divendres, 18 de juny de 2010

Judici a 4 acusats per la Fundació Franco

No vindouro 22 de Junho, terça-feira, às 10 horas decorrerá em Ferrol o julgamento contra quatro membros da Direcçom Nacional de NÓS-Unidade Popular pola acçom contra a simbologia fascista levada a cabo a 20 de Novembro de 2005 nessa mesma cidade, em concreto na casa natal do ditador Francisco Franco, e que fazia parte da campanha iniciada naquela altura pola nossa organizaçom sob a legenda “Simbologia fascista fora da Galiza: higiene, justiça e dignidade democrática”.

Pola realizaçom desta acçom, feita de jeito aberto e público e consistente na pintagem de cor de rosa da fachada do prédio e na destruiçom da placa que lembrava o general assassino que designou Juan Carlos de Bourbon como o seu sucessor na chefia do Estado espanhol, os nossos companheiros fôrom na altura detidos e posteriormente libertados com cargos, denunciados pola Fundación Francisco Franco e acusados de um delito de “danos” e umha falta de “deslucimento de bens imóveis”. A Fiscalia solicita a sua condena e o pagamento de 25.000 euros em conceito de multas e indemnizaçom ou, caso nom sejam cobertos, umha pena de 210 dias de cárcere para cada um.

NÓS-Unidade Popular reivindica e assume plenamente esta acçom que fazia parte da nossa campanha nacional contra a presença de simbologia franquista nas ruas da Galiza. Durante meses, @s militantes da esquerda independentista e socialista retiramos e boicotamos dúzias e dúzias de placas, monumentos e todo o tipo de elementos de exaltaçom fascista. De Ponferrada a Noia e de Ferrol a Tui, muitas vilas e cidades da nossa Naçom fôrom libertadas destas humilhantes lembranças do Genocídio Galego que nem a Junta da Galiza, nem as cámaras municipais, nem o governo espanhol tivérom vontade política de retirar apesar, inclusive, das reiteradas solicitudes oficiais que NÓS-UP fijo ao governo bipartido de Tourinho e Quintana, ou de umha insuficiente e decepcionante Lei de Memória Histórica que o PSOE aprovou na sua etapa de gestos “progres” que ocultavam o seu projecto neoliberal e pró-burguês. Um projecto hoje evidente em forma de cortes sociais, despedimentos baratos e reforma das pensons.

O compromisso antifascista fai parte consubstancial do nosso projecto político, estando presente mesmo desde antes da constituiçom formal de NÓS-Unidade Popular com acçons como a pintagem de cor de rosa da estatua eqüestre de Franco, realizada em 2000 e também em Ferrol, e que continuou e continuará no futuro enquanto na Galiza continuar a haver símbolos fascistas a sujar as nossas ruas e a memória d@s milhares de compatriotas assassinad@s pola barbárie criminosa que o fascismo espanhol desatou em 1936. Umha barbárie em massa que tinha o objectivo de eliminar o esperançoso movimento de autoorganizaçom e luita operária e popular e o crescente processo de reconstruçom nacional que a Galiza vivia na altura.

Agora, enquanto na Galiza continua presente muita simbologia fascista pola passividade e desinteresse dos diferentes governos, Abraám Alonso Pinheiro, José Dias Cadaveira, Alberte Moço Quintela e Carlos Morais, serám julgados por fazerem o que estas instituiçons deveriam ter feito há décadas, demonstrando nos factos que a Transiçom nom supujo umha ruptura com o franquismo e que o Estado espanhol continua a apresentar graves défices democráticos e a negar a memória, a dignidade e os direitos do nosso Povo, das vítimas do alçamento militar-fascista e d@s seus/suas familiares.

Solidariedade com Abraám, Carlos, José e Alberte!

Simbologia fascista fora da Galiza!

1936-2010, a luita continua!

Direcçom Nacional de NÓS-Unidade Popular

Galiza, 18 de Junho de 2010

PCC: "El govern segueix els dictats de l'oligarquia"

Els anomenats "mercats financers", de manera eufemística, la reunió del ECOFIN i el Consell d'Europa han obligat al govern espanyol a dur a terme una política d'ajustament salvatge que ataca les conquestes socials i l'Estat de Benestar a l'estat espanyol: Congelació i reducció de les pensions públiques, eliminació del règim transitori per a la jubilació parcial, la perdua de retroactivitat en la llei de dependència i de prestacions per naixement i la reducció de salaris cap als empleats públics cal inscriure-ho com la factura que han de pagar els sectors populars per rentar el dèficit de l'estat, a més de les retallades que s'imposen a les Comunitats Autònomes i Ajuntaments.

Ataca el propi estat com a motor de la sortida de la crisi: La paralització dels projectes d'inversió pública, lluny de ser un element d'estalvi, serà un motiu més de despesa o un fre per a la recuperació que tímidament començava a produir-se, i afectaran a la millora d'infraestructures públiques i probablement a la millora d'habitatges antics. És a dir, es pot esbandir momentàniament un dèficit que seguirà creixent, ja que caldrà atendre les persones que quedin en atur, un atur que, lamentablement seguirà creixent.

Ataca al dret a la negociació col.lectiva i als sindicats en particular: Es incompleix l'acord signat entre el govern i els sindicats sobre les retribucions als empleats públics i es proposa i imposa una reducció de salaris. Anteriorment el Govern del PP va intentar imposar una congelació. Aquest Govern, seguint els dictats d'aquests organismes internacionals aprofundeix en la ferida… Però hi ha més, un dels consellers del Banc d'Espanya declarava que s'han de congelar els drets laborals per facilitar la contractació. Aquest és un dels signes d'identitat dels neoliberals: Acabar amb els drets col.lectius i individualitzar les relacions laborals.

Ataca la pròpia democràcia com l'entenem, que és la capacitat de dirigir les polítiques econòmiques i de subordinar els processos econòmics a les decisions polítiques. Ja no importarà qui ens governi, donarà el mateix si les polítiques ja estan marcades prèviament.

