Carod, Maragall, Ramoneda i Romeva: tot per la pasta, 'l'esquerra i el país'

Demà dilluns la seu del Col·legi de Periodistes a Barcelona, serà l'escenari d'un acte polític que hom preveu com el brindis fundacional d'una possible aliança a gestar després d'unes eleccions que han agafat amb el pas perdut -com sempre- als polítics catalans. Amb el títol "Esquerra i País", l'exvicepresident de la Generalitat i ex-president d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira; l'eurodiputat pel seu compte amb els vots d'ICV-EUiA, Raül Romeva, el 'germà' i ex-conseller d'Ensenyament tot just desmarcat del PSC-OE amontillat, Ernest Maragall, així com el 'filòsof' -per dir algu d'un que era una cosa però pot ser qualsevol d'altre- Josep Ramoneda, 'debatran' sobre l'actual situació política des del parer de 'l'esquerra', que no hi és invitada ni apareix pel lloc.

L'acte serà presentat per Josep Maria Balcells que introduirà les visions dels quatre ponents. Les suspicàcies per la participació conjunta del que són quatre noms de pes i coneguts de la política catalana contemporània s'han disparat i més amb la proximitat dels comicis al Parlament del 25 de novembre. Segons fonts dels organitzadors, la trobada és un conclave en format d'àgora oberta per parlar del futur de l'esquerra i del país, així com trobar fórmuler per poder 'cosir' -o enganxar com sigui- tots dos objectius.

Els participants s'han batejat com "La Quàdriga d'Outsider", donada les 'coincidents' situacions polítiques de tots quatre defenestrats. Per la seva banda, ni Carod-Rovira (ERC) ni Maragall (PSC) militen als seus partits històrics, de fet, Maragall n'està 'articulant' un de nou on ell sigui el führer indiscutible.

Josep Ramoneda que fou psuquero quan calia i va ser eurocomunista i socialista ben premiat, ha patit una 'conversió' ara amb perspectives de butxaca com les del CCCB -que l'art és cosa de filòsofs propagandistes a la Catalunya dels amiguets- cap 'el sobiranisme', sempre que això no vulgui dir democràcia, un home un vot, ans xiringuito i barraqueta dels colegues.

I el narcís Romeva ha viscut ja moltes tensions amb una ICV -amb l'esquerra ni es parla des de que va agafar els vots comunistes (i els altres) i s'en va anar amb el vell demagog Cohn Bendit a fer el ridícul- que no viu des del paradís de Brusel.les-San Cucufate la realitat que EUiA crida als senyorets de Sant Cugat, Gràcia i Bonanova i que en Rome mai ha sabut de què anava.

The Wall Street Journal qualifica Wert, Bono i Blanco de "mediocres endollats"

'The Wall Street Journal' ha publicat article molt dur de crítica al sistema polític i el sistema electoral espanyol al considerar que promociona "mediocres" com els socialistes José Bono i José Blanco o el popular José Ignacio Wert, a qui el diari li recrimina que proposés l'"espanyolització dels nens catalans per resoldre la crisi" sobre la independència catalana.

El rotatiu nord-americà lamenta la importància a Espanya de l'"enxufisme" -diu literalment-, denuncia l'elevat pes de la maquinària dels partits en el sistema electoral i critica que l'elecció dels candidats la facin els líders dels partits i no els votants i que els electors només puguin votar llistes tancades als comicis.

Aquestes són les explicacions que dóna l'article, firmat per Raymond Zhong, a la següent pregunta: "¿Per què existeix aquesta disfunció en la classe política espanyola?". 'The Wall Street Journal' compara l'exministre José Bono amb un governant populista d'Amèrica Central i denuncia que el també exministre José Blanco rebés la Creu de l'Orde Espanyol de Carles III el desembre passat, només dos dies després que el Tribunal Suprem obrís una investigació per un presumpte suborn.

Amiguisme i clientelisme

El text denuncia la importància de l'amiguisme i el clientelisme a Espanya i critica la politització d'òrgans com el Tribunal Constitucional, el Banc Central, el cos diplomàtic i les caixes d'estalvis. Pel que fa aquestes últimes, va més enllà i assegura: "La bombolla immobiliària va començar quan les caixes es van convertir en vehicles per a préstecs dirigits políticament".

