dissabte, 16 de febrer de 2013

Cercada la seu del PP de Barcelona en defensa de la dació en pagament i el dret a un habitatge

La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) ha tornat al carrer. Ho ha fet a Barcelona i a mig centenar més de ciutats de l'estat per defensar la dació en pagament i reivindicar el dret a l'habitatge, la fi dels desnonaments i els lloguers socials. A Madrid, on la manifestació discurreix encara amb milers de particiants, han fet fora a crits López Aguilar y Beatriz Talegón (PSOE).

Amb el lema "Pel dret a l'habitatge i contra el genocidi financer", la PAH ha fet una crida a la mobilització a Barcelona, Madrid, Bilbao, Sant Sebastià, Granada, Logronyo, Lanzarote, Palma, Múrcia, Santander, València, Valladolid, Zamora, Saragossa, Albacete, Alacant, Sevilla i Huelva, Hi ha hagut també manifestacions a Alacant, Eivissa, Gandia, Maó i Port de Sagunt entre d'altres. Les marxes en una cinquantena de ciutats s'ha fet de manera coordinada a partir de les cinc de la tarda. A la de Barcelona s'hi han sumat els sindicats, alguns partits polítics -com la CUP i ICV-EUiA- i nombroses entitats. La PAH ha aconseguit traspassar fronteres i el crit de protesta és viu també a Londres i a la ciutat flamenca de Malines.

A Barcelona, "sí que es pot"

Els manifestants ja es podien comptar per milers minuts abans de començar la manifestació. Han arribat puntuals a la plaça Universitat i han començat a caminar a quarts de sis per la Gran Via cap al carrer Urgell. En aquests moments es concentren davant la seu del Partit Popular, quan ja porten més de dues hores al carrer per reivindicar una nova llei. Crits i consignes a favor de la dació en pagament i contra el sistema polític i bancari han són, juntament amb el to lúdic i festiu, les característiques d'aquesta congregació on totes les esperances estan posades en un sol desig que es repeteix i que també es pot sentir, amb especial èmfasi, entre els crits dels participants: "Sí que es pot".

La mobilització arriba després que el Congrés va acceptar a tràmit la iniciativa legislativa popular (ILP), promoguda per la PAH, sindicats, organitzacions veïnals i ONGs per implantar canvis legals com la dació en pagament amb caràcter retroactiu, la moratòria dels desnonaments i del lloguer social en els habitatges buits.

La presidenta de la PAH, Ada Colau, ha assegurat que només la pressió social serà capaç de contrarrestar el poder que té el "lobby" financer al Congrés dels Diputats. Colau ha recordat que la "victòria" de dimarts -quan el PP va canviar d'opinió i va acceptar la tramitació de la ILP- és conseqüència, precisament, de la mobilització ciutadana. La PAH ha insistit que no renunciarà a les propostes incloses en la ILP perquè només són mesures "de mínims".

En un manifest al seu web, la PAH apunta que continua "caminant" per defensar i exigir el dret a l'habitatge, perquè, segons el seu parer, a Espanya està "vulnerat". També vol denunciar la situació "dramàtica" a la qual "es condemna milers de famílies que no poden pagar la hipoteca o el lloguer". Qualifica la situació de "greu i urgent" i reitera que la llei actual és "injusta" perquè tota la responsabilitat recau "sobre la part més vulnerable", mentre que els governs destinen "milers de milions d'euros en ajudes públiques a la banca sense cap mena de contraprestació".

El ‘cas Adigsa’, a la recta final

El TSJC ha de decidir si obre judici pel sumari sobre desviament de fons a través de l’empresa d’habitatges de protecció de la Generalitat, en el qual està imputat el diputat de CiU Ferran Falcó (a la foto amb F.P.). Un excap de seguretat de CDC, Ricard Murga, que a sobre havia estat també empleat d’Adigsa, va explicar que a finals dels vuitanta i inicis dels noranta havia ingressat xecs procedents de constructors a un compte particular de Felip Puig, per ordre d’aquest.

