El jutge embarga uns comptes a Suïssa de Millet i Montull

El jutge que porta el cas Palau, Josep Maria Pijuan, ha ordenat que es bloquegin i s’embarguin tres comptes oberts a Suïssa per la seva possible vinculació amb l’expresident del Palau de la Música, Fèlix Millet i la seva mà dreta, Jordi Montull.

Una decisió que s’ha conegut aquest dimarts a través d’una interlocutòria judicial del titular del jutjat d’instrucció número 30, en què s’acorda el “bloqueig i embargament” de tres comptes obertes a l’entitat Societè General Private Banking, concretament a Lausanne, Zurich i Ginebra.

El jutge Pijuan argumenta que els autors confessos del saqueig del Palau de la Música, Millet i Montull, podrien ser els titulars “autoritzats o apoderats” d’aquests comptes. Per aquest motiu ha sol·licitat una comissió rogatòria a l’Autoritat Judicial Suïssa per esclarir la relació d’aquests comptes bancaris amb els dos saquejadors del Palau.

A banda d’aquesta decisió, el magistrat que porta el cas Palau també ha demanat el bloqueig i embargament dels comptes que Millet i Montull tinguin a l’entitat Bankia.

Els 'tentacles' de CDC en el cas Palau

L'escrit que l'acusació particular que representa la Fundació del Palau de la Música va lliurar al jutge que investiga l'espoli de l'orfeó català ha provocat sorpresa per l'exclusió de qualsevol exigència de responsabilitat sobre Convergència Democràtica de Catalunya, com han fet la resta de les parts en el cas. Fins i tot el propi magistrat, Josep María Pijuan, ha assenyalat a CDC en la seva interlocutòria d'incoació. Els advocats del Palau de la Música que van exculpar CDC en el seu escrit d'acusació pertanyen a una consultora afavorida per l'arribada de CiU al Govern.

Imputats set executius de Caixa Castella-la Manxa per la seva mala gestió

El jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz ha imputat avui a set membres de la Comissió Executiva de la desapareguda Caixa Castella-la Manxa (CCM) que, segons la Fiscalia, van aprovar "una sèrie d'operacions singulars" que haurien derivat en perjudici patrimonial per a l'entitat. Aquests set se sumen a l'únic imputat fins ara, l'expresident de la caixa espoliada pel PSOE manxec de José Bono, Juan Pedro Hernández Moltó.

En un acte notificat avui, el magistrat cita als imputats per prendre'ls declaració els propers dies 20 i 21 de novembre, ofereix a l'actual Banc de Castella-la Manxa personar-se com perjudicat i requereix als perits perquè "confirmin, ampliïn o, si escau, modifiquin" les conclusions aconseguides en un informe datat al setembre de 2012.

El Banc d'Espanya ha xifrat en un dels seus informes pericials el forat patrimonial de la caixa en 267 milions d'euros. Els imputats ara són els vocals de la citada comissió Federico Andrés Rodríguez Morata, Tomás Martín-Peñato Alonso, Florencio Hernández Gutiérrez, José María Fresneda Fresneda, Emilio Sanz Sánchez i Carlos Jiménez Morante i el secretari de la mateixa, José Fernando Sánchez Bódalo.

Segons la Fiscalia, l'aprovació per part de la Comissió Executiva de la caixa de les citades "operacions singulars" podria constituir un delicte societari d'administració deslleial.

Fins ara, l'únic membre de l'executiva imputat en la causa era l'expresident de l'entitat Juan Pedro Hernández Moltó, però el jutge assenyala que els ara imputats també van participar "en la presa de decisions col·legiades sobre les diferents operacions econòmiques analitzades que haurien derivat en l'ulterior perjudici patrimonial per a l'entitat per ells administrada".

La recerca sobre les suposades irregularitats en CCM es va iniciar en 2010 arran d'una querella presentada pel exfiscal de l'Audiència Nacional Ignacio Gordillo en representació del Pàg. La caixa castellanomanchega va ser la primera entitat espanyola a ser intervinguda després que al març de 2009 el Consell de Ministres aprovés una injecció de fons públics de 9.000 milions d'euros i, posteriorment, es va adjudicar en subhasta a Cajastur, avui integrada en el grup Liberbank.

Andalusia aprova el primer expedient d'expropiació de l'ús d'un habitatge

El Consell de Govern de la Junta d'Andalusia (PSOE-IU) ha aprovat avui el primer expedient d'expropiació de l'ús d'un habitatge que anava a ser desnonat per l'impagament de la hipoteca, aplicant la Llei de mesures per garantir la funció social de l'habitatge, que substitueix al decret antidesnonaments recorregut pel PP. La seva propietària, María del Carmen Andújar, viu en ella amb el seu marit i els seus dos fills, de 17 i 15 anys. La família haurà d'abonar un lloguer social: el 25% dels seus ingressos fins a un màxim de 130 euros mensuals.

María del Carmen Andújar va sol·licitar a l'abril acollir-se a la norma autonòmica després de rebre una notificació de desnonament per l'impagament de la seva hipoteca. L'acord del Govern andalús li permetrà seguir vivint a la seva casa durant els propers tres anys.

L'expedient d'aquesta veïna va ser el primer a publicar-se en el Butlletí Oficial de la Junta (BOJA) i ha estat també el primer en arribar a terme, una vegada que el Govern andalús ha rebutjat les al·legacions presentades per AYT Mixt III, la societat propietària del crèdit i que havia sol·licitat l'embargament de l'habitatge.

