Ex agent britànic intentava vendre informació supersecreta

A l'ex agent de la Intel.ligència Exterior britànica, Daniel Houghton, li imputen l'intent de vendre a un altre estat unes llistes dels agents actius dels serveis secrets britànics MI6 i MI5, van informar avui mitjans de premsa. Segons la investigació, Daniel Houghton, de 25 anys d'edat, va copiar dades d'uns arxius electrònics sobre els agents dels serveis MI6 i MI5 (Serveis de Seguretat), per passar aquesta informació a agents d'un altre estat. Houghton va ser detingut en un hotel de Londres.

En presentar-se com agents d'un país estranger, uns oficials del Servei de Contrespionatge britànic van acordar amb aquest home que els lliuraria aquesta informació en un lloc convingut.

Houghton va exigir primer per aquestes llistes dos milions de lliures esterlines (uns tres milions de dòlars dels EUA), però després va acceptar escurçar la remuneració fins a 900.000 lliures esterlines.

Immediatament després de lliurar els respectius portadors d'informació, Houghton va ser pres sota custòdia. Houghton va treballar per al MI6 de 2007 a 2009. Els seus familiars estaven segurs que era empleat del banc Lloyds.

Els freqüents viatges al Japó i Corea del Sud els atribuïen al seu interès cap a la cultura d'aquests països. Houghton es va negar a declarar la seva innocència o culpabilitat davant el judici, tampoc va presentar la sol.licitud de alliberament sota fiança. Els delictes que se li imputen es penalitzen amb nou anys de presó com a màxim.

Ex agente de inteligencia británico detenido en un intento de vender información supersecreta

Al ex agente de la Inteligencia Exterior británica, Daniel Houghton, le imputan el intento de vender a otro Estado unas listas de los agentes activos de los servicios secretos británicos MI6 y MI5, informaron hoy unos medios de prensa.

Según la investigación, Daniel Houghton, de 25 años de edad, copió datos de unos archivos electrónicos sobre los agentes de los servicios MI6 y MI5 (Servicio de Seguridad), para pasar esa información a agentes de otro Estado.

Para leer más ir a enlace:

Antic director de la CIA va autoritzar la destrucció de vídeos amb tortures a presos a Tailàndia

L'ex cap de la CIA, Porter Goss, que va encapçalar l'organisme entre 2004 i 2006, va autoritzar la destrucció d'enregistraments en vídeo de tortures a presos de la presó de la CIA a Tailàndia, va revelar el diari The New York Times. Segons la documentació interna de la CIA que cita el medi, els vídeos van ser destruïts el novembre de 2005 per ordre de José Rodríguez, adjunt de Goss i director del Servei Clandestí Nacional dependent de la CIA. Al principi, Goss no va aprovar la idea de destruir les gravacions i fins i tot es va mostrar molest perquè Rodríguez no ho consultés abans d'emetre l'ordre.

No obstant això, segons es desprèn de correus electrònics entre uns empleats anònims de la CIA, el seu director va acabar admetent que era imprescindible desfer-se dels vídeos que mostraven tortures durant interrogatoris a dos presos suposadament vinculats a Al-Qaida.

La CIA va prendre declaracions a sospitosos a Tailàndia el 2002. Els enregistraments d'aquests interrogatoris, que sumaven més d'un centenar de cintes en total, es van arxivar a la seu de Bangkok fins al 2005, quan José Rodríguez va decidir destruir-per impedir la seva possible divulgació.

No obstant això, dos anys més tard aquests fets van sortir a la llum arran d'un reportatge de The New York Times.

El passat 15 d'abril, la CIA va publicar diversos documents interns seus, inclosos correus entre empleats, en compliment de la resolució judicial que es va dictar arran d'una demanda presentada per la Unió Americana per les Llibertats Civils (ACLU).

Antiguo director de la CIA autorizó la destrucción de vídeos con torturas a presos en Tailandia
El ex jefe de la CIA, Porter Goss, quien encabezó el organismo entre 2004 y 2006, autorizó la destrucción de grabaciones en vídeo de torturas a presos de la cárcel de la CIA en Tailandia, reveló el diario The New York Times.

Según la documentación interna de la CIA que cita el medio, los vídeos fueron destruidos en noviembre de 2005 por orden de José Rodríguez, adjunto de Goss y director del Servicio Clandestino Nacional dependiente de la CIA.

Al principio, Goss no aprobó la idea de destruir las grabaciones e incluso se mostró molesto porque Rodríguez no lo consultara antes de emitir la orden.

Para leer más ir a enlace:

Caiguda de meteorit causa por als EUA

La caiguda d'un meteorit brillant vist en la matinada del 15 d'abril al cel sobre els estats nord-americans de Missouri, Iowa, Wisconsin, Illinois i Indiana va causar estupor i preocupació entre la població nord-americana, han informat avui mitjans de premsa. Segons testimonis, una bola de foc parir el cel i després es va partir en diversos objectes brillants. El fenomen celest, observat des de diferents punts dels Estats Units durant gairebé un quart d'hora, va espantar a alguns ciutadans que van cridar preocupats als serveis d'emergència.

Encara que es desconeix encara la procedència d'aquest objecte brillant, els científics consideren que es tracta d'un meteorit.

Segons astrònoms de Wisconsin, els habitants dels cinc estats van veure part d'una pluja de meteorits que està passant sobre la Terra des del 4 d'abril i que va arribar la seva màxima intensitat precisament el 15 d'abril. Amb molta probabilitat, el meteorit va caure en el territori de Wisconsin.

Caída de meteorito brillante causa estupor y preocupación en cinco estados norteamericanos
La caída de un meteorito brillante visto en la madrugada del 15 de abril en el cielo sobre los estados norteamericanos de Missouri, Iowa, Wisconsin, Illinois e Indiana causó estupor y preocupación entre la población estadounidense, informaron hoy medios de prensa.

