diumenge, 19 de setembre de 2010

Exclusiva Sírius: França va estar a punt d'intervenir militarment a Mali

Exclusiva: Segons ha pogut saber Sírius, la nit de divendres a dissabte, a l'1 am., forces de l'aire i altres d'intervenció ràpida van ser posades en estat d'alerta i preparades per sortir cap a Dakkar, capital del Senegal, mentre forces aèries i de terra mauritanes entraven a Mali en una operació especial contra els rebels que França considera membres d'al Qaida i implicats en el segrest de 7 treballadors de les multinacionals franceses Areva i Vinci, explotadores de les mines d'urani al nordoest de Níger. Quatre hores més tard l'ordre va ser rectificada -paral.lelament a l'actuació mauritana-, i les tropes desmobilitzades. Sarkozy nega la participació francesa, però no explica que van estar a punt d'intervenir.

França manté quatre grans bases militars pròpiament dites a l'Àfrica: Djibouti, a la banya d'Àfrica, l'Illa de Reunió, a l'Índic, Senegal (que el 3 d'abril va declarar la represa de les bases franceses pel govern senegalés amb la promes de Sarkozy d'arribar a un acord i deixar només 300 soldats al Senegal) i Gabon. Té també forces militars desplegades a Costa d'Ivori, Txad i República Centreafricana. És per això un dels principals actors en l'ingerència militar occidental a l'Àfrica.

Però el president Sarkozy va dir, el dia 28 de febrer, que replantejarà les relacions militars a l'Àfrica perquè és inconcebible que l'exèrcit francès es vegi arrossegat a participar en conflictes interns. Sarkozy, a més, va dir que França no necessita ja "ser el policia d'Àfrica".

El portaveu del govern, Luc Chatel, ha dit avui que "França farà tot el possible per trobar els seus ostatges a Níger després del segrest de 7 persones, 5 d'ells alts executius francesos d'Areva i Vinci, empreses explotadores de les mines d'urani que alimenten les centrals nuclears franceses, i va assegurar que" en aquesta etapa no hi ha hagut cap demanda específica. El segrest encara no ha estat vindicat. El ministre francès de Defensa, Herve Morin, i el ministre d'afers estrangers Bernard Kourchner van dir que "gairebé segur" que va ser obra d'Al-Qaida al Magrib Islàmic (AQIM). Els set segrestats es trobarien actualment en el desert de Mali on, d'altra banda, es van produir els enfrontaments divendres i dissabte entre les forces mauritanes de seguretat i els combatents de AQIM.

França assegura que els combats, que es va reprendre ahir dissabte a la tarda amb el bombardeig de posicions d'AQIM al nord de Mali, no guardan relació amb el segrest: "Cal separar les dues operacions", va insistir Luc Chatel, portaveu del govern francès el diumenge a la tarda.

El govern nigerià no està tan segur. Entrevistat per France Info, el portaveu del govern Danda Laouali va dir: "Tenim informació que s'han produït enfrontaments entre les forces de seguretat mauritanes i un grup que probablement té vincles amb els segrestadors dels set ostatges". "No podem descartar vincles entre el que està passant en el territori de Mali i el segrest dels set ostatges. Però no podem treure aquesta conclusió de moment", afegeix.

El suport militar de França?


Laouali Danda va dir que França "recolza" una acció militar coordinada, amb la participació de diversos països fronterers, especialment Níger i Mauritània. Dissabte, França va negar estar implicada en els combats entre forces governamentals de Mauritània i AQIM al nord de Mali: "No hi ha tropes franceses compromeses", reiterà Luc Chatel diumenge.

"França farà tot el possible per alliberar els ostatges", va dir el ministre francès. Preguntat sobre la possibilitat d'una acció militar, va respondre: "No diré res més, compendran el per què en el moment en què parlo".

Dissabte, una mitja dotzena d'empleats del grup francès Areva van arribar a l'aeroport de Roissy des de Niamey. Catorze empleats d'Areva havien tornat aquest matí a París. Quaranta expatriats o missioners es troben encara en el Níger, la majoria dels quals han deixat Arlit per trobar-se a la capital.

Sense seguretat a Arlit?

Divendres, els grups francesos Areva i Vinci van decidir evacuar tots els seus expatriats al nord de Níger, mentre hi hagi la sospita de "complicitat" en la seguretat d'Arlit. Idi Ango Omar, un exministre de l'Interior del Níger (1996-1999), les càrregues: les empreses privades encarregades de la seguretat per al francesos a Arlit pertanyen "a tres ex líders rebels" (tuareg). "No podem confiar la seguretat en ex caps de la revolta francesa a la regió", es va indignar.

A més, els oficials de seguretat de les empreses privades a càrrec de protegir les cases dels expatriats francesos en Arlit no estaven armats. Areva ho confirma. El portaveu del grup va dir que aquesta disposició es va fer gràcies a un acord amb el govern nigerià, que va fer possible la presènciaa Arlit de 350 gendarmes i soldats armats.

"Aquests funcionaris no estaven armats perquè no estaven autoritzats (d'acord amb el dret local) a ser-ho", va dir un portaveu de Vinci, que va dir que els militars estaven en el lloc "especialment entrenats per a" anti-terroristes.