La dona, casada i amb dos fills de 15 i 17 anys al seu càrrec, va perdre la seva casa a l'octubre del 2011, quan portava 15 mesos sense pagar la hipoteca. Tenia data de desnonament pel 14 de maig, però va aconseguir frenar-ho en iniciar-se el procediment per acollir-se a les mesures del decret de la Junta.

La norma andalusa va quedar en suspens al juliol després de ser recorreguda pel Govern central davant el Tribunal Constitucional, però l'aprovació el passat 25 de setembre de la llei de mesures per garantir la funció social de l'habitatge ha permès a la Junta reactivar les expropiacions.

L'empresa i el Govern andalús tindran ara que negociar les condicions econòmiques de l'expropiació. Si no hi ha acord, una comissió depenent de la Conselleria de la Presidència fixarà un preu just.

Primer judici contra una -de les 40.000 multes- de la campanya #novullpagar

La campanya #novullpagar enfila la via judicial. Aquest dimarts, el jutjat contenciós número 1 de Girona ha fet el primer judici a Catalunya d'un conductor que ha recorregut la multa de 100 euros que li va imposar el Servei Català del Trànsit (SCT) el 14 d'octubre del 2012 per no pagar el peatge Girona Sud. Roger Verdaguer, de 30 anys i veí de Girona, acumula 15 multes per no pagar peatges de l'AP-7. Ha decidit no abonar-ne cap i arribar "fins al final" per defensar aquesta acció de desobediència contra "els abusos" de l'Estat i de la concessionària Abertis. El lletrat del conductor, Benet Salellas, demana que anul·lin la sanció i argumenta que no hi havia cap norma que l'obligués a pagar.

El 29 de març del 2012 un veí d'Anglès (Selva), Josep Casadellà, va fer el primer #novullpagar. Va decidir no pagar un peatge de l'AP-7, ho va enregistrar en vídeo i ho va penjar a Internet. Aquest vídeo va córrer com la pólvora i molts conductors van imitar la iniciativa, una manera de protestar contra "els abusos" de l'Estat contra Catalunya i el monopoli de concessionàries com Abertis. Havia nascut la campanya #novullpagar, que va culminar amb diverses mobilitzacions massives d'insubmissió als peatges.

Els conductors aprofitaven una mena de buit normatiu que hi havia perquè, entenien, cap reglament recollia que fos obligatori pagar el peatge. Amb aquest argument, Roger Verdaguer, i el seu lletrat, Benet Salellas, han decidit recórrer la primera de les multes de 100 euros que el Servei Català de Trànsit (SCT) reclama al conductor gironí per no pagar un peatge de l'autopista AP-7. El jove acumula fins a 15 multes per fer un #novullpagar quan cobria habitualment el recorregut entre Girona i Terrassa. Set de les sancions han prescrit però les altres vuit no, i ha decidit presentar un recurs contenciós administratiu contra cadascuna de les multes.

"Arribarem fins al final perquè em vaig afegir a una campanya cívica, que entenc que no vulnera la legalitat i aprofitava un buit legal per fer una reclamació que consideràvem justa", ha afirmat Roger Verdaguer a les portes del jutjat. Benet Salellas ha recordat que, arran de la campanya massiva, l'Estat va modificar la llei per deixar clar que no pagar un peatge és una conducta sancionable. "Entenem que si ho van modificar va ser perquè fins llavors no quedava prou clar", ha argumentat el lletrat.

Aquest dimarts, la primera de les multes recorregudes ha arribat al Jutjat contenciós administratiu número 1 de Girona. Roger Verdaguer demana que declarin nul·la la multa que li van imposar per no pagar el peatge. Un dels arguments que ha esgrimit el lletrat de Verdaguer és que ja hi ha una sentència prèvia del Jutjat contenciós 9 de València que anul·la una de les multes per considerar que enlloc es recollia que el conductor estigués obligat a pagar el peatge. "Esperem que el jutjat ens doni la raó en el mateix sentit", ha afirmat Salellas.

El lletrat de la Generalitat, en canvi, ha apuntat que quan un conductor agafa un tiquet per entrar a una autopista, ja estableix una mena de contracte amb la concessionària i sap que té l'obligació de pagar. A més, considera que "tothom està subjecte a la legalitat" i el reglament de trànsit ja recull que quan un conductor arriba a un peatge s'ha d'aturar i "complir" amb l'obligació de pagar.

Un "filó" per al Servei Català de Trànsit

"El que no pot ser és que sense cobertura legal imposessin sancions a ciutadans que feien accions inofensives davant beneficis empresarials i que s'emmarca dins llibertat expressió", ha afirmat Benet Salellas que creu que el SCT ha descobert "un filó" a través del qual obtenir ingressos milionaris. Segons les últimes dades fetes públiques pel Govern, el SCT tramita 40.000 expedients de conductors que es van negar a pagar el peatge. Salellas creu que el Govern ha trobat "un filó" i actua "amb hipocresia" reclamant l'abonament de l'import de les multes.

