aborda la prevenció del risc químic.
El secretari confederal de Salut Laboral de CCOO ha assenyalat a l'Administració i a les mútues d'accidents de treball com a responsables del subregistre. A l'estat espanyol, la majoria de les malalties professionals, es consideren malalties comunes i, per tant, es tracten dins el sistema general de salut, amb la consegüent despesa per als contribuents.

El responsable de Salut Laboral de CCOO ha alertat que gairebé tres milions i mig de treballadors estan exposats a cancerígens i que un 27,5% manipula o respiren productes nocius o tòxics en els seus llocs de treball. Els sectors amb més exposició a substàncies químiques són la construcció i la indústria.

Linares ha denunciat la gestió del risc químic a l'empresa i ha destacat la manca de formació i d'informació que reben els treballadors sobre l'ús de substàncies químiques. Només un terç dels treballadors ha rebut algun tipus d'informació sobre risc químic.

El Fòrum Istas, fundació promoguda per CCOO, reuneix des d'avui fins al proper 12 de març a destacats científics, sindicalistes i experts mundials en la prevenció del risc químic. La ponència inaugural del Fòrum Istas l'ha impartit Joel Tickner, investigador de la Universitat de Massachusetts (EUA). Tickner, un dels més destacats experts mundials en risc químic, ha assenyalat que: "Hem d'acabar amb la idea que les substàncies químiques són segures fins que no es demostri el contrari. Hauria de prevaldre el principi de precaució, i no comercialitzar una substància fins que no es demostri que no és nociva ni per a la salut ni per al medi ambient".

CCOO denuncia el subregistro de enfermedades profesionales

La exposición laboral a sustancias químicas ocasiona en España 4.000 muertes y más de 33.000 enfermedades, pero ninguna de ellas se registran como muertes o enfermedades laborales, tal y como sucede en otros países de nuestro entorno, como Francia o el Reino Unido. Pedro Linares, ha denunciado esta mañana este subregistro durante la inauguración del VI Foro Istas de Salud Laboral, que en esta edición aborda la prevención del riesgo químico.

El secretario confederal de Salud Laboral de CCOO, Pedro J. Linares, ha señalado a la Administración y a las mutuas de accidentes de trabajo como responsables del subregistro. En España., la mayoría de las enfermedades profesionales se consideran enfermedades comunes y, por tanto, se tratan en el sistema general de salud, con el consiguiente gasto para los contribuyentes.

El responsable de Salud Laboral de CCOO ha alertado de que casi tres millones y medio de trabajadores están expuestos a cancerígenos y de que un 27,5 % manipula o respiran productos nocivos o tóxicos en sus lugares de trabajo. Los sectores con más exposición a sustancias químicas son la construcción y la industria.

Linares ha denunciado la gestión del riesgo químico en la empresa y ha destacado la falta de formación y de información que reciben los trabajadores sobre el uso de sustancias químicas. Sólo un tercio de los trabajadores ha recibido algún tipo de información sobre riesgo químico.

El Foro Istas, fundación promovida por CCOO, reúne desde hoy hasta el próximo 12 de marzo a destacados científicos, sindicalistas y expertos mundiales en la prevención del riesgo químico.La ponencia inaugural del Foro Istas la ha impartido Joel Tickner, investigador de la Universidad de Massachusetts (EEUU). Tickner, uno de los más destacados expertos mundiales en riesgo químico, ha señalado que debemos acabar con la idea de que las sustancias químicas son seguras hasta que no se demuestre lo contrario.

Debería prevalecer el principio de precaución -ha señalado- y no comercializar una sustancia hasta que no se demuestre que no es nociva ni para la salud ni para el medio ambiente.

EUA es disculpa amb Gaddafi!

Aquesta mesura posa fi a la controvèrsia "diplomàtica" entre Líbia i els EUA. Però a quin cost? Els libis han tractat d'obtenir el màxim benefici pels comentaris realitzats dimarts passat, pel portaveu del Departament d'Estat dels EUA, Philip Crowley. Aquest va demanar disculpes per les declaracions fetes quan el líder libi, Muammar Gaddafi, va cridar a la jihad (guerra santa) contra Suïssa, a causa de la prohibició de construir minarets, que aquest pais va votar el novembre del 2009.

Inicialment, l'administració dels EUA certament va condemnar, en els termes més moderats, les declaracions incendiàries del líder libi. Però el que va ser percebut com un "suport dels Estats Units a Suïssa" va provocar una resposta immediata de Trípoli. Companyies petrolieres dels Estats Units van estar convocades per les autoritats líbies, que van amenaçar de donar prioritat a les empreses xineses i russes per explotar els diferents jaciments del petroli que abunda al país.

En els llocs web de les principals cadenes àrabs de televisió Al-Jazeera o Al-Arabiya, els articles titulats: "Estats Units es disculpa amb Gaddafi" fan caixa. A Líbia, el diari Al-Fajr Al-Jadid assenyala: "Líbia va obtenir una victòria a la batalla iniciada pel portaveu del Departament d'Estat dels EUA". A Trípoli, el Ministeri de Relacions Exteriors va anunciar el dimecres que: "Va acceptar les disculpes i va expressar el seu profund pesar pel Departament d'Estat".

El 26 de febrer, el portaveu de la diplomàcia nord-americana va fer broma: "He vist aquesta informació (de la jihad), i em va recordar aquell dia de setembre, una de les sessions més memorables de l'Assemblea General de les Nacions Unides que recordo, [amb Gadafi llançant papers]. Moltes paraules, un munt de paper volant per tot arreu, i no necessàriament tenia molt de sentit. "Ahir, Philip Crowley va rectificar dient: "Seguim fermament compromesos amb les relacions EUA i Líbia".

Aquest canvi d'actitud va arribar després que l'ambaixador de Líbia a Washington es va afanyar a aclarir el missatge de Gaddafi, afirmant que la jihad no era un sentit militar, sinó purament comercial.

Avui en dia, molts es pregunten sobre la disculpa de Washington. Com poden els nord-americans disculpar-se a un home d'Estat, Gaddafi, que va trucar a la jihad contra un Estat democràtic?

Le monde arabe se délecte des excuses à Kadhafi. Le colonel Kadhafi a croisé le président Barack Obama lors du dernier sommet du G8 à L’Aquila.

Le porte-parole du Département d’Etat américain avait ironisé à propos de l’appel libyen au djihad contre la Suisse. Il a fait volte-face pour des raisons économiques et politiques. Les médias arabes ont fortement répercuté la nouvelle

Sur les sites internet des grandes chaînes de télévision arabes, Al-Jazira ou Al-Arabiya, les articles intitulés «les Etats-Unis s’excusent auprès de Kadhafi» font un carton. En Libye, le quotidien Al-fajr Al-Jadid relève que «la Libye remporte une victoire dans la bataille initiée par le porte-parole du Département d’Etat américain». Du côté de Tripoli, le Ministère libyen des affaires étrangères a annoncé mercredi qu’il «acceptait les excuses et les profonds regrets exprimés par le Département d’Etat».

