dimarts, 26 de novembre de 2013

Xina envia el seu portaavions al Mar Meridional

"El primer portaavions de Xina, el Liaoning (foto), ha deixat avui dimarts el seu port a Qingdao, província oriental de Shandong, rumb al Mar Meridional de Xina, en missió científica i d'entrenament", segons el comunicat oficial, però en un moment de greus tensions amb Japò i EUA pel conflicte de les illes Diayou i després que avui dos bombarders d'EUA sense armament volessin per la zona que Xina va declarar com restringida la setmana passada. Un portaavions nord-americà i una flotilla japonesa de vaixells de guerra fondejaran aquest dimecres a la zona marítima reclamada per Xina.

Es tracta de la primera vegada que el buc duu a terme una travessia de maniobres en el Mar Meridional de Xina des que entrés en servei l'any passat en la Marina de l'Exèrcit Popular d'Alliberament (EPL), va assenyalar el capital del Liaoning, Zhang Zheng.

El portaavions viatja escortat per dos destructors de míssils, el Shenyang i el Shijiazhuang, i dues fragates de míssils, la Yantai i la Weifang. "La travessia té com a objectiu provar l'equipament del vaixell i constitueix unes maniobres normals programades amb anterioritat", va precisar Zhang.

S'han realitzat una sèrie de proves i exercicis d'entrenaments en el Liaoning, entre ells l'aterratge i enlairament de diverses aeronaus, inclosos els caces J-15. El Liaoning és l'únic portaavions en operació de Xina, reconstruït sobre la base d'un portaavions rus sense finalitzar.

Dues B-52 d'EUA sobrevolen espai aeri reclamat per Xina


Dues bombarders B-52 nord-americans han realitzat aquest dimarts una missió d'entrenament rutinària en un espai aeri que des del cap de setmana passat reclama Xina, quan Pequín va anunciar, a més de la seva reivindicació de les illes que es disputa amb Japó al mar de Xina Oriental —les Senkaku, en japonès; les Diaoyu, en xinès—, la declaració d'una nova “zona d'identificació aèria” sobre les mateixes. Segons el Pentàgon, les maniobres estaven planejades molt abans que Xina canviés les coordenades creant aquesta nova zona de defensa aèria, i continuarà exercint el seu dret a volar pel que considera espai aeri internacional.

Referent a això, la Casa Blanca ha emès un comunicat en el qual es refereix a la crisi oberta entre Japó i Xina però en el qual no esmenta el sobrevol dels seus avions.

En el comunicat expressa el seu desig que Pequín i Tòquio resolguin diplomàticament la seva disputa entorn de les illes la sobirania de les quals reclamen tots dos països —i un tercer, Taiwan—, i que es troben sota control de Tòquio per regal dels americans unilateralment després de la II Guerra. “La política anunciada per Xina durant el cap de setmana és innecessàriament provocadora”, segons l'arrogant bocamoll de la Casa Blanca Josh Earnest, en una roda de premsa a Califòrnia, on es troba l'actor nord-americà, Barack Obama. “Aquests són els tipus de problemes que no haurien d'abordar-se amb amenaces o llenguatge provocador, sinó que poden i han de ser resolts de forma diplomàtica”, va dir Earnest, obviant la manca de diàleg del seu govern i l'autoritarisme militar ianqui amb el cinisme habitual entre els cowboys.

Un portaavions nord-americà i una flotilla japonesa de vaixells de guerra fondejaran aquest dimecres a la zona marítima reclamada per Xina, la qual cosa suposa un clar indicador de la postura que tant Washington com el primer ministre de Japó, Shinzo Abe, van a adoptar a l'hora d'afrontar la crisi oberta per Japó i els seus oligarques.

Poques hores després que Pequín anunciés el cap de setmana passat la creació de la zona d'identificació aèria sobre les Senkaku/Diaoyu, el secretari de Defensa nord-americà, Chuck Hagel, va fer públic un comunicat en el qual va mostrar "la seva profunda preocupació per la decisió de Pequín". “Veiem aquest moviment com un intent desestabilizador d'alterar el statu quo a la regió”, va declarar el responsable de Defensa de l'Estat terrorista que viola diariament tots els drets humans i l'internacional. “La decisió unilateral incrementa el risc de confusió i d'errors de càlcul”, va advertir Hagel curant-se en salut amb la mentida programada.

/2013/11/japo-i-xina-convoquen-als-seus.html
Japó i Xina convoquen als seus ambaixadors

Les tensions s'incrementen després que Xina va imposar el dissabte una nova zona de defensa aèria en el Mar Oriental de Xina, que abasta les illes Diaoyu/Senkaku, disputades per tots dos països. Japó ha convocat aquest dilluns a Cheng Yonghua, l'ambaixador xinès a la capital japonesa, Tòquio, en protesta per la “zona d'identificació de defensa aèria”, decretada unilateralment per Pequín.

El PP silencia Canal 9 però pagant la seva corrupta gestió fins a 2030

El PP tancarà Canal 9 en els propers dies, però els súbdits valencians dels cacics a la Generalitat valenciana l'estaran pagant fins a l'any 2030 amb els diners que se'ls roba dels impostos, la sanitat, l'educació i la dignitat. No podran veure la seva televisió pública en valencià, ni escoltar l'enfilall de mentides habitual ni la propaganda feixista dels seus lladres, però pagaran durant 17 anys la publicitat franquista emesa des de l'any 2000. Blanco (EU): “Císcar ha enganyat al Comitè d’Empresa de RTVV”.

En acabar 2012, Radiotelevisió Valenciana (RTVV) tenia un deute bancari de 991 milions d'euros amb 12 entitats financeres, la majoria alemanyes i poc conegudes. Des de 2009, l'amortització del deute corre per compte de la Generalitat.

El Govern d'Alberto Fabra va anunciar el desembre passat una operació d'enginyeria financera consistent en què la Generalitat ampliava el fons social del vell ens RTVV a canvi d'assumir el seu deute, 1.062 milions -és a dir, sense desemborsar un euro-, amb la finalitat de capitalitzar-la per absorbir les seves engruixades pèrdues i liquidar-la.

La nova empresa RTVV, a la qual s'havien traspassat tots els actius i el personal, naixia així sense deute. No obstant això, els creditors es van negar al fet que la Generalitat assumís aquest deute, per la qual cosa els liquidadors de l'ens es van trobar al maig amb un passiu bancari de gairebé 1.000 milions que ho fan inviable. Però no poden anar a concurs i tancar-ho perquè tots els préstecs tenen l'aval de la Generalitat i els bancs podrien anar contra ella per cobrar tot a compte.

L'única cosa que pot fer la Generalitat és fer-se càrrec dels venciments i dels interessos com fins ara, mitjançant una transferència a l'ens, i seguir negociant amb els bancs perquè acceptin el traspàs del deute.

