divendres, 6 de gener de 2012

IU: Els objectius de lluita contra el frau fiscal són "molt limitats i sense continuïtat en el temps"

El secretari federal d'Economia i Treball d'Izquierda Unida, José Antonio García Rubio, considera en la seva valoració de les noves mesures econòmiques anunciades avui per l'Executiu del PP que, pel que fa a la lluita contra el frau fiscal, "el Govern ha decidit establir uns objectius molt limitats dels que, a més, no s'ha dit res que hagin de tenir continuïtat en exercicis posteriors ". García Rubio recorda que malgrat que el pla antifrau fet públic "va en la línia de les propostes realitzades per IU per lluitar contra el frau fiscal i l'economia submergida, sembla que el Govern de Mariano Rajoy prefereix no fer-ho de forma decidida.

Sens dubte, es queda curt quantificant els objectius en 8.171.000 d'euros, tenint en compte que els propis tècnics d'Hisenda estimen en prop de 42.700 milions anuals el frau de les grans empreses i fortunes".

El dirigent federal d'IU assenyala que "estem d'acord amb la limitació dels pagaments en efectiu, iniciativa que des de la nostra formació ja vam proposar de manera reiterada fa bastant temps", però crida l'atenció sobre el fet que "la resta de mesures instrumentals anunciades són confuses i insuficients. El Govern no ha aclarit el dubte que hagi de propiciar, de fet, alguna cosa semblant a una 'amnistia fiscal', mitjançant el que el seu portaveu ha definit de forma eufemística com 'autoregulació'. Quedem a l'expectativa de veure en què consisteix realment".

En línies generals, José Antonio García Rubio opina que el decidit avui pel Consell de Ministres "són mesures que, en conjunt, s'han expressat de forma ambigua i més com plans de futur que com a disposicions legals d'aplicació immediata".

Per exemple, critica que "el Govern s'hagi de escudar després d'un informe del Banc d'Espanya per acabar amb les escandaloses retribucions dels directius d'institucions financeres que han rebut ajudes públiques".

El responsable econòmic d'IU valora també que "amb l'anunci destacat i reiterat que la Seguretat Social tancarà l'exercici de 2011 amb el lleuger dèficit del 0,06%, en lloc del superàvit previst, sembla que el PP ha decidit triar un 'boc expiatori' "molt convenient per als seus plans, però completament injustificat".

"No només la portaveu ha evitat explicar si aquest dèficit té més a veure amb les prestacions per desocupació o les despeses del FOGASA, sinó si en el seu càlcul s'han tingut en compte els ajornaments de pagaments que la Seguretat Social concedeix a les empreses o les deutes d'aquestes o de l'Estat, en aquest cas pel que fa als compromisos establerts en el Pacte de Toledo sobre a prestacions no contributives i altres despeses", detalla García Rubio.

El responsable federal d'Economia d'IU afirma pel que fa a la reducció del nombre d'organismes públics que "considerem imprescindible que aquest pla es discuteixi amb els governs autonòmics. Això, pel que fa a la forma, però pel que fa al fons cal veure els organismes que es veuran afectats, el procediment que se seguirà i les conseqüències sobre l'ocupació".

Assenyala que "els ciutadans tenen ja sobrades experiències que el PP explota la fórmula de justificar aquest tipus de 'aprimaments' per l'estalvi per ocultar els seus desitjos de privatització i de deteriorament del servei públic, el que a la llarga acaba sent molt més costós".

José Antonio García Rubio considera també que "el Govern de Rajoy s'escuda després del Consell de Seguretat Nuclear per prorrogar el tancament de Garoña. Aquesta prolongació, a més dels greus problemes de seguretat que pot induir, és un regal a les elèctriques, que ja han amortitzat de sobres la seva inversió per construir la central".