Ce geste met un terme à la «dispute diplomatique» entre la Libye et les Etats-Unis. Mais à quel prix? Les Libyens ont tenté de tirer le profit maximal des propos tenus mardi par le porte-parole du Département d’Etat américain, Philip Crowley. Ce dernier s’est excusé pour les déclarations qu’il avait faites quand le leader libyen Mouammar Kadhafi avait appelé au djihad (guerre sainte) contre la Confédération en raison de l’interdiction de la construction de minarets votée par les Suisses en novembre 2009.

Le 26 février, le porte-parole de la diplomatie américaine ironisait: «J’ai vu cette information (ndlr: l’appel au djihad), et cela m’a rappelé cette journée de septembre, l’une des plus mémorables séances de l’Assemblée générale de l’ONU dont je me souvienne. […] Beaucoup de mots, beaucoup de papier volant un peu partout, et pas forcément beaucoup de sens.» Hier, Philip Crowley a corrigé le tir en précisant: «Nous demeurons fermement attachés à la relation américano-libyenne». Cette volte-face est intervenue après que l’ambassadeur libyen à Washington se fut empressé de clarifier le message de Kadhafi en précisant que le djihad n’avait pas un sens militaire, mais purement commercial.

Aujourd’hui, beaucoup s’interrogent sur les excuses de Washington. Comment les Américains peuvent-ils s’excuser auprès d’un homme d’Etat, Kadhafi, qui a lancé un appel au djihad contre un Etat démocratique?

Dans un premier temps, l’administration américaine a certes condamné, en termes plutôt feutrés, la déclaration incendiaire du leader libyen. Mais ce qui fut perçu comme un «soutien des Etats-Unis à la Suisse» a provoqué une riposte immédiate de Tripoli. Les compagnies pétrolières américaines ont été convoquées sur-le-champ par les autorités libyennes. Ces dernières ont menacé de donner la priorité aux sociétés chinoises et russes pour exploiter les différents champs pétroliers dont le pays regorge.

Porriño: Atacades les seus de CCOO i UGT

Les seus de CCOO i d'UGT a la localitat Pontevedra de O Porriño van ser atacades aquesta matinada amb còctels Molotov. Afortunadament, només es van produir danys materials. El Sindicat Nacional de CCOO de Galiza lamenta que en una data tan assenyalada com la d'avui: "Dia da Clase Obreira Galega", en què es recorda l'assassinat de dos dirigents del sindicat per la policia franquista, el 10 març 1972: «Hi hagi qui prefereixi recórrer als mètodes violents com a forma d'expressió, en lloc d'utilitzar les vies pacífiques i democràtiques que tant ens va costar aconseguir i que, precisament, recordem cada 10 de Març».

CCOO i UGT són els signants de l'actual conveni del del metall a la província de Pontevedra, i l'atac coincideix amb una manifestació convocada pel sindicat CIG per al sector del naval. No és la primera vegada que una seu de Comissions Obreres és atacada coincidint amb una mobilització d'aquest sector, doncs ja el passat 29 de gener la seu de Vigo va ser també objecte d'un còctel Molotov. També llavors només es van produir danys materials, encara que, en compartir l'edifici amb més de 300 famílies, les conseqüències poder haver estat funestes.

CCOO lamenta que en el 'Día da Clase Obreira Galega' haya quien prefiera expresarse mediante la violencia

Las sedes de CCOO y de UGT en la localidad pontevedresa de O Porriño fueron atacadas esta madrugada con cócteles molotov. Afortunadamente, sólo se produjeron daños materiales. El Sindicato Nacional de CCOO de Galicia lamenta que en una fecha tan señalada como la de hoy, 'Día da Clase Obreira Galega', en que se recuerda el asesinato de dos dirigentes del sindicato por parte de la policía franquista el 10 de marzo de 1972, «haya quien prefiera recurrir a los métodos violentos como forma de expresión en lugar de utilizar las vías pacíficas y democráticas que tanto nos costó lograr y que, precisamente, recordamos cada 10 de Marzo».

CCOO y UGT son los firmantes del actual convenio del del metal en la provincia de Pontevedra, y el ataque coincide con una manifestación convocada por el sindicato CIG para el sector del naval. No es la primera vez que una sede de Comisiones Obreras es atacada coincidiendo con una movilización de dicho sector, pues ya el pasado 29 de enero la sede de Vigo fue también objeto de un cóctel molotov. También entonces sólo se produjeron daños materiales, aunque al compartir edificio con más de 300 familias, las consecuencias poderían haber sido funestas.

Carta al govern espanyol dels cubans a Espanya

Sr. José Luis Rodríguez Zapatero, President del Govern de l'estat espanyol i Sr Miguel Ángel Moratinos, Ministre de Relacions Exteriors. Benvolguts senyors: La Coordinadora d'Associacions de Cubans Residents a Espanya va sorgir amb la voluntat de representar els emigrants de la nació caribenya que mantenen intacte el seu amor a la pàtria i respecten el projecte econòmic, polític i social que s'hi desenvolupa amb el suport majoritari dels seus ciutadans.

Els qui integrem les tretze Associacions de Cubans Residents a Espanya existents en deu comunitats autonòmiques hem apreciat els esforços del govern espanyol perquè la Unió Europea estableixi relacions amb Cuba basades en els principis de cooperació i respecte. Els primers passos en aquesta direcció van comportar a la suspensió de les sancions imposades el 2003.

Tanmateix, el procés està obstaculitzat per la vigència de l'anomenada Posició Comuna, aplicada exclusivament contra el poble cubà. El seu caràcter discriminatori i la seva ingerència en els assumptes inherents a Cuba fonamenten nostre pronunciament a favor de la seva eliminació. Confiem que els representants del govern espanyol davant la Unió Europea mantinguin el seu propòsit d'afavorir la derogació.

Existeixen en contra de Cuba veus denigrants que intenten torpedinar qualsevol tipus de relació fonamentada en el respecte mutu i desvirtuen la seva realitat. Són tendencioses les acusacions en temes tan sensibles com els drets humans. Des de fa 50 anys el nostre poble s'enfronta polítiques hostils i genocides que amenacen la seva supervivència i laceren la seva condició humana.

En 17 ocasions l'Assemblea General de les Nacions Unides ha votat, per immensa majoria, l'eradicació d'aquestes polítiques. També hi ha una obra incommensurable que s'erigeixen diàriament cooperants cubans en els escenaris més adversos d'un centenar de països. Apel.lem que sigui la innegable vocació humana de l'estat cubà la qual transcendeixi més enllà de les mesquines ambicions que tracten de condicionar decisions justes, d'acord amb el decòrum internacional dels pobles.

Coordinadora d'Associacions de Cubans Residents a Espanya
¡Créixer per Cuba!

