Eurostat: el rescat bancari tindrà impacte tant en el deute com en el dèficit d'Espanya

L'oficina estadística de la UE, Eurostat, ha confirmat avui que el rescat per a la banca de fins a 100.000 milions d'euros aprovat aquest dissabte per l'Eurogrup a Espanya computarà com a deute i també tindrà impacte sobre el dèficit públic: "El crèdit acceptat per el Govern espanyol augmentarà directament el deute públic espanyol. També hi haurà un impacte directe sobre el dèficit per a Espanya de la despesa en els interessos del préstec", assegura Eurostat en un comunicat. Moody's rebaixa la nota d'Espanya i la situa a la vora del bo escombraries. Foto: El Financial Times s'en fot de Rajoy: "Rajoy saluda al rescat com una victoria".

"La injecció de capital es considerarà com una transacció financera, sense impacte en el dèficit públic, si el Govern actua de la mateixa manera que un inversor privat, buscant una taxa de retorn de mercat", explica Eurostat.

Per contra, la recapitalització d'un banc "es considerarà despesa pública, amb impacte en el dèficit, si es dedica de facto a cobrir les pèrdues d'un banc". És a dir, si s'injecta capital en una entitat.

Eurostat analitzarà, en cooperació amb l'Institut Nacional d'Estadística, cada recapitalització cas per cas un cop es coneguin els detalls.

A la nota, l'oficina reconeix que és "massa aviat per donar una resposta precisa sobre l'impacte en el dèficit". A més, depenent de com es faci la recapitalització, l'impacte del rescat en el dèficit podria ser molt més gran, segons alerta l'oficina estadística.

Moody's rebaixa la nota d'Espanya i la situa a la vora del bo escombraries

L'agència de qualificació de riscos Moody 's ha rebaixat la nota de solvència del deute sobirà d'Espanya tres graons, des de' A3 'a' Baa3 ', cosa que significa que la situa a la vora del bo escombraries. La firma justifica la seva decisió en un comunicat explicant que el rescat de la banca espanyola, que disposarà d'una ajuda de la UE de 100.000 milions d'euros, elevarà el nivell d'endeutament del país. A més, assenyala, Espanya té dificultat d'accedir als mercats de finançament. L'agència adverteix a més que situa aquest deute en revisió i adverteix d'una possible requalificació addicional.

L'agència segueix amb aquesta decisió el deixant de Fitch, que també va restar tres esglaons al deute espanyol la setmana passada i la de la seva companya de sector S&P;, que a més va reduir la solvència a la banca espanyola al maig.

Un vagabund vallisoletà entestat a creuar il·legalment la frontera russa

Guàrdies fronterers de Kaliningrad, enclavament rus entre Lituània i Polònia, van detenir un ciutadà d'Espanya a l'intentar creuar il·legalment la frontera, va comunicar avui l'oficina de premsa del Departament local de la Guàrdia Fronterera. L'infractor és un vell conegut que ja havia passat mig any en presó preventiva russa pel mateix. Durant la captura no va oposar resistència. No portava documents i s'identificà com 'Peter' Cantoral, natural de Valladolid, Espanya.

Els guàrdies van poder comprovar que va néixer el 1954, no té parents ni residència fixa en cap país d'Europa i porta una vida errante. També el coneixen els guàrdies fronterers polonesos, on va passar sis mesos al centre de manteniment provisional d'estrangers a Ketrzyn, sud de Polònia, després dels quals va fer el seu primer intent de penetrar a Rússia el 2009.

A la terra russa l'amenaçaven dos anys de presó per l'encreuament il·legal de la frontera. Però després de passar Cantoral mig any en una presó preventiva, el seu expedient va ser arxivat per el seu "sincer penediment". Ara Cantoral afrontarà un nou procés. Tot per ser rus, encara que sigui de contraban?

Toni Pastor, suspès de totes les seves funcions com càrrec públic

El Comitè de 'Drets i Garanties' del PP balear -un oxímoron evident- ha acordat aquesta tarda per unanimitat la suspensió cautelar de totes les funcions com a càrrec públic de Toni Pastor. La decisió del partit no s'ha fet esperar després que el diputat popular i batle de Manacor trenqués ahir la disciplina de vot en el ple del Parlament, en què es debatien i votaven les esmenes a la polèmica modificació de la Llei de Funció Pública.

Així, Pastor va recolzar l'esmena presentada pel PSM-IV-Entesa i es va abstenir en la presentada pel Grup Socialista, uns fets considerats pel PP balear com a "molt greus".

L'acord assolit aquesta tarda significa que Pastor deixa de ser membre del grup popular al Parlament, regidor del grup municipal popular a l'Ajuntament de Manacor, en el qual és alcalde, i president de la Junta Local del municipi.

De la mateixa manera, i segons el comunicat emès pel PP, el Comitè, que s'ha reunit aquesta tarda a Palma, ha acordat sol·licitar al PP nacional la suspensió cautelar de militància i l'inici de l'expedient disciplinari.

Aquesta decisió ha estat presa de manera unànime i té efecte immediat. El dictamen del comitè serà traslladat a Pastor, que ja ha estat informat, i posteriorment als òrgans del partit pertinents.

«Duran i Lleida hauria de justificar com ha tornat els crèdits»

L'autor del llibre 'Tots els homes de Duran, la corrupció política a Catalunya', torna a la càrrega contra el líder d'Unió Democràtica i demana que se li faci una inspecció fiscal. "De fet, des de fa uns anys hi ha un judici pendent amb un amic seu andorrà, que és el que feia els moviments amb els diners desapareguts dels aturats catalans [fa referència al cas Treball]. Potser seria interessant que això es destapés". Josep C. Vergés (foto), editor de 'La República Catalana', afirma que els ingressos declarats per Duran i Lleida no arriben ni per a cobrir les seves despeses hipotecàries.

