Marina Geli es compromet amb les associacions de malalts de Fibromiàlgia i SFC

La consellera de Sanitat, Marina Geli, ha arribat 12 minuts tard a la reunió, amb els representants de les associacions i organitzacions que defensen el compliment íntegre de la Resolució 203/VIII (Comissió Promotora de la ILP sobre Fibromialgia/Sìndrome de Fatiga Crónica, Federació Catalana per a la FM/SFC, Plataforma Familiars FM/SFC i Lliga SFC), quan els representants dels malats ja havien estat rebuts pel Dr. Argimón qui començà donant respostes vagues i passant fulla als deu punts molt concrets plantejats per la plataforma, 10 preguntes que es varen registrar en la passada (i accidentada) reunió de la Comissió de Seguiment. Davant la situació, la plataforma s'ha negat a discutir res sense la presència de la consellera.

Arribada a la fí, na Marina Geli "ha fet un discurs polític i ha dit que a les 8 s'en aniria"; al que se l'hi ha respost que, si ella s'en anava, havia de deixar clar abans el compromís de compliment de les propostes doncs, desprès d'ella, abandonarien la reunió els convocats, que no volien sentir discursos ni excuses sinó un compromis ferm i clar: "Dos anys sense respostes concretes ni fer res de res, són prou"- ha manifestat la portaveu dels malalts, Àngels Martínez Castells".
Desprès de plantejades aquestes deu questions, la consellera s'ha compromès a engegar inmediatament la Comissió paritària de seguiment, representada pels tres sectors implicats: malalts, hospitals i centres assistencials i administració, a les set regions sanitàries (ara 17), sobre el compliment de la resolució 203/VIII, aprovada pel Parlament al 2008 i encara sense aplicar. El seguiment de la comissió i les seves conclusions deuran concloure al mes d'agost.
Les 10 qüestions, que la consellera s'ha compromès a resoldre, es resumeixen en els punts clau de la Resolució, que són considerats com a totalment vinculats: Atenció digne i de qualitat en uns terminis "humans" (90 díes màxim); formació i investigació, des de l'atenció primària fins a les unitats especialitzades, formades per equips multidisciplinaris (amb especialistes de pediatria i on s'elaborin informes per donar suport a les persones malaltes que s'hagin de presentar davant l'ICAM).
Aquestes són, detallades, les 10 preguntes:
1.- El desconeixement social i mèdic sobre aquestes patologies i les problemàtiques que comporten, segueix essent encara el principal problema. És necessari que el Govern de la Generalitat faci un veritable esforç per tal de que es faci una campanya de sensibilització, que doni una imatge real d’aquestes patologies. Tenen prevista alguna campanya de sensibilització social en aquest sentit?

2.- Continuen arribant queixes sobre les deficiències en les derivacions des de l’EAP a les Unitats Hospitalàries Especialitzades (UHE), tant pel desconeixement que tenen els metges de primària sobre a on poden derivar els afectats, com, fins i tot, pel desconeixement generalitzat de que aquestes UHE existeixin. Quan es desplegaran del tot, i en els termes que marca la Resolució, les UHE per tot Catalunya?

3.- Ens consta que encara no s’han obert totes les UHE que es consideraven necessàries segons la Resolució, i que les que teòricament ho han fet no estan dotades d’equips mèdics multidisciplinaris, com recomanen tos els experts. A dia d’avui quines unitats disposen de metge internista i quines de pediatre? Està estudiant Catsalut la conveniència d’incloure viròlegs o retroviròlegs en aquests equips multidisciplinaris?

4.- Segons la resolució, per a accedir a les UHE els malalts de FM o SFC no poden romandre més de noranta dies en espera. Les poques unitats de les que tenim coneixement que existeixen, segueixen totes molt per sobre d’aquesta premissa. Quan pensen reduir les llistes d’espera?

5.- Sobre el funcionament d’aquestes unitats, una de les queixes més recurrents és que aquestes gairebé no emeten diagnòstics de Síndrome de Fatiga Crònica, i que gairebé tothom rep únicament diagnòstic de Fibromiàlgia, fins i tot persones que ja tenien diagnòstics clars anteriors en l’altre sentit. Poden donar una resposta satisfactòria al respecte?

6.- Donat que la immensa majoria dels malalts se’ls tracta exclusivament amb antidepressius, es fa palès que segueix havent-hi una importantíssima manca de qualitat formativa en l’àmbit dels professionals mèdics. Desprès de les crítiques i propostes que varem fer en el Parlament de Catalunya davant la Comissió de Salut, han rectificat en la orientació i contingut de la formació que imparteixen des del Departament?

7.- En quan a la promoció de la recerca, el Departament de Salut està promovent o finançant algun estudi o alguna línea d'investigació, relacionat directament amb la Fibromiàlgia o el Síndrome de Fatiga Crònica, tant per tal d'esbrinar si els malalts de SFC a Catalunya tenen el XMRV com per a la resta de línees d'investigació que estan obertes (disfunció mitocondrial, afectació cardíaca, disfunció immunològica, NK, carregues virals, disfunció en l’eix hipotalàmic-hipofisari-adrenal (HHA), etc)? En quin laboratori es fa i qui ho dirigeix? En aquest sentit, les unitats d’excel•lència han pres alguna mesura o estant preparant alguna mena d'estudi que repliqui lo publicat per la revista Science el 9 d'octubre de 2009? El Departament ha concedit a aquestes unitats finançament per tal de tirar endavant aquests estudis?

8.- Els metges de l’ICAM han rebut ja la formació especifica per tal de poder fer una avaluació mèdica correcte, i es disposa ja de la certificació corresponent de que s’ha a dut a terme aquesta formació? Sí és així, com és que encara no tenen en compte els informes mèdics que presenten els malalts ni el gran nombre de queixes respecte a les avaluacions de l’ICAM?

9.- Les persones afectades d’aquestes patologies, poden donar sang? És cert que els bancs de Sang de Catalunya tenen ordres de no agafar sang de gent afectada de FM/SFC? S'ha estudiat si la sang emmagatzemada esta infectada amb el retrovirus XMRV o s’ha pres alguna mesura en aquest sentit?

10.- Tenim excel•lents laboratoris a Catalunya i Espanya (la majoria pagats amb els impostos de la ciutadania) que fan un gran treball amb el retrovirus VIH i en els quals es pot treballar i investigar el retrovirus relacionat amb la SFC, l'XMRV. Es pensa fer en aquests laboratoris investigació en el retrovirus XMRV?

Alemanya: Creix l'escàndol pels abusos sexuals de l'ordre jesuïta germana

Creix l'escàndol i el debat públic pels abusos sexuals comesos per sacerdots catòlics entre els anys 70 i 80. L'ex pare jesuïta Wolgang S. ha reconegut les acusacions i s'ha disculpat públicament des de Xile, on resideix. Els casos d'abusos sexuals a l'Església Catòlica germana arribarien ja a un nombre de tres xifres. (A la portada: "Els hipócrites")
Les víctimes dels abusos sexuals, destapats a l'elitista escola jesuïta berlinesa Canisius Kollege, podrien ascendir a més de 100, segons va declarar el Pare Klaus Mertes, actual rector de la institució. Mertes es va mostrar obert a la indemnització financera de les víctimes, a través d'un procediment similar al seguit per institucions religioses americanes recentment involucrades en escàndols similars. (I les irlandeses, en mig d'un escàndol més gran encara i amb la complicitat de les autoritats policials i polítiques irlandeses que ho van intentar amagar!).

El sacerdot va fer públic l'escàndol el gener de 2010, en enviar una carta de disculpa a antics alumnes de les promocions implicades i trucar a "trencar el silenci" mantingut fins ara per la institució. El rector del Canisius va revelar així informes sobre abusos sexuals "sistemàtics" de dos pares jesuïtes al Canisius Kollege en les dècades dels 70 i 80.


Pare Klaus Mertes, Director de l'Canisius-Kollege a Berlín: "Trencar el silenci"

Tot i haver rebut denúncies dels propis alumnes, les autoritats de l'ordre havien amagat els fets, traslladat als sacerdots implicats i permès amb això que es repetissin els abusos en altres institucions.

Unes 30 persones afectades han contactat fins al moment a l'advocada Ursula Raue, encarregada per l'ordre jesuïta per aclarir els fets. L'advocada berlinesa Manuela Groll, que representa a diverses de les víctimes, va corroborar l'estimat de Mertes: "cada dia em presenten més casos", va dir al Berliner Zeitung, "fa molt que partim d'un total de víctimes que arriba a les tres xifres" .

Als casos berlinesos s'han sumat, durant les investigacions, casos d'altres escoles jesuïtes a Hamburg, Bonn i la Selva Negra. Encara que, segons informacions de la fiscalia, els delictes han prescrit (els delictes d'abús sexual prescriuen a Alemanya 10 anys després de la majoria d'edat dels abusats). Una raó per la qual la ministra de Justícia de l'Estat de Baviera ha demanat una reforma jurídica que augmenti a 30 anys el temps de prescripció del delicte per violació sexual.

Groll considera que moltes víctimes refusen presentar-se davant l'advocada, encarregada i pagada per l'ordre jesuïta, per considerar-la parcial. El rector Mertes, però, va assegurar la seva confiança en Raue, a qui considera independent.

Les víctimes

S'incrementen denúncies de víctimes d'abusos sexuals, després de fer públics els casos del Canisius-Kollege.
Mertes s'havia enfrontat als rumors sobre abusos sexuals en el Canisius des que va arribar a l'escola el 1994. Des de llavors va el.ludir el tema insistentment en les trobades anuals amb titulats, fins que va començar a rebre per escrit revelacions de les víctimes en 2006.

El director del Col.legi Canisius va informar a la cúpula de l'ordre i al Vaticà a Roma. Mertes va aconseguir que es contractés una advocada independent per aclarir les denúncies i va escriure a tots aquells que van estudiar al Canisius entre 1975 i 1985, per demanar la seva col.laboració en l'aclariment públic dels delictes.

En una entrevista amb el diari Sueddeutsche Zeitung sota el pseudònim de "Hartmut Walter", una de les víctimes ha descrit l'abús de que va ser objecte entre 1975 i 1978 al soterrani de l'escola. Es tracta d'un mestre que gaudia de la confiança i estimació dels alumnes pel seu tracte familiar. "Walter" va haver de respondre preguntes íntimes el sacerdot i autocomplaer-se davant dels seus ulls: "Em vaig sentir extremadament sol i brut", recorda.

Els victimaris

Al costat d'altres set alumnes de l'escola jesuïta berlinesa, Hartmut Walter va denunciar per escrit l'abús sexual davant les autoritats del Canisius Kollege el 1981, però mai va rebre resposta.

Entre els implicats hi ha l'ex pare jesuïta i professor d'esport Wolgang S. (de 65 anys), que ha reconegut les acusacions i s'ha disculpat públicament des de Xile, on resideix actualment. Wolfgang S. assegura haver informat sobre els abusos als seus superiors, en marxar a Sud-amèrica el 1985 i retirar-se de l'ordre per contraure matrimoni el 1992, però tampoc aleshores es va produir una reacció de l'església.

Almenys dos sacerdots i antics mestres del Canisius-Kollege han estat implicats. El segon implicat, l'antic professor de Religió Peter R. (de 69 anys), viu avui retirat a Berlín i ha negat les acusacions. Els dos religiosos van estar barrejats en assumptes polèmics que involucraven a nens i joves en tots els centres on es van ocupar, però mai van patir conseqüències per això. Un tercer religiós va ser acusat a inicis de febrer. Davant l'increment de les denúncies no es descarta que apareguin nous sacerdots inculpats.