Carta al gobierno español de la Coordinadora de Asociaciones de Cubanos Residentes en España

Sr. José Luis Rodríguez Zapatero, Presidente del Gobierno de España y Sr. Miguel Angel Moratinos, Ministro de Relaciones Exteriores. Estimados señores: La Coordinadora de Asociaciones de Cubanos Residentes en España surgió con la voluntad de representar a los emigrantes de la nación caribeña que mantienen intacto su amor a la patria y respetan el proyecto económico, político y social desarrollado allí con el respaldo mayoritario de sus ciudadanos.

Quienes integramos las trece Asociaciones de Cubanos Residentes en España existentes en diez comunidades autonómicas hemos apreciado los esfuerzos del gobierno español para que la Unión Europea establezca relaciones con Cuba basadas en los principios de cooperación y respeto. Los primeros pasos en esa dirección conllevaron a la suspensión de las sanciones impuestas en el 2003.

Sin embargo, el proceso esta obstaculizado por la vigencia de la denominada Posición Común, aplicada exclusivamente contra el pueblo cubano. Su carácter discriminatorio y su injerencia en los asuntos inherentes a Cuba fundamentan nuestro pronunciamiento a favor de su eliminación. Confiamos en que los representantes del gobierno español ante la Unión Europea mantengan su propósito de favorecer la derogación.

Existen en contra de Cuba voces denigrantes que intentan torpedear cualquier tipo de relación sustentada en el respeto mutuo y desvirtúan su realidad. Son tendenciosas las acusaciones en temas tan sensibles como los derechos humanos. Desde hace 50 años nuestro pueblo enfrenta políticas hostiles y genocidas que amenazan su supervivencia y laceran su condición humana.

En 17 ocasiones la Asamblea General de las Naciones Unidas ha votado, por inmensa mayoría, la erradicación de esas políticas. También existe una obra inconmensurable que erigen a diario cooperantes cubanos en los escenarios más adversos de un centenar de países. Apelamos a que sea la innegable vocación humana del estado cubano la que trascienda más allá de las mezquinas ambiciones que tratan de condicionar decisiones justas, acordes con el decoro internacional de los pueblos.

Coordinadora de Asociaciones de Cubanos Residentes en España
¡Crecer por Cuba!

Merkel i Juncker estudien un FM Europeu

El daltabaix grec ha portat als altres membres de la Unió Europea a cercar instruments que permetin posar límit a futures crisis. Podria un Fons Monetari Europeu ser la taula de salvació? Angela Merkel, es va reunir aquest dimarts amb el primer ministre de Luxemburg, Jean-Claude Juncker, per analitzar l'aplicabilitat d'un instrument que pugui evitar o posar límits a futures crisi, com la que avui castiga a Grècia, i posar a tremolar altres estats de la Unió Europea.

L'instrument que més ha donat que parlar, en els darrers dies, és el d'un fons monetari per als països comunitaris, la creació -a imatge i semblança del Fons Monetari Internacional- va ser suggerida pel ministre de Finances alemany, Wolfgang Schäuble, el cap de setmana. Tant Merkel com Juncker es van manifestar a favor de crear un fons monetari europeu que auxiliï als Estats altament endeutats cedint-los crèdits i imposant severes condicions amb vista a consolidar els seus pressupostos nacionals.

Però tots dos van deixar clar per endavant que molts semblen voler sentir: "Això no s'ha d'interpretar com una invitació a adormir en els llorers i baixar la guàrdia", va dir Juncker, qui també és director de l'Eurogrup, un gremi informal conformat pels ministres de Finances de l'eurozona que es reuneix mensualment per coordinar les polítiques econòmiques dels seus respectius països.

Tots a favor?

A la tarda de dimarts, des d'Estrasburg, on la Comissió Europea sessió al costat del Parlament Europeu, el president de l'Executiu comunitari, José Manuel Durao Barroso, va sumar la seva veu a les de Merkel i Juncker per demanar la creació d'aquest òrgan supervisor, afegint, això sí, que aquest ha de comptar amb el ple suport de tots els socis europeus. Atès que els 16 països de l'eurozona estan intentant per tots els mitjans restablir la credibilitat internacional en el mercat únic, la moció a favor del fons monetari sembla tenir bones perspectives.

Però no tots contemplen l'escenari d'un fons monetari europeu amb entusiasme. El Banc Central Europeu (BCE) a Frankfurt del Main, entre les missions més importants és la de controlar la taxa d'inflació de l'euro, s'ha pronunciat en contra de la idea de crear un fons comunitari. Jürgen Stark, economista en cap del BCE va escriure recentment al Handelsblatt, el diari econòmic d'Alemanya, que el fons no és compatible amb els fonaments de negocis de la Unió Econòmica i Monetària (UEM) i, en conseqüència, tampoc ho és amb la moneda comunitària, l'euro.

Massa tard per Grècia

La idea és que, quan un país de la Unió Europea es trobi a la vora de la fallida, el fons monetari europeu compre el seu deute o part d'ella amb un descompte d'entre el 60 i el 70 per cent del seu valor. De crear-se, el fons serà finançat pels països comunitaris per als països comunitaris: des de ja es preveu que els impulsors i potencials beneficiaris del fons monetari europeu es comprometran a no recórrer a auxilis financers atorgats pel Fons Monetari Internacional, l'objectiu és evitar que Estats Units i Xina puguin influir sobre l'eurozona quan la conjuntura premi.

Merkel i Juncker van insistir també que un fons monetari europeu no seria fundat a temps per treure a Grècia dels dificultats que travessa actualment. La collita dels fons trigaria anys i Grècia està obligada a buscar crèdits en els mercats de capitals en els propers mesos, sense esmentar que ha de reduir el seu dèficit fiscal contra rellotge.

Una gestació de dos anys

Segons el diari especialitzat The Financial Times, també França s'ha mostrat disposada a finançar el fons monetari europeu, però posant l'accent en que la creació d'aquest instrument no impliqui l'alteració dels tractats comunitaris. L'èmfasi sembla ser necessari. I és que, segons el parer de Merkel, el fons-alimentat per les aportacions de cada país europeu, depenent de la força de les seves respectives economies-només pot erigir-se si es modifiquen els tractats. De posar-se en marxa, el procés de creació del fons monetari en qüestió trigarà dos anys.

Alemania, Luxemburgo y Francia a favor de un Fondo Monetario Europeo

El descalabro griego llevó a los otros miembros de la Unión Europea a buscar instrumentos que permitan ponerle coto a futuras crisis. ¿Podría un Fondo Monetario Europeo ser la tabla de salvación?

La canciller alemana, Angela Merkel, se reunió este martes (9.3.2010) con el primer ministro de Luxemburgo, Jean-Claude Juncker, para analizar la aplicabilidad de un instrumento que pueda evitar o ponerle coto a futuras crisis, como la que hoy azota a Grecia y pone a temblar a otros Estados de la Unión Europea. El instrumento que más ha dado que hablar en los últimos días es el de un fondo monetario para los países comunitarios, cuya creación –a imagen y semejanza del Fondo Monetario Internacional– fue sugerida por el ministro de Finanzas alemán, Wolfgang Schäuble, el pasado fin de semana.

