dilluns, 10 de gener de 2011

Brasil adverteix d'una guerra monetària i comercial (Vídeo en castellà)





El ministre de finances del Brasil, Guido Mantega, adverteix que el món pot entrar en una veritable "guerra comercial" si algunes economies continuen devaluant les seves monedes nacionals per afavorir les exportacions.

"Aquesta és una guerra monetària que s'està convertint en una guerra comercial", va declarar Mantega en una entrevista concedida al diari Financial Times. Segons el ministre, les economies de la Xina i EUA estan entre les més actives manipulant el mercat amb les seves monedes nacionals, tot i que un dels acords assolits durant la darrera cimera del G-20 a Seül va ser frenar aquesta tendència proteccionista.

"Tenim excel.lents relacions comercials amb la Xina, però hi ha alguns problemes perquè també és un gran competidor de béns manufacturats. És clar que ens agradaria veure una revaloració del iuan", va assegurar Mantega.

El ministre va informar també que en els últims temps Brasil ha tractat d'evitar una major apreciació de la seva moneda nacional, el continu enfortiment amenaçava l'economia del país. En els últims vuit anys el reial gairebé duplicar el seu valor respecte al dòlar, el que va resultar un motiu de gran preocupació per al Brasil. El ministre va subratllar que les relacions comercials entre Brasil i EUA van caure d'un gran superàvit anual a favor del Brasil a un important dèficit per la relaxada política monetària promoguda actualment per Estats Units.

Aquesta política financera ja va ser criticada amb anterioritat pel director gerent del Fons Monetari Internacional, Dominique Strauss-Kahn, que va acusar a l'economia xinesa de devaluar artificialment el iuan per a no danyar la seva competitivitat i mantenir les seves altes taxes de creixement. EUA, d'altra banda, davant els seus greus problemes financers va decidir seguir l'exemple de la Xina i depreciar el dòlar amb l'objectiu de reactivar la seva economia i generar ocupació.

EUPV, EUiA i PCC davant l'anunci d'ETA

En conèixer el comunicat que ETA ha fet públic avui al diari Gara, el secretari general del PCC i senador per EUiA, Joan Josep Nuet, ha declarat: "És un pas imprescindible, positiu i del qual esperem una evolució cap a un alto el foc definiu que comporti l'abandonament de les armes, la dissolució d'ETA i l'aposta única per la via política i democràtica". També Iñaki Escudero, d'EUiA Osona i Marga Sanz, d'EUPV, s'han pronunciat sobre el fet.

Segons Nuet: "La societat basca necessita camins de participació política i de mobilització per autodeterminar-se dins un projecte federal i plurinacional de l'Estat Espanyol. Al mateix temps, la lluita contra les polítiques neoliberals requereixen amples energies socials i polítiques que poden articular-se millor en un espai de pau, diàleg i nova lluita política davant el conflicte a Euskadi".

El PCC saluda i encoratja la societat basca en general a encetar un nou periode amb més participació política i més democracia, i a l'esquerra basca en particular a ampliar les aliances socials i polítiques per fer front a les polítiques neoliberals.

Marga Sanz valora positivament l’alt el foc d’ETA i reclama la seua “irreversibilitat”


La coordinadora d’EUPV i diputada autonòmica, Marga Sanz, ha assenyalat que l’anunci “ens alegra perquè obri les portes a la fi del terrorisme, tanmateix , per a que signifique la desaparició de la violència de manera total i definitiva”.

Iñaki Escudero, coordinador d'EUiA a Osona

Iñaki Escudero, coordinador d'EUiA a Osona opina al seu blog: "El que molts teníem clar, i sembla que l'ezkerra abertzale també, és que no es tractava d'una qüestió legal. No era qüestió de complir les prerrogatives d'una llei, bastant abstracta per cert, per a poder representar a milers de ciutadans a les institucions. La seva il·legalització era política.
ETA és com un elefant que es mou molt poc a poc i sense gaire finor i l'ezkerra abertzale, que té presa, no ha esperat. Ha fet el seu camí mirant de reüll a ETA però sense esperar-la. ETA va dues passes per darrera i s'acabarà veient arrossegada pels esdeveniments. La gegantesca manifestació de dissabte a Bilbo deixa clar que, o ETA camina a darrera de l'ezkerra abertzale, o quedarà aïllada i com a una relíquia, oblidada. No té cap més sortida".