Según testigos, una bola de fuego alumbró el cielo y luego se partió en varios objetos brillantes. El fenómeno celeste, observado desde diferentes puntos de Estados Unidos durante casi un cuarto de hora, asustó a algunos ciudadanos que llamaron preocupados a los servicios de emergencia.

Para leer más ir a enlace:

El bisbe feixista condemnat a 10.000 euros

El fiscal Edgar Zach havia demanat una multa de 12.000 euros i va acusar Williamson de negar el genocidi nazi i amb això distorsionar la pau pública a Alemanya. Zach va recriminar al religiós no haver estat conscient de la força destructora de les seves declaracions. Williamson no es va presentar davant els jutges i va estar representat per un advocat que va demanar l'absolució per al britànic. No és la primera vegada que el controvertit religiós de 70 anys escandalitza amb les seves declaracions al voltant del succeït durant la Segona Guerra Mundial. No per això deixa de causar enrenou la seva insistència en relativitzar el genocidi de jueus durant el nazisme.

El bisbe havia viatjat, el novembre de 2008, al seminari de la ultracatòlica Germandat de Sant Pius X, a la localitat de Zaitzkofen, propera a Ratisbona, al sud d'Alemanya. Amb motiu de l'ordenació sacerdotal d'un diaca d'origen suec, la televisió pública sueca SVT 1 li va demanar una entrevista i el va interrogar al voltant del Holocaust. Fa dues dècades Williamson ja havia posat en dubte el genocidi jueu. Inicialment els reporters havien assegurat que no transmetrien les seves declaracions a Alemanya, on la negació de l'Holocaust està penada per la llei que la considera una instigació a l'odi entre els pobles.

No va ser una estratègia de Hitler

Williamson va dir davant les càmeres de la televisió sueca: "Crec que hi ha forts proves històriques que parlen contundentment en contra que sis milions de jueus hagin estat assassinats a les cambres de gas o que hagi estat aquesta una estratègia d'Adolf Hitler. (...) Crec que no hi va haver cambres de gas (...) Crec que potser entre 200.000 i 300.000 jueus van morir en els camps de concentració, però no crec que hagi mort algun en una cambra de gas (...) no crec que hagin estat assassinats sis milions de jueus".

Les seves declaracions en anglès van ser posades a Internet i van ocupar els titulars dels diaris de tot el món durant diverses setmanes, el que va suposar un sever revés per l'Església catòlica, que últimament no surt d'un escàndol quan ja esclata un altre. L'entrevista va ser emesa el gener de 2009, just després que el Papa Benet XVI aixequés el ex comunió a quatre bisbes de la Germandat de Sant Pius X, entre ells el mateix Richard Williamson.

Expulsat de l'Argentina

El religiós britànic que en aquell temps vivia a l'Argentina, on dirigia el seminari ultraconservador del grup del mort bisbe Marcel Lefebvre, a la Reixa, va ser expulsat pel govern argentí i des de llavors resideix a Gran Bretanya. Williamson va demanar disculpes en un comunicat en què afirmava demanar perdó davant de Déu a tots els que s'hagin sentit honestament escandalitzats pel que va dir i matisava que es va limitar a donar "una opinió formada fa 20 anys en base a les dades disponibles aleshores" .

Per al Vaticà les disculpes van ser insuficients i va demanar a Williamson distanciar-se de forma inequívoca i pública de les seves posicions sobre la Shoah. Però la Germandat de Sant Pius X va voler anar al segur i prohibir el bisbe fer qualsevol declaració pública així com assistir al procés en contra seu a Ratisbona, i el va instar a enviar en el seu lloc a un advocat. En una carta al secretari general de la germandat, Christian Thouvenot, li va ordenar interrompre les seves activitats a Internet, suspendre el seu blog, tancar la seva pàgina a la xarxa i utilitzar una nova adreça electrònica.

El fiscal Edgar Zach había pedido una multa de 12.000 euros y acusó a Williamson de negar el genocidio nazi y con ello distorsionar la paz pública en Alemania. Zach recriminó al religioso el haber estado consciente de la fuerza destructora de sus declaraciones. Williamson no se presentó ante los jueces y estuvo representado por un abogado que pidió absolución para el británico.

No es la primera vez que el controvertido religioso de 70 años escandaliza con sus declaraciones en torno a lo sucedido durante la Segunda Guerra Mundial. No por eso deja de causar revuelo su insistencia en relativizar el genocidio de judíos durante el nazismo.

Para leer más ir a enlace:

El XI Panchen Lama ha donat 14.700 $ als damnificats pel terratrèmol

El XI Panchen Lama, Bainqen Erdini Qoigyijabu, ha donat 100.000 iuans (14.700 $) en assistència per a les zones de la província xinesa de Qinghai sacsejades dimecres per un sisme de 7,1 graus de l'escala de Richter. El Panchen Lama va expressar el seu "profund pesar" per les víctimes i es va declarar "sobtat" per la destrucció a la zona afectada pel fenomen natural. Va dir estar convençut que els habitants afectats podran superar aquest moment difícil i reconstruir les seves llars sota el lideratge del govern. Així mateix, el Panchen Lama va demanar als monjos tibetans del monestir de Zhaxi Lhunbo, seu dels Panchen Lames i ubicat a la localitat de Xigaze de la regió autònoma del Tibet (sud-oest de la Xina), pregar pels damnificats de la tragèdia.


El terratrèmol, que va castigar amb particular força a la prefectura autònoma tibetana de Yushu, al sud de Qinghai, ha deixat fins avui 760 morts, 243 desapareguts i més de 10.000 ferits.

El XI Panchen Lama, Bainqen Erdini Qoigyijabu, ha donado 100.000 yuanes (14.700 dólares) en asistencia para las zonas de la provincia china de Qinghai sacudidas el miércoles por un sismo de 7,1 grados de la escala de Richter.

El Panchen Lama expresó su "profundo pesar" por las víctimas y se declaró "sobrecogido" por la destrucción en la zona golpeada por el fenómeno natural.