No són forces fosques les que obliguen Zapatero a doblegar-se: És l'oligarquia financera internacional que subordina a les burgesies industrials, dicta a tota la societat la política econòmica, amb l'objectiu de dominar en les polítiques globals, fer-se amb els mercat i els recursos, esclavitzar al conjunt de la humanitat, sumirla en la misèria i portar-nos a la barbàrie. Són els mateixos que van a reunir-se a Sitges sota l'ègida del club Bilderberg, banquers, homes de negocis, noblesa europea, tots ells fills de l'antiga Comissió Trilateral.

Aquesta forces, a través del FMI, el Banc Central Europeu, l'ECOFIN, el Consell d'Europa i la Comissió Europea, que són els seus lacais i servidors, han imposat les condicions a Grècia, Portugal i Espanya en forma de pla d'ajust, amenaçant amb la sortida de l'euro, amb la manca de crèdits i amb la fallida en definitiva dels estats. Són aquestes mateixes forces que fan pujar i baixar les borses al seu gust, que imposen tractats de comerç draconians als països i als pobles, que volen privatitzar béns i recursos públics i que sostenen guerres i conflictes armats.

Estem parlant d'un ajust que ens afecta a la immensa majoria, a la classe treballadora, a sectors populars, als autònoms, a la petita i mitjana burgesia ... i que ningú s'enganyi: els neo-falangistes del PP, en aliança amb la gran burgesia financera representada per CiU, com a braç polític de la CEOE i la seva reforma laboral, no defensen als pensionistes, sinó a un model econòmic del que són entusiastes seguidors. No discuteixen el retallat en drets, discuteixen que no es faci visible en aquesta enorme font de vots que són els més de 6 milions de pensionistes a l'estat espanyol.

No oblidem la prova gràfica del Sr.Durán Lleida, que anima a tots a fer-nos un pla de pensions privat, com ell, que ens va dir destinava entre 300 i 400 euros mensuals a això. Afecta a tots perquè s'ataca a totes les capes en drets, com la llei de dependència que estava cridada a ser un dels motors socials, ia sobre, el seu incompliment primera a aquelles comunitats autònomes que l'han desenvolupat poc o gens, com a Madrid o a València. Si la inversió pública, que havia d'actuar com a motor de la recuperació, es retalla, no només s'ajorna aquesta recuperació, sinó que la bretxa de la desocupació es seguirà aguditzant i aquest creixerà.

Aquestes mesures, lluny de suposar un estalvi suposen un pas enrere. I aquest Govern ha decidit creuar la línia de les polítiques neoliberals d'ajust econòmic, sense tocar gens ni mica als poderosos i privilegiats. No només no es recuperen figures impositives com l'impost sobre el patrimoni, o no s'instauren, com l'impost sobre les grans fortunes, o per exemple, no es recupera el tipus marginal de l'IRPF que va baixar 4 punts de les super-rendes, el que es fa és incrementar l'IVA sobre el consum, de manera que tot rastre d'equitat desapareix.

No podem oblidar que aquestes mesures suposen un empobriment del conjunt de la població. És cert que als pensionistes se'ls congelen unes pensions que no arriben als mínims necessaris per viure; és veritat que treballar en serveis públics és sinònim d'estabilitat (més del 26% de contractes en l'administració són temporals), però és motiu de preocupació també la reducció dels serveis públics prestats per l'estat, les exigències de reformes laborals que faciliten l'acomiadament de treballadors i tot el que comporta reduccions en drets socials, sindicals i polítics.

I no obstant això hi ha alternatives per reduir el dèficit si s'actua sobre l'ingrés: reforma fiscal, persecució de l'economia submergida i el frau, crear i recuperar impostos per als rics, acabar amb els privilegis fiscals per a les SICAV, plans de pensions privats i desgravacions injustes i injustificades, perquè no hi ha ni una sola mesura que els afecti. I posats a actuar sobre la despesa, acabar amb les subvencions inconstitucionals a l'Església Catòlica, reduir les despeses militars, ordenar el retorn de les expedicions guerreres com la de l'Afganistan, reduir la despesa de la Casa Reial, un dels més opacs ...
Reformar i democratitzar les institucions internacionals, situar al frontispici de l'activitat política i de les agendes la reforma i democratització dels sistemes econòmics, polítics i financers a escala internacional, els Convenis i Recomanacions de l'OIT com a drets aplicables i exigibles ha de ser una reclamació de les organitzacions sindicals internacionals, començant per la CES, que ha de seguir un camí de mobilitzacions, tal com l'ha plantejat la CS de CCOO en l'últim Comitè Executiu i que s'ha concretat amb la mobilització general a Europa per al proper dia 29 de setembre.

Però sembla que aquestes no seran les úniques mesures. L'amenaça de la imposició d'una reforma laboral al marge dels sindicats, per la qual clamen la CEOE i el seu braç polític CiU, segueix planejant sobre els treballadors i treballadores de l'estat espanyol. Una vegada més, per crear ocupació es proposa... facilitar els acomiadaments i anul.lar el dret laboral, quan el que es requereix és un pla de xoc per crear ocupació per als joves i altres mesures que els sindicats han proposat en el diàleg social.

I també parlen de privatitzar les poques empreses públiques que queden. El Sr.Aznar, des de la seva FAES subvencionada, clama per privatitzar tot allò públic, pensions, mitjans de comunicació, serveis... tots el que no va tenir temps de privatitzar quan era president, és a dir, es pretén fer negoci amb la sanitat, les caixes d'estalvis , les televisions públiques i els serveis, passant a mans privades tots els controls econòmics que queden.

Donem suport sense dubtes ni reserves les iniciatives de mobilització plantejades pels sindicats per als pròxims dies i setmanes, que tenen la seva primera expressió en la vaga general dels sectors públics per al 8 de juny. La mobilització és el camí que hem de seguir el conjunt de persones afectades i la totalitat de l'esquerra política, per defensar els drets que tant ens han costat i establir l'economia al servei de la política i no al revés.