A l’oceà de porqueria sobre el qual sura avui la política catalana, i en especial la convergent (cobrament de favors empresarials a través del Palau de la Música, vincles d’un diputat amb la màfia russa, tripijocs d’un fill Pujol per repartir-se les ITV amb els amigots, i d’un altre fill Pujol per passar sacs de bitllets de 500 euros a Andorra... sigui dit tot amb el presumpte al davant), a tota aquesta empastifada, diem, s’hi pot sumar ben aviat la revifada d’un procediment judicial que porta anys en la penombra però que, a empentes i rodolons, ha aconseguit avançar: el del famós 3% denunciat el 2005 per Pasqual Maragall. Que en realitat és del 20% i se cenyeix únicament a les obres contractades per l’empresa pública Adigsa, dedicada als habitatges socials.

L’última notícia que es va tenir sobre aquest cas, en el qual està imputat el diputat de CiU Ferran Falcó (home de Felip Puig, de qui va ser cap de gabinet, líder convergent a Badalona i que va ser el president d’Adigsa en el temps de les irregularitats investigades), és que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha de decidir si obre judici oral contra Falcó i els altres set imputats en la causa. Segons les fonts consultades, aquesta decisió no pot trigar gaire a saber-se, ja que aviat farà deu mesos que el titular del Jutjat núm. 3 de Barcelona es va inhibir a favor del TSJC.

El sumari d’Adigsa ha de dirimir si, tal com va denunciar en el seu dia un petit constructor de nom Juan Antonio Salguero, a l’empresa pública es demanava als seus proveïdors que inflessin les factures fins a un 20% per justificar unes sortides de diners que en realitat anaven a altres finalitats.

Salguero va aparèixer en escena poc després que al febrer de 2005 l’aleshores president Pasqual Maragall acusés CiU de cobrar comissions del 3% en l’obra pública. El rebombori que va causar aquesta afirmació va motivar que el fiscal en cap del TSJC obrís una investigació i convidés tot aquell que hagués pagat comissions a denunciar-ho. Només Salguero ho va fer, la qual cosa li va acabar costant molts maldecaps. L’Agència Tributària li va obrir una inspecció poc després, que es va tancar l’any 2008 amb la imposició d’una multa de 154.000 euros.

Maniobres dilatòries
En concret, els vuit imputats estan acusats de malversació de cabals públics, frau, tràfic d’influències, prevaricació i falsedat en document oficial. A banda de Salguero i Falcó, la resta dels imputats són l’exconseller delegat d’Adigsa Josep Antoni Fondevila, l’exdirector tècnic Jordi Huguet, l’exresponsable de compres Xavier Sala, l’intermediari que suposadament s’ocupava de negociar les comissions, Josep Maria Penín (parent llunyà de Felip Puig) i els també constructors Ángel Egido i Jordi Honrubia, que van treballar per l’empresa pública. La versió dels antics gestors d’Adigsa, que coincideix amb l’expressada per CiU quan el cas va arribar al Parlament, és que a la casa potser es van cometre errors comptables i algunes irregularitats en la contractació d’obres, com fer encàrrecs verbals sense suport documental, però que no hi va haver desviació de fons, ni a la butxaca de ningú ni a les arques de cap partit.

L’afer podria haver arribat a judici fa anys, ja que el jutge instructor va donar per conclosa la investigació el 2007, però l’Audiència de Barcelona va obligar-lo a realitzar una nova prova pericial a petició de la defensa de Ferran Falcó que en el seu dia havia desestimat. Aquesta diligència, destinada a determinar el valor de mercat d’un grup de finques objecte de la investigació, abans i després que fossin rehabilitades, no va aportar cap dada rellevant, però va aconseguir endarrerir el procés, i entretant Falcó va ser elegit diputat l’any 2010, la qual cosa va provocar que la causa acabés viatjant al TSJC.

La irrupció de Ricard Murga
A les primeres denúncies sobre les irregularitats d’Adigsa s’hi van sumar, el desembre d’aquell 2005, les sorprenents declaracions d’un excap de seguretat de CDC, Ricard Murga, que a sobre havia estat també empleat d’Adigsa, el qual va explicar a El Periódico de Catalunya que a finals dels vuitanta i inicis dels noranta havia ingressat xecs procedents de constructors a un compte particular de Felip Puig, per ordre d’aquest.

Felip Puig, el lladre d'Adigsa i el 20% a la butxaca


L'exconseller de la Generalitat de Catalunya Felip Puig va ingressar comissions de diversos milions de pessetes en el seu compte personal procedents de tres constructores adjudicatàries d'obra pública de l'empresa Adigsa, en l'etapa en què va ser el seu conseller delegat (1988-1992). Ricardo Murga, exempleat d'Adigsa entre els anys 1988 i 1995 i excoordinador de seguretat de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) en aquesta etapa, assegura que ell mateix era qui ingressava els xecs en un compte personal de Felip Puig.