Tanto Merkel como Juncker se manifestaron a favor de crear un fondo monetario europeo que auxilie a Estados altamente endeudados cediéndoles créditos e imponiéndoles severas condiciones con miras a consolidar sus presupuestos nacionales.

Pero ambos dejaron claro de antemano lo que muchos parecen querer oír: “Esto no debe interpretarse como una invitación a dormirse en los laureles y bajar la guardia”, dijo Juncker, quién también es director del Eurogrupo, un gremio informal conformado por los ministros de Finanzas de la eurozona que se reúne mensualmente para coordinar las políticas económicas de sus respectivos países.

¿Todos a favor?

En la tarde del martes, desde Estrasburgo, donde la Comisión Europea sesiona junto al Parlamento Europeo, el presidente del Ejecutivo comunitario, José Manuel Durao Barroso, sumó su voz a las de Merkel y Juncker para pedir la creación de este órgano supervisor, agregando, eso sí, que éste debe contar con el pleno respaldo de todos los socios europeos. Considerando que los 16 países de la eurozona están intentando por todos los medios restablecer la credibilidad internacional en el mercado único, la moción a favor del fondo monetario parece tener buenas perspectivas.

Pero no todos contemplan el escenario de un fondo monetario europeo con entusiasmo. El Banco Central Europeo (BCE) en Fráncfort del Meno, entre cuyas misiones más importantes está la de controlar la tasa de inflación del euro, se ha pronunciado en contra de la idea de crear un fondo comunitario. Jürgen Stark, economista jefe del BCE escribió recientemente en el Handelsblatt, el periódico económico de Alemania, que el fondo no es compatible con los fundamentos de negocios de la Unión Económica y Monetaria (UEM) y, en consecuencia, tampoco lo es con la moneda comunitaria, el euro.

Demasiado tarde para Grecia

La idea consiste en que, cuando un país de la Unión Europea se halle al borde de la quiebra, el fondo monetario europeo compre su deuda o parte de ella con un descuento de entre el 60 y el 70 por ciento de su valor. De crearse, el fondo será financiado por los países comunitarios para los países comunitarios: desde ya se prevé que los impulsores y potenciales beneficiarios del fondo monetario europeo se comprometerán a no recurrir a auxilios financieros otorgados por el Fondo Monetario Internacional; el objetivo es evitar que Estados Unidos y China puedan influir sobre la eurozona cuando la coyuntura apriete.

Merkel y Juncker insistieron también en que un fondo monetario europeo no sería fundado a tiempo para sacar a Grecia de los aprietos que atraviesa actualmente. La recolección de los fondos tardaría años y Grecia está obligada a buscar créditos en los mercados de capitales en los próximos meses, sin mencionar que debe reducir su déficit fiscal contra reloj.

Una gestación de dos años

Según el diario especializado The Financial Times, también Francia se ha mostrado dispuesta a financiar el fondo monetario europeo, pero haciendo hincapié en que la creación de este instrumento no implique la alteración de los tratados comunitarios. El énfasis parece ser necesario. Y es que, a juicio de Merkel, el fondo –alimentado por los aportes de cada país europeo, dependiendo de la fuerza de sus respectivas economías– sólo puede erigirse si se modifican los tratados. De ponerse en marcha, el proceso de creación del fondo monetario en cuestión tardará dos años.

Roy Ashburn: Homòfob, catòlic i homosexual!

Divorciat, catòlic, republicà, anti-homosexual, el legislador Roy Ashburn surt de l'armari però no renuncia: Ell és gai! Oh! Els informes de correu en línia: Un senador estatal de Califòrnia, que ha estat un ferm opositor dels drets homosexuals, ara admet que ho és. El legislador republicà Roy Ashburn va sortir el dilluns a la ràdio KERN, dient que ell es va sentir obligat a abordar els rumors de que havia visitat una discoteca homosexual a prop del Capitoli, abans del seu arrest la setmana passada, per conduir èbri!: "Jo sóc gai".

I així, aquestes són les paraules que han estat tan difícil per a mi durant tant de temps", va dir Ashburn. (On diu "alegre" o "poeta de Gaia" deuria dir homosexual. O és poeta el senador de Gaia-Leukotea, a més de catòlic?).

Als 55 anys d'edat, i pare de quatre fills, va dir que havia violat la llei, posant a les persones en situació de risc, per la qual cosa li devia al públic una explicació.

Ashburn sempre ha votat en contra de les mesures dels drets homosexuals, des de que va ser elegit a l'Assemblea de l'Estat, en 1996. Ara ha dit que volia votar de forma que es reflecteix pels vots dels components del seu districte.

Bé, Roy, anem a ser un home i renuncieu, o preferiu mantenir la forma de vot que els vostres electors republicans volen de vostè, encara a costa dels teus propis drets civils? Només tens una cara, així que porta-la amb orgull.

El desitjo el millor, en la seva curació d'aquest escàndol i l'esperança que tingui el suport de persones que siguin veritablement de suport per vosté. El meu consell: Oblideu-vos dels escorpins i serps de l'església catòlica i l'auto-odi del seu "coratge". Al seu torn, als teus germans i germanes LGBT, demana'ls ajuda i perdó.

Si vos comenceu defensant a la vostre pròpia classe, trobareu que som una mateixa comprensió i el perdó de cop. Hi ha una llibertat i autenticitat que es ve ensenyant tot i en l'honestedat i la veritat. Gairebé tots estaven a l'armari en algun moment i va haver-se de superar la mentalitat de cargol de les nostres distorsions cognitives, i els condicionaments religiosos. Hi ha vida més enllà de la vergonya.

(Oh! I utilitza condons!)

Divorced, Catholic, Republican, Antigay Legislator Roy Ashburn Comes Out, Doesn't Resign: He's gay! Duh.
The Mail Online reports: A California state senator who has been a staunch opponent of homosexual rights now admits he is gay.

Republican lawmaker Roy Ashburn came out Monday on KERN radio, saying he felt compelled to address rumors that he had visited a gay nightclub near the Capitol before his arrest last week for drunk driving.

'I am gay. And so, those are the words that have been so difficult for me for so long,' Ashburn said.

The 55-year-old father of four said he had broken the law, putting people at risk, so he owed the public an explanation.

Ashburn has consistently voted against gay rights measures since he was elected to the state Assembly in 1996.

He has said those votes reflected the way constituents in his district wanted him to vote.

Well, Roy, are you going be a man and resign, or do you prefer to keep voting the way your Republican constituents want you to vote, even at the expense of your own civil rights? You've only got one face now, so wear it with pride.

I do wish you the best in your healing from this scandal and hope that you have the support of people who are truly supportive of you. My advice: forget the scorpions and snakes of the Catholic church and the self-loathing of its "Courage." Turn to your LGBT brothers and sisters, ask for help and forgiveness.

If you start sticking up for your own kind, you will find that we are a very understanding and forgiving bunch. There is a freedom and authenticity that comes from baring it all in honesty and truth. Nearly all of us were in the closet at some point and had to overcome the mind-screw of our cognitive distortions and religious conditioning. There is life beyond the shame.