Joan Coscubiela: "La proposta de De Guindos suposaria tornar al franquisme"

El portaveu d'ICV al Congrés, Joan Coscubiela, ha advertit avui que la proposta anunciada ahir pel Ministre d'Economia i Competitivitat, Luis De Guindos, i ratificada per la vicepresidenta i portaveu del Govern, Soraya Sáez de Santamaría, "suposaria tornar a l'antic règim del Franquisme quan els pressupostos dels ajuntaments havien d'estar autoritzats prèviament pel Govern". "No ho permetrem", ha dit Coscubiela que ha remarcat que "és fals que per acabar amb les barbaritats d'algunes administracions s'hagi de fer a costa de l'autonomia financera de les Comunitats Autònomes".

"Si el que es vol és aprofitar aquesta crisi econòmica per treure drets a la gent, privatitzar serveis públics i un altre procés de recentralitrzació política el PP toparà amb la nostra contundent oposició", ha afegit.

D'aquesta manera, Coscubiela ha denunciat les "trampes del PP" plantejant un suposat descontrol de les CCAA com si no tingués res a veure amb la insuficiència fiscal del país, ni amb el dèficit ni amb les "barbaritats" que han fet governs del PP a Madrid i a València. "Si es vol acabar amb això, trobarà complicitats, però ha de començar per casa seva", ha assegurat. "El senyor de Guindos no només ens vol guindar els drets socials i laborals, també l'autonomia financera i política", ha criticat.

En relació a les paraules del portaveu del Govern sobre la proposta de De Guindos, Coscubiela ha volgut recordar a Artur Mas que "no es pot estar al matí queixant-se de les actituds centralistes del PP i a la tarda pactant polítiques econòmiques de retallada de drets i utilitzant els seus vots per mantenir-se al Govern de la Generalitat, de la Diputació de Barcelona i de l'Ajuntament". "Cal que el Govern comenci a tenir coherència entre les declaracions i els fets", ha demanat.

Pel que fa a l'anunci del Govern espanyol de lluitar de manera decidida contra el frau fiscal, Coscubiela ha denunciat una altra "trampeta": "Ens expliquen una música bonica però la lletra no es concreta". "Em creuré el frau fiscal el dia que porti un dels seus principals aliats alts tribunals i em creuré el control dels sous dels alts directius dels bancs el dia que li facin tornar al senyor Acebes els milers d'euros de Caixa Madrid", ha sentenciat.

El dia 9 comença el judici a Jaume Matas (PP)

L’expresident balear Jaume Matas té un reguitzell de sumaris oberts, en algun dels quals figura com a imputat. El 9 de gener comença el primer judici per aclarir les seves responsabilitats en els escàndols de corrupció a l’arxipèlag
El primer judici contra l’expresident de les Balears Jaume Matas per una de les peces derivades del cas Palma Arena arrencarà aquest 9 de gener i és previst que s’allargui durant tot el mes. La Fiscalia demana per a Matas una condemna de vuit anys de presó, mentre que la seva defensa en reclama l’absolució.

Alguns dels altres acusats, entre els quals hi ha el publicista Miquel Romero i l’exdirector general de Comunicació del Govern balear Joan Martorell, podrien intentar pactar una sentència de conformitat. En aquesta ocasió, l’expresident balear serà jutjat per la peça separada número 2 d’aquest afer, en el sumari obert pel Jutjat d’Instrucció núm. 3 de Palma. La Fiscalia Anticorrupció acusa sis persones, entre les quals, l’exministre de Medi Ambient amb José María Aznar, dels presumptes delictes de malversació de cabals públics, prevaricació, frau a l’Administració, falsedat en document oficial per funcionari públic, falsedat en document mercantil i tràfic d’influències.

Del 9 al 19 de gener estan citats a declarar els imputats i els testimonis i a partir del dia 23 començarà la fase de prova documental. Entre testimonis i perits, hi ha un total de 49 persones citades. En aquesta peça, la Fiscalia demana per a l’expresident balear vuit anys de presó per manipular presumptament l’adjudicació de la redacció dels seus discursos. S’investiga el pagament suposadament encobert del Govern al periodista Antonio Alemany d’uns 4.500 euros mensuals per escriure els discursos de Matas, així com una subvenció de 450.000 euros més que va rebre de l’Executiu per posar en marxa una agència de notícies, i un contracte d’11.500 euros per elaborar uns reportatges esportius que aparentment no va fer.