Dijo estar convencido de que los habitantes afectados podrán superar este momento difícil y reconstruir sus hogares bajo el liderazgo del gobierno.

Para leer más ir a enlace:

Lukaixenko atribueix a Kaczynski la decisió errònia d'aterrar

Els responsables de la investigació de l'accident aeri de Smolensk (Rússia) en què van morir el dia 10 el president de Polònia, Lech Kaczynski, i altres 95 persones, van afirmar ahir que un error humà està en l'origen de la tragèdia. Però encara falten dades per analitzar. Mentrestant, continuen sorgint veus com la del president bielorús, Alexander Lukaixenko, que atribueixen a Kaczynski la decisió de prendre terra: «Quan ets el número 1, respons per tot. Per això, no és correcte afirmar que la decisió la van prendre els pilots», va dir. El mandatari va explicar que, quan hi ha alguna complicació durant el vol de l'avió d'un cap d'Estat: «El comandant de la tripulació informa personalment al president, que pot preguntar si és possible efectuar l'aterratge». «I l'última paraula la té el president, ja que ell decideix si l'avió ha o no d'aterrar, encara que els pilots tenen el dret de no obeir», va afegir Lukaixenko.

Aquest accident «suposa una lliçó molt seriosa per a nosaltres, els presidents, que no hem d'oblidar que a l'avió hi ha altres cent persones que tenen famílies», va dir Lukaixenko. Quan es coneguin els resultats de la recerca «veuran que la tècnica estava en ordre i el que hi va haver va ser una decisió errònia del número 1», va afirmar.

Els que tampoc comparteixen que la responsabilitat va ser del pilot, Arkadiusz Protasiuk, són els seus pares, Wladyslaw i Lucyna Protasiuk. La mare va negar categòricament la versió oficial que el seu fill no parlava bé rus i no va poder comunicar-se correctament amb la torre de control. «Arkadiusz parlava rus a la perfecció», va dir la mare. El pare va explicar que «quan el 7 d'abril, el meu fill va pilotar l'avió en què viatjava el primer ministre, Donald Tusk [a Katyn], es va comunicar amb el controlador de vol rus sense problema».

Lukashenko atribuye a Kaczynski la decisión errónea de aterrizar

Los responsables de la investigación del accidente aéreo de Smolensk (Rusia) en el que murieron el día 10 el presidente de Polonia, Lech Kaczynski, y otras 95 personas, afirmaron ayer que un fallo humano está en el origen de la tragedia. Pero todavía faltan datos por analizar. Mientras, continúan surgiendo voces como la del presidente bielorruso, Alexánder Lukashenko, que atribuyen a Kaczynski la decisión de tomar tierra.

Para leer más ir a enlace:

Anàlisi de l'armament en el Tractat START

Ilia Kramnik. Rússia i els EUA van signar el 8 d'abril passat el tan llargament esperat document sobre control d'armaments estratègics. El Tractat "Mesures per a la successiva reducció i limitació dels armaments estratègics ofensius" (START) representa en si un paquet de dos documents: el Tractat pròpiament dit, de 12 pàgines d'extensió i el protocol, de 138, on es desenvolupen les clàusules emprades en el document i s'estableixen els procediments per al seu compliment i control. La major part del document és terreny per als especialistes en la matèria, però, el primer capítol, on es plantegen els termes de l'acord, és el que té un major interès per al gran públic. Pràcticament, avui és l'únic cos legal de termes, sobre el qual s'ha de recolzar per parlar de l'armament nuclear estratègic.

En relació al terme "Base per míssils balístics intercontinentals", com ja és sabut, en el nou Tractat START no hi ha limitació de territorialitat per a la instal.lació de sistemes de míssils mòbils amb base a terra (classes Topol, Topol-M i Yars). L'article IV del tractat especifica que totes les instal.lacions per al llançament de míssils intercontinentals han d'estar ubicades en aquestes "bases per a míssils balístics intercontinentals".

En el protocol, les "bases per a míssils balístics intercontinentals" referides a instal.lacions mòbils, són "regions, on hi ha una o més instal.lacions i una base de servei tècnic relacionada amb elles".

A diferència del Tractat START-1, en el nou no està definit la mida màxima de la zona d'instal.lació, ni la quantitat límit permesa de zones, ni tan sols si pot haver instal.lacions fora d'aquests sectors.

Arribats a aquest punt, és d'interès fer un repàs dels principals elements de la tríada nuclear:

La definició de míssil balístic intercontinental (sigla en anglès ICBM) no ha canviat, és a dir, aquells míssils amb base a terra i amb un abast superior als 5.500 quilòmetres. Aquesta xifra no és producte de l'atzar, sinó que és la distància més propera entre Rússia i la part continental dels EUA (a excepció d'Alaska).

S'entén per bombarder estratègic, un bombarder amb autonomia de vol igual o superior als 8.000 quilòmetres i/o, amb míssils aire-terra de llarg abast (superior als 600 km).

L'autonomia de vol d'aquests bombarders els permet, amb un sol repostatge en l'aire, enlairar del territori de Rússia, eliminar un hipotètic objectiu situat, per exemple, a Amèrica del Nord i tornar a la seva base. En aquest sentit cal assenyalar que la definició de bombarder estratègic ha vingut canviant, ampliant periòdicament l'autonomia de vol des de la dècada dels 70, des del moment de les primeres negociacions entre els EUA i Rússia sobre limitacions d'armaments estratègics.

Durant aquestes converses, hi va haver moments de gran tensió al voltant del bombarder soviètic TU-22M3, amb una autonomia de 7.000 quilòmetres. Els Estats Units van insistir en incloure'l a la llista de bombarders estratègics, només cedint en la seva postura després que l'URSS accedís a no instal.lar-ne varetes per al proveïment aeri.