Els comunistes del PCC ens posem al servei del nostre sindicat, CCOO, per ajudar a que aquest segueixi sent la primera central sindical a Catalunya ia l'estat espanyol, perquè aquesta és una garantia per preservar i defensar la unitat d'acció sindical i la unitat dels treballadors. Els comunistes del PCC ens comprometem a estendre i entrar la política als centres de treball a través d'EUiA, perquè els treballadors s'impliquin i discuteixin les alternatives, hem reeditat la coalició ICV-EUiA per aconseguir una majoria d'esquerres a Catalunya i la reedició del Govern de Progrés amb un programa d'esquerres que es desenvolupi.

La coalició s'ha compromès a defensar una política econòmica diferent, tant en el Congrés dels Diputats i el Senat com al Parlament de Catalunya, sempre al costat dels sindicats principals, CCOO i UGT, amb l'objectiu de defensar les alternatives a la retallada de drets plantejat pel Govern.

Les forces involucionistes, el franquisme sociològic tractaran d'impedir qualsevol progrés. Només així es pot interpretar l'ofensiva del poder judicial en el terreny de les llibertats, promovent posicions racistes i xenòfobes en alguns casos, paralitzant l'Estatut, inhabilitant a tot aquell que vulgui investigar els crims de la Dictadura i impedint fins a la pròpia reforma democràtica de tots els estaments judicials. És per això molt necessari defensar unitàriament l'Estatut de Catalunya i recuperar el debat federalista en el conjunt de l'estat.

El Partit dels Comunistes de Catalunya, d'acord amb la política aprovada en el nostre 12 Congrés es manifesta per un canvi en les estructures econòmiques de l'estat i de Catalunya, per impulsar un nou model productiu, per denunciar i combatre l'oligarquia financera com l'enemic principal a batre, per la defensa dels nostres drets polítics i socials ja enfrontar unitàriament a qualsevol proposta de reducció o anul dels mateixos, la dugui a terme qui la porti. Els nostres interessos són els de la classe obrera i els sectors populars, els del poble de Catalunya.

Comitè Executiu DEL Partit dels i les Comunistes de Catalunya.

Cayo Lara contra el "decret de la vergonya"

El coordinador federal d'IU, Cayo Lara, assegurà ahir que el decret de reforma laboral que avui aprovarà el Consell de Ministres és el "decret de la vergonya", per tractar-se d'un "atemptat sense precedents als drets dels treballadors i treballadores d'aquest país". En roda de premsa, el líder de la coalició va assegurar que amb aquest decret el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, "viola el seu propi compromís electoral i traeix als onze milions d'electors que el van portar a la Moncloa".

Així, va recordar que en plena campanya de les eleccions europees, el 16 de maig de 2009, Zapatero va dir: "Mentre hi hagi una majoria socialista al Parlament d'Espanya i al Parlament Europeu que no aspirin i que no somiïn amb retalls socials i retalls dels drets dels treballadors, sota cap concepte. No passarà!".

Lara va lamentar que només un any després d'aquesta afirmació feta en la campanya de les eleccions europees, ara "traeixi aquesta línia de declaracions que ha seguit al llarg del temps", i va afegir que el decret "retalla drets dels treballadors, abarateix el acomiadament, ataca la negociació col.lectiva i no crearà més ocupació".

"PENSIONAZO I COPAGAMENT"

Per això va destacar que IU va a donar suport a la vaga general convocada pels sindicats per al 29 de setembre, perquè la situació "va molt més enllà d'una vaga davant a la retallada de drets dels treballadors", pel fet que s'està produint "el major atac a l'Estat del benestar conegut en democràcia ", alhora que va avisar que" està ja a la cartera el pensionazo a Espanya i fins i tot s'està parlant massa del copagament".

"IU estarà sempre en contra dels tisorades, perquè reduir el dèficit no passa per reduir els drets dels treballadors, sinó per aconseguir més ingressos per a les arques públiques, per exemple lluitant contra l'immens frau fiscal o fent una reforma fiscal progressiva", plantejar Lara.

Així mateix, va destacar que el que cal no és una reforma laboral, sinó una reforma empresarial, i va insistir que hi ha un "atac sistemàtic a la democràcia, perquè és un insult que un president del Govern-en referència a Zapatero-sigui el ordinari dels mercats". "El Govern no pot ser representant dels mercats i no dels treballadors", va recalcar.

Lara va denunciar també una "ofensiva tremenda" contra els sindicats per part de la dreta política i econòmica, per a "doblar el braç a l'únic recurs dels treballadors per a defensar-se", i va aprofitar per criticar el PP per estar instal lat a la "demagògia i el oportunisme polític, sense un programa per a Espanya".

VAGA GENERAL

D'altra banda, va explicar que la data del 29 de setembre per a la vaga general coincideix amb altres mobilitzacions europees per ser aquest un "atac a tota la UE", i va afegir que això és el que ha portat els sindicats a triar aquest dia, a més que juliol i agost són mesos de vacances.

Va defensar aquesta data argumentant que cal temps per "fer molta pedagogia per dur a la consciència de la gent la idea que per aquest camí no es va enlloc", i va apostar per "córrer per les empreses i tot el teixit associatiu per explicar els motius d'aquesta convocatòria". "Jo crec que va a calar en l'opinió pública, encara que hi haurà una ofensiva contra la vaga i contra els sindicats", va concloure.


Cayo Lara: "es el decreto de la vergüenza y un atentado sin precedentes contra los trabajadores"

El coordinador federal de Izquierda Unida (IU), Cayo Lara, aseguró ayer que el decreto de reforma laboral que hoy aprobará el Consejo de Ministros es el "decreto de la vergüenza", por tratarse de un "atentado sin precedentes a los derechos de los trabajadores y trabajadoras de este país".
Para leer más ir a enlace:

Vist per sentència el cas Hisenda

El Cas Hisenda, la trama de corrupció descoberta a finals dels anys 90 que ha assegut a la banqueta més de vuit mesos a alts càrrecs d'Hisenda -amics del ministre Borrell- i empresaris, ha quedat vista per sentència. La Fiscalia demana 8 anys de presó per a l'empresari Josep Lluís Núñez Clemente, per al seu fill -Josep Lluís Núñez i Navarro- i per al financer Javier De la Rosa. 16 anys de presó per l'inspector en cap regional d'Hisenda a Catalunya, José María Huguet, i 12 anys per l'ex assessor jurídic del Grup Torras-Kio, Juan José Folchi; 22 anys per l'inspector Álvaro Pernas, i 19 anys per l'ex inspector Manuel Abella.

