Rússia: Els transgènics esterilitzen

El consum d'aliments transgènics implica riscos importants per a la salut i la capacitat reproductiva d'animals de laboratori, revela un estudi independent de científics russos presentat avui a Moscou. L'estudi, els responsables són l'Associació Nacional per a la Seguretat Genètica (ANSG) i l'Institut Severtsov de Problemes Ecològics i Evolutius adjunt a l'Acadèmia de Ciències de Rússia, va ser realitzat entre 2008 i 2010 a una població de laboratori del hàmster rus de Campbell. El president de la ANSG, Aleksandr Baranov, destaca l'esterilitat de la segona generació com la principal i la més greu conseqüència del consum de transgènics.

Segons el subdirector de l'Institut Severtsov, doctor en biologia Alexei Súrov, es van detectar retards en el desenvolupament i el creixement, el desequilibri entre els sexes en ventrades amb el predomini de femelles, la disminució de cries en ventrades i l'esterilitat en la segona generació, així com una important minva de la capacitat reproductiva en els mascles.

Per la seva banda, el president de la ANSG, Aleksandr Baranov, va destacar l'esterilitat de la segona generació com la principal i la més greu conseqüència del consum de transgènics.

"El resultat més important del nostre estudi és la paralització de la capacitat reproductiva. La naturalesa suspendre la procreació en animals alimentats amb transgènics", va indicar Baranov.

Segons ecòlegs, al món es realitzen molt pocs estudis sobre el consum de transgènics i les seves conseqüències per a la salut d'animals. Els últims estudis independents de este tipus coneguts es van dur a terme al Institut de l'activitat nerviosa superior i Neurofisiologia (Rússia, 2005) i la Universitat de Caen (França, 2006).

Científicos rusos demuestran que los alimentos transgénicos son peligrosos para la salud
El consumo de alimentos transgénicos implica riesgos importantes para la salud y la capacidad reproductiva de animales de laboratorio, revela un estudio independiente de científicos rusos presentado hoy en Moscú.

El estudio, cuyos responsables son la Asociación Nacional para la Seguridad Genética (ANSG) y el Instituto Severtsov de Problemas Ecológicos y Evolutivos adjunto a la Academia de Ciencias de Rusia, fue realizado entre 2008 y 2010 en una población de laboratorio del hámster ruso de Campbell.

Según el subdirector del Instituto Severtsov, doctor en biología Alexéi Súrov, se detectaron retrasos en el desarrollo y el crecimiento, el desequilibrio entre los sexos en camadas con la predominancia de hembras, la disminución de crías en camadas y la esterilidad en segunda generación, así como una importante merma de la capacidad reproductiva en los machos.

Para leer más ir a enlace:

El Hekla NO està en erupció!

El volcà islandès Hekla NO ha entrat en erupció. Un moviment en les càmeres havia confós als científics, afirmen ara els islandesos, cinc dies després que el núvol de cendres provocada pel veí, a la glacera (jökull) Eyjafjalla, hagi bloquejat l'espai aeri europeu. El mont Hekla és una de les 'germanes enfadades', els volcans islandesos més actius i perillosos, i té 1.447 metres d'alçada. En concret, el Hekla és el volcà més actiu d'Islàndia i un dels més actius del món, al costat del Vesubi i l'Etna. A l'edat mitjana, es considerava que el Hekla era una de les portes al Infern i se li deia "La presó de Judes".

Des de la seva primera erupció registrada el 1104, en què va destruir vastes àrees, incloent-hi el poblat de Þjórsárdalur, Hekla ha entrat en erupció 17 vegades causant grans danys als camps circumdants.

Al començament de la seva erupció, el març de 1947, la columna de foc i cendres va ascendir a 30,000 metres. Hi va haver noves erupcions en el maig de 1970, l'agost de l'any 1980 i 1981.

L'última erupció del Hekla es va produir el 2000 i va provocar una columna de cendres de diversos quilòmetres, a més d'un riu de lava de set quilòmetres.

Amb tot, la més perillosa de les 'germanes enfadades' és el volcà Katla, dorment durant dècades i que es troba a l'est de la glacera Eyjafjalla. La seva última gran erupció es va produir el 1918, encara que també va tenir una petita explosió el 1950.

Entra en erupción otro volcán en Islandia, la 'Puerta del Infierno'

El volcán islandés Hekla ha entrado en erupción, cinco días después de que la nube de cenizas provocada por el vecino Eyjafjallajökull haya bloqueado el espacio aéreo europeo.

El monte Hecka es una de las 'hermanas enfadadas', los volcanes islandeses más activos y peligrosos y tiene 1.447 metros de altura. En concreto, el Hekla es el volcán más activo de Islandia y uno de los más activos del mundo junto al Vesubio y el Etna.

Para leer más ir a enlace:

L'ofrena a Bolívar obre els actes del Bicentenari

El president de Veneçuela, Hugo Chávez, i diversos dels seus homòlegs sud-americans i del Carib van retre honors a "El Libertador" Simón Bolívar, a l'inici dels actes commemoratius dels 200 anys d'independència que es compleixen avui dilluns. Des del Panteó Nacional, lloc on es troben les restes mortals de Bolívar, la mandatària de l'Argentina, Cristina Fernández, de Cuba, Raúl Castro, de Nicaragua, Daniel Ortega, de Bolívia, Evo Morales, de República Dominicana, Leonel Fernández, el primer ministre de Dominica, Roseevelt Skerrit; el de Sant Vicent i les Grenadines, Ralph Gonsalves i d'Antigua i Barbuda, Baldwin Spencer, van deixar una ofrena floral al sarcòfag.