El concepte de míssil balístic intercontinental llançat des de submarins (sigla en anglès SLBM) bàsicament es limita al seu abast, que ha de ser superior als 600 quilòmetres. Aquesta reducció pel que fa als ICBM és lògica i s'explica per la mobilitat i el sigil dels submarins, que els permeten apropar-se als blancs sense ser detectats. Això, és un avantatge estratègic fonamental que els situa per sobre dels ICBM.

Aquestes mateixes avantatges tenen els míssils de creuer de llarg abast, per això l'acord recentment signat (igual que els anteriors), reconeix la seva funció com a armament estratègic només per als míssils de creuer amb base en aire. Abundant en aquest tema, cal recordar que l'emplaçament de míssils de creuer en unitats navals està limitat per un acord especial subscrit entre la URSS i els Estats Units el 1991 i que estipula retirar l'armament nuclear tàctic dels vaixells i submarins de les dues flotes.

En aquesta categoria van entrar els míssils de llarg abast amb càrregues nuclears: S-10 Granat i BGM109 Tomahawk, de la URSS i Estats Units, respectivament. Cal no oblidar que els míssils de creuer moderns amb base al mar podrien tenir un paper estratègic molt important, fins i tot amb càrregues convencionals, però aquesta proposta, feta en repetides ocasions per part russa, encara no ha trobat el ressò esperat.

Un análisis del armamento contenido en el nuevo Tratado START

Ilia Kramnik. Rusia y EEUU firmaron el 8 de abril pasado el tan largamente esperado documento sobre control de armamentos estratégicos.

El Tratado "Medidas para la sucesiva reducción y limitación de los armamentos estratégicos ofensivos" (START) representa en sí un paquete de dos documentos: el Tratado propiamente dicho, de 12 páginas de extensión y el protocolo, de 138, donde se desarrollan las cláusulas empleadas en el documento y se establecen los procedimientos para su cumplimento y control.

La mayor parte del documento es terreno para los especialistas en la materia, sin embargo, el primer capítulo, donde se plantean los términos del acuerdo, es la que tiene un mayor interés para el gran público. Prácticamente, hoy es el único cuerpo legal de términos, sobre el que hay que apoyarse para hablar del armamento nuclear estratégico.

Para leer más ir a enlace:

Primer grup femení Antiterrorista al Iemen

El primer gran grup femení va ser integrat a la Brigada Antiterrorista del Iemen, una unitat d'elit de les forces de seguretat del país àrab. Unes 50 dones participen en el programa de formació de grups de resposta ràpida que dirigeixen instructors britànics i nord-americans. Igual que els seus companys homes, les noies fan exercicis d'ordre tancat i operatius, desplaçant cada dia a un polígon per assajar tir amb cartutxos de guerra, entrenaments i estudis teòrics sobre lluita antiterrorista. Es preveu que el grup femení s'encarregarà de missions "delicades", en particular, registres i controls en habitatges on es trobin només dones.


Dones a les files de l'Exèrcit és una cosa gairebé inaudit per a la societat tradicional islàmica de Iemen. La majoria de les iemenites es dediquen només a la cura de la casa i família, i gairebé la meitat són analfabetes. Als carrers encara es veuen molt poques dones a cara descoberta.

Les autoritats del país àrab intensificar la lluita antiterrorista a finals de 2009, després del fallit atemptat en un avió nord-americà, del qual es va responsabilitzar Al-Qaida. Des de llavors, l'Exèrcit iemenita ha dut a terme diversos operatius en zones muntanyoses del país matant desenes de milicians de la xarxa terrorista.

Primer pelotón femenino integra Brigada Antiterrorista de Yemen

El primer pelotón femenino fue integrado a la Brigada Antiterrorista de Yemen, una unidad de élite de las fuerzas de seguridad del país árabe, informó el corresponsal de RIA Novosti.

Unas 50 mujeres participan en el programa de formación de grupos de respuesta rápida que dirigen instructores británicos y estadounidenses.

Al igual que sus compañeros varones, las chicas realizan ejercicios de orden cerrado y operativos, desplazándose a diario a un polígono para ensayar tiro con cartuchos de guerra, entrenamientos y estudios teóricos sobre lucha antiterrorista.

Para leer más ir a enlace:

Índia: Denuncien la tortura policial

L'informe de la ACHR revela que l'any fiscal 2007-2008, 1.789 persones van morir a les presons índies i 187 sota custòdia de la Policia, xifra aquesta última que es va reduir a 127 l'any 2008-2009. A aquesta xifra, se sumen les 11.939 persones mortes en aquest mateix període a les presons índies, que alberguen només a uns 360.000 interns (32 presos per cada 100.000 habitants), al voltant d'un 70% d'ells pendents de judici. Les xifres són oficials, proporcionades per la Comissió Nacional de Drets Humans, i donen només un indici de la dimensió que pot tenir el maltractament sota custòdia policial o judicial a l'Índia. En canvi, l'organització va documentar només dos casos d'agents policials condemnats per torturar a detinguts el 2009 i deu d'indemnitzacions a les persones o familiars afectats.

En una roda de premsa a Delhi, el director del Centre Asiàtic de Drets Humans (ACHR), Suhas Chakma, que va presentar les dades, va denunciar que la manca de legislació permet una "impunitat (que) és la causa profunda de l'increment de les tortures "registrat en els últims anys.

L'Índia va signar el 1997 la Convenció de l'ONU contra la Tortura, però no l'ha ratificat, i des de 1993 ve negant-se a permetre una inspecció del relator sobre tortura de les Nacions Unides.

Des de 2008, el Govern té pendent d'aprovació al Parlament d'una Llei de Prevenció de la Tortura que, segons Chakma, no compleix amb les exigències de la Convenció de l'ONU i s'hauria de sotmetre a un "debat públic". Chakma va demanar també a l'Executiu que asseguri l'aprovació de la llei aquest mateix any.