Els dos primers dies del judici arrencaran amb les qüestions prèvies i l’interrogatori de Jaume Matas, en primer lloc, i dels altres cinc acusats, després. Aquesta serà la primera vegada que el principal imputat en aquest sumari s’asseurà al banc dels acusats. Però l’expresident té altres afers que probablement el faran tornar a visitar pròximament els tribunals. Així mateix, la causa es dirigeix contra el periodista Antonio Alemany, el publicista Miquel Romero i l’exdirector de Comunicació del Govern balear Joan Martorell, així com els exalts càrrecs Maria Umbert i Dolça Linares. En els pagaments a Alemany, el ministeri públic assegura que s’ha produït malversació de cabals públics, prevaricació i falsedat documental.

Veure també:
El Cas Palma Arena i els seus implicats: Una xarxa de crim organitzat des del franquisme balear fins...
http://reportatges.sirius.cat/2011/09/el-cas-palma-arena-i-els-seus-implicats.html

Palma Arena 3: Cas Scala, Pasarel.la i Voltor: Els imputats es multipliquen

http://reportatges.sirius.cat/2011/09/palma-arena-3-cas-scala-i-cas-pasarella.html

PSUC viu: En defensa de la democràcia i contra les mesures de PP i CiU

El PP ha començat la legislatura de manera provocadora. El nomenament de Luis de Guindos com a ministre d’Economia posa de manifest la clara aliança del govern amb el sector financer i especulatiu que ha provocat la crisi, sense cap tipus de dissimulo ni de vergonya. L’estratègia del capital continua endavant: volen aprofundir la crisi i debilitar el sector públic per tal de fomentar una nova acumulació privada en l’educació, salut i serveis socials. Les primeres mesures del PP van en aquesta línia. La disminució de la despesa no fa sinó accentuar la depressió, com ha posat de manifest l’evidència econòmica disponible. En una crisi de demanda, la recuperació passa necessàriament per un impuls a l’economia des del sector públic, el contrari del que s’està fent.

Les mesures són injustes, ja que l’ajust recau novament sobre qui més està patint la crisi. Fins i tot l’increment d’impostos afecta majoritàriament sobre les rendes del treball. Però no són mesures il·lògiques, sinó que segueixen a la perfecció l’estratègia assenyalada.

És evident que la crisi econòmica i la política van de la mà. No es tracta només de que el PP hagi faltat a les seves promeses electorals, sinó que les seves polítiques atempten contra els drets socials, que també són drets humans, i per tant contra la democràcia. Cap majoria, que en aquest cas no és absoluta des del punt de vista de la voluntat popular, pot justificar mesures antidemocràtiques com les que estem veient.

L’única reforma laboral justa consistiria en la revocació de totes les anteriors i en el respecte pels drets de la classe treballadora. En un context tan greu com l’actual, els sindicats no poden arribar a cap tipus d’acord que segueixi la lògica dels ajustos.

A Catalunya, la situació ha superat totes les línies vermelles. CiU creu que una majoria simple de votants, aconseguida mitjançant la manipulació i la utilització barroera del nacionalisme, legitima al govern per a atacar tots els drets socials. CiU està bombardejant de manera sistemàtica uns drets que sustenten la ja feble democràcia que s’ha aconseguit amb l’esforç i fins i tot la vida de moltes persones en aquest país. No podem acceptar com a legítimes unes mesures que fins i tot estan provocant la pèrdua de vides humanes per inatenció sanitària.

El PSUC Viu fa una crida a la mobilització unitària per tal de lluitar per la democràcia i contra les mesures d’ajust. Apostem per una revolució ciutadana que pugui expressar al carrer i a les institucions la defensa dels drets de les persones. Creiem que forces polítiques d’esquerres, sindicats i moviments socials han de lluitar en comú per tal d’aconseguir aquest gran repte.

Detingut l'ex cap de l'Estat Major turc acusat de colpisme

L'ex cap de l'Estat Major de les Forces Armades de Turquia, Ilker Basbug, ha estat detingut aquest divendres amb l'acusació de formar part d'un complot militar per enderrocar el Govern dirigit per Recep Tayyip Erdogan. El general Basbug, que es va retirar el 2010, és el uniformat de més alt rang detingut pel cas de la xarxa colpista coneguda com Ergenekon.