Un empleat basat en Arlit d'Areva va dir a l'AFP, sota condició d'anonimat, que "els homes civils emprats per les empreses de seguretat privada", es trobaven fora de les llars "durant la nit", no tenen ni armes o clubs. "El seu pes és res en contra d'homes armats amb metralladores. Per a un àrea tan exposada, no és realment reconfortant", afegí.

La revolta tuareg en el passat havia atacat les instal.lacions d'Areva en l'àmbit de Arlit

Dissabte, el ministre de Defensa francès, Herve Morin, va dir que estava "gairebé segur" que els segrestos eren obra d'al-Qaida. Igual que va fer Bernard Kouchner al Quai d'Orsay, divendres.

"Si es confirma, el segrest seria una veritable declaració de guerra contra França. Com que aquest temps", afirmà Mathieu Guidère especialista en al-Qaida, doncs no fora com abans un segrest simple per demanar rescat, sinó un atac contra "els interessos estratègics de França".

"No hi ha tropes franceses implicades"


Segons fonts de seguretat, els ostatges havien "creuat la frontera" i ara estan al desert de Mali, on els intensos combats haurien esclatat els divendres i dissabte entre soldats mauritans i elements d'AQIM. Luc Chatel també va insistir en que no existia cap vincle entre els esforços de França per trobar els ostatges i l'operació militar de Mauritània a Mali contra AQIM. En referir-se a la incursió franco-mauritana fa dos mesos contra una base d'AQIM al desert de Mali, Luc Chatel martellejà: "En aquesta segona operació, no hi ha soldats francesos implicats."

L'atac franc-maurità va tenir lloc el 22 de juliol contra una base de militants islàmics al desert de Mali, d'acord amb París, per alliberar l'ostatge francès Michel Germaneau. Set islamistes van ser assassinats al setembre. AQIM anuncià que va executar l'ostatge per venjar la mort dels seus membres.

2010.02.20: El cop d'Estat a Níger afegeix, si més no en un primer moment, certes dosis de caos i inestabilitat en un país, i fins i tot a la regió del Sahel, castigat per tensions ètniques amb els tuaregs, tot tipus de trànsits il.lícits i pel terrorisme de la branca magribina d'Al-Qaida.

El president Mamadú Tandja, que va imposar el 2009 una modificació de la Constitució per a prorrogar tres anys el seu mandat, va ser enderrocat per un Consell Militar que va proclamar la seva intenció de restablir la democràcia, però sense donar terminis.

El cop, encapçalat pel coronel Salou Djibo, va causar tres morts, però el país estava en calma. El president i diversos ministres estaven retinguts en diverses administracions però eren ben tractats, segons un portaveu militar.
http://www.elpais.com/articulo/internacional/golpe/Estado/Niger/acentua/inestabilidad/franja/Sahel/elpepiint/20100220elpepiint_5/Tes
http://www.liberation.fr/monde/01012291027-niger-morin-presque-sur-qu-al-qaeda-est-l-auteur-du-rapt
El dossier negre de França a l'Africa, en castellà:
http://www.rebelion.org/noticia.php?id=106726

Ha mort José Antonio Labordeta


"Habrá un día en que todos, al levantar la vista, veremos una tierra que ponga Libertad". L'estrofa pertany al "Canto a la Libertad" de José Antonio Labordeta, cantautor, polític d'esquerres i escriptor, que ha mort avui a Saragossa als 75 anys després d'una llarga malaltia i una vida plena de poesia.
Condol del PCC per la mort de Labordeta. El PCC expresa el seu condol per la mort de José Antonio Labordeta, poeta, cantautor, escriptor i polític aragonès i universal. José Antonio Labordeta ha estat per sobre de tot una persona d'esquerres conseqüent i serà recodat per la seva ferma defensa de la llibertat des de tots els àmbits en els què ha treballat, tant des de la docència inicialment, com des de la poesia; tant des del Congrés dels Diputats, com amb les seves cancons, que expressen el desig de llibertat i justícia de tot un poble.

José Antonio, "Vamos a hacer con el futuro un canto a la esperanza y poder encontrar tiempos cubiertos con las manos los rostros y los labios que sueñan libertad".

Labordeta ha mort al voltant de la 1.00 d'aquesta matinada a l'Hospital Miguel Servet de la capital aragonesa on va ser traslladat aquesta setmana en agreujar-se el seu estat de salut, que el tenia postrat a casa seva des de fèia diversos mesos, segons ha informat la Chunta Aragonesista (CHA), partit pel qual va ser diputat al Congrés durant dues legislatures..

"Amb profunda tristesa et comunico que José Antonio Labordeta ha mort fa uns minuts", ha informat la Chunta mitjançant un missatge telefònic de la mort del conegut cantautor, a què es li va diagnosticar el 2006 un càncer de pròstata, quan encara era diputat.

Des d'octubre de l'any passat la seva salut havia empitjorat i havia hagut de ser hospitalitzat en alguna ocasió, sempre acotxat per la seva dona i les seves tres filles.