L'estudi del ACHR aporta nombrosos exemples en què els agents declaren que el detingut ha patit mals de pit, un desmai o un infart però les famílies denuncien que va rebre pallisses amb canyes de bambú o cinturons.

Els mètodes per estirar la llengua confessions tampoc són massa sofisticats: enganxar amb canyes de bambú, irritar mugrons amb puntes de bolígraf o ruixar cossos d'estudiants amb el Xile més picant del món (el 'Bhutto jolokia', que creix al nord-est indi) són algunes de les pràctiques que denuncia l'ONG citant familiars i retalls de premsa.

Aixecar per les orelles a una nena de vuit anys és una altra de les crueltats comeses per la Policia l'any passat, aquesta ben documentada perquè va ser captada per les càmeres de televisió i fins i tot circula per internet.

Chakma també va demanar a les autoritats que prenguin nota de les recomanacions de la Comissió de Justícia de l'Índia per modificar una llei de 1872, heretada de l'Imperi britànic, i tipificar que, en casos de morts sota custòdia, és la Policia la qual ha de demostrar la seva innocència.

És "comú" que les autoritats no prenguin mesures contra les seves pròpies forces de l'ordre, pel que s'ha d'adaptar el marc legal perquè siguin els tribunals els que tinguin mans lliures per fer-ho, tot i que en ocasions han actuat d'ofici i han ordenat indemnitzacions en alguns casos, va recordar Chakma.

Les dades aportades avui no inclouen les morts de detinguts per l'Exèrcit o unitats paramilitars en zones de combat contra grups insurgents.
Una de les dificultats que la ACHR ve denunciant en els últims anys és el requeriment legal de permís previ per processar a membres de les forces de seguretat acusats de tortura, el que lliga les mans al poder judicial.

L'informe de la ACHR revela que l'any fiscal 2007-2008, 1.789 persones van morir a les presons índies i 187 sota custòdia de la Policia, xifra aquesta última que es va reduir a 127 l'any 2008-2009.

En canvi, l'organització va documentar només dos casos d'agents policials condemnats per torturar a detinguts el 2009 i deu d'indemnitzacions a les persones o familiars afectats.

Defensores DDHH denuncian la "sistemática" tortura policial en la India

El informe de la ACHR revela que en el año fiscal 2007-2008, 1.789 personas murieron en las prisiones indias y 187 bajo custodia de la Policía, cifra esta última que se redujo a 127 en el año 2008-2009.

En cambio, la organización documentó sólo dos casos de agentes policiales condenados por torturar a detenidos en 2009 y diez de indemnizaciones a las personas o familiares afectados. A esa cifra, se suman las 11.939 personas fallecidas en ese mismo periodo en las prisiones indias, que albergan sólo a unos 360.000 internos (32 presos por cada 100.000 habitantes), en torno a un 70 por ciento de ellos pendientes de juicio. Las cifras son oficiales, proporcionadas por la Comisión Nacional de Derechos Humanos, y dan sólo un atisbo de la dimensión que puede tener el maltrato bajo custodia policial o judicial en la India.

Para leer más ir a enlace:

Tailàndia: Reunió de la cúpula militar

La cúpula militar de Tailàndia ha convocat per al proper 19 d'abril una reunió de caràcter urgent per analitzar la situació a Bangkok, on els partidaris de l'exprimer ministre Thaksin Shinawatra celebren, des del març passat, protestes multitudinàries exigint la dimissió de l'actual Gabinet i la dissolució del Parlament. El cap de l'Exèrcit de Terra, que és l'arma més nombrosa, ha citat per a la reunió a tots els caps militars amb rang a partir de general major, així com als caps dels quatre districtes militars i al de l'Estat Major General. Els xocs entre les forces de l'ordre i els manifestants, el passat 10 d'abril, van causar a la capital tailandesa 23 morts, entre ells, cinc uniformats, i més de 860 ferits, dels quals 260 són efectius militars. Les tropes estan ara a les seves casernes.

Es va establir que alguns militars van disparar amb bales reals contra els manifestants que, d'altra banda, també van usar armes de foc i llançagranades. Tant el Govern com l'oposició atribueixen aquests incidents a "una tercera força" que suposadament va intervenir en els enfrontaments del costat dels "camises vermelles", nom amb què es coneixen els defensors de Shinawatra.

La cúpula militar de Tailandia convocó para el próximo 19 de abril una reunión de carácter urgente para analizar la situación en Bangkok, donde los partidarios del ex primer ministro Thaksin Shinawatra celebran desde marzo pasado protestas multitudinarias exigiendo la dimisión del actual Gabinete y la disolución del Parlamento.

El jefe del Ejército de Tierra, que es el arma más numerosa, citó para la reunión a todos los jefes militares con rango a partir de general mayor, así como a los jefes de los cuatro distritos militares y al del Estado Mayor General, informó el periódico online Bangkok Post.

Los choques entre las fuerzas del orden y los manifestantes, el pasado 10 de abril, causaron en la capital tailandesa 23 muertos, entre ellos, cinco uniformados, y más de 860 heridos, de los cuales 260 son efectivos militares. Las tropas están ahora en sus cuarteles.

Para leer más ir a enlace:

Els maoistes naxalites de l'Índia

A l'Índia, el segon país més poblat del món amb 1.200 milions d'habitants i amb una de les grans economies capitalistes que avui anomenen "emergents", avança un procés revolucionari d'obrers i camperols dirigit pel Partit Comunista de l'Índia (Maoista) . Procés revolucionari del qual tot just arriben notícies a la premsa burgesa, qüestió per la qual neix aquest bloc per donar a conèixer aquest procés i aconseguir el suport i simpatia dels sectors populars i oprimits de la resta del món. Aquest procés es va iniciar el 1967, a la localitat de Naxalbari (Bengala Occidental), quan milers de camperols pobres sense terra i obrers armats amb llances i precaris fusells van declarar la guerra al Vell Estat Indi, a la classe terratinent, a la burgesia índia ja seu amo imperialista. Un nou moviment, avui conegut com naxalita, naixia i aquest va suposar la ruptura amb el reformisme en el moviment comunista indi.