Si no ho aconsegueix, no podrà dissoldre l'ens. Segons els comptes anuals de RTVV, aquest any s'hauran amortitzat 167,66 milions i en 2014 seran 135,18, més uns 20 milions en interessos cada any. VEURE CALENDARI DE VENCIMENTS La quantitat per a l'any que ve representa més de l'1 per cent del pressupost de la Generalitat. No obstant això, la quantitat pressupostada en 2014 com a transferència a RTVV és de 107 milions, la qual cosa pot ser indicatiu que algun banc ha acceptat el traspàs del deute a la Generalitat.

Als 991 milions de deute bancari, l'Executiu de Fabra ha carregat amb 120 milions d'euros en factures que es van pagar en 2012 mitjançant el mecanisme estatal de pagament a proveïdors, és a dir, que es van transformar en un préstec a 10 anys que paga la Generalitat.

Últim intent


El comitè d'empresa de RTVV va lliurar ahir en la Presidència de la Generalitat dos informes encaminats a "revertir" la decisió d'Alberto Fabra de tancar la ràdio i la televisió públiques. Un dels documents és una "Proposta econòmica per a la viabilitat de RTVV", que contempla diverses mesures d'ajust laboral, com a congelació salarial, eliminació de variables i plusos i suspensions temporals, que permetrien estalviar fins a 28,25 milions.

El segon, compromet al comitè d'empresa i a les sis seccions sindicals a no presentar demandes col·lectives contra RTVV en cas que s'arribés a un acord de viabilitat. Els sindicats van treballar tot el cap de setmana a preparar la seva oferta, després que en una trobada amb el vicepresident, José Císcar, est els emplacés a demostrar amb xifres que hi ha una alternativa al tancament.

Aquest dimecres es vota el tancament


Malgrat el diàleg obert dijous passat amb el comitè d'empresa, Alberto Fabra, que aquest dimarts dóna un discurs a Madrid presentat per Maríano Rajoy, no s'ha plantejat rectificar.

Serà el dimecres quan es voti en les Corts autonòmiques la "llei de supressió" del servei públic de radi i televisió. Si s'aprova, la supressió entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació en el Diari Oficial.

Blanco (EU): “Císcar ha enganyat al Comitè d’Empresa de RTVV”


L’actuació del vicepresident Císcar amb el Comitè d’Empresa de RTVV ha sigut absolutament vergonyosa, els ha enganyat, perquè va prometre estudiar seriosament les seues propostes, que demostren la viabilitat econòmica i jurídica de RTVV i, ara, a unes poques hores de tancar-la aprovant una Proposició de Llei per urgència del PP, ens diu que no hi ha marge per a la negociació; una negociació que el PP no ha volgut mai, perquè no ha escoltat les propostes de la representació sindical, que des del principi estava disposada a fer un esforç.

Vídeo: Dura esbroncada d'Ignacio Blanco (EUPV) a Castellano pel tancament de RTVV

El diputat d'EUPV Igancio Blanco ha esbroncat amb duresa avui al conseller de Governació, Serafín Castellano, en la comissió de pressupostos del 2014 a les Corts arran del tancament de RTVV. En una intervenció molt contundent, Blanco ha dit, adreçant-se a Castellano, que se'l mirava en silenci: 'Quin valor té la seua paraula? Per què no dimitix vostè, secretari general d'un partit podrit de corrupció, responsable del saqueig, de la ruïna de Ràdio Televisió Valenciana? De la manipulació i de la censura, del seu desprestigi social malgrat l'esforç de milers de treballadors durant tants anys'. Ximo Puig (PSPV) diu que si governa reobrirà Ràdio Televisió Valenciana. Canal 9, la corrupció del PP que va perdre 1.200 milions d'euros.

Berlusconi abandona la coalició de Govern la vespra de la seva inhabilitació

Silvio Berlusconi, espantat abans que el Senat voti la seva inhabilitació política aquest dimecres, mobilitza als seus mafiosos a protestar als carrers mentre el seu partit Forza Itàlia ha anunciat la sortida de la coalició parlamentària que sosté al Govern de coalició del socialdemòcrata Enrico Letta en la votació sobre els pressupostos generals de l'Estat per 2014, en un intent tan descarat com inútil de xantatge.

El Govern de Letta conserva, no obstant la coacció, el suport del grup escindit de l'antic partit de Berlusconi, el Nou Centredreta del viceprimer ministre, Angelino Alfano, que compta amb 30 senadors que garanteixen l'estabilitat de l'Executiu en la Càmera en la qual el centreesquerra no va obtenir la majoria absoluta en les eleccions del febrer passat, com ho va fer al Parlament.

"No es donen ja les condicions perquè Forza Itàlia segueixi dins de la majoria parlamentària i segueixi col·laborant amb el Govern", ha justificat Paolo Romani, bocamoll del partit de Berlusconi en el Senat, en una compareixença retransmesa en directe per televisió des de la Cambra alta. "Hem demanat diverses vegades reunions amb el Govern, però la nostra impressió ha estat la d'un desinterès total cap a les nostres peticions. Sentim que ens han tirat de la majoria", ha agregat.

Per la seva banda, Renato Brunetta, portaveu de Forza Itàlia en la Cambra baixa, ha assenyalat que el Govern italià ja no pot nomenar-se de "ampli acord", perquè ara està escorat cap al centreequerra, a pesar que en ell continuen antics companys seus, els considerats com més moderats, de l'extint partit Poble de la Llibertat (PDL).

La sortida de Forza Itàlia de la coalició que recolza al Govern de Letta està previst que es materialitzi aquest mateix dimarts en la votació en el Senat dels pressupostos generals del 2014, pels quals el grup parlamentari de Berlusconi, que compta amb 66 senadors, va anunciar ja el seu "no". Amb aquesta decisió, el Govern de Letta queda amb majoria absoluta en el Senat per sol 7 senadors per sobre de la meitat més un dels escons, que són 161, mentre que en la Cambra dels diputats el seu avantatge és de 65 parlamentaris.

Ofensiva de propaganda al carrer i en els mitjans


Berlusconi tracta de resistir-se de totes les formes possibles davant el que el dictador nomena un "cop d'estat". El Senat vota aquest dimecres, enmig d'una gran expectació, la possible retirada del seu escó en aplicació de l'anomenada "llei Severino" del Govern de Mario Monti, que imposa l'expulsió d'un parlamentari si és condemnat a més de dos anys de presó.

El Tribunal Suprem el va condemnar en ferm a 4 anys de presó per frau fiscal el passat 1 d'agost en l'anomenat cas Mediaset. Aquest dilluns Il Cavaliere va anunciar que demanarà una revisió davant la Cort d'Apel·lació de Brescia (nord d'Itàlia) perquè diu tenir "nous testimonis" que demostren la seva innocència, i va demanar al Senat que ajorni la votació de la seva inhabiltació.

A més de la "guerra" parlamentària, Berlusconi ha obert altres dos fronts: el del carrer i el dels mitjans de comunicació. L'exmandatari italià ha assegurat que els seus partidaris es mobilitzaran aquest dimecres per demostrar-li el seu suport i ha assegurat que això serà "solament l'inici".