En les seves paraules, Chávez va agrair la presència de tots els seus col legues en la important data i els va recordar que a partir del 19 abril 1810 va començar "el procés d'alliberament dels nostres pobles".

El mandatari va assegurar que havien preferit "venir primer de tot, abans que a un altre qualsevol esdeveniment en aquest dia patri de joia nacional, aquí al Panteó on reposen les restes dels pares de la pàtria (Bolívar)".

"Hem volgut venir a tributar a les cendres del pare Simón Bolívar i oferir el nostre amor, fervor, compromís d'unitat i d'alliberament... 200 anys fan avui exactament d'aquell dia que va iniciar el procés d'alliberament del nostre poble", ha afegit Chávez.

Ha afirmat que, si romanen units tots els pobles de Llatinoamèrica, podran sortir del jou que els imperis els han col.locat, "a més es convertirien en aquesta pàtria gran que Bolívar va somiar".

"Aquest 19 d'abril, amb 200 anys de batalla, seguint el mandat de les mares i pares de la pàtria, només podem dir que units i unides com avui ho estem aconseguint, només units tindrem la pàtria gran", va expressar.

Els mandataris van partir a les 09H42 hora local (14H12 GMT) fins al passeig de Los Próceres (sud-oest de Caracas i seu de l'Acadèmia Militar de Veneçuela) on es realitzarà un desfilades d'efectius de moviments populars i de la Força Armada Nacional Bolivariana (FANB ), en què a més participaran delegacions castrenses de Bielorússia, Líbia, Algèria, Argentina, Bolívia, Equador, Cuba, Nicaragua, entre d'altres nacions.

El presidente de Venezuela, Hugo Chávez, y varios de sus homólogos suramericanos y del Caribe rindieron honores a "El Libertador" Simón Bolívar, en el inicio de los actos conmemorativos a los 200 años de independencia que se cumplen este lunes en esta nación.

Desde el Panteón Nacional, lugar donde se encuentran los restos mortales de Bolívar, la mandataria de Argentina, Cristina Fernández; de Cuba, Raúl Castro; de Nicaragua, Daniel Ortega; de Bolivia, Evo Morales; de República Dominicana, Leonel Fernández, el primer ministro de Dominica, Roseevelt Skerrit; de San Vicente y las Granadinas, Ralph Gonsalves y de Antigua y Barbuda, Baldwin Spencer, dejaron una ofrenda floral al sarcófago.

En sus palabras, Chávez agradeció la presencia de todos sus colegas en la importante fecha y les recordó que a partir del 19 de abril de 1810 empezó "el proceso de liberación de nuestros pueblos".

Para leer más ir a enlace:

La Muixeranga i l'Himne de Riego van sonar al cementiri de València

Centenars de persones acudiren ahir, diumenge 18 d'abril, a l'Acte en memòria i desgreuge a les víctimes del franquisme, soterrades a les fosses comunes del cementiri de València. A la secció 7a dreta del cementiri es troben gran part de les fosses comunes, on l'Ajuntament de València, amb el beneplàcit del PSOE, va alçar fa unes setmanes un monolit als feixistes. L'acte va finalitzar amb l'interpretació de la Muixeranga, himne republicà de València, i l'Himne de Riego, malgrat haver-se prohibit per l'Ajuntament feixista de València.

L'acte va començar a la porta principal del Cementiri general de Vàlència a les 12 del matí. D'ací es feu el recorregut pel cementiri fins a arribar al fossar de la Secció 7a.

Una vegada allí, Reis Juan va presentar l'acte. Es va guardar un minut de silenci en memòria de les víctimes. A continuació, es va interpretar La Muixeranga a càrrec de les Colles Estrela Roja de Benimaclet i Buf-Alí de la Malva-rosa.

Es va llegir el manifest unitari a càrrec d'un membre del Fòrum per la memòria i més tard es van repartir entre la gent els noms de centenars de familiars assassinats i es llegiren en veu alta, un a un, els seus noms.

L'acte va finalitzar amb la interpretació de l'Himne de Riego a càrrec de la Banda de Música de la Societat Coral El Micalet.

L'Ajuntament prohibia dos dies abans que, a l'acte, es puguera interpretar la Muixeranga i cantar l'himne de Riego.

En acabar l'acte, els centenars dels papers amb els noms de les víctimes van ser depositats sobre les fosses.

Centenares de personas acudieron ayer domingo 18 de abril al acto en memoria y desagravio a las víctimas del franquismo, enterradas en las fosas comunes del cementerio de València.

En la sección 7a derecha del cementerio se encuentran gran parte de las fosas comunes, donde el Ayuntamiento de València, con el beneplácito del PSOE, levantó hace unas semanas un monolito a los fascistas.

El acto comenzó en la puerta principal del Cementerio general de Vàlencia, a las 12 de la mañana. De aquí se hizo el recorrido por el cementerio hasta llegar al fosar de la Sección 7a.

Una vez allí, Reis Juan presentó el acto. Se guardó un minuto de silencio en memoria de las víctimas. A continuación, se interpretó La Muixeranga (himno del País Valencià) a cargo de "les Colles Estrela Roja de Benimaclet" i "Buf-Alí" de la Malva-rosa.