D’on treuria, aleshores, els diners?
La pregunta li hauries de fer a ell, però ell mateix declara tenir tres propietats i tres crèdits, un d’ells segons diu ell mateix és de 150 milions d’euros. Sent generosos, i suposant que s’ha equivocat, són 150.000 euros, que hauria tornat a una velocitat sorprenent. Com a diputat i secretari general de CiU cobra un màxim de 10.000 euros al mes i té unes despeses només de tornar la hipoteca de 15.000.

Pel que diu, els números no surten...
I a sobre a Madrid viu en una suite de luxe de l’Hotel Palace que cobra 800 euros al dia. D’on treu aquests diners? Ja que tenim tants inspectors d’Hisenda a Barcelona, crec que valdria la pena que li fessin una inspecció al senyor Duran i justifiqués com ha tornat els crèdits.

Duran ha assegurat en alguna ocasió que CiU fa de lobbi català a Madrid. Això podria explicar moltes coses.
El que estic segur és que la suite que té al Palace, just davant del Congrés, no és per rebre diputats, sinó un altre tipus de gent. No crec que sigui tampoc per aventures amoroses, perquè és un home casat i suposo que deu ser molt fidel.

Al 2010 el van condemnar amb 4.000 euros per uns comentaris que va fer sobre el líder d’UDC. Creu que és una figura intocable?
Ell volia que prohibissin el meu llibre. Tots els homes de Duran, la corrupció política a Catalunya, però el Tribunal Suprem no en va tocar ni una coma. Només em van condemnar perquè el periodista em va preguntar si Duran m’havia ofert 400 milions [de pessetes] perquè callés i vaig demanar-li irònicament si venien del seu compte d’Andorra. I diuen que això no es pot dir. Però no estaria malament que demanessin si des de fa 10 anys té algun compte corrent a Andorra. De fet, des de fa uns anys hi ha un judici pendent amb un amic seu andorrà, que és el que feia els moviments amb els diners desapareguts dels aturats catalans [fa referència al cas Treball]. Potser seria interessant que això es destapés.

Quins interessos creu que Duran defensa a Madrid?
Aquest any no sé si ha tingut temps a fer gaire de lobbista, perquè s’ha dedicat a què perdonessin els únics tres condemnats per la corrupció d’Unió Democràtica. I em sembla que ha dedicat moltes hores a aquesta feina amb el Rajoy i companyia. Potser ara farà més de lobbista, però no entenc perquè ho ha de fer. No ha de representar tots els catalans i fer les coses obertament? A canvi de què les fa?

Això ens retorna al tema dels ingressos...
El 2010, en plena crisi, es va comprar una torre a la Costa Brava i no sé quanta gent coneixem que se’n va comprar una el 2010. I amb un crèdit hipotecari de 600.000 euros.

Sense el seu paper a Madrid, no podria actuar d’aquesta manera?
Quan va ser a Barcelona van gestar-se els diversos escàndols de corrupció en les conselleries que controlava Unió. No sé si és millor que estigui fora d’aquí. La UE va donar milions per la formació dels aturats catalans, però molts van desaparèixer i no s’han tornat.

Parlem d’una persona que porta tres dècades al capdavant d’un partit. Això facilita certes pràctiques irregulars?
Aquí tenim un sistema de partits que realment fa vergonya. És l’antítesi d’unes eleccions obertes. Convergència tampoc s’ha reformat. Són partits immobilistes i al final és molt difícil que les coses millorin amb aquesta gent. En comptes de demanar sacrificis a la gent, que se sacrifiquin ells. Per què hem de tenir tantes conselleries? Suïssa que és del nostre tamany només en té set. No necessitem tants cotxes oficials ni sous immensos dels polítics. S’ha de fer una inspecció d’hisenda al Duran i Lleida.

Com s'ho fa Duran Lleida?: Duran cobra en blanc i negre

JOSEP C. VERGÉS: Duran Lleida viatja gratis, en primera, i no paga seguretat social, però el seu sou de diputat i de secretari perpetu de CiU no li dóna, ni de lluny, per pagar les hipoteques sobre el seu pis amb dos pàrquings a Lleida, la seva casa de luxe a Sarrià-Pedralbes i la seva torre de luxe a la Costa Brava. Com s'ho fa per pagar la suite de luxe del Palace de Madrid?

A la declaració obligatòria del Congrés dels Diputats de l'1 de desembre de 2011, Duran Lleida fa una declaració jurada que no té ni un sol ingrés privat. Als set mil euros llargs que cobra de diputat, amb tots els ets i uts d'allotjament, taxis i comissions, cal sumar-hi 2.400 € mensuals que cobra com a secretari de CiU. En total els seus ingressos no arriben als deu mil euros al mes en blanc.

La declaració es refereix al 2010 quan jo li vaig pagar 4.000 € perquè el Tribunal Suprem, que no ha tocat ni una sola coma del meu llibre Tots el homes de Duran, la corrupció política de Catalunya, va sentenciar que no podia dir per ràdio el que escric al llibre. Potser som encara un país d'analfabets, però ja és un progrés de la democràcia que pugui escriure la veritat que no puc dir en veu alta. Això són històries de diner negre, de milers de milions evaporats dels ajuts europeus als aturats catalans. On són, Sr. Duran? A Andorra? A les illes Verges? Ja faria riure passar dels comptes sobre corrupció de Vergés als comptes corrents de les illes Verges!

