diumenge, 20 de novembre de 2011

IU: 9 a 11 diputats: ICV-EUiA: 3, segons els sondejos de Tv3

Sondeig de Tv3: Sobre 200.000 entrevistes a espanya, 5.000 a Catalunya: PP: 181-185; PSC-PSOE: 115-119; IU-ICV-EUiA: 9-11; CiU: 13-15; PNB: 4-5; ERC: 3; Amaiur: 6-7; UPyD: 3-4; BNG: 2; Equo: O; Compromís a Valencia amb posibilitats d'1.
Catalunya: PSC: 15-17 CiU: 13-15; PP: 11; ICV-EUiA: 3; ERC: 3;

La Gran Taca Blanca que 'turmentà' Saturn durant 200 dies


La NASA publica imatges d'una enorme tempesta a Saturn, la més gran de les últimes dues dècades. La sonda Cassini ha aconseguit gravar el seu naixement, evolució i dissolució. El fenomen, batejat pels astrònoms com Gran Taca Blanca, va durar un període rècord (per a aquest tipus de fenòmens) de 200 dies, naixent al desembre de 2010. Per juny de 2010, la Manxa es va estendre per l'hemisferi nord del planeta fins arribar a cobrir un territori de 4.000 milions de quilòmetres quadrats.

Tempestes tan grans com aquesta sorgeixen en Saturn cada entre 20 i 30 anys (l'òrbita dura 29'8 anys), segons els especialistes de la NASA, però no solen tenir una vida tan llarga. L'última tempesta semblant es va registrar el 1990 i va durar 55 dies.

Les causes del misteriós fenomen no estan clares, però se sap que neix en les profunditats de l'atmosfera de Saturn i passen anys abans que surti a la superfície.

La nau Cassini es va acostar al planeta gegant i les seves múltiples llunes el 2004 i la seva missió es prolongarà fins al 2017.

Altre mort, ara a Sils, per manca d'atenció sanitària

Des de fa setmanes diversos grups de persones ocupen les instal·lacions dels CAPs que les retallades sanitàries han fet tancar durant les nits. Durant els 70 dies que porten dormint al CAP l’advertència era clara: el tancament dels CAPs portarà una manca d’atenció que provocarà morts. Les primeres informacions conegudes arrel de la mort de Joan Mas i Caró, veí de Sils de 62 anys, semblen confirmar que les advertències fetes pels ocupants dels CAPs no anaven desencaminades. Després d'un cas d'una gironina morta a la Vall d'Hebron després de tres dies d'anar d'hospital en hospital sense serveis i d'un altre home de Barcelona a l'hospital de Sant Pau, abandonat als passadissos, ja són tres els casos coneguts i denunciats.

Segons va confirmar l’alcalde de Sils, Martí Nogué, els familiars de Joan Mas i Caró van anar a buscar ajuda mèdica al CAP de la població al voltant de les 7:30 del matí. Allà, però, es van trobar amb el nou horari d’atenció. El CAP de Sils, que fins el 12 de setembre estava obert 24 hores, ara tanca de 21 a 8 del matí. Per això, la única persona que els familiars van trobar va ser l’administrativa, ja que el metge no arriba fins les 8.

Davant la manca de metge la família va trucar una ambulància a les 7:40. Segons dades del SEM a les 7:55 va arribar la primera unitat qui va fer la primera intervenció. El primer metge no va arribar fins les 8:05, 25 minuts més tard del primer avís a l’ambulància. Tot i les maniobres de reanimació, Joan Mas i Caró va morir i ha estat enterrat avui a Sils.