"El magnat dels mitjans compta amb el seu grup de comunicació Mediaset per defensar la seva innocència i està previst que el propi Berlusconi comenti en directe els detalls de la votació al programa Porta a Porta del seu amic Bruno Vespa", informa la corresponsal de TVE a Roma, Marisa Rodríguez Palop.

Absolta la pianista de Puigcerdà per la qual el fiscal demanava 7 anys presó

La secció quarta de l'Audiència Provincial de Girona ha absolt a Laia Martin i als seus pares dels delictes contra el Medi ambient per contaminació acústica i dels de lesions psíquiques per tocar el piano en el pis dels seus pares a Puigcerdà (Girona) durant quatre anys. El tribunal al·lega "absoluta falta de fonament de l'acusacions" i fins i tot acusa a la denunciant d'exagerar la seva declaració, destacant la mala relació de l'histèrica (a la foto) amb els seus veïns.

Inicialment, la fiscalia demanava set anys i mig presó per a la jove, de 26 anys, i per als seus pares. En les seves primeres conclusions, va afirmar que en 2003, els progenitors li van comprar un piano a la seva filla, que tocava un mínim de cinc dies a la setmana, de 9.00 a 13.00 i de 14.00 a 18.00 hores, fins a 2007. La veïna del pis va escoltar aquests assajos, que segons el ministeri públic estaven per sobre del llindar permès, causant-li danys psicològics.

Posteriorment, la fiscalia va rebaixar aquesta petició a 20 mesos de presó, alliberant així l'entrada efectiva a la presó en cas de condemna de la pianista i dels seus pares. L'Audiència absol als acusats i atribueix la denúncia més a una qüestió d'animadversió entre veïns que al soroll en si mateix. Assegura que Martín i la seva família han estat "indegudament sotmesos a un procés penal" i a una "pena de banqueta injusta i injustificada".

La policia diu que només la denunciant es queixava del piano


La segona sessió del judici contra la pianista de Puigcerdà Laia Martín Hernández (foto amb els pares), que afronta 7,5 anys de presó per tocar l'instrument, es va centrar en les declaracions dels policies locals que van realitzar les medicions sonomètriques a l'edifici del carrer Claustre entre el 2006 i el 2008. Les proves d'emissió de soroll es van realitzar tant en el domicili familiar de la jove de 27 anys com al pis superior, propietat de la veïna histèrica i egòlatra que l'ha denunciada per un delicte contra el medi ambient per contaminació acústica i un altre de lesions psíquiques.

La putinhorterada Vuitton a la Plaça Roja escandalitza al PCR

Els comunistes russos -segona força del país- se senten indignats per la maleta de Louis Vuitton instal·lada a la Plaça Roja de Moscou i presentaran una denúncia contra les autoritats municipals, ha declarat el secretari del Comitè Central del Partit Comunista rus, Serguéi Obujov: “La Plaça Roja té un estatus a part. Es tracta d'un lloc sagrat per a l'Estat rus. Hi ha símbols que no s'han de profanar i denigrar ja que d'això depèn el futur del país”, ha dit Obujov.

El polític va assenyalar que la Plaça Roja es va convertir en un lloc sagrat després de la revolució de 1917 quan en ella es van començar a celebrar-se les principals festes de l'Estat.

La maleta de la casa de luxe Louis Vuitton, té 9 metres d'altura i 30 metres de longitud. Està previst que el 2 de desembre al pavelló s'inaugurarà l'exposició ‘L'ànima dels periples’. Segons Louis Vuitton els visitants veuran 25 cofres antics i 12 instal·lacions de vídeo creades per artistes moderns.

Bernard Arnault: El "patriota" que fa xantatge França


Bernard Arnault és un "home de negocis" francès. Propietari del grup d'articles de luxe Louis Vuitton MH i Christian Dior o Moët&Chandon, és l'home més ric de França segons la revista Forbes, el segon més ric de la Unió Europea i, el 2011, ocupava el 4 lloc en el rànquing mundial de fortunes amb un patrimoni calculat en 41.000 milions de dòlars. És l'home que ha fet xantatge al poble francès i al president François Hollande demanant la nacionalització al paradís fiscal de la Bèlgica on governa la plutocràcia monàrquica europea. Aquest patriota és Gran Oficial de la Legió d'Honor francesa, de la qual avui Hollande ha fet "cavaller" a Paul McCartney. Oh, la la, la France! Foto: Nicolas Sarkozy, Henry Kinssinger i Bernard Arnault.

David Fernàndez i López Tena topen a Twitter pel sou dels diputats de la CUP

Els comentaris sobre la CUP i el sou del diputat David Fernàndez ha estat el detonant d'un debat a Twitter que ha iniciat l'ex-diputat Alfons López Tena (SI). Tot ha començat quan en una conversa de López Tena amb un usuari, aquest li ha dit que Fernàndez no cobrava tant com els diputats dels altres partits. La resposta de López Tena, dient que cobrava igual que la resta de portaveus dels grups parlamentaris, ha generat un debat sobre quant cobren els diputats de la CUP i quina part del sou destinen al partit.

A més, l'ex-diputat de Solidaritat ha dit que, si volgués, Fernàndez podria renunciar a una part del seu sou, però que ho destinen al partit.

Els diputats CUP cobren de la gent el mateix que els altres diputats @AlbertBuigues, entre 60 i 100.000€ En què s'ho gasten és un altre tema
— Alfons López Tena (@alfonslopeztena) November 26, 2013

“@HiginiaRoig @AlbertBuigues @ArnauPadro La part dels diputats va a CUP” Cap renúncia, q en podrien fer #5803€mes pic.twitter.com/W1XfnUsM8G
— Alfons López Tena (@alfonslopeztena) November 26, 2013

Ha estat enmig d'aquesta discussió que David Fernàndez ha detallat aquestes quantitats.

@AlbertBuigues @alfonslopeztena @ArnauPadro A nivell municipal -on si podem- s'ha limitat legalment. La part dels diputats va a CUP, per ara
— David Fernàndez #CUP (@HiginiaRoig) November 26, 2013

@oriolmunu @alfonslopeztena @AlbertBuigues @ArnauPadro els suplements... portaveu, president, portaveu a comissió(12). Tot a la CUP. Per ara
— David Fernàndez #CUP (@HiginiaRoig) November 26, 2013

@oriolmunu @alfonslopeztena @AlbertBuigues @ArnauPadro I dic per ara perquè està en discussió col·lectiva. Caixa de resistència, etc.
— David Fernàndez #CUP (@HiginiaRoig) November 26, 2013

@moscatiSanto @alfonslopeztena Sí, nominalment. Però jo cobro 1.400 euros (14 pagues). La resta va a la CUP.
— David Fernàndez #CUP (@HiginiaRoig) November 26, 2013

Per la seva banda, Alfons López Tena ha recordat que quan era al parlament havia proposat sense èxit retallar un 50% el sou dels diputats. En canvi, ha recriminat que la CUP no ha fet encara cap proposta en aquesta direcció.