(Oh! And use condoms.)

Xina recupera accés directe al mar del Japó

La Xina ha recuperat l'accés directe al mar del Japó, en llogar per 10 anys un moll al port nord-coreà de Rajin. L'arrendament permet a la Xina escurçar de quatre dies a 10 hores el transport de mercaderies des de Dalian, a l'est del país, fins al port nipó de Niigata, i impulsar el desenvolupament econòmic de Jilin, província fronterera amb Corea del Nord. L'import es manté encara en secret.

Experts auguren que Rajin, zona franca des de 1991, es convertirà en un important nus logístic capaç d'agilitzar el comerç internacional a la zona. La Xina va perdre l'accés directe al mar del Japó fa gairebé 100 anys.

Segons les estimacions, Pequín invertirà gairebé quatre milions de dòlars en la modernització del moll, així com en la creació de dipòsits i altres infraestructures necessàries a Rajin. La suma no inclou les despeses de reconstrucció d'una carretera de 50 km, que connecta aquest port nord-coreà amb el territori xinès, i que es troba en estat deplorable.

China recupera acceso directo al mar del Japón
China recuperó acceso directo al mar del Japón al alquilar por 10 años un muelle en el puerto norcoreano de Rajin, escribe hoy el diario Global Times.

El arriendo, cuyo importe se mantiene todavía en secreto, permite a China acortar de cuatro días a 10 horas el transporte de mercancías desde Dalian, en el este del país, hasta el puerto nipón de Niigata, e impulsar el desarrollo económico de Jilin, provincia fronteriza con Corea del Norte.

Expertos auguran que Rajin, zona franca desde 1991, se convertirá en un importante nudo logístico capaz de agilizar el comercio internacional en la zona. China perdió acceso directo al mar del Japón hace casi 100 años.

Según las estimaciones, Pekín invertirá casi cuatro millones de dólares en la modernización del muelle, así como en la creación de depósitos y otras infraestructuras necesarias en Rajin. La suma no incluye los gastos de reconstrucción de una carretera de 50 Km que conecta este puerto norcoreano con el territorio chino y que se encuentra en estado deplorable.

EUA: 14 nous estats poden permetre l'ús de cannabis

Com a mínim 14 estats examinaran aquest any la possibilitat de legalització de la marihuana per als objectius mèdics o atenuació de la pena per guardar petites dosis d'aquesta droga. Altres 14 estats ja han suavitzat les seves lleis per a aquest producte. Molts juristes assenyalen que seria més fàcil protegir els menors de comprar marihuana si fos legal i sotmesa a impost. Aquesta situació es compara amb la Gran Depressió dels anys trenta, que va portar a la legalització de l'alcohol.

Els partidaris de la legalització mostren la seva alegria per aquest moment històric per al país que durant 40 anys mantenia dures restriccions sobre l'ús de marihuana, tant per als objectius mèdics com per als recreatius.

"Estem en una era absolutament nova, quan la creixent majoria dels nord-americans no només es pregunten sobre l'eficiència de la prohibició de la marihuana, sinó que demanen alternatives", diu el director de l'aliança de la política cap a les drogues de Califòrnia, Stephen Gutwillig. No obstant, el Govern es continua oposant al precepte de fumar marihuana amb fins mèdics i demanda nous estudis científics.

L'enquesta, efectuada per l'agència Gallup l'octubre passat, va mostrar que el 44% dels nord-americans donen suport a la legalització. Aquest resultat és un 8% més alt que la de l'any 2005. La posició de la societat cap a aquesta qüestió ha canviat dramàticament durant els darrers quaranta anys.

Califòrnia va ser el primer estat que va permetre l'ús mèdic de marihuana en 1996. Des d'aleshores, milers de persones van obtenir la recomanació d'utilitzar la tractar malalties entre elles; càncer i artritis.

Actualment els legisladors d'estat examinen la possibilitat de legalitzar per a l'ús recreatiu també. Si la llei és aprovada, el pressupost estatal rebrà 1.300 milions de dòlars d'impostos nous i suposarà un alè a l'esforç realitzat per la policia. La majoria dels habitants californians dóna suport a la mesura.

A més del cas de Califòrnia, Alabama, Delaware, Nova York, Carolina del Nord i Pennsylvania examinen l'ús mèdic d'aquesta droga, Hawaii i Rhode Island podran commutar l'empresonament per la possessió de marihuana per la multa, i Vermont estudia l'autorització de vendre marihuana medicinal a les botigues d'alcohol.

EE.UU. SUAVIZA GRADUALMENTE LAS LEYES EN FAVOR DE LA MARIHUANA
Al menos 14 estados van a examinar este año la posibilidad de la legalización de la marihuana para los objetivos médicos o atenuación de la pena por guardar pequeñas dosis de esta droga. Otros 14 estados ya han suavizado sus leyes para este producto.

Los partidarios de la legalización muestran su alegría por este momento histórico para el país que durante 40 años mantenía duras restricciones sobre el uso de marihuana, tanto para los objetivos médicos como para los recreativos. Muchos juristas señalan que sería más fácil proteger a los menores de comprar marihuana si fuera legal y sometida a impuesto. Esta situación se compara con la época de la Gran depresión de los años treinta del siglo pasado, que llevó a la legalización de alcohol.

“Estamos en una era absolutamente nueva, cuando la creciente mayoría de los estadounidenses no sólo preguntan de la eficiencia de la prohibición de la marihuana, pero demandan alternativas”, dice el director de la alianza de la política hacia las drogas de California, Stephen Gutwillig. No obstante, el Gobierno se sigue oponiendo al precepto de fumar marihuana con fines médicos y demanda nuevos estudios científicos.

La encuesta efectuada por la agencia Gallup en octubre pasado mostró que el 44 por ciento de los estadounidenses apoyan la legalización. Ese resultado es un 8 por ciento más alto que la del año 2005. La posición de la sociedad hacia esta cuestión ha cambiado dramáticamente durante los últimos cuarenta años.

California fue el primer estado que permitió el uso médico de marihuana en 1996. Desde entonces, miles de personas obtuvieron la recomendación de usarla para tratar enfermedades entre ellas; cáncer y artritis.

Actualmente los legisladores de estado examinan la posibilidad de legalizarla para el uso recreativo también. Si la ley es aprobada, el presupuesto estatal recibirá 1.300 millones de dólares de impuestos nuevos y supondrá un aliento al esfuerzo realizado por la policía. La mayoría de los habitantes californianos apoya la medida.

Además del caso de California, Alabama, Delaware, Nueva York, Carolina del Norte y Pennsylvania examinan el uso médico de esta droga, Hawai y Rhode Island podrán conmutar el encarcelamiento por la posesión de marihuana por la multa, y Vermont estudia la autorización de vender marihuana medicinal en las tiendas de alcohol.