Durant el temps que ha estat postrat a casa seva, va rebre la visita de seus molts amics, amb què comentava l'actualitat del país, assumptes de literatura, música o de futbol, ja que era un fidel seguidor de la Reial Saragossa, i fins i tot ha obtingut condecoracions oficials.

L'últim acte públic que va protagonitzar es va produir el passat dia 6 de setembre, quan va rebre a casa seva els ministres de Defensa, Carme Chacón, i Educació, Ángel Gabilondo, qui li van lliurar la Gran Cruz de la Orden Civil Alfonso X El Savi. Aquest reconeixement s'el va concedir el Govern d'Espanya, que també li va atorgar la medalla al Treball, per la seva saviesa, la seva passió, les seves conviccions i la seva defensa de la llibertat i del poble.

La ministra Chacón va destacar llavors que aquest tipus de reconeixements donen prestigi a qui els rep, però hi ha vegades que, per contra, el premiat "dóna prestigi a les distincions", com és el cas de José Antonio Labordeta.

Una persona, va dir Chacón, que durant tota la seva trajectòria vital ha posat veu a la bondat, a la justícia i a la llibertat, primer cantant, després "amb la motxilla a coll" i, després, en la tribuna del Congrés "amb moments memorables de poesia o amb una veu més popular".

Labordeta va presentar el maig passat l'últim llibre que va escriure, amb el títol 'Regular, gràcies a Déu', una obra marcada pel càncer de pròstata que li van detectar el 2006, en què expressa la seva gratitud a la seva família, als amics i els sanitaris que l'han atès en aquesta etapa.

És un llibre escrit "a talls", va dir en una trobada amb els mitjans de comunicació, després de tornar a casa seva després d'un tractament mèdic en l'Hospital Miguel Servet de Zaragoza, a cuyo personal s'el va dedicar, per la duresa que li va suposar escriure entre cada estada clínica.

La seva convivència amb el càncer, "una garrotada que li donen a un en el cap", va dir en una entrevista, està inserida en cada capítol d'aquest llibre, perquè Labordeta creu que la gent hauria de parlar dels seus problemes, alguns "drames molt grassos" al costat dels quals el seu "no és res".

Però Labordeta, que era catedràtic de Filosofia, estava content amb la seva vida. "Tinc una dona que funciona de meravella, tres filles, dues nétes, una morena i una altra rossa, un gendre que canta molt bé i no canviaria res. Tinc molts amics, estic molt content amb el que m'ha tocat", va manifestar.

Encara pretenia escriure un nou llibre de tema policíac, però li va impedir l'agreujament de la seva salut durant els últims mesos, en què va expressar la seva gratitud per les moltes mostres d'afecte i reconeixements de tot tipus que ha rebut, inclòs un homenatge dels seus amics del món de la música en el Teatre Principal de Saragossa, en què van participar Miguel Ríos, Víctor Manuel, Ana Belén, Rosana o Carmen París.

Entre d'altres, el ser pregoner de les Festes de la Pilar del passat any, quan milers de persones congregades en la plaça van cantar amb ell seu 'Cant a la llibertat', la seva composició més reconeguda, un himne de la Transició democràtica que va interpretar amb la seva guitarra a tot Espanya.


Dia Internacional del Programari Lliure

Des de fa ja set anys el 18 de setembre es celebra el dia Internacional del Programari Lliure. Amb aquesta efemèride es pretén reivindicar l'ús del programari lliure i mostrar els avantatges objectius que la societat pot obtenir del seu coneixement i ús, tant a nivell privat com, sobretot, en al sector públic.


Una de les coses que es promocionen en aquest dia són les anomenades quatre llibertats del programari lliure, és a dir:

- La llibertat d'usar el programa per a qualsevol propòsit i sense restriccions (llibertat 0)

- La llibertat per estudiar com funciona el programa i adaptar-lo a les teves necessitats, per la qual cosa cal disposar del codi font (llibertat 1)

- La llibertatper distribuir còpies (llibertat 2)

- La llibertat per millorar el programa i fer públiques les millores. (Llibertat 3).


A través de xerrades d'experts i experiències reals d'usuaris comuns s'intenta convèncer a governs, institucions educatives i empreses perquè s'animin a saltar cap a tecnologies lliures.

Aquest 18 de setembre amb més de 200 equips en 60 països participants, s'espera aconseguir entre altres coses: fomentar una comprensió general del programari lliure i encoratjar la seva adopció i altres estàndards oberts; atorgar més igualtat d'accés a la tecnologia a través de la utilització de tecnologies participatives i promoure un diàleg constructiu sobre les responsabilitats i els drets en la societat de la informació.

Comunament, no es considera el dret d'accés a la tecnologia com un dret bàsic, però, cada dia l'economia i les nostres vides depenen més d'ella. S'utilitzen per a la nostra llibertat d'expressió, en la salut, en sistemes de votació, oci, treball, educació, art i comunicació. Això vol dir que les llibertats humanes fonamentals també passen per la tecnologia que utilitzem.

Aquest dia constitueix llavors un pas més en la defensa dels drets humans, és una celebració global i l'educació de per què les tecnologies d'estàndards oberts ara són més importants que mai.