A més, el lletrat ha recordat que hi ha conductors que acumulen desenes de sancions i que han de recórrer multa per multa als jutjats, previ pagament dels 30 euros de taxa judicial per cada cas. "La Generalitat compta amb què la baixa quantia de les multes dissuadirà els sancionats de presentar-se davant la justícia i optaran per pagar", ha lamentat Salellas.

Després de la vista, el cas ha quedat vist per a sentència.

Europa, preocupada per l'augment de la pobresa a Espanya

El Consell d'Europa ha advertit aquest dilluns de “un desenvolupament inquietant de la pobresa de les famílies” a Espanya. A través d'un informe, l'entitat europea ha posat de manifest que l'extensió de la pobresa a Espanya es deu a les severes retallades als pressupostos de sanitat i educació, duts a terme pel Govern de Mariano Rajoy: "les retallades pressupostàries han afectat a 3,8 milions de nens i persones discapacitades".

En l'informe, el comissari de Drets Humans del Consell d'Europa, Nils Muiznieks, ha expressat la seva preocupació per “l'increment de la taxa de pobresa infantil, que va aconseguir el 30,6% en 2011 i que té unes repercussions potencialment devastadores tant en els nens com al país".

En advertir que els nens són les víctimes primordials de les retallades als pressupostos socials, de salut i educatius, el Consell ha demanat a les autoritats espanyoles adoptar estratègies més definitives i coordinades amb la finalitat de frenar la pobresa infantil.

Agrega que les retallades pressupostàries ha afectat a 3,8 milions de nens i persones discapacitades.

Cal destacar que una delegació del Consell d'Europa va visitar Espanya entre el 3 i el 7 de juny d'aquest any per analitzar d'a prop les condicions de vida en la societat espanyola.

Per la seva banda, l'organització assistencial Càrites va advertir la setmana passada sobre l'increment de la pobresa a Espanya, ressaltant que més de tres milions de persones al país ibèric es troben en situació de pobresa severa i viuen amb menys de 307 euros (415 dòlars) al mes.

Càrites va posar l'accent sobretot en un "procés d'empobriment" de la societat espanyola, amb una taxa de pobresa del 21,1% (incloent a les persones amb rendes inferiors als 7.355 euros anuals).

Espanya sofreix una profunda recessió econòmica des de 2008, agravada per les dures mesures d'austeritat neoliberal realitzades pel Govern de Madrid sobre els serveis socials, pel que no es veu cap millorança en la situació econòmica del país.

Si bé l'Administració de Rajoy insisteix en més retallades en educació i sanitat, els mitjans de comunicació espanyols han revelat recentment que el cap del Govern va ratificar una elevació al pressupost del Ministeri de Defensa, fet que ha provocat el rebuig dels ciutadans, que regularment surten als carrers per expressar el seu rebuig a la gestió del Govern.

El gran comerç s'enfonsa un 10% per la "catastròfica" pujada de l'IVA

El gran comerç també s'enfonsa a Espanya després de l'última pujada de l'IVA pel PP al setembre 2012. Si milers de petits comerços -alguns històrics- han tancat en aquests anys d'estafa neoliberal, les grans empreses multinacionals agrupades en Anged -El Corte Inglés, Carrefour, Alcampo, Fnac, Ikea, Mitjana Markt, Leroy Merlin i Toys R'Us, entre d'altres- van sofrir en 2012 la major caiguda de vendes des que es va iniciar el cop econòmic -un descens del 4,9%, la qual cosa redueix els seus ingressos a 36.979 milions d'euros- i des que hi ha sèries estadístiques, i en 2013 ja acumulen fins a agost una caiguda del 7,2%.

És una dada especialment preocupant perquè el sector acumula ja una caiguda des de 2008 superior al 10%, però el pitjor, segons va assegurar el president de la patronal, Alfonso Merry del Val, és que l'efecte que ha causat la pujada de l'IVA "està sent catastròfic".

Merry del Val assegura que encara és aviat per donar xifres, però les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) demostren que les vendes en les grans superfícies acumulen fins a agost una caiguda del 7,2%, la qual cosa suposaria que el problema, lluny de millorar, s'està aguditzant.

Retallada d'ocupació

La conseqüència immediata que ha causat aquest descens d'ingressos és una retallada de plantilla de 8.804 persones, fins a 218.006. En conjunt, les empreses de Anged han destruït des de l'inici de la crisi 30.419 ocupacions.

Durant l'assemblea anual de l'organització, que va ser clausurada pel secretari d'Estat de Comerç, Jaime García-Legaz, els representants de Anged van ressaltar que "la gran distribució és una peça vital per apuntalar el creixement i una garantia per a la creació d'ocupació, creixement i riquesa".

Merry del Val va insistir que "la correcció d'alguns desequilibris de l'economia, la lenta millora del consum la confiança de les llars fan preveure un entorn més favorable per al comerç en 2014". Però, encara així, va insistir en la necessitat de seguir avançant en la llibertat comercial i d'horaris "perquè genera oportunitats de negoci i ocupació" i posar fre a la voracitat fiscal de les Administracions.

Crítiques a la Generalitat

Al marge de la pujada de l'IVA, el president de Anged es va mostrar en aquest sentit especialment crític amb la taxa que algunes comunitats autònomes han imposat a l'activitat de les grans superfícies. "És un impost revolucionari", va assegurar sobre un gravamen que, segons va dir, suposa fins al 36% del benefici d'un establiment a Catalunya la comuniad més restrictiva amb les empreses de distribució. "Si ningú ho corregeix 18.000 ocupacions i més de 200 milions d'inversions a l'any estan en greu risc de desaparèixer", va insistir.