“Això només és el començament”

Membres de la Plataforma Units Pel CAP consultats quan es va conèixer la notícia han afirmat que el trist succés confirma el que vénen denunciant des de fa mesos: “El nou model sanitari imposat pel Departament de Salut confirma que és incapaç de prestar el servei d’urgències amb la mateixa rapidesa que abans. La família vivia a 100 metres del CAP i si hagués hagut metge no hagués trigat ni un minut. En comptes d’això aquesta persona amb un infart va haver d’esperar 25 minuts fins que va arribar el primer metge”

Units Pel CAP recorda que “en moltes ocasions ens han dit exagerats i demagogs per dir que el tancament dels CAPs matarien gent… no han passat ni tres mesos i ja comencem a veure casos… que passarà quan les ambulàncies estiguin col·lapsades a ple hivern per les malalties respiratòries de la gent gran? Què passarà quan les carreteres estiguin glaçades al Montseny i les ambulàncies no puguin còrrer com ara?”, es pregunten amb la preocupació de saber que el que li ha passat al veí de Sils li podria haver passat a qualsevol d’ells o dels seus familiars. “Això només és el començament” sentencien.

“Opacitat total al Departament de Salut”


La Plataforma Units Pel CAP ha estat molt activa en la denúncia del tancament dels CAPs de La Selva Interior i -a banda dels 70 dies que porten ocupant el CAP- han protagonitzat talls de carreteres, acampades i fins i tot es van encadenar a la seu del Departament de Salut de Girona per demanar dades sobre els CAPs que ara es tanquen: “Fa mesos que demanem una informació molt concreta: quants casos d’urgències vitals han atès els CAPS que ara tanquen durant el seus anys de funcionament?”.

Ho han demanat per escrit, han tallat carreteres (una carretera per on passava Artur Mas i el van fer baixar del cotxe) , han anat a reunir-se amb el delegat del Departament de Salut a Girona, Josep Trias, han demanat a alcaldes i partits a l’oposició que intercedeixin, han fet que les seves preguntes arribin al Parlament… però encara no han obtingut resposta.

“Cada dia que passa sense que ens donin les dades estem més segurs que estan amagant la veritable dimensió del problema al que ens enfrontem… aquesta mort ha estat la primera d’una llarga sèrie i treballarem per fer que els responsables d’això hagin de respondre davant la justícia”, referint-se a la “gran DEMANDA judicial contra els responsables de la situació malmesa a cop de retallada sanitària i dels serveis públics” que promou l’associació Dempeus Per la Salut Pública juntament amb altres col·lectius.

"Fa pocs dies el nostre company i secretari Antoni Barbarà va participar en un acte electoral d’ICV-EUiA per denunciar les retallades que van propiciar la mort d’una dona a l’Hospital de Sant Pau. Poc després també moria al Hoapital de la Vall d’Hebron una altra dona després d’haver passat per 4 hospitals en tres dies".

Artur Mas regala 2.000.000 d'euros al Grup Godó mentre mor gent per manca d'assistència sanitària

El departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya, que depén directament del president Artur Mas, ha atorgat una subvenció de gairebé 2 milions d'euros (1.999.828,60 €) al Grup Godó per insertar "càpsules i microespais divulgatius de contingut informatiu d'interès general per a la ciutadania a 8TV, RAC 1 i RAC 105", els mitjans audiovisuals nazicatòlics de CiU, propietat de Javier Godó, Comte de Godó, amo del panflet La Vanguàrdia i que viu d'aquestes subvencions, com els altres mitjans i veus de l'amo Mas: Punt-Avui, grup Moll, Tv3, C33...

En plena època de retallades socials en sanitat i educació i de protestes contra el Govern de Catalunya, la Generalitat va aprovar, segons consta en l'expedient 2011051 del Departament de Presidència, aquesta subvenció el 13 de setembre i el contracte es va formalitzar el 5 d'octubre, mitjançant una adjudicació amb un procediment negociat sense publicitat, és a dir, quan es realitza directament a un únic licitador. L'adjudicació es va fer a l'empresa Publipress Media, presidida pel mateix Javier Godó, que funciona com l'agència de publicitat del Grup Godó i que està administrada per Carlos Godó.

