Creix la venda de terres dels països pobres als rics

Els indígenes mapuches locals han estat expulsats violentament dels terrenys de Benetton a la Patagònia. És un cas entre milers. Més de deu vegades Holanda és la quantitat de terrenys que països pobres han venut, sols el 2009, a països rics i particulars. En la carrera per zones agrícoles per a la producció d'aliments i vegetals per a combustibles biològics, els camperols locals estan començant a pagar un alt preu.

Aràbia Saudita, Japó, Xina i Corea del Sud lideren la recerca de territoris fora de les seves pròpies fronteres. Mapa: World hunger index. No només les nacions riques compren terreny sinó també inversors particulars. És així com el magnat de vestuari italià Benetton, té un milió d'hectàrees de terreny a l'Argentina on té una granja d'ovelles. Els indígenes mapuches locals han estat expulsats violentament dels terrenys de Benetton a la Patagònia. El conflicte és un exemple d'un fenomen conegut com "apropiació de terres".

Dia Mundial de l'Alimentació

El 16 d'octubre, el Dia Mundial de l'Alimentació, es crida l'atenció sobre l'escassetat mundial de menjar. En la propera cimera de l'organització per a l'agricultura i l'alimentació de les Nacions Unides, FAO, a Roma, un dels principals temes serà l'apropiació de terres específicament en països en desenvolupament. Cal establir regles per a la situació però al mateix temps creix la convicció que hi ha avantatges darrere d'aquest tipus de transaccions.

La FAO està especialment preocupada dels drets de la població local. "En situacions en les es traspassen territoris per part del govern a inversors, els pagesos locals tenen molt poc a dir", diu Paul Munro-Faure, de la FAO. "Els habitants locals no poden reclamar els seus drets de propietat, tot i que viu i treballen a les seves terres des que es té memòria".

Avantatges

No obstant això, la compra de terres per part d'estrangers no s'ha de considerar una cosa dolenta per definició, reconeix també la FAO, ja que els camperols no són simplement expropiats sinó que s'integren a una nova producció, obtenen drets de collita del nou propietari, coneixement de tècniques agrícoles i diners. Riqueses que abans no tenien.

Un inversor que s'estableix en una zona sense valor econòmic i instal.la una plantació que serà utilitzada per a combustible biològic, està portant diners al país. És així com Tanzània va obtenir més de 14 milions d'euros per un contracte per a la plantació de pinyó de l'Índia (la matèria prima per al biodièsel).

Feudalisme

Però els compradors estrangers es fan culpables amb freqüència d'una "nova forma de feudalisme", segons opina el líder libi Muhammar Kadhafi. Annelies Zoomers, professora d'Estudi de Desenvolupament internacionals a la Universitat de Utrecht, pot entendre el terme: "Es compren terres o s'arrenden per un llarg període per qualsevol raó; tant per a agricultura com per instal.lar zones turístiques per nord-americans rics. Fins i tot si un pagès local rep una indemnització per l'expropiació de les seves terres, aquesta és generalment massa petita per començar de nou en un altre lloc".

La FAO està duent a terme difícils negociacions sobre un "codi de conducta" al qual les autoritats i els inversors s'han subordinar per evitar abusos. També en els països en desenvolupament s'ha iniciat lentament una discussió sobre la descontrolada adjudicació de terres. S'està prestant més atenció que abans als propis beneficis a llarg termini. Al cap i a la fi les dues parts tenen avantatges. No només els indis mapuches, els que fins al dia d'avui lluiten contra Benetton i per un retorn a la Patagònia.

Veure també:
Qatar també compra terres a l'Argentina i Ucraïna

La candidatura d'ICV-EUiA al Parlament

El coordinador general d’EUiA, Jordi Miralles, ha llançat una proposta per tal que tots els candidats i candidates d’IC-EUiA als propers comicis es converteixen en “agents de la microcomunicació, per fer una campanya pròxima a l’electorat i aconseguir, així, la seva complicitat, que és bàsica perquè la coalició creixi”. Aquesta és només una de les 4 propostes que Miralles ha fet durant el primer acte que ha aplegat el conjunt de candidats d’ICV-EUiA de les 4 demarcacions i que ha servit per ensenyar també la imatge de precampanya.