La Fiscalia va decidir al maig mantenir les penes de presó -126 anys en total- que havia demanat per als acusats, després que exercissin aquest dimecres el seu dret a l'última paraula, en un dels judicis més llargs de l'història d'Espanya.

La major pena de presó sol.licitada, de 22 anys, és per l'inspector Álvaro Pernas, mentre que per a un altre ex inspector, Manuel Abella, demana 19 anys.

En els seus informes finals, el fiscal Emilio Sánchez Ulled qualificar la trama de "pelotazo financer d'empresaris del totxo" que van defraudar a complicitat de "alts càrrecs administratius que es venen".

'Mai' es veurà tota la trama

Ulled va afegir que és "una seqüència d'instantànies greus i brutes", i que "mai" s'arribarà a veure la pel lícula sencera, en referència a que aquest no és un cas de frau fiscal, sinó que el frau fiscal vi donat, en molts casos, perquè els empresaris "tenien molts cadàvers a l'armari".

El fiscal va explicar també que en el procés s'ha pogut veure "un recull de cares de 'Jo no vaig ser" de gent "que ha pervertit les normes de convivència". "Jutgem si els ciutadans poden confiar en les institucions. Hem de netejar", va afegir.

"Els que estan aquí són partícips del disseny del frau fiscal", va apuntar Ulled, encara que va reconèixer que probablement hagin estat "poc ambiciosos", ja que la Fiscalia va demanar des d'un principi només allò que sabien que podien provar i, per tant, és més que probable que falti gent.

En la seva intervenció, Ulled diferenciar entre dues vies d'actuació de la trama: d'una banda, els inspectors d'Hisenda acusats, que obraven guiats per un cúmul d'interessos -"es necessitaven els uns als altres per delinquir"-, o bé delinquien pel seu compte encara hi havia una necessitat de silenci dels altres "per no molestar". "La cúpula de la inspecció pública d'Hisenda es va posar en el mercat", va sentenciar el fiscal.

D'altra banda, Ulled distingir entre les formes d'actuar de les empreses imputades, en primer lloc, el Grup Torras-dirigit per Javier de la Rosa de 1986 a 1992 i el assessor jurídic era Juan José Folchi, que "mantenia una implicació íntima amb els funcionaris "-, que va actuar per por que amb motiu d'una inspecció, es descobrissin" els tripijocs d'alta volada que tenien per aquí".


Visto para sentencia el 'caso Hacienda' tras ocho meses

El 'caso Hacienda', la supuesta trama de corrupción descubierta a finales de los años 90 que ha sentado en el banquillo más de ocho meses a altos cargos de Hacienda y empresarios, quedó visto para sentencia después de que los acusados ejercieran este miércoles su derecho a la última palabra, en uno de los juicios más largos de la historia de España.
Para leer más ir a enlace:

Fidel: EUA vol que Israel ataqui Iran

El líder de la Revolució Cubana, Fidel Castro, va denunciar que EUA pretén que Israel ataqui les instal.lacions productores d'urani enriquit a l'Iran, utilitzant els més moderns avions i el sofisticat armament que de forma irresponsable li subministra la superpotència. En les seves noves reflexions, titulades La Contienda Inevitable, Castro explica que els EUA li va suggerir a Israel, que no té fronteres amb l'Iran, demanar d'Aràbia Saudita permís per sobrevolar un llarg i estret corredor aeri, escurçant considerablement la distància entre el punt de partida dels avions atacants i els objectius a destruir.

Així mateix, va dir que segons el pla, que en parts essencials ha estat divulgat per la Intel ligència d'Israel, onades d'avions atacaran una i altra vegada per picar els objectius.

El passat dissabte 12 de juny, importants òrgans de premsa occidentals van publicar la notícia sobre un corredor aeri concedit per l'Aràbia Saudita a Israel, previ acord amb el Departament d'Estat nord-americà, amb l'objectiu de realitzar assajos de vol amb els caça bombarders israelites per atacar sorprenentment a l'Iran, que ja aquests havien portat a terme en l'espai aeri saudita.

"Portaveus alts d'Israel res van negar, limitant-se només a declarar que els esmentats països sentien més por pel desenvolupament nuclear iranià que el mateix Israel", va afegir.

El 13 de juny, quan el Times de Londres va publicar una informació presa de fonts d'intel ligència, assegurant que l'Aràbia Saudita va divulgar un acord que concedeix autorització a Israel per el pas per un corredor aeri sobre el seu territori per a l'atac a l'Iran, el President Ahmadinejad declarar, en rebre les cartes credencials del nou ambaixador saudita a Teheran, Mohammad ibn Abbas al Kalabi, que havia molts enemics que no desitjaven relacions properes entre ambdós països (...) Però si l'Iran i l'Aràbia Saudita romanen un al costat de l' un altre, aquests enemics renunciaran a continuar amb l'agressió(...)'.

En aquest sentit, el líder va indicar que des del punt de vista iranià, aquestes declaracions es justificaven, qualssevol que fossin les seves raons per fer-ho. Possiblement no desitjava ferir en el més mínim als seus veïns àrabs. 'Els yankis no han dit una paraula, només per reflectir més que mai el seu desig ardent d'escombrar el govern nacionalista que dirigeix a l'Iran'.

En finalitzar la seva reflexió, Fidel Castro va destacar: "Cal preguntar ara quan el Consell de Seguretat analitzarà l'enfonsament del Cheonan, que va ser vaixell insígnia de l'Armada sud-coreana; què conducta seguirà després que els dits en els gallets de les armes a la península coreana les disparin, si és cert o no que Aràbia Saudita, d'acord amb el Departament d'Estat, autoritzar un corredor aeri perquè les onades de moderns bombarders israelites ataquin les instal.lacions iranianes, la qual cosa possibilita fins i tot l'ús de les armes nuclears subministrades per Estats Units'.