Fonts oficials de la Generalitat de Catalunya han negat conèixer aquest adjudicació, però sí que admeten que el Govern disposa de partides pressupostàries de publicitat, les quals també han estat reduïdes dràsticament per la política d'austeritat. A més a més, manifesten que el tripartit va fer una despesa de 41 milions d'euros per aquests conceptes i que enguany el Govern només se'n gastarà 8 o 9. Per la seva banda, el Grup Godó no ha volgut fer cap comentari al respecte, segons El Confidencial, però des d'altres sectors de la comunicació sí que han mostrat la seva crítica pel favoritisme del Govern cap a un únic grup de comunicació i pel fet de no haver fet una gran campanya institucional de publicitat en tots els mitjans de comunicació.

Enfrontament amb el PSC
Aquesta informació se suma a la polèmica generada per la suspensió del debat electoral de divendres a 8TV, la televisió propietat del Grup Godó. El PSC va advertir fa unes setmanes que la seva candidata, Carme Chacón, no podria estar en aquest debat per problemes d'agenda i proposava al número 2 de la llista, Daniel Fernández, per substituir-la. Els directius del Grup Godó, però, van decidir que això no era possible i volien programar el debat amb els altres quatre candidats i la cadira buida de Chacón. A causa d'això, partit i grup de comunicació van mantenir una agra disputa la darrera setmana fins que el PSC va portar el tema a la Junta Electoral, al·legant, entre altres coses, que era el partit més votat en les últimes eleccions (amb el 47 % dels vots) i que cada partit havia de decidir qui assistia o no a un debat.

La Junta Electoral va donar immediatament la raó al partit i va dictaminar que el lloc de Chacón havia de ser ocupat per Fernández. Davant el revés d'aquest organisme, el Grup Godó va decidir no fer el debat, tot i que quan va arribar la comunicació ja tenia a tots els candidats al plató de l'estudi.

Segons El Confidencial, en el rerefons de la polèmica hi ha també la sorda lluita que mantenen els socialistes amb el grup de comunicació, ja que consideren que el seu vaixell insígnia, el diari La Vanguardia, pren partit sense embuts per CiU i per la dreta.

El moviment "Ocupar Wall Street" vol una revolució comunista


Els participants del moviment "Ocupar Wall Street" van intentar obstaculitzar el treball del metro de Nova York i van organitzar el "Festival de llums" al pont de Brooklyn. Vegeu en el vídeo com es van dur a terme a Nova York les "protestes d'aquests indignats".

Cayo Lara demana el vot per IU per frenar la dictadura dels mercats


Cayo Lara insta a votar contra la dictadura dels mercats, contra l'atur i per acabar amb els desnonaments, i insisteix en la demanda d'una activa lluita contra el frau fiscal i per una banca pública. El coordinador d'IU afirma que la jornada de reflexió la va a dedicar a estar amb la seva família a la seva localitat natal d'Argamasilla de Alba (Ciudad Real) i a descansar. La coalició espera arribar als 13 escons.

Quan Lara va pujar a la caravana, IU es marcava com a meta recuperar el grup parlamentari (almenys cinc escons, 5% dels vots). Objectiu discret però significatiu, venint d'un resultat traumàtic com el de 2008: 969.946 vots, un 3,77% i dos diputats (un d'ells, d'ICV). Els sondejos donaven fe de la pujada, encara que tampoc catapultava a IU.

Les coses han canviat. I ho han fet en les últimes setmanes: les enquestes elevaven fins i tot el llistó fixat pel CIS (vuit escons), apostant per fins a 11 actes. Avui, en l'equip electoral manegen la il·lusió de fins a 13 seients i més de 1,5 milió de vots. Ja es dóna per descomptada la reconquesta dels escons de Sevilla, València i, sobretot, d'Astúries, simbòlica pel seu historial de lluita obrera i, ara també, pel seu cap de llista, Gaspar Llamazares.