"Mentrestant el PP, Rubalcaba i la "Brunete mediàtica" ja anunciaven que era igual que ETA decretés una alt el foc permanent o que fos verificable internacionalment. Ara apujaran el llistó de l'exigència a ETA i, de retruc, a l'ezkerra abertzale. Ara demanaran que ETA declari la seva dissolució, que l'ezkerra abertzale faci una declaració demanant perdó pels darrers 50 anys de violència (inclosos els del franquisme, anys de violència pels quals ni el PP ni l'església han demanat perdó) o que s'immolin en una foguera pública encesa per l'AVT. És igual, tenen clar que no volen que Batasuna es torni a presentar a les eleccions. Què passaria amb Patxi López i tantes institucions usurpades gràcies a la il·legalització?".

"Però l'ezkerra abertzale ha de continuar el seu camí, el seu full de ruta, sense capficar-se pel que fa l'estat o pel que li diu ETA. La seva legalització, el seu futur, el validarà (igual de dissabte) la societat basca. La mateixa societat que no vol que ETA segueixi vigilant el seu destí, ni que PP i PSOE la mantinguin en un estat d'excepció democràtic. Aquests darrers mesos ha passat el que no volien veure ni en pintura els partits espanyols i ETA: que l'ezkerra abertzale tirés pel camí del mig amb el suport de les seves bases i de la societat. Espero de tot cor que insisteixi en aquest camí, que estarà ple de dificultats, sense deixar-se influenciar pels que, des dels extrems, tenen por de donar-li la paraula als ciutadans".

ETA decreta un alto el foc "permanent" i de caràcter "general"


ETA ha donat a conèixer, mitjançant un nou comunicat, la seva decisió de decretar un alto el foc "permanent" i de caràcter "general", verificable internacionalment, com "compromís ferm" amb un procés de solució definitiva i amb el final de "la confrontació armada". En la declaració, redactada en tres idiomes (euskera, castellà i anglès) i gravada en vídeo en els dos primers, l'organització armada fa al.lusió a la Declaració de Brussel.les i l'Acord de Gernika, amb els que coincideix en la necessitat d'oferir una solució "justa i democràtica" al conflicte.

Segons la seva opinió, la resolució vindrà de la mà d'un procés democràtic que tingui com a instruments el diàleg i la negociació, i el nord sigui la voluntat popular.

Després d'anunciar el seu alto el foc permanent, ETA insta a actuar amb responsabilitat històrica, alhora que crida a les autoritats espanyoles i franceses a que desactivin tota mesura repressiva i deixin de banda d'una vegada per totes la negació d'Euskal Herria.

La nova declaració d'ETA es produeix després d'insistents rumors i especulacions sobre un imminent comunicat de l'organització armada. En el seu contingut, ETA aclareix dubtes sobre l'abast i estabilitat de l'alto el foc, al qualificar de "general", i arriba més enllà del que ha demanat la declaració de Brussel.les i l'Acord de Gernika, ja que utilitza l'expressió "compromís ferm" en lloc de la de "mostra de voluntat" que se li demanava respecte al final del camí emprès.

ICV-EUiA proposa regular les hipoteques d'alt risc per protegir les famílies

El grup parlamentari d'ICV-EUiA ha presentat al Parlament una proposició de llei per a regular la concessió d'hipoteques d'alt risc i els problemes derivats de l'alt endeutament de les famílies més vulnerables, amb fórmules flexibles per evitar desnonaments i que els ciutadans no quedin endeutats tota la vida. L'iniciativa presentada també proposa ampliar la possibilitat que el ciutadà pugui quedar-se amb l'habitatge en règim de lloguer o usdefruit vitalici i satisfer el deute de forma ordenada i progressiva, ajustada a la realitat econòmica de la persona hipotecada.

La proposta, que si obté l'aval del Parlament haurà d'anar al Congrés, l'ha presentat el president d'ICV-EUiA al Parlament, Joan Herrera, després de reunir-se amb una vintena de representants de diferents col·lectius: la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, membres de la FAVB, l'Associació d'Usuaris de Bancs, Caixes d'Estalvis i Assegurances, USOC, Consorci de l'Habitatge de Barcelona, Fundació Arrels, CCOO i l'Observatori DESC de la Unesco a Catalunya.