Para leer más ir a enlace:

El PCE exigeix al PSOE reformar la Llei de Memòria Històrica

La secretària general del Partit Comunista d'Euskadi, EPK-PCE, Isabel Salud, va exigir ahir al PSOE que: "Si de veritat vol solidaritzar-se" amb el jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón, acusat d'un presumpte delicte de prevaricació per investigar crims del franquisme, "prepari una reforma de la Llei de la Memòria Històrica que permeti reparar, en tota la seva amplitud, la memòria dels republicans". A més, considerà: "Vergonyós, paradoxal i d'un cert cinisme històric que la Falange torni a guanyar ara, a través d'aquest judici".

Salud es va referir en aquests termes durant l'acte de commemoració de la proclamació de la II República celebrat per EB-Berdeak a la localitat guipuscoana d'Eibar, en el qual també va intervenir el coordinador general d'aquesta formació, Mikel Arana, i al qual van assistir desenes de persones, entre elles dirigents del partit d'esquerres com l'ex conseller basc d'Afers Socials Javier Madrazo.

La secretària general del PCE va advocar per una Llei de la Memòria Històrica que "le els judicis del franquisme i que garanteixi un enterrament digne a tots els defensors de la legalitat republicana que es troben encara avui en fosses comunes".

"Resulta vergonyós que passats més de 70 anys des de la Guerra Civil i la seva posterior repressió no s'hagi reparat encara la memòria de les víctimes del franquisme" i que el Tribunal Suprem "admeti una acusació dels botxins franquistes i de l'extrema dreta contra Garzón per investigar els crims del franquisme ", va denunciar.

En aquest sentit, va considerar "vergonyós" que "l'únic represaliat per aquests crims sigui l'únic jutge que fins ara s'ha atrevit a investigar". Salud va assenyalar que: "Resultaria vergonyós, paradoxal i d'un cert cinisme històric que la Falange tornés a guanyar avui a través d'aquest judici".

Després d'alegrar-se de la "gran resposta i suport social que ha tingut aquest cas, tant al nostre país com a nivell internacional", va saludar també el "suport" mostrat pel PSOE al magistrat.

No obstant això, li va retreure: "La seva falta de valentia per no elaborar una Llei de la Memòria Històrica que plantés cara a la dreta, que anul.lés els judicis del franquisme i reconegués la realitat republicana".

Salud va reclamar als socialistes que: "Si de veritat volen solidaritzar-se amb Garzón, passin de les paraules als fets i comencin a preparar una reforma de la Llei de la Memòria Històrica que permeti reparar en tota la seva amplitud la memòria dels republicans".

El PCE exige al PSOE que, "si de verdad se solidariza" con el juez, reforme la Ley de la Memoria Histórica"

La secretaria general del Partido Comunista de Euskadi, EPK-PCE, Isabel Salud, exigió hoy al PSOE que, "si de verdad quiere solidarizarse" con el juez de la Audiencia Nacional Baltasar Garzón, acusado de un presunto delito de prevaricación por investigar crímenes del franquismo, "prepare una reforma de la Ley de la Memoria Histórica que permita reparar, en toda su amplitud, la memoria de los republicanos".

Además, consideró "vergonzoso, paradójico y de cierto cinismo histórico que la Falange volviera a ganar hoy a través de este juicio".

Salud se refirió en estos términos durante el acto de conmemoración de la proclamación de la II República celebrado por EB-Berdeak en la localidad guipuzcoana de Eibar en el que también intervino el coordinador general de esta formación, Mikel Arana, y al que asistieron decenas de personas, entre ellas dirigentes del partido de izquierdas como el ex consejero vasco de Asuntos Sociales Javier Madrazo.

La secretaria general del PCE abogó por una Ley de la Memoria Histórica que "anule los juicios del franquismo y que garantice un entierro digno a todos los defensores de la legalidad republicana que se encuentran todavía hoy en fosas comunes".

Para leer más ir a enlace:

Bielorússia denuncia el "cop anticonstitucional" al Kirguizistan

El president de Bielorússia, Alexander Lukaixenko, ha qualificat de 'cop anticonstitucional' els recents esdeveniments en Kirguizistan i s'ha declarat disposat a 'acollir en qualsevol moment' al deposat president kirguís, Kurmanbek Bakiev, escriu avui el diari rus Nezavisimaya Gazeta: "Que em condemnin o no (per aquesta decisió), però trair-lo a un és el més vergonyós", va subratllar Lukaixenko. Kurmanbek Bakiev va escapar de la capital kirguís arran de protestes multitudinàries que van derivar en enfrontaments amb les forces de l'ordre causant més de 80 morts i uns 1.500 ferits, la meitat policies. Durant alguns dies, el mandatari pròfug es va refugiar en el seu poble natal del sud de Kirguizistan però després, en veure que Moscou i Washington donen suport al nou Govern provisional, es va desplaçar a Kazakhstan i va presentar la renúncia.

Lukaixenko va titllar de "irrisòries" les acusacions de lladronici formulades contra Bakiev i va afirmar que altres països -sobretot, els de la Comunitat d'Estats Independents (CEI)- havien d'haver donat suport al president legítim de Kirguizistan.

L'escriptor i politòleg bielorús Nikolai Cherguinetz, conegut per la seva postura oficialista, va assenyalar que una altra aliança postsoviètica, "l'Organització del Tractat de Seguretat Col.lectiva (OTSC) tenia l'obligació directa de mediar entre el president Bakiev i l'oposició". "A sant de què hem creat la OTSC, si es produeixen successos sagnants i un cop d'estat en un dels països membres?", va qüestionar.

Igor Karpenko, subcap de la comissió parlamentària bielorussa per a assumptes internacionals, considera que Bakiev va ser "traït pels seus col.legues de la CEI i la Comunitat Econòmica eurasiàtica". El que ha passat al Kirguizistan "no és una revolució sinó un motí i un ronda".

Rússia preocupada per brots antirussos

Al voltant de mil homes que portaven pals i torxes van entrar avui en un poblat de la perifèria de Bishkek i van intentar apoderar-se de les cases pertanyents als russos ètnics, va reportar el corresponsal de RIA Novosti des de la capital kirguís: "Irrompien a les cases dels russos exigint que s'anesin del Kirguizistan", va declarar una veïna de Mayevka, l'aldea on va tenir lloc l'incident. Va afegir que els manifestants van calar foc a un cotxe policial.

Testimonis presencials afirmen que en una altra aldea propera a Bishkek, Leninskoye, també es van iniciar disturbis aquest dilluns.

L'anterior onada de desordres, amb un balanç de 84 morts i uns 1.500 ferits (la meitat d'ells, agents de l'ordre segons la informació del Govern provisional), va obligar al president Kurmanbek Bakiev a escapar de la capital i més tard presentar la dimissió.

Ciutadans de Rússia o russos ètnics residents al Kirguizistan denunciar darrerament nombrosos intents d'ocupació o atacs contra els seus habitatges i oficines, així com manifestacions de xenofòbia a Bishkek i altres localitats kirguisos.

L'ambaixada de Rússia a Bishkek va alertar sobre un dràstic increment de la tensió interètnica a Kirguizistan i va demanar als cossos de seguretat locals que prenguin les precaucions necessàries per protegir la comunitat russa. El Ministeri rus d'Afers Exteriors ja va expressar la seva "seriosa preocupació" arran de la situació.

El passat 8 d'abril, Rússia va anunciar l'enviament de dues companyies de desembarcament aeri a l'aeròdrom kirguís de Kant, on té instal lada una base militar. Es tracta de 150 efectius la missió consisteix a protegir els militars russos hi emplaçats, així com als seus familiars.

El presidente de Bielorrusia, Alexander Lukashenko, calificó de ‘golpe anticonstitucional' los acontecimientos en Kirguizistán

El presidente de Bielorrusia, Alexander Lukashenko, calificó de ‘golpe anticonstitucional' los recientes acontecimientos en Kirguizistán y se declaró dispuesto a ‘acoger en cualquier momento' al depuesto presidente kirguís, Kurmanbek Bakíev, escribe hoy el diario ruso Nezavisimaya Gazeta.

"Me condenen o no (por esa decisión), pero traicionarle a uno es lo más vergonzoso", subrayó Lukashenko.

Kurmanbek Bakíev escapó de la capital kirguís a raíz de protestas multitudinarias que derivaron en enfrentamientos con las fuerzas del orden causando más de 80 muertos y unos 1.500 heridos. Durante algunos días, el mandatario prófugo se refugió en su aldea natal del sur de Kirguizistán pero luego, al ver que Moscú y Washington apoyan al nuevo Gobierno provisional, se desplazó a Kazajstán y presentó la renuncia.

Para leer más ir a enlaces:
http://sp.rian.ru/onlinenews/20100419/125965467.html

Taula rodona: El Federalisme a debat

Avui, dilluns 19 d'abril, a les 18h, a la Sala Martí l'Humà del Museu d'Història de Barcelona (Pl. del rei, s/n), taula rodona: El Federalisme a debat, amb la participació de Rosa Regàs, escriptora, Carles Viver i Pi-Sunyer, director de l'Institut d'Estudis Autonòmics, Miquel Iceta, portaveu del Grup Parlamentari Socialistes-Ciutadans pel Canvi, i Jordi Miralles, Coordinador General d'Esquerra Unida i Alternativa. Organitza la Fundació l'Alternativa. Entrada Lliure.

Goldman Sachs en evidència per un e-mail

Segons la SEC, Fabrice Tourre, subdirector general d'una divisió de negoci de Goldman Sachs, va enviar un correu a un amic, el febrer de 2007, en què assenyalava: "Tot l'edifici està a punt d'ensorrar-se en qualsevol moment... Amb un únic supervivent: el fabulós Fab (referint-se a si mateix, Fabrice Tourre)... A peu enmig de totes aquestes complexes operacions exòtiques fortament palanquejades (endeutades) que ha creat sense necessitat, fins i tot, de comprendre totes les implicacions d'aquestes monstruositats". Els correus electrònics amb els que la SEC acompanya la denúncia de frau contra el banc d'inversió Goldman Sachs han deixat al descobert la vanitat de l'executiu de 31 anys que va crear i va vendre els derivats de les hipoteques 'subprime' dissenyats per enriquir als especuladors i estafar als inversors.