Kirguizistan: EUA prepara terroristes contra Iran

Els líders tribals del Kirguizistan, coneguts com "aksakals" ("Escites blancs"), demanen la retirada del punt de trànsit d'avions militars dels EUA, ubicat a l'aeroport de Manas, a la ciutat de Bixkek, capital del pais centre-asiàtic. Aquest lloc servia anteriorment com a base aèria militar dels nord-americans; "Fins que es retiri per complet el contingent militar nord-americà [cal] prohibir tots els enlairaments d'avions militars".

Mentre els carregaments, amb fins humanitaris i pacífics, podrien transportar-los mitjançant l'aviació civil", van declarar els aksakals kirguisos en una reunió amb els mitjans de comunicació.

Així mateix, van expressar la seva preocupació per l'accés limitat de les autoritats del Kirguizistan a aquesta zona, per la qual cosa no es pot tenir coneixement precís dels veritables objectius dels militars nord-americans.

"A causa de una política irresponsable i sense escrúpols del govern (local), Kirguizistan es va veure involucrat en la preparació de terroristes", van recalcar les autoritats tribals, fent al.lusió al presumpte terrorista Abdolmalík Rigi, cap de l'agrupació separatista iraniana Jundullah, que va ser detingut per els serveis de seguretat iranians mentre viatjava en un avió amb rumb a la República centreasiàtica.

Caces iranians van obligar a aterrar l'avió kirguís, fa una setmana, i van detenir als terroristes, que segons Iran anaven a negociar amb alts funcionaris dels serveis especials nord-americans. Els contactes haurien de produir-se en la base nord-americana de Manas, un lloc que, per a alguns analistes kirguisos, s'està transformant en un centre d'operacions encobertes dins la nació. Washington va negar tenir qualsevol relació amb Jundulla.

Els aksakals cataloguen la presència nord-americana al seu territori com una "amenaça als interessos nacionals" de la República, i que, a més, exerceix una influència "negativa" sobre la seva imatge.

"Mentre que la presència de les bases militars russes està justificada històricament, i correspon als interessos estratègics, la presència militar dels EUA i altres membres de l'OTAN va convertint-se en una amenaça als nostres interessos nacionals", van afegir.

L'any 2001, els EUA van instal.lar la seva base aèria a Manas de Bishkek, la capital del Kirguizistan, ubicant aquí els seus avions per facilitar les seves operacions aèries a l'Afganistan. El 2009, el president kirguís, Kurmanbek Bakiyev, va declarar que, degut a certes discrepàncies en els beneficis econòmics obtinguts per utilitzar el territori de Manas, així com per l'assassinat d'un ciutadà kirguís a mans d'un nord-americà, tots els acords sobre la instal.lació de la base s'anul.laven. Posteriorment, ambdues parts van aconseguir un compromis per que la base es convertís en un punt de trànsit d'avions nord-americans.

Mentrestant, el general David Petraeus, comandant del Comandament Central nord-americà i encarregat de les operacions a l'Iraq i l'Afganistan, va declarar ahir que EUA aprecia altament les relacions bilaterals entre el seu país i Kirguizistan, durant una entrevista amb el president Bakíev.

A partir de la desintegració de la Unió Soviètica, EUA va centrar la seva atenció en les ex-repúbliques soviètiques, com ara Ucraïna, Geòrgia i Kirguizistan, amb el pretext de "combatre el terrorisme".

LÍDERES DE KIRGUISTÁN DEMANDAN EL CIERRE DE LA BASE AÉREA DE EE.UU.

Los líderes tribales de Kirguistán, conocidos como “aksakales”, demandan el retiro del punto de tránsito de aviones militares de EE. UU., ubicado en el aeropuerto de Manás, en la ciudad capital de Biskek. Dicho lugar servía anteriormente como base aérea militar de los estadounidenses.

“Hasta que se retire por completo el contingente militar estadounidense [es necesario] prohibir todos los despegues de aviones militares, mientras que los cargamentos con fines humanitarios y pacíficos podrían transportarse a través de la aviación civil”, promulgaron los aksakales kirguises en una reunión con los medios de comunciación.

Asimismo, expresaron su preocupación por el acceso limitado de las autoridades de Kirguistán a esta zona, por lo que no se puede tener conocimiento preciso de los verdaderos objetivos de los militares estadounidenses.

"Debido a una política irresponsable y sin escrúpulos del gobierno (local), Kirguistán se vio involucrado en la preparación de terroristas”, recalcaron las autoridades tribales haciendo alusión al presunto terrorista Abdolmalík Rigi, jefe de la agrupación separatista iraní Jundullah, que fue detenido por los servicios de seguridad iraníes mientras viajaba en un avión con rumbo a la república centroasiática. Supuestamente allí iba a negociar con altos funcionarios de los servicios especiales norteamericanos. Los contactos tendrían que producirse en la base estadounidense de Manás, un lugar que para algunos analistas kirguisos se esta transformando en un centro de operaciones encubiertas dentro de la nación.

En aquel entonces, Washington negó tener cualquier relación con Jundullah.

Los aksakales catalogan la presencia estadounidense en su territorio como una “amenaza a los intereses nacionales” de la república, que además ejerce una influencia “negativa” sobre su imagen.

"Mientras que la presencia de las bases militares rusas está justificada históricamente y corresponde a los intereses estratégicos, la presencia militar de EE. UU. y otros miembros de la OTAN va convirtiéndose en una amenaza a nuestros intereses nacionales”, agregaron.

En el año 2001, EE. UU. instaló su base aérea en Manás de Bishkek, la capital de Kirguistán, ubicando ahí sus aviones para facilitar sus operaciones aéreas en Afganistán. En el 2009, el presidente kirguis, Kurmanbek Bakíyev, declaró que debido a ciertas discrepancias en los beneficios económicos obtenidos por utilizar el territorio de Manás, así como por el asesinato de un ciudadano kirguis a manos de un estadounidense, todos los acuerdos sobre la instalación de la base se anulaban. Posteriormente, ambas partes consiguieron compremeterse para que la base se convirtiera en un punto de tránsito de aviones estadounidenses.

Mientras tanto, el general David Petraeus, comandante del Mando Central estadounidense y encargado de las operaciones en Irak y Afganistán, declaró hoy que EE. UU. aprecia altamente las relaciones bilaterales entre su país y Kirguistán, durante una entrevista con el presidente Bakíyev.

A partir de la desintegración de la Unión Soviética, EE. UU. centró su atención en las ex-repúblicas soviéticas, entre ellas Ucrania, Georgia y Kirguistán, con el pretexto de "combatir el terrorismo".

Cohn-Bendit deplora els abusos sexuals al seu col.legi

L'eurodiputat Daniel Cohn-Bendit, ha condemnat els abusos sexuals contra els estudiants del seu antic col·legi Odenwald (Alemanya Occidental). Cohn-Bendit, de 64 anys, líder dels Verds al Parlament Europeu, ha lamentat el fet que els mestres en aquesta escola laica, associada a la UNESCO, hagin abusat de la filosofia de la institució, que advoca per "una moral sexual llibertària", per "abusar sexualment" dels estudiants.

La direcció de l'escola ha reconegut recentment abusos sexuals contra 50 a 100 estudiants per, com a mínim, quatre professors, entre els anys 1970 i 1980.

