dimecres, 7 de desembre de 2011

ICV-EUiA considera “inacceptable” que el Govern no pagui els 759 milions que deu a catalunya

El diputat d’ICV-EUiA, Jaume Bosch , ha considerat avui “inacceptable” que el Govern de Jose Luis Rodríguez Zapatero no pagui la Disposició Addicional Tercera que li correspon a Catatalunya. “Lamentem aquest nou incompliment de l’executiu espanyol”, va dir Bosch, justament el dia que es commemorà el 33è aniversari de la Constitució de paper mullat i 'zarzuelera' en que el neocon Zapatero declarava que incompliria una llei orgànica que 'empara' la Comnstitució franquista, com és l'Estatut.

A més, Bosch ha censurat que el govern de Zapatero “deixarà en mans del PP una qüestió que encara serà més difícil d’aconseguir”. Tot i així, el diputat ecosocialista ha avançat que els representants d’ICV al Congrés i al Senat presentaran iniciatives parlamentàries encaminades a aconseguir que el pagament dels 759 milions d'euros que corresponen a Catalunya es faci efectiu.

Mas Colell 'estudia' denunciar el govern espanyol -el seu soci a Catalunya i a Madrid- per impagament


El govern espanyol de José Luís Rodríguez Zapatero diu ara que no té diners i que no pagarà enguany els 759 milions en infrastructures que fixa l'estatut i que van acordar l'estat i la Generalitat en la comissió bilateral. 'L'única raó que ens donen és que no tenen diners', ha declarat avui el conseller Andreu Mas-Colell en una entrevista a Catalunya Ràdio, la veu dels amos de CiU. 'És una falta de seriositat i una irresponsabilitat. Ens intenten aixecar la camisa', s'ha queixat el conseller qwue aixeca la camisa de tots els catalans mentint sobre la situació de lo robat pels seus i els socis sociovergents. El bocamoll ha dit que 'estudiaria si pot emprendre mesures legals contra el govern espanyol', perquè aquesta partida que no es paga es va incloure en el pressupost de l'estat del 2011.

Un cop fort a la tresoreria


Mas-Colell ha explicat que l'impagament dels 759 milions afecta el pressupost del 2011 i genera un problema seriós de tresoreria a la Generalitat. 'És un cop fort en la gestió de tresoreria, en un mes que és difícil Treballarem nit i dia per rascar per tot arreu, insistirem amb l'estat. Segurament haurem de negociar partides de pagament, perquè hi ha marges de flexibilitat. Parlarem amb institucions de crèdit, i tenim en marxa el procés de privatitzacions i venda d'edificis, que pot donar marges de tresoreria. Ara, no vendrem cap actiu per sota dels valors que es van estimar en el seu moment'.

Desplaçar dèficit cap a les autonomies


El conseller de les retallades admet que aquesta situació tan complicada a les arques de la Generalitat implica patiment per als ciutadans, tot i que ha dit que el pressupost que prepara el govern per al 2012, i que avui comença a negociar amb els partits, 'serà suau, tenint en compte la situació econòmica actual'. El govern vol fixar el dèficit del pressupost de l'any que ve a l'1,3%, la meitat de d'enguany, que és del 2,66% però que pot ser finalment superior per causa de l'impagament dels 759 milions. De fet, Mas-Colell pensa que és 'un intent groller de desplaçar dèficit de l'administració central cap a les autonomies'.

IU es compromet a defensar un nou procés constituent

Resolució aprovada per la Comissió Executiva Federal d'IU en relació a la commemoració del 33 aniversari de la Constitució: Davant la propera commemoració del 33 aniversari de l'aprovació de la Constitució Espanyola el 6 de desembre al Congrés dels Diputats, Izquierda Unida assenyala la presència d'una delegació encapçalada pel seu diputat i coordinador federal, Cayo Lara Moya, que estarà limitada només a explicar els motius de la no-participació en l'acte institucional organitzat a la cambra baixa.