La CNMV nord-americà, la SEC per les seves sigles en anglès, va presentar una demanda civil a Nova York en què acusa l'entitat de "distorsió i ocultació greu" als seus clients sobre un complex producte per al qual va contractar, a esquenes d'ells, al fons Paulson & Co, del financer John Paulson (a la foto, excol.laborador de George W. Bush), encara que aquest no està acusat.

Goldman va col.locar els derivats de les hipoteques tòxiques entre els seus inversors en el moment en què el sector immobiliari d'EUA començava a ensorrar-se, a mitjans de 2007. Al mateix temps que sortien al mercat, segons la SEC, Paulson apostava a la baixa contra aquests productes i va guanyar així una fortuna, a esquenes dels clients de Goldman. "Això és surrealista", admetia el mateix Tourre en els seus missatges.

Goldman Sachs se pone en evidencia a través de un email

Según la SEC, Fabrice Tourre, subdirector general de una división de negocio de Goldman Sachs, envió un email a un amigo en febrero de 2007 en el que señalaba que "todo el edificio está a punto de derrumbarse en cualquier momento... Con un único superviviente: el fabuloso Fab (refiriéndose a sí mismo, Fabrice Tourre)... En pie en medio de todas estas complejas operaciones exóticas fuertemente apalancadas (endeudadas) que ha creado sin necesidad, incluso, de comprender todas las implicaciones de esas monstruosidades".

Los correos electrónicos con los que la SEC acompaña la denuncia de fraude contra el banco de inversión Goldman Sachs han dejado al descubierto la vanidad del ejecutivo de 31 años que creó y vendió los derivados de las hipotecas 'subprime' diseñados para enriquecer a los especuladores.

Para leer más ir a enlace:

Capellà paramilitar detingut a Colòmbia

El sacerdot catòlic colombià Oscar Ortiz Hainaut ha estat detingut a la ciutat de Medellín (nord-oest) sota càrrecs de tenir vincles amb els paramilitars d'extrema dreta, informaren fonts de la Fiscalia citades per la premsa local ahir diumenge. Ortiz Hainaut, rector en un sector perifèric de Medellín (400 km al nord-oest de Bogotà), va ser arrestat juntament amb altres dues persones no identificades en el marc d'una indagació contra els grups armats il.legals que operen en aquesta ciutat, la segona de Colòmbia, segons les autoritats.

El religiós va guanyar fama per celebrar "misses de sanació" en la seva parròquia, ubicada a Sant Antoni de Prado, a la perifèria de Medellín.

La jerarquia catòlica de Colòmbia no ha formulat immediatament declaracions sobre l'arrest del rector a Medellín, ciutat afectada per la violència dels paramilitars, narcotraficants i bandes armades.

El sacerdote católico colombiano Oscar Ortiz Henao fue detenido en la ciudad de Medellín (noroeste) bajo cargos de tener vínculos con los paramilitares de extrema derecha, informaron fuentes de la Fiscalía citadas por la prensa local este domingo.

Ortiz Henao, párroco en un sector periférico de Medellín (400 km al noroeste de Bogotá), fue arrestado junto con otras dos personas no identificadas en el marco de una pesquisa contra los grupos armados ilegales que operan en esa ciudad, la segunda de Colombia, según las autoridades.

Para leer más ir a enlace:

Piedad Córdoba: L'UE té el deure ètic d'ajudar Colòmbia

La senadora colombiana Piedad Córdoba, que està intervenint en el conflicte amb la guerrilla local (FARC), va arribar al Parlament Europeu per demanar ajuda sobre la pacificació del país i deixar clara la situació de guerra que viu el poble colombià: "Si el conflicte no és reconegut, el dret penal internacional no es pot aplicar al país i la crisi humanitària que estem vivint des de fa gairebé 50 anys no acabarà", va explicar Pietat Còrdova. A Colòmbia, hi ha 18 milions de pobres, vuit milions de captaires, cinc milions de desallotjats, 200 mil persones desaparegudes i 130 segrestades, segons l'última investigació de l'ONU, que també va demostrar l'existència de crematoris i fosses comunes on els periodistes, els polítics i defensors de drets humans han estat llançats després d'haver estat assassinats: "És preocupant que Europa no vegi el que està passant a Colòmbia i tingui la idea de que el nostre President és popular", considera la senadora.

En la conferència de premsa, el president de l'EL (European Left) i GUE/NGL, Lothar Bisky, va reconèixer que Colòmbia no viu el mateix tipus de desenvolupament que altres països d'Amèrica del Sud i que cal que l'UE arribi a un acord polític per donar suport a la situació humanitària.

Per Còrdova: "És inadmissible que l'UE signi un acord de lliure comerç amb un país sense tenir en compte la situació dels drets humans", a més de les ja existents "empreses europees transnacionals que estan finançant grups que han provocat el desallotjament dels camperols".

L'Unió Europea té el deure de lluitar per un "acord just", per protegir "els no combatents" i ajudar a alliberar els ostatges, va afegir la senadora.

The EU has the ethical duty to help Colombia

The Columbian senator Piedad Córdoba, who is mediating the conflict with the local guerrilla, came today to the European Parliament to ask for support on the country’s pacification and to make clear the situation of war lived by the Columbian people.

“If the conflict will not be recognized, international criminal law cannot be applied in the country and the humanitarian crisis that we’re living since almost 50 years will not finish”, explained Piedad Cordoba.