Cohn-Bendit, que va ser alumne de la institució des del 1958 al 1965, abans de convertir-se en un dels animadors del moviment estudiantil de protesta el 1968, va advocar per una moral sexual libertària, argumentant que les normes "repressives", abans del 1968 havien fet "mal".

Però, va afegir, cal saber imposar els límits: "És just donar als nens i els adolescents la seva pròpia forma de sexualitat, però el fet que adults imposin les seves normes als nens sota aspectes llibertaris, fins i tot està en contra de l'emancipació", va dir Cohn-Bendit, al mitjà.

Pel que fa als seus comentaris, en un llibre publicat el 1975, sobre les relacions sexuals entre nens i adults, va dir que les havia escrit llavors en un esperit de "provocació" que avui dia està superat.

Cohn-Bendit déplore les abus sexuels dans son ancien collège

Le député européen Daniel Cohn-Bendit a condamné les abus sexuels d'élèves dans son ancienne collège d'Odenwald (ouest de l'Allemagne), dans une interview à paraître jeudi dans l'hebdomadaire allemand Die Zeit.

M. Cohn-Bendit, 64 ans, un des chefs de file des Verts au parlement européen, a notamment déploré le fait que des professeurs de cette école non religieuse, associée à l'Unesco, ait abusé de la philosophie de l'établissement qui prône "une morale sexuelle libertaire" pour "abuser sexuellement" d'élèves.

La direction de l'école a récemment reconnu des sévices sexuels à l'encontre de 50 à 100 élèves par au moins quatre professeurs dans les années 1970 et 1980.

M. Cohn-Bendit, qui a été élève de l'établissement de 1958 à 1965 avant de devenir un des animateurs du mouvement contestataire étudiant en 1968, a plaidé pour une morale sexuelle libertaire, affirmant que les normes "répressives" d'avant 1968 avaient fait "des dégâts".

Mais, a-t-il ajouté, il faut savoir imposer des limites.

"Il est juste d'accorder aux enfants et aux adolescents leur propre forme de sexualité, mais le fait pour des adultes d'imposer aux enfants leur normes sexuelles sous des aspects libertaires va à l'encontre même de l'émancipation", a déclaré M. Cohn-Bendit au journal.

Concernant ses propos, dans un livre publié en 1975, sur des relations sexuelles entre enfants et adultes, il a affirmé qu'il avait écrit à l'époque dans un esprit de "provocation" qui est aujourd'hui dépassé.

ATTAC: En perill les pensions públiques?

Nou llibre d'ATTAC: Estan en perill les pensions públiques? Les preguntes que tothom ens fem. Les respostes que sempre ens amaguen, escrit pels professors Vicenç Navarro, Juan Torres López i Alberto Garzón Espinosa. Perque no ens prenguin el pel amb demagògies.

Per llegir-lo en xarxa i/o baixar-lo en PDF: "Están en peligro las pensiones públicas?"

Hondures: Prebendes pels golpistes

El general Romeo Vásquez Velásquez, qui va participar en el cop d'Estat contra el president Manuel Zelaya el juny passat, va fer jurament ahir com a gerent de l'Empresa Hondurenya de Telecomunicacions (Hondutel). Al jurament del càrrec Vásquez va dir que estava: "Llest per a servir al país des de qualsevol posició, i agraïm la confiança que té el president (Porfirio Lobo Sosa) a assignar aquesta gran responsabilitat, que es converteix en un gran repte".

Vásquez Velázquez era cap de l'Estat Major Conjunt de les Forces Armades quan es va produir el cop d'Estat contra Zelaya, i va deixar el càrrec el febrer passat, quan Lobo Sosa va nomenar el general Carlos Antonio Cuéllar com el seu substitut.

El militar va fer el jurament davant el ministre de Finances, William Chon Wong, com a president de la junta directiva de Hondutel. Lobo Sosa, que va assumir el poder el 27 de gener passat, va completar amb aquest nomenament tot el seu gabinet.

El general Romeo Vásquez Velásquez, quien participó en el golpe de Estado contra el presidente Manuel Zelaya en junio pasado, fue juramentado hoy como gerente de la Empresa Hondureña de Telecomunicaciones (Hondutel).

Al ser juramentado en el cargo, Vásquez dijo estar "listo para servir al país desde cualquier posición, agradecemos la confianza que tiene el presidente (Porfirio Lobo Sosa) en asignarnos esta gran responsabilidad, que se convierte en un gran reto".

Vásquez Velásquez era jefe del Estado Mayor Conjunto de las Fuerzas Armadas cuando se produjo el golpe de Estado contra Zelaya, y dejó el cargo en febrero pasado, cuando Lobo Sosa nombró al general Carlos Antonio Cuéllar como su sustituto.

El militar fue juramentado por el ministro de Finanzas, William Chon Wong, como presidente de la junta directiva de Hondutel.

Lobo Sosa, quien asumió el poder el 27 de enero pasado, completó con ese nombramiento todo su gabinete.

Europa té 180 guantànamos

Representants d'organitzacions socials i migratòries es van reunir davant de l'ambaixada d'Itàlia a Lima, per protestar contra les violacions als drets dels emigrants i els abusos de la major part dels països de la Unió Europea. La Unió Europea té actualment 180 presons per a la detenció d'immigrants irregulars.
El tractament atorgat, als prop de 100.000 presoners, és inhumà, tot i que l'únic delicte sigui la irregularitat en els documents. L'any 2008, el Consell Europeu va aprovar mesures que violen les normes internacionals i estableixen legislació, tribunals i presó per als immigrants irregulars.

L'acte va ser convocat pel Comitè d'Peruans a l'Exterior i per la Coordinadora Polític-Social per reclamar respecte als drets fonamentals dels migrants i denunciar l'enduriment de les polítiques contràries a la migració.

Segons informacions del Comunicat, signat per les organitzacions participants de la manifestació, la Unió Europea té actualment 180 presons per a la detenció dels immigrants irregulars.

La manifestació també va permetre als membres d'organitzacions socials i migratòries conèixer-se, intercanviar informacions, enfortir la lluita pels drets de tots els migrants, i denunciar els delictes migratoris europeus. L'acte també va recolzar les manifestacions de migrants que es van realitzar recentment a Espanya, Itàlia, Grècia i França.

En Europa hay 180 prisiones donde los migrantes reciben tratos inhumanos

Este lunes, representantes de organizaciones sociales y migratorias se reunieron frente a la embajada de Italia en esta capital, para protestar contra las violaciones a los derechos de los migrantes y los abusos de la mayor parte de los países de la Unión Europea.

El acto fue convocado por el Comité de Peruanos en el Exterior y por la Coordinadora Político-Social para reclamar respeto a los derechos fundamentales de los migrantes y denunciar el endurecimiento de las políticas contrarias a la migración. En el año 2008, el Consejo Europeo aprobó medidas que violan las normas internacionales y establecen legislación, tribunales y prisión para los inmigrantes irregulares.