Izquierda Unida no pot ignorar que s'ha trencat el consens constitucional amb la reforma introduïda en els últims mesos. Denunciem aquesta ruptura aprovada pel PSOE i el PP, que ha obviat la consulta als ciutadans en un tema d'importància cabdal, com és la inclusió de la limitació del dèficit públic i el reconeixent explícit de la prioritat del pagament del deute a través de la modificació de l'article 135 de la Carta Magna. Aquesta reforma pretén imposar una orientació econòmica i social confrontada amb el títol VII de la Constitució.

Les suposades dificultats per dur a terme reformes importants, justes i necessàries en la nostra Constitució, com és la reforma de la Llei Electoral, no van ser obstacle aquesta vegada perquè PSOE i PP duran a terme una reforma d'aquesta que condiciona i condemna la política econòmica del nostre país i, amb ella, el futur dels seus ciutadans. La sobirania del poble espanyol no pot ser soscavada ni furtada pels interessos dels mercats ni dels especuladors financers.

El 'Reformazo' practicat per PP i PSOE estableix un greu precedent en la història de la nostra democràcia. El consens constitucional de 1978, al qual ara apel · len els dos grans partits, va ser trencat amb 'agosticitat' i traïdoria, amb un Parlament moribund i en una situació de crisi i atur que exigia la presa d'un altre tipus de decisions encaminades a la creació de ocupació ia la millora de la nostra democràcia. Amb la decisió adoptada per PSOE i PP els efectes han estat justament els contraris: més atur i més precarietat democràtica.

Esquerra Unida es compromet en el pròxim període legislatiu a dedicar tota la seva atenció a la creació d'ocupació ia aconseguir una sortida social a la crisi favorable als interessos de la majoria social. Així mateix, Esquerra Unida es compromet a defensar un procés constituent que resolgui democràticament la forma d'Estat (monarquia o república) i el seu model (des del nostre punt de vista federal), amb un text constitucional que reculli el reconeixement efectiu i exigible dels drets socials, com el treball, l'habitatge, l'educació i la salut.

Lourdes Carreras: “El regidor Albert Sáenz, denunciat per agressió, ha de ser cessat"

Lourdes Carreras, portaveu del grup municipal d’ICV-EUiA de Castelldefels, ha expressat el desacord de la seva coalició amb la decisió de l’alcalde de Castelldefels, Manuel Reyes (PP), d’intentar tancar el greu cas de despotisme, agressions i autoritarisme del regidor Albert Sáenz (CiU) contra una treballadora, amb un trasllat dins el govern.

Per ICV-EUiA, el regidor Albert Sáenz ha de dimitir o bé l’alcalde, Manuel Reyes, l’ha de cessar. Els fets són molt greus tal i com va expressar la regidora Lourdes Carreras al darrer Ple municipal: “La tresorera explica que va ser insultada, increpada, amenaçada… És a dir assetjada i atacada en la seva dignitat de persona i en qualitat de treballadora per l’actual regidor Albert Sáenz Coromina”.

Sobre aquests fets tan greus Joana Miralles, la tresorera que va ser amenaçada, ha presentat denúncia als mossos d’esquadra. Els treballadors/es testimonis dels fets -a través d’un escrit- han manifestat la vulneració de drets viscuda. Les seccions sindicals de CCOO i UGT han denunciat els fets. Els treballadors i les treballadores es van manifestar divendres passat a la Plaça de l’Ajuntament pels greus insults i amenaces per part del regidor Albert Sáenz.

Per ICV-EUiA el regidor Albert Sáenz ha de marxar o ser cessat, no ser traslladat a una altra àrea de l’ajuntament. El trasllat suposa el reconeixement de que els fets van succeir i, per tant, la seva actitud dèspota i autoritària no s’ha de traslladar d’una àrea a una altra àrea municipal. El màxim responsable de que això no es produeixi és l’alcalde Manuel Reyes.

ICV-EUiA no callarà, com ja va fer al Ple, i no caurà en el silenci davant d’un abús de poder. Els treballadors són persones amb drets i no súbdits. Tot polític electe que comet una injustícia d’aquesta dimensió, com ha fet Albert Sáenz (CiU), ha de plegar i els fets no poden quedar impunes. Aquesta és l’única possibilitat de restablir la normalitat política a l’Ajuntament de Castelldefels i les relacions malmeses en les darreres setmanes amb els treballadors de l’àrea i de l’ajuntament.

De mantenir, per part de l’alcalde, la proposta d’una remodelació interna per passar pàgina als fets, la nostra responsabilitat ens porta a continuar denunciant-ho políticament i mantenir-nos al costat de la Joana Miralles i dels treballadors/es de l’ajuntament.

Per ICV-EUiA, l’alcalde Manuel Reyes (PP) és el màxim responsable de què situacions com la viscuda no es tornin a produir i, per tant, demanem que cessi al regidor Albert

Itàlia revela el nexe mafiós del partit de Berlusconi

A Itàlia -com a Espanya-, encara hi ha qui dubta de la veracitat dels relats de l'escriptor Roberto Saviano a "Gomorra", encara que després del cop que va clavar ahir a tot Itàlia la Fiscalia antimàfia de Nàpols, pocs podran seguir amagant. La Policia va detenir 52 persones i va decretar l'arrest domiciliari de cinc en una gran operació contra el clan dels Casalesi. Entre els sospitosos hi ha capos, advocats i banquers. Però de tots els noms destaca el de dos polítics del Poble de la Llibertat (PdL) de Silvio Berlusconi: El diputat i coordinador del PdL a Campània, Nicola Cosentino, i el president de la província de Nàpols, Luigi Cesaro. Foto: Rajoy feliç al vaixell d'un dels seus amics narcotraficants.

Els fiscals van sol·licitar ahir a la Cambra Baixa el permís per procedir a l'arrest del primer, que en ser parlamentari gaudeix d'immunitat. Pel que fa al segon, per ara, només consta al registre de persones investigades.

Nicola Cosentino, exsubsecretari d'Economia, podria ser desaforat


Pocs poden estranyar-se que aquests personatges hagin acabat en el punt de mira dels fiscals Antonello Ardituro, Giovanni Conz, Henry John Woodcock, Francesco Curcio i Catell Maresca. Perquè malauradament per al poble campano, des de fa anys se'ls relaciona constantment amb l'entorn dels Casalesi, el tràfic d'escombraries a Nàpols i els negocis de la Camorra.

De fet, per Cosentino anomenat Nick o'mericano no és la primera petició que rep la Cambra. El 2009 l'extensa majoria de la qual gaudia Berlusconi va impedir que la Fiscalia el detingués per considerar-lo un "referent polític nacional" dels negocis del clan, i al setembre de 2010 els mateixos diputats van impedir que es fessin servir contra ell les punxades telefònics que servien de prova. Cesaro, conegut com Giggino, va ser detingut ja el 1984 per la seva presumpta col·laboració amb la Nova Camorra Organitzada, així que el seu full de serveis és de tot menys transparent.

El d'ahir ve a confirmar-ho. L'operació part de tres investigacions paral·leles. La primera es refereix al finançament il·legal als Casalesi per a la construcció d'un centre comercial a Casal di Principe. Segons la investigació, Cesaro i Cosentino que era subsecretari d'Economia de Berlusconi van fer d'intermediaris en 2008 amb el banc Unicredit el més important d'Itàlia perquè el capo Nicola Di Caterino i els seus cunyats Cipriano Cristiano i Luigi Corvino (tots arrestats) posessin en marxa el negoci gràcies a un crèdit de cinc milions i mig d'euros a través d'una societat fictícia.

Frau electoral

Cristiano i Corvino eren el 2007 alcalde i conseller regional de Casal di Principe. O'Americano, a més, va poder haver aconseguit a més que l'arquitecte tècnic de l'ajuntament donés un permís irregular per a la construcció del complex. El crèdit va ser concedit quan cap empresari italià normal ho hauria aconseguit a causa de la crisi i per això van ser detinguts ahir Alfredo Protinas, director regional d'Unicredit, i dos treballadors més de l'entitat.

Les altres dues investigacions es refereixen al negoci del ciment del clan, que va trobar un filó d'or legal al centre comercial, i a la compra de vots en les eleccions de 2007 i 2010.

Segons la investigació, els Casalesi tenien un sistema per al frau electoral que anava des de la sostracció de paperetes dels col·legis al vot amb documents falsos.

Cosentino està acusat de concurs en associació mafiosa, rentat de diners i corrupció i engrosseix una llarga llista de polítics propers a Berlusconi que acaben embolicats en temes de màfia. El mateix Il Cavaliere té antecedents en aquests negocis i 20 anys després de la seva arribada a la política encara no ha explicat d'on va sortir els diners amb el que va construir Milano 2, el pelotazo immobiliari que el va catapultar. El senador Marcello Dell'Utri, té totes les respostes, una condemna a set anys de presó i una altra sentència de fa un any que el va definir com el seu "intermediari" oficial amb Cosa Nostra.

Els 13.000 milions robats pel PP a la CAM els cobrirà el Fons de Garantia

La xifra definitiva no es coneixerà fins d'aquí a deu anys, que és quan venç el programa de garanties que va a concedir el Banc d'Espanya al guanyador de la subhasta, però rondarà els 13.000 milions d'euros. I qui es farà càrrec d'aquesta factura és un assumpte que ha tingut en les últimes setmanes molt ocupat al Ministeri d'Economia i al Banc d'Espanya. De fet, és una de les raons per les quals el passat divendres, el Consell de Ministres en funcions va fer una modificació d'última hora del Fons de Garantia de Dipòsits (FGD), que es nodreix amb les aportacions de les entitats financeres. Foto: María Dolores Amorós, la lladre pocavergonya que enfonsà la CAM.

Fonts coneixedores del procés de subhasta de la CAM asseguren que les pèrdues en crèdits i en actius immobiliaris que tingui l'entitat en els propers deu anys seran assumits en bona mesura pel FGD, encara que una altra part les absorbirà el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB ), almenys en primera instància. Després s'ha de veure si se les traspassarà al FGD o no, és a dir, si tot el pagaran les entitats o una part anirà a càrrec dels contribuents.

No obstant, el que importa ara al Govern és que les primeres pèrdues (els 2.800 milions que ja ha injectat el fons de rescat i que amb tota seguretat no recuperarà en la venda) no les assumeixi el FROB sinó que sigui el FGD, ja que, d'aquesta manera, no diuen com dèficit públic i no dificultaran encara més l'objectiu de reduir aquest any al 6%.

La resolució de la subhasta de la CAM es coneixerà de manera imminent. Fonts del sector asseguren que s'hauria de resoldre aquesta setmana: o bé avui o divendres, atès que la institució dirigida per Miguel Ángel Fernández Ordóñez ja té decidit que es va a adjudicar a Banc Sabadell, i no hi ha cap tràmit burocràtic més per realitzar. De fet, el seu president, Josep Oliu, es va mostrar dilluns optimista respecte a aquesta resolució.

85.000 euros per dos dies de 'càtering'; 120.000 euros per als ponents

L'Institut Nóos, presidit per Iñaki Urdangarín fixava uns preus "totalment desproporcionats pels serveis que prestava per a l'administració pública". Després de rebre els fons, segons la investigació judicial, "l'Institut Nóos simulava la contractació de serveis ficticis a entitats mercantils o presumiblement facturats per import superior al servei realment prestat". Foto: Fòrum sobre l'esport celebrat a Mallorca el 2005. Urdangarin és el cinquè per l'esquerra.

En el sumari d'aquesta causa figura un dels pressupostos que l'Institut Nóos facilitar al Govern balear per justificar els 1,2 milions d'euros que va demanar per a l'organització d'un congrés sobre Turisme i Esport (Illes Balears Fòrum 2005) en què van estar , entre altres, Rafael Nadal o Samuel Eto'o.

En viatges, allotjament i hospitalitat per a unes 100 persones, el pressupost arribava 240.000 euros dels quals 85.000 eren per als desplaçaments dels experts internacionals, el mateix per als hotels on dormien i 80.000 per al càtering, compost per "quatre àpats, tres sopars i sis coffee breaks "per a aquests convidats.

Per pagar als ponents que suposadament anaven a intervenir en les dues jornades en què estava dividit el congrés s'havien reservat 120.000 euros, i 90.000 per a supòsits acords de recerca amb universitats.
més informació

Urdangarin serà imputat abans de dos mesos i la seva dona no serà implicada
Excel · lència, li investiguen

Per al director del projecte (30.000 euros), el director de planificació (30.000 euros) i diferent personal encarregat dels actes (incloent 25.000 euros per a la directora de comunicació d'un acte que durava dos dies) es van pressupostar 280.000 euros.