In Colombia, there is 18 million poor, eight million beggars, five million dislodged, 200 thousand missing people and 130 kidnapped, according to last UN investigation, which also proved the existence of crematories and common ditches where journalists, politicians and human rights defenders had been thrown up after being assassinated. “' It is preoccupying that Europe does not see what is going on Colombia and it has the idea that our President is popular”, considers the senator.

To read more go to link:

Cimera del Clima: Els drets de la Mare Terra

La Conferència Mundial sobre el Canvi Climàtic i els Drets de la Mare Terra, que es celebrarà a la ciutat boliviana de Cochabamba del 20 al 22 d'abril, ha acreditat ja 15.200 persones. La cimera climàtica corre el risc de convertir-se en una Torre de Babel per l'augment en la xifra de participants. No obstant això, els mandataris de l'Equador, Nicaragua, Paraguai i Veneçuela, així com els dirigents de diversos organismes internacionals, van confirmar ja la seva presència. Els Drets de la Mare Terra (Pachamama) serà el tema més ressonant a l'agenda de la conferència.

Aquest terme, de fortes connotacions indígenes, era una idea que des del principi figurava com a alternativa per a la cimera de l'hivern passat, que es va celebrar a Copenhagen, Dinamarca. Va ser llavors que el president de Bolívia, Evo Morales, va proposar reunir de nou al seu país per treballar sobre aquests problemes i més efectivament que a Copenhaguen.

Pachamama, com denominen les autoritats bolivianes al pla de seguretat de la cimera, va ser implementat per defensar els líders participants de probables atacs d'ecologistes. "L'esperit" del Planeta Blau i la defensa dels seus drets seran els temes centrals dels informes de les majoria dels participants.

A més, la comunitat internacional destaca un tema secundari, que s'abordarà en dins i fora de les sales de reunions: El cultiu de la coca, prohibida pràcticament a tot el món, però recolzada pel govern de Morales com part de la idiosincràsia boliviana.

Morales va instar els pagesos cocalers perquè aprofitin l'arribada de delegacions de l'estranger per reivindicar i difondre els seus ancestrals cultius: "Haurien d'estar preparant-se", els va dir, "per difondre la bona coca a tot l'esdeveniment. Hi haurà més de 7.000 estrangers. És el millor moment per seguir defensant-la".

Morales va acceptar la iniciativa del sector privat, per industrialitzar la fulla de coca, i va anunciar la recent aparició a Bolívia de la beguda energètica Coca Colla Energy, feta amb extractes de la fulla.

El missatge principal de Bolívia per a la conferència estarà en un document que presentaran organitzacions socials a nom de tota la nació. S'hi suggereix que el 12 d'octubre d'aquest any es realitzi un referèndum mundial sobre el canvi climàtic. Els bolivians també advoquen per la creació d'un Tribunal Internacional de Justícia Climàtica, on jutgin als governs i empreses que atemptin contra el planeta.

CUMBRE BOLIVIANA SE CENTRARÁ EN LOS DERECHOS DE LA MADRE TIERRA

La Conferencia Mundial sobre el Cambio Climático y los Derechos de la Madre Tierra, que se celebrará en la ciudad boliviana de Cochabamba del 20 al 22 de abril proximo, acreditó ya a 15.200 personas. La cumbre climática corre el riesgo de convertirse en una Torre de Babel por el aumento en la cifra de participantes. Sin embargo, los mandatarios de Ecuador, Nicaragua, Paraguay y Venezuela, así como los dirigentes de varios organismos internacionales, confirmaron ya su presencia.

Los Derechos de la Madre Tierra será el tema más resonante en la agenda de la conferencia. Este término, de fuertes connotaciones indígenas, era una idea que desde el principio figuraba como alternativa para la cumbre del invierno pasado, que se celebró en Copenhagen, Dinamarca. Fue entonces que el presidente de Bolivia, Evo Morales, propuso reunirse de nuevo en su país para trabajar sobre los mismos problemas y más efectivamente que en Copenhague.

Para leer más ir a enlace:

Equador disposat a l'expropiació petroliera

El 17 d'abril el president de l'Equador, Rafael Correa, va anunciar l'enviament a l'Assemblea Nacional per al seu estudi d'una llei que facilitarà l'expropiació de jaciments petrolífers a empreses estrangeres, en cas que aquestes no signin els nous contractes de prestació de serveis que substituiran els existents, anomenats "de participació". Correa va recordar que Gal Chiriboga, l'expresident de la petroliera estatal Petroecuador, havia negociat amb les petrolieres contractes temporals per un any, després del qual havien de signar nous convenis o donar per acabades les operacions d'aquestes empreses en el territori de l'Equador. Segons el mandatari, la mesura ve provocada pel fet que les companyies van prolongar massa el període de negociacions.

Els convenis signats anteriorment entre les petrolieres multinacionals i l'Estat tenen estipulat que l'empresa que extreu el petroli, es queda amb part del cru extret, arribant en alguns casos a retenir fins a un 80% de la producció, segons dades de BBC Món.

Entre les petrolieres que operen al país hi ha la hispanoargentina Repsol-YPF, la brasilera Petrobras, el consorci xinès Andes Petroleum i la italiana Eni. També hi ha la francesa Perenco, que manté una disputa amb el Govern, ja que Petroecuador va assumir el control de les operacions de l'empresa, però encara s'estudia l'estatut legal de les seves explotacions.