Després de mantenir una reunió amb aquests col.lectius per arribar a un consens en el contingut de la proposició de llei, Herrera i el portaveu d'ICV-EUiA en Habitatge, l'exconseller Salvador Milà, han recordat en roda de premsa al Parlament que "l'únic compromís" que el seu grup va arrencar al nou president català, Artur Mas (CiU), en el seu discurs d'investidura, va ser la modificació de la llei hipotecària.

Herrera ha explicat que "la proposició de llei de mesures contra el sobreendeutament personal i familiar i de protecció davant dels procediments d'execució a l'habitatge familiar" part de la constatació que "un dels elements clau" que va permetre la creació de la bombolla immobiliària entre 1996-2006 va ser la concessió d'hipoteques en condicions d'excessiu risc.

Les entitats van facilitar diners per damunt del valor de l'habitatge a famílies que comprometien més del 50% dels seus ingressos i amb uns terminis cada vegada més llargs, cosa que ha contribuït a "generar un dels sobre endeutaments privats més alts del món".

En un context de crisi i a l'espera que molts ciutadans deixin de rebre la prestació dels 426 euros per desocupació, ICV-EUiA pronostica que els problemes d'impagats d'hipoteca s'agreujaran encara més el 2011, ja que només a Catalunya es podria procedir a unes 40.000 o 50.000 execucions hipotecàries, més del doble que el 2010.

Per a Herrera, a les entitats financeres també els interessa buscar solucions de flexibilització davant impagats ja que el seu parc immobiliari s'engrandeix i perd a la vegada valor, de manera que baixa el seu "raiting" per part de les agències de qualificació, és a dir, empitjora la seva solvència en els mercats.

En aquest sentit, Herrera ha recordat que hi ha promotores immobiliàries que ja salden els seus deutes amb els bancs i caixes amb fórmules com la "dació en pagament", és a dir, l'adjudicació del bé hipotecat davant la impossibilitat de complir una obligació, en aquest cas el pagament de la hipoteca, cosa que deixa lliure d'obligacions el deutor.

ICV-EUiA ha detectat que el sector immobiliari també fa algunes excepcions amb ciutadans particulars ben assessorats i el que vol ara és regular la situació, com s'ha fet en alguns països europeus, en nom de la "transparència" i que també siguin beneficiades les famílies més humils.

"Es tracta d'aflorar el problema i de regular per a tots", han indicat Milà i Herrera, que esperen que CiU compleixi la seva paraula i afronti el problema amb la creació d'una ponència al Parlament arran d'iniciatives com la seva i una altra similar d'ERC.

La proposta legislativa, d'entrada, proposa que per evitar problemes en el futur els ciutadans no comprometin més del 30% dels seus ingressos, delimitin el seu deute a un termini màxim de 30 anys i que les hipoteques no superin el 80% del valor de l'habitatge.

Però per evitar els problemes actuals i fer front als impagats d'hipoteques, ICV-EUiA proposa incrementar els marges per considerar que els ingressos de la família no siguin embargables, la possibilitat d'acollir-se a la "dació en pagament del pis hipotecat si s'acredita que és residència habitual, alliberant-se per tant de la totalitat del deute".

L'escalfament global durarà un mil.leni

L'efecte de l'escalfament global persistirà durant el proper mil.leni com a mínim i serà especialment desastrós en l'hemisferi austral, encara que en 2010 hagués cessat del tot l'emissió del diòxid de carboni i altres gasos d'hivernacle, d'acord amb un article publicat a Nature Geoscience. El principal autor, Shawn Marshall, i els seus col.legues de la Universitat de Calgary, al Canadà, van simular en ordinador diverses variants d'evolució climàtica per esbrinar quan seria possible revertir les tendències actuals, i si hi ha algun risc que vagin en augment tot i el cessament d'emissions nocives.

La seva conclusió és que l'hemisferi boreal començarà a recuperar-se del escalfament cap a finals d'aquest mil.lenni, mentre que les zones australs trigaran més a reaccionar a la retallada de la concentració de CO2 a l'atmosfera.

El continu increment de temperatures en l'hemisferi sud provocarà, cap a l'any 3000, la desertització d'un 30% de les terres fèrtils al nord de l'Àfrica i la desaparició de les plaques de gel a l'oest de Antàrtida, on la temperatura de les aigües costaneres pujarà gairebé cinc graus Celsius. En les latituds del Canadà, mentrestant, el clima recuperarà en gran mesura les seves característiques actuals.