Vaig fer-los votar diversos cops retallar 50% sous diputats CUP no ho ha fet Mai Els cobra i apa @AlbertBuigues @65_merce @ArnauPadro
— Alfons López Tena (@alfonslopeztena) November 26, 2013

David Fernàndez ha respost ràpidament:

.@alfonslopeztena @isRicard @AlbertBuigues @ArnauPadro Vam proposar 40% reducció del Pressupost del Parlament. Tots en contra menys ICV.
— David Fernàndez #CUP (@HiginiaRoig) November 26, 2013

López Tena li demana que concreti:

Reducció en què exactament @HiginiaRoig? @isRicard @AlbertBuigues @ArnauPadro
— Alfons López Tena (@alfonslopeztena) November 26, 2013

Visiblement molest, Fernàndez li ha recriminat a López Tena que no s'havia informat abans d'opinar:

@ManelMonteroSI Jo el tinc reduït un 75%, com els tres diputats de la CUP. 1.400 euros. Desconec com ho feia SI.
— David Fernàndez #CUP (@HiginiaRoig) November 26, 2013

.@alfonslopeztena @isRicard @AlbertBuigues @ArnauPadro I abans d'opinar... podries informar-te. Ja vam publicar-ho... http://t.co/tLMDgvl8Ru
— David Fernàndez #CUP (@HiginiaRoig) November 26, 2013

La guerrilla de Palestina, preparada per a una altra guerra contra Israel

La guerrilla palestina a la Franja de Gaza pronostica la ràpida ruptura de l'alt al foc amb Israel, concertat l'any passat amb la mediació d'Egipte, i la represa de la guerra, ha afirmat el portaveu del braç armat del moviment Yihad Islàmic, Abu Ahmad.

“Segons sembla, l'enemic israelià no està més interessat en la pau. De la seva part hem explicat més de 20 violacions de l'alt al foc en les últimes setmanes i 1.300 des del desembre passat. Davant aquesta situació no podem romandre de braços creuats”, ha dit Ahmad a RIA Novosti.

El portaveu va afirmar que per endavant, el moviment Yihad Islàmic responsabilitza a Israel d'una possible represa de les operacions militars.

El moviment Yihad Islàmic, amb almenys 8.000 activistes, és una de les agrupacions més fortes entre els palestins després del moviment Hamas, que des de fa sis anys va assumir el control polític a Gaza.

Els enfrontaments armats entre les parts es van empitjorar fa un any quan l'exèrcit d'Israel durant més d'una setmana va abatre a activistes palestins i va bombardejar la infraestructura de les agrupacions palestines. Al seu torn, els palestins van atacar amb míssils de fabricació artesanal el territori israelià, fins i tot les ciutats de Tel Aviv i Jerusalem.

Segons Ahmad, en la seva guerra contra Israel, els guerrillers palestins centren els seus esforços en atacs contra carros de combat i atacs amb coets de curt abast de fabricació iraniana i pròpia.

A diferència del moviment Hamas que va emprendre un acostament amb els règims sunnites a Catar, Turquia i les actuals autoritats d'Egipte, el moviment Yihad Islàmic continua sent lleial a Iran.

El PP va pagar un milió de la reforma de la seva seu amb la caixa B

La Unitat Central de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la Policia considera que existeix una "correlació directa" entre les obres de reforma realitzades a la seu central del PP i el pagament d'1,07 milions d'euros de la Caixa B del partit a l'arquitecte que les va executar, Gonzalo Urquijo Fernández de Còrdova. En el seu informe del passat 21 de novembre estableix una "correlació directa" entre les obres en quatre plantes de Gènova i els pagaments a l'arquitecte Urquijo anotats en els 'papers de Bárcenas'.

Així ho reflecteix la UDEF en l'informe de 70 folis, sense explicar annexos, que el passat 21 de novembre va elevar al jutge Pablo Ruz, i que va servir a aquest per sostenir que hi ha indicis que el PP va mantenir una comptabilitat B de forma contínua en el temps i que incloïa tant pagaments com a cobraments. D'aquesta manera, la Policia tampoc coincideix amb María Dolores de Cospedal, secretària general del PP, que ahir va sostenir que el partit només té una comptabilitat, l'oficial, amb la qual es van pagar les obres de reforma de la seu de Gènova per valor de 5,6 milions d'euros.

L'informe de la Policia, de la qual ha donat trasllat a les parts personades en la causa dels papers de Bárcenas, exposa que aquesta comptabilitat manual duta a terme pel extesorero del PP recull entre 2006 i 2008 cinc pagaments a "Gonzalo Urquijo" o "G.O.", per import total d'1.072.000 euros, dels quals quatre, per import total de 888.000, són de 2008, i el cinquè, per184.000, és de l'any 2006.

La UDEF recorda que Bárcenas, a la seva declaració davant el jutge Ruz, va explicar que les anotacions referides a Gonzalo Urquijo es corresponen a "part dels pagaments per les reformes de la seu de Gènova que no es van facturar, corresponent-se aproximadament amb un 30% de la totalitat de l'obra". En paraules del extesorero, recollides en l'informe policial, "hi havia un pressupost per la totalitat, i es va emetre una factura pel que es pagava oficialment, i la diferència pel que fa al pressupost total va ser la que es va abonar d'aquesta forma".
Exhaustiva anàlisi de les factures

A continuació, la Policia fa una exhaustiva anàlisi de les factures, certificacions d'obres, i diners realment abonats a l'empresa d'Urquijo, Unifica Serveis Integrals, en relació a les obres de reforma en cadascuna de les plantes de la seu del carrer Gènova, inclosos els despatxos de l'adreça o la sala de maitines (on Rajoy es reunia amb la plana major del partit). Per a això, es té en compte l'abundant documentació confiscada en els registres realitzats en l'empresa el passat mes de setembre.

La Policia ha donat trasllat a les parts personades en la causa dels 'papers de Bárcenas' de l'informe


La comparació d'aquests documents amb els "fluxos financers en efectiu" comptabilitzats a mà per Bárcenas (la comptabilitat B), porten a la UDEF a "concloure l'existència d'una correlació directa entre els fets econòmics subjacents en termes quantitatius, temporals i subjectius pel que fa a l'execució i certificació de les obres en les plantes segona, tercera, quarta i cinquena de la reforma de la seu central del PP".

"El significat d'aquesta correlació és el següent —afegeix el document—: la identitat quantitativa es refereix a la correspondència de les quantitats expressades en moneda euros; la correlació temporal deriva de la coincidència en les dates que consten en els documents; i la correspondència subjectiva puix que el beneficiari és la mateixa persona, l'arquitecte Gonzalo Urquijo".

Les afirmacions de la Policia i del jutge xoquen amb el sostingut aquest dilluns per María Dolores de Cospedal, qui va demanar a la Fiscalia que revisi les xifres perquè el PP no ha pagat l'obra de reforma de la seu de Gènova amb diner negre, sinó de forma regular, per 5,6 milions d'euros, la qual cosa figuraria, segons ella, en la comptabilitat oficial de la formació.

Ni Bárcenas ni la UDEF ni el jutge assenyalen que tota l'obra anés pagada amb diner negre, sinó que els indicis apunten al fet que es va fer d'aquesta manera el pagament d'1.072.000 euros recollits en els 'papers de Bárcenas'.