Tot fent un símil futbolístic, Miralles ha destacat la “bona davantera” de que disposa la coalició, però ha anat més enllà i ha demanat que aquesta es converteixi en un “magnífic equip” que dugui a terme una “campanya electoral polifònica que permeti aconseguir l’èxit electoral”. Una altra proposta del coordinador general d’EUiA ha estat la d’instar a tots els candidats a ser autèntics i saber connectar i seduir als votants d’esquerres que han optat pel vot en blanc o l’abstenció, o que simplement volen anar més enllà de les propostes de PSC i ERC.

El també diputat ha animat a explicar de la forma més pedagògica possible el “programa fort” de la coalició i a denunciar el “programa ocult de CIU” basat en la desfiscalització, l’ampliació dels concerts amb l’escola privada i a reduir els impostos als rics. Per Miralles, un govern de dretes representaria la involució de totes aquelles polítiques socials dutes a terme pels últims governs d’esquerra.

Finalment, Jordi Miralles ha fet una crida a “no donar res per fet ni tampoc pensar que tot està perdut”. Per això ha cridat a tots els candidats a esdevenir “piquets informatius del 28N”, a no caure en la resignació i a sumar a la coalició els delegats sindicals amb els quals s’ha estat treballant conjuntament durant la vaga.

El coordinador general d’EUiA ha acabat la seva intervenció recordant que els propers comicis són transcendentals per futur de Catalunya i de les properes generacions i que el resultat tindrà repercussions en les eleccions municipals, generals i també a Europa. I és que Miralles ha destacat que si la dreta s’acaba imposant,s’imposarà també una sortida a la crisi conservadora i el blau i el negre s’acabarà imposant arreu.

Herrera fa una crida a la mobilització de la gent d'esquerres pel 28N i assegura que "el futur no està escrit"


El candidat d’ICV-EUiA a les eleccions, Joan Herrera, ha fet una crida a tota la gent d'esquerres a mobilitzar-se el pròxim 28N i anar a votar per poder "recuperar la política i superar la tirania dels mercat". "El futur no està escrit" ha alertat Herrera davant les enquestes que indiquen una victòria d'aquells que han donat suport a les retallades socials a Madrid.

"Si la gent esquerres s'absté o vota en blanc hem d'entendre que les retallades de CiU i del PP acabaran arribant. Per això hem de mobilitzar aquest electoral d'esquerres, per recuperar la política, perquè avui la política és la força que tenim els ciutadans de veu per vèncer la tirania dels mercats als que nosaltres creiem que s'ha de posar condicions", ha dit Herrera.

"Ser d'esquerres no és una etiqueta, avui ser d'esquerres és justícia, equitat i ecologia", ha dit Herrera alhora que ha volgut reiterar la idea que el futur no està escrit "perquè el futur no el decideixen ni els mercats ni el TC amb la seva sentència sinó la gent amb el seu vot". Per això el candidat ecosocialista ha fet una crida a tota aquesta gent a revelar-se i a "superar aquesta onada de polítiques conservadores" de la mateixa manera que ho van fer davant la dictadura franquista o posant relacions laborals pels treballadors o quan el futur no era just.

Amb tot el candidat a emplaçat a tots els seus integrants de les llistes de les quatre demarcacions a fer una "campanya de to diferent amb boca orella". "Avui hem de vèncer la resignació i fer-ho es guanyar la dreta i els valors de la dreta que representa CiU i que també encarna Rodriguez Zapatero. I el dilema està entre la resignació i el conformisme i això és el que hem de fer per vèncer els mercats, la sentència del constitucional i per vèncer aquesta política de resignació", ha afegit Herrera en el tancament de la seva intervenció.

Ciutat Vella: L'ombra de Quílez plana sobre l'ajuntament

La història de tres hostalers del districte de Sants-Montjuïc que van estar a punt de perdre les llicències dels seus negocis tenen un protagonista comú: Joaquín Quílez, l'enginyer imputat per una trama corrupta de concessió de llicències al districte de Ciutat Vella, que també treballava en altres districtes de la ciutat.