Els naxalites van acusar el PCI (marxista) de trair la revolució i es van sumar a la important mobilització camperola que s'havia iniciat en Naxalbari, quan el 25 de maig de 1967, els camperols van resistir una ordre judicial que els treia de les seves terres i van ser atacats per sicaris a sou dels terratinents. La reacció camperola no va ser només una resposta a l'explotació feudal a que els sotmetien els terratinents, sinó també a la complicitat que el govern-del qual formava part el vell Partit Comunista de l'Índia i que era recolzat "des de fora" pel PCI ( marxista) - mantenia amb els terratinents.

La presència dels maoistes va donar al moviment una nova perspectiva. En 25 llogarets de la zona els maoistes van hissar la seva bandera, demostrant la seva força i proclamant "una zona alliberada". Com a conseqüència, la revolta es va generalitzar: durant 72 dies va haver presa de terres, crema de registres del cadastre de la propietat, derogació dels deutes hipotecàries dels camperols i execució dels més significats opressors i usurers. El govern, que en un primer moment es va limitar a reclamar als sublevats que cessessin la seva actitud, en veure que la revolta s'estenia va aplicar una duríssima repressió, amb la connivència dels partits "comunistes" que li donaven suport des de dins o fora del mateix : més de10.000 morts i la quasi total desaparició dels quadres maoistes que l'havien impulsat.

El govern indi va desencadenar una enorme repressió que encara que debilita molt el moviment naxalita-maoista no aconsegueixo aniquilar i que els naxalites seguissin actius i es van estendre per tota l'Índia, com una taca d'oli, estenent la llavor de la revolta.

Avui, l'avanç de la Revolució a l'Índia es materialitza en la Guerra Popular que contra el poder reaccionari de l'Estat indi, ha començat a construir un nou poder democràtic popular a zones com Jharkhand i Dandkaranya que comprenen districtes predominantment tribals de diversos estats del país . Des de mitjans de l'any passat, una revolta armada de masses explotar en Lalgarh habitada sobretot pel poble Adivasi, i situada en un estat governat per un partit que es diu així mateix "comunista - marxista", però que en realitat és un partit reaccionari , reformista, enemic del poble, botxí dels explotats i còmplice de les classes dominants índies.

"En el sector rural de la regió central de l'Índia, monuments vermells coronats amb símbols de la falç i el martell anuncien que es tracta de territori maoista. I en aquests dies, ningú pot oblidar-ho. "

Els èxits revolucionaris al camp són inqüestionables: ni la policia ni els funcionaris estatals s'atreveixen a entrar en Baster, una extensa zona de l'estat de Chhattisgarh d'uns 100.000 quilòmetres quadrats.

Els naxalites han donat el pas de la guerra de guerrilles a la de moviments, amb una major acumulació de forces i seguint l'esquema clàssic maoista de "deu contra un, un contra deu", és a dir, obligar les forces estatals, bé sigui l'Exèrcit o la Policia, a assumir una posició defensiva tàctica-que és fàcilment atacable sobre la base de la superioritat de forces-per, a causa d'aquests cops militars, obligar posteriorment a assumir una posició defensiva estratègica, és a dir, la immobilitat i la concentració de forces en un sol punt per defensar una ciutat o un territori. Es pot afirmar que la guerrilla naxalita actua en brigades de fins a 300 combatents. Si s'ha de fer cas a la premsa índia, els atacs contra estacions de policia, locals dels paramilitars, empreses mineres, ferrocarrils, estacions de telecomunicacions, construccions elèctriques i, fins i tot, assalts a presons-el mes de desembre de 2007 van atacar la presó de Raipur, la capital de Chhattisgarth, aconseguint que poguessin escapar-se 299 presos, 100 d'ells guerrillers-es produeixen per forces d'entre 40 i 150 combatents encara que en ocasions arriben als 400. El 6 d'abril d'aquest mes en un cop contundent 76 policies van morir quan uns 700 guerrillers maoistes emboscada a l'Estat de Chattisgarh a un contingent de 120 membres de la Força Central de Reserva de Policia (CRPF). Tanmateix, això no vol dir que els naxalites mantinguin grans formacions guerrilleres amb caràcter permanent, sinó que es constitueixen en funció de l'estratègia.

El juny de 2005 el Vell Estat Indi i l'imperialisme (amb els seus servents assassins de la CIA) finançar la creació del grup paramilitar Salwa Judum (que significa en idioma hindú "campanya per la pau"). Les autoritats de Chhattisgarh presenten a aquest moviment com una "reacció espontània" de vilatans cansats d'haver de alimentar els rebels, i decidits a fer-los fora del seu territori. La realitat és que Salwa Judum s'ha convertit en un instrument de terror de l'Estat, assassinen civils sospitosos de ser simpatitzants del PCI (M) i per descomptat a militants. Com vella estratègia genocida emprada per la reacció, obliguen a la població camperola a donar suport a la contrarevolució i delatar als militants comunistes, on el control dels revolucionaris és menor. Formen rondes camperoles al mateix estil de la invasió al Vietnam, on la població per por dels paramilitars s'uneixen a les rondes i acaben sent carn de canó.

El govern ha qualificat als maoistes com el seu pitjor problema de seguretat interna a nivell nacional ia emprès l'Operació Green Hunt "Operació de Cacera Verd", que no és només una declaració de guerra contra els maoistes, sinó que és la guerra de les classes dominants contra les classes populars. El Govern indi ha desplegat cent mil tropes per aixafar li revolta dels maoistes de l'Índia. L'operació "Operació de Cacera Verd" en curs a la selva a l'Índia, que és patrocinat i recolzat militartarmente per Estats Units, ha estat ensopegant amb la resistència heroica dels pobles tribals i els pagesos a l'Índia i la mobilització internacional dels demòcrates contra les atrocitats de la policia.