Marshall explica aquesta diferència per la inèrcia de corrents baixes i mitjanes que es barregen amb les aigües de l'Atlàntic Sud. La temperatura de l'aigua allà recentment comença a incrementar-se com a resultat de les emissions de CO2 que van tenir lloc al segle passat, va dir.

Setmana crucial per a Portugal i per l'euro

Arrisca Portugal el seu futur i el de l'euro quan rebutja l'auxili econòmic de la Unió Europea? La seva capacitat de finançament en els mercats de capital es mesurarà aquesta setmana quan vengui els seus primers bons de l'any. Ahir diumenge (2011.09.01) a Berlín, un portaveu del ministeri de Finances va negar que el Govern alemany estigués pressionant a Portugal perquè vagi al fons europeu de rescat, desmentint un informe publicat per Der Spiegel.

El mitjà va informar el 8 de gener que Alemanya i França havien acordat persuadir el Govern de Lisboa a acceptar l'auxili financer d'Europa per por que aquest es veiés impossibilitat d'aconseguir crèdits en els mercats de capital.

Les alarmes es van disparar aquesta setmana quan Portugal es va veure obligat a posar títols a mig any a un interès del 3,69%. Simultàniament, Alemanya va oferir bons a deu anys per 2,87% en el mercat. Fonts a Berlín no identificades per la revista Der Spiegel van demandar que Portugal vagi ràpidament al fons, descrivint aquesta moció com l'única manera d'evitar que la crisi que l'afecta es traslladi a altres països de l'eurozona com Espanya i Bèlgica.

Rumors i miratges

Sòcrates va assegurar que Portugal no necessita accedir al font europeu de rescat financier. El primer ministre de Portugal, José Sócrates (foto), va assegurar en la nit de dissabte (2011.08.01) que el seu país no apel.laria al fons europeu de rescat, desestimant especulacions que circulen per els mercats financers internacionals des de fa setmanes. Sòcrates va acotar que rumors similars li han donat la volta al món en els últims anys tot i no tenir cap fonament: "Jo espero que això no passi", va dir per la seva banda el president portuguès, Aníbal Cavaco Silva, expressant sorpresa davant el publicat per Der Spiegel.

"A mi em sorprèn que sigui una revista alemanya la que doni a conèixer una notícia tan rellevant per a un Estat de l'Unió Europea sense que l'assumpte hagi estat discutit per les instàncies comunitàries pertinents", va comentar Cavaco Silva. Dirigint-se al Parlament portuguès, Sòcrates va insistir en què l'economia del país va créixer el doble del que s'esperava -entre un 1,3 i un 1,4%- durant l'any 2010, i va aconseguir disminuir el nou endeutament del 9,4 al 7,3% del Producte Intern Brut.

Està Portugal en estat de negació?

Thomas Mayer, economista en cap del Deutsche Bank, sembla convençut que el Govern de Lisboa ha entrat en estat de negació, un mecanisme de defensa psicològic que impedeix percebre en tota la seva magnitud la gravetat del conflicte que s'està travessant. Mayer va recordar que, quan va començar la crisi de l'euro, als inversors se'ls va dir que la situació financera de Grècia no hauria de ser motiu de preocupació i el mateix es va dir de la d'Irlanda.

"Ara s'està dient que Portugal no necessita ajuda i que pot salvar-se sol, i ningú creu això", va emfatitzar el reconegut economista alemany. En una conversa sostinguda amb els membres de l'Associació de la Premsa Estrangera a Berlín, Mayer va assenyalar que la zona euro té un seriós problema de credibilitat i que els líders polítics han de presentar als mercats plans concrets de reestructuració econòmica per evitar que la crisi de el deute s'estengui a una altra nacions de l'UE.

Una setmana decisiva

Mayer sembla convençut que el Govern de Lisboa ha entrat en estat de negació. El divendres (2011.01.07) a la nit es van reunir a Estrasburg els titulars de Finances d'Alemanya i França, Wolfgang Schäuble i Christine Lagarde, per analitzar, entre altres temes, la situació de l'euro, perquè el seu futur ha començat a ser objecte de prediccions apocalíptiques. La setmana entrant pot revelar-se com un moment crucial per a la moneda comunitària. La reunió mensual del Banc Central Europeu, que es durà a terme el dijous (2011.01.13), promet acaparar l'atenció dels actors del mercat monetari.