Líbia: "Després de la captura del nou Líder de la resistència, la lluita d'alliberament prossegueix"

El Front d'Alliberament de Líbia confirma la captura de Saif al Islam Gadaffi però nega la mort de la resistència. La TV Al Rai que emet des de Síria i el Front d'Alliberament de Líbia han confirmat la captura per part dels mercenaris del nou líder de la Yamahiriya àrab líbia i de la Resistència nacional. El Front d'Alliberament ha emès un comunicat en el qual 'analitza la situació creada per aquest cop reeixit de les forces imperialistes que intenten aixafar la resistència nacional i sotmetre al digne i patriòtic poble de Líbia'.

Afirma que "aquesta detenció no canvia res en la realitat de les coses. No es complirà el somni dels agressors de Líbia que busquen consolidar el seu domini sobre el país. Els que associen la resistència a la família de Muammar al Gaddafi somien i aviat comprovaran que després d'aquesta captura la resistència continuarà rebutjant aquesta colonització i als traïdors que col · laboren indecentment amb ella. Aquest arrest desemmascara als que no ajuden a la resistència i als pessimistes que demanaven al Líder i al seu fill Saif al Islam que fes el miracle de vèncer l'enemic encara que ells es mantenien lluny de la baralla".

"El poble libi es troba davant el major desafiament de la seva història i ha de triar entre dues opcions: o combat per recuperar el seu dret o, per contra, reconeix la seva impotència i acceptar ser colonitzat. El Front d'Alliberament ha triat el camí de la resistència. L'enemic ha d'entendre que no pot acabar amb tots els fills i filles de Muammar al Gaddafi perquè són milions. Avui és la fi de la separació entre la paraula i l'acció i els joves prendran el seu lloc perquè la Bandera Verda no caigui mai ".

A Tunísia els partidaris de la Líbia revolucionària antiimperialista protesten i barallen amb partidaris de les rates davant de la seu d'aquesta organització pro imperialista anomenada "Lliga àrab": Vegeu el vídeo aquí https://www.facebook.com/video/video. php? v = 271721076206879

Enfrontaments armats a les ciutats de Zlitan i Khums i el sud i est de Trípoli. La guerra prossegueix

Miralles: "Necessitem un grup al Congrés fort, plural, l'unitat de les esquerres per la defensa de la democràcia"


Intervenció del coordinador general d'EUiA a l'acte de cloenda de campanya d'ICV-EUiA a La Farga de L'Hospitalet de Llobregat: "Em vull sumar a la felicitació a la comissió de campanya, els candidats/tes, a ICV-EUiA i a tota la gent que ens està donant suport públicament. Hem fet una bona campanya i tindrem uns bons resultats.

A ICV-EUiA som conscients i assumim que hem fet propostes i una campanya que no acaben el 20-N. Això explicarà, en part, el nostre creixement. Però també és un elevadíssim compromís polític, i no només amb les persones que ens votaran.

El 20-N és important. Ser més forts institucionalment també. Però també diem que estem preparats pel 21-N.

És per això que avui, tancant la campanya, ICV-EUiA en demanar el vot, prenem un doble compromís:

· Que estarem al Parlament defensant el programa. I que continuarem al carrer mobilitzant-nos pel mateix i fent comunitat per les coses concretes en favor de la gent.

· Que farem oposició a la dreta i a les polítiques de dretes al Congrés i al Senat. I que contribuirem a la mobilització ciutadana per frenar-les.

· Que defensarem des dels escons el dret al treball i a la negociació col•lectiva. I que ampliarem les nostres complicitats amb el sindicalisme de classe i els treballadors i les treballadores.

· Que els nostres diputats i diputades a Madrid s’oposaran a les involucions en drets civils i llibertats. I que seguirem capficats en enfortir les organitzacions socials i juvenils.

· Que exigirem control polític i fiscal als ‘lobbys’ i al mercats a les institucions. I que contribuirem a sumar més voluntats perquè pagui més qui més té, qui més guanya i més contamina, i per regular el sector financer.