Malgrat tot, la bona notícia en el sector és que la inversió de les grans empreses de Anged va tornar a créixer per primera vegada en l'últim any malgrat l'entorn de recessió. Va ser un increment d'amb prou feines 17 milions, fins a 2.351 milions però suposa un canvi de tendència. "Malgrat les adversitats, les nostres empreses han mantingut des de 2008 un nivell d'inversió de més de 2.000 milions d'euros a l'any, ajudant a dinamitzar l'ocupació de centenars de municipis.

Per exemple, a Andalusia, la comunitat més copejada per l'atur, s'han invertit 300 milions en any i mitjà, creant 6.000 llocs de treball", va dir Merry.

García-Legaz va assegurar, d'altra banda, que el Govern del PP està valorant estendre la llicència express a establiments amb una superfície superior de 500 metres quadrats, límit que estableix actualment la Llei d'Emprenedors.

La PAH lluita als jutjats per intentar parar el desnonament del bloc de Salt

La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) està treballant a contrarrellotge per tal d'intentar aturar als jutjats el desnonament del bloc de Salt, previst per demà 16/Oct. a les 9 del matí. De moment, però, els esforços fets fins ara no han donat resultats. Segons va explicar el seu advocat, Benet Salellas, la setmana passada van entrar una petició al jutge Domingo Sánchez, responsable del jutjat d'instrucció número 3, per tal que aturi el procés fins que es resolgui el recurs que han presentat al Tribunal Constitucional.

També han demanat que s'apliqui el protocol en matèria de desnonaments que es va aprovar el passat mes de juliol; però, segons Salellas, la petició ha estat desatesa. Finalment, ahir van presentar un recurs d'apel·lació a l'Audiència Provincial, al qual afegiran el document del departament d'Habitatge de la Generalitat en què també es demana que no es faci efectiu el desnonament. De moment, però, cap instància judicial ha ordenat aturar el procés.

Salellas va explicar ahir que el jutge va rebujar divendres a última hora la darrera petició per tal que se suspengués el desallotjament. La PAH argumentava que s'ha interposat un recurs al Tribunal Constitucional i que, mentre aquest no es resol, el procés s'hauria de deixar en suspens. Segons la PAH, tanmateix, el jutge va desestimar la demanda tot argumentant que no podia desobeir ordres de l'Audiència Provincial.

Per això, ahir es va entrar un recurs d'apel·lació a l'Audiència tot demanant que s'aturi el procés. A més, segons Salellas, el Sareb -propietari de l'immoble- s'ha oposat a què s'aturi el desnonament, mentre que la Fiscalia, en la seva opinió, "sempre ha tendit a protegir els interessos del Sareb en lloc de les nombroses peticions perquè se suspengui el desallotjament". De fet, ni tan sols s'ha acceptat la petició que van signar 38 diputats al Parlament per tal de demanar que el desnonament no tiri endavant, ja que el jutjat va considerar "improcedent" incloure aquest document dins l'expedient.

Pel que fa a la petició de la Generalitat per tal que es posposi el desallotjament, la portaveu de la Plataforma, Marta Afuera, creu que el govern català ha jugat un paper "molt tebi" i "mirant a l'altra banda", i va demanar al president, Artur Mas (CiU), que mostri públicament la seva opinió sobre el desallotjament dels blocs ocupats de la PAH. De fet, va considerar una "contradicció" que Habitatge hagi demanat que es posposi el desnonament i, mentrestant, Interior hagi deixat clar que els Mossos, si cal, actuaran. Salellas, per la seva banda, va consderar que, malgrat que s'hagi fet a corre-cuita, "el jutjat no hauria de menystenir que hi hagi una petició d'Habitatge".

Qualsevol d'aquests recursos, tanmateix, és molt poc probable que es resolgui abans de demà, data en què està fixat el desallotjament. Per això, Afuera confia que serà la "força del poble" la que aconsegueixi aturar el desnonament del bloc. Tot i que no es va atrevir a calcular quanta gent hi haurà, està previst que centenars de persones es concentrin avui i demà al bloc per tal d'aturar el desnonament.

Les PAH demanen a CiU que no enviï mossos al desallotjament del bloc ocupat a Salt

Girona va acollir ahir una nova trobada de les Plataforms d'Afectats per la Hipoteca (PAH) catalanes, a la qual hi van assistir unes 150 persones, per unir esforços i exigir a la Generalitat que defensi els interessos de la ciutadania: "Volem que la Generalitat es posicioni a favor de la població i es planti davant de la Sareb", va ressaltar la portaveu de la PAH, Ada Colau. Les associacions volen que l'administració no col·labori ni enviï mossos als desnonaments, com el que està previst el 16 d'octubre al bloc ocupat de Salt: "La demanda de l'Agència de l'Habitatge d'ajornar aquest desallotjament arriba tard perquè no tenim cap garantia que finalment s'aturi", critica Colau.

El Consorci Costa Brava, en mans de CiU, vol triplicar-se les dietes

El Consorci de la Costa Brava s'ha fet enrera a última hora i deixarà en mans dels ajuntaments decidir si tripliquen les dietes per assistència dels seus càrrecs -alcaldes i regidors-. Inicialment, el pressupost que es va portar a votació ahir a la tarda proposava actualitzar aquestes quantitats, que feia deu anys que no es revisaven, i passar-les de 160 a uns 500 euros.