Portugal realitzarà la seva primera venda de bons de l'any en els pròxims dies, una jugada que evidenciarà la capacitat de finançament del país en els mercats de capital. Un portaveu del ministeri de Finances portuguès va explicar que es tractava d'una col.locació privada de bons per diversificar la seva base d'inversors, però es va negar a dissipar o corroborar els rumors segons els quals la Xina estaria comprant bons portuguesos.

Hamàs demana als grups palestins aturar els atacs a Israel

El moviment islamista Hamàs, que governa Gaza, va començar ahir una sèrie de contactes amb la resta de faccions palestines per convèncer-les que detinguin els atacs amb projectils contra Israel per tal d'evitar una resposta contundent. Les milícies palestines i l'Exèrcit israelià són, fa setmanes, immersos en una perillosa escalada de violència. La intensitat dels llançaments de coets i projectils de morter palestins i els bombardejos israelians i morts de palestins, inclosos civils, tant a Gaza com a Cisjordània han augmentat, en particular des del divendres.

La majoria dels atacs des de Gaza és obra de grups d'orientació gihadista, però Israel considera l'islamista Hamàs responsable de tots ells en controlar la franja.

En aquest context, "Hamàs està intentant evitar proporcionar a Israel una nova excusa per a efectuar un nou assalt militar a la franja de Gaza", va assenyalar avui el seu portaveu, Ayman Taha.

"S'han mantingut contactes amb altres faccions per tal d'arribar a un acord nacional sobre el tema", va precisar en declaracions a la premsa.

Taha va acusar el Govern de Benjamin Netanyahu de "buscar una excusa per llançar una nova guerra contra Gaza" com la de fa dos anys, en què van morir uns 1.400 palestins, la majoria civils.

En canvi, Hamàs "està fent tot el possible per evitar una nova agressió israeliana que danyi a la població de Gaza", va dir, abans de matisar que els grups armats palestins "no tenen por d'una nova guerra".

Iussef Rezqa, assessor del cap de Govern a Gaza Ismaïl Hania, va assenyalar als mitjans de comunicació que, a diferència d'Israel, les faccions palestines segueixen compromeses amb el "alto el foc vigent a la franja" des de la citada ofensiva.

"Les contínues incursions de l'exèrcit israelià, els bombardejos diaris i les morts estan provocant a la part palestina i empenyent cap al llançament de projectils des de Gaza ia confrontar les incursions terrestres a la zona fronterera", va argumentar Rezqa.

Entre els braços armats, el de Hamàs (Brigades d'Ezedín Al-Qassam) vol "estalviar al poble (de Gaza) una guerra israeliana", però adverteix que "resistirà" amb tota la seva força i "sigui quin sigui el preu", si "l'enemic rebutja aturar l'escalada de violència i insisteix en l'enfrontament", segons el seu portaveu, Abu Obaida.

Sarayat al-Quds, milícia de la Jihad Islàmica, accepta l'acord interpalestí d'aturar parcialment els trets de projectils, tot i que "continuarà altres activitats militars a Gaza".

"No hi ha un acord directe d'alto el foc entre les faccions palestines i Israel, sinó un pacte intern palestí per aturar els atacs amb coets contra Israel", va matisar a la premsa un dels seus líders, Jader Habib.

La demolició de l'Hotel Sheperd, trenca les negociacions amb l'ANP

Les possibilitats de negociació per aconseguir la pau entre palestins i israelians van quedar frustrades aquest diumenge després que iniciés la destrucció d'un edifici a Jerusalem Est autoritzada per Tel Aviv, d'acord amb el manifestat per un portaveu de l'Autoritat Palestina: "En actuar d'aquesta manera, Israel ha arruïnat tots els esforços nord-americans i ha posat fi a qualsevol possibilitat de reprendre les negociacions", va afirmar en un comunicat Nabil Abu Rudeina, portaveu del president de l'Autoritat Palestina, Mahmud Abbas.

En el matí d'ahir diumenge, les excavadores van posar en marxa la demolició d'una part de l'històric hotel Sheperd situat al barri palestí Sheikh Gerra, amb l'objectiu de continuar la construcció d'assentaments jueus.

Aquesta acció per part d'Israel l'ha guanyat fortes crítiques de la comunitat internacional que apostava per un nou intent de negociar i buscar una sortida pacífica al conflicte que mantenen les dues nacions des de fa dècades.

Les nou edificacions comprenen almenys 20 habitatges, un aparcament de tres pisos i una via d'accés al complex, d'acord amb fonts locals.

Als voltants de l'hotel Sheperd habiten palestins per la qual cosa l'Autoritat Nacional Palestina va expressar, al costat de l'opinió internacional, intenses crítiques en vista de les ocupacions ordenades pel Govern israelià.

El 2 de setembre passat es van reiniciar les converses a Washington entre líders dels dos països per posar fi als assentaments il.legals en territori sagrat palestí.

A finals de setembre de 2010 el president de l'Autoritat Nacional Palestina (ANP), Mahmud Abbas, assenyalà que desitja, com a gest d'Israel, una moratòria de la colonització israeliana a Cisjordània mentre hi hagi negociacions de pau.

Llavors, Abbas va dir que "no volem aturar aquestes negociacions. Però si la colonització continua, ens veurem obligats a detenir-la", per a qui Netanyahu "ha de saber que la pau és més important que la colonització".

Fins ara, el diàleg està estancat després del rebuig del premier d'Israel de liquidar els assentaments.

EUPV: Manca greu de personal i metges a l’hospital de Vinaròs

La diputada autonòmica d'EUPV, Marina Albiol, ha anunciat que presentarà preguntes en Les Corts adreçades al conseller de Sanitat, sobre la falta de facultatius, de personal sanitari i de tot tipus a aquest centre hospitalari: “La qual cosa està impedint la posada en marxa de la nova ampliació de l’hospital. No entenem el retard en augmentar aquesta plantilla i per això exigim respostes immediates al respecte del conseller, qui, sens dubte, no pot negar uns fets que fins i tot el propi diputat del PP, Mariano Castejón, ha reconegut”.

Albiol assenyala que la problemàtica de la mancança de personal “afecta lamentablement a molts hospitals valencianes, i lluny de solucionar-la, el PP sembla que el que fa és dir-nos allò de mal de todos, consuelo de tontos”, critica.

La diputada d’esquerres ve denunciant aquestes situacions des de molts mesos enrere, inclús ha criticat les escasses partides destinades a inversions sanitàries per a Castelló, “amb omissions molt assenyalades, com és l'hospital de Peníscola, o amb partides irrisòries com la destinada a l'hospital de la Vall d’Uixó, cincs anys inclòs en el pressupost, sense cap resultat, i amb solament 300.000 euros per aquest any. Amb aquesta situació quedà molt evident el marginat lloc que ocupa la sanitat a Castelló per al PP”, lamenta.

Islàndia indignada per l'ingerència ianqui

El ministre d'Afers Exteriors islandès, Oessur Skarphedinsson ha qualificat d'inacceptable que les autoritats dels EUA exigeixin informació sobre el contingut privat del compte a twitter de la diputada Birgitta Jonsdottir: "D'acord amb els documents que he vist, una parlamentària islandesa està sent investigada en una causa penal en els Estats Units sense cap raó en absolut. És intolerable que un representant del poble d'Islàndia sigui tractat així per un altre país".

Per la seva banda el ministre de l'Interior, Oegmundur Jonasson, ha estat encara més contundent. D'una banda ha qualificat de "peculiar i molt greu" la sol.licitud per investigar una de les seves diputades, de l'altra ha expressat el seu total suport a les accions de WikiLeaks.

El passat 14 de desembre un tribunal de Virgínia va enviar una ordre judicial a la xarxa social Twitter demanant-li informació en el marc d'una investigació criminal en curs. Les informacions demanades concerneixen els comptes Twitter de Julian Assange, Bradley Manning, Jacob Appelbaum, Rop Gongrijp i la pròpia Birgitta Jonsdottir.

Twitter va ser autoritzat el 5 de gener pel tribunal a fer públic l'ordre. El dia 7 va informar a la diputada islandesa fent-li saber que, si en un termini de deu dies la interessada no els notificava l'obertura d'un procediment judicial d'impugnació a la demanda dels Estats Units, hauria de lliurar les informacions demanades.

El partit de la diputada islandesa investigada ha fet un comunicat en què recorda que WikiLeaks ha destapat informació que mostra gràficament com les tropes dels EUA han matat a civils innocents. Aquests atacs eren manifestament inútils i s'han produït en diverses ocasions contra nens.

A més, Birgitta Jonsdottir, que ha rebut milers de missatges de suport i solidaritat, ha exigit al parlament d'Islàndia una resposta clara sobre si pot seguir sent membre de la Comissió d'Afers Exteriors del Parlament i si és segur que viatge a l'estranger, per al que demana empara.