· Que ens oposarem a les privatitzacions i retallades del proper Govern espanyol. I que reforçarem les respostes de les plataformes en defensa de la Salut i l’Educació públiques.

· Que defensarem a les Corts generals els drets nacionals de Catalunya. I que seguirem buscant la unitat del catalanisme per avançar cap al dret a decidir i per a la defensa del català.

· Que oferirem alternatives i reformes institucionals als governs de tecnòcrates. I que defensarem en la societat l’aprofundiment de la democràcia i la participació cívica.

És a dir, farem un treball parlamentari valent i rigorós, i lluitarem al carrer de manera decidida i unitària: aquestes són les dues cares del nostre compromís pel 20-N.

Per això demanem a L’Hospitalet i arreu de Catalunya -amb la cara ben alta- el vot de la coherència i de la gent d’esquerres, i el protagonisme de la ciutadania –a les eleccions i després-, que és la base per a l’esperança davant la dictadura dels mercats i l’avenç de la dreta. Confrontarem els models de la dreta, a Catalunya i a Espanya, i practicarem la unitat de les esquerres, a les institucions i al carrer.

Per això, necessitarem tres coses. Necessitem uns bons resultats, que els tindrem. Necessitem un grup al Congrés dels Diputats fort, plural, d’esquerres, ecologista, compromès amb els drets de les persones i dels pobles, i defensor de la plurinacionalitat d’Espanya.

Sí, un grup parlamentari punt de trobada que -positivant les diversitats- contribueixi a reconstruir l’esquerra alternativa, la unitat de les esquerres i la defensa de la democràcia.

I necessitem més coalició. Ha canviat el cicle polític i la coalició actual se’ns ha fet petita. En 10 anys la coalició ha mostrat, en totes les eleccions, que és votable per la gent d’esquerres. Ara hem de facilitar que participin, decideixin i ajudin a reconstruir una formació d’esquerres, ecologista i nacional, pels nous reptes i per ser una esquerra d’acollida de moltes persones d’esquerres que, més enllà d’ICV i d’EUiA, fan política, es mobilitzen, ens voten i ens donen suport públic.

Més esquerra alternativa, ecologista i nacional, per a la unitat de les esquerres i per la democràcia. Més esquerra alternativa, ecologista i nacional per defensar-nos en el present i garantir l’esperança d’un futur de llibertat, igualtat i fraternitat, en una terra habitable.

Amigues i amics, família roja i verda, s’acaba la campanya però se’ns ha girat feina: Vots pel dia 20-N, i el 21 a no callar, a lluitar i a donar una oportunitat d’il·lusió a la reconstrucció de l’esquerra catalana.

Sort i molts vots!"

Jordi Miralles, coordinador general d’EUiA i diputat.

Govern Bolivarià designa funcionaris per donar suport judicial a Illich Ramírez a França

El Govern Bolivarià ha designat un conjunt de funcionaris per donar suport al cas judicial que se li segueix a Illich Ramírez Sánchez (conegut per Carlos o el Xàcal) a França amb l'objectiu que li siguin respectats els seus drets, va informar el ministre del Poder Popular per a les Relacions Exteriors, Nicolás Maduro: "Hi ha un conjunt de funcionaris que s'ha designat de manera particular per donar-li suport, tal com recolzem les causes de veneçolans que per diferents motius estan en presons a diversos llocs del món", va expressar al programa 'Contraatac'.

El Canceller Maduro ha dit que han comunicat amb els familiars de Ramírez "recolzant en tot el que és possible i una mica més enllà des del punt de vista humà, legal, diplomàtic i logístic perquè se li garanteixi el seu dret a la defensa i ell pugui continuar el seu procés de defensa davant els tribunals francesos".

Des de 1997, Ramírez compleix una condemna de 30 anys a París per la presumpta mort de dos agents secrets francesos i un informant libanès el 1975.