Durant la junta de govern que havia de tirar endavant els números, però, davant l'escàndol organitzat per la proposta, es va decidir congelar aquest punt. El president del Consorci, Carles Páramo (CiU), consultarà cadascun dels 27 ajuntaments que l'integren per saber quines dietes es fixaran. La decisió de consens s'aprovarà definitivament d'aquí a quinze dies.

El Consorci de la Costa Brava, organisme controlat per la Diputació de Girona, pretenia que la junta general aprovés triplicar les dietes que cobren els càrrecs polítics per assistir a juntes i reunions. Es tracta d'una mesura que no és la primera vegada que intenta l'actual junta, i que genera un gran malestar intern en un moment en el que s'estan retallant serveis i també sous.

El Consorci és un organisme autònom que gestiona els recursos hidràulics de la Costa Brava, que comprenen des de l'abastament fins al tractament d'aigües residuals i que està presidit per l'exalcalde de Roses i diputat de CiU, Carles Páramo.

Actualment, la dieta per assistir a una comissió de govern, a una junta general o a una comissió informativa és de 160 euros. Doncs els responsables de l'ens -que inclouen representants de CiU, PSC i ERC- va presentar a la junta general -quan s'aproven els pressupostos per l'any que ve- que el 2014 cada membre cobri 500 euros al mes.

Des de fa deu anys, aquestes quantitats s'havien fixat en 160 euros, i tenen dret a percebre-les tant els alcaldes o regidors que assisteixin a aquestes reunions. Ara, però, el document de pressupostos que inicialment es va portar a la Junta General proposava actualitzar-les -no es tocaven des de 2003- i passar-les a 500 euros.

Aquest increment va provocar cert malestar en cercles polítics. Per això, la junta general ha decidit no tirar-lo endavant i deixar-ne el redactat com estava fins ara. És a dir, mantenir la quantitat de 160 euros per dietes (que a la pràctica, suposa destinar al pressupost anual una partida de 50.000 euros per pagar aquestes assistències).

El nazi Fernández Díaz reparteix medalles entre llepaculs i feixistes

El ministre d'Interior del Opus Dei, el nazi Jorge Fernández Díaz, ha repetit aquest dilluns al Congrés l'acte indecent de tornar a homenatjar als agents del Cos Nacional de Policia que van rebre medalles el passat 2 d'octubre, comandaments i col·locats de despatx que no han fet res destacable més que llepar el cul del ministre més feixista, corrupte i incompetent de la història d'Espanya. El SUP denuncia que, atès que la medalla va acompanyada d'una pensió, es premia als comandaments amb més salaris mitjançant una "pràctica corrupta" i amb "favoritisme", mentre que molts agents que han estat ferits o "han fet més mèrits" són menyspreats pel feixista del PP.

Igual que va ocórrer en el primer d'aquests actes, els membres del Sindicat Unificat de Policia, el major del cos, han decidit no acudir a manera de protesta i per denunciar la "il·legalitat" d'aquestes condecoracions, ja que moltes d'elles han estat atorgades a alts comandaments que no han corregut perill ni han estat ferits en servei, com estableix la Llei. Des del sindicat denuncien que, atès que la medalla va acompanyada d'una pensió, es premia als comandaments amb més salaris mitjançant una "pràctica corrupta" i amb "favoritisme", mentre que molts agents que han estat ferits o "han fet més mèrits" són oblidats pel Ministeri.

Quan van conèixer els triats per al lliurament de medalles els agents del SUP van decidir protestar i redactar una denúncia contra el Director General del cos, Ignacio Cosidó, per prevaricació i malversació. Ara, la seva indignació creix perquè "no només fan un acte, sinó que fan varis per refregar encara més la injustícia", com remarca José María Benito, portaveu del sindicat, que compta amb més de 30.000 afiliats dels 70.000 que formen el cos. "Per què segueixen celebrant actes si ja s'ha fet un?" es pregunta.

Segons estableix la Llei, la Creu al Mèrit Policial amb distintiu vermell, que assegura el suplement de 150 euros, s'atorga a aquells agents que hagin resultat ferits en acte de servei, als quals hagin participat en almenys tres actes en els quals haguessin de recórrer a les seves armes o als quals hagin corregut un greu risc personal. I aquest any es concedeixen el mateix nombre de medalles (27) a l'Escala Superior (comissaris) que a l'Escala Bàsica (policies), només que la primera té 474 components i la segona 57.378.

O, la qual cosa és el mateix, el 9% del col·lectiu policial, format per les escales superior i executiva, acaparen el 72% de les creus pensionadas, mentre que el 90% del col·lectiu policial, amb prou feines obtenen el 27%. És fàcilment deduïble que els mèrits que exigeix la llei els tenen els agents del carrer, i no els premiats entre els alts comandaments que veuen el carrer des del seu despatx.

L'estafa i els paranys de Rajoy i la seva màfia enfonsen l'economia catalana

El Govern feixista de Rajoy nega ara les ajudes per facilitar la liquiditat de la Generalitat, i Catalunya disposarà de 1.700 milions menys dels sol·licitats al Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) pel 2013, en un intent d'ofegar-la i justificar un cop d'estat al més pur estil mafiós del franquisme.