Raymond Zhong critica els dubtes de Rajoy sobre la petició d'un rescat i li retreu que no encari reformes a Espanya i afronti "tímidament" la gestió de la crisi però en canvi sí que reclami al Regne Unit negociar la sobirania de Gibraltar. Després del resultat de les eleccions basques i gallegues, el rotatiu econòmic constata que "Rajoy és el líder més poderós del país en dècades" i compara el seu estil amb el de "l'aparell burocràtic del Partit Comunista xinès".

Zhong acaba l'article fent-se ressò de la descripció que feia d'Espanya el 1937 el poeta W. H. Auden: "Aquella àrida plaça, aquell fragment esqueixat de la calorosa Àfrica, tan bruscament soldat a l'enginyosa Europa".

L’Ajuntament de València profana i destrueix els enterraments de les víctimes del genocidi franquista

La fossa comuna de la secció 5ª dreta del Cementiri General de València ha amagat les restes de 16.535 persones documentades, unes mortes a consequència de l’extermini perpetrat contra la població perdedora de la guerra i altres directament assassinades pel règim feixista espanyol, repartides pels seus quasi 15.000 m2. És la més gran de les que, a Europa, es farciren amb el genocidi de la gent que els règims de terror eliminaren sistemàticament. És a una terra on els botxins es garantiren impunitat i on gent amb els seus mateixos cognoms neguen la veritat del franquisme.

Ha sigut l’última de les fosses senyalitzades en l’acte d’homenatge de hui, 1 de novembre de 2012, que ha organitzat el Fòrum per la Memòria del País Valencià. Només es tracta de mostrar el que el postfranquisme, amb tota la força de l’aparell de l’Ajuntament de València, vol ocult sota terra.

Només es tracta de fer visible que aquell cementiri s’engolí una massacre de proporcions gegantines per a una ciutat com València, amb 41.020 m2 coberts per més de 23.661 víctimes documentades. Només es tracta d’una jove de 25 anys que morí per un “quist d’ovari”, el 1939. D’un jove de 29 anys a qui l’assassinat li provocà un “xoc traumàtic”, el 1942. D’un nadó de 2 mesos que morí d’”atrèpsia” (malnutrició infantil) el 1940. D’una dóna de 73 anys que morí de “septicèmia”, el 1941… De més de 23.661 com elles i ells.

Quan, pels volts del 2006, es feren públiques les dimensions d’aquests enterraments, l’ajuntament democràtic de València respongué amb una maniobra desesperada de destrucció de proves en forma d’obres per a fer 1.030 nínxols sobre la fossa de la secció 7ª dreta, l’única que restava sencera. Abans que la lluita de les persones afectades i una ordre judicial paralitzaren les obres, arran de la demanda judicial inteposada pel Fòrum per la Memòria del País Valencià, aconseguiren buidar, amb premeditació i traiïdoria, part del quadre nº 3 del fossar. La terra aparegué sota les muralles del castell de Sagunt, amb les restes de les persones represaliades ben visibles.

L’abús ha continuat fins hui. Per enèsima vegada, l’ajuntament democràtic ens ha volgut prohibir el record. S’ha amagat darrere les ordenances per a dir que cal una autorització explícita per a posar flors en memòria de les persones mortes, per a recordar els seus noms, per a posar una estela de paper sobre la terra que els cobreix. Mentre, al nostre voltant, milers de persones homenatjava la seua gent estimada que ja no hi és, nosaltres hem estat sota vigilància constant de la policia i els equips de neteja, que s’han encarregat de convertir els nostres cartells i les nostres flors en fem.

La nostra gent no té dret a làpida, ni a flors, ni a cartells, ni a record, ni a estima. Ho diu l’ordenança municipal, només per a la nostra gent. A la nostra gent, la maten cada dia que maten la nostra memòria

A la fossa de la secció 5ª dreta, estaven refent un panteó. Havien tret la terra per a cimentar l’obra, que estava amuntegada i oculta sota un plàstic blau. El plàstic estava alçat, i no calia molt d’esforç per a trobar els ossos dels que no tenen dret a ser recordats. L’Ajuntament democràtic no sap ocultar la veritat sense deixar les proves del seu abús a la vista, en forma d’ossos. Més ossos, més abusos.

S’han fet un munt de fotos. Una persona que també volia fer-ne ens ha dit que, quan ha arribat, els ossos ja no hi eren. Espere que, qui els haja agafat, ho haja fent inspirat per la frase d’Einstein: “Si vols descobrir la veritat, fes-ho amb senzillesa i deixa l’elegància al sastre”. Res més senzill que denunciar la destrucció de la memòria salvant allò que encara no han destruït.

L'entrega als feixistes d'Aurore Martin deixa Valls, Hollande i la 'justícia' francesa com els nazis de Vichy

La detenció d'Aurore Martin per la policia francesa, en compliment d'una ordre de detenció de la justícia espanyola, i el seu posterior trasllat a Madrid han generat una enorme polèmica a l'estat francès. Espanya reclama Martin per ser dirigent de Batasuna, organització considerada terrorista a l’estat espanyol però que és legal a l'estat francès. Martin és ciutadana francesa i la seva extradició ha aixecat tanta protesta que el govern francès ha hagut d'afirmar que ells no podien impedir la detenció perquè era part d'un mandat judicial europeu.

En una compareixença pública, un centenar de càrrecs electes de totes les sensibilitats polítiques i membres del col·lectiu Bake Bidea ('Camí de la pau') han demanat explicacions al govern francès per la detenció i extradició de Martin, que ara fa front a una possible pena de presó de fins a dotze anys.

Denuncien que Martin era perseguida a l'estat espanyol per un delicte d'opinió i han convocat una concentració de protesta aquest dilluns a Baiona. L'Audiència Espanyola acusa Aurore Martin -militant activa de Bake Bidea- d'haver participat en reunions públiques com a membre de Batasuna, partit il·legalitzat a l'estat espanyol però no pas al francès. Els tribunals espanyols van llançar a final de 2010 una euroordre de captura contra Martin, que va desaparèixer aleshores de la vida pública, on va tornar fa uns pocs mesos.

La dirigent basca va ser detinguda dijous per gendarmes durant un control de carretera. De seguida va ser entregada a les autoritats espanyoles, que n'havien sol·licitat l'extradició, acceptada l'any passat pel Tribunal de Pau. Era la primera vegada que un tribunal de l'estat francès acceptava d'extradir un membre de Batasuna de nacionalitat francesa. El jutge de l'Audiència Nacional espanyola Pablo Ruz va enviar-la ahir a presó després d'imputar-li un delicte d'integració en banda armada en grau de dirigent.

Polèmica a França

La decisió del govern francès ha estat refusada tant per polítics d'esquerres com de dretes, i fins i tot tres parlamentaris del partit del president François Hollande han criticat el ministre de l'Interior, Manuel Valls, per complir una ordre europea que no havia aplicat el seu antecessor en el govern de Sarkozy. Valls ha hagut de sortir al pas de les crítiques dient que ell no ha tingut res a veure i que l'aplicació de l'ordre de detenció espanyola era automàtica. El tema ha estat portada a tots els informatius i diaris de l'estat, provocant una enorme polèmica.

Diverses associacions han plantejat com és possible que una ciutadana francesa membre d'una organització legal a França pugui ser lliurada a les autoritats espanyoles només pel fet que a Espanya aquella organització no és legal.

Es dóna la circumstància que el president de la república François Hollande es va manifestar el 2011, abans de ser president, contrari a la persecució per part d'Espanya contra Aurore Martin.

Crítiques d'EH Bildu i el PNB

La dirigent d'EH Bildu, Laura Mintegi, ha insistit que la detenció i empresonament no tenia cap base política ni jurídica. Per això ha retret que el govern espanyol sigui l'única instància que 'està impedint un procés de pau'. També el PNB ha criticat els fets 'xocants', en paraules del seu president, Andoni Ortuzar. Ha recordat que l'arrest s'emmarca en una llei de partits que correspon a una etapa política 'ja superada', una llei que es basa en què 'tot és ETA'.

Jutges decents contra un règim usurer i feixista

Una batalla sorda es lliura als jutjats. Els seus resultats, de vegades, passen desapercebuts, però deixen empremta. Magistrats que s'enfronten dia a dia al drama del desnonament bussegen a la legislació i apliquen fórmules que eviten que el nombre de persones que queden al carrer segueixi creixent. Des de 2008 s'han executat 350.000 desnonaments.

"Em pica la toga", diu molt gràficament la jutge de Barcelona Gemma Vives. "Jo també sóc persona. Cal resoldre acord amb justícia, amb equitat i coherència. No puc saltar la llei, però he de matisar ", reivindica. "Hem de buscar una sortida, mesures cautelars per suspendre les execucions, pagaments parcials, dacions en pagament", apunta el magistrat de Pamplona José Francisco Cobo. "Els ciutadans estan pagant un dineral per salvar els bancs, no sembla justificat que els emparem donant aquesta tutela que demanen", diu el jutge Eduardo Rodríguez Achutegui.

En les sentències i interlocutòries, els jutges argumenten que es produeixen situacions de "enriquiment injust", "abús de dret" i pràctiques que no difereixen molt de la "usura". Algunes sentències acusen els bancs de ser els causants de la crisi i descriuen la indefensió del desnonat.

Navarra

Aquesta comunitat va ser capdavantera a denunciar el sistema de desnonaments. Tot va començar amb aquesta pregunta: Després d'executar una hipoteca i adjudicar el BBVA pel 50% del seu valor de taxació, es pot seguir reclamant el deute als afectats? La secció segona de l'Audiència de Navarra, presidida per José Francisco Cobo, va dictar una interlocutòria el 2010 on va respondre amb un rotund no, va ratificar la decisió d'una jutge en què s'aplicava la dació en pagament i va assenyalar als bancs com a responsables de la crisi i del drama de milers de famílies. Aquest acte, "històric" per les associacions d'afectats, va ser rectificat pel mateix tribunal quan el Constitucional va validar el procés d'execució hipotecària qüestionat per un jutjat de Sabadell.

Però, en un acte del passat 16 de juliol, aquests magistrats de Navarra tornen a la càrrega. El jutge Cobo explica el seu canvi de criteri i assegura que davant la impossibilitat de mantenir com s'han buscat noves vies per evitar els abusos dels bancs: "Ara oferim una via de solució en base al'article 564 de la Llei d'enjudiciament civil, per la que l'executat pot fer valer a través d'un judici ordinari determinades causes d'oposició".

Entre elles cita el pagament parcial de la quantitat pel enriquiment sense causa pel banc executant, la dació en pagament necessària que regula el dret foral de Navarra, la "increïble" baixada de preus dels habitatges, els excessos en la taxació i el preu pel qual s'adjudica a subhasta. Francisco José Goyena, membre de la mateixa secció que Cobo i ponent del "històric" acte, ho fa en una altra resolució recent sobre una execució hipotecària de Caja Navarra. I parla de "la dramàtica situació que suposen els nombrosos procediments conseqüència per a una immensa majoria d'executats d'una situació econòmica que no ha estat fruit de la seva voluntat, havent de situar el seu origen i responsabilitat en altres instàncies". Goyena recorda les "ferotges crítiques" que va rebre de l'àmbit financer.

Girona

Una sentència de l'Audiència de Girona, del 7 d'abril de 2011, deixava clar que el banc no s'ha d'adjudicar un bé per un preu inferior al del seu taxació, obtenir un benefici addicional revendiéndolo a un tercer i, a més, seguir perseguint el deutor que no podia pagar les quotes. "L'actuació de banc incorre en abús de dret", diu la sentència, que signa el president de l'Audiència, Jaume Masfarré Coll, i és "contrària al principi de bona fe".

La sentència deixava sense efecte l'execució hipotecària d'un habitatge que es va taxar en 325.000 euros i que el Deutsche Bank es va adjudicar per 162.500. "S'oblida de vegades que en la interpretació i aplicació de les lleis dels tribunals han de buscar aquella resposta que, sense contravenir, sigui més d'acord amb una decisió justa, que és el que, en última instància, la ciutadania espera", diu la sentència.