Per llegir més clicar al titular d'aquesta secció:
/2012/06/com-sho-fa-duran-lleida-duran-cobra-en.html

Dos expresidents de FGC durant el pujolisme a la presó per corrupció

El Suprem ratifica la sentència per malversació de fons públics i prevaricació i envia Enric Roig i Antoni Herce (a la foto en primer i segon lloc), expresidents de Ferrocarrils de la Generalitat, 4 anys i mig entre reixes. A principis dels noranta van idear una trama per garantir-se una jubilació daurada que els permetia repartir-se fins a 2,7 milions de diners dels contribuents.

El Tribunal Suprem ha sentenciat definitivament a presó per corrupció dos alts càrrecs del pujolisme. Enric Roig i Antoni Herce hauran de passar-se quatre anys i mig entre reixes per contractar il·legalment un pla de pensions per a directius de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) a principis dels anys noranta. Segons la sentència, que ratifica la que va emetre l’Audiència de Barcelona l’any passat tot i rebaixar la condemna de sis a quatre anys i mig, Roig i Herce van idear una trama per garantir-se una jubilació daurada que els permetria repartir-se fins a 2,7 milions, aportats amb fons públics.

Els fets van passar quan Albert Vilalta (tercer a la foto) era president de FGC, Roig n’era el director executiu i Herce ocupava el càrrec de director econòmic i financer. Els tres van ser jutjats per l’escàndol, però Vilalta en va ser absolt, de manera que la Justícia considera que van ser Roig i Herce els responsables de muntar un sistema d’indemnitzacions per jubilació o per baixa del càrrec que els tribunals han considerat il·legal. En concret, la sentència els condemna per malversació de fons públics i prevaricació. A més a més, Roig ha de sumar-hi la pena de vuit anys, sis mesos i un dia d’inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic. I ambdós han d'indemnitzar amb 2,7 milions FGC.

Després d’idear la trama que els garantia una jubilació daurada, Roig i Herce van ascendir a l’empresa pública. El primer va substituir Albert Vilalta al capdavant de FGC el 1993 i va ocupar el càrrec de president fins al 1999, moment en què va ser rellevat per Herce, que va ser-hi fins al desembre de 2000.

Moscou acusa Washington d'armar als rebels mentre l'exèrcit els expulsa de Haffeh

"L'espionatge és el principal objectiu d'alguns observadors de l'ONU a Síria". Les tropes del govern sirià han recuperat el control de la localitat muntanyosa de Haffeh, al nord de Síria, desallotjant als grups armats de la zona, després d'una intensa setmana d'enfrontament amb els rebels. Xina expressa "seriosa preocupació per la situació de Síria". Moscou acusa Washington d'armar als rebels: "Ells (Estats Units) estan proporcionant armes a l'oposició siriana que es pot utilitzar en la lluita contra el govern de Damasc".

Damasc ha negat aquest dimecres que hi hagi una guerra civil a Síria, "el que no s'adequa a la realitat" perquè el que hi ha és un conflicte contra grups armats "que han triat el terrorisme per aconseguir els seus objectius".

Per la seva banda, les milícies terroristes de l'OTAN i les monarquies del Golf han abandonat la localitat de Haffe, bastió opositor en què s'han lliurat durs combats en els últims vuit dies.

La televisió estatal siriana ha manifestat avui que les forces del règim han "netejat de grups terroristes" la localitat i han pres el control. Per la seva banda, aquest dimecres l'opositor Observatori Sirià de Drets Humans (OSDH) ha reconegut que els milicians de 'l'Exèrcit Lliure Sirià' s'han retirat de Haffe davant la pressió del fort bombardeig del règim.

"Els insurgents es van retirar de la ciutat de Haffe i la seva regió durant la matinada per tal de preservar la vida de les persones sotmeses a un bombardeig molt violent", ha manifestat a Afp Rami Abdel Rahman, cap de la OSDH citant als familiars dels combatents que es trobaven allà.

Les mateixes fonts han indicat que es tracta d'una retirada "tàctica" i que durant els vuit dies que han durat els forts combats, les tropes del règim han patit "importants pèrdues" i "centenars de soldats han estat ferits i morts".

Tot al contrari, l'agència de notícies libanesa Al Manar informa de forts combats entre les forces armades sirianes i les bandes de fanàtics extremistes pagats per Aràbia Saudita i Qatar i entrenats i armats per l'OTAN. Als barris de la ciutat d'Homs d'Al Kosur i de Khalidiyé els terroristes han patit dures derrotes. El sistema GPS ofert pels satèl·lits russos permet a les tropes sirianes bombardejar de manera precisa els llocs dels que se'ls fa foc. Nombrosos terroristes han estat posats fora de combat.

En la nit de divendres a dissabte una força de 600 terroristes fortament armats ha atacat diversos punts en barris cèntrics de la capital, Damasc. L'exèrcit ha respost immediatament llançant un contraatac amb desenes de vehicles que han causat la mort de cent criminals salafistes i han restaurat l'ordre.

A més l'exèrcit ha replicat a una banda de cent criminals que havia intentat prendre una base de les forces aèries sirianes. 65 d'ells han estat eliminats i la resta ha escapat.


Damasc nega la guerra civil

Mentre, Damasc ha respost les declaracions fetes pel subsecretari general per a Operacions de Pau de l'ONU, Hervé Ladsous, en què manifestava que al país àrab es vivia una guerra civil. Segons un comunicat del Ministeri d'Exteriors, "Síria no és escenari d'una guerra civil, sinó d'una lluita per arrencar el mal del terrorisme i afrontar assassinats, raptes, explosions, atacs contra instal · lacions de l'Estat i destrucció de propietats públiques i privades, comesos per grups terroristes armats".