El celibat a debat

Enmig de l'escàndol, creix el debat sobre la promesa dels sacerdots catòlics de sotmetre's a la solteria i la castedat sexual. El tema és controvertit a Alemanya, ja que més d'un 80 per cent dels catòlics alemanys considera que als seus sacerdots hauria de permetre-se'ls matrimoni.

"El sentit profund del celibat rau en ser conscients d'on ubicar el centre de la mateixa enyorança, que no està a la companyia concreta sinó en l'enyorança per Déu, que un tracta de mantenir desperta", aclareix Hansjörg Günter, Director del Seminari Sacerdotal de l'Arquebisbat de Berlín.

Però el celibat podria ser responsable, en part, de les conductes sexuals desviades dels sacerdots, consideren seus opositors: "Per descomptat que tots accepten que el celibat com a tal no és la causa, però pot ser que algunes persones amb determinades dificultats, inhibicions i fixacions, se sentin atrets per aquesta forma de vida i es converteixin en contraventors", opina el bisbe auxiliar de Hamburg Hans-Jochen Jaschke.

No es coneix, però, cap investigació científica que demostri el vincle entre celibat i abús sexual de menors, o que permeti reconèixer la pedofília com un fenomen específic de l'Església, assegura Hartmut Bosinski, Professor de Sexologia a la Universitat de Kiel.

Reformes?

Tot i això, i davant el creixent escàndol del Canisius i altres col.legis catòlics alemanys, el moviment popular Wir sind Kirche (Nosaltres som Església) crida a eliminar tabús i reformar la institució eclesiàstica. Exigeix "reconèixer, d'una vegada, les causes profundes i estructurals" del problema. Aquestes estarien, per als reformistes catòlics, a "l'estricta moral sexual, una exageradament masculina imatge del sacerdot i les estructures extremadament autoritàries" de la institució eclesiàstica.

No hi haurà sortida al "abús de poder" que aquests abusos sexuals representen "sense una eliminació dels tabús en l'educació sexual i un canvi radical en la postura davant de la sexualitat humana", adverteixen els catòlics de Wir sind Kirche.

Crece escándalo por abusos sexuales en orden jesuita germana
Los casos de abusos sexuales en la Iglesia Católica germana alcanzarían un número de tres cifras.
Crece el escándalo y debate público por los abusos sexuales cometidos por sacerdotes católicos en años 70 y 80. El ex padre jesuita Wolgang S. reconoció las acusaciones y se disculpó públicamente desde Chile, donde reside.

Las víctimas del escándalo por abuso sexual destapado en el colegio jesuita berlinés Canisius Kolleg podrían ascender a más de 100 casos, declaró el Padre Klaus Mertes, actual rector de la institución, al diario Berliner Zeitung

Mertes se mostró abierto a la indemnización financiera de las víctimas, a través de un procedimiento similar al seguido por instituciones religiosas estadounidenses recientemente involucradas en escándalos similares.

El sacerdote hizo público el escándalo en enero de 2010, al enviar una carta de disculpa a antiguos alumnos de las promociones implicadas y llamar a "romper el silencio" mantenido hasta ahora por la institución. El rector del Canisius reveló así informes sobre abusos sexuales "sistemáticos" de dos padres jesuitas en el Canisius Kolleg en las décadas de los 70 y 80.

Padre Klaus Mertes, Director del Canisius-Kolleg en Berlín: "Romper el silencio"

A pesar de haber recibido denuncias de los propios alumnos, las autoridades de la orden habían ocultado los hechos, trasladado a los sacerdotes implicados y permitido con ello que se repitieran los abusos en otras instituciones.

Unas 30 personas afectadas han contactado hasta el momento a la abogada Ursula Raue, encargada por la orden jesuita para esclarecer los hechos. La abogada berlinesa Manuela Groll, que representa a varias de las víctimas, corroboró el estimado de Mertes: "cada día me presentan más casos", dijo al Berliner Zeitung, "hace mucho que parto de un total de víctimas que alcanza las tres cifras".

A los casos berlineses se han sumado, durante las investigaciones, casos de otras escuelas jesuitas en Hamburgo, Bonn y la Selva Negra. Aunque, según informaciones de la fiscalía, los delitos han prescrito (los delitos de abuso sexual prescriben en Alemania 10 años después de la mayoría de edad de los abusados). Una razón por la que la ministra de Justicia del Estado de Baviera ha pedido una reforma jurídica que aumente a 30 años el tiempo de prescripción del delito por violación sexual.

Groll considera que muchas víctimas rehúsan presentarse ante la abogada, encargada y pagada por la orden jesuita, por considerarla parcial. El rector Mertes, sin embargo, aseguró su confianza en Raue, a quien considera independiente.

Las víctimas

Se incrementan denuncias de víctimas de abusos sexuales, tras hacerse públicos los casos del Canisius-Kolleg.
Mertes se había enfrentado a los rumores sobre abusos sexuales en el Canisius desde su llegada al colegio en 1994. Desde entonces aludió el tema insistentemente en los encuentros anuales con egresados hasta que comenzó a recibir por escrito revelaciones de las víctimas en 2006.

El director del Colegio Canisius informó a la cúpula de la orden y al Vaticano en Roma. Mertes consiguió que se contratara una abogada independiente para esclarecer las denuncias y escribió a todos aquellos que estudiaron en Canisius entre 1975 y 1985, para solicitar su colaboración en el esclarecimiento público de los delitos.

En entrevista con el diario Sueddeutsche Zeitung bajo el pseudónimo de "Hartmut Walter", una de las víctimas ha descrito el abuso de que fue objeto entre 1975 y 1978 en el sótano del colegio. Se trata de un maestro que gozaba de la confianza y aprecio de los alumnos por su trato familiar. "Walter" tuvo que responder preguntas íntimas al sacerdote y autosatisfacerse frente a sus ojos: "Me sentí extremadamente solo y sucio", recuerda.

Los victimarios

Junto a otros siete egresados del colegio jesuita berlinés, Hartmut Walter denunció por escrito el abuso sexual ante las autoridades del Canisius Kolleg en 1981, pero nunca recibió respuesta.

Entre los implicados se halla el ex padre jesuita y profesor de deporte Wolgang S. (de 65 años), que ha reconocido las acusaciones y se ha disculpado públicamente desde Chile, donde reside actualmente. Wolfgang S. asegura haber informado sobre los abusos a sus superiores, al marcharse a Sudamérica en 1985 y retirarse de la orden para contraer matrimonio en 1992, pero tampoco entonces se produjo una reacción de la iglesia.

Al menos dos sacerdotes y antiguos maestros del Canisius-Kolleg han sido implicados. El segundo implicado, el antiguo profesor de Religión Peter R. (de 69 años), vive hoy retirado en Berlín y ha negado las acusaciones. Ambos religiosos estuvieron mezclados en asuntos polémicos que involucraban a niños y jóvenes en todos los centros donde se desempeñaron, pero nunca sufrieron consecuencias por ello. Un tercer religioso fue acusado a incios de febrero. Ante el incremento de las denuncias no se descarta que aparezcan nuevos sacerdotes inculpados.

El celibato a debate

En medio del escándalo, crece el debate sobre la promesa de los sacerdotes católicos de someterse a la soltería y la castidad sexual. El tema es controvertido en Alemania, pues más de un 80 por ciento de los católicos germanos considera que a sus sacerdotes debería permitírseles el matrimonio.

"El sentido profundo del celibato radica en ser conscientes de donde ubicar el centro de la propia añoranza, que no está en la compañía concreta sino en la añoranza por Dios, que uno trata de mantener despierta", aclara Hansjörg Günter, Director del Seminario Sacerdotal del Arzobispado de Berlín.

Pero el celibato podría ser responsable, en parte, de las conductas sexuales desviadas de los sacerdotes, consideran sus opositores: "Por supuesto que todos aceptan que el celibato como tal no es la causa, pero puede ser que algunas personas con determinadas dificultades, inhibiciones, fijaciones, se sientan atraídos por esta forma de vida y se conviertan en contraventores", opina el obispo auxiliar de Hamburgo Hans-Jochen Jaschke.

No se conoce, sin embargo, ninguna investigación científica que demuestre el vínculo entre celibato y abuso sexual de menores, o que permita reconocer la pedofilia como un fenómeno específico de la Iglesia, asegura Hartmut Bosinski, Profesor de Sexología en la Universidad de Kiel.

¿Reformas?

Aún así, y ante el creciente escándalo del Canisius y otros colegios católicos germanos, el movimiento popular Wir sind Kirche (Nosotros somos Iglesia) llama a eliminar tabúes y reformar la institución eclesiástica. Exige "reconocer, de una vez, las causas profundas y estructurales" del problema. Estas estarían, para los reformistas católicos, en "la estricta moral sexual, una exageradamente masculina imagen del sacerdote y las estructuras extremadamente autoritarias" de la institución eclesiástica.

No habrá salida al "abuso de poder" que estos abusos sexuales representan "sin una eliminación de los tabúes en la educación sexual y un cambio radical en la postura frente a la sexualidad humana", advierten los católicos de Wir sind Kirche.

Pel rebuig europeu al SWIFT, creix la distància entre la UE i els EUA

Des que al Parlament Europeu es va imposar el rebuig al lliurament de dades bancàries confidencials a les autoritats nord-americanes, Washington diu veure amenaçat el programa conjunt contra el terrorisme. Desconcert i exasperació: Això va ser el que va atiar el Parlament Europeu, entre els representants de l'administració Obama, quan va dir "No" a l'anomenat Acord SWIFT -que fa referència a les sigles en anglès de la Societat per a les Comunicacions Financeres interbancàries Internacionals- i, en conseqüència, "no" al lliurament de dades bancàries dels habitants de països europeus a les autoritats nord-americanes.
La secretària d'Estat, Hillary Clinton, va expressar el seu neguit amb tacte, assenyalant que les diferències d'opinions entre els Estats Units i Europa no podien evitar, però va ser ella mateixa qui va advertir al president Barack Obama sobre els riscos que correria el programa conjunt contra el terrorisme si els seus aliats a l'altra banda de l'Atlàntic es negaven a donar-hi suport, facilitant informació sobre els moviments de capital realitzats en el sistema financer europeu.

Una lluita desequilibrada

Els gestos diplomàtics dissimulen un gran disgust, tant a la secretaria d'Estat com en el Pentàgon, sobretot pel que fa a la participació europea en la guerra d'Afganistan, descrita fa mig any pel portaveu del ministeri de Defensa, Geoff Morell, com digna de ser "reforçada". De fet, la recent conferència sobre l'Afganistan realitzada a Londres només va intensificar la desil.lusió del Govern nord-americà.

Nova divisa a la Casa Blanca: els europeus, cadascun per separat

"Els combats a l'Afganistan són durs i el nombre de soldats nord-americans morts, molt alt". A la Casa Blanca tenen la impressió que aquestes paraules d'Obama dirigides als seus homòlegs europeus segueixen passant tan inadvertides com els crits d'atenció fets a Brussel.les pel seu Secretari de Defensa, Robert Gates, quan va demanar esforços més pronunciats per part de les forces de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN)(tot i que Espanya sí que ha enviat 503 soldats més, sempre sotmesa).

Dissimulant el disgust...

El 2009, el missatge d'Obama va arribar al Vell Continent amb claredat: "És temps que els Estats Units i Europa uneixin els seus esforços novament per poder fer front junts als reptes del segle XXI". Avui, tot just un any després d'haver estat anunciada, aquesta aliança transatlàntica, que suposadament permetria a ambdues parts negociar d'igual a igual i lluitar contra el terrorisme amb el mateix ímpetu, sembla haver caducat.

El president nord-americà sempre ha emfatitzat que Berlín, París i Brussel.les corren tant perill com Nova York o Washington de ser víctimes del terror internacional. "Per això", sostenia Obama, "els Estats d'Amèrica del Nord i Europa s'han d'associar per combatre a la xarxa d'Al-Qaida i els seus col.laboradors". Però, quan el combat en qüestió ha requerit accions concretes, Estats Units ha tingut la impressió que el bloc europeu, el seu gran aliat, eludeix els seus compromisos.

I apel.lant a una altra estratègia

En va es va pronunciar, el Govern nord-americà, per demanar que altres 10.000 soldats europeus fossin enviats a l'Afganistan aquest any. Ara la divisa de la Casa Blanca sembla ser: el que vulgui assolir victòries en els fronts de batalla haurà de negociar amb Governs europeus puntuals.

Amb Gran Bretanya, quan es tracti d'enviar tropes eficients a l'Afganistan, amb Alemanya, el més important mediador de cara a l'Iran, quan es tracti d'imposar sancions persuasives al Govern de Mahmud Ahmadinejad, i amb altres països europeus quan es necessiti vigilar les transferències bancàries internacionals.

Comptar amb el suport de països puntuals és més convenient que creure comptar amb el de la Unió Europea com a bloc. D'aquí que la cancel.lació de l'assistència de Barack Obama a la cimera europea-americana a Madrid només pugui ser descrita com conseqüent.

Crece la distancia entre la UE y EE.UU por el "Acuerdo SWIFT".

Desde que en el Parlamento Europeo se impuso el rechazo a la entrega de datos bancarios confidenciales a las autoridades estadounidenses, Washington dice ver amenazado el programa conjunto contra el terrorismo.

Desconcierto y exasperación. Eso fue lo que atizó el Parlamento Europeo entre los representantes de la administración Obama cuando dijo que “No” al llamado Acuerdo SWIFT –que alude a las siglas en inglés de la Sociedad para las Comunicaciones Financieras Interbancarias Internacionales– y, en consecuencia, “no” a la entrega de datos bancarios de los habitantes de países europeos a las autoridades estadounidenses.

La secretaria de Estado, Hillary Clinton, expresó su desazón con tacto, señalando que las diferencias de opiniones entre Estados Unidos y Europa no podían evitarse; pero fue ella misma quien advirtió al presidente Barack Obama sobre los riesgos que correría el programa conjunto contra el terrorismo si sus aliados al otro lado del Atlántico se negaban a apoyarlo, facilitándole información sobre los movimientos de capital realizados en el sistema financiero europeo.

Una lucha desequilibrada

Los gestos diplomáticos disimulan un gran disgusto, tanto en la secretaría de Estado como en el Pentágono, sobre todo en lo que concierne a la participación europea en la guerra de Afganistán, descrita hace medio año por el vocero del ministerio de Defensa, Geoff Morell, como digna de ser “reforzada”. De hecho, la reciente conferencia sobre Afganistán realizada en Londres sólo intensificó la desilusión del Gobierno estadounidense.

Nueva divisa en la Casa Blanca: los europeos, cada uno por separado.
“Los combates en Afganistán son duros y el número de soldados estadounidenses muertos, muy alto”. En la Casa Blanca tienen la impresión de que estas palabras de Obama dirigidas a sus homólogos europeos siguen pasando tan inadvertidas como los llamados de atención hechos a Bruselas por su Secretario de Defensa, Robert Gates, cuando ha solicitado esfuerzos más pronunciados por parte de las fuerzas de la Organización del Tratado del Atlántico Norte (OTAN).

Disimulando el disgusto…

En 2009, el mensaje de Obama llegó al Viejo Continente con claridad: “Es tiempo de que Estados Unidos y Europa aúnen sus esfuerzos nuevamente para poder hacer frente juntos a los retos del siglo XXI”. Hoy, apenas un año después de haber sido anunciada, esta alianza transatlántica, que supuestamente permitiría a ambas partes negociar de igual a igual y luchar contra el terrorismo con el mismo ímpetu, parece haber caducado.

El presidente estadounidense siempre ha enfatizado que Berlín, París y Bruselas corren tanto peligro como Nueva York o Washington de ser víctimas del terror internacional. “Por eso”, sostenía Obama, “los Estados de Norteamérica y Europa se han asociado para combatir a la red de Al Qaeda y sus colaboradores”. Pero, cuando el combate en cuestión ha requerido acciones concretas, Estados Unidos ha tenido la impresión de que el bloque europeo, su gran aliado, elude sus compromisos.

…Y apelando a otra estrategia

En vano se pronunció el Gobierno estadounidense para pedir que otros 10.000 soldados europeos fueran enviados a Afganistán este año (aunque España sí ha enviado 503 soldados más, siempre sumisa). Ahora la divisa de la Casa Blanca parece ser: el que quiera alcanzar victorias en los frentes de batalla tendrá que negociar con Gobiernos europeos puntuales.

Con Gran Bretaña, cuando se trate de enviar tropas eficientes a Afganistán; con Alemania, el más importante mediador de cara a Irán, cuando se trate de imponerle sanciones persuasivas al Gobierno de Mahmud Ahmadineyad; y con otros países europeos cuando se necesite vigilar las transferencias bancarias internacionales.

Contar con el respaldo de países puntuales es más conveniente que creer contar con el de la Unión Europea como bloque. De ahí que la cancelación de la asistencia de Barack Obama a la cumbre europea-estadounidense en Madrid sólo pueda ser descrita como consecuente.

Sri Lanka perdrà beneficis arancelaris per crims contra els tàmils

Les Nacions de la Unió Europea han decidit avui retirar els beneficis comercials preferencials a Sri Lanka, a causa de deficiències importants en matèria de drets humans, ha anunciat la Comissió Europea. La decisió s'ha produit després d'una investigació exhaustiva, identificant deficiències importants en l'execució a Sri Lanka de les tres convencions de drets humans de l'ONU, segons ha anunciat la comissió en un comunicat. La suspensió del SPG (Sistema de Preferències Generalitzades Plus) els beneficis no tindran efecte durant sis mesos, donant a Sri Lanka temps extra per resoldre els problemes detectats, afegí l'executiu de la UE.

"M'agradaria fer èmfasi en que espero que Sri Lanka se senti amb nosaltres, en els propers sis mesos, per tal d'acordar un conjunt de mesures que donin lloc a un ràpid progrés, demostrable i sostenible, en relació amb les deficiències dels drets humans que hem identificat", digué el nou comissari europeu de Comerç, Karel De Gucht.
L'esquema del SGP de la Unió Europea dóna a 16 nacions pobres un accés preferencial al bloc comercial a canvi de compromisos estrictes en una àmplia varietat de drets i qüestions socials.
La línia dura del govern de Sri Lanka s'ha enfrontat a crítiques gairebé constants en els darrers anys degut a la forma en què ha dut a terme la guerra contra els rebels Tigres Tàmils.
Les forces del Govern han estat acusades d'una sèrie de violacions de drets entre ells l'assassinat indiscriminat de milers de civils tàmils, l'assassinat de treballadors humanitaris i l'execució de rebels rendits.
Sri Lanka, té uns guanys d'uns 150 milions de dòlars anuals a causa dels aranzels preferencials, d'acord amb les estimacions del comerç.
La indústria de la confecció de l'illa és el principal beneficiari,utilitzant les exempcions d'impostos per vendre als minoristes dels principals carrers d'Europa.

European Union nations decided Monday to withdraw preferential trade benefits from Sri Lanka due to "significant shortcomings" on human rights issues, the EU Commission announced.

The decision came after an "exhaustive investigation... identified significant shortcomings in respect of Sri Lanka's implementation of three UN human rights conventions," the commission said in a statement.

The suspension of the GSP (Generalised System of Preferences plus) benefits will not take effect for six months "giving Sri Lanka extra time to address the problems identified," the EU executive added.

"I would like to emphasise that I hope Sri Lanka will sit with us over the next six months in order to agree upon a set of measures that will result in rapid, demonstrable and sustainable progress in relation to the human rights shortcomings we have identified," said new EU Trade Commissioner Karel De Gucht.

The European Union's GSP scheme gives 16 poor nations preferential access to the trading bloc in return for following strict commitments on a wide variety of social and rights issues.

Sri Lanka's hawkish government has faced almost constant criticism over the past several years because of the way it has conducted a war against Tamil Tiger rebels.

Government forces have been accused of a host of rights violations including the indiscriminate killing of thousands of Tamil civilians, the murder of aid workers and the execution of surrendering rebels.

Sri Lanka gains about 150 million dollars annually due to preferential tariffs, according to trade estimates.

The island's clothing industry is the main beneficiary, using the tax breaks to sell to high street retailers in Europe.

Aznar va pagar 2'3 milions de dólars, de fons públics, per ser condecorat per Bush

Aznar hauria utilitzat fons públics amb l'objectiu de ser condecorat per Bush. Pocs abans de deixar la presidència del Govern espanyol, el consell de ministres va signar un contracte amb un lobby nord-americà, per 2'3 milions de dòlars, que l'havia d'ajudar a rebre la Medalla d'Or del Congrés dels Estats Units.
El Govern espanyol s'hauria gastat 2'3 milions de dòlars el 2004, amb l'objectiu que l'aleshores president de l'executiu, José María Aznar, fos condecorat amb la Medalla d'Or del Congrés dels Estats Units, suposadament com a premi a la fidelitat del polític conservador a George W. Bush. El Tribunal de Comptes acaba d'obrir una investigació per conèixer com Aznar s'hauria gastat fons públics per promocionar-se als Estats Units amb la intenció d'aconseguir l'esmentada medalla, un objectiu que no va assolir.

El consell de ministres va aprovar el 26 de desembre de 2003 un contracte de 2,3 milions de dòlars amb l'empresa Piper Rudnick, avui anomenada DLA Piper, un potent lobby conservador. En principi, l'objectiu oficial de l'acord era "assistir el Govern d'Espanya en la promoció de relacions més pròximes amb els Estats Units". Però, a l'hora de la veritat, el gran beneficiat de tot plegat era el mateix Aznar, que al cap de poc temps de signar-se l'acord ja apareixia en la llista d'oradors exclusius de les principals agències especialitzades dels Estats Units, amb uns honoraris de més de 30.000 euros per xerrada.

Un dels assumptes que també vol investigar el Tribunal de Comptes és on van anar a parar els 300.000 dòlars de diferència entre el que va aprovar el consell de ministres i el que va cobrar finalment DLA Piper. A la factura de la companyia, s'assegura que els seus lobbistes van ajudar amb una resolució que autoritzava la concessió de l'esmentada medalla a Aznar. Sembla clar, però, que amb això no n'hi va haver prou perquè el president d'honor del PP se sortís amb la seva.

“Pere Ardiaca. Materials per a una biografia” es presentarà divendres, 19 de febrer

Divendres 19 de febrer a les 19h tindrà lloc la presentació de la publicació: “Pere Ardiaca. Materials per a una biografia”, al Centre Cívic Pati Llimona, ubicat al carrer de Regomir, 3 (entrada per Carrer Ciutat). Intervindran: José Luís Martín Ramos, Catedràtic d’Història Contemporània de la UAB; Giame Pala, Doctor en Història per l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicenç Vives de la UPF; Manuel Moreno, Responsable de l’Àrea d’Història de la Fundació Pere Ardiaca.
Presenta: Mercè Civit, Portaveu d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) i Diputada al Parlament de Catalunya per ICV-EUiA.
Organitza: Fundació Pere Ardiaca

23F - Manifestacions contra la jubilació als 67

Manifestacions contra la proposta de retardar l'edat de jubilació: dimarts, 23 de febrer, CCOO de Catalunya convoca, amb la UGT, manifestacions unitàries per protestar per una de les mesures aprovades pel Consell de Ministres del Govern espanyol, el divendres 29 de gener: la d'endarrerir l'edat legal de jubilació als 67 anys. Les manifestacions tindran lloc el dia 23 de febrer a les següents poblacions:
Barcelona (18'00h a la Plaça Urquinaona). Lleida (18'30h a l'avinguda Catalunya, 2-seu de CCOO-). Girona (18'00h, Plaça de la Independència). Tarragona (19'00h a la Rambla Nova-estàtua dels Despullats-). Tortosa (19'30h, CAP del Temple).

El pastís de les pensions
Joan Josep Nuet. Senador d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA).
Les pensions públiques del nostre país poden abordar-se des de dos punts de vista. En primer lloc, el del treballador o treballadora que desitja que els esforços fiscals de tota la seva vida li permetin gaudir d’una pensió digna per viure una tercera edat en plenitud. Aquesta persona confia en el sistema públic de pensions que, al costat de l’ensenyament i el sistema de salut públics, més les ajudes i els serveis públics a la dependència, conformen el pilars bàsics del sistema de benestar del nostre país.
L’altre punt de vista és el dels bancs, les caixes, les asseguradores i, en general, les polítiques neoliberals, que veuen el sistema públic de pensions com un impediment al seu negoci. Volen que les pensions públiques disminueixin (per això proposen rebaixar les aportacions empresarials a la Seguretat Social i de cap manera fer contribucions dels Pressupostos de l’Estat a les mateixes) per esdevenir assistencials i obligar (fins i tot per llei) a contractar pensions privades si es vol gaudir d’una pensió digna.

El debat no és treballar més (fins els 67 anys o més) perquè paguin els treballadors i les treballadores la sortida de la crisi, sinó treballar menys (escurçar l’edat de jubilació i reduir la jornada laboral) per a treballar tothom i reduir l’atur. Així la crisi la pagarien els que la van crear.

Cap a on volem que vagi el món, cap a la barbàrie o cap a l’esquerra?

Espanya ha reconegut al nou president hondureny, Porfirio Lobo, que viatjarà a la cimera de Madrid

Espanya ha reconegut el nou president hondureny, Porfirio Lobo, qui viatjarà a Madrid per participar al maig a la cimera entre la Unió Europea (UE) i Amèrica Llatina, ha indicat avui dilluns el ministre espanyol d'Afers Exteriors, Miguel Ángel Moratinos.
"Sí, hi ha hagut una visita del secretari d'Estat per a Iberoamèrica a Tegucigalpa i s'ha entrevistat, amb tota publicitat i transparència, amb el nou president Lobo; crec que Espanya ha reconegut el president Lobo i a la seva nova etapa política", va declarar Moratinos en una conferència.
"El president Lobo estarà en principi a Madrid" en la cimera entre la UE, Amèrica Llatina i el Carib al maig, ha afegit.

El secretari d'Estat espanyol per a Iberoamèrica, Juan Pablo de Laiglesia, va visitar la setmana passada diversos països centreamericans i va expressar el suport de la UE al nou govern d'Hondures i Panamà, que vol sumar-se a un Acord d'Associació entre l'istme i el bloc europeu , la firma està prevista al maig durant la cimera de Madrid.

España reconoció al "gobierno" de Porfirio Lobo, quien viajará a cumbre.
España reconoció al nuevo presidente hondureño, Porfirio Lobo, quien viajará a Madrid para participar en mayo en la cumbre entre la Unión Europea (UE) y América Latina, indicó este lunes el ministro español de Asuntos Exteriores, Miguel Angel Moratinos.

"Sí, ha habido una visita del secretario de Estado para Iberoamérica a Tegucigalpa y se ha entrevistado con toda publicidad y transparencia con el nuevo presidente Lobo, creo que España ha reconocido al presidente Lobo y a su nueva andadura política", declaró Moratinos en una conferencia.

"El presidente Lobo estará en principio en Madrid" en la cumbre entre la UE, América Latina y el Caribe en mayo, añadió.

El secretario de Estado español para Iberoamérica, Juan Pablo de Laiglesia, visitó la semana pasada varios países centroamericanos y expresó el apoyo de la UE al nuevo gobierno de Honduras y a Panamá, que quiere sumarse a un Acuerdo de Asociación entre el istmo y el bloque europeo, cuya firma está prevista en mayo durante la cumbre de Madrid.

El fiscal demana presó per exdirigents d'Unió pel cas Pallerols

El fiscal sol·licita condemnes que van dels 7 als 11 anys de reclusió per Fidel Pallerols, l'exsecretari general dels democratacristians Vicenç Gavaldà, el seu germà Lluís i Santiago Vallvé, entre d'altres. El partit de Duran i Lleida s'hauria finançat irregularment mitjançant les subvencions a cursos ocupacionals contractats pel departament de Treball.
El cas Pallerols, l'escàndol dels suposats falsos cursos de formació contractats per la conselleria de Treball amb què presumptament es recollien diners per finançar Unió Democràtica de Catalunya (UDC), pot tenir conseqüències greus per a diversos exdirigents de la formació presidida per Josep Antoni Duran i Lleida.


Segons informa El Periódico en la seva edició digital, el fiscal implica UDC en aquest escàndol en declarar-lo responsable civil subsidiari en l'escrit de qualificació provisional previ al judici. En el mateix escrit, el fiscal demana penes de presó per a diversos exdirigents de la formació i excàrrecs de Treball.

En concret, el ministeri públic sol·licita nou anys de presó, per suborn i malversació de cabals públics, per a Lluís Gavaldà, exdirector d'Ocupació de la Generalitat; per a Dolors Llobet, exsubdirectora d'aquesta àrea, demana la mateixa condemna, mentre que la petició de pena s'eleva a 11 anys en el cas de Vicenç Gavaldà, germà del primer i exsecretari d'Organització de la formació democrata-cristiana. En aquest cas, afegeix el delicte de falsedat als de suborn i malversació de fons públics. Per a Fidel Pallerols Montoya [a la imatge], l'empresari hispano-andorrà propietari d'una xarxa d'acadèmies de formació juntament amb la seva dona, María de la Cruz Guerrero, el fiscal demana 11 anys de presó per malversació, suborn i falsedat. Per a la seva dona sol·licita set anys. A més, també reclama set anys de presó per a Santiago Vallvé. militant i amic de càrrecs d'Unió, pels mateixos delictes de malversació, suborn i falsedat.

L'acusació pública demana que els acusats paguin a la Generalitat una indemnització de 595.000 euros. En el cas de Vicenç Gavaldà, el fiscal demana que el seu partit, UDC, sigui declarat responsable civil subsidiari dels 190.000 euros que aquest hauria de pagar. Aquesta quantitat es deriva de la quantitat de pagaments resalitzats per l'empresari per la compra de material d'oficina i informàtica a la seu d'Unió i en concepte de nòmines de treballadors del partit.

Segons la investigació judicial, entre 1994 i 1999, la conselleria de Treball va atorgar al Grup Cei (Ceifsa, Andsa i Teosa), gestionat per Pallerols i la seva dona, 8,8 milions d'euros per a cursos de formació ocupacional, que eren cofinançats pel Fons Social Europeu. Segons la jutge instructora i el fiscal, hi ha la sospita que part d'aquests diners "van ser destinats a finançar de forma presumptament irregular" UDC.

Pallerols entregava cada mes a Vallvé diners en concepte de "comissió", segons la comptabilitat confiscada de l'empresari, a la vegada que l'empresari va contactar amb el llavors secretari d'organització d'Unió, Vicenç Gavaldà. Precisament amb ell, "indiciària i presumptament", va organitzar la manera de gestionar la subvencions i haurien acordat el reintegrament a favor d'UDC de fins al 10% de les subvencions "irregularment" obtingudes, i d'aquesta manera es va "aconseguir el finançament del partit", incideix la resolució. I suposadament també es van pagar salaris de militants.

Aquesta operació, a l'entendre de la titular del Jutjat d'Instrucció número 9 de Barcelona, es va efectuar amb el "consentiment" de Lluís Gavaldà, llavors director d'Ocupació de Treball, i de la seva subdirectora, Dolors Llorens, encarregats de fixar les quantitats de les subvencions per a cursos de formació, i en van "proposar les concessió i les van atorgar de forma injustificada i arbitrària" respecte al grup de Pallerols.

IKEA acusada de corrupció i espionatge a Rússia

La multinacional sueca de mobles, IKEA, es veu esquitxada per un escàndol de corrupció i espionatge a Rússia, escriu avui el diari Komsomolskaya Pravda.
El diari suec Expressen va revelar la vigília que aquesta empresa, coneguda en el món per la seva integritat moral, es plantejava "la recollida de dades sobre empresaris i polítics russos d'alt nivell", per poder "xantatgear-los i desprestigia-los".
El moll comercial d'IKEA al sud de Moscou, Mega Teply Stan, és el més gran d'Europa i va facturar gairebé mil milions d'euros l'any passat. L'empresa vol ampliar-lo però una part del terreny és objecte de llarga disputa comercial amb una empresa russa de la que el propietari, Vadim Moshkóvich, ocupa un escó al Senat federal.

D'acord amb un document confidencial que va transcendir a la premsa, a la divisió russa d'IKEA se li va recomanar "comprovar les fonts d'ingressos de Moshkóvich per definir els seus punts fluixos; formar un dossier sobre juristes i funcionaris russos implicats en aquest cas judicial; contactar amb els organismes de la Policia federal per establir en què és vulnerable Moshkóvich, i sondejar, a través de fonts policials i de serveis especials, la possibilitat de xantatge".

Instruccions similars es van impartir pel que fa a diversos dirigents de la regió de Samara. Un informe secret suggeria "estudiar les seves possibles debilitats", i "determinar els seus interessos econòmics", amb vista a la possible col.laboració.

Divendres passat es va anunciar la destitució de Per Kaufman, director d'IKEA per a l'Europa Central i de l'Est, i Stefan Gross, responsable d'afers immobiliaris a IKEA Mos, la divisió russa del grup. Aquests executius van ser acomiadats perquè una subcontractista d'IKEA va pagar un suborn per garantir la connexió del centre comercial a Sant Petersburg a les xarxes elèctriques.

Fundada el 1943, IKEA té actualment al voltant de 300 botigues a 37 països. Va obrir el seu primer establiment a Rússia el març de 2000 i, avui dia, compta amb una xarxa de més de 20 centres i molls comercials en aquest país.

Per altra banada, el passat dissabte, 23 del 26 centres d'Ikea a França van fer vaga en demanda de millores salarials i de les condicions de treball.

Transnístria s'ofereix per ubicar el sistema rus antimíssils

La República Moldava de Transnístria està disposada a allotjar al seu territori elements del sistema rus de defensa antimíssils (DAM) en cas que Rússia ho demani, ha declarat avui a Moscou el líder de la autoproclamada república, Igor Smirnov.
"Vam dir fa temps que estem disposats a fer-ho (allotjar elements del DAM rus), i demanem una presència militar russa permanent. No ens oposem a aquest presència de les Forces Armades russes, amb armament reglamentari o d'altre tipus, en el nostre territori, per protegir els ciutadans de Transnístria, Rússia i Ucraïna", va assenyalar Smirnov preguntat sobre la disposició de Transnístria d'instal.lar al seu territori elements del sistema antimíssils rus.

Pel que fa al possible desplegament de l'escut antimíssils dels Estats Units a Romania, va subratllar que tot i que és "un assumpte intern" d'aquest país balcànic, no contribuirà a l'estabilitat a la regió.

Anteriorment, alguns mitjans de premsa van informar que Tiraspol havia demanat a Moscou crear en el seu territori un sistema de defensa, en resposta a la possible instal.lació del sistema antiamíssils nord-americà a Romania.

Transnistria se ofrece para alojar elementos del sistema ruso antimisiles
La República Moldava de Transnistria está dispuesta a alojar en su territorio elementos del sistema ruso de defensa antimisiles (DAM) en caso de que Rusia lo solicite, declaró hoy en Moscú el líder de la república autoproclamada, Ígor Smirnov.

"Dijimos hace tiempo que estamos dispuestos a hacerlo (albergar elementos del DAM ruso), y solicitamos una presencia militar rusa permanente. No nos oponemos a tal presencia de las Fuerzas Armadas rusas, con armamento reglamentario o de otro tipo, en nuestro territorio, para proteger a los ciudadanos de Transnistria, Rusia y Ucrania", señaló Smirnov preguntado sobre la disposición de Transnistria de instalar en su territorio elementos del sistema antimisiles ruso.

En referencia al posible despliegue del escudo antimisiles de Estados Unidos en Rumania, subrayó que aunque es "un asunto interno" de ese país balcánico, no contribuirá a la estabilidad en la región.

Anteriormente, algunos medios de prensa informaron que Tiraspol solicitó a Moscú crear en su territorio un sistema de defensa en respuesta a la posible instalación del sistema antiamisiles estadounidense en Rumania.

Col.lisió de trens causa fins a 27 morts i 30 ferits a Bèlgica

Unes 27 persones han mort i una trentena més han rebut ferides a causa d'una col.lisió frontal de dos trens de rodalies a Bèlgica, ha reportat l'empresa operadora del ferrocarril.
"Segons les dades preliminars, hi ha entre 20 i 27 víctimes mortals", ha declarat una portaveu de Infrabel, organisme gestor de la infraestructura ferroviària a Bèlgica. Ha afegit que l'accident ha provocat "uns 27 ferits, entre ells, alguns greus".

El xoc de trens s'ha produit cap a les 7.30 a.m., prop de Halle, una localitat situada a 15 km al sud-oest de Brussel.les, i ha paralitzat el treball de la xarxa ferroviària a la zona, inclòs el servei de trens d'alta velocitat que connecten la capital belga amb París.

Colisión de trenes causa hasta 27 muertos y 30 heridos en Bélgica
Unas 27 personas murieron y una treintena más recibieron heridas a causa de una colisión frontal de dos trenes de cercanías en Bélgica, reportó hoy la empresa operadora del ferrocarril.

"Según los datos preliminares, hay entre 20 y 27 víctimas mortales", declaró a RIA Novosti una portavoz de Infrabel, organismo gestor de la infraestructura ferroviaria en Bélgica. Agregó que el accidente provocó "unos 27 heridos, entre ellos, algunos graves".

El choque de trenes se produjo hacia las 7.30 GMT cerca de Halle, una localidad situada a 15 Km al suroeste de Bruselas, y paralizó el trabajo de la red ferroviaria en la zona, incluido el servicio de trenes de alta velocidad que conectan a la capital belga con París.

Llei d'Economia Sostenible i Responsabilitat Social Empresarial

Fa més de vint anys, l'Informe Brundtland, que pren el seu nom de la que va ser tres vegades primera ministra noruega Gro Harlem Brundtland (a la foto), va aclarir, des de la perspectiva de la prosperitat humana, el que podríem entendre per sostenibilitat/sustentabilitat: "Satisfer les necessitats del present sense comprometre/sacrificar la capacitat de les futures generacions per satisfer les seves pròpies necessitats".
La definició va fer fortuna, fins al punt que es va acceptar internacionalment sense reserves i es va convertir en una referència obligada.

El mateix article 2 del projecte de Llei d'Economia Sostenible que el Govern ha presentat al Parlament espanyol recull aquesta definició gairebé textualment, i seria desitjable que els nostres pares de la Pàtria, fent oïdes sordes als grups de pressió que volen dinamitar conceptes com la Responsabilitat Social Empresarial (RSE) o la Sostenibilitat (o minimitzar el seu impacte fins a fer-los marginals), siguin capaços d'establir les bases perquè, a través d'aquesta futura llei, la nostra societat pugui ser més justa i amb més futur, i aconseguim que la desigualtat no quedi instal.lada entre nosaltres, en el si d'una societat "líquida", com l'ha qualificat Zygmunt Bauman, en què confonem progrés amb velocitat.

Més enllà de qualsevol crítica al projecte de llei, ningú pot negar l'actualitat dels principis en els que diu sustentar: millora de la competitivitat, estabilitat de les finances públiques, foment de la capacitat innovadora de les empreses, estalvi i eficiència energètica, promoció de les energies netes, racionalització de la construcció residencial, extensió i millora de la qualitat de l'educació i impuls de la formació contínua i enfortiment i garantia de l'Estat Social.

Amb matisos, aquesta declaració de principis (precisament per la seva universalitat) podria i hauria d'assumir sense gaire esforç per govern, oposició, empresaris, sindicats i societat civil, treballant junts per millorar i enriquir la redacció del projecte, fer tangibles els seus continguts i posar en pràctica com més aviat els seus predicats, és a dir, els mandats i el text que el Parlament finalment aprovi. Amb independència de l'oportunitat política del projecte, Espanya necessita amb urgència un impuls comú que ajudi a convertir-lo definitivament en un país sostenible i modern.

No obstant això, sabem que en la majoria de les ocasions la llei no acaba per si sola amb els problemes i que, si de cas, només apunta la solució; que les normes ens poden ajudar a resoldre els conflictes, però que calen bases, fonaments i principis sòlids i indiscutibles per aconseguir els objectius que ens proposem, ja sigui com a país, com a societat o com a empresa.

En tota societat justa, per sobre de les lleis, cal una infraestructura moral indispensable i, com va apuntar Orwell, això és la common Decency, és a dir, els valors. Com a exemple irrefutable, recordar que després dels escàndols de WorldCom i Enron, el 2001, la llei Sarbanes-Oxley (aprovada el juliol de 2002 per unanimitat de la Cambra de Representants i del Senat dels EUA), malgrat la seva duresa, no va impedir els escàndols financers de 2007 i de 2008, i els enganys, fallides i fraus de nombroses empreses -i dels seus alts directius- que estaven sotmesos, com tots, l'imperi de la llei.

Com dèiem en el nostre Manifest per la RSE (setembre de 2007), estem convençuts que, més enllà de les lleis concretes, "el nostre país ha de fer un esforç notable per que les seves empreses, institucions i organitzacions corporatives desenvolupin una cultura de responsabilitat social creixent que els permeti no només ser més competitives i incrementar la seva reputació corporativa, sinó també servir de referent i d'impulsors del desenvolupament de la RSE i la sostenibilitat, al nostre país i en tots aquells en els que operin".

Supervisió

El projecte de llei, que està carregat de bons propòsits i de voluntarisme i, tanmateix, no concreta com hauria, és manifestament millorable. Convé dir-ho des d'ara, perquè tots un cop de mà sense fugir d'estudi, i per aconseguir una bona llei que doni aixopluc i s'emmarqui les legítimes aspiracions dels ciutadans. Per exemple, no s'entén molt bé per què les iniciatives referides a la millora de supervisió estan limitades al sector financer, quan en la seva majoria són extensibles a tots els sectors.

I en l'àmbit que preocupa Alternativa Responsable, el de la RSE, en els articles 36 i 40, respectivament, el text s'ocupa de la "sostenibilitat de les empreses públiques" i de la "responsabilitat social de les empreses", encara que sense aclarir si aquestes han de ser públiques o privades.

Al costat d'un decidit i lloable propòsit perquè les empreses públiques gestionin amb criteris de sostenibilitat (art. 36), els redactors del projecte de llei han recollit fins a set mesures d'obligat compliment per tal que les societats mercantils estatals i les entitats públiques empresarials, adscrites a l'Administració General de l'Estat, adaptin la seva gestió en els principis essencials de la futura llei. La qüestió és si l'Administració Pública (incloem les comunitats autònomes?) té els mitjans i els euros per posar en marxa el que diu que vol fer, i si podrà aconseguir-ho.

Ley de Economía Sostenible y RSE

Hace más de veinte años, el Informe Brundtland, que toma su nombre de la que fuera en tres ocasiones primera ministra noruega, aclaró, desde la perspectiva de la prosperidad humana, lo que podríamos entender por sostenibilidad/sustentabilidad: "Satisfacer las necesidades del presente sin comprometer/sacrificar la capacidad de las futuras generaciones para satisfacer sus propias necesidades".

La definición hizo fortuna, hasta el punto de que se aceptó internacionalmente sin reservas y se convirtió en una referencia obligada.

El propio artículo 2 del proyecto de Ley de Economía Sostenible que el Gobierno ha presentado al Parlamento español recoge tal definición casi textualmente, y sería deseable que nuestros padres de la Patria, haciendo oídos sordos a los grupos de presión que quieren dinamitar conceptos como la Responsabilidad Social Empresarial o la Sostenibilidad (o minimizar su impacto hasta hacerlos marginales), sean capaces de sentar las bases para que, a través de esta futura ley, nuestra sociedad pueda ser más justa y con más futuro, y consigamos que la desigualdad no siga instalada entre nosotros, en el seno de una sociedad “líquida”, como la ha calificado Zygmunt Bauman, en la que confundimos progreso con velocidad.

Más allá de cualquier crítica al proyecto de ley, nadie puede negar la actualidad de los principios en los que dice sustentarse: mejora de la competitividad, estabilidad de las finanzas públicas, fomento de la capacidad innovadora de las empresas, ahorro y eficiencia energética, promoción de las energías limpias, racionalización de la construcción residencial; extensión y mejora de la calidad de la educación e impulso de la formación continua y fortalecimiento y garantía del Estado Social.

Con matices, esta declaración de principios (precisamente por su universalidad) podría y debería asumirse sin demasiado esfuerzo por gobierno, oposición, empresarios, sindicatos y sociedad civil, trabajando de consuno para mejorar y enriquecer la redacción del proyecto, hacer tangibles sus contenidos y poner en práctica cuanto antes sus predicados; es decir, los mandatos y el texto que el Parlamento finalmente apruebe. Con independencia de la oportunidad política del proyecto, España necesita con urgencia un impulso común que ayude a convertirnos definitivamente en un país sostenible y moderno.

Sin embargo, sabemos que en la mayoría de las ocasiones la ley no acaba por sí sola con los problemas y que, si acaso, sólo apunta la solución; que las normas pueden ayudarnos a resolver los conflictos, pero que hacen falta bases, cimientos y principios sólidos e indiscutibles para conseguir los objetivos que nos propongamos, ya sea como país, como sociedad o como empresa.

En toda sociedad justa, por encima de las leyes, es necesaria una infraestructura moral indispensable y, como apuntó Orwell, eso es la common decency, es decir, los valores. Como ejemplo irrefutable, recordar que tras los escándalos de WorldCom y Enron, en 2001, la ley Sarbanes-Oxley (aprobada en julio de 2002 por unanimidad de la Cámara de Representantes y del Senado de EEUU), a pesar de su dureza, no impidió los escándalos financieros de 2007 y de 2008, y los engaños, quiebras y fraudes de numerosas empresas –y de sus altos directivos– que estaban sometidos, como todos, al imperio de la ley.

Como decíamos en nuestro Manifiesto por la RSE (septiembre de 2007), estamos convencidos de que, más allá de las leyes concretas, “nuestro país debe hacer un esfuerzo notable para que sus empresas, instituciones y organizaciones corporativas desarrollen una cultura de responsabilidad social creciente que les permita no sólo ser más competitivas e incrementar su reputación corporativa, sino también servir de referente e impulsores del desarrollo de la RSE y la sostenibilidad en nuestro país y en todos aquellos en los que operen”.

Supervisión
El proyecto de ley, que está cargado de buenos propósitos y de voluntarismo y, sin embargo, no concreta como debiera, es manifiestamente mejorable. Conviene decirlo desde ahora, para que todos arrimemos el hombro sin escurrir el bulto, y para conseguir una buena ley que dé cobijo y enmarque las legítimas aspiraciones de los ciudadanos. Por ejemplo, no se entiende muy bien por qué las iniciativas referidas a la mejora de supervisión están limitadas al sector financiero, cuando en su mayoría son extensibles a todos los sectores.

Y en el ámbito que preocupa a Alternativa Responsable, el de la RSE, en los artículos 36 y 40, respectivamente, el texto se ocupa de la “sostenibilidad de las empresas públicas” y de la “responsabilidad social de las empresas”, aunque sin aclarar si éstas deben ser públicas o privadas.

Junto a un decidido y loable propósito para que las empresas públicas gestionen con criterios de sostenibilidad (art. 36), los redactores del proyecto de ley han recogido hasta siete medidas de obligado cumplimiento para que las sociedades mercantiles estatales y las entidades públicas empresariales adscritas a la Administración General del Estado adapten su gestión en los principios esenciales de la futura ley. La cuestión es si la Administración Pública (¿incluimos las comunidades autónomas?) tiene los medios y los euros para poner en marcha lo que dice que quiere hacer, y si podrá conseguirlo.

El banc ètic holandès ASN Bank deixa d'invertir a HP i Dell

ASN Bank, un dels principals bancs ètics d'Holanda, ha anunciat que els seus fons d'inversió deixaran d'invertir en Hewlett Packard i DELL (DELL.NQ) perquè aquestes companyies incompleixen els criteris fixats per l'entitat. Aquests criteris estableixen que el banc holandès no inverteix ni finança a empreses implicades en crims de guerra o en la fabricació de qualsevol tipus d'armament.
Hewlett Packard va comprar al maig de 2008 l'empresa americana EDS, especialitzada en tecnologies de la comunicació per a fins bèl.lics i infraestructura militar, el que suposaria l'incompliment dels criteris per a la inversió de ASN Bank.

Per la seva banda, Dell va adquirir el setembre de 2009 l'empresa nord-americana Perot Systems, que forma part del consorci holandès Prognostic Health Management, creat per participar en el programa Joint Strike Fighter (JSF), l'objectiu és la renovació dels avions militars dels Estats Units i els seus aliats.

Encara que l'objectiu fonamental de PHM no és militar, ja que la seva missió és analitzar la vida útil dels materials i errors tècnics que poden causar accidents d'aviació, ASN Bank estima que la seva participació en el programa JSF vincula el consorci amb activitats bèl.liques, i com a conseqüència a Dell, de manera que ha exclòs a l'empresa informàtica de la seva cartera d'inversió.

El banco ético holandés ASN bank deja de invertir en H.P. y Dell

ASN Bank, uno de los principales bancos éticos de Holanda, ha anunciado que sus fondos de inversión dejarán de invertir en Hewlett Packard y DELL (DELL.NQ) porque dichas compañías incumplen los criterios fijados por la entidad, informa el portal de Internet Goodelectronics.org.

Dichos criterios establecen que el banco holandés no invierte ni financia a empresas implicadas en crímenes de guerra o en la fabricación de cualquier tipo de armamento.

Hewlett Packard compró en mayo de 2008 la empresa americana EDS, especializada en tecnologías de la comunicación para fines bélicos e infraestructura militar, lo que supondría el incumplimiento de los criterios para la inversión de ASN Bank.

Por su parte, Dell adquirió en septiembre de 2009 la empresa estadounidense Perot Systems, que forma parte del consorcio holandés Prognostic Health Management, creado para participar en el programa Joint Strike Fighter (JSF), cuyo objetivo es la renovación de los aviones militares de Estados Unidos y sus aliados.

Aunque el objetivo fundamental de PHM no es militar, ya que su misión es analizar la vida útil de los materiales y fallos técnicos que pueden causar accidentes de aviación, ASN Bank estima que su participación en el programa JSF vincula al consorcio con actividades bélicas, y como consecuencia a Dell, por lo que ha excluido a la empresa informática de su cartera de inversión.

El CNI investiga les pressions especulatives sobre Espanya

SIRIUS ho va avançar amb primícia, mentre hi havia qui ho negava (/2010/02/els-mercats-van-contra-espanya_08.html). Dos dies desprès la ministra Salgado confirmava les informacions de SIRIUS, i ara el CNI ha pres part en l'investigació: El Centre Nacional d'Intel.ligència (CNI) està investigant què hi ha darrere dels atacs especulatius en els mercats financers contra Espanya, al fil de la crisi fiscal grega i l'efecte contagi en diversos països del sud d'Europa.
La divisió d'Intel.ligència Econòmica -creada per defensar els interessos econòmics, comercials i industrials en sectors estratègics, i similar a la que existeix en altres països europeus- indaga si els atacs dels inversors de la City i l'agressivitat mostrada per alguns mitjans de comunicació anglosaxons obeeix a la dinàmica del mercat i als desafiaments a què s'enfronta l'economia espanyola, o si hi ha alguna cosa més darrere d'aquesta campanya: l'interés del dòlar i la lliura per enfonsar l'euro i enfortir així les seves febles monedes.

El centre té una divisió per tenir cura dels interessos econòmics i per això, els agents d'Intel.ligència Econòmica porten setmanes indagant, a més de realitzar els habituals contactes amb executius i diversos experts, segons diverses fonts consultades. Fonts del CNI no van voler fer comentaris al respecte.

Aquest soroll dels últims temps és una cosa habitual en totes les crisis. Va aparèixer a principis dels anys noranta, quan alguns dirigents polítics van denunciar una campanya contra la pesseta i altres monedes europees. Aquesta vegada no és diferent. El president José Luis Rodríguez Zapatero ha insinuat en diverses ocasions que, després dels atacs de la premsa britànica i nord-americana, hi ha una ofensiva contra l'euro que està afectant de ple a Espanya. En privat, Zapatero ha posat de manifest la seva estranyesa sobre la virulència d'alguns diaris, cosa que va suggerir en la seva recent visita al Fòrum Econòmic Mundial de Davos (Suïssa), on el guru de la Universitat de Nova York Nouriel Roubini va assegurar que Espanya "és una amenaça per a la zona euro". "Si Grècia cau, és un problema per a l'eurozona", va dir Roubini. "Si Espanya cau, és un desastre", va afirmar enmig de la tempesta contra el deute grega, en el moment en que començava a afectar també la portuguesa i l'espanyola.

El ministre de Foment i vicesecretari general del PSOE, José Blanco, ha anat diversos passos més enllà i ha arribat a assegurar en una entrevista recent que "res del que està passant en el món, inclosos els editorials de diaris estrangers, és casual o innocent", per després denunciar "maniobres una mica tèrboles" dels especuladors financers. Aquestes teories han trobat cert ressò, encara que el secretari d'Estat d'Economia, José Manuel Campa, va destacar contundent fa uns dies que "no hi ha conspiració". La vicepresidenta Elena Salgado va visitar el diari britànic Financial Times -citat habitualment per Zapatero com un dels ariets d'aquesta campanya- per defensar la solidesa de l'economia espanyola.

Empreses, bancs, indústries i serveis d'intel.ligència no són tan diferents. Tots ells es desenvolupen "en un entorn comú que es caracteritza per ser cada vegada més estret, canviant, interdependent, complex i que, com afirmava el director de la CIA, exigeix capacitat de resposta en temps real", assegurava en un discurs a la Universitat Rey Juan Carlos l'exdirector del CNI Alberto Saiz, substituït per Félix Sanz Roldán el juliol de l'any passat.

Entre les tasques del servei d'intel.ligència econòmica del CNI -recollides en la seva llei reguladora i detallada a la Directiva d'Intel- s'inclouen l'avaluació del risc polític dels països (orientant l'anàlisi a la inversió empresarial) i l'anàlisi macroeconòmic (estabilitat econòmica , seguiment de sectors estratègics), "tot això amb especial atenció a la seva incidència en l'economia espanyola", segons el document anteriorment citat, "per prevenir qualsevol risc o amenaça que afecti a la independència i integritat d'Espanya" i "intentant donar millor resposta als reptes que planteja l'actual economia global".

Dins d'aquesta activitat, els agents del CNI mantenen contactes freqüents amb diversos experts destacats en l'àmbit de l'economia i dels mercats financers.

El CNI investiga las presiones especulativas sobre España
Inteligencia sondea a varios expertos por la crisis de la deuda

El Centro Nacional de Inteligencia (CNI) está investigando qué hay detrás de los ataques especulativos en los mercados financieros contra España, al hilo de la crisis fiscal griega y el efecto contagio en varios países del sur de Europa. La división de Inteligencia Económica -creada para defender los intereses económicos, comerciales e industriales en sectores estratégicos, y similar a la que existe en otros países europeos- indaga si los ataques de los inversores y la agresividad mostrada por algunos medios de comunicación anglosajones obedece a la dinámica del mercado y a los desafíos a los que se enfrenta la economía española, o si hay algo más detrás de esa campaña.

El centro tiene una división para cuidar de los intereses económicos

Para ello, los agentes de Inteligencia Económica llevan semanas indagando, además de realizar los habituales contactos con ejecutivos y diversos expertos, según varias fuentes consultadas. Fuentes del CNI no quisieron hacer comentarios al respecto.

Ese ruido de los últimos tiempos es algo habitual en todas las crisis. Apareció a principios de los años noventa, cuando algunos dirigentes políticos denunciaron una campaña contra la peseta y otras monedas europeas. Esta vez no es diferente. El presidente José Luis Rodríguez Zapatero ha insinuado en varias ocasiones que tras los ataques de la prensa británica y estadounidense hay una ofensiva contra el euro que está afectando de lleno a España. En privado, Zapatero ha puesto de manifiesto su extrañeza sobre la virulencia de algunos periódicos, algo que sugirió en su reciente visita al Foro Económico Mundial de Davos (Suiza), donde el gurú de la Universidad de Nueva York Nouriel Roubini aseguró que España "es una amenaza para la zona euro". "Si Grecia cae, es un problema para la eurozona", dijo Roubini. "Si España cae, es un desastre", afirmó en medio de la tormenta contra la deuda griega, en el momento en que empezaba a afectar también a la portuguesa y a la española.

El ministro de Fomento y vicesecretario general del PSOE, José Blanco, ha ido varios pasos más allá y ha llegado a asegurar en una entrevista reciente que "nada de lo que está ocurriendo en el mundo, incluidos los editoriales de periódicos extranjeros, es casual o inocente", para después denunciar "maniobras un tanto turbias" de los especuladores financieros. Esas teorías han encontrado cierto eco, aunque el secretario de Estado de Economía, José Manuel Campa, destacó tajante hace unos días que "no hay conspiración". La vicepresidenta Elena Salgado visitó el diario británico Financial Times -citado habitualmente por Zapatero como uno de los arietes de esa campaña- para defender la solidez de la economía española.

Empresas, bancos, industrias y servicios de inteligencia no son tan diferentes. Todos ellos se desenvuelven "en un entorno común que se caracteriza por ser cada vez más estrecho, cambiante, interdependiente, complejo y que, como afirmaba el director de la CIA, exige capacidad de respuesta en tiempo real", aseguraba en un discurso en la Universidad Rey Juan Carlos el ex director del CNI Alberto Saiz, sustituido por Félix Sanz Roldán en julio del año pasado.

Entre las labores del servicio de inteligencia económica del CNI -recogida en su ley reguladora y detallada en la Directiva de Inteligencia- se incluyen la evaluación del riesgo político de los países (orientando el análisis a la inversión empresarial) y el análisis macroeconómico (estabilidad económica, seguimiento de sectores estratégicos), "todo ello con especial atención a su incidencia en la economía española", según el documento anteriormente citado, "para prevenir cualquier riesgo o amenaza que afecte a la independencia e integridad de España" e "intentando dar mejor respuesta a los retos que plantea la actual economía global".

Dentro de esa actividad, los agentes del CNI mantienen contactos frecuentes con varios expertos destacados en el ámbito de la economía y de los mercados financieros.

Hubble observa una possible col.lisió d'asteroides

Els astrònoms han utilitzat el telescopi espacial per a mirar de prop les deixalles polsegosos del que podria ser la primera col lisió frontal de dos asteroides mai observada.
El Telescopi Espacial Hubble, de la NASA, ha observat un misteriós patró de deixalles de pols amb forma de 'X' i serpentines de pols darrera, el que suggereix una col.lisió frontal entre dos asteroides. Durant molt temps, els astrònoms han cregut que el cinturó d'asteroides es polvoritza a mesura que es produeixen les col.lisions, però un xoc violent com aquest mai abans havia estat observat. L'objecte, anomenat P/2010 A2, va ser descobert pel Programa Lincoln de Recerca i Seguiment de Asteroides propers a la Terra, el 6 de gener. Al principi, els astrònoms van pensar que podria haver estat un dels anomenats "estels del cinturó principal" (un estrany tipus d'estel que té la seva òrbita dins del cinturó d'asteroides).

No obstant això, les imatges de seguiment que es van prendre amb el Telescopi Espacial Hubble, el 25 i 29 de gener, van revelar un complex patró d'estructures filamentoses en forma de 'X' prop del nucli: "Això és molt diferent de la pols fina que recobreix els cometes normals", diu David Jewitt, de la Universitat de Califòrnia, a Los Angeles, que és l'investigador principal del fenomen.


"Els filaments estan fets de pols i grava, i es presumeix que van ser expulsats del nucli recentment. Part d'aquest material ha estat escombrat per la pressió de la radiació de la llum solar, creant d'aquesta manera traces rectes de pols. Incrustades en els filaments, hi ha condensacions de pols que es mouen de manera conjunta i que es van formar probablement a partir de petits cossos rocosos originaris que no havien estat observats amb anterioritat ".

El telescopi Hubble mostra que el nucli principal de P/2010 A2 rau fora del seu propi halo de pols. Això mai havia estat vist abans en un objecte similar a un estel. S'estima que el nucli mesura 140 m (460 peus) de diàmetre.
Els cometes normals cauen a les regions interiors del sistema solar provinents de reservoris de gel en el llunyà cinturó de Kuiper i el núvol d'Oort. A mesura que els cometes s'aproximen al Sol i s'escalfen, el gel que es troba prop de la superfície s'evapora i expulsa material del nucli sòlid del cometa, en forma de raigs. Però el P/2010 A2 podria tenir un origen diferent. La seva òrbita és a la regió interna, més calent, del cinturó d'asteroides, on els seus veïns més propers són cossos rocosos secs que no tenen materials volàtils.

Això deixa oberta la possibilitat que la complexa traça de deixalles sigui el resultat d'un impacte entre dos cossos, en lloc de gel que simplement es fon i surt acomiadat d'un cos originari.

"Si aquesta interpretació és correcta, dos asteroides petits i desconeguts amb anterioritat van xocar recentment, creant d'aquesta manera una pluja de deixalles que està sent escombrada cap enrere (formant una cua a partir del lloc de la col.lisió) per la pressió de la llum solar", diu Jewitt.

Les col.lisions entre asteroides són energètiques, amb una velocitat mitjana d'impacte de més de 17.700 km / h (11.000 mph), és a dir cinc vegades més ràpid que la bala d'un rifle. El nucli principal d'P/2010 A2 seria el romanent d'aquesta crida col.lisió de hipervelocidad.

"L'aparença filamentosa de P/2010 A2 és diferent de qualsevol cosa que hagi estat observada abans pel telescopi Hubble en cometes normals, la qual cosa és coherent amb el fet que hagin actuat diferents processos", diu Jewitt. Un origen provocat per un impacte també seria coherent amb l'absència de gas a espectres obtinguts amb telescopis situats a la Terra.

El cinturó d'asteroides conté evidències abundants de col.lisions antigues que han trossejat cossos precursors fins convertir-los en fragments. L'òrbita de P/2010 A2 està vinculada amb el fet que sigui membre de la família d'asteroides anomenada Flora, produïda per ESPECEJAMENT provocat per una col.lisió fa més de 100 milions d'anys. Un fragment d'aquell trencament va poder haver caigut sobre la Terra fa 65 milions d'anys, provocant així una extinció en massa que va acabar amb els dinosaures. Però, fins ara, no s'havia captat "en l'acte" una col.lisió d'asteroide contra asteroide.

En el moment de les observacions que es van dur a terme amb el telescopi Hubble, l'objecte es trobava a aproximadament 290 milions de quilòmetres (180 milions de milles) de distància del Sol ia 145 milions de quilòmetres (90 milions de milles) de la Terra . Les imatges proporcionades pel telescopi Hubble van ser fetes amb la nova Cambra de Camp Ampli 3.

Hubble observa una posible colisión de asteroides
Los astrónomos han usado el telescopio espacial para mirar de cerca los desechos polvorientos de lo que podría ser la primera colisión frontal de dos asteroides jamás observada.

El Telescopio Espacial Hubble, de la NASA, ha observado un misterioso patrón de desechos de polvo con forma de 'X' y serpentinas de polvo rezagado, lo que sugiere una colisión frontal entre dos asteroides. Durante mucho tiempo, los astrónomos han creído que el cinturón de asteroides se pulveriza a medida que se producen las colisiones, pero un choque violento como éste nunca antes había sido observado.

El objeto, llamado P/2010 A2, fue descubierto por el Programa Lincoln de Investigación y Seguimiento de Asteroides Cercanos a la Tierra, el pasado 6 de enero. Al principio, los astrónomos pensaron que podría haber sido uno de los llamados "cometas del cinturón principal" (un raro tipo de cometa que tiene su órbita dentro del cinturón de asteroides). Sin embargo, las imágenes de seguimiento que se tomaron con el Telescopio Espacial Hubble, el 25 y 29 de enero, revelaron un complejo patrón de estructuras filamentosas en forma de 'X' cerca del núcleo:


"Esto es muy diferente del polvo fino que recubre a los cometas normales", dice David Jewitt, de la Universidad de California, en Los Ángeles, quien es el investigador principal del fenómeno.
"Los filamentos están hechos de polvo y grava, y se presume que fueron expulsados del núcleo recientemente. Parte de este material ha sido barrido por la presión de la radiación de la luz solar, creando de este modo trazas rectas de polvo. Incrustadas en los filamentos, hay condensaciones de polvo que se mueven de manera conjunta y que se formaron probablemente a partir de pequeños cuerpos rocosos originarios que no habían sido observados con anterioridad".

El telescopio Hubble muestra que el núcleo principal de P/2010 A2 yace fuera de su propio halo de polvo. Esto nunca había sido visto antes en un objeto similar a un cometa. Se estima que el núcleo mide 140 m (460 pies) de diámetro.
Los cometas normales caen a las regiones interiores del sistema solar provenientes de reservorios de hielo en el lejano cinturón de Kuiper y la nube de Oort. Conforme los cometas se aproximan al Sol y se calientan, el hielo que se encuentra cerca de la superficie se evapora y expulsa material del núcleo sólido del cometa, en forma de chorros. Pero el P/2010 A2 podría tener un origen distinto. Su órbita está en la región interna, más caliente, del cinturón de asteroides, donde sus vecinos más cercanos son cuerpos rocosos secos que carecen de materiales volátiles.

Esto deja abierta la posibilidad de que la compleja traza de desechos sea el resultado de un impacto entre dos cuerpos, en vez de hielo que simplemente se derrite y sale despedido de un cuerpo originario.

"Si esta interpretación es correcta, dos asteroides pequeños y desconocidos con anterioridad colisionaron recientemente, creando de este modo una lluvia de desechos que está siendo barrida hacia atrás (formando una cola a partir del sitio de la colisión) por la presión de la luz solar", dice Jewitt.

Las colisiones entre asteroides son energéticas, con una velocidad promedio de impacto de más de 17.700 km/h (11.000 mph); esto es cinco veces más rápido que la bala de un rifle. El núcleo principal de P/2010 A2 sería el remanente de esta llamada colisión de hipervelocidad.

Imagen en tamaño completo de P/2010 A2.

"La apariencia filamentosa de P/2010 A2 es distinta de cualquier cosa que haya sido observada antes por el telescopio Hubble en cometas normales, lo cual es coherente con el hecho de que hayan actuado diferentes procesos", dice Jewitt. Un origen provocado por un impacto también sería coherente con la ausencia de gas en espectros obtenidos con telescopios ubicados en la Tierra.

El cinturón de asteroides contiene evidencias abundantes de colisiones antiguas que han despedazado cuerpos precursores hasta convertirlos en fragmentos. La órbita de P/2010 A2 está vinculada con el hecho de que sea miembro de la familia de asteroides llamada Flora, producida por despedazamiento provocado por una colisión hace más de 100 millones de años. Un fragmento de aquel rompimiento pudo haber caído sobre la Tierra hace 65 millones de años, desatando así una extinción en masa que acabó con los dinosaurios. Pero, hasta ahora, no se había captado "en el acto" una colisión de asteroide contra asteroide.