El bisbe de Nàpols esquitxat per corrupció

Josep Ratzinger i el seu secretari d'estat, Tarcisio Bertone, estan disposats a controlar els béns de l'Església i demanen més control sobre les cases del Vaticà, després que el cap de protecció civil declarés davant d'un tribunal que el seu apartament de Via Giulia, al centre de Roma, va ser una concessió de l'anterior Prefecte per a la Propaganda de la Fe, Cresenzio Sepe, avui arquebisbe de Nàpols. La realització d'obres de millora a canvi de favors és una manera habitual d'agraïment a tot el país. El Vaticà no és aliè a aquesta i demés corrupcions italianes.

Per això, sovint, apareixen noms de religiosos vinculats en la investigació de casos de corrupció.

Qui lliurés el pis al cap de protecció civil va ser allunyat del càrrec després de complir un únic període de mandat. L'únic que només va estar cinc anys en el càrrec. Cresenzio Sepe és avui arquebisbe de Nàpols.

La institució de la Propaganda de la Fe va ser creada el 1622. Té un patrimoni superior als 9000000000 d'euros. Els seus fons es destinen a les missions, preferentment d'Àfrica i Àsia.

El Vaticà no s'assabenta de moltes de les operacions immobiliàries de la institució. Per això, ara els dos homes més importants de l'Església busquen major transparència.


El Papa, Benedicto XVI, está dispuesto a controlar los bienes de la Iglesia.

El Pontífice y su secretario de estado, Tarcisio Bertone, piden mayor control sobre las casas del Vaticano después de que el jefe de protección civil declarara ante un tribunal que su apartamento de Via Giulia, en el centro de Roma, fue una concesión del anterior Prefecto para la Propaganda de la Fe.

Raya ho nega tot i acusa hackers d'atacar-lo

Josep Raya Moyano, professor de La Salle de Figueres imputat pels delictes de corrupció de menors i abús sexual, ha declarat durant menys d'una hora al Jutjat Número 5 de Figueres. Tot i que inicialment havia admès alguns del càrrecs davant la policia, dijous els va negar tots. El jutjat obrirà ara una investigació per determinar si un pirata informàtic es va infiltrar al seu ordinador. L'advocat de l'AMPA de la Salle, Carles Monguilod, ha dit que fins ara no hi ha constància que el mestre abusés d'algun dels alumnes a qui feia classe. No ha fet menció, però, de la dimissió posterior del director de l'escola, amic personal del professor denunciat a qui es va fer responsable per part dels pares denunciants.

/2010/03/detingut-professor-de-la-salle-de.html

Racisme sionista: Ashkenazis contra sefardites

Desenes de milers de sionistes ultraortodoxos furiosos van manifestar-se el dijous a la tarda a Jerusalem i prop de Tel Aviv, contra una sentència de la Cort Suprema que prohibeix la segregació entre nens ashkenazis i sefardites en una escola de colons: "Hi ha 30.000 manifestants a Jerusalem i 20.000 en BNE Brak", una ciutat de població jueva ortodoxa situada prop de Tel Aviv, va declarar el portaveu de la policia, Micky Rosenfeld. "És la tora qui decreta!", "No toquin els redemptors d'Israel!", Podia llegir-se en les pancartes que portaven els fanátics racistes antisemites.

Aquestes manifestacions eren retransmeses en directe per la televisió israeliana i van eclipsar per complet l'anunci del govern sobre una flexibilització del bloqueig a la franja de Gaza.

La policia israeliana va ser posada en "estat d'alerta avançada". Uns 10.000 agents van ser desplegats, principalment a Jerusalem, a BNE Brak i en Beit Sahemesh, bastió de fanàtics situat a mig camí entre les dues localitats.

També es van mobilitzar unitats de la guàrdia fronterera, recolzats per la policia muntada i per helicòpters.

El president Shimon Peres es va reunir amb el viceministre d'Educació, el rabí Meir Porush, una figura de la comunitat ortodoxa ashkenazi, en un últim intent de conciliació destinat a calmar els ànims.

Dos partits ortodoxos que tenen 16 diputats (en un total de 120 a la Knesset, parlament unicameral) pertanyen a la coalició del primer ministre Benjamin Netanyahu.

Dimecres, el cap del govern va demanar "moderació, respectar la llei i trobar una fórmula de compromís satisfactòria per a tots".

L'efervescència dels homes vestits de negre-vestit dels ultraortodoxos-a Israel va ser desencadenada per un veredicte de la Cort Suprema que obliga a desenes de jueus ortodoxos ashkenazis (originaris d'Alemanya, Polònia, Rússia, de l'antic Imperi Austro-Hongarès i més generalment de l'Europa central i oriental i en sa majoria d'origen indoeuropeu per més inri i absurditat de la qüestió) de la colònia Immanuel (Cisjordània) a rebre a la seva escola religiosa a nenes sefardites (a Israel originàries d'Àfrica del Nord i d'Àsia, encara que el terme designa les comunitats jueves que van viure a Espanya i Portugal fins 1492).

Colons ashkenazis pertanyents al grup hasídico Slonim, d'origen rus, que van retirar les seves filles de l'escola fa un any, van afirmar que preferien ser empresonats a partir de dijous durant dues setmanes, abans d'obeir a la decisió de la Cort Suprema.

Els pares acusats de discriminació racial - 86 persones - havien de presentar segons la REDI pública a les 17H00 (14H00 GMT) a una presó a Jerusalem oest des de la qual havien de ser traslladats a presons al centre del país.

Les famílies del grup Slonim neguen ser racistes i expliquen el seu rebuig a acceptar altres nenes per les diferències entre les tradicions religioses sefardites i ashkenazis.