Un jurat popular decidirà en el segon judici a Jaume Matas

L'Audiència Provincial de Palma començarà el dilluns que ve, dia 2 de desembre, el judici de la peça separada número 6 del cas Palma Arena en la qual l'expresident balear Jaume Matas està acusat d'un presumpte delicte de suborn. A més, l'exdirigent del PP i excap del Govern balear serà jutjat per un Tribunal amb Jurat popular.

El judici tendrà lloc a la Sala del Jurat de l'Audiència de Palma. Matas està acusat d'exigir el pagament mensual de tres mil euros a l'hoteler mallorquí Miquel Ramis, administrador de l'hotel Valparaíso.

Segons l'escrit d'acusació del fiscal, Matas sol·licità a Ramis el pagament 3.000 euros al mes com un "regal". Per a "cobrir les aparences", l'aleshores president del Govern solicità a l'hoteler que simulés un contracte de treball per la seva dona Maite Areal amb una durada d'un any.

Matas, acusat de regalar 120.000 euros a un empresari del PP


L'expresident de Balears i exministre de Medi ambient Jaume Matas (PP) s'enfronta a una nova causa penal per corrupció. Ha quedat implicat en un altre cas penal, per prevaricació i malversació de cabals públics, per haver ordenat regalar 120.000 euros mitjançant factures falses a un empresari afí al PP.

Fabra: “Confio que la presó no m'esperi en una temporada llarga”

"Molt tranquil" i amb tot el suport de la seva "gent". Així s'ha presentat aquest matí l'expresident de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, que ha convocat als mitjans de comunicació per respondre a la sentència que l'ha condemnat a quatre anys de presó per delictes fiscals. "Espero que la presó no m'esperi, però si m'espera, que sigui una temporada llarga. Tinc l'afecte de la meva gent i el de molta gent de la província", ha destacat Fabra, que ha presumit de tenir "bons mitjans de defensa" davant un recurs a la sentència que impedeixi el seu ingrés a la presó i d'haver rebut més de 700 correus electrònics de suport després de la condemna, la qual cosa "no està malament".

L'expresident del PP castellonenc, fidel al seu estil, ha comparegut en un hotel de Castelló per donar la seva versió sobre la sentència que li condemna a quatre anys de presó per defraudar 700.000 euros a Hisenda. Poc després de conèixer-se la fallada aquest dilluns, Fabra va treure pit i va assegurar sentir-se “molt satisfet” per la decisió dels jutges perquè li havien absolt dels delictes de suborn i tràfic d'influències.

Gens va dir sobre el fet que els magistrats li condemnen per cometre “repetits delictes fiscals en quantitat de notòria gravetat”. L'Audiència de Castelló no ha trobat cap explicació als ingressos no declarats per Carlos Fabra, que aconsegueixen els dos milions d'euros i superen els tres milions si se suma els diners defraudats per la seva exdona, condemnada a dos anys de presó.

Sobre aquest tema, Fabra ha al·legat aquest matí: "Si a qualsevol de vostès la inspecció fiscal els fa més de 100 inspeccions en un any, segur que els troben alguna cosa". El exlíder del PP de Castelló ha afegit que la seva exdona i ell respecten "profundament" la sentència, encara que "parcialment" no estiguin d'acord.

Carlos Fabra ha assegurat també que va enviar la seva baixa voluntària del partit per correu en el matí del dilluns, "abans que se'm notifiqués la sentència" i que no ha parlat "ni amb el president regional ni amb el provincial". "Ni tinc per què parlar", ha etzibat. Al seu entorn, ha volgut enviar-li aquest missatge: "Que segueixin confiant en mi, la condemna no és ferma i espero guanyar el meu recurs".

En presentar la seva baixa en el partit, l'expresident de la Diputació de Castelló es va avançar a l'obertura d'un expedient. El partit mai li va demanar explicacions ni responsabilitat política mentre va durar la instrucció de la causa, gairebé 10 anys en els quals el propi Fabra va presentar fins a 20 recursos per retardar el procés mentre al·legava sofrir "indefensió" davant els jutges i menyspreava les crítiques de l'oposició.

Tot això, des de la presidència de la Diputació de Castelló, on es va mantenir malgrat la seva imputació i des de la qual va exercir un control ferri sobre la província.

Marina Albiol (EU): “Tots aquells que posaren la mà en el foc per Carlos Fabra, com el president de la Generalitat o Rajoy, se l’han socarrat hui”

La diputada autonòmica d’EUPV, Marina Albiol, ha demanat al president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, que “vete qualsevol iniciativa per a demanar un possible indult a Carlos Fabra” i “demane disculpes als valencians i les valencianes per haver recolzat a un delinqüent condemnat a quatre anys de presó”. “Amb aquesta sentència es confirma que qui ha governat la província de Castelló i ha controlat el PP durant dècades és un corrupte”, ha assenyalat Albiol qui també ha afegit: “Han estat recolzant una persona que acabarà entre reixes”. “El ‘Fabra a la presó’ que dèiem sempre des d’Esquerra Unida avui és ja una realitat”, ha postil·lat la parlamentària autonòmica Carlos Fabra recorrerà la condemna i està "satisfet" per l'absolució de suborn. Foto: Güemes, imputat a Madrid, la seva dona Andrea Fabra (la del "Que se jodan") i el seu pare Carlos Fabra condemnat per corrupció amb la seva esposa. Visca Sant Martí!

L'habitatge espanyol ja és en mans de fons especulatius de l'oligarquia estrangera

Amb prou feines en els quatre últims mesos el renovat interès despertat pel preu de saldo de l'habitatge entre els grans inversors del capital de risc internacional i fons voltors s'ha transformat en importants operacions de venda a preu de saldo a sis fons estrangers, que són els nous gestors del gruix de la càrrega immobiliària de la banca i de l'habitatge a Espanya. En l'estafa neoliberal de la monarquia feixista, el que és del poble passa a les mans de la plutocràcia mafiosa internacional mentre els "gestors" corruptes de l'oligarquia s'enriqueixen. La "marca Espanya" és: "vingui i robi, que el PP l'hi posa fàcil i barat".

Per una inversió conjunta que no aconsegueix els 2.000 milions d'euros, els nord-americans BlackRock -el negoci del rei Juan Carlos- Cerberus, Apollo, Texas Pacific Group, Centerbridge, Kennedy Wilson, i Värde Partners, s'han fet amb la comercialització de 119.742 milions d'euros en immobles i crèdits de la banca feixista i corrupta, des del Popular, Santander, CaixaBank, Banesto, Bankia, Catalunya Banc i la Sareb, on la pocavergonya col·locada pel govern nazi del PP fa l'agost robant i repartint entre amics de la màfia el que és de tots els espanyols.

Els fons entren en les plataformes amb un negoci assegurat: el de vendre a comissió la càrrega immobiliària de les entitats, que són els qui segueixen mantenint el maó en els seus balanços. A partir d'aquí, tractaran d'augmentar els seus ingressos donant servei a altres entitats i a Sareb. Les plataformes, a més, permeten als fons estar en primera línia per comprar ells mateixos els actius més atractius.