"El 26è cap d'Estat major de la República turca desafortunadament ha estat posat en presó preventiva per haver pertangut i dirigit una organització terrorista i haver intentat enderrocar el Govern", ha declarat Me Ilkay Sezer, l'advocat del militar, citat per l'agència de premsa Anatolia.

Basbug, que va ocupar el màxim càrrec de les Forces Armades de 2008 a 2010, va acudir el dijous a la Fiscalia per declarar com a sospitós, però aquesta va sol·licitar el seu arrest i l'ex cap de l'Estat Major ha estat traslladat als jutjats, encara que serà el jutge qui decideixi si queda detingut o no. La decisió del jutge va arribar passada la mitjanit i el general retirat va ser traslladat a la presó de Silivri a la matinada d'aquest divendres, informa l'emissora NTV.

La Fiscalia l'acusa d'ordenar la creació de pàgines web amb propaganda contra el govern, una iniciativa que s'enquadra en les activitats de la xarxa Ergenekon. Segons van assenyalar el 2010 correus electrònics anònims del propi entorn militar, l'Estat Major havia establert 42 pàgines web amb propaganda contra el govern i contra diverses congregacions religioses, acusació que es va integrar en la investigació de Ergenekon.

És la primera vegada que deté un uniformat d'aquest rang en un país on l'Exèrcit ha supervisat durant dècades la política i al poder civil.

Des de fa gairebé dos anys, el Govern del primer ministre Recep Tayyip Erdogan lliura una batalla jurídica contra la cúpula militar, a causa de la investigació de diverses trames colpistes.

La supremacia militar va patir un dur cop l'agost del 2010, quan la Judicatura decretar l'ingrés a presó d'un centenar d'alts càrrecs de l'Exèrcit acusats de formar part de "Ergenekon", una suposada xarxa militar que preparava un cop d'Estat.

Des de 2007, els judicis han portat a la banqueta i a presó preventiva a nombrosos generals, però el rang de Ilker Basbug dóna una nova volta de rosca a la pugna entre l'AKP i l'Exèrcit.

Fidel Castro reapareix per advertir de la guerra nuclear i el canvi climàtic

L'ex-president cubà Fidel Castro ha reaparegut per advertir de la 'inexorable marxa del món cap a l'abisme' arran de les amenaces de la guerra nuclear i el canvi climàtic. Trenca així un silenci de dos mesos a través de les seves reflexions periòdiques al diari oficial Cubadebate. Castro explica aquest silenci, durant el qual s'ha especulat sobre la seva mort, apuntant que per a abordar aquest tema ha deixat passar 'els dies festius del vell any i el nou'.

Segons Castro, el món s'encamina cap a aquesta direcció a causa de dues 'amenaces extremadament greus', la guerra nuclear i el canvi climàtic, que 'cada vegada són més lluny d'acostar-se a una solució': 'La xerrameca demagògica imposada al món pels EUA i els seus poderosos i incondicionals aliats, en tots dos temes, no admeten el mínim dubte.'

En referència a la guerra nuclear, denuncia que les armes nuclears desplegades i emmagatzemades superen la xifra de vint mil, tot i que 'l'ús de tan sols un centenar d'aquestes armes seria suficient per a crear un hivern nuclear que causaria una mort espantosa en poc temps a tots els éssers humans que habiten el planeta'.

Sobre aquest tema, afegeix que 'el risc d'esclat d'una guerra nuclear augmenta a mesura que creix la tensió al Pròxim Orient', on Israel acumula centenars d'armes nuclears 'en plena disposició combativa' mentre s'hi expandeixen els règims islamistes arran de la primavera àrab. També considera que la tensió creix a Rússia, 'país d'inqüestionable capacitat de resposta' amenaçat per l'escut antimíssils de l'OTAN.

Sobre el canvi climàtic, Castro el qualifica de 'fet dramàtic que s'esdevé amb ritme creixent' i que també amenaça el món.