D'altra banda, els diversos grups jueus ortodoxos rebutgen l'autoritat de la Cort Suprema, la principal instància jurídica israelià, perquè creuen en la primacia de la Tora (llei religiosa).

El 1999, els jueus haredim (els que "tenen por a Déu") van congregar a mig milió de persones a Jerusalem, la manifestació més important en la història del país, per protestar contra "la dictadura" de la Cort Suprema.

El cas de la colònia Immanuel va provocar la còlera dels principals diaris i revifar el conflicte latent entre laics, hebreus i jueus ortodoxos sionistes, als que els primers acusen de coerció per imposar la seva visió fanàtica del món i els retreuen gaudir de l'exempció del servei militar obligatori.

En virtut d'un acord amb l'Estat, els joves jueus ortodoxos escapen a les obligacions militars si estudien fins als 25 anys en instituts talmúdics. Una de les conseqüències és que no estan correctament preparats per al mercat laboral.


Decenas de miles de judíos ultraortodoxos furiosos comenzaron a manifestarse el jueves por la tarde en Jerusalén y cerca de Tel Aviv, contra un fallo de la Corte Suprema que prohíbe la segregación entre niños askenazis y sefarditas en una escuela de colonos.

"Hay 30.000 manifestantes en Jerusalén y 20.000 en Bne Brak", una ciudad de población judía ortodoxa situada cerca de Tel Aviv, declaró a la AFP el portavoz de la policía, Micky Rosenfeld.
Para leer más ir a enlace:

Sindicat policial denuncia a Sos Racisme

El sindicat Confederació Espanyola de Policia (CEP) va anunciar que demanarà a la Prefectura Superior de Policia de Barcelona "que emprengui les accions legals pertinents contra les associacions SOS Racisme i Papers i Drets per a Tothom, per haver acusat els funcionaris del Centre d'Internament per a Estrangers (CIE) de Zona Franca de practicar tortures i violar els drets fonamentals dels interns. El sindicat policial nega els fets i els familiars dels interns han denunciat en repetides ocasions que hi ha casos de tortura al CIE de Barcelona.

El passat 13 de maig, Mohamed Abagui, un jove de 22 anys que es trobava detingut en el centre, va ser trobat mort sota estranyes circumstàncies. Interns, familiars i associacions d'immigrants demanen que es realitzi una investigació sobre el succés i que el centre obri les seves portes si realment no té res a amagar.

La CEP va afirmar que "aquestes acusacions de tortures són equiparables a les que realitzen les associacions pro-eta i que el ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, va anunciar que serien denunciades judicialment".

El sindicat policial, amb un discurs d'enaltiment d'Espanya, va afirmar que "aquestes organitzacions ataquen i fan pressió mediàtica sobre tot el que fa olor a espanyol".

Les organitzacions de drets humans estan tranquil.les

Segons va informar a aquest mitjà SOS Racisme tot i que encara no ha estat informada oficialment de la denúncia de la CEP, aquestes acusacions són producte del nerviosisme de la pressió social que s'està exercint per aclarir la veritat respecte als CIE's.

També afirmen no tenir problemes a l'hora d'enfrontar-se a una demanda ja que tenen les proves, i que aquestes denúncies estan recolzades per persones que han estat víctimes, malgrat que gran part d'aquestes víctimes han estat expulsades del país amb celeritat.

A les acusacions de atacar per ser espanyols afirmen que no és un assumpte de ser espanyol o no sinó un assumpte de drets humans, que han de ser respectats tant per a persones autòctones com per a estrangers.

No deixen entrar a la premsa


Les autoritats del CIE de Zona Franca no han deixat entrar a la premsa al centre perquè comprovin in-situ la situació i entrevistin als detinguts, tot i múltiples peticions de diferents mitjans amb la qual cosa no s'ha pogut comprovar la bona condició de els interns. De moment només s'han pogut comprovar les acusacions ja que els familiars són els únics disposats a parlar amb la premsa.


Sindicato policial español pide sanciones para asociaciones que denuncian torturas en un Centro de Internamiento para Extranjeros

El sindicato Confederación Española de Policía (CEP) anunció que solicitará a la Jefatura Superior de Policía de Barcelona “que emprenda las acciones legales pertinentes contra las asociaciones “SOS Racisme” y “Papers i Drets per a Tothom”, por haber acusado a los funcionarios del Centro de Internamiento para Extranjeros (CIE) de Zona Franca de practicar torturas y violar los derechos fundamentales de los internos.
Para leer más ir a enlace:

L'alcalde de Vila-real no es baixa el sou

Manuel Vilar, Coordinador d´EUPV a Vila-real, critica que el consistori municipal retalla els sous dels funcionaris, però encara no han tocat un euro de les nòmines dels edils i de l'alcalde, qui cobra més que el president Camps: “Això és simplement una vergonya”, i exigeix que s'apliquen “la mateixa vara de mesurar”.

Vilar considera del tot deplorable que els govern del PP haja baixat el sou al funcionaris de l'ajuntament mentre que encara estem tots per veure com fan el mateix amb el seu: “Pareix que els costa tocar-se la butxaca”.

El representant d'esquerres no entén que esperen a fer extensiu el retall a ells mateixos: “Fa setmanes que un munt de municipis ja han aplicat una baixada dels sous dels regidors i càrrecs públics, però ací a Vila-real pareix que vivim a un altre planeta”.

El Portaveu d'Esquerra Unida A Vila-real considera d'una hipocresia absoluta el fet i demana que siguen conseqüents i es rebaixen substancialment les seues remuneracions econòmiques, “almenys el 14% que recomana la Federació de Municipis i Províncies o estaran fent el ridícul i devaluant la imatge de la política”.

Vilar finalitza ironitzant que a Vila-real és viu al mon al revés, “és retallen el sou als treballadors i treballadores públics mentre que l'alcalde, el quart del País Valencià amb millor sou, 73.754 euros a l'any, li costa déu i ajuda tocar els seus ingressos”.