El TC portuguès aprova augmentar cinc hores la jornada laboral dels funcionaris

La decisió del Tribunal Constitucional de la dictadura neoliberal i feixista de Portugal de declarar legal l'augment de la jornada laboral dels funcionaris ha estat rebuda avui amb sorpresa i indignació per oposició i sindicats, que esperaven la seva invalidació. Encara que sense consens, la majoria dels jutges que conformen l'Alt Tribunal de xupòpters nazis (set sobre un total de tretze) van donar el seu vistiplau a aquesta llei, que puja de 35 a 40 hores la càrrega de treball setmanal en la funció pública a canvi del mateix salari de misèria.

El Govern neoliberal i corrupte de Pedro Passos Coelho (foto) va proposar aquesta alteració de la jornada laboral complint amb les imposicions de la Troica (Comissió Europea, Banc Central Europeu i Fons Monetari Internacional) dins del memoràndum que aplica des de l'any 2011. La norma va rebre el suport dels partits conservadors al Parlament ─ que junts compten amb majoria absoluta ─ i va ser sancionada pel cap d'Estat, Aníbal Cavaco Silva, el passat mes d'agost, encara que els grups de l'oposició van sol·licitar la fiscalització del Constitucional.

Socialistes, comunistes, marxistes i ecologistes confiaven que l'Alt Tribunal anul·lés aquesta proposta, tal com va fer en els últims mesos amb diverses importants retallades presentades per l'Executiu, consolidant-se com l'autoritat que marca els límits de l'austeritat al país. No obstant això, els jutges van considerar en aquest cas que la mesura "té per objectiu salvaguardar interessos públics rellevants", relacionats amb la sostenibilitat dels comptes de l'Estat i no vulnera cap dels principis recollits per la Carta Magna.
153 milions d'euros

Segons els càlculs divulgats pel Govern del primer ministre Pedro Passos Coelho, l'augment de la jornada laboral dels funcionaris ─ al costat de la reducció del nombre de treballadors públics per jubilació─ estalviarà 153 milions d'euros el proper any a les arques de l'Estat. La fallada del Constitucional va causar "estupefacció" al líder del sindicat UGT, Carlos Silva, qui en declaracions a mitjans estatals va recordar que aquest increment de la càrrega laboral no va acompanyat d'una millora del sou, la qual cosa implica una rebaixa del salari cobrat per hora.

Des de la CGTP, el major sindicat lusità, van destacar que no concorden amb la sentència de l'Alt Tribunal i van instar als funcionaris a "lluitar" per la reducció de l'horari en un futur a curt termini. Ja en el plànol polític, els responsables del principal grup de l'oposició, el socialista, van assegurar que acaten la decisió, encara que van incidir que no va ser aprovada per consens.

Més crítics es van mostrar el Partit Comunista i el marxista Bloc d'Esquerra, des del qual es van lamentar pel vistiplau del Constitucional a una retallada que "ataca" a la funció pública.

El PP portuguès finança il.legalment l'escola privada mentre desmantella l'escola pública


En un reportatge emès al canal TVI 24 en dia 4 de novembre, es denuncia el finançament de l'estat portuguès -en mans del PP portuguès de Pedro Passos Coelho, recolzat per l'equivalent al PSOE espanyol-, en molts milions d'euros pagats per tots els contribuents, a 81 col·legis privats. Aquests establiments, la majoria de l'Opus Dei i d'altres sectes religioses catòliques, i repartits de nord a sud de Portugal, estan sovint al costat d'escoles públiques mig buides.

Acord ‘in extremis’ per evitar el concurs de Panrico

Panrico ha arribat aquesta matinada a un acord in extremis per evitar el concurs de creditors. Finalment, adreça i sindicats han acordat un expedient de regulació d'ocupació (ERE) per 745 treballadors i una rebaixa salarial del 18% per a la resta de la plantilla.

El pacte arriba tres dies després que els treballadors rebutgessin en assemblea el preacord rubricat per la companyia i per set dels 13 membres sindicals asseguts al voltant de la taula de negociació. Amb 21 vots més en contra, la plantilla va dir no als acomiadaments i a les rebaixes salarials.

Reunió maratoniana


Malgrat això, sindicats i adreça van tornar a citar-se el dilluns per intentar desencallar el conflicte i evitar el concurs de la companyia del dònut. Després de 14 hores de reunió, la signatura de brioixeria ha aconseguit que l'acord sigui definitiu i vinculant, després que la taula negociadora l'hagi recolzat amb nou de les seves 13 membres.

L'acord contempla extincions d'un màxim de 745 treballadors, que es realitzaran en els exercicis 2013, 2014, 2015 i 2016. En funció de la bona evolució del negoci, les extincions laborals en els anys 2015 i 2016 podran realitzar-se o no.

Als 745 acomiadaments que inclou el ERE en la plantilla se suma l'acomiadament de 300 autònoms de la seva xarxa de distribució i la rebaixa salarial d'un 15% pels 1.500 restants.

El menjar de Càrites, per a la "germandat rociera"

Diversos membres de la Germandat de la Hermandad de Nuestra Señora del Rocío de Alcalá de Henares han denunciat que en l'aplec d'aquest any i del passat al 'Llogaret del Rocío' es van consumir aliments procedents del Banc d'Aliments i pertanyents a Càrites. En un comunicat sostenen que el capellà de la germandat i rector titular de la parròquia de San Diego d'Alcalá d'Henares, Matías Ares Martín (foto), va lliurar en 2012 i 2013 a la germandat aquests aliments perquè la seva junta de govern els utilitzés, “sense cap fi benèfic i amb finalitats mercantils, com a aliment per als germans que van estar en l'aplec”. Un fet que -com saben molt bé els "voluntaris"- és comú i habitual en la llarga història de la "caritat" dels hipòcrites "cristians" de tot el país.

Cada germà va abonar uns 350 euros per l'estada de quatre dies en una casa llogada en el Llogaret del Rocío, que incloïa la manutenció. “El menjar es va carregar en el camió sense que sabéssim que pertanyia a Càrites, ens vam adonar allí”, relata María Santos, una de les integrants de la germanor des de l'any 2011 i que aquest any va acudir al romiatge amb la seva filla petita. “Havia de tot, oli, tonyina, suc, Cua Cao, sucre... i portaven l'etiqueta que deia que eren productes per a persones necessitades. Jo em vaig sentir fatal perquè els estàvem usant nosaltres”, relata.

Aquest any, la germanor havia prescindit de contractar a cuiners per la mala situació econòmica i s'encarregaven ells d'elaborar el menjar. “No vam ser molts, solament érem quatre germans i els membres de la junta de govern”, explica Santos.

En aquest moment no van denunciar gens. “Solament ho comentem entre nosaltres, però fins a aquí va arribar”, comenta. Va ser en l'assemblea general de la germanor que es va celebrar al juny quan van exposar el que havia ocorregut davant la junta de govern i davant els altres membres del grup, molts dels quals no havien acudit al romiatge i desconeixien el succeït. “Ens van esbroncar i van començar a dir que això no era cert. El rector va assegurar que amb el menjar feia el que volia, a més es va dir que els aliments eren a punt de caducar”, explica Santos.