En la India, el segundo país más poblado del mundo con 1.200 millones de habitantes y con una de las grandes economías capitalistas que hoy llaman “emergentes”, avanza un proceso revolucionario de obreros y campesinos dirigido por el Partido Comunista de la India (Maoísta). Proceso revolucionario del que apenas llegan noticias a la prensa burguesa, cuestión por la cual nace este blog para dar a conocer este proceso y lograr el apoyo y simpatía de los sectores populares y oprimidos del resto del mundo.

Este proceso se inicio en 1967, en la localidad de Naxalbari (Bengala Occidental), cuando miles de campesinos pobres sin tierra y obreros armados con lanzas y precarios fusiles declararon la guerra al Viejo Estado Indio, a la clase terrateniente, a la burguesía india y a su amo imperialista. Un nuevo movimiento, hoy conocido como naxalita, nacía y este supuso la ruptura con el reformismo en el movimiento comunista indio. Los naxalitas acusaron al PCI (marxista) de traicionar la revolución y se sumaron a la importante movilización campesina que se había iniciado en Naxalbari, cuando el 25 de mayo de 1967, los campesinos resistieron una orden judicial que les sacaba de sus tierras y fueron atacados por sicarios a sueldo de los terratenientes. La reacción campesina no fue sólo una respuesta a la explotación feudal a que les sometían los terratenientes, sino también a la complicidad que el gobierno –del que formaba parte el viejo Partido Comunista de India y que era apoyado “desde fuera” por el PCI (marxista)- mantenía con los terratenientes.

Para leer más ir a enlace:

Campanya contra la visita de Lobo

Per algunes xarxes socials com Facebook o Twitter està corrent una convocatòria impulsada per "un grup de ciutadans i ciutadanes que professem i defensem els valors de la democràcia per sobre d'interessos econòmics", contra la visita del dictador hondureny proferir "Pepe" Lobo. El grup que ha adquirit com a lema "NO a la vista de Pepe Llop a Espanya" pel fet que va accedir al poder "unes eleccions fraudulentes en què l'abstenció va fregar el 70% i que no van ser reconegudes per la Comunitat Internacional, on la violència es va desencadenar contra els hondurenys i hondurenyes. Pepe Llop, principal suport del règim al congrés, on, com a líder dels diputats del Partit Nacional, va recolzar la falsificació de la signatura de Zelaya per fer-lo fora del poder a més de votar a favor de les propostes de Micheletti, està avui seguint amb la repressió que es va iniciar amb el cop d'estat.

Organismes de Drets Humans Hondurenys com el CODEH i el COFADEH estan denunciant els assassinats contra els militants del Front Nacional de Resistència Popular, destacant els atemptats contra les mares, professors, periodistes i camperols. Aquests mateixos organismes fan responsable d'aquestes morts el dictador Pepe Llop".

Per això rebutgen "el reconeixement que el govern del PSOE, en una acció més pròpia de la dreta espanyola, està donant al règim dretà hondureny", i convoquen "a la societat civil a presentar-on aparegui públicament Pepe Llop, per mostrar el nostre rebuig a qui ultratgen les decisions legítimes del poble i els drets humans de qualsevol ciutadà i ciutadana".

El colpista Pepe Lobo va ser convidat pel Govern del PSOE per participar en la cimera Europa - Amèrica Llatina, on els països europeus esperen arribar a uns acords de lliure comerç com el fracassat intent de l'ALCA impulsada pels EUA. Aquesta invitació suposa el reconeixement total d'Espanya a la dictadura hondurenya, després que el ministre d'Afers Exteriors, Miguel Ángel Moranitos i l'ambaixador d'Espanya a Hondures endavant aquesta nova situació diplomàtica.

Per fer efectiva la convocatòria de rebuig dels ciutadans i ciutadanes que impulsen aquesta iniciativa es comprometen a que "a mesura que vagin sorgint els horaris de la Cimera Europa - Amèrica Llatina, a celebrar a meitats de maig, anirem avisant a la població dels llocs i hores per rebutjar la dictadura hondurenya mitjançant els mitjans de comunicació que vulguin difondre els nostres comunicats".

Por algunas redes sociales como Facebook o Twitter está corriendo una convocatoria impulsada por "un grupo de ciudadanos y ciudadanas que profesamos y defendemos los valores de la democracia por encima de intereses económicos", contra la visita del dictador hondureño Profirio "Pepe" Lobo.

El grupo que ha adquirido como lema "NO a la vista de Pepe Lobo a España" debido a que accedió al poder "unas elecciones fraudulentas en las que la abstención rozó el 70% y que no fueron reconocidas por la Comunidad Internacional, donde la violencia se desató contra los hondureños y hondureñas. Pepe Lobo, principal apoyo del régimen en el congreso, donde, como líder de los diputados del Partido Nacional, apoyó la falsificación de la firma de Zelaya para echarlo del poder además de votar a favor de las propuestas de Micheletti, está hoy siguiendo con la represión que se inició con el golpe de estado.

Para leer más ir a enlace:

Fosses de la Guerra: El Suprem ho atura tot

El Tribunal Suprem ha decidit ajornar la seva decisió sobre els conflictes sorgits entre diversos jutjats per l'obertura de fosses de la Guerra Civil, entre elles la que suposadament conté les restes del poeta Federico García Lorca, i ha acordat esperar primer que es resolgui la causa oberta contra Garzón per la seva investigació dels crims i desaparicions del franquisme. En una providència feta pública aquest divendres, el Suprem respon així a la qüestió de competència plantejada pel jutge Garzón, després que els jutjats d'instrucció número 2 de Sant Lorenzo de El Escorial i el jutjat d'instrucció número 3 de Granada rebutgessin la inhibició del titular del Jutjat Central d'Instrucció número 5 de l'Audiència Nacional, atribuint als jutjats territorials la competència sobre l'obertura de les fosses que es trobessin en la seva demarcació.