El petroli és el principal producte d'exportació de l'Equador, que amb els ingressos per les seves vendes finança al voltant d'un 25% del pressupost total de l'Estat.

ECUADOR SE PREPARA PARA INICIAR LA EXPROPIACIÓN PETROLERA
El 17 de abril el presidente de Ecuador, Rafael Correa, anunció el envío a la Asamblea Nacional para su estudio de una ley que facilitará la expropiación de yacimientos petrolíferos a empresas extranjeras en caso de que estas no firmen los nuevos contratos de prestación de servicios que sustituirán a los existentes, denominados "de participación".

Correa recordó que Galo Chiriboga, el ex presidente de la petrolera estatal Petroecuador, había negociado con las petroleras contratos temporales por un año, después del cual debían firmarse nuevos convenios o dar por terminadas las operaciones de estas empresas en el territorio de Ecuador. Según el mandatario, la medida viene provocada por el hecho de que las compañías prolongaron demasiado el periodo de negociaciones.

Para leer más ir a enlace:

Coca-Colla ja és al mercat bolivià

Penetra en el mercat bolivià la nova beguda energitzant "Coca Colla" elaborada a base de fulles de coca, la planta utilitzada per a la fabricació de la cocaïna. El producte es ven a La Paz, Santa Cruz i en altres ciutats del país, encara que no de manera oficial. Es comercialitzen "unes 12 mil ampolles del producte a La Paz, Santa Cruz i Cochabamba, ja que aquest producte és 100% bolivià", va assenyalar el gerent general de Coca Colla, Víctor Ledesma. El nom va ser escollit en al.lusió a la planta i també als habitants de la part andina de Bolívia, que reben el nom de "colles". L'ampolla de mig litre té un cost de 10 bolivians (1,50 dòlars), és de color negre i porta una etiqueta vermella.

Els productors de coca de la regió del Chapare presentar la seva proposta al Govern amb el qual encara s'està coordinant seu llançament oficial, va indicar Ledezma, afegint que al moment la fàbrica és petita, està ubicada a la regió oriental de Santa Cruz i alberga a 10 treballadors.

En assumir el seu primer mandat, el Govern del president Evo Morales va prometre impulsar la industrialització de la fulla de coca a 2006.

Ella és utilitzada com a matèria primera per a la fabricació de cocaïna. La planta és d'ús legal en determinats llocs de Bolívia, per al seu consum, i també per a aplicacions medicinals.

Penetra en el mercado boliviano la nueva bebida energizante "Coca Colla" elaborada a base de hojas de coca, la planta utilizada para la fabricación de la cocaína. El producto se vende en La Paz, Santa Cruz y en otras ciudades del país, aunque no de manera oficial.

Se comercializan: "Unas 12 mil botellas del producto en La Paz, Santa Cruz y Cochabamba, ya que este producto es 100% boliviano", señaló el gerente general de Coca Colla, Víctor Ledezma.

El nombre fue elegido en alusión a la planta y también a los habitantes de la parte andina de Bolivia, que reciben el apelativo de "collas". La botella de medio litro tiene un costo de 10 bolivianos (1,50 dólares), es de color negro y lleva una etiqueta roja.

Bill considera Hillary massa vella per la Cort

Els mitjans anglosaxons s'en riuen del comentari de Bill Clinton, que considera a la seva dona massa vella per a ser jutge del Suprem però no per portar els afers d'EUA al món. L'expresident va dir el diumenge que la Suprema Cort no ha de ser per ells, doncs ja són massa vells: "M'agradaria veure'l posar a algú allà d'uns 40 anys llargs d'edat o 50 i pocs anys, en la pista, algú amb una gran quantitat d'energia per al treball", va dir Clinton, de 63 anys, quan se li va preguntar pel proper reemplaçament pel President Obama del membre de la Cort Suprema, John Paul Stevens.

Des de que Stevens, de 90 anys, va anunciar la seva retirada, els Clinton han estat esmentats com a possibles -encara que a llarg tir- nominats a la Cort Suprema.

L'expresident va predir que no importa a qui Obama anomeni, s'ha d'esperar una lluita dels republicans al Senat.

Però l'expresident va dir que ell i la seva dona, la secretària d'Estat Hillary Clinton -que es van conèixer a l'Escola de Lleis de Yale en la dècada de 1970- aconsellen al president no escollir-los a cap d'ells: "Seria bona en això", va dir Clinton de la seva dona, de 62 anys, i va afegir que en "un moment de la seva vida, ella també s'hauria interessat".

"Però ella és com jo, ja saps, som de classe de factors", va dir Clinton: "Crec que si a ella se li demanés, assessoraria al President per nomenar algú 10 ó 15 anys més jove".

Pel que fa a ell: "Ja estic als 63 anys d'edat", va dir Clinton, que va oblidar esmentar que la seva llicència d'advocat va ser suspesa per cinc anys després de deixar el càrrec, com a part d'un acord sobre l'assumpte de Monica Lewinsky.

"Espero viure fins als 90", va dir. "Espero estar tan saludable com és el jutge Stevens. Però no és predictible".

Bill and Hillary Clinton have both held big jobs in their lives, but the ex-president said Sunday that Supreme Court justice shouldn't be among them - they're too old.

"I'd like to see him put someone in there, late 40s, early 50s, on the court, and someone with a lot of energy for the job," the 63-year-old Clinton told ABC's "This Week" when asked about President Obama's upcoming replacement of Justice John Paul Stevens.