Según informaciones del Comunicado firmado por las organizaciones participantes de la manifestación, la Unión Europea tiene actualmente 180 prisiones para la detención de los inmigrantes irregulares. El tratamiento otorgado a los cerca de 100 000 aprehendidos es inhumano, aunque el único delito sea la irregularidad en los documentos.

La manifestación también permitió a los miembros de organizaciones sociales y migratorias conocerse, intercambiar informaciones, fortalecer la lucha por los derechos de todos los migrantes, y denunciar los delitos migratorios europeos. El acto también apoyó las manifestaciones de migrantes que se realizaron recientemente en España, Italia, Grecia y Francia.

Karzai: Amnistia pels crims de guerra

L'organització defensora dels drets humans Human Rights Watch (HRW) ha demanat al president de l'Afganistan, Hamid Karzai, i al seu Govern, la revocació d'una llei aprovada el 2007 que concedeix amnistia a autors de crims de guerra i contra la humanitat. Aquesta mesura, que segons HRW ja ha estat publicada oficialment, permet que els que van cometre atrocitats quedin sense càstig, a més que entra en vigor "malgrat les repetides promeses de Karzai que no ho permetria".

"Els afganesos no confien en el seu govern perquè suposats criminals de guerra i violadors dels drets humans mantenen posicions de poder", ha afirmat el director de HRW per a Àsia, Brad Adams, mitjançant un comunicat de premsa.

El Parlament afganès va aprovar el 2007 la llei de reconciliació i estabilitat nacional amb el suport d'alguns "senyors de la guerra" i els seus seguidors. La llei prohibeix als tribunals jutjar individus responsables de violar els drets humans durant dècades en aquest país.

Aquesta llei d'amnistia beneficia els qui van cometre aquests delictes abans de desembre de 2001, i quan es va aprovar va comptar amb l'oposició i les crítiques de Nacions Unides i nombrosos països.

HRW ha recordat el seu suport a la declaració d'un grup afganès que reuneix 24 organitzacions civils d'aquest país que demana la revocació d'aquesta llei, i que subratlla que el requisit per a una veritable pau i reconciliació és "l'assumpció de responsabilitats, i no l'amnèsia, d'actuals i passats delictes ".
Tres dècades de conflicte afganès

HRW subratlla que durant les tres dècades que dura el conflicte afganès s'han comès nombrosos i seriosos abusos dels drets humans per part de la majoria dels grups polítics i ètnics d'aquest país, així com per execucions extrajudicials, desaparicions forçades i abusos sexuals com arma de guerra.

"El president (Karzai), en persona, em va prometre dues vegades que no firmaria la llei", ha assegurat la integrant de la Comissió Afganesa Independent dels Drets Humans (AIHRC), Sima Samar, que ha assenyalat que altres grups afganesos de la societat civil també van rebre garanties i promeses similars del mandatari.

HRW assenyala que no se sap amb exactitud quan Karzai va donar el vistiplau definitiu a aquesta llei i es va publicar al diari oficial del país asiàtic, encara que diverses organitzacions van rebre el gener de 2010 còpies impreses de la legislació.

"Karzai ha d'explicar per què està protegint els que van causar tant dolor als afganesos i per què la seva relació amb els senyors de la guerra és més important que la seva obligació de protegir els drets dels afganesos", ha subratllat Adams.

La preocupació de HRW és que aquesta llei serveixi per donar immunitat judicial a la insurgència i als talibans que van cometre crims de guerra, ja que s'hi assenyala que els que estiguin involucrats en activitats hostils rebran immunitat si acorden la reconciliació amb el govern.

"Aquesta llei és una invitació a la violació dels drets humans. Permet als comandants insurgents cometre assassinats massius i per alliberar-se només han d'unir-se al govern i renunciar a la violència, així se'ls perdonen tots els seus delictes passats, incloent-hi els crims contra la humanitat", ha afegit el director de HRW per a Àsia.

La organización defensora de los derechos humanos Human Rights Watch (HRW) ha pedido al presidente de Afganistán, Hamid Karzai, y a su Gobierno, la revocación de una ley aprobada en 2007 que concede amnistía a autores de crímenes de guerra y contra la humanidad.

Esa medida, según HRW, que ya ha sido publicada oficialmente en Afganistán permite que quienes cometieron esas atrocidades queden sin castigo, además de que entra en vigor "pese a las repetidas promesas de Karzai de que no lo permitiría".

"Los afganos no confían en su gobierno porque supuestos criminales de guerra y violadores de los derechos humanos mantienen posiciones de poder", ha afirmado el director de HRW para Asia, Brad Adams, mediante un comunicado de prensa.

El Parlamento afgano aprobó en 2007 la ley de reconciliación y estabilidad nacional con el apoyo de algunos "señores de la guerra" y sus seguidores. La ley prohíbe a los tribunales juzgar a individuos responsables de violar los derechos humanos durante décadas en ese país.

Esa ley de amnistía beneficia a quienes cometieron esos delitos antes de diciembre de 2001, y cuando se aprobó contó con la oposición y las críticas de Naciones Unidas y numerosos países.

HRW ha recordado su apoyo a la declaración de un grupo afgano que reúne a 24 organizaciones civiles de ese país que pide la revocación de esa ley, y que subraya que el requisito para una verdadera paz y reconciliación es "la asunción de responsabilidades, y no la amnesia, de actuales y pasados delitos".
Tres décadas de conflicto afgano

HRW subraya que durante las tres décadas que dura el conflicto afgano se han cometido numerosos y serios abusos de los derechos humanos por parte de la mayoría de los grupos políticos y étnicos de ese país, así como por ejecuciones extrajudiciales, desapariciones forzadas y abusos sexuales como arma de guerra.

"El presidente (Karzai), en persona, me prometió dos veces que no firmaría la ley", ha asegurado la integrante de la Comisión Afgana Independiente de los Derechos Humanos (AIHRC), Sima Samar, que ha señalado que otros grupos afganos de la sociedad civil también recibieron garantías y promesas similares del mandatario.

HRW señala que no se sabe con exactitud cuando Karzai dio el visto bueno definitivo a esa ley y se publicó en el diario oficial del país asiático, aunque varias organizaciones recibieron en enero de 2010 copias impresas de la legislación.

"Karzai tiene que explicar por qué está protegiendo a quienes causaron tanto dolor a los afganos y por qué su relación con los señores de la guerra es más importante que su obligación de proteger los derechos de los afganos", ha subrayado Adams.

La preocupación de HRW es que esa ley sirva para dar inmunidad judicial a la insurgencia y a los talibanes que cometieron crímenes de guerra, ya que en ella se señala que quienes estén involucrados en actividades hostiles recibirán inmunidad si acuerdan la reconciliación con el gobierno.

"Esa ley es una invitación a la violación de los derechos humanos. Permite a los comandantes insurgentes cometer asesinatos masivos y para librarse sólo tienen que unirse al gobierno y renunciar a la violencia, así se les perdonan todos sus delitos pasados, incluyendo los crímenes contra la humanidad", ha agregado el director de HRW para Asia.