EUPV pregunta sobre Mundo Ilusión i rodalies

La diputada autonòmica d’EUPV, Marina Albiol, preguntà en la Comissió d’Economia de les Corts Valencianes al conseller Gerardo Camps, sobre el projecte del parc temàtic i la seua paralització: “El Consell ha de deixar de llançar balons fora i definir d'una vegada per sempre què va a fer amb Mundo Ilusión”. Esquerra Unida ha reclamat en reiterades ocasions la desestimació definitiva d’aquest projecte: “Perquè no ha estat més que altre dels somnis megalòmans de Carlos Fabra. Ara que està paralitzat, exigim al conseller que clarifique què va a passar perquè el projecte segueix sense tenir cap sentit i ha estat durant molts anys un colador de diners i malbaratament”.

La representant d'esquerres insta al Consell a definir què pensa fer amb els 800.000 metres quadrats on estava previst el parc: “Aquest projecte ha estat una mera porta per a requalificar 20 milions de metres quadrats de terreny agrícola i acollir el PAI Marina d’Or Golf, recentment aprovat”, afegeix.

Albiol conclou: “Mundo Ilusión ha estat un projecte fantasma, una sangria per a les arques públiques. El conseller Camps hauria també de precisar-nos quants milions d’euros s’han gastat, mentre no es posava ni una sola pedra”.

Les promeses incomplides de rodalies

Marina Albiol, diputada d'EUPV, critica l’incompliment de les promeses fetes per Blanco i considera les paraules de la Secretària d'Estat de Transports, la prova que mai han volgut ampliar els rodalies fins a Vinaròs.

La diputada d'esquerres considera que les paraules de la secretària d'Estat de Transports y el president de RENFE de reduir les línies deficitàries per efecte de la crisi deixa ben clar el futur dels rodalies fins a Vinaròs, “estan pensant en reduir, no en augmentar, ja ens podem oblidar, ni un euro”.

La representant d'Esquerra Unida a les comarques del nord afirma que des d'Esquerra Unida continuaran defensant “la necessitat social de fer arribar el tren amb horaris adequats al nord de la nostra província, perquè no tot son el diners, sobre tot estan les persones” i argumenta que són aquest tipus de tren el que utilitza més la ciutadania, “per anar a treballar, estudiar i traslladar-se en els curts recorreguts”

La portaveu d'esquerres critica que queda ben clar que mai han tingut la intenció d’estendre la xarxa de rodalies i l'únic que han estat fent es marejar la perdiu i enganyant als ciutadans i ciutadanes del nord de la província de Castelló: “L'estudi econòmic anunciat per Blanco no era mes que una cortina de fum, ja sabien que no ampliarien aquest mitjà de transport”.

“De segur que quan apleguen les eleccions”, critica Albiol, “tots prometran l'ampliació dels rodalies fins a Vinaròs com prioritari i indispensable per a la província però ara per ara, governant el PP al Consell i el PSOE a l'estat, cap dels dos mou fitxa”.

Islàndia paradís de la llibertat d'expressió

Islàndia ha decidit convertir-se en el primer "paradís de la llibertat d'expressió". L'Iniciativa Islandesa de Mitjans Moderns, el projecte de llei de llibertat de premsa impulsat pel fundador de WikiLeaks, Julian Assange (foto), va ser aprovat aquesta matinada pel Parlament d'Islàndia en una sessió maratoniana i d'urgència que va acabar a les 6:00 de la matinada. El projecte va ser aprovat per unanimitat.

La Iniciativa Islandesa de Mitjans de Comunicació Moderns (IMMI, per les seves sigles en anglès) és el major pas en defensa de l'expressió en llibertat que mai s'hagi produït. La Icelandic Modern Mitjana Initiative (Iniciativa Islandesa de Mitjans de Comunicació Moderns) fa d'Islàndia un paradís de la llibertat d'informació i d'expressió on els que publiquin -sobretot digitalment- tindran la garantia que la seva informació mai no serà censurada.

La nova legislació ofereix protecció jurídica a les fonts, així com a les comunicacions entre els periodistes i aquestes. S'inclouen també mesures que permetin posar fi al que es coneix com "turisme de la difamació", és a dir, la pràctica de presentar demandes - per grups poderosos - en països on la legislació sigui més favorable, amb independència dels països on estan establertes les parts. En virtut d'aquestes propostes, aquells que siguin acusats de difamació podrien plantejar un contra-procés a Islàndia.

Els legisladors han estudiat la jurisprudència relacionada amb els paradisos fiscals i han edificat un búnquer de protecció jurídica de la llibertat d'expressió anàleg al de les relacions de confidencialitat que gaudeixen en els paradisos fiscals "banquers o advocats". Uns legisladors que han estat ben assessorats i recolzats pels principals grups en defensa de la "llibertat digital".

Andrew Scott, professor de dret a la London School of Economics va estimar, abans d'aprovar la llei, que aquestes mesures "transformarien l'humil [periodista] islandès en un superhome jurídic, fora de l'abast dels tribunals de fora d'Islàndia per tots els comentaris realitzats des del seu país".

Aquestes mesures tenen com a objectiu no només la protecció dels periodistes, sinó també de les empreses que publiquen el seu treball, les pàgines que recullen la informació o altres intermediaris. La idea és crear un marc favorable per al periodisme d'investigació i per a la llibertat d'expressió en un entorn propici capaç d'atreure els mitjans de comunicació del món sencer. Islàndia ja ocupa els primers llocs en la classificació de "Llibertat de premsa" de l'organització Reporters sense Fronteres.

"Sé que algunes persones als Estats Units no estan molt contentes amb això", va declarar la gran promotora política de la iniciativa en una recent entrevista. WikiLeaks no està entre els descontents.

Gestor de Salou blanquejava per la màfia

Els mafiosos detinguts van mantenir vincles personals, però no van formar una estructura excessivament tancada i provenien de diferents països com Rússia, Ucraïna, Armènia, Kazakhstan i Uzbekistan. Es van instal·lar en el litoral de Barcelona i Tarragona amb la idea de portar una vida plàcida i acomodada, consagrada a falsificar papers per blanquejar els diners. En aquesta tasca, era de gran ajuda Juan Oyonate, propietari d'una gestoria de Salou i un dels sis detinguts en l'operació coordinada pels fiscals anticorrupció de Barcelona i Madrid.