Una trama de gansters PSC-UDC a Ciutat Vella

Els tres empresaris van rebre multes, ordres de tancament i, segons relaten, un assetjament constant de funcionaris i policies. Per a dos d'ells, tots els seus problemes van acabar quan van contractar els serveis de Quílez, que va tramitar noves llicències amb l'ajuntament. Foto: Una de les víctimes.

La tercera víctima es va negar a entrar en el seu joc, cosa que li va comportar una vigilància «gairebé diària». Tots tres es neguen a fer pública la seva identitat per por de represàlies. Estan convençuts que la trama corrupta -i violenta- encara mou les seves fitxes a l'ajuntament.

VÍCTIMA 1

«Vaig acabar pagant 60.000 euros»

Relata que va heretar l'hostal que van aixecar els seus pares als 60 i, de forma sobtada, fa uns set anys va començar a rebre notificacions del districte de Sants-Montjuïc que el negoci no tenia llicència i que, per tant, havia de tancar. L'establiment tenia una llicència d'activitat del 1967 i no havia tingut mai problemes. «Vaig començar a rebre la visita de suposats funcionaris sense identificació que em deien que em tancarien l'hostal. Un cop em vaig trobar una ordre de tancament a terra, davant la porta, un procediment molt estrany. El pitjor és que mai em van fer una inspecció oficial», diu l'afectat.

Al comentar la seva situació amb altres hostals de la zona, va rebre el mateix consell diverses vegades: «Truca a Quílez». I així ho va fer i, segons comenta l'afectat, va deixar de rebre les cartes del districte anunciant el tancament. «Ell em deia que li havia de pagar ràpid perquè havia de parlar amb un inspector del districte per aturar l'ordre. Sempre esmentava l'inspector per pressionar-me amb els pagaments», assegura el propietari. «Li vaig entregar diverses sumes de diners. Feia els rebuts a mà. Al final, li vaig acabar pagant 60.000 euros. Ja tinc el problema arreglat però mai oblidaré com m'ho van fer passar de malament. Creia que perdia el negoci», afegeix.

VÍCTIMA 2

«El que no arregla ell, no ho arregla ningú»

Explica que va adquirir un hostal fa quatre anys i l'antic propietari li va dir que no tindria problemes amb la llicència perquè havia estat tramitada per «un tal Quílez; car, però té mà a l'ajuntament». Pocs mesos després, va rebre la visita d'un funcionari de la Generalitat, que li va comunicar que el tràmit de la llicència estava incomplet. «També vaig trucar a Quílez, perquè m'havien dit que 'el que no arregla ell, no ho arregla ningú', i em va demanar 18.000 euros. Ja havia rebut 15.000 euros de l'antic propietari i no va completar el tràmit per cobrar-me'l a mi una altra vegada», assegura.

Quílez, amb barba i cabells una mica despentinats, no es desenganxava de l'auricular del telèfon mòbil, fins al punt que despistava els que parlaven amb ell. «No sabia si parlava amb mi o amb un altre client. Sempre estava parlant. A mi no em va fer gran cosa. Em va dir que havia d'instal·lar cortines ignífugues, col·locar un extractor de fums més i algun detall petit. Al final, vaig haver de pagar 15.000 euros més», afegeix el propietari.

VÍCTIMA 3

«Vaig passar uns quants mesos de molta angoixa»

Tot i rebre la visita de Quílez en persona, que li va demanar uns 30.000 euros per tramitar una nova llicència, es va negar a contractar els seus serveis. En aquell moment, assegura, les inspeccions municipals van augmentar i va rebre diverses multes i una ordre de tancament per tres mesos. «Havia de treure una llicència nova. La inspecció tècnica va concloure que podia continuar amb l'activitat mentre arreglava alguns detalls menors, però el districte va decidir tancar-me», comenta. «I just prenen la decisió un divendres a la tarda, pont de la Constitució, amb l'hostal ple. Vaig haver d'allotjar tothom en altres hotels, pagar habitacions al doble del que jo havia rebut», explica. «M'han multat fins i tot per col·locar una càmera de videovigilància. Vaig passar uns quants mesos de molta angoixa», remata.