Since Stevens, 90, announced his retirement, both Clintons have been mentioned as possible - albeit long-shot - nominees to the high court.

To read more go to link:

BRIC: "Un món més just i democràtic"

Al cap de la segona cimera del BRIC, Brasil, Rússia, Índia i la Xina van sol.licitar un ordre mundial més just i democràtic en relació amb la controvèrsia al voltant del programa nuclear iranià. El president brasiler, Luiz Inácio Lula da Silva; xinès, Hu Jintao, rus, Dmitri Medvédev i indi, Manmohan Singh, van prendre part en una reunió de dues hores organitzada d'urgència davant la decisió de Jintao d'avançar en un dia el seu retorn a la seva país a causa del sisme a la Xina que ha matat fins ara 1706 persones, 12.128 ferits (1424 de greus) i 256 desapareguts. L'objectiu principal del grup va ser contribuir a la construcció "d'un nou ordre mundial més democràtic, just i multipolar", va assenyalar Singh al final de la cimera.

Promoguda especialment pel govern de Lula da Silva per obtenir consens sobre la seva proposta de negociar abans de sancionar i aïllar Teheran, els caps d'Estat de la Xina, Rússia i l'Índia, van abordar el tema en reunions bilaterals i de conjunt.

Les dues potències nuclears del grup (Rússia i Xina) no van donar una resposta contundent. No figura en els seus plans acceptar sense condicionaments un Iran amb poder atòmic, que el situi com a eix d'una nova aliança a Àsia Central, amb exclusió dels altres actors del continent.

A la jornada, Lula va mantenir reunions bilaterals amb Hu i Singh, a més del president de Sud-àfrica, Jacob Zuma, amb qui va discutir sobre les posicions de cada país en relació amb les creixents pressions internacionals per sancions a l'Iran a causa del seu programa nuclear, programa que les potències occidentals sospiten podria apuntar a cercar desenvolupar una arma atòmica.

No obstant això, davant l'atapeït de l'agenda i la discussió en les reunions, "els presidents van decidir no abordar el tema a la plenària i concentrar-se en els temes relatius a governança global", va dir el principal assessor de Lula per a assumptes internacionals, Marco Aurélio Garcia.

La cúspide de la trobada va ser la signatura del primer memoràndum de cooperació del grup BRIC. La creació de l'únic sistema interbancari permetrà a les principals potències emergents el realitzar projectes conjunts de milions de dòlars.

Entre altres qüestions discutides, van estar el manteniment de l'estabilitat de les reserves de grans divises i la resistència al proteccionisme comercial en totes les seves formes.

En un comunicat emès després de la cimera a Brasília, els líders del Brasil, Rússia, Índia i la Xina van dir que una reforma a la distribució de vots en el Banc Mundial donaria als països en desenvolupament una major influència si és aprovada en les reunions del Fons Monetari Internacional d'aquest mes a Washington.

A més, els membres del BRIC van advocar per un acord de la paralitzada Ronda de Doha de liberalització del comerç mundial a l'Organització Mundial del Comerç (OMC), durant una cimera presidencial a Brasília en què es va recolzar l'ingrés de Moscou en aquesta institució.

"Coincidim en la necessitat d'una resolució comprensiva i equilibrada de la Ronda de Doha [...], d'una forma que compleixi amb el seu mandat com 'ronda de desenvolupament'", van indicar els mandataris en la seva declaració final.

La ronda de Doha, que ha de desembocar en una major liberalització del comerç internacional reduint els drets de duana de milers de productes en el món, va ser llançada a Qatar el 2001.

Així mateix, van reiterar novament que els seus dirigents "estudiaran la possibilitat de cooperació monetària", incloent acords entre països per comerciar amb les seves pròpies monedes.

Els quatre gegants emergents es troben molt allunyats geogràficament, però, en la política i l'economia són capaços de mantenir-se molt a prop. Aquesta és la gran conclusió a què s'arriba després de la cimera del grup, un fòrum que confirma la consolidació d'aquest nou format internacional. "El format del BRIC arriba a ser de ple valor, permet no només coordinar els nostres esforços sinó prendre decisions concretes", va indicar el president rus Dmitri Medvédev resumint els resultats de la cimera.

Així mateix, els països del BRIC van destacar el paper central del G-20 en la lluita contra les conseqüències negatives de la crisi mundial a causa de l'alt grau d'eficàcia d'aquest fòrum internacional, diu una declaració conjunta dels quatre líders.

La propera reunió del grup BRIC tindrà lloc l'any que ve a la Xina.

Al fin de la segunda cumbre del BRIC, Brasil, Rusia, India y China solicitaron un orden mundial más justo y democrático con relación a la controversia en torno al programa nuclear iraní.

El presidente brasileño, Luiz Inácio Lula da Silva; chino, Hu Jintao; ruso, Dmitri Medvédev e indio, Manmohan Singh, tomaron parte en una reunión de dos horas organizada de urgencia ante la decisión de Jintao de adelantar en un día su retorno a su país a causa del seísmo en China que mató al menos a 760 personas.

El objetivo principal del grupo fue contribuir a la construcción "de un nuevo orden mundial más democrático, justo y multipolar", señaló Singh al fin de la cumbre.

Para leer más ir a enlace: