dilluns, 25 d’octubre de 2010

Hisenda: 63% dels pagaments de Ferrovial, per la Trias Fargas de CiU

Els pèrits d'Hisenda, en la seva declaració pel Cas Palau, han apuntat que, un 63% dels 11 milions d'euros que Ferrovial va pagar a la Fundació del Palau, haurien anat a parar a mans d''un tal Daniel i Carles'. Els noms correspondrien als administradors de la Fundació Trias Fargas, ara CatDem, Daniel Osàcar i Carles Torrent. El 37% restant se'ls apropiaren Fèlix Millet i Jordi Montull. Els pèrits també han ratificat que Millet i Montull van sostreure uns 23 milions d'euros, entre l'any 2002 i fins l'any 2008. L'auditora Deloitte, que ha tingut accés a més informació, eleva l'espoli fins a 35 milions d'euros, i també va validar el seu informe la setmana passada.

La constructora hauria pagat per rebre l'adjudicació d'obra pública en els governs de CiU i se les haurien repartit el partit de Jordi Pujol i Artur Mas i els màxims responsables del Palau de la Música.

Segueixen augmentant els indicis que demostrarien que CDC va aprofitar-se del Palau de la Música per finançar-se de manera irregular. De l'entramat, però, també va beneficiar-se'n Fèlix Millet, president de la institució cultural durant tres dècades, que s'hauria embutxacat sucoses comissions. Els pèrits d'Hisenda que han elaborat l'informe sobre el cas Palau han declarat que Fèlix Millet i CDC van repartir-se presumptes comissions pagades per la constructora Ferrovial. Mentre que CDC i la seva fundació, la Trias Fargas -actual CatDem-, s'haurien quedat el 62,5% de les comissions, el Palau de la Música, és a dir, Millet, hauria rebut el 37,5% restant.

Es calcula que la constructora hauria pagat 11 milions d'euros al Palau de la Música, una quantitat considerada excessiva pels pèrits de l'Agència Tributària per considerar-la un simple mecenatge. Segons la declaració dels pèrits, Ferrovial va pagar comissions del 4% per l'adjudicació d'obra pública en els governs de CiU, en concret en projectes de tanta envergadura com la construcció de la Línia 9 del Metro o la Ciutat de la Justícia. El 2,5% hauria anat a parar a la formació que actualment encapçala Artur Mas i l'1,5% als responsables de l'espoli del Palau de la Música.

La part que hauria acabat a Convergència anava a nom d'un tal "Daniel", que segons l'informe dels pèrits és Daniel Osácar, el responsable de finances del partit. La declaració dels treballadors d'Hisenda també ha servit per certificar que hi ha una clara vinculació entre els pagaments de Ferrovial i les factures que el Palau va fer a les empreses de bustiades electorals New Letter, Letter Graphic i Hispart. Aquestes companyies no haurien realitzat cap servei per a l'entitat cultural, però sí que van treballar per a diverses campanyes electorals de CIU.

Els pèrits han reconegut que no han confirmat si els treballs que les empreses van facturar al Palau eren injustificats, però han subratllat que els pagaments que van rebre del Palau eren immediats als ingressos de Ferrovial. Finalment, l'informe d'Hisenda estableix que l'extresorer de CDC Carles Torrent, ja desaparegut, va rebre 1,7 milions del Palau de la Música, dels quals 570.000 haurien acabat a mans de Daniel Osácar. D'altra banda, els pèrits xifren en 23 milions l'espoli perpetrat per Millet i Jordi Montull al Palau entre els anys 2002 i 2008, però els actuals responsables de la institució musical situen la xifra sobre 35 milions d'euros.

Cayo Lara: "Montilla s'equivoca"

Cayo expressà a Jordi Miralles, en la III Trobada Interparlamentaria al Parlament català: "El suport absolut i la solidaritat de tota IU cap a la vostra actuació de govern i davant la necessitat d'aconseguir una representació parlamentària més àmplia que influeixi encara més en la política de esquerra a Catalunya". Cayo Lara, ha assegurat avui a Barcelona que el president de la Generalitat, José Montilla, "s'equivoca en la seva anàlisi de la realitat política quan nega la possibilitat de reeditar un acord tripartit en el cas que la esquerra tingui majoria suficient de vots després de les eleccions de novembre".

Cayo Lara va realitzar aquesta anàlisi en la roda de premsa que va oferir al Parlament de Catalunya amb Jordi Miralles, coordinador general d'Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) i candidat d'aquesta formació en la coalició que forma amb ICV a repetir escó en aquesta cambra , en un recés de la III Trobada Interparlamentari de càrrecs públics d'IU i EUiA.

Aquesta reunió se celebra aquest any a Barcelona tot just un mes abans dels comicis autonòmics "com a prova-en paraules de Lara-del suport absolut i de la solidaritat de tota Esquerra Unida amb els nostres companys. També com a forma física de traslladar-los des d'aquí el nostre suport per les polítiques dutes a terme des del Govern i perquè aconsegueixin una representació parlamentària més àmplia que influeixi encara més en la política d'esquerra a Catalunya, enfront del neoliberalisme creixent en el conjunt de l'Estat i també aquí ".

Davant la insistència dels periodistes per ampliar les respostes de Lara i Miralles davant les declaracions de Montilla, el màxim responsable federal d'IU va valorar que el president català "incorre en un clar error tàctic. Potser abans de parlar de futurs acords o no hauria d'haver estat més crític amb la política i les decisions preses pel també socialista Govern d'Espanya, i els molts errors en que aquest ha incorregut per les pressions del PP i de CiU a nivell nacional".

Per Cayo Lara, "mentre altres semblen mirar ara a un altre costat, els nostres companys estan orgullosos de la gestió realitzada en aquests anys i nosaltres d'ells. Els balanços de gestió són coses que admeten comparació i el realitzat aquesta legislatura a Catalunya està a anys llum del de CiU en defensa del públic, de l'ocupació, de la inversió, del suport als més desfavorits... Es presenta un balanç de govern molt positiu i això és el que es tractarà d'explicar als votants abans de qualsevol altra cosa".

Combinant l'anàlisi del que és la política estatal i nacional catalana, el coordinador federal d'IU va assenyalar que "els efectes negatius de les polítiques neoliberals abraçades per Rodríguez Zapatero són cada vegada més evidents i ho seran encara més. Per això, en necessari també a Catalunya que es visualitzin de manera clara quines han estat les polítiques realitzades pel nostre grup dins del tripartit i que no quedi cap mena de dubte ".

Reunió d'ERC i ICV-EUiA amb l´esquerra abertzale

ICV-EUiA i ERC han confirmat avui que la setmana passada es reuniren Dolors Camats i Joan Ridao amb una representació de l'esquerra abertzale. El secretari general d'ERC ha indicat que la trobada tenia l'objectiu de contrastar com anava el procés de pacificació a Euskadi. En el mateix sentit s'ha expressat el diputat d'ICV-EUiA, Joan Herrera: 'Hi ha hagut una trobada molt puntual i no per buscar suport', ha apuntat.

En roda de premsa, Ridao ha confirmat que ell mateix va participar en una reunió dilluns passat amb una nodrida delegació de l'esquerra abertzale, encapçalada per Pernando Barrena i Txelui Moreno: 'Per contrastar una mica el procés de pacificació i normalització a Eukadi', i la intenció de presentar-se a les properes eleccions. Sempre des de l'opció 'inequívoca i clara per exigir a ETA que abandoni les armes sense cap tipus de contraprestacions i amb un procés verificable internacionalment', ha afegit.

Per la seva banda, el diputat d'ICV-EUiA, Joan Herrera, també ha confirmat la trobada: 'Hi ha hagut alguna trobada molt puntual i no per buscar suport', ha dit. Herrera ha explicat que l'esquerra abertzale va explicar a la portaveu parlamentària d'ICV-EUiA, Dolors Camats, què està fent a Euskadi, i ella va escoltar perquè 's'ha d'escoltar tothom'.

Herrera: Sols ICV-EUiA "plantarà a la dreta"

Herrera demana el càstig electoral "pel partit que ha posat la mà al calaix" i que "s'ha corrumput," en una roda de premsa per presentar les propostes de la coalició pel sistema electoral. El cap de llista d'ICV-EUiA a les eleccions del 28-N, Joan Herrera, ha senyalat la coalició com l'única força política que plantarà cara a la dreta després de les declaracions del candidat a la presidència de la Generalitat del PSC, José Montilla: "Després de les declaracions de Montilla hi ha més gent que sap que, per plantar cara a la dreta, la força de referència és ICV-EUiA".

Herrera ha expressat la voluntat de "tenir més força per garantir amb els nostres vots que es plantar cara a la dreta i que després de les eleccions es duguin a terme polítiques socials i no de tisorades per un govern monocolor".

Per això, el cap de llista ecosocialista ha dit que "ICV-EUiA és una força política responsable d'esquerres" la qual cosa es tradueix en què si ICV-EUiA pot evitar que es duguin a terme polítiques conservadores i de dretes, vinguin de la mà de CiU del PSOE a Madrid, "ho evitem". "I si podem aconseguir una majoria d'esquerres per fer polítiques d'esquerres, la fem: ara amb la crisi econòmica més que mai". Així, Herrera ha lamentat que el problema és que Montilla no s'ubica en aquesta lògica responsable però demostren que "només ICV serveixi per plantar cara a la dreta i el dia després de les eleccions puguem fer polítiques clarament d'esquerres i de progrés".



Encara en referència a les paraules del president de la Generalitat, el número 1 de les llistes de la coalició ha afegit que "tenim una sort tremenda" perquè el que passa el dia després de les eleccions és el mateix que diuen que no passarà. En aquest sentit, Herrera ha tret ferro a les declaracions de Montilla i de Puigcercós perquè "tenim altres experiències que diuen que no hi haurà tripartit i després n'hi ha hagut" de manera que ha posat en valor que ICV no és com els que diuen que no faran una cosa abans de les eleccions per fer-la després però em canvi són els únics que tenen un discurs "clar i nítid" en el context electoral.

Joan Herrera ha fet aquestes declaracions en una roda de premsa acompanyat pel president del grup parlamentari d'ICV-EUiA i actual número 4 a les llistes, Jaume Bosch, per presentar les propostes de la coalició sobre la llei electoral i que la Fundació Nous Horitzons ha editat en format d'una publicació titulada "Per una llei electoral de Catalunya" que recull totes les aportacions d'ICV-EUiA i que, segons Bosch, vol demostrar dues coses: que hi va haver grups que van treballar i d'altres que no i partits que van treballar per l'acord i d'altres que van treballar en sentit contrari.

"ICV-EUiA està disposada a reeditar el govern d’esquerres"

El diputat d’ICV-EUiA, Jordi Miralles, ha afirmat que la coalició està disposada a reeditar el govern d’esquerres i a signar l’Acord d’Entesa “sense cap dubte”, perquè “representa la majoria social de Catalunya, la suma de la diversitat que existeix a les esquerres i perquè respon a un programa valent a nivell social, mediambiental, democràtic i d’autogovern”. El coordinador general d’EUiA es proposa “recollir les simpaties” de part de l’electorat de PSC i ERC i traduir-ho en vots. Foto: Els grups d'IU a les escales del Parlament.

Miralles ho ha dit després que aquest diumenge el president de la Generalitat, José Montilla, digués que no pensa reeditar el govern d’entesa encara que les tres forces d’esquerra sumin i que el líder d’ERC, Joan Puigcercós, hagi dit que només pactaran amb qui es comprometi a fer un referèndum per la independència.

Jordi Miralles s’ha adreçat a la base electoral d’esquerres i ha dit que “això no és un punt i final com diu Montilla, sinó un punt i seguit” i s’ha proposat recollir les simpaties, “que són altes segons les últimes enquestes d’opinió”, de part de l’electorat de PSC i ERC i traduir-ho en vots. “Catalunya no pot donar un pas enrere, hem de treure pit i reivindicar la magnífica acció de govern”, ha dit Miralles que ha recordat que el país ha canviat a millor en els últims 7 anys pensant en les persones i en el territori. El també diputat ha dit que “les esquerres a Catalunya són plurals i que han estat útils pel país quan han sabut trobar el seu denominador comú”, però que “quan s’han mirat de reüll és quan han fracassat”.

El número tres de la coalició a les eleccions ha dit que el 28N els ciutadans han d’optar per un govern plural d’esquerres o pel retorn de la dreta. “Si ve la dreta, ja coneixem les propostes d’Artur Mas, entre elles la de donar recursos públics a qui decideixi no portar els seus nens a l’escola bressol pública”, ha recordat Miralles que ha insistit que “CIU no representa el canvi sinó la involució”.

Trobada interparlamentària de grups d’IU i EUiA

Miralles ha fet aquestes declaracions el marc de la Trobada Interparlamentària de grups d’Izquierda Unida i Esquerra Unida i Alternativa que s’ha fet aquest dilluns al Parlament de Catalunya. A la reunió hi ha assistit el coordinador federal d’IU, Cayo Lara, que ha qüestionat la decisió de Montilla de no reeditar el govern d’esquerres. “Montilla s’equivoca amb l’anàlisi de la realitat política i hauria de ser més crític amb les polítiques del govern espanyol”, ha dit Lara que confia que el primer secretari del PSC rectifiqui l’endemà de les eleccions.

Lara ha manifestat el suport d’IU per tal que EUiA pugui obtenir uns bons resultats a les eleccions davant “l’onada de polítiques neoliberals”i ha denunciat la “política erràtica” del govern de Zapatero. “A Catalunya s’han de visualitzar les nostres polítiques davant les mesures neoliberals que no són responsabilitat del tripartit sinó de Zapatero”, ha dit Lara.

Un nen de 14 anys assassinat i 3 ferits per tropes marroquis

A les 19:00, hora local de l'Aaiun, les tropes van disparar contra un vehicle que es dirigia al campament de Agdaym Iziko, en el qual 20.000 civils sahrauís reivindiquen millores socials. La víctima, abatuda a dos quilòmetres del campament de protesta pacífic, és Nayem Elgarhi, de 14 anys, segons el govern en l'exili, i es troba en estat greu per ferides de bala Daudi Ahmed

El civil sahrauí Nayem Elgarhi va morir ahir diumenge 24 d'octubre, quan tropes de l'Exèrcit marroquí van disparar contra el vehicle en què es dirigia, al costat d'altres civils, al campament de protesta, establert fa uns dotze dies a uns 18 quilòmetres de la capital del Sàhara, El Aaiun, segons han informat activistes de drets humans sahrauís a la zona al Servei de Comunicació Sahrauí a Canàries (SCSC).

L'atac es va produir a les 19:00, hora local, a dos quilòmetres del campament, quan "una arma automàtica de les tropes marroquines va cosir el vehicle" en què es traslladaven 8 ciutadans sahrauís. A més del mort, van resultar ferits altres tres ocupants, un d'ells, Daudi Ahmed, d'extrema gravetat, indiquen les fonts.

Entre 15.000 i 20.000 civils sahrauís romanen en les proximitats de la capital del Sàhara Occidental, al campament que va començar a formar-se fa uns dotze dies per un petit grup de joves en haimes, com a acció de protesta i reivindicant treball i serveis bàsics, com la sanitat i l'educació, per a la població sahrauí en el territori ocupat pel Marroc des de 1975 i al qual es van anar sumant centenars més de refugiats.

Des de llavors, tropes marroquines bloquegen el campament i les sortides de la capital sahrauí per evitar que es sumin nous ciutadans. Durant els últims dies ja s'havien produït ferits que havien estat atesos en el campament, però els medicaments, l'aigua i els aliments escassegen.

Sionistes profanen un cementiri palestí

Diverses tombes del cementiri de la localitat palestina de Kadum, a prop de Qalquilia, van ser profanades divendres en l'últim atac de colons jueus contra la població palestina: "Van escriure consignes antipalestines i pintar estrelles de David", va assegurar Ayman Joma, que resideix als voltants del cementiri. Més països abandonen la Conferència d'OCDE a Jerusalem com a resultat de la iniciativa de boicot, empresa pel BDSNC, contra la Conferència anual sobre turisme organitzada per l'OCDE a Jerusalem.

En el seu habitatge també van aparèixer grafits en hebreu amb frases com Kahana tenia raó (Meir Kahana, jueu sionista que defensava l'annexió de Cisjordània i Gaza al Gran Israel), Venjança dels joves dels turons o Ven casa teva, vés-te'n i no facis preguntes, indicà Joma. Els responsables serien sis jueus de l'assentament de Qaddumim.

Els testimonis van indicar que efectius de l'Exèrcit israelià es van desplaçar fins al lloc i van netejar les pintades de les tombes. La Policia israeliana ja ha obert una investigació sobre els fets. Es tracta del tercer atac contra les propietats palestines efectuat per colons israelians en els últims dies.

Més països abandonen la Conferència d'OCDE a Jerusalem

Resultat de la iniciativa de boicot, empresa pel BDSNC, contra la Conferència anual sobre turisme organitzada per l'OCDE a Jerusalem.

Suècia, Irlanda, Turquia i Sud-àfrica han anunciat que no prendran part de la conferència anual de turisme organitzada per l'Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE), segons un comunicat de premsa del Comitè Nacional Palestí pel Boycott, Desinversió i Sancions (BCN ).

Suècia i Turquia han declarat que la seva retirada de la conferència de l'OCDE, que tindrà lloc a Jerusalem entre el 20 i el 2 d'octubre, es produeix per raons polítiques. El Regne Unit tampoc participarà però, es diu, que per raons d'agenda.

El mes passat la BCN va enviar una missiva al secretari general de l'OCDE, Ángel Gurria, demanant a l'organització el canvi d'ubicació de la seva conferència.

La missiva deia: "L'organització a Israel d'aquesta conferència sobre turisme s'interpreta, un cop més, com una prova que els membres d'OCDE són uns perfectes còmplices de l'opressió d'Israel cap als palestins i com un suport actiu als esforços d'Israel per aplicar la seva política colonial i d'apartheid.

L'Organització d'Alliberament de Palestina (OAP) també va enviar una missiva a OCDE legant de convocar la cimera a Jerusalem Est "sota les actuals condicions és un premi a Israel i atorga legitimitat a l'ocupació de la ciutat [Jerusalem Est] per part d'Israel ia totes les seves mesures racistes i opressives contra els palestins de Jerusalem. "

Gran nombre de països han anunciat recentment que no enviaran als esperats ministres de turisme, i estan tractant de decidir el nivell dels delegats de les seves representacions. Segons la BDS, en una trucada telefònica de la delegació grega de l'OCDE, els seus responsables van dir que cap funcionari d'Atenes realitzaria el viatge i que en el seu lloc un membre de plantilla del centre grec d'informació turística a Tel Aviv representaria a Grècia. Dinamarca enviaria a un estadístic. Bèlgica i Noruega encara estan decidint quin nivell de representació enviar.

4 acusats de frau a la fundació d'Unió admeten factures falses

Quatre empresaris imputats en un presumpte frau de cinc milions d'euros orquestrat a través de la Fundació Catalunya i Territori, vinculada a Unió Democràtica, van admetre ahir al jutge haver facturat per serveis no realitzats a través del grup d'empreses IMS. El Jutjat d'Instrucció 21 de Barcelona investiga la querella que va presentar la fiscalia contra 15 persones per apropiació indeguda, administració deslleial i falsificació de documents. El fiscal demana que el partit de Duran Lleida respongui com a partícip a títol lucratiu. Els fets van tenir lloc entre 2004 i 2009.

Ahir havien estat citats cinc administradors de diverses societats, un dels quals es va negar a declarar, mentre que els altres quatre van admetre que van acceptar "figurar com a administradors ficticis o testaferros de les empreses, col.laborant, per tant, en la trama d'elaboració de la pilota financera ", segons el fiscal.

Gerent d'UDC

Entre els acusats figura Josep Boqué, director general de Consum de 1990 a 1996 en els Governs de Jordi Pujol, així com José María Núñez, gerent d'Unió quan van ocórrer els fets i exalcalde de Vilassar de Mar La Fiscalia de Barcelona va considerar que havia indicis per imputar el diputat Josep Sánchez Llibre, però la Fiscalia del Tribunal Suprem ho va desestimar.

La tesi de l'acusació pública és que els responsables de la trama són Juan Alberto López i Miguel Ángel Cortés, qui entre 2004 i 2006 suposadament van desviar 1.786.651 euros des de la fundació, que es nodria amb donacions, al grup empresarial IMS, utilitzant factures falses i préstecs no documentats. Quan es va descobrir el deute es va iniciar una pilota pels préstecs comandes als bancs i va acabar intermediant la constructora Copisa. López i Cortés també es van negar a declarar en el seu dia. El proper dia 25 estan citats la resta de querellats.

França es prepara per altra setmana de protestes

El moviment social de protesta contra la reforma de les jubilacions a França li ha costat car al president Nicolas Sarkozy, que s'enfronta als nivells d'aprovació més baixos des que va assumir el seu mandat. Segons una enquesta publicada aquest diumenge pel diari Le Journal du Dimanche, només 29% dels consultats es van manifestar "molt satisfets" o simplement "satisfets" amb la gestió de Sarkozy. En canvi, 38% van expressar molta o bastant insatisfacció amb el mandatari francès.

El diari va afegir que els nivells d'aprovació figuren entre els més baixos registrats per algun president francès en el passat recent. La popularitat de Sarkozy s'ha vist seriosament afectada per la seva proposta-ja aprovada pel Senat francès-d'augmentar de 60 a 62 anys l'edat mínima de jubilació.

Però, un factor extern podria ajudar al mandatari francès a remuntar aquesta situació. França assumeix el novembre la presidència del G-20, la qual cosa podria projectar la imatge d'un Sarkozy diferent del que s'ha vist en les passades setmanes a causa de les vagues contra la reforma de les pensions.

Una cosa similar va ocórrer el 2008, quan França va assumir la presidència rotativa de la Unió Europea. En aquests dies, l'opinió pública francesa va ser molt favorable a l'exercici de Sarkozy.

La tensió continua

A uns dies que es duguin a terme noves vagues en protesta per la reforma de les pensions, la situació a França no sembla encaminar cap a la normalitat.

Aquest cap de setmana, una de cada quatre gasolineres no tenia combustible. Una portaveu del ministeri de Transport va assegurar que 35 per cent dels expendios de gasolina a París es veu afectat per la carestia derivada de les vagues. Aquesta situació s'accentua pel fet que va començar la temporada de vacances de tardor a França.

És per això que l'aprovació dels sindicats entre la població també podria caure. "Vagues, manifestacions, bloquejos. Els francesos ja estem cansats ", va titular Le Figaro aquest cap de setmana. 56 per cent dels ciutadans desitjaria que els sindicats respectessin el resultat de la votació senatorial de divendres passat, segons una altra enquesta donada a conèixer aquest diumenge.

Però el poderós sindicat CGT no sembla disposat a fer marxa enrere. "No ens rendirem. Estem més decidits que mai. A més, els treballadors volen que seguim endavant ", va dir el líder sindical Bernard Thibault.

Sense treva a la vista

El moviment continuarà, almenys durant uns dies més. Dimecres vinent, la reforma podria quedar aprovada definitivament per un comitè bicameral. No obstant això, diversos sindicats i emplaçar a vagues fins i tot per al dijous posterior a aquesta aprovació, i fins i tot a una altra per al 6 de novembre.

"Si no hi ha prou subministrament de combustible el diumenge, la situació serà molt difícil el dilluns per a tots," va assegurar al diari Le Monde el president de la Unió Francesa de la Indústria Petrolera, Jean-Louis Schilansky.

El Govern va anunciar que actuaria amb fermesa per impedir que l'economia francesa pateixi més danys per les protestes. La línia aèria Air France calcula que perd fins a cinc milions d'euros per cada dia d'atur, mentre que la indústria química situa els seus danys econòmics en 100 milions d'euros.

Herrera opina que Montilla es rendeix a CiU

L'anunci del president de la Generalitat, José Montilla, que no reeditarà el tripartit 'encara que sumi' no ha agradat al candidat d'ICV-EUiA. Joan Herrera opina que Montilla està anunciant que es 'rendeix' davant CiU. 'O les esquerres governen de forma plural o qui governa és Convergència i Unió', ha explicat el secretari general d'Iniciativa.

Els militants del partit, ha continuat Herrera, no es 'rendeixen' ni es 'resignen' a què hi hagi un canvi de govern que afavoreixi 'les dretes'. Per això, des d'Iniciativa, es considera que un pacte entre els diferents partits d'esquerres del Parlament és la única via per impedir que Convergència i Unió torni a governar set anys després.

'Volem més polítiques d'esquerres i més polítiques socials', ha assegurat el secretari general del partit, i la 'única' manera d'aconseguir-ho és, segons ell, que ICV-EUiA tingui 'més' pes al Parlament que resulti de les properes eleccions.

Joan Herrera ha fet aquestes declaracions des del Centre d'Informació del Parc de Collserola. Ha estat acompanyat pel conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, i per diversos alcaldables del partit als municipis que limiten amb el recentment declarat Parc Natural de Collserola. L'acte ha servit per agrair l'esforç de tots els que han 'lluitat' perquè Collserola hagi estat declarat Parc Natural i per 'felicitar' els ciutadans que el podran gaudir.

'Quan tothom es rendeix nosaltres no ens rendim', ha assegurat el secretari general d'Iniciativa quan ha parlat de la 'perseverança' que han tingut els ecosocialistes perquè finalment Collserola hagi esdevingut un nou Parc Natural. 'Convergència no va voler quan governava però, al final, ens n'hem sortit', ha apuntat Herrera.

1ª Assemblea Nacional d’Alternativa Jove-Joves d’EUiA

El coordinador general d’EUiA i diputat al Parlament, Jordi Miralles, en la seva intervenció en la cloenda de la 1ª Assemblea Nacional d’Alternativa Jove-Joves d’EUiA (AJ-JEUiA) ha instat els membres d’Alternativa Jove a “lluitar per no ser una generació retallada. Heu de respondre a la dictadura dels mercats, no deixant que es retallin els vostres drets, i evitant que vosaltres o els vostres fills viviu pitjor que els vostres pares o avis”, ha dit Miralles.

El líder d’EUiA així mateix ha destacat que Alternativa Jove “té la gran responsabilitat de compartir amb d’altres entitats continguts, compromisos i respostes”, que com ha dit el dirigent d’esquerres, “són claus per respondre al gran repte plantejat per Alternativa Jove; “ser un moviment que estigui on són els joves per donar resposta als seus problemes”.

Miralles ha fet una crida als membres d’Alternativa Jove a treballar per convèncer els joves per tal que vagin a votar a ICV-EUiA en les pròximes eleccions catalanes. “Perquè és fonamental frenar els resultats que planteja Mas, per no permetre que es faci de Catalunya un banc de proves sobre la tornada del conservadurisme a l’Estat, per evitar els grans retrocessos que es produirien en l’àmbit social, sanitari, educatiu i mediambiental, i per impedir que la sortida de la crisi estigui gestionada per la dreta a curt termini”, ha argumentat el dirigent d’esquerres.

Miralles ha felicitat els integrants d’Alternativa Jove per la feina feta i els ha encoratjat a convèncer amb les seves propostes d’acció i d’organització més joves d’esquerres “que volen i poden defensar els seus drets”.

Per la seva banda, el coordinador d’Alternativa Jove, escollit per unanimitat per la 1a Assemblea Nacional d’Alternativa Jove-Joves d’EUiA, Julián Sesé, en la seva intervenció també de la cloenda de l’Assemblea, ha destacat l’aprovació de la proclamació d’Alternativa Jove com a moviment. “Així que ens orientem a l’acció, a estar el carrer”, ha subratllat Sesé.

El coordinador d’Alternativa Jove ha afirmat que”el següent pas de l’organització juvenil és ser el ciment que uneixi tots els joves amb els que comparteix objectius”.

Sesé també s’ha referit a la creixent precarietat laboral, pel que ha sostingut que “si els joves no actuen en la sortida de la crisi, ho pagaran molt car, ja que es produiran forts retrocessos en els seus drets.”

La 1a Assemblea Nacional d’Alternativa Jove-Joves d’EUiA ha tingut lloc aquest cap de setmana (23 i 24 d’octubre) a l’Espai Jove la Fontana del barri barceloní de Gràcia i ha comptat amb la participació aproximada d’un centenar de persones. Ahir dissabte es va aprovar l’informe de gestió, el Manifest per un moviment de joves, el reglament de l’organització i 3 documents sobre la implantació d’Alternativa Jove als territoris, a la universitat i al món del treball.

Albiol demana altre centre d'ocupació a Castelló

Marina Albiol, diputada d'EUPV, considera insuficient el nombre de places que ofereix el centre de Rafalafena, i demana a la Conselleria de Benestar Social que done solució al centre de Penyeta Roja (foto). Aquest equipament porta dos anys tancat, des que finalitzaren les obres al gener del 2009. La diputada considera que el Consell a través de l’ Institut Valencià de Discapacitat, hauria d'oferir suficients places públiques per assolir tota la demanda de Castelló.

“l'oferta actual no és ni de bon tros suficient per a una ciutat com Castelló, en constant creixement” i recorda que el “centre de Penyeta Roja, amb 80 places és troba tancat des de fa quasi dos anys, quan podria estar oferint un servei molt necessari a la societat de Castelló”.

En aquests moments, afirma Albiol, solament existeix a la ciutat un centre gestionat per l'Ivadis, el centre ocupacional Rafalafena “completamentmsaturat amb més matriculacions de les que li pertocaria”. “La majoria de centres, independentment de la seua titularitat, estan al màxim, sense places lliures”, assegura.

La portaveu d'Esquerra Unida recorda, “encara hui en dia les persones amb discapacitat psíquica tenen moltes dificultats per incorporar-se al teixit productiu, i considera que l'objectiu de la seua plena integració laboral o social solament serà assolit amb una aposta decidida per aquest tipus de centres”.

Albiol considera que el serveis que ofereixen aquests tipus de centres, són molt importants, “mitjançant tallers ocupacionals, ajuden a les persones amb una discapacitat a aconseguir una major autonomia personal i una formació laboral que possibilite el seu trànsit a un lloc de treball”.

La representant d'esquerres a les comarques del nord insta també a l'Ajuntament de Castelló a pressionar al Consell per a dotar a Castelló d'aquestes instal•lacions tan necessàries. “El PP no pot tindre un centre finalitzat, com el de Penyeta Roja, des de fa dos anys sense donar cap explicació”, i finalitza exigint a la consellera Angélica Such, “habilite els mecanismes necessaris, per a Castelló dispose d'una atenció gestionada pel Ivadis de qualitat, com es mereixen els nostres ciutadans i ciutadanes amb discapacitat psíquica i les seues famílies”.

ICV-EUiA Gramenet demana la Fira a la Festa Major

ICV-EUiA de Gramenet presentarà avui dilluns una moció al Ple Municipal en què demana la recuperació de la Fira d’Entitats de la Festa Major. La Fira no existeix des de 2001. Es va cancel•lar, segons l’Ajuntament, perquè els terrenys de Can Zam, on havia tingut lloc la Fira fins llavors, estaven ocupats per les obres del metro de la línea 9, i des de llavors no s’ha tornat a organitzar: “No s’ha trobat una substitució adient a la mateixa”, es lamenta des de la coalició. Foto: Siscu Sánchez.

ICV-EUiA reivindica que és necessari recuperar la Fira a fi que la ciutadania pugui gaudir d’una Festa Major més participativa on les entitats ciutadanes tinguin més presència i els sigui possible difondre les activitats que duen a terme i recaptar fons. Per a la coalició, la Fira representa una festa dinàmica, plena de vida i de cultura popular, així com un punt de trobada dels diferents col•lectius, organitzacions polítiques i entitats de la ciutat i un espai lúdic per molts ciutadans i ciutadanes.

Sistach amaga el cost de les obres al Palau

El cardenal Sistach ha aprofitat la visita de Ratzinger per tirar la casa per la finestra del Palau Episcopal, començant per unes reformes de luxe que han estat molt criticades, dins mateix de la cúria barcelonina. En un primer moment, l’estada de Ratzinger a Barcelona havia de ser de tan sols unes quantes hores, centrades en l’acte de la Sagrada Família. Però, en afegir-s’hi el viatge llampec a Compostel·la, es va haver de modificar el programa inicial, doncs pernoctaria a la capital catalana.

Aquesta circumstància ha capgirat l’agenda dels actes a Barcelona

Les reformes fetes al Palau Episcopal, incloent-hi un ascensor nou, eren del tot innecessàries segons la diócesi i l’abast i el seu cost real es desconeix i el cardenal es nega a donar les dades. Ja fa anys que l’arquebisbat va arranjar una habitació per a visitants il·lustres, en previsió de les estades a Barcelona del nunci o de cardenals de pas per Barcelona. Els crítics amb Martínez Sistach creuen que Joseph Ratzinger no és un home a qui li agradi gaire l’excés en res (tret de la litúrgia) i, per tant, les obres fetes al Palau no calien.

De totes maneres, ben poc se sap de les reformes i del seu cost. Tot allò relacionat amb l’organització del viatge pontifici ha estat sota el control directe del cardenal arquebisbe i d’un grup reduït de persones, amb el jesuïta Enric Puig al capdavant. El gros de la cúria diocesana ha restat del tot al marge dels preparatius de la visita, per decisió personal de Lluís Martínez Sistach.

Molta gent dins i fora del Palau posa en dubte les explicacions oficials tant pel que fa al cost del viatge (700.000 euros) com a la minimització de les obres a la seu de l’arxidiòcesi.

EUiA de L'H es manifesta contra els racistes de PxC

EUiA de L'Hospitalet, amb el regidor Alfonso Salmerón al capdavant, participà ahir matí en la manifestació en contra de PxC, el partit neonazi i racista, que tingué lloc amb motiu de la celebració d’un acte del partit xenòfob a L'Hospitalet. Més de 300 persones es concentraren a la Plaça de l'Acollidora de L'Hospitalet del Llobregat per rebutjar l'acte d'un partit que propugna la xenofòbia, el racisme i la confrontació entre persones com a eixos del seu discurs polític.

Crits com "Feixisme mai més" i "Fora feixisme de L'Hospitalet" han acompanyat la breu marxa que ha recorregut els carrers que separen la Plaça de l'Ajuntament del monument de l'Acollidora a la Rambla de la ciutat, símbol històric que mostra L'Hospitalet com un lloc d'acollida i vinguda de milers de persones, abans de la resta d'Espanya i ara de tot el món.

A la manifestació han participat persones a títol individual i representants d'organitzacions com EUiA, Centre d'Estudis de L'H, UGT, CCOO, FAV L'H, ICV-EUiA, ERC, Maulets, Waslala-La, Chichigua, Asamblea de BArri, entre d'altres.

La marxa pacífica ha acabat amb la lectura del manifest i amb el compromís de les entitats per treballar plegades contra qualsevol expressió de feixisme i xenofòbia i de donar solucions als problemes quotidians de convivència.