"Síria sempre ha esperat, i encara espera, dels responsables de l'ONU i sobretot de Ladsous, que tractin amb objectivitat i precisió la situació actual, especialment després del desplegament d'observadors en la majoria de les províncies", afegeix la nota difosa per mitjans de comunicació oficials, segons Efe.

El Ministeri d'Exteriors ha reiterat en el text el respecte de les autoritats sirianes al pla de l'enviat especial de l'ONU i la Lliga Àrab, Kofi Annan, i la seva disposició a aplicar-lo.

L'OTAN descarta l'intervenció militar a Síria

Per la seva banda, el secretari general de l'OTAN, Anders Fogh Rasmusse, ha manifestat que considera que la intervenció militar estrangera a Síria no és el camí a seguir, i que "actualment no hi ha plans" per a una operació de l'OTAN a Síria.

"Dit això, condemnem enèrgicament el comportament de les forces de seguretat sirianes i la repressió de la població civil", ha matisat Rasmussen. "El que estem veient és escandalós i (no hi ha) cap dubte que el règim sirià és responsable de violacions del dret internacional", ha afegit.

Rasmussen ha assenyalat, en una intervenció davant el Club de la Premsa Nacional, a Canberra, durant el primer dia de la seva visita de tres a Austràlia, que "Rússia ha de fer servir la seva influència a Síria per permetre una solució política i, amb això, complir les seves obligacions internacionals ", segons l'agència de notícies AAP.

L'última iniciativa de Rússia en aquest conflicte ha estat proposar que la comunitat internacional que organitzi de manera urgent una conferència de pau amb l'objectiu de fer complir el pla de pau del mediador de l'ONU, Kofi Annan. Per la seva banda, França, igual que ja ha fet EUA ha demanat a Moscou que "aturi totalment" la venda d'armes a Damasc.

Moscou acusa Washington d'armar als rebels

"No estem violant cap llei internacional en l'execució d'aquests contractes", ha dit el ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, en resposta a una pregunta sobre la venda d'armes a Síria en una conferència de premsa a Teheran a la televisió estatal iraniana.

"Ells (Estats Units) estan proporcionant armes a l'oposició siriana que es pot utilitzar en la lluita contra el govern de Damasc", va dir, parlant a través d'un intèrpret, segons Reuters.

L'espionatge, principal objectiu d'alguns observadors de l'ONU a Síria

La missió d'alguns observadors de les Nacions Unides a Síria és recol·lectar informació dels centres militars sirians, una clara prova és la visita que van realitzar al port de Tartus ia quatre punts militars estratègics del país, a fi d'extreure informació.

Segons ha indicat un dels observadors jordans a Síria, que col·labora amb l'equip d'observadors de l'ONU a Síria i va preferir romandre en l'anonimat, ha recalcat que "alguns membres de la delegació d'observadors de l'ONU, tenen una missió d'espionatge al país àrab".

Va adduir que "per descomptat que no tots tenen aquesta missió i naturalment els altres membres la desconeixen, però, la majoria d'ells que prové de països occidentals, com el general Robert Mood, cap de la missió dels observadors de l'ONU a Síria són possiblement espies".

D'altra banda, ha assenyalat que alguns membres de la missió de l'ONU van realitzar una visita al port de Tartusa pel exprés desig de Mood, tenint en compte que la seva missió és només observar i controlar de prop el compliment del pla de Kofi Annan, enviat especial de l'ONU i la Lliga Àrab a Síria i el cessament d'hostilitats en aquest país i informar sobre la violació de drets humans a les regions implicades en la crisi, però, el port de Tartus està exclòs de qualsevol disturbi i desestabilitat.

Cal destacar que el port de Tartus és un dels ports més estratègics de Síria i és el destí de vaixells i vaixells russos més de ser un punt d'importància militar i de seguretat.

A més ha revelat que està molt ben informat de la visita que van realitzar els observadors, a almenys tres províncies, com donaria, Idlib i Homs per tal d'accedir i extreure informació sobre les regions militars on estan desplaçades les forces aèries i la defensa aèria de siriana.

L'oficial jordà ha remarcat que durant una d'aquestes visites, s'han fotografiat imatges de l'estació d'identificació d'Al-Hara i en una altra ocasió van fotografiar una base militar situada a les rodalies de Xeikh Meskin.

Els observadors de l'ONU a Síria que també són les mateixes forces de manteniment de pau de l'ONU, coneguts com Cascos Blaus a la regió, van entrar el passat 21 d'abril a territori sirià, després que el Govern de Bashar al-Assad acceptés el pla de pau de l'ONU, amb l'objectiu de supervisar el compliment del pla d'Annan i controlar de prop la greu situació que travessa actualment el país àrab.

Xina expressa seriosa preocupació per situació de Síria

(Xinhua): Xina està "seriosament" preocupada per la situació actual a Síria i desitja que totes les parts involucrades creen condicions favorables per a l'establiment del diàleg polític, ha informat avui dimecres Liu Weimin, portaveu del Ministeri de Relacions Exteriors.

El conflicte de Síria ha entrat en una etapa crucial i Xina vol que les parts implicades deposin les armes i se centrin en protegir els ciutadans, va dir el funcionari durant una roda de premsa rutinària.

"La Xina està treballant amb la comunitat internacional en la recerca de mesures per mitigar les tensions a Síria. Les propostes fetes per Rússia i Kofi Annan ens semblen positives, i les estem estudiant", va afegir el diplomàtic.