Nous documents relacionen Millet i CDC

Tots els partits han coincidit a pressionar el president de CiU, Artur Mas, perquè doni explicacions pel que consideren una "evident" connexió entre CDC i Fèlix Millet, expresident del Palau de la Música, segons les noves revelacions que en l'agenda personal de l'ex gestor del Palau, Jordi Montull, apareixen referències a contactes amb el responsable de finances de CDC, Daniel Osácar (foto), que fa uns mesos va negar davant la comissió de investigació del Parlament ser el "Daniel" que apareixia en documents investigats.

L'agenda de la mà dreta de Fèlix Millet, Jordi Montull, desmenteix a Daniel Osácar, responsable de Finances de CDC i de la fundació CatDem, que en la comissió d'investigació del 'cas Palau' realitzada al Parlament, va negar ser el "Daniel" que apareixia en els documents confiscats pels Mossos en el registre del Palau.

No obstant això, en l'agenda de Montull apareix un apunt en què es revela el nom de Osácar al costat del de Juan Elizaga, directiu de Ferrovial. En aquest es concreta que Osácar havia de parlar amb Elizaga, segons ha avançat TVC.

A l'agenda també es menta el nom de l'ex gerent d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona, Ramon Massaguer, imputat pel cas de l'hotel del Palau. De fet el seu nom apareix anotat més de 60 vegades entre 2006 i 2009, i les referències es multipliquen quan s'apropava la signatura del conveni amb la Generalitat per aixecar l'equipament.

Els partits demanen explicacions a Mas

El portaveu del PSC, Miquel Iceta, a l'inici de la convenció per aprovar el programa electoral socialista, s'ha mostrat "alarmat" per aquestes informacions.

"Avui tornen a sortir noves evidències que es tracta no d'un Daniel que no coneixen, sinó d'una persona de la màxima confiança d'Artur Mas, que ha estat el responsable de finances de CDC", ha dit Iceta, que ha reclamat a Més que "surti a donar explicacions" i "no segueixi enganyant a l'opinió pública ni amagui el cap sota l'ala" abans de les eleccions catalanes.

Per la seva banda, el president d'ERC, Joan Puigcercós, també ha demanat explicacions a Mas i ha denunciat que el cas Millet "només és comprensible quan algú des del Govern ha permès la impunitat", en al.lusió a l'anterior govern de CiU.

ICV-EUiA Osona presenta programa

ICV-EUiA d’Osona ha presentat les prioritats programàtiques de la coalició per a les eleccions al Parlament de Catalunya del proper 28 de novembre. Acompanyats per la diputada Laura Massana, el coordinador d’EUiA a Osona i membre de la candidatura, Iñaki Escudero, i la primera candidata de la coalició a Osona, Montse Ayats, van exposar les prioritats de la coalició per a la comarca d’Osona i el conjunt de Catalunya.

Escudero va ressaltar la importància d’aquesta contesa electoral per a continuar aprofundint en els avenços nacionals i socials impulsats per l’actual govern catalanista i d’esquerres. Per al coordinador d’EUiA a Osona, la coalició ha de centrar la campanya en explicar el seu programa, però també en fer arribar a la ciutadania la molta i bona feina feta pel govern d’Entesa, moltes vegades desconeguda per les mancances de comunicació que ha patit el govern plural. Escudero va deixar clara l’aposta de la coalició, lluny d’ambigüitats, per a impulsar i aconseguir majories i polítiques d’esquerres al futur govern.

La diputada Laura Massana va ressaltar la gran participació en l’elaboració del programa de la coalició i l’èxit de la jornada programàtica que va comptar amb la participació de més de 1000 persones.
Massana va explicar que un dels eixos principals de la campanya serà la reducció de l'atur en base al pla de Nova Economia, Nova Ocupació.

Per la seva part, Montse Ayats va explicar també, a tall d’exemple, les tres prioritats de la coalició pel que a la comarca d’Osona respecta:

• Una reivindicació històrica de la coalició és el “metro comarcal” entre Centelles i Ripoll, impulsant així una veritable solució sostenible a la mobilitat de la comarca.
• Canvi de model productiu, fent compatible la preservació del medi natural i les activitats agroramaderes
• També en matèria d’ocupació, ICV-EUiA aposta per la millora i transformació de la producció agroramadera de la comarca, dotant-la de major valor afegit i, alhora, afrontant la problemàtica que genera l'elevada contaminació de purins a partir de la construcció de plantes de cogeneració per a la valorització de purins i l'aprofitament del biogàs.