Oyonate, de 40 anys, assessorava als mafiosos des de feia una dècada i era responsable de la enginyeria financera de la trama, segons fonts del cas. Oyonate va ser membre de CiU fins el 2003, quan va fundar un partit independent local amb el que no va obtenir cap èxit.

Els sis capos detinguts el dimarts en una operació policial contra les màfies de l'Est van fer servir els seus negocis a Espanya per blanquejar milions d'euros procedents d'activitats il·legals. Els diners obtinguts fora d'Espanya amb el tràfic de drogues o la venta d'armes es rentaven, en grans quantitats, a la costa catalana a través de societats d'inversions immobiliàries i dels negocis que havia creat la banda. Els escorcolls que han portat a terme els Mossos han encautat 42.000 euros en bitllets de 500, un resguard d'un enviament de 600.000 euros i 14 cotxes d'alta gamma. Un dels capos s'havia comprat dos cotxes en els últims mesos.

Entre els caps mafiosos, s'hi trobava Ladus Uyaman, un exoficial de fronteres de l'Exèrcit armeni, propietari de l'hotel Adia de Cunit (foto) i Gagik Eloyan, que va ser detingut a El Prat de Llobregat quan venia de Dubai. Qui no va poder ser detingut va ser l'uzbek Botir Rakhimov, no obstant els Mossos ja feia temps que anaven darrere d'ell. Durant la seva estada a Catalunya, Rakhimov s'havia tornat molt fanàtic del Barça i la policia tenia previst que el dia del partit entre el Barça i l'Inter, Rakhimov arribaria amb un jet privat a l'aeroport del Prat de Llobregat i per això va haver-hi un fort deplegament a l'aeroport però finalment va decidir no aterrar.

Arran de la desarticulació de l'operació Java el març passat contra la màfisa russo-georgiana, en la qual es van detenir 80 persones a tota Europa, Rakhimov va anar amb peus de plom i per això segurament es pensa que va tornar a Kiev. El perquè hi ha un escenari de tant blanqueig de diners de la màfia de l'Est a Catalunya es podria explicar amb l'assassinat l'agost passat de Viatxeslav Ivankov. Rakhimov va participar en una reunió en un iot a Rússia amb els principals caps mafiosos de l'antiga URSS. Per evitar una guerra, es va acordar un repartiment de territoris i funcions i a Rakhimov li va tocar convertir Catalunya en el principal escenari de blanqueig de diners.

Badalona: Concert per la Pau

La Plataforma per la Pau de Badalona us convida al primer CONCERT PER LA PAU, que serà el dissabte 19 de juny a la sala Estraperlo, C/ Isidre Nonell número 9 - Poligon Industrial Can Ribo, a les 22:00h. Actuaran: Coco (Cantautor), La síndrome del dimarts i Els 5 Elements. COL.LABORACIÓ: 3 €.

Defensem Cuba i Fòrum Dret de les Dones

Defensem Cuba, assemblea: Dissabte, 19 de Juny, 10:30h, a CCOO, Via Laietana 16. Casal de Cuba de Sabadell i Defensem Cuba continuen LA CARAVANA PELS CINC a Sabadell. Lloc de sortida: Renfe-Sabadell-Sud a les 17h. Caravana de cotxes per Sabadell de 17 a 18.30h. L'Acte per la Llibertat dels 5 a Pl. Marcet, de 18:30 a 21h. Mostra escènica (entrevista des de la presó d'EUA). Exposicions sobre els cinc. Taller de cuina cubana. Música amb grup cubà. També 19 de juny, a BCN: 9:30 a 14h: Tercer Fòrum d'Equitat de Gènere i Drets de les Dones: “La crisi també té rostre de dona”, al Hotel NH Rallye, Trav. de les Corts, 150:

Fòrum obert a tothom per a l'elaboració del programa electoral d'ICV-EUiA. Per veure el programa segueix l’enllaç:
http://joanherrera.cat/un-acte/f%C3%B2rum-dequitat-de-g%C3%A8nere-i-drets-de-les-dones
Per motius d'aforament, cal confirmar assistència:
[email protected]
933010612

Adrià: Jornades de Salut i Festa d'Esquerra Verda

Demà, de 12 a 14h i de 18 a 20h, tindrà lloc, a la zona de vianants de l’avinguda de Catalunya, la desena edició de la jornada de la salut. L’objectiu de la proposta és difondre entre la població hàbits saludables que els ajudin a prevenir malalties i a tenir cura de la seva salut. Per la nit: Festa Esquerra Verda. Dissabte, 19 juny, des de les 23:30 fins a les 3:30 de diumenge. Sala Nou Temps Mort, Avda Pi i Margall, 12, Adrià de Besòs. Entrada lliure, cubates assequibles, musica remember & house, futbolin, bon rotllo i FESTA!

Sant Adrià celebra la desena edició de la jornada de la salut

En l’organització de la jornada hi participa l’Ajuntament conjuntament amb els centres d’atenció Primària Dr. Barraquer i La Mina, l’Agència de Protecció de la Salut, la Fundació de l’Hospital de l’Esperit Sant (FHES), l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) i el Banc de Sang i Teixits.

Enguany hi haurà estands amb informació sobre diferents temes: Tabaquisme, vacunació, protecció de la salut (salut alimentària i ambiental), promoció de la salut (activitat física i alimentació saludable), els beneficis de la fruita i la verdura, etc. Destaca la presència del doctor August Corominas, cap del servei de bioquímic de l’Hospital Germans Trias i Pujol i especialista en nutrició i col.laborador del programa La salut al cistell de TV3, en un dels estands de la jornada per atendre consultes sobre alimentació saludable (només durant la tarda).

També hi haurà demostracions de reanimació cardiopulmonar i una ambulància medicalitzada. D’altra banda, les persones que vulguin donar sang ho podran fer a la unitat mòbil del Banc de Sang que també participa a la jornada.