En el momento de las observaciones que se llevaron a cabo con el telescopio Hubble, el objeto se encontraba a aproximadamente 290 millones de kilómetros (180 millones de millas) de distancia del Sol y a 145 millones de kilómetros (90 millones de millas) de la Tierra. Las imágenes proporcionadas por el telescopio Hubble fueron tomadas con la nueva Cámara de Campo Amplio 3.

Egipte es prepara per revelar al món l'origen de Tutankamon

Investigadors egipcis presentaran d'aquí a poc els resultats d'una prova ADN realitzada a la mòmia de Tutankamon, nen proclamat faraó a l'edat de nou anys i que va governar Egipte durant gairebé una dècada fa més de tres mil.lennis, escriu avui la premsa local.
"Estem disposats a desvetllar el misteriós origen de Tutankamon a partir dels tests ADN", va anunciar Zahi Hawass, president del Consell Superior egipci d'Antiguitats.
Els resultats d'un estudi que Egipte va dur a terme per compte propi es donaran a conèixer el proper dimecres al Museu del Caire on s'exposen les joies descobertes a la tomba de Tutankamon, prop de Luxor, per l'arqueòleg britànic Howard Carter, al 1922.

Un halo de misteri va envoltar durant dècades l'origen del faraó nen i la seva mort prematura. Alguns investigadors consideren que és un fill de Nefertiti, la bella reina d'Egipte. Entre possibles pares de Tutankamon s'esmenten el faraó Amenhotep III (Akhenaton) i el seu coregent i successor Semenkhare.

Experts occidentals ja van donar a entendre ja que les proves ADN són insuficients per determinar amb plena exactitud la genealogia del faraó nen.

Egipto se prepara para desvelar al mundo el origen de Tutankamón
Investigadores egipcios presentarán dentro de poco los resultados de una prueba ADN realizada con la momia de Tutankamón, niño proclamado faraón a la edad de nueve años y que gobernó Egipto durante casi una década hace más de tres milenios, escribe hoy la prensa local.

"Estamos dispuestos a desvelar el misterioso origen de Tutankamón a partir de los tests ADN", anunció Zahi Hawass, presidente del Consejo Superior egipcio de Antigüedades.

Los resultados de un estudio que Egipto llevó a cabo por cuenta propia se darán a conocer el próximo miércoles en el Museo de El Cairo donde se exponen las joyas descubiertas en la tumba de Tutankamón, cerca de Luxor, por el arqueólogo británico Howard Carter, en 1922.

Un halo de misterio rodeó durante décadas el origen del faraón niño y su muerte prematura. Algunos investigadores consideran que es un hijo de la Nefertiti, la bella reina de Egipto. Entre posibles padres de Tutankamón se mencionan el faraón Amenhotep III (Akenatón) y su corregente y sucesor Semenejkara.

Expertos occidentales ya dieron a entender ya que las pruebas ADN son insuficientes para determinar con plena exactitud la genealogía del faraón niño.

Madeleine Albright a Rússia per redissenyar l'OTAN

Per ironies del destí, és precisament Albright la que s'ocupa avui de les relacions de l'OTAN amb Rússia i altres socis d'aquesta aliança. L'estratègia que al seu dia va deixar bocabadats a molts i que avui va de camí als arxius, va ser aprovada quan aquesta senyora exercia el càrrec de secretari d'Estat. Ens referim al document, de conformitat amb el qual, l'OTAN deixava de ser una organització europea polític-militar i ampliava arbitràriament la zona de la seva responsabilitat més enllà dels confins d'Europa. Va ser en l'època de Albright quan l'OTAN no només va ampliar voluntàriament l'àrea de la seva responsabilitat, sinó que va sotmetre a bombardejos a Iugoslàvia, esqueixant d'aquest país la província de Kosovo. La cap de la diplomàcia nord-americana no va estalviar energies per impulsar l'expansió de l'OTAN. L'expansió, més l'agressió contra Iugoslàvia van fer canviar l'actitud de Rússia cap a l'aliança. Per sempre.

Molta gent pensa que l'ampliació de l'Aliança va ser una idea no molt afortunada, encara que només sigui, perquè ara ja no hi ha més on ampliar. Ara a l'Aliança han d'estar preguntant: Què hem aconseguit més de fer malbé les bones relacions amb Rússia per molt de temps?

Però, no tots els problemes de l'Aliança Atlàntica estan relacionats amb Rússia. El futur de les relacions amb la Xina, l'Índia i el Pakistan és important per als savis de l'OTAN, molt més que el de Rússia, cosa que es desprèn del discurs de Rasmussen a la Conferència de Munic. Les relacions amb els països anunciats són prioritàries, si més no, arran de la guerra a l'Afganistan. Uns llaços d'amistat entre l'OTAN i Nova Delhi o Pequín obligarien a Moscou a pactar amb l'Aliança gairebé a qualsevol preu ...

En un cas o en un altre, molts representants de l'OTAN estan convençuts que tant la pròpia Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord en concret, com la civilització occidental en general, no té futur sense una política de pactes.

D'altra banda, hi ha "defensors", segurs que si l'Organització disposa de la força, té temps suficient per pensar sobre el futur.

Segons opinen alguns membres de l'equip de Madeleine Albright, el més difícil en aquests casos és comprendre si es tracta només d'un malentès o d'un problema greu.

Per exemple per què precisament ara la doctrina militar russa situa a l'OTAN entre les principals amenaces a la seva seguretat nacional? Fa cinc anys la situació era diferent? És una casualitat, un problema de redacció del text?

Però en tot cas, no és convenient negociar intercanviant densos lligalls de moltes pàgines que gairebé ningú llegeix. En la propera cimera de l'OTAN que se celebrarà a Lisboa el novembre d'aquest any pot ser aprovada una nova estratègia de l'aliança. En el cas de desitjar, Moscou, evidentment, també podria trobar motius per estar en contra.

Però cal entendre l'etapa històrica que està travessant Europa. Té alguna cosa semblant amb el període d'immobilisme a l'URSS, sota el govern de Brezhnev. Ara també tots s'adonen que els canvis són imprescindibles, però ningú s'atreveix a ser el primer en anunciar ... Als EUA la situació és una mica diferent, el president Obama ha plantejat la urgent necessitat de reformes. I això que els EUA també és membre de l'OTAN.

També els actuals dirigents de Rússia són conscients que és necessari modernitzar molts àmbits de la vida, prova de la qual cosa és l'article del president Medvedev "Rússia, Endavant!" publicat el setembre passat http://sp.rian.ru/onlinenews/20090910/123050326.html. De les declaracions Rússia ja passa a fets concrets. Però tota renovació és un procés gens fàcil. L'OTAN i Rússia s'han embarcat en el camí de la modernització. Dos processos paral.lels. ¿Convergiran? Això és el que han tractat d'aclarir els savis amb Madeleine Albright al capdavant.

A títol de colofó direm que Madeleine Albright és àvia d'aquella política que els actuals dirigents de l'OTAN reconeixen com no molt encertada o, en el millor dels casos, antiquada. Albright ha atresorat una rica experiència i sap com de cares poden resultar certes decisions errònies. No en va li han encomanat elaborar les directrius per a un rumb nou. Dmitri Kosirev.

Mucha gente piensa que la ampliación de la Alianza fue una idea no muy afortunada, aunque sólo sea, porque ahora ya no hay más adonde ampliarse. Ahora en la Alianza deben estar preguntándose: ¿Qué hemos conseguido además de echar a perder las buenas relaciones con Rusia para mucho tiempo?

Pero, no todos los problemas de la Alianza Atlántica están relacionados con Rusia. El futuro de las relaciones con China, India y Pakistán es importante para los sabios de la OTAN, mucho más que el de Rusia, cosa que se desprende del discurso de Rasmussen en la Conferencia de Múnich. Las relaciones con los países anunciados son prioritarias, por lo menos, a raíz de la guerra en Afganistán. Unos lazos de amistad entre la OTAN y Nueva Delhi o Pekín obligarían a Moscú a pactar con la Alianza casi a cualquier precio...

En un caso o en otro, muchos representantes de la OTAN están convencidos de que tanto la propia Organización del Tratado del Atlántico Norte en concreto, como la civilización occidental en general, no tiene futuro sin una política de pactos.

De otro lado, hay "defensores", seguros de que si la Organización dispone de la fuerza, tiene tiempo suficiente para pensar sobre el futuro.

Según opinan algunos miembros del equipo de Madeleine Albright, lo más difícil en estos casos es comprender si se trata solo de un malentendido o de un problema grave.

Por ejemplo ¿por qué precisamente ahora la doctrina militar rusa sitúa a la OTAN entre las principales amenazas a su seguridad nacional? ¿Hace cinco años la situación era distinta? ¿Es una casualidad, un problema de redacción del texto?

Pero en todo caso, no es conveniente negociar intercambiándose densos legajos de muchas páginas que casi nadie lee. En la próxima cumbre de la OTAN que se celebrará en Lisboa en noviembre de este año puede ser aprobada una nueva estrategia de la alianza. En el caso de desearlo, Moscú, evidentemente, también podría encontrar motivos para estar en contra.

Pero hay que entender la etapa histórica que está atravesando Europa. Tiene algo parecido con el período de inmovilismo en la URSS, bajo el gobierno de Brezhnev. Ahora también todos se dan cuenta de que los cambios son imprescindibles, pero nadie se atreve a ser el primero en anunciarlo... En EEUU la situación es algo distinta, el presidente Obama ha planteado la urgente necesidad de reformas. Y eso que EE.UU. también es miembro de la OTAN.

También los actuales dirigentes de Rusia son conscientes de que es necesario modernizar muchos ámbitos de la vida, prueba de lo cual es el artículo del presidente Medvedev "¡Rusia, Adelante!" publicado en septiembre pasado http://sp.rian.ru/onlinenews/20090910/123050326.html. De las declaraciones Rusia ya pasa a hechos concretos. Pero toda renovación es un proceso nada fácil. La OTAN y Rusia se han embarcado en la senda de la modernización. Dos procesos paralelos. ¿Convergerán? Eso es lo que han tratado de esclarecer los sabios con Madeleine Albright al frente.

Por ironías del destino, es precisamente Albright la que se ocupa hoy de las relaciones de la OTAN con Rusia y otros socios de esta alianza. La estrategia que en su día dejó pasmados a muchos y que hoy va de camino a los archivos fue aprobada cuando esta señora desempeñaba el cargo de secretario de Estado. Nos referimos al documento, de conformidad con el cual, la OTAN dejaba de ser una organización europea político-militar y ampliaba arbitrariamente la zona de su responsabilidad más allá de los confines de Europa. Fue en la época de Albright cuando la OTAN no sólo amplió voluntariamente el área de su responsabilidad, sino que sometió a bombardeos a Yugoslavia, desgajando de este país la provincia de Kosovo. La jefa de la diplomacia estadounidense no ahorró energías para impulsar la expansión de la OTAN. La expansión, más la agresión contra Yugoslavia hicieron cambiar la actitud de Rusia hacia la alianza. Para siempre.

A título de colofón diremos que Madeleine Albright es abuela de aquella política que los actuales dirigentes de la OTAN reconocen como no muy acertada o, en el mejor de los casos, anticuada. Albright ha atesorado una rica experiencia y sabe cuán caras pueden resultar ciertas decisiones erróneas. No en vano le han encomendado elaborar las directrices para un rumbo nuevo.