Liu va recordar que la Xina s'ha mantingut en estret contacte amb les parts pertinents per buscar una solució fonamental al conflicte sirià per la via política.

Al servei de la corrupció corporativa: 11 dels 15 magistrats del TS voten contra jutjar Dívar

El ple de la Sala Penal del Tribunal Suprem (TS) ha acordat aquest dimecres no admetre la querella interposada per l'associació Preeminència del Dret contra el president d'aquest tribunal i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Dívar, per les despeses dels seus viatges a Marbella que va carregar a compte d'aquesta institució. La decisió ha estat adoptada per majoria en votar en contra de l'admissió a tràmit de la querella 11 dels 15 magistrats que han integrat el ple, han informat fonts de l'alt tribunal. Dívar maniobra per evitar ser apartat del poder judicial demà.

Després d'una reunió que ha començat a les 11.00 del matí, els magistrats han conclòs que, igual que sosté la Fiscalia, no hi ha indicis suficients de delicte per investigar Dívar, i quatre magistrats-José Manuel Maza, Joaquín Giménez, Perfecte Andrés Ibáñez i Alberto Jorge Barreiro-han anunciat vots particulars.

Dívar maniobra per evitar ser apartat del poder judicial demà

Cop de mà del president del Suprem i del Consell General del Poder Judicial. Carlos Dívar ha demanat un ple extraordinari per al pròxim dia 21 en el qual s'analitzarà la situació de l'òrgan de govern dels jutges. D'aquesta manera Dívar vol guanyar temps i evitar ser apartat matí pels vocals del poder judicial, que estudien una moció de censura en el ple de demà després de conèixer-12 viatges més pagats amb diners públics. Cinc vocals ja li havien instat a demanar el cessament o la dimissió.

El president del poder judicial està entestat a celebrar el Bicentenari del Suprem dilluns que ve, i en què s'ha bolcat, convidant a personalitats de màxim nivell, com els Reis i alts representants de totes les institucions de l'Estat. Els fastos duraran tres dies.

El guió previst considerava que, en ple de demà diversos vocals tornessin a demanar la seva dimissió. Els membres del poder judicial, jutges i fiscals en la seva majoria, van conèixer ahir altres 12 viatges de cap de setmana de Dívar (que s'iniciaven el dijous o divendres) per anar suposadament a actes o reunions oficials que duraven unes hores endossant la despesa de quatre dies d'estada en hotels (alguns, els més cars de la ciutat on s'allotjava) als pressupostos de l'organisme que dirigia. Si 13 dels 20 vocals del Consell del Poder Judicial així ho decideixen, podrien destituir el seu president, segons estableix la Llei orgànica del poder judicial.

En alguns dels nous viatges coneguts -hi ha altres 20, tots a Marbella, que han provocat una querella contra Dívar- la informació facilitada avui per El Mundo com a justificació d'aquests desplaçaments, sobre dates i llocs, no coincideix amb el que va passar en realitat.

I això fins al punt que el poder judicial es va veure obligat a aclarir que el suposat viatge a Bilbao per a la presa de possessió del president del Tribunal Superior de Justícia del País Basc-ocorreguda dos mesos abans de la data del viatge de Dívar-, era en realitat una invitació de la Conselleria de Turisme de Cantàbria al president del Suprem per visitar Santillana del Mar, encara que l'expresident de la comunitat Miguel Ángel Revilla va desmentir aquest extrem en declaracions a EL PAÍS. "Si Dívar diu que li hem convidat a Cantàbria, menteix", ha assegurat Revilla.

L'associació Preeminència del dret va presentar ahir un escrit en el que amplia els fets de la querella inicial amb els nous 12 viatges coneguts a través de la premsa. De l'escrit es va traslladar al ple de la Sala Penal del Suprem, que va ordenar que aquestes informacions de premsa estiguin preparades per incorporar-les als debats d'avui. Encara que és possible que algun magistrat demani la suspensió del ple per analitzar més detingudament les noves dades, no és previsible que la majoria accedeixi a aquesta sol·licitud. El ple ha de decidir si admet a tràmit la querella que imputa Dívar els suposats delictes d'estafa i apropiació indeguda o, subsidiàriament, malversació de cabals.

Hi haurà una pujada dels impostos. El rescat bancari: la majoria en contra

El president del Consell General d'Economistes d'Espanya, Valentí Pich, ha assenyalat que la línia de crèdit a la banca que rebrà Espanya "afectarà el deute" i provocarà "la pujada d'impostos com l'IVA -fins a un 2%- i els impostos sobre l'alcohol i el tabac, així com que afectarà de nou a les prestacions socials com sanitat i educació. ICV-EUiA diu prou als privilegis de les entitats bancàries i presenta una pàgina web en la que s’exigeix que es rescatin les persones i no els bancs.

Entre els agents socials i les associacions hi ha opinions per a tots els gustos al voltant del rescat bancari. Mentre uns pocs ho veuen positiu molts més creuen que el rescat portarà més endeutament, pujades d'impostos i retallades socials.

ICV-EUiA diu prou als privilegis de les entitats bancàries

Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) ha anat més enllà de participar en la iniciativa per crear una comissió d’investigació sobre les caixes catalanes al Parlament i ha presentat una pàgina web en la que s’exigeix que es rescatin les persones i no les entitats bancàries.

En primer lloc, la formació explica el seu posicionament clar i ferm en contra dels rescats als bancs i la seva defensa d’una banca pública, i ho il·liustra amb talls de compareixençes dels seus parlamentaris. El segon punt se centra en reclamar la dació en pagament per aquells hipotecats que no puguin pagar les seves quotes i que així quedin alliberats del deute amb l’entitat finaçera. Comparteixen ideari i lluita amb la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i per això reclamen la dació en pagament amb caràcter retroactiu.

El tercer punt se centra en l’estafa de les participacions preferents i exigeix a les entitats financeres que tornin els diners als afectats, a més a més d’impulsar un projecte de llei de transparència i qualitat en la comercialització dels productes financers per acabar amb els abusos de la banca. Per últim posa el dit en la llaga dels indults als banquers, i en concret en el cas d’Alfredo Sáez, que denuncien com a flagrant i contra l’absolució del qual han presentat un recurs que ja està admès a tràmit.

2 vídeos: Lara: Que el deute el paguin els bancs. Toxo: El rescat arriba tard

El coordinador general d'Izquierda Unida, Cayo Lara, ha recriminat que "ningú sap quant és el forat que hi ha creat en les entitats financeres d'Espanya" i ha afegit que el gran debat és si el paguen els responsables, o el conjunt de ciutadans.
El secretari general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, ha assegurat avui que el rescat al sector financer espanyol "arriba tard" i s'hauria d'haver produït molt abans.

/2012/06/lara-iu-que-el-deute-la-paguin-els.html

Una ONG nord-americana revela que les grans cadenes mediàtiques perden credibilitat

Un estudi de l'organització no governamental FAIR va revelar que el maig passat l'audiència de l'horari estel·lar de la cadena CNN "va marcar el seu nivell més baix en dues dècades", com ha passat en els últims anys amb altres mitjans importants.

Una organització no governamental (ONG) nord-americana, dedicada a la vigilància dels mitjans de comunicació nacionals, va desenvolupar un estudi a través del qual va determinar que les principals cadenes informatives del país han perdut credibilitat en la població, per estar sotmeses al control dels grups empresarials.

El grup FAIR, Fairness & Accuracy in Reporting (Informes amb Imparcialitat i Exactitud) va revelar que el maig passat l'audiència de l'horari estel·lar de la cadena CNN "va marcar el seu nivell més baix en dues dècades", com ha passat en els últims anys amb altres mitjans importants.

El director de FAIR, Peter Hart, va explicar que els nord-americans han comprès que els grans mitjans, sotmesos al control de grups empresarials, manipulen les informacions, i davant d'això ara opten per sintonitzar mitjans alternatius allunyats dels interessos capitalistes.

En relació amb el cas CNN, Hart va recordar que el seu auge va començar el 1990, quan va ser el pioner informatiu des de l'Iraq, en el marc de la Guerra del Golf Pèrsic, convertint-se en una referència mediàtica internacional. No obstant això, va afegir que avui dia aquell èxit és només un record.

"Una vegada que l'audiència canvia i diu 'CNN no és per a mi'. 'FOX no és per a mi'. 'NBC no està fent el que jo espero que facin'; és molt difícil recuperar-los. Com convéncer algú que el teu sistema mediàtic funciona, quan l'experiència diu que no ho fa ", va detallar.

L'estudi de FAIR, publicat per l'agència Russia Today (RT), va revelar també que un dels fenòmens que va motivar aquest pèrdua de credibilitat ha estat el moviment de indignats als Estats Units.

Hart sosté que molts ciutadans critiquen les importants cadenes per haver ignorat el naixement i desenvolupament del moviment "Occupy", una notícia que ha transcendit a la resta del món.

Assenyala que per al moviment Ocupa és més fàcil trobar imatges de les seves manifestacions multitudinàries en els dipòsits de vídeo virtuals, que en les pantalles de les grans cadenes de televisió."Els principals mitjans de comunicació al país són controlats per diversos conglomerats gegantins. Els crítics destaquen que això posa en un gran perill la pròpia idea de la llibertat d'expressió i del periodisme lliure ", assenyala el reportatge.

Finalment, Hart adverteix que mentre aquests grans mitjans lluiten per elevar les seves audiències decaigudes, el comandament segueix estant en les mans dels espectadors, els qui al final són els que decideixen si canviar o no de cadena.

FAIR sosté que la seva missió és advocar per una major diversitat de premsa, mitjançant l'examen de les pràctiques que marginen els mitjans de comunicació d'interès públic, les minories i els punts de vista dissidents. Es consideren una organització progressista i anti-censura, que exposa oblidades notícies i defensa els periodistes que treballen emmordassats.

Els nord-americans s'empobreixen fins a nivells de 1992

El benestar econòmic de la família nord-americana mitjana el 2010 va baixar fins al seu nivell mínim des de 1992, segons un recent informe del Sistema de Reserva Federal (informalment conegut com Fed), el banc central del país. L'informe de la Fed sobre les Finances del Consumidor revela que el 2010 el benestar econòmic mitjà de les famílies nord-americanes va baixar fins als 77.300 dòlars, mentre el 2007 era de més de 126.000 dòlars.

Els ingressos de les llars als EUA també han baixat el 2010 fins als 45.800 dòlars a l'any, 3.800 menys que el 2007, segons l'estudi que la Fed realitza cada tres anys. La classe mitjana és la que s'ha vist més afectada pels primers anys de la crisi econòmica. En 2007-2010 els seus ingressos han caigut un 12,1%, mentre els de les famílies riques van disminuir només un 1,4%, tenint en compte el nivell de la inflació.

Mentre la renda de les famílies pobres en el mateix període va caure un 7,7%. Com a resultat d'aquesta tendència negativa en les seves finances, els nord-americans van començar a reduir el consum de béns. No obstant això, el nivell de despesa continua sent força elevat a causa del pagament dels crèdits.

El nombre de famílies nord-americanes que estalvien diners també va caure del 56,4% al 52% assolint igualment el nivell de 1992. D'altra banda, la desconfiança en l'economia de l'Estat és un motiu cada vegada més estès per acumular estalvis, segons assenyalen els autors de l'informe.

Forts combats a Síria. L'exèrcit sirià elimina centenars de terroristes

L'agència de notícies libanesa Al Manar informa de forts combats entre les forces armades sirianes i les bandes de fanàtics extremistes pagats per Aràbia Saudita i Qatar i entrenats i armats per l'OTAN. Als barris de la ciutat d'Homs d'Al Kosur i de Khalidiyé els terroristes han patit dures derrotes. El sistema GPS ofert pels satèl·lits russos permet a les tropes sirianes bombardejar de manera precisa els llocs dels que se'ls fa foc. Nombrosos terroristes han estat posats fora de combat.

En la nit de divendres a dissabte una força de 600 terroristes fortament armats ha atacat diversos punts en barris cèntrics de la capital, Damasc. L'exèrcit ha respost immediatament llançant un contraatac amb desenes de vehicles que han causat la mort de cent criminals salafistes i han restaurat l'ordre.

A més l'exèrcit ha replicat a una banda de cent criminals que havia intentat prendre una base de les forces aèries sirianes. 65 d'ells han estat eliminats i la resta ha escapat.

Les bandes criminals recolzades per l'imperialisme mantenen els seus atacs però l'Exèrcit republicà àrab sirià les està contenint i colpejant enèrgicament. L'ajuda tecnològica russa i el suport popular àrab, assiri i kurd són elements bàsics de la resistència patriòtica siriana.

La banca haurà d'abaratir els habitatges un 25% després del rescat

El FMI ​​inculpa la bombolla immobiliària del PP-PSOE i socis d'agreujar, fins termes insospitats, la crisi de la banca a Espanya i ressalta que les entitats financeres hauran de reduir els preus dels habitatges fins un 25%, per tornar a la normalitat, després que Europa injecti el rescat de 100.000 milions.

L'organisme que dirigeix ​​Christine Lagarde acusa, amb xifres contrastades per organismes oficials espanyols, a l'especulació immobiliària comoi el principal detonant de la crisi a Espanya, amb la complicitat de tot l'espectre polític de dretes espanyol: PP, PSOE, CiU, UPN, CC i PNB.

Al llarg de les 76 pàgines de què consta, l'informe sobre el sector financer espanyol recull nombroses cites sobre el mercat immobiliari i els crèdits al sector promotor. En concret, descriu: "L'economia espanyola i el sistema financer s'han vist afectats per una successió de xocs, començant per la crisi financera mundial que va portar a la immobiliària nacional".

Ja en la introducció, subratlla que "Espanya està experimentant l'esclat d'una bombolla immobiliària, després d'una dècada de palanquejament excessiu". Els préstecs per a la construcció i immobiliàries, destaca, van créixer d'un 10% del PIB el 1992 a un 43% el 2009 i van ascendir a prop d'un 37% del PIB a finals de l'exercici passat.

En l'apartat de riscos i vulnerabilitats detalla que els preus de l'habitatge han disminuït dràsticament, "al voltant d'un 20%", però aquesta xifra no és suficient per a la tornada a la normalitat en el sector immobiliari.

Aquesta caiguda es troba "a prop de la depreciació mitjana de preus de l'habitatge al Regne Unit i als països de la zona euro que han patit bombolles immobiliàries semblants a l'espanyola, però menys que a Irlanda i Estats Units". També remarca que els preus de venda al carrer del sector residencial, ara mateix, "segueixen sent un 20% -25% inferiors als preus que demanen els bancs". Això, traduït al mercat transaccional d'habitatges, vol dir que la banca té recorregut per baixar els preus dels seus habitatges fins a un 25%, els mesos següents a que es produeixi el rescat de la banca per part de la Unió Europea.

Un altre dels perills que cita el document és "l'inventari de grans dimensions, estimat entre 700.000 i un milió d'unitats". L'FMI ​​xifra els actius adjudicats a la banca en 200.000 unitats, "el que augmenta el risc de correcció de preus".

Els lacais neoliberals de l'FMI aplaudeixen la proposta del decret Guindos 2-que es basa en transferir actius tòxics (hipoteques embargades i actius immobiliaris) a "unitats de gestió específiques", on caldria donar nous passos per gestionar els actius danyats-, "fins que s'eliminin de forma definitiva". L'FMI ​​recomana determinar el preu d'aquests actius, que es fixin aquests imports en els balanços i que se'ls assigni "valors conservadors". També recull l'estudi que, un cop inclosos els actius en l'esmentada societat, "els bancs poden gestionar directament o vendre'ls a una entitat més especialitzada".

Fins i tot fa un pas més enllà, i parla que es podria crear un sistema de protecció d'actius per a tot el sistema bancari, que tindria un enfocament similar a com funciona el FROB. Subratlla que, igual com passa al Regne Unit, "es podria incloure una quota determinada a canvi de la protecció prevista". Amb aquesta fórmula, diu, "la institució beneficiària podria pagar el valor present net de les quotes futures a través d'instruments de capital".

Al que afegeix: "La garantia hauria de donar una tercera entitat, que cobriria les pèrdues fins a un determinat percentatge". En definitiva, insta la banca a buscar fórmules per treure dels seus balanços tot el relacionat amb el maó per netejar els balanços i, per tant, el sector.

Ernesto Ekaizer revela que Eurovegas s'instal·larà a Catalunya

El periodista Ernesto Ekaizer ha revelat aquest matí que Eurovegas s'instal·larà a Catalunya. Segons ha dit, Adelson s'hauria decantat per Catalunya, "principalment perquè la dona de Sheldon Adelson és una enamorada de Barcelona". "Artur Mas ha fet lobby amb la dona del magnat nord-americà i tot això ha donat els seus fruits", ha afegit.

Amb tot, segons el periodista, és probable que el projecte no s'acabi fent a causa de la situació econòmica espanyola. "És important destacar que la mateixa Esperanza Aguirre ha assegurat en petit comité que dubta que el projecte Eurovegas s'arribi a fer, però si es fa, anirà a Barcelona", ha conclòs Ekaizer.

Preguntat per aquesta informació en una entrevista a RAC1, el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ha assegurat no saber-ne res. La decisió sobre la instal·lació definitiva del macrocomplex d'oci i casinos està pendent de fa dies. Catalunya i Madrid es disputen la seva instal·lació. El conseller de Territori, Lluís Recoder, va assegurar fa uns dies que les possibilitats de Catalunya han crescut les últimes setmanes.

Fonts del Govern han desmentit a l'ARA que hi hagi presa cap decisió. "Segueix tot igual", han dit fonts de la conselleria de Territori i Sostenibilitat. Està previst que a finals de mes el consell d'administració de l'empresa de Sheldon Adelson visiti Barcelona i Madrid per seguir parlant de l'emplaçament del macrocomplex. Des del Govern asseguren que aquesta trobada no serà la setmana vinent com s'ha dit. "Això indica que s'està mantenint el calendari inicial que teníem previst", han dit, segons el qual Adelson podria anunciar oficialment on anirà Eurovegas el proper juliol.

Marxa multitudinària contra les retallades del carbó a Lleó

Milers de persones han recorregut aquesta nit els carrers de Lleó per defensar la mineria del carbó i demanar unitat d'acció davant les retallades de més d'un 60% al sector, en una marxa que ha conclòs davant de la Diputació, on s'ha victorejat als miners tancats allà des del 4 de juny.

La manifestació ha arrencat passades les 22:00 hores de l'esplanada de la Junta i ha seguit per les avingudes de la Comtessa Sagasta i d'Ordoño II fins a la plaça de Botines, on la multitud ha animat als miners tancats, tant als sis de la Diputació com als set que es troben en un pou de Santa Creu del Sil (Lleó) des del 21 de maig, després que un d'ells abandonés la protesta per una afecció respiratòria.

Molts dels participants lluïen cascos amb llums i bussos de treball, han cridat consignes com "Si això no s'arregla, guerra, guerra, guerra" i "Aquí estan, aquests són, els que treuen el carbó" i s'han explosionat petards a al llarg de tot el recorregut.

A l'arribada a la plaça de Botines, passades les 23:00 hores, els manifestants han trencat en un sonor aplaudiment i s'han agenollat ​​davant la finestra des d'on els observaven els seus companys tancats, amb qui han entonat emocionats l'himne miner "Santa Bàrbara Beneïda".

Un manifest que demana solidaritat "més que mai"

Tot seguit, Iker, un nen de 11 anys de la comarca minera de Laciana, ha llegit un manifest en què ha demanat solidaritat "més que mai" i ha lamentat que els qui haurien defensar-los, en al · lusió al Govern, estiguin abocant al tancament al sector, que es troba en vaga indefinida des del passat 30 de maig.

Ha destacat que el que es demana és "raonable" i "just" i ha confiat que el conflicte miner no hagi de "obrir telediaris" i que no hi hagi més enfrontaments amb la policia ni antiavalots en els pobles, situació de la qual es ha responsabilitzat únicament al Govern.

Lara: Que el deute el paguin els bancs. Toxo: El rescat arriba tard

El coordinador general d'Izquierda Unida, Cayo Lara, ha recriminat que "ningú sap quant és el forat que hi ha creat en les entitats financeres d'Espanya" i ha afegit que el gran debat és si el paguen els responsables, o el conjunt de ciutadans.

El secretari general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, ha assegurat avui que el rescat al sector financer espanyol "arriba tard" i s'hauria d'haver produït molt abans.

Chávez fa una crida a accelerar "la transició al Socialisme fins a traspassar l'horitzó del no retorn"

La intenció del chavisme per al període 2013-2019 és "accelerar el procés de transició cap al socialisme" amb vistes a "traspassar l'horitzó del no retorn", en paraules del propi Chávez. Davant de desenes de milers dels seus seguidors, Chávez va cantar, va fer broma i va parlar durant gairebé tres hores: un discurs dels d'abans, saltant de tema en tema, amb cites de Simón Bolívar, promeses i bromes despectives sobre el seu rival que feien les delícies les desenes de milers de seguidors que van voler acompanyar-lo.

El president va recórrer el dilluns els poc més de mil metres que separen el Palau de Miraflores del Consell Nacional Electoral sobre un camió, acompanyat de les seves filles i els més estrets col·laboradors. "Aquest candidat no camina", s'ha queixat a Twitter l'aspirant opositor, Henrique Capriles. Un mes després de la seva última sessió de radioteràpia a Cuba, de fet, hi havia dubtes fins i tot sobre si el càncer li impediria a Chávez acudir a la cita. Molt s'havia especulat sobre en quines condicions ho faria. De la malaltia de la qual assegura s'està recuperant oficialment poc se sap, però veure'l tal com va aparèixer, va desencadenar l'eufòria entre els milers de seguidors que el van acompanyar i que van veure el Chávez de gairebé sempre.