El Ministeri d'Hisenda del embustero i incapaç Montoro va comunicar el divendres a la Conselleria d'Economia que el pla de proveïdors, destinat a fer front a les factures pendents de l'Administració autonòmica, i el fons de liquiditat no són complementaris, sinó que estan connectats, per la qual cosa les quantitats destinades a pagar a proveïdors es descomptaran de l'adhesió al FLA.

Segons fonts de CiU, aquesta modificació en les condicions dels mecanismes d'ajuda de l'Executiu central a les autonomies condemna a la Generalitat per incomplir la llei de Morositat, l'obliga a retardar pagaments i torna a posar les seves perspectives de tresoreria als nivells de liquiditat que li atorgava l'objectiu de dèficit del 0,7%, el pitjor dels escenaris dibuixat per la Conselleria d'Economia ja en el 2012.

Segons el govern d'Artur Mas, a pesar que el Consell de Política Fiscal i Financera va acordar un dèficit de l'1,58% per a Catalunya, Hisenda impedeix finançar aquest marge extra amb la decisió de connectar el pla de proveïdors i el FLA.

La Generalitat havia sol·licitat inicialment 9.073 milions d'euros al Fons de Liquiditat Autonòmic, dels quals 7.684 havien de cobrir els venciments de deute i els 1.389 restants, l'objectiu de dèficit del 0,7%. Al juliol, la conselleria que dirigeix Andreu Mas-Colell va augmentar la sol·licitud en 325 milions més i tenia previst actualitzar la quantitat en funció de l'objectiu de dèficit. La demanda de Catalunya correspon al 40% del total del fons per a les autonomies.

CiU sosté ara que la conseqüència immediata en la tresoreria de la Generalitat serà tornar aquest mateix trimestre als llargs terminis de pagament de finals del 2012 amb els seus proveïdors i bancs. En aquest sentit, fonts del Govern van denunciar que des del PP s'havia garantit, repetidament i a tots els nivells, que els fons estarien disponibles des del 30 de setembre. Per això, denuncien la "irresponsabilitat i deslleialtat" de la banda mafiosa i feixista de Rajoy, i també lamenten que traslladin els seus problemes pressupostaris -fruit de la corrupció, la incompetència i l'espoli incontrolat i institucional- cap a les comunitats, obligant a nous ajustos i retallades socials, però també sobre les empreses proveïdores de les administracions territorials.

Encara que la notificació va arribar el divendres, fa tres setmanes la conselleria va tenir indicis d'un canvi de posició per part del Ministeri d'Economia. Mes-Colell va demanar per carta una reunió al mafiós de Lehman Brothers Luis de Guindos el 25 de setembre sense obtenir resposta.

El muntatge especulatiu i mafiós de CiU, BCN World, avança

L'Ajuntament de Salou (Tarragonès) i el govern mafiós d'Artur Mas han arribat aquest dilluns a un principi d'acord que desbloqueja la construcció de BCN World. Representants municipals i de CiU s'han reunit novament i han pactat les compensacions que rebrà el municipi a canvi de donar el sí al nou Centre Recreatiu i Turístic (CRT), en què també hi ha la veïna Vila-seca, que ja es va mostrar conforme amb l'acord a l'abril.

La construcció del complex de hotels, botigues de luxe i casinos ubicats prop de Port Aventura estava encallada per la negociació del CRT i també pel tràmit parlamentari que es veurà en els pròxims mesos per aprovar la nova llei. La manera de repartir els ingressos fiscals derivats del parc temàtic i a partir del 2016 (quan estaria construït) també de BCN World no havien aconseguit convèncer Salou.

Històricament --des que es va crear el CRT el 1989-- s'havien dividit a parts iguals, al 50%. La Generalitat, que durant més d'un any havia actuat de mediadora en el conflicte entre els dos municipis, havia proposat que Vila-seca es quedés el 43% i Salou el 57%. Però Salou es negava perquè gran part dels terrenys on s'ubica el CRT són al seu terme municipal. Aquesta circumstància impedia que la iniciativa empresarial i turística tirés endavant.

El principi d'acord d'aquest dilluns amb Salou calma els ànims de cara a la important jornada econòmica que se celebra aquest dimecres en aquest municipi, la Jornada Gresol, en què està prevista una presentació del president de BCN World, Xavier Adserà.

La monstruositat de Mas amb BCN World

Jaume Reixach: Després de llegir l'"Avantprojecte de llei de modificació de la Llei 2/1989 sobre centres recreatius i turístics i d'establiment de normes en matèria de tributació, comerç i joc", no tinc paraules per qualificar el Molt Honorable president Artur Mas ni els honorables consellers Andreu Mas-Colell (Economia i Coneixement), Santi Vila (Territori i Sostenibilitat) i Felip Puig (Empresa i Ocupació), que són els autors polítics i materials d'aquest monstruós text legislatiu, actualment en fase d'informació pública. Mai no hauria pensat que Catalunya, la meva estimada Catalunya, pogués caure tan avall.

30 anys del primer crim dels GAL i de terrorisme d'Estat

El 20 de gener de 1984 una veu d'home va telefonar a l'emissora d'Alacant de la Cadena SER i va dir a la periodista María Nieves Martínez que parlava en nom dels GAL i que havien assassinat els joves refugiats bascos Joxean Lasa Arostegi i Joxi Zabala Artano. L'assassí afegí que havien demanat un capellà abans de morir però que els hi van negar 'perquè no el mereixien'. Els cossos els trobaren a Busot. Vídeo: L'assassí i feixista Felipe González, mister X, mentint davant Gabilondo.

Busot és una població de l'Alacantí, coneguda sobretot perquè és el cap de la línia Busot-Biar-la Vila Joiosa, primera i efímera demarcació entre el Regne de València i Castella. És un poble que no arriba a dos mil habitants. Des del 1984 ha quedat marcat com l'indret on els guàrdies civils, militants dels GAL, Enrique Dorado i Felipe Bayo van assassinar amb una pistola Browning les dues primeres víctimes del seu grup.

Busot és molt lluny del País Basc. I la Foia de les Coves és un indret amagat en un terme municipal de grans muntanyes. El 20 de gener de 1985, just un any després de la trucada, un caçador va trobar-hi restes humanes i projectils corresponents a la pistola usada. Al cap de deu anys, el 1995, un funcionari de la policia judicial, Jesús García García, va relacionar aquells cadàvers amb Lasa i Zabala. Els cadàvers havien estat colgats amb calç viva i García va sospitar després de llegir informes sobre els GAL, que indicaven que aquesta era una pràctica habitual del grup. Va relacionar la trucada, els cossos, Busot i la calç. D'aquí neix la reconstrucció del primer assassinat dels Grupos Antiterroristas de Liberación (GAL).

La història la sabem en detall gràcies a les investigacions periodístiques, però sobretot gràcies a la sentència judicial. Sabem els noms dels guàrdies civils que els van segrestar, que els va interrogar; sabem que els va visitar el sinistre general Galindo i sabem i ha quedat demostrat judicialment que el dirigent del PSOE José Julián Elgorriaga els va veure almenys una volta mentre eren retinguts i torturats a Sant Sebastià. Elgorriaga era governador civil de Guipúscoa. L'interrogatori i les tortures es van fer en una casa propietat de l'estat i situada a la pujada d'Aldapeta, a Sant Sebastià.

Trenta anys de terrorisme d'estat

Avui fa trenta anys exactes del segrest de Lasa i Zabala. Va ser a Baiona, a Euskadi Nord, on ells vivien com a refugiats. Fou el dissabte 15 d'octubre de 1983, al carrer Tonneliers. Malgrat les investigacions, no s'ha sabut mai quants guàrdies civils hi van participar, però sí que se sap que l'operació fou ordenada personalment pel general --aleshores comandant-- Enrique Rodríguez Galindo.

Els GAL van ser un grup terrorista dirigit per una part de l'aparell de l'estat, essencialment càrrecs electes del Partit Socialista amb responsabilitats al Ministeri d'Interior. Com a militants i executors de les accions, van comptar amb policies, guàrdies civils i membres de l'extrema dreta, alguns dels quals ja havien participat anteriorment en activitats semblants, durant els anys de govern de la UCD.

La cúpula de l'organització ha estat coneguda durant anys amb el nom de Mister X, un nom rere el qual tot indica que s'amaga l'ex-president del govern espanyol Felipe González. Ell sempre ho ha negat, però no ha perseguit judicialment els qui ho havien afirmat, entre els quals alguns dirigents d'Esquerra Unida. Abans que les sentències demostressin el paper del govern espanyol en la creació i l'activitat del grup, González sempre havia negat saber-ne res.

Les sigles GAL van ser inventades per Julián Sancristóbal Iguaran, segons que va confessar davant el jutge. Sancristóbal, també dirigent del PSOE, era governador civil de Biscaia i ha estat assenyalat com l'organitzador clau del grup. El 1984 va ser premiat amb l'ascens a la direcció de la seguretat de l'estat a Madrid, des d'on va fer créixer els GAL i on va desfermar un notable escàndol amb la gestió dels fons reservats. Amb l'excusa del grup, funcionaris i polítics van desviar quantitats ingents de diners per a ús personal.

Els GAL van restar en actiu del 1983 al 1987 i en total van assassinar 27 persones. La majoria dels morts eren bascs militants d'ETA, però no pas tots. Van atemptar també contra persones equivocades o que eren en el lloc dels atemptats sense tenir cap relació amb ETA. I no pas poques, precisament.

Va ser el cas del segrest, equivocat, de Segundo Marey i dels assassinats de Jean-Pierre Leiba, de Christian Olaskoaga, de Christian Casteigts, del fotògraf del diari Egin Xabier Galdeano, d'Emile Weiss i Claude Doer, de Dominique Labeyre, de Robert Caplanne, de Christophe Matxikote i Catherine Brion, de Juan Carlos García Goena i del carter José Antonio Cardosa Morales.

Entre els morts de l'esquerra abertzale es destaca sobre manera l'assassinat del pediatre i regidor de l'Ajuntament de Bilbao Santi Brouard. El seu assassinat va desfermar una onada de commoció ciutadana, fins i tot amb la presència en l'enterrament d'ambaixadors d'uns quants països, en una inusual mostra de repulsa al terrorisme d'estat.

Judicis i condemnes

Després de llargues investigacions, una part de l'estructura del GAL va ser jutjada i condemnada. Entre els condemnats es destaquen membres importants del PSOE, com ara José Barrionuevo (ministre d'Interior), Rafael Vera (secretari d'estat de Seguretat), Ricardo García Damborenea (secretari general del PSOE de Biscaia) i Julen Elgorriaga (governador civil de Guipúscoa).

Malgrat això, només han estat jutjats una part ínfima dels casos. Únicament quatre atemptats han estat esclarits, contra setze atemptats mortals que no jutjats. I les condemnes no s'han complert. Barrionuevo i Vera van passar tres mesos a la presó abans de ser indultats per una primera causa i deu hores en la segona.

El general Rodríguez Galindo, l'home clau dels GAL, condemnat a setanta-cinc anys de presó, només hi ha passat quatre anys i quatre mesos. A principi d'aquest mes, coincidint amb l'aniversari de la fundació dels GAL, Galindo ha estat finalment alliberat per l'Audiencia Nacional espanyola.

El PP deixa lliure al seu mercenari i assassí Rodriguez Galindo

Ha estat la mateixa franquista i corrupta Audiència Nacional la que ha decidit alliberar a l'ex-general de la Guardía Civil i concedir-li la llibertat condicional al sicari criminal del feixisme monàrquic, que a més d'haver estat jutjat per narcotràfic, estava condemnat a 75 anys de presó per torturador i assassí dels abertzales Lasa i Zabala. La mateixa audiencía nacional, hereva directa del TOP franquista, no li ha aplicat la “doctrina Parot”, que és només contra demòcrates. Ja fa temps que l'assassí feixista Galindo gaudeix del tercer grau i com es veu a la foto, la “duresa” de la presó no l'impedeix passejar amb el seu gos.

Joan Tardà: 'El model espanyol es basa en la impunitat del franquisme'

Avui que fa setanta-tres anys que el president de la Generalitat Lluís Companys va ser assassinat pels mercenaris de la monarquia, el diputat d'ERC Joan Tardà és a Buenos Aires, on presentarà una querella contra l'estat espanyol per crims contra la humanitat. L'acusació presentada és per l'afusellament de Companys, a més de quaranta-cinc batlles i dos diputats d'ERC, i s'inclou en la causa oberta per la jutgessa argentina Maria Servini contra els crims del franquisme.

Tardà denuncia 'el model d'impunitat espanyol' basat en una llei pre-constitucional, la llei d'amnistia del 1977 i afirma que l'estat espanyol no ha estat capaç de reconèixer jurídicament les víctimes del franquisme ni de declarar il·legals les sentències que es van dictar durant aquell període, com la de Companys: 'Si ho fessin, per l'escletxa que badés hi passaria tota la història. És com si d'una muntanya de pots de conserva en traguessis un de sota: tot s'ensorraria.'

Defensa que si Catalunya tingués un estat, hauria pogut jutjar el franquisme, com han fet més estats respecte dels propis passats totalitaris. Mentre això no arriba, han recorregut a la justícia universal.

ERC demana a la justícia argentina que tracti l'assassinat de Lluís Companys i de la resta de càrrecs electes d'ERC com a crims contra la humanitat perpetrats per un règim feixista. La jutgessa argentina Maria Servini, a qui s'adreça l'escrit de la querella, ja ha assumit la investigació dels crims del franquisme en uns quants casos de víctimes que han presentat denúncia en vista de la passivitat de la justícia espanyola. I ja s'ha dictat la crida i cerca de quatre individus.

Arran d'aquest procés, ja hi ha hagut una decisió històrica, inèdita. El mes passat, la magistrada va sol·licitar a través de la Interpol l'extradició d'ex-alts càrrecs de la policia i la guàrdia civil espanyoles acusats de delictes de tortura.

La resolució és una crida i cerca internacional, amb finalitats d'extradició, per a l'ex-guàrdia civil Jesús Muñecas Aguilar, l'ex-escorta de Francisco Franco i de la Casa Reial Celso Galván Abascal, l'ex-comissari José Ignacio Giralte González i l'ex-inspector José Antonio González Pacheco, àlies 'Billy el Niño'.

Aquesta resolució ha estat comunicada a les associacions que van interposar una querella a Buenos Aires el 2010, una vegada tancada la causa a l'Audiència espanyola.

La llei processal argentina preveu que si una persona presenta indicis de criminalitat sigui cridada perquè presti declaració indagatòria. L'efecte és una ordre internacional de detenció si l'acusat és fora del país.

Segons fonts del Ministeri de Justícia espanyol consultades per Eldiario.es, ara el consell de ministres haurà d'estudiar l'extradició dels quatre torturadors si prèviament són detinguts arran de l'ordre de la Interpol.

La jutgessa té previst de rebre el 20 de novembre, aniversari de la mort de Franco, un grup de víctimes de la dictadura i funcionaris espanyols perquè prestin testimoniatge en la causa oberta. S'hi esperen també parlamentaris del BNG, IU, Amaiur i potser del PSOE.

Els dos encausats següents?

José Utrera Molina, ex-ministre franquista i sogre del ministre Alberto Ruiz Gallardón, i Rodolfo Martín Villa, també ministre franquista, podrien ser els dos següents encausats per part de la jutgessa Servini en la querella presentada per víctimes del franquisme. L'un, per haver signat l'execució de Puig Antich, i l'altre, per l'assassinat de cinc obrers a Vitòria el 1976.