La presidenta de la junta, Beatriz Sánchez Puerta, no vol fer cap declaració sobre aquest tema. “Ni afirmo, ni desmenteixo gens. Solament vull dir que anem a adoptar les mesures legals sobre aquest tema”, va ser l'única cosa que ahir va asseverar després de ser preguntada per la veracitat de la denúncia dels membres de la seva organització.

El bisbat d'Alcalá d'Henares indica que ha tingut coneixement d'aquesta denúncia en la qual, presumptament, s'haurien obtingut beneficis econòmics pel cobrament d'aliments procedents del Banc d'Aliments, i pertanyents a Càrites des de la parròquia de San Diego. Aquests haurien passat directament a les arques de la Germandat del Rocío d'Alcalá d'Henares. Davant tal denúncia, el bisbat ha encarregat immediatament a la Rectoria General una recerca preliminar per esclarir els fets.

Els denunciants aclareixen en el seu comunicat que no és la seva intenció “perjudicar a l'Església d'Alcalá d'Henares”. “Però faríem un flac favor a la mateixa si encobríssim aquesta situació” que ratllen, “com a mínim, d'escandalosa i vergonyant”. En el mateix escrit asseguren que el bisbat d'Alcalá d'Henares, “que ha fet cas omís de les nostres peticions fins ara, valori aquesta situació en la seva justa mesura i actuï donant mostres del seu compromís amb els més desfavorits depurant responsabilitats”.

L'enfrontament s'ha empitjorat i, al mateix temps, denuncien que la junta de govern en funcions ha donat de baixa de forma il·legal i en contra dels estatuts a un nombre “indeterminat” de germans i que “ha falsificat deliberadament els expedients d'expulsió de dos germans i ha convocat eleccions de forma il·legal”. Asseguren disposar d'un testimoniatge d'un germà al que el capellà va negar el sagrament de la comunió per “estar casat pel civil”. Per tots aquests motius, sol·liciten “l'immediat cessament del capellà de la germanor”.

Recórrer les multes de la 'llei mordassa' costarà fins a 2.750 euros en taxes

Recórrer davant els tribunals les multes que el Govern preveu aprovar per participar en un escrache o manifestar-se enfront del Congrés dels Diputats costarà entre 360 i 2.750 euros només en taxes, és a dir, despeses d'advocat i procurador aparti. A la duresa de les sancions anunciades per l'Executiu per a infraccions a la futura Llei de Seguretat Ciutadana (amb multes de fins a 600.000 euros), se suma l'impediment que les taxes suposen per al dret d'accés a la justícia segons coincideixen a denunciar des de fa un any la majoria dels operadors jurídics.

En el pitjor dels casos, és a dir, que un ciutadà sigui multat amb 600.000 euros per infringir la coneguda com a "Llei Mordassa", la taxa corresponent al recurs contenciós-administratiu que pot formular s'elevaria, en primera instància, a 950 euros (350 de la part fixa de la taxa, i 600 euros més del 0,1% de la quantia del plet, que és la part variable). En cas d'apel·lar la sentència de primera instància, caldria pagar una altra taxa d'1.400 euros, o si s'acudeix en cassació al Suprem, una d'1.800 euros.

La Llei de Taxes, en vigor des de novembre de 2012 però que el Govern es vió obligat a corregir només tres mesos després davant el devessall de crítiques, està recorreguda davant el Tribunal Constitucional no només pel PSOE sinó també per la pròpia Sala del Contenciós de l'Audiència Nacional, que dubta de la seva constitucionalitat.

La plataforma Justícia per a Tots, que agrupa al Consell General de l'Advocacia i associacions de jutges, fiscals, secretaris judicials, sindicats i consumidors, ha fet públic un comunicat amb motiu del primer any del 'tasazo' de Gallardón en el qual denuncia precisament que "s'ha afavorit l'abús i impunitat de les Administracions Públiques, exemptes del pagament de les taxes".

Afegeixen que "l'efecte dissuasori per als ciutadans ha estat reconegut per jutges, magistrats, advocats, secretaris judicials, personal al servei de l'Administració de Justícia, obligant al Ministeri de Justícia, almenys, a reconèixer en la seva compareixença al Congrés percentatges molt significatius de reducció d'assumptes".

En aquesta cita en la Cambra baixa, el passat 7 d'octubre, el sotssecretari de Justícia, Juan Bravo Rivera, va reconèixer que la litigiosidad en els tribunals del contenciós-administratiu s'havia reduït en un 23% en el primer trimestre de 2013 --primers mesos amb taxes-- respecte al mateix període de 2012 --quan no les hi havia--. No obstant això, va defensar que la baixada d'assumptes no estava relacionada amb les taxes sinó amb una de les últimes lleis del Govern de Rodríguez Zapatero, que es diu de Mesures d'Agilitació Processal.

Aquesta baixada dels recursos també ha deixat en evidència un dels principals arguments de Ruiz-Gallardón per defensar aferrissadament les taxes, que era que suposaria un augment dels ingressos que permetrien mantenir el sistema de justícia gratuïta per a les persones de menys recursos.

Segons destaca la Plataforma, la recaptació fins a setembre ha estat de 103 milions d'euros, molt lluny dels 306 milions previstos pel Ministeri per a tot l'any.

En l'esborrany d'Avantprojecte de Llei de Seguretat Ciutadana elaborat pel Ministeri de l'Interior, que serà aprovat pròximament pel Govern, figura com a infracció molt greu (multada amb entre 30.001 a 600.000 euros), l'enregistrament i difusió d'imatges d'agents de les forces de seguretat en l'exercici del seu treball que atemptin contra el dret al seu honor o la seva imatge i que puguin posar en perill la seva seguretat o la de la intervenció policial corresponent.

Així mateix, la pertorbació greu de l'ordre en actes públics, religiosos, esportius o espectacles d'un altre tipus, i les concentracions no comunicades davant institucions de l'Estat com el Congrés, el Senat, els parlaments autonòmics o els alts tribunals, encara que en aquest moment no tinguin activitat.

També tindran aquesta especial gravetat les protestes no comunicades o prohibides davant infraestructures crítiques, com a centrals nuclears o pistes d'aeroport.

Així mateix, multarà la participació en escraches o actes d'assetjament a càrrecs públics. La llei contemplarà que la Policia pugui establir un perímetre de seguretat que no han de sobrepassar els concentrats.

Les trampes d'un govern de xoriços: Les dietes dels alts càrrecs de CiU pugen els sous fins als 100.000 €

El secretari d´Infraestructures, Ricard Font (CiU), és el càrrec de CiU que més dietes acumula i el seu sou brut supera fins i tot els 103.176 euros del salari base d´un conseller. El responsable de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, és el conseller que més cobra en dietes, seguit de prop pel conseller d´Empresa i Ocupació, Felip Puig. El conjunt de dietes dels organismes públics de la Generalitat. La Generalitat dedica més de 700.000 euros en dietes per a consellers, secretaris, i directors generals. Economia i Territori són les conselleries que més en reparteixen. El millor pagat pèr CiU és el director a dit de TV3, Eugeni Sallent, la veu de l'amo!