Torrejón (Madrid)

Un acte del jutjat 3 de Torrejón de Ardoz (Madrid), del 10 de gener de 2012, parla de "enriquiment injust" de Caja Madrid, avui Bankia, per adjudicar-se un immoble a la meitat del seu valor. El magistrat Carmel Jiménez parlava de "exercici abusiu i antisocial, feia una descripció de la crisi i la comparava amb el crac de 1929. L'aplicació de la regulació, explicava, "comportaria deixar exempt de responsabilitat a un dels partícips, com a entitat financera, en la causació" de la crisi i li permetria adquirir l'habitatge "per un preu irrisori". El jutge concloïa de permetre que el banc reclamés més el deute al desnonat era emparar una operació "que no difereix molt de la usura".

Elx

Entre les resolucions imaginatives cal destacar l'acte de la jutge Encarnació Aganzo, del jutjat 5 d 'Elx (Alacant), en el qual supeditava el lliurament de l'immoble al Banc Popular que digués quin ús anava a donar-li: fins que no fos venut a una tercera persona o arrendat a nous propietaris, instava que els desnonats romanguessin a l'immoble pagant un lloguer.

Barcelona

És el sistema de desnonaments respectuós amb els consumidors? La pregunta la va formular el juliol de 2011 el magistrat José María Fernández Seijo en un acte que planteja una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la UE. La qüestió es resoldrà abans de Nadal, segons explica el jutge, i pot ser determinant. Si és ratificada, podria declarar el sistema de desnonaments espanyol, un dels més durs d'Europa, "il·legal o contrari al dret comunitari. El jutge és taxatiu: "Quan fas la pregunta és perquè penses que el sistema és profundament injust".

86é aniversari dels fets de Prats de Molló

Els actes d'homenatge tindran lloc avui a les 10h30 al monument a Francesc Macià, que es troba a la sortida de Prats de Molló, i que consisteixen en una ofrena floral, amb un parlaments dels delegats de diverses entitats (inclosa l'Assemblea Nacional Catalana assembla.cat) o partits. Així mateix, a continuació es fa una ofrena floral al monument al poeta Jacint Verdaguer.

Si aneu a aquesta commemoració, també podeu visitar una exposició de pintures que hi ha al cinema de Prats de Molló 'Teresa Rebull en temps d’exili' i també podeu visitar al Folgar Rural una Exposició dels Fets de Prats de Molló.

Cal recordar que l'episodi conegut com 'els fets de Prats de Mollo' fou un intent d'invasió militar des de Catalunya Nord per a independitzar Catalunya planejat per Francesc Macià i la direcció d'Estat Català, descoberta i avortada el 1926. El pla consistia en la penetració de dues columnes, una des de Sant Llorenç de Cerdans; l'altra, des del coll d'Ares, que havien d'ocupar Olot, i proclamar-hi la República Catalana.

Iran construeix el primer VTOL del món amb característiques úniques

Els experts iranians han aconseguit fabricar el primer drone d'enlairament i aterratge verticals (VTOL, per les seves sigles en anglès), que serà provat aquest dissabte en ocasió de la celebració de Ghadir, una de les festes més importants del món islàmic.

Abbas Yam, expert iranià de l'equip investigador encarregat de construir el drone, ha assenyalat avui que aquest avió no tripulat disposa de "tecnologia ultramoderna" i totalment innovadora.

Ha afegit que el drone es presentarà al públic durant els deu dies de l'Alba de la Revolució Islàmica (de l'1 al 10 de febrer, dates en què es commemora el XXXIV aniversari de la revolució, febrer de 1979).

Així mateix, ha emfatitzat que l'aeronau no tripulada silenciosa no necessita pista especial d'aterratge, ja que és capaç d'enlairar i aterrar verticalment.

L'agència espacial nord-americana, la NASA, sap de la seva existència, tot i que no s'ha estès en els detalls de com aconseguir la informació, segons la font.

La notícia s'ha divulgat després que l'Iran anunciés a finals de setembre haver fabricat un nou avió no tripulat (UAV, per les seves sigles en anglès) amb característiques úniques. De nom Liko, aquest avió teledirigit amb capacitat d'evasió de radars i creat completament per experts iranians és capaç de realitzar vols sense escala durant tres hores a una altitud de 16.000 peus.

En els últims anys, l'Iran ha aconseguit grans èxits en el sector de defensa, també és autosuficient en maquinari militar i sistemes defensius, tot i les sancions unilaterals imposades per les potències hegemòniques a la nació iraniana.