"No sé si puc anar als EUA sense córrer el risc que el meu telèfon o equip serà confiscat. El que si puc dir és que les autoritats nord-americanes estan desesperades".

Aquesta inaudita i grollera persecució d'una diputada d'una democràcia avançada reflecteix amb tota la seva intensitat la por del sistema al que representa Birgitta Jonsdottir, més enllà de WikiLeaks. En quatre paraules Icelandic Modern Mitjana Initiative. En una: Llibertat.

Escàndol de dioxines: La punta de l'iceberg

Alemanya ha demanat una forta acció legal contra els responsables de contaminar aliments amb dioxines cancerígenes. Per la seva banda l'organització Foodwatch adverteix que aquesta és només la punta de l'iceberg. La ministra d'Agricultura alemanya, Ilse Aigner, descriu la conducta que va provocar que nivells excessius d'una toxina química entressin en l'alimentació animal "d'acte criminal": "Aquest és un gran revés per als nostres grangers. Han estat totalment arrossegats de forma innocent a aquesta situació per les malaltisses maquinacions d'uns pocs".

Per la seva part Aigner afirma que l'escàndol va ser provocat per poques "ovelles negres" que han causat un dany econòmic enorme: "Hem de parlar de les conseqüències. Els causants hauran de ser responsabilitzats i hauran de pagar pels perjudicis", diu. "El poder judicial ha d'actuar amb duresa", sosté.

Els fiscals alemanys que investiguen a la companyia responsable de contaminar pinsos amb dioxines ja han dit que poden presentar càrrecs criminals contra l'empresa, un distribuïdor d'olis per a la producció de pinsos animals conegut com Harle und Jentzsch.

Per la seva part el portaveu del comissari de protecció al consumidor de la Unió Europea, John Dalli, va informar que els fabricants de farratges i pinsos europeus es reuniran demà a Brussel.les amb la Comissió de la Unió Europea per a analitzar els fets. L'organisme europeu advoca per una millor separació de la producció d'àcids grassos per a indústria i per a pinsos.

A favor de la indústria farratgera

L'organització de protecció al consumidor d'aliments Foodwatch va acusar el govern alemany de relativitzar la dimensió de l'escàndol i servir els interessos de la indústria farratgera.

"El govern alemany té una estratègia explícita d'exportació per als productes de carn alemanya, per exemple els productes avícoles i la carn de porc", va dir el gerent de l'organització i expresident de Greenpeace Alemanya, Thilo Bode.

Segons Bode, el govern no té interès a llastar més a la indústria farratgera amb l'obligació de realitzar controls propis.

La punta de l'iceberg

Per al fundador de Foodwatch, l'escàndol actual és només la punta de l'iceberg: "A prop del 80 per cent de la contaminació amb dioxina de la població, que segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS) es troba en el límit superior del acceptable, es produeix a través de pinsos ".

Les dioxines que abans s'alliberaven a través de les plantes incineradores avui es generen en la producció d'aliments per a animals, ha afirmat.

Bode, autor de llibres sobre els perills que amaguen els aliments industrials avui en dia, va exigir que cada fabricant de pinsos sigui obligat a efectuar proves de dioxina de cada càrrega que ven i a notificar-ho a les autoritats en cas d'anomalies: "Això seria l'únic que contribuiria per acabar amb la contaminació latent de dioxines en els farratges".

El director de Foodwatch va apel.lar al govern a prendre seriosament el dret a la integritat física i no servir de forma unilateral a interessos econòmics: "És una veritable barbaritat dir que no n'hi ha per tant", ha criticat Bode.

Iraq adquirirà armes als EUA per més de $ 26.000 milions

L'Iraq comprarà armes per 13.000 milions de dòlars als Estats Units fins a 2013 i gastarà el mateix nombre de milions amb aquest mateix fi més tard, declarà el portaveu del Ministeri de Defensa iraquià Mohammad al Askari citat pel rotatiu Al Ittihad de Bagdad. Segons Al-Askari, l'Iraq ja va signar un contracte amb els EUA per més de 13.000 milions de dòlars i cap a 2013 rebrà avions, helicòpters, carros blindats, vaixells i coets. Aquest material de guerra serà inclòs en els arsenals dels ministeris de Defensa i de l'Interior de l'Iraq.

Més tard el país adquirirà armament addicional per una suma igual. Els efectius de les institucions de força iraquians estan aprenent a utilitzar el material de guerra nord-americà, va dir el portaveu.