En la lletra petita de l'acord entre CiU i ERC per aprovar els pressupostos de 2013 s'incloïa la limitació dels sous dels alts càrrecs. Gairebé un any després d´aquell pacte no nat, el Govern català ha donat difusió als sous i retribucions dels principals direc­tius d´organismes públics. És una de les mesures que s´ha inclòs en el codi ètic fet públic aquesta mateixa setmana.

Les dades del Portal de la Transparència de Catalunya –que es troba a la web www.transparencia.gencat.cat– posen de relleu que les dietes de la Generalitat s´han convertit en un complement ideal per arrodonir fins als 100.000 euros els sous bruts de bona part dels alts càrrecs.

Les dietes beneficien especialment els secretaris generals, que acostumen a ocupar la màxima representació de cada Departament en les reunions de les entitats públiques. El càrrec que més dietes cobra és el secretari d´Infraestructures, Ricard Font. El número 3 del conseller Santi Vila percep complements d´una dotzena d´organismes diferents, tots relacionats amb el seu càrrec. Del Consell d´Administració d'Infraestructures de la Generalitat (l'antiga GISA), cobra 627,45 euros, el màxim que dóna un organisme. En aquesta entitat participen la majoria de secretaris generals. Es fan 12 reu­nions anuals, fet que suposa uns ingressos extres de 7.529,40 euros.

El sou base per als secretaris generals puja a 79.651,66 euros, i són diversos els secretaris generals que arriben als 100.000 euros bruts anuals gràcies a les dietes. Així, Ricard Font és qui més cobra, amb 25.829,83 euros, i la suma total li deixa un sou d'uns 105.000 euros bruts anuals. També incrementen les seves retribucions Jordi Baiget, secretari del Govern, amb 24.329 euros en dietes, Albert Carreras, d´Economia, que rep 22.760 euros; Lluís Bertran, de Governació, 22.739 euros; Bibiana Domingo, d´Agricultura, 21.141 euros; Dolors Rusinés, de Benestar Social, amb 21.128 euros; Georgina Arderiu, d'Hisenda, 21.000 euros, i Pau Villòria, d'Infraestructures, que arriba als 22.954 euros en dietes tot i renunciar als complements de quatre organismes als quals assisteix.

Aquests complements compleixen la llei, ja que segons la normativa el límit en dietes és el 30% del sou total d´un alt càrrec. Per ­exemple, el secretari d´Infraestructures, Ricard Font, rep en dietes un 24% del seu sou final. Només el que percep en dietes suposa tres vegades i mitja el salari mínim interprofessional i és gairebé el sou brut d´un funcionari de la Generalitat.

També són molts els casos de directors generals que reben dietes per assistència a organismes públics. El sou base d´aquests alts càrrecs és de 76.270 euros. En el cas del director de Transports Pere Padrosa arriba a ingressar 13.714 euros més mitjançant les dietes. El seu sou brut s´apropa als 90.000 euros i les dietes suposen un 15% de tot el que ingressa. En una situació semblant es troba el director general de Seguiment i Avaluació de Polítiques d´Estabilitat i Creixement, Ivan Planas, que arriba a cobrar més de 10.000 euros en dietes d´organismes que tenen relació en l´àmbit sanitari.

Els assistents a aquestes reu­nions cobren per la seva presència, ja siguin els màxims responsables de l'àrea o càrrecs les ocupacions dels quals no tinguin res a veure. Oriol Puig, germà del conseller Felip Puig, cobra dietes de les reunions del Consell d'Administració del Servei Meteorològic de Catalunya, del qual és el director. També és el cas de la responsable de l'Entitat Autònoma de Jocs i Apostes, Elsa Artadi, cobra 627 euros per cada reunió de l´organisme, en què també tenen seient, com a vocal, Marian Muro, directora general de Turisme, o Dolors Rusinés, secretària general de ­Benestar.

De la representació en organismes públics també se'n beneficien diversos alcaldes i representants gironins. És el cas de l'alcalde d´Olot, Josep Maria Corominas, que cobra dietes de l'Institut Cartogràfic. Carles Pàramo, diputat al congrés per CiU i exalcalde de Roses, i Pere Vilà, diputat al Parlament i alcalde de Llançà, figuren entre els que cobren dietes de dos organs de gestió de Ports de la Generalitat. També ingressa dietes el president de la Cambra de Comerç de Girona, Domènec Espadalé, com a membre del Consell d´Administració de Cimalsa.

De les dietes també cobren alguns dels 22 directius que tenen el sou més elevat que el president de la Generalitat, Artur Mas. El millor pagat, el director de TV3, Eugeni Sallent, no percep cap complement, però sí el segon a la llista, Joan Lluís Quer, president d'Infraestructures de la Generalitat. Als 150.550 euros del seu sou suma 12.065,4 euros. Brauli Duart, president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, suma un extra de 6.306 euros al seu sou base de 129.679 euros anuals.

La Generalitat dedica més de 700.000 euros que es reparteixen consellers, secretaris de departament, i directors generals. Economia és l'àrea que més quantitat dedica a dietes, amb 278.000 euros, perquè els seus organismes són els que millor paguen: assistir a la reunió mensual de l'Entitat Autònoma de Jocs i Apostes, per exem­ple, suposa un total de 7.529 euros anuals, 627 euros per trobada. El suplement per reunió el cobren fins i tot els mateixos responsables de cada organisme, que ja perceben un sou pel seu càrrec.

El conseller amb més dietes

El segon Departament que més diners reparteix és el de Territori i Sostenibilitat. El seu titular, Santi Vila, és el conseller que més dietes cobra. Percep fins a set complements, que li reporten 11.587 euros bruts anuals addicionals als 103.176,38 euros del seu sou base. Vila acumula la suma per anar a reunions l´Agència Catalana de l'Aigua (cinc trobades anuals), l´Autoritat del Transport Metropolità (cinc), o l´Incasòl (sis l´any), entre d'altres.

Felip Puig, conseller d´Empresa, el segueix de prop, amb 11.477 euros procedents de dietes. Puig té responsabilitats en tres organismes públics: el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació, l´Empresa de Promoció i Localització Industrial de Catalunya, i l'Institut Català de l´Energia. També cobren dietes Germà Gordó, de Justícia (2.268 euros) i la vicepresidenta, Joana Ortega, 6.306 euros. La resta de consellers no participen en reunions remunerades.

En els comptes no figuren tots els sous i dietes públics. D´una banda, hi ha càrrecs públics que no han autoritzat encara la publicació de la seva retribució. A més, tampoc figuren alguns òrgans autonoms com el Consell de l´Audiovisual ni la Sindicatura de Comptes, ni el Consell Consultiu, organismes amb sous que s´apropen o superen els 100.000 euros anuals. Sí que apareix la retribució de Josep Maria Rañé, president del Consell Econòmic i Social.