Prop d'un terç del pressupost de 1,2 milions que Nóos presentar al Govern balear va acabar a la caixa d'empreses propietat d'Iñaki Urdangarín i el seu soci, Diego Torres. Amb tot, en els actes contractats amb el Govern balear, les despeses d'allotjament i manutenció dels convidats corrien per compte de l'Institut Nóos, que ho pagava amb els diners públics rebuts per l'organització del congrés.

A València, amb un esquema similar, Nóos cobrava un cànon anual (900.000 euros que pagaven a parts iguals organismes dependents de la comunitat i de l'ajuntament de València) per l'organització de l'acte, però totes les despeses d'allotjament i manutenció de les persones que intervenien en les mateixes corrien per compte de les institucions públiques.

Hugo Chávez anuncia l'arribada de segon lot d'or a Veneçuela


El segon lot de l'or veneçolà emmagatzemat per molts anys a Europa i en països d'Amèrica, va tornar el dimarts a Veneçuela, ha informat avui el president veneçolà Hugo Chávez: "Com podem mantenir el nostre or a Londres? Fins quan tindrem nosaltres aquest or enllà? Qui sap si ve un Rei i fa un decret tot boig o si un dia llancen un decret o la organització del Tractat Atlàntic Nord, OTAN, li dóna per dir: "Aquest or és nostre", va explicar Chávez.

El mandatari svenezolano ha subratllat que "actualment no hi ha res més insegur que tenir or o comptes bancaris a Europa o Estats Units, on la fallida de bancs es troba a l'ordre del dia.

"No tinc res contra Europa, només estic dient veritats, i els europeus estan començant a reconèixer aquesta situació", va precisar.

A l'agost de 2011, Chávez va manifestar la seva intenció de tornar les reserves d'or del seu país a l'estranger i que Veneçuela planejava protegir les seves reserves monetàries internacionals en països "amics" com Brasil, Xina i Rússia.

La intenció de repatriar les reserves d'or i divises del nostre país d'Europa i els EUA contribuirà a "millorar els recursos del país abans que crisi del capitalisme mundial abast a Veneçuela", va dir Chávez llavors.

El primer lot d'or de Veneçuela va ser repatriat a finals de novembre. El president del Banc Central de Veneçuela, Nelson Merentes, va declarar llavors que l'or es va rebre de diversos països europeus sense especificar la seva suma.

El passat mes d'agost, el president Chávez va anunciar la repatriació de les 211,35 tones d'or que Veneçuela mantenia a l'estranger, valorades en 11 mil milions de dòlars (8.300 milions d'euros).

Les mentides de la dreta rància: Privatitzar els hospitals es més car

La decisió de María Dolores de Cospedal que vuit hospitals de Castella-la Manxa, la regió que governa, passin a ser gestionats per empreses privades no suposarà l'estalvi que pretén, més aviat al contrari. La número dos del PP encara no ha desgranat fins a quin punt privatitzarà la gestió dels centres, però, en qualsevol cas, l'experiència demostra que el model surt, a la llarga, més car. Igual succeeix a la Catalunya neofeixista, però el benefici per a la butxaca privat és argument suficient per a la manipulació, la mentida i la corrupció.

Cospedal vol que els hospitals de Manzanares, Tomelloso, Villarobledo i Almansa, que ja funcionen, passin a ser gestionats per capital privat. No ha especificat si les empreses gestionaran només el funcionament de l'edifici o també s'encarregaran de contractar i pagar el personal sanitari. El mateix passa amb els quatre hospitals que estan en obres els de Toledo, Conca, Albacete i Guadalajara, en què les empreses privades, a més, assumiran la despesa de la construcció. A canvi, Castella-la Manxa pagarà una espècie de lloguer que es prolongarà al llarg de 30 anys, com ja es fa en diversos hospitals del País Valencià, Madrid i Galícia.

La gestió privada gairebé duplica els interessos a pagar, sosté un estudi

Els hospitals construïts i, de vegades, també des de la iniciativa privada (model d'iniciativa de finançament privat o PFI), surten més cars partint del seu propi cost financer. Un estudi dirigit el 2008 per la professora de Salut Pública de la Universitat de Manchester Jean Shaoul va revelar que l'Administració acaba pagant gairebé el doble en interessos amb l'esmentat model. En concret, es van analitzar els 12 primers hospitals de gestió privada que es van posar en marxa al Regne Unit.

Mentre els interessos del finançament dels centres netament públics eren del 4,5%, l'interès a pagar amb els hospitals PFI ascendia al 8%. "Els costos financers van ser majors del que s'esperava (...), de manera que el cost total dels projectes al llarg de 30 anys tendeix a ser molt més gran que l'estimat originalment", assenyala l'autora.
Despesa desorbitat

La Federació d'Associacions en Defensa de la Sanitat Pública (FADSP) va aportar ahir un exemple més proper de la despesa desorbitada que suposa aquest model: el cas de Madrid. Segons les seves estimacions, la despesa dels set hospitals que va inaugurar Esperanza Aguirre el 2008, gestionats per empreses, s'ha disparat. Quan acabi l'any, la comunitat ja haurà pagat a les empreses 761.300.000 d'euros, quan la seva construcció va costar només 701.000.000. El deute a saldar en els pròxims 30 anys és de 4.284.000 i les empreses ja han reclamat que se'ls pagui 80 euros més i que la quota anual s'incrementi en nou milions.

En aquesta mateixa línia, un altre estudi, en aquest cas dels experts en Salut Pública de les universitats de Londres i Manchester Allyson Pollock i Mark Hellowell, detallava el 2006 com només en els tres primers anys d'un hospital PFI l'empresa privada assumeix tot el despesa. No obstant això, a partir del quart any, l'Administració pública comença a compartir el cost fins que, passats deu anys, és l'erari públic el que assumeix ja en solitari el pagament de l'hospital. A partir d'aquí, la despesa per a l'Administració es dispara i per a l'empresa tot és benefici.

"El cost total tendeix a ser molt més gran que l'inicial", diu una experta

Aquest estudi denuncia que la proliferació d'hospitals PFI a Escòcia ja havia generat a la sanitat pública, fa cinc anys, un deute de 2.800 milions d'euros. Els autors de l'estudi van calcular que el 2011 el cost anual per a l'Administració ascendiria a uns 580 milions.

Cost major al previst


En general, desenes d'estudis realitzats al Regne Unit, on va néixer el model PFI a principis dels noranta, coincideixen en aquest diagnòstic. També denuncien que el cost del manteniment dels hospitals PFI mai acaba sent el que es va pactar. La experiència britànica així ho evidencia. Shaoul xifra en el seu estudi que la despesa pública en els 12 primers hospitals que van seguir el model PFI a Anglaterra va ser un 20% superior al que s'havia calculat.

Aguirre ha destinat el 2011 un 9,58% menys de despesa als centres públics

Les empreses sempre acaben al·legant que les previsions es van quedar curtes i que han hagut d'incrementar les seves prestacions per demanar més diners,
destaquen els experts. Això ha passat ja a Espanya quan, a l'abril, l'Associació d'Empreses Constructores (Seopan) va enviar una carta al conseller de Sanitat de Madrid, Javier Fernández-Lasquetty, en què li demanaven 80 milions d'euros més per un "increment de l'activitat" que havia generat despeses imprevistes. Les constructores, que formen part de societats que participen del model PFI, advertien fins i tot d'un "col·lapse" del servei.

L'amenaça porta a l'Administració a cedir perquè està en joc la salut dels seus ciutadans i aquests diners extra acaba sortint dels hospitals 100% públics, que perden fons. En el cas de Madrid, per exemple, el Govern d'Aguirre ha destinat aquest any un 9,58% menys de diners a aquests centres que l'any anterior, denuncia la FADSP.

Un altre problema del model PFI, segons el president de la FADSP, Manuel Martín, és que en el mateix hospital convisquin metges "de primera i de segona". Moltes vegades, els metges i infermers que contracta l'empresa no són personal estatutari i tenen un règim laboral pitjor que el dels qui contractar l'Administració.