El capo Felip Puig Godes, el cas del Port, CiU i ara GISA


L'ara vicepresident i també ex conseller de la Generalitat de Catalunya Felip Puig es troba implicat en diverses investigacions judicials de gran abast, entre elles la del Port de Barcelona. L'escorcoll avui per sorpresa de la seu de GISA, és un graó més d'un assumpte que encara s'allargarà anys i que és una espasa de Damocles just sobre els caps de CiU. Segons les dades conegudes, Felip Puig hauria ingressat comissions de diversos milions de pessetes en el seu compte personal, procedents de tres constructores adjudicatàries d'obra pública de l'empresa Adigsa, en l'etapa en què va ser el seu conseller delegat (1988-1992). Ricardo Murga, exempleat d'Adigsa entre els anys 1988 i 1995 i ex coordinador de seguretat de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) en aquesta etapa, va assegurar en la seva declaració judical que ell mateix era qui ingressava els xecs en un compte personal de Felip Puig.


Imputació i fiança de 5.000 euros per l'alt càrrec de CiU a la Selva

Joan Carles F.M. (CiU), cap del departament d'Organització de Serveis a la Ciutadania del Consell Comarcal de la Selva, haurà de pagar una fiança de 5.000 euros per eludir la presó pels càrrecs de suborn i tràfic d'influències, entre d'altres delictes, que li ha imputat la titular del jutjat d'instrucció número 1 de Lugo, Pilar de Lara, en l'operació Manga -del cas Campió i/o Pokémon- en que hi ha imputat també l'alcalde de Sant Hilari, Robert Fauria (foto).

Joan Carles F.M. ha estat el primer dels polítics gironins detinguts dijous passat en l'operació Manga que ha declarat avui, per quan està previst que passin a disposició de la jutge els altres detinguts a Catalunya durant la tarda d'avui.

També hauran de presentar-se davant la jutge l'alcalde de Sant Hilari Sacalm (Girona) i president del Consell Comarcal de la Selva, Robert Fauria i Danés (CiU) i l'administrador de l'empresa GRS Arc Local, que presta serveis a ajuntaments, ARV.

L'operació iniciada a Galícia investiga tractes de favor en adjudicacions públiques fraudulentes a empreses a canvi de suborns.

A banda dels detinguts que passaran a disposició judicial a Lugo, hi ha d'altres imputats en relació al cas. Divendres van declarar a les dependències de l'Agència Tributària el director del Patronat de Turisme, Ramon Ramos, el gerent del Xaloc, Xavier Alberch, i el gerent del Consell Comarcal de la Selva, Joan Burjachs.

Fonts de la Diputació han detallat que les declaracions han girat entorn a les relacions amb l'empresa GRS i defensen que no hi ha hagut cap tipus d'irregularitat en les adjudicacions.

Torres implica directament la casa reial i el PP en el cas Nóos

L'ex-soci d'Iñaki Urdangarin a l'Institut Nóos, Diego Torres, ha declarat avui al jutge José Castro que el gendre del rei espanyol i ell mateix van negociar al Palau de la Zarzuela, la seu de la casa reial, la celebració del fòrum esportiu València Summit. Fou el 2004, en una reunió en què van assistir també l'aleshores president de la Generalitat, Francisco Camps, i la batllessa de València, Rita Barberà. Tant el govern valencià com l'ajuntament eren uns dels clients principals d l'Institut Nóos, que era una entitat que es declarava sense ànim de lucre.

A més, ha assegurat que Cristina de Borbó, la muller d'Urdangarin, i la casa reial estaven al cas que el gendre del rei va continuar amb els seus negocis, tot i que no en una primera línia, després del 2006, l'any en què Juan Carlos de Borbó el va instar a deixar-los córrer.

Durant la compareixença en qualitat d'encausat en aquesta presumpta trama de malbaratament de diner públic Torres ha dit que l'assessor de la casa reial i comte de Fontao, José Manuel Romero, també n'estava cas i, de fet, hauria recomanat a Urdangarin de guardar les aparences si seguia mantenint els seus negocis privats.

L'Institut Nóos és investigat per malbaratament de diner públic del govern balear i de la Generalitat Valenciana en l'organització d'esdeveniments esportius. En el cas de València, es van organitzar els anomenats Valencia Summit els anys 2004, 2005 i 2006 per uns 3,5 milions, uns congressos dedicats també a l'àmbit empresarial, turístic i esportiu. Dins d'aquest pressupost, es van incloure gairebé 20.000 euros en flors i 368.000 euros en viatges. Entre els bitllets d'avió i tren pagats, s'inclouen els viatges d'Urdangarin, Torres i gran part dels treballadors de l'Institut Nóos. També es van dedicar més de 140.000 euros a càtering i quasi 190.000 a allotjament.

El meteorit de Rússia ha alliberat una energia com 30 vegades la bomba d'Hiroshima

El meteorit de 17 metres que ahir va deixar més de 1.100 de ferits a la província russa de Txeliabinsk, als Urals, va alliberar una energia de 500 quilotones, una trentena de vegades superior a la bomba atòmica d'Hiroshima, segons ha informat l'agència espacial dels Estats Units (NASA). "Un esdeveniment d'aquesta magnitud passa una vegada en 100 anys com a mitjana", va assenyalar Paul Chodas, col·laborador del programa d'objectes propers a la Terra en el laboratori de propulsió a raig de la NASA. Foto: Un grup de sis bussos intenta trobar restes del meteorit.

"Quan una bola de foc és d'aquesta mida, nombrosos meteorits poden arribar a la superfície i és probable que en aquest cas ho hagin fet diversos de grans dimensions", va dir.

Les dades infrasónicos recollides indiquen que la caiguda del bòlid, des que entri en l'atmosfera fins a la desintegració, va durar 32,5 segons, i el seu senyal va ser recollida per onze de les 45 estacions de seguiment situades en 35 països. La seva trajectòria, però, va ser molt diferent de la de l'asteroide 2012 DA14 que algunes hores després va passar prop de la Terra, de manera que els científics descarten la relació entre tots dos.

Experts del Ministeri rus d'Emergències continuen buscant fragments del bòlid que, segons una hipòtesi, va poder haver caigut al llac Chebar o Kabar-khöl, prop de Txeliabinsk. Un grup de sis bussos s'encarrega de comprovar aquesta versió des de fa hores, va comunicar la portaveu d'Emergències, Irina Rossius, a l'agència oficial de notícies russa, RIA Novosti.

El Ministeri d'Emergències rus estima que els ferits arriben als 1.145, en la seva gran majoria lleus, encara que 50 persones van necessitar hospitalització, entre elles, una dona de 52 anys amb la fractura de dues vèrtebres que ha estat traslladada avui dissabte en un avió especial a Moscou. El Ministeri de l'Interior esmenta la xifra de 1.200 ferits. Segons les dades d'última hora, el bòlid va rebentar finestres i va causar altres danys en més de 3.700 edificis residencials i més de 700 instal·lacions públiques. La superfície total de vidres trencats arriba 200.000 metres quadrats.

CiU compra i suborna la "premsa lliure" feixista

Amb 640.500 euros, El Punt-Avui -des de sempre la veu de l'amo de CiU per dins i per fora- és el pamflet català que va rebre més diners en les subvencions atorgades a dit per la Generalitat l'any passat, a part del Grup Godó del feixisme monàrquic, també dita La Masguàrdia. Aquestes dades figuren en la relació de subvencions als mitjans de comunicació privats publicada ahir en el Diari Oficial de la Generalitat (DOGC).

El Punt-Avui ha rebut 230.000 euros per "dur a terme una forta campanya promocional i crear la nova secció "Catalunya vol viure en llibertat", una secció de propaganda de les accions de l'actual Govern; 89.000 euros per "l'ampliació de continguts del suplement Cultura"; 84.000 euros pel suplement setmanal sobre Economia; 158.500 per l'edició digital; i 79.000 euros més per El 9 Esportiu, la publicació d'esports amb presència testimonial en els quioscos que s'encarrega d'elaborar les pàgines d'esports de les dues edicions d'El Punt-Avui.

El Diari de Girona, en canvi, només ha rebut 51.000 euros per "la creació i llançament de l'edició electrònica de pagament i la millora del posicionament en el mercat de les comarques gironines". La Generalitat no ha concedit cap ajut a l'edició digital del Diari de Girona.

En els dos últims anys, des del retorn de CiU a la Generalitat, El Punt ha rebut en subvencions atorgades a dit pel Govern català 1.044.250 euros per 64.046 euros el Diari de Girona. La proporció és d'un euro al Diari de Girona per cada setze que rep El Punt. L'actual propietari d'El Punt-Avui és l'empresari Joaquim Vidal, exsenador i exalcalde per CiU.

Els diaris de Barcelona
El Punt-Avui va superar el 2012 els ajuts rebuts per El Periódico, un rotatiu amb més vendes que la capçalera gironina. El Periódico va rebre 616.000 euros pels 640.500 de l'empresa de Joaquim Vidal. El diari Ara, que té com a editora i consellera delegada a l'exdirectora de TV3, Mònica Terribas, va ser beneficiat amb 290.000 euros, mentre que La Vanguardia va rebre 178.000 euros. En el cas del diari del Grup Godó, cal recordar que el 2011, amb motiu del llançament de la seva edició en català, va signar un conveni amb la Generalitat que preveia una subvenció especial de 5.500.000 euros a pagar en tres anualitats: 2.300.000 euros el 2011, 2,3 milions més el 2012 i 900.000 euros aquest any 2013.

Això converteix La Vanguardia en el diari més beneficiat pel Govern de CiU aquests dos últims anys amb un total de 5.548.700 euros, segit d'El Periódico amb 1.090.277 euros; El Punt, 1.044.250; l'Ara, 572.927; i El Mundo Deportivo, de la mateixa editora que La Vanguardia, amb 200.000 euros.

El Grup Godó també s'ha vist beneficiat amb 267.000 euros per a les seves emissores de ràdio i amb altres 280.000 euros per la seva cadena de televisió a través de la societat Emissions Digitals de Catalunya. En l'apartat de televisions, el Canal Català ha rebut, a través de la societat Smile Advertising un ajut de 130.000 euros.

El fons editorial d'El Temps
La digitalització del fons editorial del setmanari valencià El Temps sortirà per un ull de la cara als contribuents catalans. La Generalitat va concedir l'any passat un ajut de 30.000 euros per aquest concepte que se suma als ja concedits en els exercicis de 2005, 2007 i 2008, quan governava el tripartit, per la mateixa finalitat.

El setmanari El Temps ha rebut ja 220.830 euros en aquest llarg procés per digitalitzar el seu fons documental. El Temps forma part de l'entramat societari i cultural impulsat per l'editor valencià Eliseu Climent.

Montilla, Carod, Ortega i Felip Puig, espiats

Alguns dels espìats per la suposada trama a Catalunya van ser l'ex-president de la Generalitat José Montilla (PSOE), l'ex-vice-president Josep-Lluís Carod-Rovira (ERC), el conseller Felip Puig pel seu propi partit (CDC), l'actual vice-presidenta sense títol del govern català, Joana Ortega (UDC), l'ex-conseller Joaquim Llena, el batlle de Lleida, Àngel Ros (PSC), el comissari europeu Joaquín Almunia (PSOE) i l'ex-presidenta del parlament balear sentenciada per corrupció Maria Antònia Munar (UM).

Així ho assegura la informació publicada avui per La Vanguardia, segons la qual hi ha centenars d'informes elaborats, com a mínim, per l'agència de detectius Método 3. Uns informes que haurien encarregat els partits com CiU, el PSC i el PP (tots ho han negat) i fins i tot el govern de la Generalitat en l'època del tripartit de Montilla.

Segons la informació publicada avui, als informes hi consten els seguiments, les escoltes, informes patrimonials, l'entramat de relacions personals i fins i tot qüestions íntimes de polítics de diversos partits. Tots aquests informes s'haurien fet durant els últims deu anys.

Hi ha referències també al finançament de partits com el PSC o CiU. I en aquest sentit, diu La Vanguardia, la policia dóna per fet que l'enregistrament per part de Método 3 de la conversa que van mantenir el juliol del 2010 al restaurant la Camarga de Barcelona Alícia Sánchez Camacho i l'ex-parella de Jordi Pujol Ferrusola va ser finançat pel PSC.

Els socialistes haurien encarregat a Método 3 que esbrinés si una part de les connexions pagades per les empreses al Palau acabaven en societats de la família de l'ex-president.

CDC va fer investigar Felip Puig

Una de les persones investigades per Método 3 va ser l'ex-conseller d'Interior i actual conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, segons aquestes informacions. I qui va fer investigar Puig fou el seu propi partit, Convergència. CDC va encarregar a Método 3 que investigués Puig el 2009, un any abans que fos conseller. Diu El Periódico que l'encàrrec d'investigar Puig el va fer l'avui conseller de Justícia, Germà Gordó.