Un cop explicades les propostes a la premsa, Escudero, Ayats i Massana van mantenir una trobada amb representants sindicals de la comarca d’Osona per tal d’intercanviar punt de vista i explicar les propostes de la coalició en matèria econòmica i de generació d’ocupació.

Catalunya imita Madrid incentivant als metges per no donar baixes laborals

La Generalitat de Catalunya s'ha sumat al polèmic programa contra “l'abús” de les baixes laborals emprès per la Seguretat Social, que inclou incentius per als metges que signin menys informes de baixa i facilita l'accés als inspectors a l'historial clínic dels pacients.

El conveni –publicat pel Butlletí Oficial de l'Estat el passat 4 d'octubre- es marca com fi “l'estudi i seguiment en processos d'incapacitat temporal de curta durada” i preveu adoptar mesures per “facilitar” que els inspectors de l'ICAM “accedeixin a la base de dades informatitzades de les històries clíniques”.

Per fer-ho, la Seguretat Social abonarà més de 5,65 milions d'euros a la Generalitat amb l'objectiu addicional de controlar les baixes del personal de l'Institut Catalá de la Salut.

Entre els termes de l'acord, la Seguretat Social es compromet a dur a terme “la incentivació dels recursos humans del Departament de Salut” i anuncia que distribuirà els incentius econòmics entre els inspectors, els metges d'atenció primària i especialitzada i “un altre personal” de l'administració.

Catalunya es suma així al programa que premia fins amb 1.750 euros anuals als metges de capçalera, segons informacions publicades després que unes altres comunitat, en concret, Madrid, es sumés fa uns mesos al programa. Segons aquestes informacions, el metge que més hagi reduït les incapacitats temporals serà considerat com el que millor ha complert aquests objectius. En la comunitat madrilenya, els metges van cobrar per primera vegada aquest incentiu fa gairebé un any, el desembre de 2009.

Un portaveu del sindicat de metges catalans "Metges de Catalunya" va criticar en declaracions a aquest diari la mesura per considerar-la contrària a l'ètica i a la deontologia mèdica. “El metge ha de prescriure la baixa en funció de la situació del pacient, no dels incentius que doni l'administració”, va afirmar.

El 2011, la Seguretat Social preveu gastar més de 7.000 milions d'euros en les baixes concedides per incapacitat temporal, la partida més voluminosa del seu pressupost després de les pensions (118.825 milions d'euros).

El Govern mantindrà el 2011 el programa d'estalvi en incapacitat temporal (IT), dotat amb 334 milions d'euros. A més, gastarà altres 41 milió en el fons destinat a actuacions de control de l'IT, en coordinació amb les comunitats autònomes.

Diada d'acció contra la fam a Paris

Plats buids sobre estovalles negres esteses a terra: és el "banquet de la fam", organitzat aquest dissabte al Champ de Mars a Paris per recordar, amb motiu de la Diada mundial de l'alimentació, que 10.000 nens moren cada dia al mon per malnutrició. Unes manifestacions semblants estaven previstes a 27 ciutats de provincies per iniciativa del servei humanitari de la Comissió europea (ECHO) i per l'associació Acció contra la fam "per simbolitzar aquestes 10.000 víctimes quotidianes d'un flagel oblidat".

Una exposició de fotografies i una sèrie de cartells acompanyen aquest "banquet" al fil dels quals els professionals expliquen sobre el terreny la seva acció. El públic està convidat a dipositar els seus missatges en els plats.

La malnutrició és segons la OMS la més gran amenaça que penja actualment sobre la salut al mon. Cada any mata 3,5 milions de nens de menys de 5 anys, ens recorden els organitzadors. I subratllen que l'epidèmia de la grip H1N1 del 2009, objecte d'un gran dispositiu de prevenció i de tractament, ha ocasionat 18.500 morts.

"La malnutrició, només en dos dies, mata més gent, davant de l'indiferència general ", insisteixen.

Font: Le monde