Dotze civils morts pels coets durant l'ofensiva de l'OTAN contra els taliban

Dotze civils han mort a la gran ofensiva iniciada el dissabte per les forces internacionals i afganeses a Marjah, a la regió de Hellmand al sud de l'Afganistan, un bastió dels taliban. L'OTAN ha acceptat la responsabilitat.
La força de l'OTAN ha admès que 12 civils van ser assassinats per dos coets que no van aconseguir els seus objectius, durant l'ofensiva llançada a Marjah: "Dos coets, dirigits als insurgents que disparaven contra les forces afganeses i l'OTAN, han explotat a uns 300 metres del seu objectiu, matant 12 civils al districte de Nad Ali, que es troba a Marjah, diu un comunicat de la força internacional de l'OTAN (ISAF)".
"El comandant de la ISAF, el general (EUA) Stanley McChrystal, va demanar disculpes al President (d'Afganistan), Hamid Karzai, per a aquest desafortunat accident", diu el text.

La declaració de la ISAF va ser feta pública pocs minuts després que el president Karzai anunciès la mort de 10 civils d'una mateixa família en un atac amb coets al mateix districte. Ningú no tan sols va ser capaç de dir si era el mateix incident.

Al seu comunicat, la ISAF digué que els coets van ser disparats des d'un sistema d'artilleria mòbil, muntada sobre un tipus de camió Himars (High Mobility Artillery Rocket System). "L'objectiu era un edifici on els insurgents estaven disparant amb precisió sobre un equip conjunt de la ISAF i l'exèrcit afganès", diu el text, afegint: "Un soldat de l'Afganistan i la ISAF van resultar ferits per aquests trets". El recurs als Himars ha estat suspès a l'espera dels resultats d'una investigació, conclou la declaració de l'OTAN.

Fins ara el balanç de l'ofensiva oficial havia estat de 20 taliban abatuts, contra 10 soldats afganesos i 5 de les forces d'ocupació estrangeres, sense que es determinès la seva nacionalitat.
Com era d'esperar, es produeixen molts pocs enfrontaments doncs, seguin la seva tàctica ancestral, els guerrillers es repleguen davant les ofensives esperant, als seus refugis de muntanya, que les forces atacants s'endinsin al laberint que ells dominen per assetjar-les amb atacs sorpresa i desapareixer per les incomptables coves i amagatalls.

Douze civils tués par des roquettes de l'Otan lors de l'offensive contre les Taliban

Douze civils ont été tués dans le cadre de l'offensive majeure lancée depuis samedi par les forces internationales et afghanes à Marjah, un fief des Taliban dans le sud de l'Afghanistan. L'Otan a reconnu sa responsabilité.

La force de l'Otan a reconnu dimanche que 12 civils ont été tués par deux roquettes qui ont manqué leur cible lors de l'offensive lancée à Marjah, un fief des talibans dans le sud de l'Afghanistan.

"Deux roquettes (...) qui visaient des insurgés tirant sur les forces afghanes et de l'Otan ont explosé aujourd'hui à environ 300 mètres de leur cible, tuant 12 civils dans le district de Nad Ali", où est située Marjah, lit-on dans un communiqué de la force internationale de l'Otan (Isaf).

"Le commandant de l'Isaf, le général (américain) Stanley McChrystal, a présenté ses excuses au président (afghan) Hamid Karzaï pour cet accident malheureux", précise le texte.

Le communiqué de l'Isaf a été rendu public quelques minutes après celui du président Karzaï annonçant la mort de 10 civils d'une même famille dans un tir de roquette dans le même district. Personne n'était encore en mesure de dire s'il s'agissait du même incident.

Dans son communiqué, l'Isaf précise que les roquettes ont été tirées à partir d'un système d'artillerie mobile monté sur un camion, de type HIMARS (High Mobility Artillery Rocket System). "La cible était un bâtiment d'où les insurgés faisaient feu avec précision sur une équipe conjointe de l'Isaf et de l'armée afghane", précise le texte, ajoutant: "Un soldat afghan et un de l'Isaf avaient été blessés par ces tirs".

Le recours aux HIMARS a été suspendu dans l'attente des résultats d'une enquête, conclut le communiqué de l'Otan.

Yanukóvich proclamat president d'Ucraïna

La Comissió Central Electoral d'Ucraïna (CCE) ha declarat els resultats oficials dels comicis presidencials. D'acord amb les dades emeses per la CCE, en la segona volta de les eleccions, celebrada el 7 de febrer de 2010, Yanukóvich va obtenir 12.481.266 vots, mentre que per Timoixenko van votar 11.593.357 persones.
Borís Kolesnikova, el vicepresident del Partit de les Regions d'Ucraïna, encapçalat per Víctor Yanukóvich (el candidat a president d'Ucraïna va obtenir 48'95 dels vots a la segona volta), va declarar que Iúlia Timoixenko, l'actual primera ministra del país (45'47%), ha perdut tots els processos judicials sobre les infraccions comeses durant la campanya presidencial. "Actualment han estat estudiades 87 demandes. Totes van ser denegades, és a dir, totes les causes van ser guanyades per l'equip de Víctor Yanukóvich", digué.

Així mateix, Kolesnikova va comunicar que la fracció del Partit de les Regions al Parlament ucraïnès ha redactat el projecte per l'ordre de destitució del Govern de Timoixenko. Yanukóvich va oferir, a la primera ministra, dimitir voluntàriament.

La nit de dissabte Timoixenko va declarar que apel.laria els resultats de les eleccions. Es va dirigir als ciutadans ucraïnesos a través d'un programa de televisió dient que "Yanukóvich no és el nostre president. Sense dependència de com es desenvolupi la situació actual, ell mai no serà el president d'Ucraïna elegit legítimament".

Segons els resultats de la revisió del 100% dels protocols de les comissions electorals circumscripcionals, Yanukóvich va obtenir el 48,95% dels vots mentre que Timoixenko va rebre el suport del 45,47% de l'electorat, ha afirmat la CCE.

El domingo la Comisión Central Electoral de Ucrania (CCE) declaró los resultados oficiales de los comicios presidenciales. De acuerdo con los datos emitidos por la CCE, en la segunda vuelta de las elecciones, celebrada el 7 de febrero de 2010, Yanukóvich obtuvo 12.481.266 votos, mientras que por Timoshenko votaron 11.593.357 personas.

Borís Kolésnikov, el vicepresidente del Partido de las Regiones de Ucrania encabezado por Víctor Yanukóvich (el candidato al presidente de Ucrania que obtuvó la mayoría de los votos durante las recientes elecciones), declaró que Yulia Timoshenko, la actual primera ministra del país, perdió todos los procesos judiciales sobre las infracciones cometidas durante la campaña presidencial. “Actualmente fueron estudiadas 87 demandas. Todas fueron denegadas, o sea, todas las causas fueron ganadas por el equipo de Víctor Yanukóvich”, dijo.

Asimismo, Kolésnikov comunicó que la fracción del Partido de las Regiones en el Parlamento ucraniano redactó el proyecto de la orden de destitución del Gobierno de Timoshenko. Yanukóvich ofreció a la primera ministra dimitir voluntariamente.

La noche del sábado Timoshénko declaró que apelaría los resultados de las elecciones. Se dirigió a los ciudadanos ucranianos a través de un programa de televisión diciendo que “Yanukóvich no es nuestro presidente. Sin dependencia de cómo se desarrolle la situación actual, él nunca será el presidente de Ucrania elegido legítimamente.”

Según los resultados de la revisión del 100 % de los protocolos de las comisiones electorales circunscripcionales, Yanukóvich obtuvo el 48,95 % de los votos mientras que Timoshenko recibió el apoyo del 45,47% del electorado, afirmó la CCE.

Els nord-americans culpen de la crisi econòmica a George W. Bush

Segons una enquesta publicada dissabte, els nord-americans culpen de la crisi econòmica a George W. Bush, qui va deixar la Presidència dels Estats Units fa poc més d'un any. El sondeig, realitzat pel New York Times i la cadena CBS, va constatar que el 31% dels nord-americans responsabilitza a Bush de la situació actual de l'economia, i només el 7% a l'actual president, Barack Obama.
L'enquesta, també ratifica la caiguda de la popularitat d'Obama, ja que només el 46% dels enquestats aprova la seva gestió; aquestes xifres demostren el pitjor percentatge des de que va assumir el poder, el gener de 2009.

D'acord amb els enquestats, Bush i Obama no són els únics culpables, el 23% d'ells atribueix la culpa de la crisi a Wall Street i el 13% al Congrés nord-americà. L'enquesta va ser realitzada entre 1.084 ciutadans d'aquesta nació.

Segons EFE, el novembre de l'any passat un altre sondeig, realitzat aquesta vegada per CNN/Opinion Reserch, va revelar que el 47% dels consultats considera Bush i els representants republicans del Congrés com a responsables de la crisi econòmica al país; així mateix, un altre 45% van culpar a Obama i els demòcrates, que controlen el legislatiu.

Los estadounidenses culpan de la crisis económica a George W. Bush
Según una encuesta publicada éste Sábado, los estadounidenses culpan de la crisis económica a George W. Bush, quien dejó la Presidencia de Estados Unidos hace más de un año.

El sondeo, realizado por el New York Times y por la cadena de televisión CBS, constató que el 31 por ciento de los estadounidenses responsabiliza a Bush de la situación actual de la economía y sólo el 7 por ciento al actual presidente, Barack Obama.

La encuesta, también ratifica la caída de la popularidad de Obama, ya que sólo el 46% de los encuestados aprueba su gestión, estas cifras demuestran el peor porcentaje desde que asumió el poder, en enero de 2009.

De acuerdo con los encuestados, Bush y Obama no son los únicos culpables, el 23 por ciento de ellos atribuye la culpa de la crisis a Wall Street y el 13 por ciento al Congreso estadounidense. La encuesta fue realizada entre 1.084 ciudadanos de dicha nación.

Según la agencia EFE, en noviembre del año pasado otro sondeo realizado esta vez por CNN/Opinion Reserch, reveló que el 47 por ciento de los consultados considera a Bush y los representantes republicanos del Congreso como responsables de la crisis económica en el país, de igual manera opinaron otro 45%, que culparon a Obama y a los demócratas, que controlan el Legislativo.

Xina demana als banquers que abandonin els actius en dòlars

El Govern xinès va ordenar als fons del país, que treballen amb divises monetàries, retirar els seus recursos dels actius en dòlars, perquè consideren que és un risc mantenir les seves accions en ells. Segons les autoritats xineses, els fons del país asiàtic han de restringir les inversions en els bons del Tresor dels Estats Units i en les agències hipotecàries, com la coneguda Freddie Mac.
Xina és el líder mundial en la inversió en bons del Tresor dels EUA. A mitjans de l'any passat el gegant asiàtic tenia més de 800 milions de dòlars en bons del país nord-americà, i compta amb una reserva d'actius valorada en 3.100.000.000 milions (3.100 bilions dels nostres) de dòlars.

La disposició del Partit Comunista Xinès regeix als bancs comercials, controlats per l'Estat, i l'organisme de l'estatal State Administration of Foreign, que administra el mercat de divises, i que compta amb una reserva d'actius valorada en 3.100.000.000 milions (3.100 bilions dels nostres) de dòlars.

A més, el 2009 va dipositar 9.600 milions de dòlars en participacions de companyies nord-americanes. És així que el Fons estatal China Investment Corporation es va convertir en l'amo de les accions d'un paquet minoritari d'Apple, Coca Cola, Johnson & Johnson, Motorola, i també dels bancs Morgan Stanley, Bank of America i Citigroup.

CHINA ORDENA A LOS BANQUEROS QUE ABANDONEN LOS ACTIVOS EN DÓLARES
El Gobierno chino ordenó a los fondos del país que manejan las divisas monetarias, retirar sus recursos de los activos en dólares, porque consideran que es un riesgo mantener sus acciones en ellos, informa el diario británico The Daily Telegraph, citando al rotativo chino Asia Times.

Según las autoridades chinas, los fondos del país asiático deben restringir las inversiones en los bonos del Tesoro de Estados Unidos, y en las agencias hipotecarias como la conocida Freddie Mac.

La disposición del Partido Comunista Chino rige a los bancos comerciales, controlados por el Estado, y al organismo del estatal State Administration of Foreign, que administra el mercado de divisas, y que cuenta con una reserva de activos valorada en 3,1 trillones de dólares.

China es el líder mundial en la inversión en bonos del Tesoro de EE. UU., a mediados del año pasado el gigante asiático tenía más de 800 millones de dólares en bonos del país norteamericano.

Además, en 2009 depositó 9,6 mil millones de dólares en participaciones de compañías estadounidenses. Es así que el Fondo estatal China Investment Corporation se convirtió en el dueño de las acciones de un paquete minoritario de Apple, Coca Cola, Jhonson & Jhonson, Motorola, y también de los bancos Morgan Stanley, Bank of America y CitiGroup.

Guerres a l'espai, realitat d'un futur proper

Els mitjans de premsa nord-americans sospiten que la Xina i l'Índia dissenyen sistemes antisatél.lit, segons un article publicat recentment sobre aquest tema per la revista New Scientist. Fins als últims anys, només la Unió Soviètica-Rússia i els Estats Units van poder dissenyar i construir armes antisatél.lit. Segons analistes nord-americans, ara la Xina i l'Índia desenvolupen tecnologies similars.
El paper que tenen els sistemes espacials en l'actualitat és difícil de subestimar. Des dels anys 70, processos com el comandament de les tropes, comunicació, detecció d'objectius, navegació i altres activitats bèl.liques operatives van passar a dependre en gran mesura dels aparells espacials, d'importància cada vegada més gran. Avui dia és impossible imaginar les Forces Armades de la majoria dels països industrialitzats, inclosa Rússia, sense un grup de satèl.lits multifuncionals d'elevada disponibilitat operacional. La importància del "component espacial" està directament vinculada al nivell de desenvolupament d'un país i del seu Exèrcit.

Però els grups de satèl.lits són vulnerables. En iniciar l'URSS i els EUA l'emplaçament de satèl.lits militars en l'espai, els dos països també van començar a dissenyar sistemes antisatél.lit. Aquests esforços es van intensificar, un cop articulada la defensa antimíssils, en la qual el component espacial té un important paper.

Aquesta "carrera espacial" va donar per resultat el disseny i la construcció de sistemes d'emplaçament espacial conceptualment nous: Avions de Caça amb base a l'espai, míssils interceptors amb base a terra i míssils instal.lats en avions de combat.

Cal destacar les investigacions destinades a desenvolupar armes làser antisatél.lit amb base en l'espai i a terra. No obstant això, els investigadors i enginyers van aconseguir pocs resultats.

Xina, que reclama el seu dret a erigir-se en centre de poder global, enfantiza la vital importància dels sistemes antisatél.lit. A principis de 2007, el gegant asiàtic va assajar amb èxit un míssil capaç de destruir satel.lits: L'11 de gener, a les 22:26 hora mitja de Greenwich, la Xina va destruir el satèl.lit meteorològic Fengyun-1C, de la seva propietat i ja inoperant, que es trobava a uns 800 quilòmetres d'altura en òrbita polar.

Encara que es desconeix el nom concret del míssil, llançat per destruir el satèl.lit, diverses fonts van esmentar un sistema antisatél.lit KT-1/SC-19, versió modernitzada del míssil balístic intercontinental de mitjà abast DF-21, d'unes 15 tones de pes i 11 metres de llarg, equipat amb una ogiva KKV (Vehicle destructor d'energia). El míssil va impactar directament el satèl.lit.

Xina va ser el segon país en la història que va assajar amb èxit armes antisatél.lt. A més de la Xina, només EUA aconseguí destruir satèl.lits (el 13 de setembre de 1985, va fer caure un satèl.lit nord-americà amb un míssil antisatél.lit ASAT, llançat des d'un caça F-15; el 21 de febrer de 2008, va destruir un satèl.lit espia en desús amb un míssil estàndard).

Els assaigs xinesos d'armes antisatél.lit han mostrat que la Xina està preparada per a una guerra en l'espai, el que va produir una resposta nerviosa, en primer lloc, per part del Japó i els EUA. Tothom sap que la Xina continua desenvolupant armes antisatél.lit i dissenyant noves versions de míssils interceptors.

Encara que no hi ha prous proves evidents que l'Índia també desenvolupi sistemes antisatél.lit, l'Organització per Investigacions i Desenvolupament de Defensa (DRDO) de l'Índia va manifestar la seva intenció de dissenyar un satèl.lit caça.

Si és veritable aquesta declaració, Nova Delhi planeja seguir l'exemple de l'URSS, que va desenvolupar diversos tipus d'aparells orbitals i antisatél.lit, inclosa l'estació de combat espacial Skif-DM (d'unes 80 tones de pes) que va haver de ser posada en òrbita per un coet portador Energia.

Resulta difícil preveure quan Índia podrà dissenyar un sistema antisatél.lit i llançar-lo a l'espai. A jutjar per tot, trigarà molts anys en implementar aquest projecte. Al mateix temps, Índia bé podria desenvolupar, prenent com a prototip míssils balístics de mitjà abast, un míssil interceptor per destruir satèl.lits, com ho va fer la Xina.

El nombre de nacions dotades d'armes antisatél.lit augmentarà amb el pas del temps. Tots els països que disposen de míssils balístics intercontinentals de mitjà abast, incloent l'Iran i Corea del Nord, estan en condicions de dissenyar-los. Però avui és impossible pronosticar la influència que aquests programes exercirien en el desenvolupament de sistemes militars espacials.

Los medios de prensa estadounidenses sospechan que China e India diseñan sistemas antisatélite, según un artículo publicado recientemente sobre ese tema por la revista New Scientist.

Hasta los últimos años, sólo la Unión Soviética-Rusia y Estados Unidos pudieron diseñar y construir armas antisatélite. Según analistas estadounidenses, ahora China e India desarrollan tecnologías similares. ¿Tendrá fundamento esa opinión?

El papel que desempeñan los sistemas espaciales en la actualidad es difícil de subestimar. Desde los años 70 del siglo anterior, procesos como el mando de las tropas, comunicación, detección de objetivos, navegación y otras actividades bélicas operativas pasaron a depender en gran medida de los aparatos espaciales, cuya importancia cada vez es mayor.

Hoy día es imposible imaginar las Fuerzas Armadas de la mayoría de los países industrializados, incluida Rusia, sin un grupo de satélites multifuncionales de elevada disponibilidad operacional.

La importancia del "componente espacial" está directamente vinculada al nivel de desarrollo de un país y de su Ejército.

Pero los grupos de satélites son vulnerables. Al iniciar la URSS y EEUU el emplazamiento de satélites militares en el espacio, ambos países también empezaron a diseñar sistemas antisatélite. Estos esfuerzos se intensificaron, una vez articulada la Defensa Antimisil, en la que el componente espacial desempeña importante papel.

Esta "carrera espacial" dió por resultado el diseño y la construcción de sistemas de emplazamiento espacial conceptualmente nuevos: satélites cazas con base en el espacio, misiles interceptores con base la tierra y misiles instalados en aviones de combate.

Vale destacar las investigaciones destinadas a desarrollar armas láser antisatélite con base en el espacio y en la tierra. Sin embargo, los investigadores e ingenieros consiguieron pocos resultados.

China, que reclama su derecho a erigirse en centro de poder global, enfantiza la vital importancia de sistemas antisatélite.

A principios de 2007, el gigante asiático ensayó con éxito un misil capaz de destruir satelites. El 11 de enero a las 22:26 hora media de Greenwich, China destruyó el satélite meteorológico Fengyun-1C perteneciente a este país que se encontraba a unos 800 kilómetros de altura en una orbita polar.

Aunque se desconoce el nombre concreto del misil, lanzado para destruir el satélite, varias fuentes mencionaron un sistema antisatélite KT-1/SC-19, versión modernizada del misil balístico intercontinental de mediano alcance DF-21, de unas 15 toneladas de peso y 11 metros de largo, equipado con una ojiva KKV (vehículo destructor de energía). El misil impactó directamente el satélite.

China fue el segundo país en la historia que ensayó con éxito armas antisatélite. Además de China, sólo EEUU consigió destruir satélites (el 13 de septiembre de 1985, derribó un satélite estadounidense con un misil antisatélite ASAT lanzado desde caza F-15; el 21 de febrero de 2008, destruyó un satélite espía en desuso con un misil estándar).

Los ensayos chinos de armas antisatélite mostraron que China está preparada para una guerra en el espacio, lo que produjo una respuesta nerviosa, en primer lugar, por parte del Japón y EEUU.

Todo el mundo sabe que China sigue desarrollando armas antisatélite y diseñando nuevas versiones de misiles interceptores.

Aunque no hay tantas pruebas evidentes que India también desarrolle sistemas antisatélite, la Organización para Investigaciones y Desarrollo de Defensa (DRDO) de India manifestó su intención de diseñar un satélite caza.

De ser verdadera esta declaración, la Nueva Delhi planea seguir el ejemplo de la URSS, que desarrolló varios tipos de aparatos orbitales y antisatélite, incluida la estación de combate espacial Skif-DM (de unas 80 toneladas de peso) que debió ser puesta en órbita por un cohete portador Energía.

Resulta difícil prever cuándo India podrá diseñar un sistema antisatélite y lanzarlo al espacio. A juzgar por todo, tardará muchos años en implementar este proyecto.

Al mismo tiempo, India bien podrá desarrollar, tomando como prototipo misiles balísticos de mediano alcance, un misil interceptor para destruir satélites, como lo hizo China.

El número de naciones dotadas de armas antisatélite aumentará con el correr del tiempo. Todos los países que disponen de misiles balísticos intercontinentales de mediano alcance, incluyendo Irán y Corea del Norte, están en condiciones de diseñarlas. Pero hoy es imposible pronosticar la influencia que tales programas ejercerían en el desarrollo de sistemas militares espaciales.

Conferència de Seguretat a Munic: entre Tibet i l'armament atòmic

La 46 Conferència Internacional de Seguretat a Munic es va celebrar el passat cap de setmana. El tema del programa atòmic de l'Iran ocupà un lloc especial en l'agenda de la trobada, al qual hi assistí per primera vegada Xina. (A la foto: El ministre xinès d'Exteriors, Yang Jiechi (esq.) i l'organitzador de la conferència, Wolfgang Ischinger, a la dreta).
A la Conferència Internacional de Seguretat a Munic, la presència del ministre iranià de Relacions Exteriors, Manuschehr Mottaki, li afegí un especial interès, ja que podria fer entrar una mica d'aire fresc al tema de l'enriquiment d'urani. Segons va dir el ministre alemany de Defensa, Karl-Theodor zu Guttenberg, a l'inici de la Conferència: "De Teheran s'espera una clara i inequívoca senyal". En aquesta trobada informal pren part des de 1962 la "crema i nata" de la seguretat internacional i, encara que no té cap poder resolutiu, el tractament que se li dóna als seus temes té pes internacional.

Iran-Occident, desconfiança mútua

Un Iran amb armament atòmic representa el perill de tornar a arrencar una cursa armamentista, segons la opinió del ministre alemany d'Exteriors, Guido Wersterwelle, en una entrevista que poques hores abans de començar la conferència va donar a l'emissora Deutschlandfunk.

Segons informà el diari alemany Süddeutsche Zeitung, Teheran disposa ja de plans de construcció per a una ogiva nuclear. No obstant això, a principis de la setmana, el president de l'Iran, Mahmud Ahmadinejad, havia assenyalat sorprenentment que estava disposat a acceptar un acord amb les potències nuclears mundials: "Iran està a punt per intercanviar urani poc enriquit per urani enriquit a un major grau en altres països", va dir el president iranià.

Les potències mundials havien pressionat en els últims mesos a Teheran per tal que acceptés una proposta per enriquir urani a França i Rússia. L'Organisme Internacional d'Energia Atòmica no ha rebut fins ara cap comunicació oficial sobre la nova postura de l'Iran. Segons el politòleg alemany Volker Perthes, de la Fundació Alemanya per a Ciència i Política, el punt clau en la qüestió de l'Iran no és si té la bomba o no, o si té la capacitat tècnica per tenir-la, sinó una qüestió política: "L'estira i arronsa amb Teheran es deu a la manca de confiança en el règim d'Ahmadinejad, i en la manca de confiança del règim d'Ahmadinejad a Occident", ressalta Perthes per a qui s'ha d'intentar comprendre com pensa l'elit iraniana: "El món es veu molt diferent si es mira des de Teheran cap a l'Iran o l'Afganistan, on per tot arreu hi ha tropes nord-americanes o si es mira des d'Europa cap a l'Orient Mitjà".

Xina present

Aquesta edició de la conferència muniquesa ofereix un altre punt d'interès: a la seva inauguració va prendre part el ministre xinès de Relacions Exteriors, Yang Jiechi. És la primera vegada que Pequín envia a un representant de tan alt nivell a aquesta trobada. La seva trobada amb el representant dels Estats Units desperta expectatives, ja que el tema de la probable trobada del president nord-americà Barack Obama amb el Dalai Lama, anunciada per Obama pel dia 18, ha posat en tensió les relacions amb Washington. Xina ja ha avbisat de posibles consequències en les relacions entre ambós països, que ja tenen altres conflictes greus oberts, com la voluntat de EUA d'instal.lar el seu escut de míssils a Europa o la venda d'armes a Taiwan, que Xina considera una provincia del seu territori sobirà, com el Tibet.

Solana premiat

El diplomàtic espanyol Javier Solana, ex responsable de seguretat i política exterior de la Unió Europea, ha estat guardonat amb el premi Edwald von Kleist que atorga aquesta Conferència, que se celebra des de 1962. A la primera entrega del premi, el 2008, va ser guardonat l'exsecretari d'Estat nord-americà, el genocida d'América Latina i organitzador de les dictadures Xilena, Argentina i altres, Henry Kissinger.

Segons els organitzadors, Javier Solana, de 67 anys, que va ser secretari general de l'OTAN entre 1995 i 1999, s'ha fet mereixedor del premi "per la seva trajectòria política i diplomàtica", així com "per les seves permanents gestions per la pau a nivell internacional". "Va saber donar-li a Europa una veu única en les relacions internacionals i és una de les personalitats que va desenvolupar l'estratègia de prevenció de crisi en Europea". Els fets de Iugoslàvia, Iraq o Afganistan i l'implicació directa de Solana en fets com el bombardeig de la població civil de Belgrad, o la seva tolerància i complicitat amb l'apartheid criminal d'Israel, no semblen ser recordats pels desmemoriats, desvergonyits i neocons participants del Davos militar.

Un altre tema que tractà la conferència serà l'impasse de l'Afganistan i les possibilitats d'un desarmament nuclear. El secretari general de l'OTAN, Anders Fogh Rasmus prenguè part en la conferència, el mateix que el corrupte i fraudulent president de l'Afganistan, Hamid Karzai, el secretari general de l'ONU, Ban Ki-Moon, i el nou titular de l'Organisme Internacional de l'Energia Atòmica, Yukiya Amano.

Conferencia de Seguridad en Múnich: entre Tíbet y el armamento atómico

El ministro chino de Exteriores, Yang Jiechi (izq) y el organizador de la conferencia, Wolfgang Ischinger
La 46 Conferencia Internacional de Seguridad en Múnich se lleva a cabo este fin de semana. El tema del programa atómico de Irán ocupa un lugar especial en la agenda del encuentro, al cual asiste por primera China.

A la Conferencia Internacional de Seguridad que empieza en Múnich, la presencia del ministro iraní de Relaciones Exteriores, Manuschehr Mottaki, le agrega un especial interés, pues podría hacer entrar un poco de aire fresco al tema del enriquecimiento de uranio. Según dijo el ministro alemán de Defensa, Karl-Theodor zu Guttenberg al inicio de la Conferencia: “De Teherán se espera una clara e inequívoca señal”. En este encuentro informal toma parte desde 1962 la crema y nata de la seguridad internacional y, aunque no tiene ningún poder resolutivo, el tratamiento que se le da a sus temas tiene peso internacional.

Irán-Occidente, desconfianza mutua

Un Irán con armamento atómico representa el peligro de reiniciar una carrera armamentista, así la postura del ministro alemán de Exteriores, Guido Wersterwelle, en una entrevista que pocas horas antes de empezada la conferencia diera a la emisora Deutschlandfunk.

Según información del diario alemán Süddeutsche Zeitung Teherán dispone ya de planes de construcción para una ojiva nuclear. Sin embargo, a principios de la semana, el presidente de Irán, Mahmud Ahmadineyad, había señalado sorpresivamente que estaba dispuesto a aceptar un acuerdo con las potencias nucleares mundiales:

Irán está listo para intercambiar uranio escasamente enriquecido por uranio enriquecido a un mayor grado en otros países, dijo el presidente iraní. Las potencias mundiales habían presionado en los últimos meses a Teherán para que aceptase una propuesta para enriquecer uranio en Francia y Rusia. El Organismo Internacional de Energía Atómica no ha recibido hasta ahora ninguna comunicación oficial sobre la nueva postura de Irán.

Según el politólogo alemán Volker Perthes, de la Fundación Alemana para Ciencia y Política, el punto clave en la cuestión de Irán no es si tiene la bomba o no, o si tiene la capacidad técnica para tenerla, sino una cuestión política.

“El tira y afloja con Teherán se debe a la falta de confianza en el régimen de Ahmadineyad; y en la falta de confianza del régimen de Ahmadineyad en Occidente”, resalta Perthes para quien hay que intentar comprender cómo piensa la élite iraní, “el mundo se ve muy diferente si se mira desde Teherán hacia Irán o Afganistán en donde por todos lados se encuentran tropas estadounidenses o si se mira desde Europa hacia el Medio Oriente”.

China presente

Esta edición de la conferencia muniquesa ofrece otro punto de interés: en su inauguración tomo parte el ministro chino de Relaciones Exteriores, Yang Jiechi. Es la primera vez que Pekín envía a un representante de tan alto nivel a este encuentro. Expectativa despierta su encuentro con el representante de Estados Unidos, pues el tema del probable encuentro del presidente estadounidense, Barack Obama, con el Dalai Lama, el líder tibetano, ha puesto tensión a las relaciones con Washington.

Solana premiado

El diplomático español Javier Solana, ex responsable de seguridad y política exterior de la Unión Europea, será galardonado con el premio Edwald von Kleist que otorga esta Conferencia, que se celebra desde 1962. En la primera entrega del premio, en 2008, fue laureado el ex secretario de Estado norteamericano Henry Kissinger.

Según los organizadores, Javier Solana, de 67 años, quien fuera secretario general de la alianza atlántica OTAN entre 1995 y 1999, se ha hecho merecedor del premio por su trayectoria política y diplomática, así como por sus permanentes gestiones por la paz a nivel internacional. "Supo darle a Europa una voz única en las relaciones internacionales y es uno de las personalidades que desarrolló la estrategia de prevención de crisis en Europea".

Otro tema a tratar en la conferencia, que duró hasta el domingo fue Afganistán y las posibilidades de un desarme nuclear. El nuevo Secretario General de la OTAN, el ex primer ministro danés Anders Fogh Rasmusen, tomó parte en la conferencia, lo mismo el presidente de Afganistán, Hamid Karzai, el secretario general de la ONU, Ban Ki-moon, y el nuevo titular del Organismo Internacional de la Energía Atómica, Yukiya Amano.