Els danys del meteorit: 1.000 ferits i 30 milions de dòlars

S'estima que els danys causats pel meteorit que va caure a la regió russa dels Urals sobrepassen els mil milions de rubles (al voltant de 30 milions de dòlars nord-americans), ha indicat un funcionari local avui dissabte. S'eleva a prop de 1.000 nombre de ferits, entre ells 200 nens.

La xifra podria augmentar, va dir el governador Mikhail Yurevich als reporters, assenyalant que molts edificis s'havien vist afectats i que el Palau de Gel a Chelyabinsk havia patit greus desperfectes.

El ministre de Situacions d'Emergència, Vladimir Puchkov, havia situat les pèrdues inicialment en més de 400 milions de rubles (13 milions de dòlars). Ha indicat que Chelyabinsk i Kopeisk eren dues de les ciutats més afectades pels enderrocs del meteorit.

Les autoritats d'emergència han estat acudint a les cases que han patit desperfectes, així com a escoles, llars d'infants i altres instal·lacions públiques, ha informat el ministre.

Així mateix, Puchkov va dir que no hi havia proves que s'hagi trobat fragments del meteorit.

Informes inicials van indicar que fragments del meteorit podrien haver caigut al llac Chebarkul. Segons Puchkov, aquesta és només una de les hipòtesis, i els fragments podrien haver caigut en altres llocs també.

Un avió del Ministeri de Situacions d'Emergència va transportar avui dissabte al matí a una dona greument ferida des Chelyabinsk fins a Moscou.

La dona patia d'una fractura per compressió vertebral com a resultat de l'incident, va assenyalar el Ministeri.

4 vídeos: Un testimoni al Kazakhstan capta l'explosió del meteorit

La caiguda del meteorit que s'ha produït cap les 3.20 GMT, ha anat acompanyada per entre cinc i sis explosions, el que ha desencadenat el pànic entre la població. El meteorit pot ser un fragment de l'asteroide 2012 DA14, que passa sobre la Terra aquest 15 de febrer, segons el Ministeri de Situacions d'Emergència de Rússia. Un conductor va captar des del seu vehicle les impressionants imatges de l'explosió del meteorit que va caure a la regió russa dels Urals. Rússia afirma que podria haver interceptat el meteorit amb el sistema de defensa aèria.

La PAH crida a manifestar-se pel dret a l'habitatge

La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) ha convocat per avui dissabte manifestacions a mig centenar de ciutats per reivindicar el dret a l'habitatge, la fi dels desnonaments, la dació en pagament retroactiva i els lloguers socials.

Els afectats continuen amb les seves protestes dies després que el Congrés donés suport la presa en consideració de la iniciativa legislativa popular (ILP), promoguda per la PAH, sindicats, organitzacions veïnals i ONG per implantar la dació en pagament retroactiva i paralitzar les execucions hipotecàries.

"Pel dret a l'habitatge i contra el genocidi financer", la PAH crida a la mobilització en desenes de ciutats com Madrid, Barcelona, Bilbao, Sant Sebastià, Granada, la Rioja, Lanzarote, Mallorca, Múrcia, Santander, València, Valladolid , Zamora, Saragossa, Albacete, Alacant, Sevilla i Huelva, entre altres. En aquesta ocasió, la convocatòria ha traspassat fronteres i a Londres ia la ciutat belga de Melinas tindran lloc marxes de protesta amb la mateixa finalitat.

En un manifest a la seva web, la PAH assenyala que "continua caminant" per defensar i exigir el dret a l'habitatge, perquè, segons ell, a Espanya està "vulnerat". La plataforma denuncia la situació "dramàtica" a la qual "es condemna a viure a milers de famílies que no poden pagar la hipoteca o el lloguer". De fet, fa només quatre dies, sortia a la llum un altre suïcidi per impagament de la hipoteca, en aquest cas, un matrimoni de jubilats.

Per tot això, la PAH qualifica la situació de "greu" i "urgent" i reitera que la llei actual és "injusta" perquè tota la responsabilitat recau "sobre la part més vulnerable", mentre que el Govern destina "milers de milions de euros en ajudes públiques a la banca sense cap tipus de contraprestació.