Ara, l'alt tribunal al.lega que. atès que l'objecte d'aquest assumpte està "directament relacionat amb els fets que s'instrueixen" en la causa sobre les investigacions de Garzón sobre el franquisme, contra la qual Mans Netes, la Falange i Llibertat i Identitat presentar una querella, "procedeix suspendre" el curs del procediment sobre les qüestions de competència fins que es resolgui la causa de Garzón.

L'alt tribunal assenyala però que aquest ajornament es produeix "sense perjudici que, durant el temps que es prolongui la suspensió, les persones interessades-les famílies de les víctimes del franquisme-puguin exercir els drets derivats" de la Llei de Memòria Històrica .

En el cas de Granada, la Junta d'Andalusia es va acollir a aquesta llei per, tot i la decisió judicial, iniciar el passat 28 d'octubre excavacions en sis possibles fosses en Alfacar, que van concloure dos mesos després sense que es localitzés cap resta humà.

El Tribunal Supremo ha decidido aplazar su decisión sobre los conflictos surgidos entre varios juzgados por la apertura de fosas de la Guerra Civil, entre ellas la que supuestamente contiene los restos del poeta Federico García Lorca, y ha acordado esperar primero a que se resuelva la causa abierta contra Garzón por su investigación de los crímenes y desapariciones del franquismo.

En una providencia hecha pública este viernes, el Supremo responde así a la cuestión de competencia planteada por el juez Garzón, después de que los juzgados de instrucción número 2 de San Lorenzo de El Escorial y el juzgado de instrucción número 3 de Granada rechazaran la inhibición del titular del Juzgado Central de Instrucción número 5 de la Audiencia Nacional, atribuyendo a los juzgados territoriales la competencia sobre la apertura de las fosas que se encontraran en su demarcación.

Para leer más ir a enlace:

BRIC exigeix reformes "ambicioses" en ordre econòmic mundial

Brasil, Rússia, Índia i la Xina van llançar a Brasília un vehement crida a favor de reformes "ambicioses" al FMI i el Banc Mundial. La exhortació forma part del document final de la II Cimera del BRIC, que va reunir els governants dels gegants emergents per debatre la situació política i econòmica internacional i analitzar l'estrenyiment de la cooperació entre els quatre països: "Reformar les estructures de governança d'aquestes institucions requereix primer de tot i més que res un canvi radical en el poder de vot en favor de les economies emergents de mercat i els països en desenvolupament, perquè la seva participació en la presa de decisions sigui compatible amb el seu pes relatiu en l'economia mundial", afirma la declaració.

"A més, l'equip d'aquestes institucions ha de reflectir millor la diversitat dels seus integrants. Hi ha una necessitat especial d'augmentar la participació de països en desenvolupament. La comunitat internacional ha de lliurar un resultat (del procés de reforma) a l'altura de l'expectativa que tots tenim (...) dins del termini acordat", afegeix.

"Estrènyer la cooperació monetària i fomentar el comerç amb monedes pròpies"

El text signat pel president brasiler Luiz Inacio Lula da Silva i pels governants de la Xina, Hu Jintao, Índia, Mahmohan Singh, i de Rússia, Dmitri Medvédev, expressa a més la demanda del BRIC perquè el criteri per definició dels caps del FMI i del Banc Mundial sigui "obert i basat en el mèrit", independent de nacionalitats.

La declaració aprovada per Lula i pels governants afirma que els quatre països es disposen a continuar les negociacions amb vista a estrènyer la cooperació monetària i estudiar la viabilitat de fomentar el comerç en monedes locals, el que està en estudi des de l'any passat.

Els països del BRIC: "cal reformar l'economia mundial" Segons l'amfitrió de la conferència, el president Lula, les potències emergents tenen un "rol fonamental" a la creació d'un nou ordre mundial que, segons el document final del BRIC, ha de ser "multipolar, equitatiu i democràtic" i basat en un procés de decisió "col.lectiu de tots els Estats".

"Cooperació al BRIC va consolidar el creixement econòmic"

Els participants de la cimera-la tercera edició se celebrarà el 2011 a la Xina-van coincidir en què la cooperació entre els BRIC contribuir a consolidar el creixement econòmic en el món emergent i va ajudar el món a superar la pitjor fase de la crisi financera global que va esclatar a finals de 2008.

"Els nostres països han estret la seva cooperació i han jugat un paper positiu en l'enfrontament de la crisi financera i en la represa del creixement econòmic", va expressar Hu.

Al seu torn, Medvedev va dir que, per a Rússia-que va patir durament els efectes de la crisi global-les principals prioritats són enfortir les institucions financeres multilaterals i aconseguir una "representació internacional més justa".

La cimera-que va ser anticipada en un dia a petició de Hu, que va escurçar la seva visita i cancel.lar viatges a Xile i Veneçuela per tornar a la nit d'aquest dijous a la Xina arran del terratrèmol a la província de Qinghai-, també va expressar la seva esperança d'una conclusió "àmplia i equilibrada" de les negociacions de la Ronda Doha de l'Organització Mundial del Comerç (OMC).

BRIC exige reformas "ambiciosas" en órden económico mundial

Los países del BRIC: "hay que reformar la economía mundial"
Brasil, Rusia, India y China lanzaron en Brasilia un vehemente llamamiento en favor de reformas"ambiciosas" en el FMI y el Banco Mundial.

La exhortación forma parte del documento final de la II Cumbre del BRIC, que reunió a los gobernantes de los gigantes emergentes para debatir la situación política y económica internacional y analizar el estrechamiento de la cooperación entre los cuatro países.

"Reformar las estructuras de gobernanza de esas instituciones requiere antes que nada y más que nada un cambio radical en el poder de voto en favor de las economías emergentes de mercado y los países en desarrollo, para que su participación en la toma de decisiones sea compatible con su peso relativo en la economía mundial", afirma la declaración.

Para leer más ir a enlace: