dijous, 28 de febrer de 2013

Prat i Manté imputats en sis delictes

El jutjat d'instrucció número 3 de Reus ha deixat en llibertat provisional l'ex-president de l'ICS i ex-director d'Innova, Josep Prat, i l'ex-director general del CatSalut, Carles Manté, però els ha imputat sis delictes, els ha prohibit sortir del país i els retirat el passaport la prohibició de sortir del territori. Prat i Manté estan acusats dels delictes de malbaratament, estafa, tràfic d'influències, negociacions prohibides a funcionaris, blanqueig i d'un delicte contra la hisenda pública.

Els dos ex-alts càrrecs de la sanitat catalana han prestat declaració aquesta tarda als jutjats de Reus després que la Guàrdia Civil els detingués aquest dimecres. El cas es troba sota secret de sumari.

Les detencions van aixecar reaccions polítiques a Reus. Fonts de l'ajuntament van assegurar que analitzarien la situació 'des del respecte i compromís de col·laboració amb la justícia'. Les mateixes fonts van recordar que el consistori havia actuat responsablement, posant en coneixement de la Sindicatura de Comptes i la fiscalia el cas per si se'n derivaven responsabilitats penals.

Per la seva banda, la CUP de Reus, que va destapar el cas amb un escrit a la fiscalia, ha instat els grups municipals i el batlle a posicionar-se com a acusació en els processos oberts. Segons la formació, les detencions 'certifiquen la solidesa del procés d'investigació iniciat' i demana al batlle, el convergent Carles Pellicer, que convoqui un ple extraordinari per decidir el posicionament municipal al voltant del cas.

El grup municipal d'Ara Reus, que va presentar una querella contra Prat i Manté, s'ha personat com a acusació particular en el cas i ha sol·licitat poder estar present en els interrogatoris dels dos acusats.

Els termes de la declaració com a imputat de Prat, que ha sortit acompanyat pel seu advocat, Xavier Melero, no han transcendit, tot i que el lletrat ha assenyalat que el seu client està en llibertat, tot i que està imputat.

Després de la declaració de Prat, ha començat el torn de Carles Manté, exdirector de CatSalut i exresponsable de l'empresa municipal de Reus Shirota, participada per Innova, acusat com Prat de presumpta estafa i malversació de fons públics en emetre, suposadament, factures entre 2007 i 2011 en concepte de "honoraris" i "consultoria estratègica" per les quals hauria cobrat 838.000 euros.

Manté va ser detingut ahir al seu domicili de Mataró (Barcelona), seu de l'empresa mercantil CCM Estratègies i Salut, que va fundar amb la seva esposa una setmana abans de començar a presentar factures a Innova.

Detinguts l'ex-president de l'ICS Josep Prat i l'ex-director del CatSalut Carles Manté

La guàrdia civil ha detingut l'ex-president de l'Institut Català de Salut (ICS) i ex-director general de l'empresa municipal Innova de Reus (Tarragona), Josep Prat, i l'ex-director del Servei Català de la Salut (CatSalut) Carles Manté per ordre del Jutjat d'Instrucció 3 de Reus. Aquest matí, agents de la guàrdia civil han escorcollat el domicili a Tarragona de Prat, i l'empresa de Manté CCM Estratègies i Salut a Mataró (Barcelona), amb presència dels dos ex-càrrecs públics, dins l'anomenada 'Operació Cirurgia'.

Iúlia Timoixenko va vendre a l'Iraq blindats inservibles

El portaveu de la comissió parlamentària iraquiana per seguretat i defensa, Shiwan Mohammed Taha, ha acusat avui a Ucraïna d'haver subministrat a l'Iraq transports blindats que són inservibles, segons un contracte signat amb l'ex Primer Ministre, empresonada per corrupció, Iúlia Timoixenko. Una investigació va descobrir que totes aquestes màquines són "molt antigues, rovellades i inservibles", va dir el diputat.

D'un total de 420 transports blindats que Ucraïna es va comprometre a proporcionar a l'Iraq el 2009, per valor de 456 milions de dòlars, fins a la data es van enviar tot just un centenar, va recordar Taha.

Ha afegit que el Parlament iraquià i va exigir del Govern crear un comitè mixt per aclarir les possibles corrupteles al voltant d'aquest contracte i portar als tribunals als culpables. Els funcionaris ucraïnesos no comenten de moment l'assumpte.

Ucraïna va signar el 2009 un contracte de 2.400 milions de dòlars amb l'Iraq, pel que havia de subministrar vehicles blindats, equips aeronàutics i armes d'alta precisió, així com prestar serveis de reparació i modernització de material bèl·lic. En més d'una ocasió, els iraquians van estar a punt de rescindir el contracte a causa del incompliment dels terminis de lliurament.

Una de les persones més riques d'Ucraïna

Abans d'esdevenir primera ministra, Timoixenko va ser considerada l'aliada més significativa del líder de l'oposició, Víktor Yushchenko, i va ser extremadament visible durant les eleccions ucraïneses del 2004. Era una de les líders més importants de la Revolució Taronja, la qual va portar al poder a Yushchenko. Durant aquest període, els mitjans del feixisme internacional li deien la "Joana d'Arc de la Revolució Taronja".

El 3 de març de 2010 va ser destituïda del seu càrrec de primera ministra per la Rada Suprema, en una moció de censura al seu Govern. A partir de maig de 2010, es van iniciar diversos procediments legals en contra de Timoixenko. El 5 d'agost de 2011, va ser arrestada per haver "violat en repetides ocasions la seva interdicció de sortir de Kíev i obstruït la investigació que es portava a terme en contra" a causa de abús d'autoritat.

Segons la cort, això va portar a la signatura de contractes de gas, desavantatjosos per Ucraïna, amb Rússia al gener de 2009. L'11 d'octubre de 2011, Timoixenko va ser condemnada a 7 anys de presó, després d'haver estat declarada culpable en els càrrecs anteriorment exposats. I mira que amb el nom ja avisava.

Reconeguda narcolèpsia en nens que van rebre la vacuna contra la grip A

Miguel Jara: British Medical Journal (BMJ), una de les "bíblies" de la medicina basada en l'evidència, confirma que la vacuna de la grip A va causar narcolèpsia en els nens que la van rebre durant la "pandèmia" de 2009.

Ha passat el temps suficient per anar confirmant el que ja sabíem, que la por genera "danys col·laterals". Així ho publicàvem fa uns dies, sobre el cas d'un greu error de diagnòstic infós per la por i ara BMJ ofereix una anàlisi retrospectiva desenvolupada a Anglaterra des de 2009 entre la població vacunada en concret amb Pandemrix, la vacuna ad hoc de GlaxoSmithKline.

La marca, una de les que va comprar el Ministeri de Sanitat espanyol llavors conduït per Trinidad Jiménez era al punt de mira de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) poc després d'aplicar. L'OMS, que va ser qui "va fabricar" la falsa pandèmia en elevar el nivell de risc al grau màxim, anunciar ja fa dos anys que almenys dotze països, en els quals es va dispensar Pandemrix, registrar casos de narcolèpsia-un trastorn neurològic caracteritzat per accessos de somnolència irresistible durant el dia-en nens i adolescents que prèviament havien estat vacunats contra la grip A.

A la fitxa tècnica del producte es reconeix la narcolèpsia com reacció adversa "molt rara". El que sembla curiós és que en les conclusions de l'informe, la "culpa" recaigui sobre l'adjuvant de la vacuna ASO3. Aquest segons la pròpia fitxa, està compost per: esqualè (10,69 mil · ligrams), DL-α-tocoferol (11,86 mil·ligrams) i polisorbat 80 (4,86 mil·ligrams)

L'esqualè ha estat envoltat de polèmica des de finals de la dècada dels anys 90. Però la versió oficial, la de l'OMS, manté que és segur.

Es dóna la circumstància que aquesta vacuna porta com a conservant el també polèmic Tiomersal o Timerosal, fabricat a base de mercuri i s'ha relacionat en diferents ocasions amb danys neurològics.

El fabricant ho avisa (de manera insistent):

S'ha de tenir precaució quan s'administra aquesta vacuna a persones amb hipersensibilitat coneguda (diferent de la reacció anafilàctica) al principi actiu, a qualsevol dels excipients, al tiomersal ja residus (proteïnes d'ou i de pollastre, ovoalbúmina, formaldehid, sulfat de gentamicina i desoxicolato sòdic).

Però coneixeu algun lloc on abans d'aplicar qualsevol vacuna es facin les proves necessàries per saber si cada un de nosaltres som hipersensibles a algun d'aquests components?

Disturbis després la condemna a mort d'un líder islàmic a Bangladesh

Almenys són ja 30 els morts i centenars els ferits en els disturbis després de l'anunci de condemna al líder del major partit islamista i cap de l'oposició al govern despòtic i corrupte de Bangla Desh, Delawar Hossain Sayedee, acusat de crims de guerra, comesos suposadament durant el conflicte bèl.lic contra Pakistan el 1971.

Delawar Hossain Sayedee, de 73 anys i vicepresident del partit opositor Jamaat-i-Islami, va ser condemnat per un tribunal especial per la seva implicació en assassinats, saquejos, violacions, incendis intencionats i conversions forçoses de hindús a l'islam durant la guerra d'independència.

El jutge ATM Fazle Kabir anunciar el veredicte en la seva presència i enmig de fortes mesures de seguretat, a causa de la vaga general convocada pel partit opositor, que exigia la posada en llibertat de l'acusat.
DW.DE

Després de conèixer la decisió del tribunal, els seguidors del partit islamista van sortir al carrer per protestar en diverses ciutats del país i es van enfrontar amb la policia, va informar la televisió Independent. Els manifestants van incendiar un pont ferroviari que uneix la capital Daca amb la ciutat portuària de Chittagong.

El tribunal ja va condemnar a mort en absència a l'ex líder del partit Abdul Kalam Azad per la seva implicació en els mateixos crims. Al començament de febrer, el vicesecretari general del partit islamista, Abdul Quader Mollah, va ser condemnat a cadena perpètua.

Els manifestants afins al govern porten quatre setmanes als carrers demanant la pena de mort per a tots els criminals de guerra i la prohibició del partit. El partit islamista considera que es tracta d'un judici polític. Grups defensors dels drets humans van expressar també la seva preocupació sobre la justícia del procés.

Bangla Desh: el pitjor lloc per treballar

Empreses alemanyes i nord-americans s'encarreguen seva roba a Bangla Desh, un país que exporta milers de milions d'euros en tèxtils i que, tanmateix, manté miserables condicions laborals.

"Hi ha moltes mares que no van arribar a casa. Els seus fills les van esperar en va". La desesperació i la ira són evidents a la cara de la dona que parla, una treballadora tèxtil que estava entre els 15 mil obrers de la roba que van marxar el dilluns (2012.11.26) pels carrers de Dhaka, la capital de Bangla Desh, per demanar millores en la seguretat i en les condicions de treball.

Des de 2006 prop de 200 persones han mort en incendis de fàbriques al país i més de 3500 han resultat ferides de gravetat. La majoria de les víctimes són dones, les que componen el 80 per cent de la massa laboral de gairebé 3,5 milions de persones que es guanya la vida en aquestes fàbriques. Els sindicats han alçat la veu sobre el tema més d'una vegada, perquè "no es realitzen simulacres, els extintors no funcionen o les portes d'escapament estan tancades", revela Amirul Haque Amin, president de la "Federació Nacional de Treballadors Tèxtils".

Les portes tancades. Això va passar en l'incendi de dissabte (2012.11.24), on van morir 110 persones. Un supervivent, Mohammad Ripu, va explicar a l'agència AFP que "ens vam adonar ràpidament que hi havia un incendi, però quan vam córrer a la porta d'emergència, estava tancada". Ripu va saltar per la finestra des del segon pis i es va salvar amb ferides lleus. El problema és que moltes fàbriques s'ubiquen en edificis de fins a deu pisos.

Assumir la responsabilitat

Bangla Desh és, juntament amb la Xina i l'Índia, un dels principals exportadors de tèxtils del món. Moltes marques occidentals, com C & A, Ikea i altres, s'encarreguen a fàbriques en països del sud d'Àsia a causa dels baixos costos que això implica. Alemanya va importar, segons xifres oficials, 2,8 mil milions d'euros en tèxtils des Bangla Desh. En total, aquesta indústria aporta el 80 per cent dels ingressos per exportacions del país asiàtic.

Al començament de 2012, el grup nord-americà PVH (amb marques com Tommy Hilfiger i Calvin Klein) i l'empresa alemanya Tchibo, van signar un acord de protecció contra incendis amb diferents organitzacions i sindicats de Bangla Desh. No obstant això, aquest tracte no pot entrar en vigor fins que almenys dues grans empreses internacionals es sumin a la iniciativa. Malgrat totes les gestions, no ha estat possible aconseguir més interessats.

La manca de protecció contra incendis és tot just un dels molts mals del sector tèxtil a Bangladesh. A això se sumen els sous miserables i les extenses jornades laborals (fins a 14 hores diàries). I complica més les coses el que els treballadors no estan organitzats en sindicats. Gisela Burkhard, de la xarxa FEMNET, revela que "quan s'organitzen, les obreres són immediatament comiats o són amenaçades. Els sindicats no poden organitzar-se en les mateixes fàbriques, de manera que cal visitar a les dones a casa i això òbviament dificulta la tasca".

Càrregues policials davant la seu d'Unió Democràtica contra els manifestants

Unes 400 persones, aproximadament, s'han enfrontat a agents dels Mossos d'Esquadra davant la seu d'Unió Democràtica de Catalunya (foto), situada al carrer Nàpols de Barcelona. Els Mossos han dispersat els concentrats i fruit d'aquesta dispersió s'està registrant una batalla campal al voltant d'Arc de Triomf.

Es tracta, suposadament, de persones que haurien participat en la manifestació universitària que ha recorregut el centre de la ciutat i que ha acabat al Parc de la Ciutadella, enclavament que es troba molt a prop de la seu d'Unió.

Els concentrats, que han bolcat diverses contenidors a manera de barricades, han llançat pedres i petards als agents desplegats a la zona. Els agents han detingut una jove.

Els Mossos d'Esquadra han tancat amb cadenats totes les portes d'accés al Parc de la Ciutadella de Barcelona per impedir que la manifestació d'estudiants i professors universitaris arribi al Parlament de Catalunya.

Xina planeja instal·lar una estació espacial tripulada

Xina informa del projecte per establir en òrbita, en la pròxima dècada, una gran estació espacial tripulada, un lloc avançat que també podria allotjar astronautes d'altres nacionalitats. La informació es coneix just quan els mitjans de comunicació oficials xinesos informen d'una nova missió espacial al juny i agost d'aquest any, amb tres astronautes que serien enviats a bord de la nova nau Shenzhou-10.

La nau espacial es connectarà a un mòdul espacial experimental conegut com Tiangong 1, que serveix com a prototip per a una estació espacial. L'acoblament és considerat un pas important cap a la construcció d'una instal·lació espacial permanent.

D'acord amb el lloc web de notícies sobre l'espai i astronomia 'Space', hi ha possibilitats que al programa participin astronautes de l'Agència Espacial Europea (AEE), una informació, basada en la recent intensificació de les relacions entre les parts.

Cal esmentar, que la Xina anteriorment va llançar el Tiangong 1 o "Palau celestial", com a part dels seus experiments que podrà situar el país asiàtic a tenir una pròpia estació espacial, com els Estats Units i Rússia.

IU ja ha presentat la querella pels papers de Bárcenas

Izquierda Unida (IU) s'ha querellat aquest dijous a l'Audiència Nacional contra els extesorers del PP Luis Bárcenas i Álvaro Lapuerta, els exmembres de la cúpula del partit Rodrigo Rato, Ángel Acebes i Federico Trillo, així com vuit empresaris, per la suposada comptabilitat B a la formació política. El coordinador federal d'IU, Cayo Lara, ha presentat aquest dijous una querella conjuntament amb Ecologistes en Acció, les associacions Justícia i Societat i Lliure d'Advocats i Els Verds, contra un total de quinze persones, entre polítics i empresaris, per onze suposats delictes.

En ella, demana que el tribunal requereixi urgentment a la Fiscalia Anticorrupció, que està investigant els coneguts com papers de Bárcenas, totes les diligències que ha practicat fins ara perquè el cas l'assumeixi l'Audiència Nacional.

Diner negre

IU afirma que els extesoreros i els aleshores membres del Govern i alts càrrecs del partit "rebien una quantitat de diners o bé mercaderies, serveis i altres regals en espècie en pagament per haver violat la llei" a canvi d'adjudicacions als empresaris, "defraudant així a la societat i fent prevaler exclusivament el seu propi i desmesurat afany d'enriquiment".

En concret, el partit destaca que Rato, Acebes i Trillo -exvicesecretari, exsecretari general i exresponsable jurídic del PP, respectivament-, eren ministres quan es van produir alguns d'aquests presumptes pagaments i, per tant, hi havia la incompatibilitat de rebre recursos (figuren com receptors de diners del PP en els papers manuscrits) que no fossin els propis de la seva tasca en el ministeri.

En la querella, IU desgrana les donacions dels empresaris al PP que figuren en els papers manuscrits atribuïts Bárcenas i els relaciona amb adjudicacions fetes a aquestes empreses per les administracions públiques.

Així, demana que s'investigui José Luis Sánchez Domínguez (Grup Sando), que hauria pagat al voltant de 1.200.000 euros; Manuel Contreras Caro de Azvi, que va donar, segons el publicat, 858.000 euros; Juan Manuel Villarmir (OHL), que hauria donat més de mig milió d'euros, igual que Luis del Rivero Asensio, de Sacyr Vallehermoso.

La querella també apunta Alfonso García Pozuelo (Constructora Hispànica), que va poder pagar el PP entre 250.000 i 300.000 euros, la mateixa quantitat que Juan Manuel Fernández Rubio (Aldesa), José Mayor Oreja (FCC), a nom figuren lliuraments de l' almenys 170.000 euros en els papers publicats i Antonio Vilella (grup Rubau), que suposadament va pagar 100.000 euros.

Fins a onze delictes

IU indica que aquestes donacions i pagaments poden ser constitutius d', entre d'altres, els delictes d'associació il · lícita, blanqueig, suborn, prevaricació, tràfic d'influències, frau, falsedat i apropiació indeguda de fons electorals.

Si és admesa a tràmit, demana que es citi com a testimonis el president del Senat, Pío García Escudero, al diputat del PP Eugenio Nasarre, l'expresident balear Jaume Matas, l'exdiputat del PP Jaime Ignacio del Burgo, al membre de les Juntes Generals de Àlaba del PP Santiago Abascal i l'exconseller de Salut de Navarra Calixto Ayesa.

Així mateix, demana informació dels contractes amb les administracions públiques de les empreses donants, els comptes enviades pel PP al Tribunal de Comptes i l'informe de vida laboral de Bárcenas entre els anys 2009 i 2013.

Lara demana justícia

A la sortida de l'Audiència, Lara ha explicat als periodistes que amb la querella pretén que "es faci justícia en aquest país per regenerar la democràcia".

"Qui tingui responsabilitats, que les pagui", ha dit Lara, que ha insistit que la investigació d'aquestes suposades donacions i pagaments del PP ha de ser judicialitzada perquè es "s'obri un futur d'esperança diferent".

Fins ara ja s'han presentat dues querelles respecte a aquesta suposada comptabilitat B, però ambdues en els jutjats de plaça de Castilla.

Referent a això, Lara ha indicat que entén que és l'Audiència Nacional -que ja investiga Bárcenas en el cas Gürtel- la que ha d'instruir aquesta causa perquè les activitats presumptament delictives "s'han produït en diferents territoris de l'Estat i el tema té envergadura nacional".

"No és una qüestió puntual que afecti un fet concret, està afectant des del punt de vista econòmic, qualitativa i quantitativament, l'interès general de l'Estat, ja que està afectat el propi PP, que és el que sustenta al Govern", ha agregat.

Báñez va gastar 376.594 euros en gratificacions extraordinàries el 2012

El Govern ha eliminat la paga extra dels funcionaris amb vista a reduir el dèficit. No obstant això, l'austeritat no s'aplica a tots per igual, ja que el Ministeri d'Ocupació, que brega amb prop de sis milions d'aturats, va destinar l'any passat 376.594 euros a pagar les gratificacions per "serveis extraordinaris" als seus alts càrrecs.

Les retallades afecten a tots, però no de la mateixa manera, ja que mentre els funcionaris perden del tot la seva extra, la quantia d'aquestes gratificacions es va reduir un 5,17% respecte a 2011, quan es van abonar 397.142 euros per aquest concepte.

Així consta en una resposta del Govern a la portaveu d'UPyD al Congrés, Rosa Díez, en relació amb els recursos destinats per pagar el personal de confiança de l'Administració General de l'Estat i als alts càrrecs de diferents ministeris, dues pagues per treballs extraordinaris.

En la seva resposta, l'Executiu recorda que la Llei de Mesures per a la Reforma de la Funció Pública, de 1984, es recull la previsió que els pressupostos de cada any incloguin una partida per abonar serveis extraordinaris abonats fora de la jornada laboral pel personal no laboral (que té altres mecanismes d'hores extres) ni alts càrrecs (que "en cap cas reben gratificacions"). Aquest complement, que s'abona dues vegades l'any, s'assigna prenent com a criteri la "acreditació objectiva de serveis fora de la jornada habitual", el crèdit disponible que es reconeix en els Pressupostos i tenint en compte tant les dotacions de cada unitat del Ministeri com el lloc exercit.

En qualsevol cas, cada departament o organisme "fixa els criteris objectius" necessaris per assignar individualment aquestes quanties, que "no són fixes (en la seva quantitat) ni periòdiques" en la meritació.

Segons Treball, el 84,67% de la plantilla del Ministeri va percebre aquestes gratificacions el 2012 per una quantia de 376.594 euros.

No és la primera vegada que es descobreixen els malbarataments de la ministra Báñez en temps d'estrènyer's el cinturó. El passat 29 de juny, el seu Ministeri va abonar una factura a una empresa de càtering per valor de 3.700 euros perquè els seus alts càrrecs mengessin els divendres.

Treball es va afanyar a desglossar l'import de la factura assegurant que aquesta quantia va ascendir "únicament", a 594 euros. La resta, 3.110,40 euros, "corresponen al suport de personal per a la cuina del ministeri, de dilluns a dijous, en horari de 8 a 15 hores", informava el Ministeri en nota de premsa.

La casa reial amaga Urdangarín als robots de Google

Totes les webs tenen una pàgina que es diu robots.txt i que serveix per a indicar als robots dels cercadors, però sobretot de Google, quina part d'aquella web no cal que perdi temps indexant-la. Normalment Google opta aleshores per no rastrejar incloure aquells continguts en el seu cercador. Aquest continguts normalment són especificacions tècniques poc rellevants però ara la casa reial espanyola ha inclòs un curiós document casareal.es/robots.txt l'única ordre del qual és eliminar tots els continguts, en qualsevol llengua que fan referència a Iñaki Urdangarín.

El document ordena als robots que no facen cas dels continguts en diverses llengües sobre Urdangarín. Aquests documents de fet ja van ser esborrats de la web fa setmana (per exemple aquest http://www.casareal.es/ES/FamiliaReal/Urdangarin/) però encara es poden trobar en les còpies caxé de diversos robots i cercadors. Entrant l'ordre als cercadors de que no indenxin aquests pàgines que existien abans la casa reial el que vol és assegurar-se que desapareix el contingut també de les còpies en caxé dels cercadors mundials.

El Parlament de Nafarroa aprova que l'Església pagui contribució urbana

L'Església catòlica i les altres confessions religioses hauran de pagar als ajuntaments de Nafarroa la contribució territorial urbana per les propietats que no estan destinades al culte, segons ha acordat el Parlament foral amb els vots a favor de PSN, Bildu, Aralar-NaBai i I-E, i en contra d'UPN i PPN.

El ple del Parlament de Nafarroa ha aprovat el projecte de llei de modificació de la Llei foral d'Hisendes Locals, que recull, a través de l'esmena de PSN i Esquerra-Ezkerra, que l'Església catòlica i altres confessions religioses paguin als ajuntaments la contribució territorial urbana. Si bé el projecte de llei ha estat aprovat per unanimitat, el punt referent a l'Església ha rebut el vot en contra d'UPN i PPN.

Amb els vots a favor de PSN, Bildu, Aralar-NaBai, IE i els parlamentaris no adscrits, ha quedat derogat un article de l'anterior norma que suposava un «privilegi no justificat a favor les confessions religioses», segons Esquerra-Ezkerra.

Per al portaveu d'UPN, Carlos García Adanero, el pagament de l'impost sobre béns immobles per l'Església catòlica té un «clar interès ideològic» i ha advertit que el tractat vigent entre l'Estat espanyol i el Vaticà és de «obligat compliment» a Nafarroa.

Segons la seva opinió, no és de rebut que el Parlament «vulgui collar algú que fa una tasca imprescindible en el moment actual», en al·lusió a la feina que realitza Càritas i que -com ha denunciat la organització- es financia al marge de l'església catòlica.

Sobre això, Maite Esporrín (PSN) ha ressaltat que els llocs destinats al culte romanen exempts del pagament i ha apuntat que poden estudiar excepcions com en el cas de Càritas, la tasca ha valorat.

Per al portaveu de Bildu, Víctor Rubio, sí que hi ha qüestions ideològiques en aquest assumpte, ja que «ideològic és que tots paguem el mateix», mentre que Xabi Lasa, d'Aralar-NaBai, ha retret a UPN que faci «populisme barat» al barrejar la tasca de Càritas amb el fet que l'Església pagui «com qualsevol mortal» pels seus béns que no estan destinats al culte.

EUA prepara als terroristes sirians

EUA augmenta el seu suport als terroristes a Síria i ja està entrenant als mercenaris en una base d'aquesta regió, informa The New York Times que cita alts càrrecs de l'Administració nord-americana. Per primera vegada, EUA ofereix a grups armats de l'oposició siriana "assistència no letal i equips que podrien ajudar-los en la seva campanya militar" contra el règim de Baixar Assad.

La missió d'entrenament ja està en marxa tot i que encara es desconeix el lloc exacte en què es porta a terme, així com la seva envergadura i abast. De tota manera, és la major implicació dels EUA en un conflicte que, segons les estimacions internacionals, s'ha cobrat almenys 70.000 víctimes des de març de 2011.

El secretari d'Estat dels EUA, John Kerry, es reunirà aquest dijous a Roma amb dirigents de l'oposició siriana i, segons afirma, els oferirà suport "no letal" i possible ajuda financera directa en el futur.

El "suport no letal" podria incloure el subministrament de vehicles, equips de comunicacions i dispositius de visió nocturna, però no armes, segons NYT. Les armes ja li són subministrades per les monarquies del Golf ia través del aliat de l'OTAN, Turquia, al llarg de la frontera amb Síria.

La PAH ocupa una sucursal del Banc Popular a Barcelona

Diverses dotzenes de membres de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) han ocupat la sucursal del Banc Popular situada al Passeig de Gràcia de Barcelona, en protesta pel bloqueig de 40 casos d'afectats per execucions hipotecàries, segons fonts d'aquesta organització . Els manifestants han entrat cap a les 10:30 a l'oficina del Banc Popular fent sonar xiulets i altres instruments i portant pancartes en les que reivindiquen que els responsables bancaris negociïn aquests 40 casos.

Fonts del Banc Popular consultades han assegurat que la política de l'entitat és no fer desnonaments forçosos i que l'any passat es van negociar 17 lloguers socials a tot Espanya. Respecte a l'ocupació de l'oficina barcelonina, les mateixes fonts han declinat fer comentaris.

Els membres de la PAH i les persones que donen suport a aquesta acció de protesta han indicat que volen un interlocutor vàlid per negociar les 40 execucions hipotecàries i que romandran a l'interior de la sucursal fins a poder parlar amb un responsable de l'entitat.

Universitaris en vaga contra les retallades en educació

La Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública (Pudup) ha convocat per aquest dijous una vaga de 24 hores estudiants i professors de les universitats dels Països Catalans per protestar contra les retallades, la pujada de preus i la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (Lomce). La portaveu de la Pudup, Laura Gené, ha assenyalat que els universitaris marxaran sota el lema "L'educació no pagarà el seu deute", ja que la protesta té l'objectiu de "aturar la sagnia del sector públic i fer un replantejament seriós de cap a on va "la universitat i la societat.

La vaga anirà acompanyada d'una manifestació central que està convocada a les 12.30 hores a plaça Universitat de Barcelona, i prèviament es preveu que es produeixin piquets informatius als principals campus de la Universitat de Barcelona (UB), tant a la Diagonal com al Raval, la Universitat Pompeu Fabra (UPF) ia la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que poden tallar algunes vies.

Tot i que ha expressat que és "difícil" fer previsions del seguiment de la vaga, perquè coincideix amb l'inici del segon semestre, la plataforma espera rebre suficient suport per part de la comunitat educativa, ja que compten amb el professorat, i aquest dijous es compleix un any de la manifestació estudiantil de 2012.

En el manifest que crida a la vaga, la plataforma ha expressat que sorgeix de la "necessitat de donar una resposta contundent capaç de provocar un viratge de les actuals polítiques neoliberals", que precaritzen la vida dels ciutadans i de les futures generacions, ha sostingut.

Una retallada de 168 milions d'euros en quatre anys, centenars de professors acomiadats, un augment de fins al 66% de les matrícules i l'amenaça de la reforma educativa del ministre Wert són les principals raons que han portat aquest dijous a la comunitat universitària catalana a la vaga.

Les causes reals de les retallades

Vicenç Navarro: Aquest article assenyala les causes reals de les retallades de despesa pública, incloent-hi la despesa pública social, que no tenen res a veure amb els arguments que s'estan promovent en els fòrums on es reprodueix la saviesa convencional. La causa de les retallades és l'enorme poder de les institucions financeres, tant en l'establishment de l'Eurozona com en l'establishment espanyol.

Un dels arguments que es donen amb major insistència per justificar les polítiques públiques de retallades de despesa pública, incloent la despesa pública social, és que els Estats s'estan gastant molt més del que poden fer-ho. Des d'aquesta postura s'argumenta que les despeses en pensions, en sanitat, en educació, en serveis socials, en escoles d'infància i una llarga llista de transferències i polítiques públiques de l'Estat del Benestar han aconseguit dimensions que no són sostenibles per a les arques de l'Estat, tant si són del govern central o de les comunitats autònomes (CCAA).

D'acord amb aquesta teoria, el govern espanyol ha pres la decisió de retallar ni més ni menys que 39.000 milions d'euros el 2013 que afectaran molt negativament als components esmentats de l'Estat del Benestar d'Espanya i de les seves comunitats autònomes, incloent Catalunya. Les retallades imposats pel govern central a les CCAA -que són les que gestionen la majoria dels serveis públics d'aquest Estat del Benestar- representen un atac frontal (i no hi ha altra manera de descriure'l) a aquests serveis públics, que ja estan entre els menys finançats de la UE-15, el grup de països de nivell de desenvolupament semblant a l'espanyol, incloent el català.

La despesa social (predominantment públic) per habitant a Espanya ia Catalunya està entre els més baixos en aquest comunitat. La mitjana de la UE-17 (que és la UE-15 més Eslovàquia i Estònia) va ser de 8.030 unitats de poder de compra el 2010, mentre que a Espanya va ser de 6.284 i a Catalunya de 6.563. És a dir, que tant Espanya en el seu conjunt com Catalunya gasten en protecció social aproximadament una cinquena part menys del que gasten els països amb un nivell de desenvolupament.

L'argument que ens hem estat gastant més del que podem gastar manca doncs de credibilitat científica. Mentre que el nivell de riquesa d'Espanya i Catalunya va ser el 91% i el 110% del PIB de la mitjana de la UE-15 respectivament, la despesa social per habitant va ser només del 78% i del 82% de la mitjana de tal comunitat incloent també Estònia i Eslovàquia. Tant Espanya com Catalunya són prou riques com per gastar molts més recursos dels que gasten en el seu Estat del Benestar.

El que passa és que l'Estat no els recull. Els ingressos a l'Estat i a la Generalitat de Catalunya són més baixos del que els correspondria pel nivell de riquesa que aquests països tenen. Miri com es miri, el fet és que les retallades no poden justificar-se perquè gastem massa.

La causa d'aquestes retallades s'ha de buscar en un altre lloc. I aquest és, precisament, en l'enorme poder que les entitats financeres tenen, tant a Catalunya ia Espanya, com a l'Eurozona, on recau la responsabilitat per tals retallades. Vegem les dades. Alhora que el govern espanyol vol retallar 39.000 milions d'euros, el mateix govern té pensat gastar 38.589.000 d'euros només a pagar els interessos del deute públic, interessos que han estat artificialment elevats com a resultat del disseny del sistema financer de l'Eurozona.

Si el Banc Central Europeu (BCE), i abans el Banc d'Espanya, hagin prestat des de 1989 a l'Estat espanyol diners als mateixos interessos als quals el BCE l'ha prestat a la banca privada, el deute públic espanyol seria avui un 14% del PIB, en lloc del 90%. El Banc Central Europeu no és un Banc Central sinó un enorme lobby dels interessos financers. Per aquest motiu presti diners a un 1% a la banca privada i que sigui aquesta la que amb aquests diners compri bons de l'Estat espanyol a uns interessos del 6% i del 7%.

Un negoci rodó i que la població paga a base de retalls i retalls de la despesa pública, incloent el social. Aquesta és la raó que hi hagi tantes retallades. I tot un tinglado ideològic s'ha construït i promogut pels mitjans de major difusió a tal de justificar tal realitat. Així de clar.

La dreta torna a evitar la compareixença de Mas al Parlament sobre el cas Palau

Els vots en contra de CiU i ERC al ple del Parlament han tombat la proposta perquè Mas comparegui per donar comptes sobre el cas Palau, una petició que comptava amb el suport de la resta de grups parlamentaris i també han rebutjat una llista de mesures per lluitar contra la corrupció. El text defensava, entre altres coses, el cessament dels càrrecs públics que siguin imputats per casos de corrupció. En aquest cas, els tres grups més a l'esquerra al Parlament -ICV-EUiA, C's i CUP- s'han quedat sols votant a favor de la proposta, mentre que ERC, PSC i PPC s'han abstingut, i CiU ha tornat a votar en contra.

ICV-EUiA proposava, entre altres mesures, cessar dels seus càrrecs a les persones imputades per corrupció, fixar un sou màxim per al sector públic, que l'administració no pugui contractar empreses amb persones imputades, prohibir la condonació del deute als partits polítics o crear un registre de lobbies.

ERC, PSC i PPC s'han abstingut en considerar que aquest tema requereix un debat "profund" i fet amb "rigor" en el marc de les dues ponències per assolir acords entre totes les formacions.

De fet, la ponència sobre la llei de transparència i d'accés a la informació pública s'inicia demà els seus treballs a la cambra catalana, mentre que la de la llei electoral ho va fer el passat dilluns 25 de febrer, els treballs en ambdós casos es preveu que estiguin conclosos en uns tres mesos.

Tant CiU com ERC, que han votat en contra de totes les propostes de la coalició ecosocialista i han advocat també pels treballs en ponència, han acusat així a aquest grup de "oportunisme" amb aquesta moció de "perdigonada", al que Camats ha contestat: "oportunistes (ICV-EUiA)?. Quan creuen vostès que són oportunes les mesures que proposem nosaltres?".

Durant el debat d'aquesta moció, ICV-EUiA i PPC han protagonitzat un moment de tensió, quan la portaveu ecosocialista, Dolors Camats, ha comparat les propostes del PP al Congrés per lluitar contra la corrupció com si la "camorra (italiana) presentés un pacte antimàfia".

PP, ICV-EUiA, CUP i C's exigeixen a Mas que 'faci neteja' a CiU

El PP, ICV-EUiA, CUP i C's van exigir ahir al president de la Generalitat, Artur Mas, que, a més d'impulsar mesures per millorar la transparència, 'fes neteja a CiU', en referència als casos de presumpta corrupció que l'afecten. En el debat anticorrupció al parlament, el portaveu del PP, Enric Millo, i els caps d'ICV-EUiA i C's, Joan Herrera i Albert Rivera, van repassar alguns dels casos que han afectat CiU els darrers anys per demanar a Mas que actués amb coherència. El portaveu de la CUP, David Fernàndez, va repassar els casos de corrupció que afecten Catalunya i va carregar contra 'l'extensa cortina de silencis i opacitats' que han afavorit les irregularitats.

El president d'ERC, Oriol Junqueras, va demanar que una de les propostes anticorrupció fos un 'pacte de la integritat', en què administracions i empreses de la construcció es comprometessin a desterrar les pràctiques il·legals. I el primer secretari del PSC, Pere Navarro, va presentar un decàleg contra la corrupció aprovat pel seu partit, i va coincidir amb Mas que els encausats havien de deixar els càrrecs si finalment eren acusats i s'obria un judici contra ells.

Un responsable de supervisar les mesures anticorrupció desvinculat de CiU

Mas es va comprometre a seguir de prop la implantació de les les 51 mesures (pdf) de lluita contra la corrupció que ell mateix va proposar després de la reunió amb els òrgans de control de la gestió pública, i a donar-ne compte al parlament. Va explicar que se n'encarregaria una nova figura que pensa crear i que tindrà la responsabilitat de fer el seguiment de les mesures que s'impulsen en els àmbits corresponents i informar-l'en directament. Aquest lloc l'ocuparà una persona desvinculada a CiU, tot i que Mas no va aclarir si fóra un independent o algú lligat a una altra formació política.

Torremadé nega l'assetjament sexual i ella ratifica la denúncia

L'expresident de la Diputació i alcalde de Salt, Jaume Torramadé (CiU), es defineix com "una persona propera" i potser per aquesta raó "va tocar amb la mà" l'exassessora Minerva Amador. Ho va fer "per parlar però sense cap ànim diferent". Així ho va reconèixer ahir davant el titular del Jutjat d'Instrucció número 2 de Girona que investiga el presumpte delicte d'assetjament sexual del qual l'acusa Amador.

Posant per endavant que "els fets que es denuncien són falsos", Torramadé va reconèixer que sí que va tocar l'exassessora però només "a la mà, a l'espatlla i al genoll" probablement en el transcurs de la conversa per "intentar convèncer-la que es presentés a una llista". Fora d'això, no li hauria tocat cap altra part del cos ni va actuar amb ànim libidinós.

És més, l'enrenou que es va generar dies després amb relació al sopar d'inici de campanya va provocar que ahir l'expresident de la Diputació també mostrés al jutge un missatge enviat per una regidora de l'Ajuntament de Girona en el qual s'indicava que "no se li pot donar crèdit al que està passant" perquè es tracta d'una "calúmnia" injusta. En clara referència als presumptes tocaments.

No amaga Torramadé la seva creència que darrere la denúncia hi ha una "implicació política" a la vista de com s'han desenvolupat els fets i que hi havia "sectors" que no el volien com a president de la Diputació. Unió va apartar-lo de la direcció del partit i ell va acabar dimitint.

Per la seva banda, l'exassessora va relatar fil per randa el mateix que havia referit en la denúncia. Segons les seves manifestacions, els tocaments van començar-se a produir en el moment que Torramadé li va demanar que hauria d'"obrir converses" amb el president de Convergència a Salt per negociar les llistes en les properes eleccions municipals. I va ser quan ella va negar-s'hi al·legant que no estava capacitada per realitzar aquest encàrrec que l'alcalde de Salt "va tenir un gest d'enfadat" i va iniciar els tocaments més severs a la zona genital.

Amador també va relatar al jutge instructor el segon episodi dels presumptes tocaments, que haurien tingut lloc fora del restaurant, a la zona on va produir-se l'acte polític d'inici de campanya electoral. Va referir també que "no sap per què no va reaccionar" en aquell moment d'una forma més contundent.

Ahir va voler deixar clar també que mai va demanar diners a canvi de no interposar una denúncia i va referir que arran d'aquest episodi està en tractament psiquiàtric i psicològic. Concretament des del dia 27. L'advocat va insistir en el fet que Amador "mai va demanar ni un sol euro com a compensació", sinó que va ser el mateix Torramadé, qui mitjançant els seus advocats, li va oferir.

"Per això, la situació és doblement immoral, perquè l'única cosa que ella volia era oblidar aquest malson", va explicar Joaquim Bech de Careda. A l'exassessora se li va preguntar pel fet que trigués 16 dies a presentar la denúncia, a la qual cosa va respondre que havia trigat molt a fer-se la idea de la gravetat de la situació perquè això suposava "tirar a l'aire tota la seva vida". A més, va perdre la feina i considerava que denunciar-ho "seria molt difícil", atès també al fet que "li podia fer molt de mal a la seva família".

24,7 milions d'indemnització per a un "conseller" de Telefónica

L'exconseller delegat de Telefónica, Julio Linares (foto), ha rebut una indemnització de 24,7 milions d'euros pel cessament de les funcions executives del seu càrrec que es va produir el setembre passat després de més de 40 anys a la companyia. A aquesta xifra cal sumar els 3,4 milions d'euros de retribució variable que va percebre com a conseller executiu i la seva retribució fixa i dietes, per comptabilitzar els ingressos totals el 2012 del que va ser número dos del grup presidit per César Alierta.

A més, l'ex secretari general tècnic de presidència de Telefónica, Luis Abril, i el exresponsable de l'àrea d'auditories, Calixto Rius, que van abandonar la companyia a finals de 2012, han percebut una indemnització en conjunt de 10,89 milions d'euros, segons la informació remesa pel grup a la CNMV.

La remuneració total dels consellers de Telefónica, incloent els salaris fixos i variables dels consellers executius, es va situar en 50,2 milions d'euros (25,8 milions si es descompta la partida no recurrent del pagament per indemnització a Julio Linares), enfront dels 28,1 milions d'euros de l'exercici anterior. Les retribucions fixes dels consellers van ascendir a 11.820.000 (12,48 milions el 2011), Les variables van passar de 8,16 milions el 2011-10.500.000 el 2012. En el capítol d'altres beneficis (aportacions a fons de pensions i primes d'assegurances de vida) es registren 134.000 euros, enfront dels 178.000 de l'exercici anterior.

Telefónica ha precisat que excloent la indemnització del seu anterior conseller delegat i de la seva retribució variable s'ha produït una forta reducció de la retribució dels consellers fins els 22,4 milions, conseqüència d'una baixada de la retribució variable o bonus, propera al 13 %, i la inexistència de pagament en accions per als consellers executius, que el 2011 havia ascendit a 4,7 milions d'euros.

D'altra banda, la remuneració total que han percebut, per tots els conceptes, els directius que integraven l'alta direcció de la companyia (exclosos els que formen part integrant del Consell d'Administració) va ascendir a 2012-25.850.000 d'euros (14,9 milions si s'exclouen les indemnitzacions d'abril i Rius) enfront dels 19.560.000 percebuts el 2011.

dimecres, 27 de febrer de 2013

Un policia afganès droga a 17 col·legues i els assassina

En un lloc de la Policia Local Afganesa a la província oriental de Ghazni la nit de dimarts un policia va drogar a 17 col·legues i posteriorment els va matar a trets amb ajuda d'un grup de milicians rebels, han informat les autoritats avui: "Un policia primer va drogar a 17 companys i després va cridar els taliban i els van disparar a tots", va dir el detectiu cap de la policia de Ghazni, Mohammad Hassan.

Set dels morts eren nous reclutes en formació. Els talibans es van adjudicar l'atac en un missatge de text enviat pel seu portaveu, Zabihullah Mujahid, que va desmentir l'ús de verí, només va reconèixer que les víctimes van ser assassinades mentre dormien.

Aquesta classe d'atemptats minen la confiança entre les forces afganeses, que moltes vegades han bregar amb un enemic que està entre ells mateixos. Les forces estrangeres abandonaran el país a finals de 2014 i des de llavors el control del país estarà completament en mans de funcioanrios afganesos, a les quals es pressiona perquè controlin des de ja la insurgència taliban.

Atemptat a Kabul

La Policia Local Afganesa és una força de ràpid creixement dissenyada pels Estats Units per reclutar homes locals com agents de seguretat, però l'ens policial ha enfrontat acusacions d'abusos i de corrupció generalitzada. El mateix president Hamid Karzai ha expressat temors que, sense una revisió exhaustiva dels seus integrants, el programa pogués acabar armant a delinqüents i cabdills locals.

Mentre, a la capital Kabul, un atacant suïcida va lliscar sota d'un autobús ple de soldats afganesos i va fer esclatar els seus explosius, el que va provocar ferides a 10 persones (6 soldats i 4 civils) en un atac que subratlla la capacitat dels extremistes islàmics d'atacar fins i tot a Kabul.

L'home, que lluïa un abric negre, es va acostar enmig d'una intensa nevada quan els soldats abordaven el vehicle, va deixar a terra la seva ombrel·la i es va ficar sota de l'autobús com si anés a arreglar alguna cosa, van dir testimonis. Un d'ells va dir a l'agència AP "vaig veure que es va ficar sota i em vaig preguntar ¿què farà aquest boig?".

IU presentarà demà la querella contra el PP i Bárcenas

El coordinador federal d'Izquierda Unida (IU), Cayo Lara, i el secretari executiu de Convergència Político-Social, Enrique Santiago, registraran demà a les 11.00 en l'AN una querella criminal pel 'cas Bárcenas'. La querella criminal ha estat elaborada per IU, conjuntament amb l'Associació Justícia i Societat, l'Associació Lliure d'Advocats, Ecologistes en Acció i la Federació dels Verds.

Aquest dilluns el líder d'IU va avançar en una roda de premsa que el seu partit presentaria aquesta setmana la querella criminal contra els extesorers del PP Luis Bárcenas i Álvaro Lapuerta, i contra els que fossin responsables d'organització, finances i assessoria legal del PP i exministres Ángel Acebes, Rodrigo Rato i Federico Trillo, per suposades comissions irregulars al PP entre els anys 2003 i 2008.

Segons ha precisat Cayo Lara, la querella és també contra els directius de vuit empreses que van realitzar aquests pagaments i contra l'exsecretari d'Organització del PP de Galícia, Pablo Crespo, així com contra Adolfo Sánchez, identitat que podria respondre a un "nom codificat" als papers de Bárcenas que presumptament reflecteixen les donacions i pagaments en B efectuats pel PP.

Izquierda Unida igualment avançà que l'escrit inclourà els delictes d'alteració de preus de concursos i subhastes públiques, receptació i blanqueig de capitals, suborn, prevaricació, tràfic d'influències, delictes contra la hisenda pública, frau i exaccions il·legals, encobriment, falsedat i apropiació indeguda de fons electorals i associació il·lícita.

En la mateixa conferència de premsa, Lara relatà que l'acusació comença l'any 2003 en considerar que els delictes d'anys anteriors podrien estar ja prescrits, encara que els fets relatats comencen el 1990 i inclouen els presumptes pagaments d'empreses privades al PP, que quantifiquen en prop de sis milions d'euros.

Lara va manifestar que IU entén que aquestes companyies podrien haver caigut en competència deslleial, perquè considera que van aconseguir l'adjudicació d'obres o serveis públics a canvi d'aquestes donacions al PP, que fins a 2004 era al Govern.

De fet la querella, ha afegit, inclou una sèrie d'extractes del Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) que demostren concessions a aquestes empreses en dates pròximes a les que van donar fons al PP.

Els directius contra els quals es dirigeix ​​la querella-va avançar IU-són el president del Grup Sando, José Luis Sánchez Domínguez, que presumptament va donar als populars més un milió d'euros; Manuel Contreras Caro, president de Azvy, donant de 858.000 euros; Juan Manuel Villar Mir, expresident d'OHL, que va pagar més de mig milió d'euros, Luis de Rivero, expresident de Sacyr Vallehermoso, donant de mig milió euros; Alfonso García Pozuelo, de construccions Hispànica, que va pagar entre 250.000 i 300.000 euros; Juan Manuel Fernández, d'Aldesa, també donant d'entre 250.000 i 300.000 euros, José Mayor Oreja, de Construccions de Foment i Contractes, que va pagar almenys 170.000 euros, i Antonio Vilella, de Construccions Rubau, que va donar com a mínim 100.000 euros.

De la mateixa manera, el líder d'IU subratlla que, segons la seva opinió, el PP va incórrer en competència il·lícita electoral perquè va poder utilitzar fons il·lícits durant alguna campanya electoral, com creu que el partit va poder afavorir "l'estafa immobiliària de la democràcia que ha arruïnat el país".

Esquerra Unida concreta que la querella es dirigiria contra persones físiques, encara que preveu la possibilitat que el PP tingui responsabilitat com a persona jurídica. Finalment, va declarar que no exclouen la possibilitat d'ampliar les acusacions al llarg de la investigació i que no havien inclòs-hi el president del PP, Mariano Rajoy, perquè, encara que va ser secretari general del partit entre 2003 i 2004, creuen que estava "bolcat" en la campanya de les seves primeres eleccions generals com a candidat.

Montilla reconeix el pacte brut i secret sociovergent

L'expresident de la Generalitat José Montilla -ara col.locat de senador malgrat la seva reconeguda incompetència- protagonitza un llibre del cronista Rafael Jorba, sobre el període que va de 2006 a 2010 i tot el que va viure liderant el PSC fins al seu enfonsament i el del Govern català. Una de les poques veritats interesants que diu és la coneguda i evident de que l'aleshores president espanyol i secretari general del PSOE, Rodríguez Zapatero, va mantenir el pacte sociovergent -que venia de la transició i dels negocis bruts dels Samaranch amb Narcís Serra- a la seva esquena i que a les eleccions de 2006 havien pactat amb CiU que es deixaria que governés la llista més votada, és a dir, regalarien el govern sempre CiU doncs segons una llei electoral plena de trampes i antidemocràtica sempre surt vencedora l'oligarquia terratinent. Foto: Montilla i senyora, dos xupòpters insaciables.

El llibre, que es presenta el proper 13 de març, està escrit en format conversa, i José Montilla rep un gran nombre de preguntes fetes a mida que li permeten explicar el que considera els seus èxits i totes aquelles qüestions que ell creu claus en el seu Govern fracasat i on el PSC fa fer i dfesfer al seu gust, desmontant la salut amb conxorxa amb CiU, que avui veu als col.laboradors de l'inepta Marina Geli (PSC) imputats per corrupció.

S'aborden pocs temes polèmics i no són molts els episodis nous que explica, però entre les coses que Montilla deixa anar, hi ha el moment del relleu de Pasqual Maragall i la creació del segon tripartit després de les eleccions de 2006, però a la seva manera, sense mencionar el cop a traició contra el president Maragall i el sector catalanista del PSC que ell i el PSOE de Chacón i Corbacho van maquinar fins apartar-lo i posar-se ell, amb mitja dotzene de sous que sumava a la seva dona, sense cap preparació i amb més de 15 sous segons es va denunciar llavors. José Montilla es va posar un sou de 164.043,54 euros (i altre tant la seva senyora si fa no fa), amb l'única preparació ambdòs de ser uns pilotes del PSC fins arribar a ser, ministre, alcalde de Cornellà i President de Catalunya amb la mateixa incompetència.

L'expresident admet, preguntat quan toca i com cal pel biograf a sou que alguns desvergonyits titllen de periodista -com en el cas de la bocamolla sionista Rahola i un bon grapat d'ineptes i mentiders compulsius ben pagats-, que Zapatero en aquell moment havia pactat amb l'aleshores cap de CiU i de l'oposició, Artur Mas, que es deixaria +que després dels comicis governés CiU, amb l'estúpida excusa de que era la llista més votada. Però, segons diu, es va fer a més "a les esquenes" del PSC i del propi Montilla que no s'ha enterat mai de res. I és per això que els socialistes catalans no van dubtar a reeditar el pacte amb ERC i ICV-EUiA el 2006, segons ell.

En aquest mateix sentit, admet sense dubtes que Zapatero apostava per Artur Mas com a president, tant amb un pacte PSC-CiU com amb qualsevol altra fórmula però sempre amb el convergent al capdavant. I és que CiU i el PSOE tenien tancat un pacte que garantiria l'estabilitat de Zapatero a Madrid i de Mas a Catalunya. Montilla, però, assegura que "creia que la política catalana no es podia supeditar a aquella lògica. No es podia sucursalitzar". "Zapatero tenia els seus arguments, el que passa és que la moneda de canvi no podia ser Catalunya", s'embolica, doncs la seva política va ser totalment neoliberal i incoherent, deixant al tripartit en el total desprestigi, amb l'ajut d'ERC i ICV.

De la relació entre Mas i Zapatero també en parla en explicar, fent la vista enrere, alguns episodis de la negociació de l'Estatut. De fet, reconeix que l'escenificació que els líder de CiU i del PSOE van fer per dir que havien pactat el sistema de finançament i, per tant, quedava acordat el gruix de l'Estatut reformat va ser "tot una comèdia".

"En la primera bugada havíem perdut el llençol del PP, el que no ens podíem permetre era perdre també el de CiU. I això tenia peatges, com que Mas aparegués com qui tancava el finançament", detalla, tot afegint que abans d'aquella foto "s'havia acordat tot en una reunió que es va celebrar primer amb nosaltres, el PSC, i amb els socialistes andalusos, i després amb CiU".

La biografia d'un trepa sense escrúpols

Als setze anys es va traslladar de la seva Andalusia natal a Catalunya i va fixar la seva residència a Sant Joan Despí (Barcelona). Va començar estudis d'Economia i Dret a la Universitat de Barcelona però no els va acabar, va abandonar ambdues carreres en segon curs.

Actualment és senador autonòmic a proposta del Parlament de Catalunya. Va ser president de la Generalitat de Catalunya des de 2006 fins 2010, ministre d'Indústria, Turisme i Comerç del Govern de José Luis Rodríguez Zapatero des del 18 d'abril de 2004 fins el 9 de setembre de 2006, i anteriorment president de la Diputació de Barcelona entre 2003 i 2004 i alcalde de Cornellà de Llobregat de 1985 a 2004.

Ha estat també primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya des del 18 de juny de 2000 fins el 17 de desembre de 2011 i membre de la Comissió Executiva Federal i del Comitè Federal del Partit Socialista Obrer Espanyol des del 23 de juliol de 2000.

El TSJC imputa el diputat de CiU Xavier Crespo per col·laboració amb la màfia russa

El diputat de CiU al Parlament i exalcalde de Lloret de Mar (Girona), Xavier Crespo, haurà d'acudir al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a declarar com a imputat pels delictes de suborn i eventualment prevaricació per la seva presumpta implicació en l'Operació Clotilde, sobre una xarxa de blanqueig de diners de la màfia russa a Lloret de mar. Crespo no es dóna per assabentat i participa en el ple del Parlament.

Crespo s'uneix així als imputats en aquesta investigació: el suposat líder de la xarxa, Andrei Petrov, el seu cunyat i mà dreta, Konstantin Mishchanin; Jessica H. -Secretària del líder, que suposadament va participar en el lliurament dels diners del patrocini esportiu-, el tinent d'alcalde de Lloret de Mar, Josep Valls (CiU), l'arquitecta Pilar Gimeno i l'expresident del club d'Hoquei de Lloret Joan Perarnau.

L'exalcalde de Lloret, que gaudeix de la condició d'aforat pel seu càrrec com a diputat, ha estat citat pel TSJC per declarar el pròxim 13 de març davant la magistrada Maria Eugènia Alegret, designada instructora del cas. encara que ha negat haver rebut cap notificació.

Crespo va prometre 'tracte de favor' a canvi de regals i patrocinis


El polític català va negar el mes de gener haver rebut regals d'Andrei Petrov, suposat líder de la xarxa de blanqueig de la màfia russa, encara que va reconèixer haver-li acompanyat en algun viatge "per comprovar fins a quin punt aquesta empresa tenia capacitat per fer un projecte en Lloret".

Petrov ha confirmat al jutge de l'Audiència Nacional, Eloy Velasco, que va pagar regals l'exalcalde i diputat de CiU, entre ells un rellotge valorat en 3.000 euros, ampolles de vi, cistelles de nadal i dos viatges a Rússia.

Segons ha indicat Velasco al TSJC en la seva exposició raonada, l'objectiu dels regals era aconseguir un "tracte de favor" a les obres de construcció i projectes immobiliaris que la societat Development Diagnostic Company SL (DDC), administrada per Petrov, estava realitzant a Lloret.

Aquesta contraprestació consistiria en bonificacions del 50% de l'impost de construcció del centre comercial, fixat en 266.000 euros, i en els terrenys de l'Hotel Blanca Aurora, segons va assenyalar davant el jutge el supòsit mafiós rus.

A més dels regals directes, Petrov també es va comprometre, suposadament a instàncies de Crespo i Valls, a patrocinar sense contracte escrit durant tres anys al Club d'Hoquei, presidit llavors pel també imputat Joan Perarnau i amb l'esposa de Crespo com a vicepresidenta, i al Club de Futbol de Lloret, dirigit per Valls, per una quantitat que va ascendir a 270.000 euros entre 2007 i 2010.

Continua la investigació de l'Operació Clotilde


El TSJC s'ha declarat competent per assumir la investigació respecte als delictes de suborn i prevaricació, de manera que la instrucció sobre el suposat blanqueig de capitals seguirà en mans de l'Audiència Nacional.

En l'acte es subratlla que els indicis acumulats pel jutge de l'Audiència Nacional i per la Fiscalia "semblen suficients" per prosseguir amb les indagacions sobre la possible participació de Crespo en un delicte "de moment, sense perjudici de qualsevol altra qualificació ulterior , de suborn i eventualment altres de prevaricació administrativa".

Per tal de seguir avançant en la investigació, la jutge instructora Maria Eugènia Alegret -expresidenta del TSJC-, ha demanat a la Guàrdia Civil que lliuri la documentació vinculada al cas, requisada en el registre a l'ajuntament de Lloret i al domicili dels imputats. Això inclou el resultat de les investigacions sobre els regals i la documentació relativa al patrocini que fa DCC als clubs d'hoquei i de futbol de Lloret de Mar

A més, ha citat a declarar el mateix dia que a Crespo, en qualitat de testimonis, Ignacio Mario Iturri i l'executiu gironí Ernesto Coloma.

Crespo no ha rebut cap notificació oficial de la seva imputació


Xavier Crespo, exalcalde de Lloret i diputat de CiU al Parlament, no ha rebut encara cap notificació oficial de la seva imputació en el cas Clotilde. Així ho ha explicat als periodistes que l'esperaven als passadissos del Parlament. De fet, un dels punts de l'ordre del dia del ple de la cambra catalana que està tenint lloc aquest dimecres era la compareixença del president de la Generalitat, Artur Mas, per informar precisament sobre la cimera anticorrupció. Crespo no ha volgut dir res més al marge d'això i no ha aclarit si deixarà l'acta de diputat. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha decidit imputar Crespo per la seva presumpta relació amb la màfia russa.

Detinguts l'ex-president de l'ICS Josep Prat i l'ex-director del CatSalut Carles Manté

La guàrdia civil ha detingut l'ex-president de l'Institut Català de Salut (ICS) i ex-director general de l'empresa municipal Innova de Reus (Tarragona), Josep Prat, i l'ex-director del Servei Català de la Salut (CatSalut), Carles Manté, per ordre del Jutjat d'Instrucció 3 de Reus. Aquest matí, agents de la guàrdia civil han escorcollat el domicili a Tarragona de Prat, i l'empresa de Manté CCM Estratègies i Salut a Mataró (Barcelona), amb presència dels dos ex-càrrecs públics, dins l'anomenada 'Operació Cirurgia'.

Tots dos han estat encausats per aquest jutjat per pressumpte desviament de fons de l'empresa municipal Innova per pagar-li un sou de 13.000 euros mensuals a Manté per tasques de consultoria de la seva empresa CCM, que se sospita que mai es van fer.

En l'operació, la Unitat Orgànica de Policia Judicial de la Guàrdia Civil de Tarragona investiga els fets denunciats tant a la fiscalia de Reus com al Jutjat d'Instrucció 3 de Reus, que ha ordenat l'escorcoll.

El jutge havia citat a declarar com a encausats Prat i Manté per suposades irregularitats en el cobrament de factures falses per aquests serveis, però les declaracions han estat ajornades i encara no s'ha concretat una data.

Josep Prat, Boi Ruiz i Artur Mas a l'ull de l'huracà per la ferum de l'ICS


ICV-EUiA -que ha encapçalat la denúncia del nepotisme de CiU i l'atac contra la sanitat pública per part dels interessos privats dels convergents- ahir va demanar que fos cessat el president de l'Institut Català de la Salut (ICS), Josep Prat, mentre Ciutadans requeria una investigació sobre el tema de les incompatibilitats, que el podrien afectar de ple, i el PSC es pronuncià formalment en favor de que cessés la superposició de càrrecs sanitaris públics i privats, tema que afecta a Prat. Tot plegat representa un canvi de paradigma, a nivell públic, en relació a la brutal retallada sanitària. Foto: Els amos de la sanitat privada i dinamiters de la pública, els lladres Boi Ruiz i Josep Prat.

Ahir un diari de Madrid, amb edició a Barcelona, va publicar un llarg article respecte al paper de Josep Prat, que també és director general de l'Ajuntament de Reus i d' Innova, un holding municipal de Reus, sorgit de la sanitat pública, camp en el qual és dominant fins al País Valencià. Els lectors de Sírius ja ho saben, tot i del tot pels articles publicats des de fa mesos. Prat és conseller de la filial espanyola de la multinacional sanitària USP. En un breu període, n'hauria estat fins i tot conseller delegat. Prat també es membre del consell 'assessor' per desmontar la sanitat pública d'Artur Mas.

7 anys de corrupció a la sanitat: la conxorxa sociovergent


L'embrió de tota la corrupció descoberta els darrers mesos ja es coneixia des d'almenys el 2005. Aquell any algun mitjà de comunicació, entre ells el Diari de Girona, van treure a la llum les estretes relacions entre el sector públic de la sanitat catalana i diverses empreses privades que actuaven de proveïdores, algunes d'elles controlades per antics alts càrrecs dels governs de Jordi Pujol.

El 16 de gener de 2005 -quan feia un any que governava el tripartit- es posava de relleu l'intercanvi de càrrecs del sector públic al privat i a l'inversa entre persones de CiU i del PSC i es denunciava l'opacitat existent en diversos contractes milionaris amb empreses proveïdores. Alguns dels noms que avui estan a l'ull de l'huracà ja sortien citats fa set anys.

Xina presenta una nova tècnica d'irrigació que estalvia més aigua que el degoteig

Els científics xinesos han desenvolupat una nova tècnica de reg, anomenada reg de traces, que consumeix la meitat d'aigua que la irrigació per degoteig. Aquesta tecnologia es basa en el principi de l'absorció capil·lar de la terra. Amb ella, els cultius absorbeixen l'aigua que necessiten en comptes de ser regats de forma passiva, ha explicat Zhu June un especialista en reg de la Universitat de Ciència i Tecnologia del Centre de la Xina.

La part clau de la tecnologia de reg de traces és una aixeta de control d'aigua, que consisteix en canonades capil·lars amb una bona capacitat de desviar l'aigua i traçar unes quantioses capes amb unes funcions de filtrat, va indicar Zhu en un comunicat de premsa donat a conèixer dimarts a la ciutat de Wuhan, la capital de la província central xinesa de Hubei.

L'aixeta de control d'aigua se situa al voltant de les arrels d'un cultiu, i pot percebre la pujada o caiguda del nivell d'aigua a la terra i regar segons correspongui, mentre que la capa de traces de filtració localitzada dins de l'aixeta evitarà el bloqueig dels tubs capil·lars, va afegir.

La tecnologia recorre al principi de l'absorció capil·lar de la terra per reajustar automàticament la quantitat d'aigua subministrada als cultius, mantenir un nivell estable d'aigua a la terra i reduir l'evaporació i la fugida del líquid sota terra. D'aquesta manera es millora l'eficiència en el seu ús, d'acord amb l'expert.

Des de 2007, els companys de Zhu han realitzat unes proves de camp de la tecnologia en cultius, hivernacles, horts i boscos a Beijing, la regió autònoma Uigur de Xinjiang, la regió autònoma de Mongòlia Interior i la regió autònoma de l'ètnia zhuang de Guangxi.

Els raves cultivats amb la nova tecnologia també van ser d'una qualitat millor i van ser ben acollits al mercat, va dir Bai Yongjiang, un pagès de la capital xinesa que va començar a utilitzar la tecnologia el 2009.

La tecnologia de reg de traces presumeix d'uns bons resultats en comparació amb la tecnologia de reg de degoteig d'Israel, ja que consumeix menys aigua i millora la producció dels cultius, opina Li Zuojun, subdirector de l'Institut de Recerca de Política Ambiental i de Recursos, adscrit al Centre de Recerca de Desenvolupament del Consell d'Estat, el gabinet xinès.

La tecnologia pot protegir i ampliar la superfície de les terres cultivades de la Xina i millorar les condicions ecològiques de les regions àrides del país, segons Li.

El suïcidi i les retallades sanitaries augmenten els morts a Espanya

El nombre de suïcidis es manté en 3.180 morts i continua sent la primera causa externa de defunció a Espanya. Segons l'estadística de Defuncions segons la causa de mort, el 2011 hi va haver 387.911 defuncions, 5.864 més que el 2010, de les quals 188.057 eren dones (un 2,2% més) i 199.854 homes (un 0,9% més). Les malalties del sistema circulatori, els tumors i les afeccions respiratòries són, per aquest ordre, les principals causes de mort a Espanya, segons les últimes dades de l'INE, que situa la taxa bruta de mortalitat en 841 morts per cada 100.000 habitants el 2011, fet que suposa un augment del 1,4% respecte a l'any anterior.

Les malalties del sistema respiratori, que se situen com a tercera causa de mort (10,9% del total), han modificat la seva tendència baixista amb un creixement del 4,9%, després de disminuir en els dos anys anteriors. Per sexe, el 2011 la taxa femenina es va situar en 802,2 mortes per cada 100.000 dones, mentre que la masculina va ser de 881,1.

Les malalties del sistema nerviós ja suposen la quarta causa de mort més freqüent a Espanya i, dins d'aquestes, les morts causats per Alzheimer creixen de manera imparable fins a duplicar la seva taxa des del 2000 i causar gairebé 12.000 morts el 2011, en què predominen les dones.

Encara que les malalties del sistema circulatori van ser la principal causa de mort i responsables del 30,5% del total, mantenen la seva tendència descendent, mentre que les produïdes per tumors segueixen creixent (2%) i continuen sent el segon motiu més freqüent (28,2% de les defuncions).

L'INE incideix que les morts per malalties del sistema nerviós són les que més han crescut en termes relatius, un 5%, una patologia que afecta més a dones, amb 53 mortes per cada 100.000 habitants enfront a 34,5 homes.

El mateix passa amb els trastorns mentals, malaltia de la qual moren 42,9 dones per cada 100.000 habitants i 23 homes. En aquest cas, l'INE destaca les 11.907 morts per Alzheimer registrades el 2011. Així, un any més, l'estadística mostra que les malalties no afecten igual a homes que a dones.

Els tumors van ser la primera causa de mort en els homes i la segona en dones, mentre que les malalties del sistema circulatori van ser la primera causa de mortalitat femenina i la segona masculina.

Les majors diferències es donen en les malalties osteomusculars i en les de la pell, on pràcticament la taxa de mortalitat en les dones duplica la masculina. Per contra, la major incidència de mortalitat en els homes es presenta en les causes externes (la principal és el suïcidi), en els tumors i en les malalties respiratòries.

Per edat, la principal causa de mort en els majors de 79 anys són les malalties del sistema circulatori, en els grups d'entre 5 i 14 anys i entre 40 i 79 anys, els tumors, i entre els de 15 i 39 anys les causes externes.

Finalment, la majoria de les morts en nens d'1 a 4 anys es deuen a malformacions congènites, deformitats i anomalies cromosòmiques, seguides molt de prop per les causes externes. Si s'analitza de manera més detallada, les malalties isquèmiques del cor (infart, angina de pit...) i les cerebrovasculars ocupen el primer i segon lloc en nombre de defuncions, encara que totes dues s'han reduït.

Dins dels tumors, els més mortífers són el càncer de bronquis, de pulmó i de còlon, la taxa creix en els tres casos. Per sexe, el càncer que més morts causa entre els homes són els de bronquis i pulmó, i entre les dones el de mama, que creix el 0,4%.

Quant als morts per accidents de trànsit, tornen a reduir-se fins les 2.116 persones, un 9,4% menys que el 2010, una xifra que suposa una caiguda fins gairebé a la tercera part dels registrats al començament de la passada dècada.

També disminueixen, el 6,6%, les morts per sida o VIH (756 homes i 197 dones), una malaltia la mortalitat s'ha reduït el 83,7% des de 1995.

Per comunitats, les taxes més elevades de morts per cada 100.000 habitants el 2011 van correspondre al Principat d'Astúries (1.202,2), Galícia (1.093,7) i Castella i Lleó (1.090,1), mentre que les més baixes es van registrar a la ciutat autònoma de Melilla (635,5), Canàries (643,8) i Comunitat de Madrid (653,1).

El "costat tenebrós" de la nazi Teresa

La monja Teresa 'de Calcuta' no només no va ser una santa sinó que era una sàdica feixista que va rebre centenars de milions de dòlars i, en lloc d'ajudar als més necessitats, va construir immobles per les seves germanes i la resta ho va donar al Vaticà, segons un article científic escrit per tres professors de la Universitat de Montreal, que serà publicat en l'edició de març de la revista Studies in Religion. "Les cures que oferia estaven fundades en el sofriment. Per a ella, el sofriment humà era important, perquè mentre més es patia més s'acosta un a Crist", denuncia Larivée. L'OMS va tenir de fet queixes d'epidèmies perquè les cures eren inapropiades.

"Crec que és desesperançador per als creients, però cal enfrontar-ho", diu el professor del Departament de psicoeducació de la Universitat de Montreal i coautor de l'article, Serge Larivée, a TVA Nouvelles.

El text, "El costat tenebrós de la Mare Teresa", escrit per Larivée i els seus col·legues, Carole Sénéchal i Geneviève Chénard, "desmunta el mite d'altruisme i de generositat del personatge", per concloure que hi va haver "una construcció d'un personatge santificat" publicitaria i propagandística, segons un comunicat.

Per demostrar-ho, els investigadors van revisar un total de 502 obres dedicades a la vida de la monja.

Els autors destaquen la seva "forma, si més no discutible, de guarir les malalties, els seus contactes amb polítics dubtosos, el maneig de recursos que va rebre i el seu dogmatisme excessiu sobretot pel que fa a temes com l'avortament, la contracepció i el divorci", que són problemes que el Vaticà no va prendre en compte al moment de la beatificació, segons els autors.

"Les cures que oferia estaven fundades en el sofriment. Per a ella, el sofriment humà era important, perquè mentre més es patia més s'acosta un a Crist", denúncia Larivée.

A més, van indicar els experts, la monja va rebre centenars de milions de dòlars i, en lloc d'ajudar als més necessitats, va construir immobles per les seves germanes i la resta ho va donar al Vaticà: "A més ho va compartir amb gairebé tots els dictadors de la Terra d'aquell moment. Va rebre diners, com no tenen idea".

A l'article, els autors destaquen també que la Mare Teresa va obrir 517 missions per rebre els pobres i malalts en més de 100 països, les quals van ser qualificades com mortuoris i cementiris per metges que les van visitar.

El jutge considera autèntics els correus aportats per Diego Torres

El jutge que instrueix el cas Urdangarin, José Castro, ha donat a conèixer aquest matí un acte en què dóna per autèntics els correus lliurats per l'exsoci del duc de Palma, Diego Torres, i que fan referència a converses i gestions dutes a terme per Iñaki Urdangarin a l'Institut Nóos. La Casa del Rei va col·locar a Urdangarin a sou d'una altra ONG després de la seva marxa de l'Institut Nóos.

El jutge al·lega que els missatges electrònics, que van ser impugnats per un dels advocats de la causa, procedeixen de l'entorn informàtic de la fundació sense ànim de lucre i que cap dels al·ludits ha posat en dubte la seva autenticitat del conjunt de missatges.

En els últims correus aportats per Diego Torres al jutge Castro es suggereix que la Casa del Rei, bé a través del secretari de la infanta Cristina, Carlos García Revenga, de la mateixa Infanta o del monarca, va conèixer, va emparar i afavorir els negocis del duc de Palma.

Els correus electrònics facilitats per Torres donen compte de les lucratives gestions de Urdangarin. Mentre guanyava centenars de milers d'euros per diferents contractes a dit dels governs de la Comunitat Valenciana i Balears, tots dos del PP, entre 2004 i 2006, negociava amb una amiga de Juan Carlos, Corinna zu Sayn-Wittgenstein, un càrrec institucional en la fundació Laureus que li deixaria un salari anual superior als 200.000 euros. Aquesta negociació mai va arribar a bon port.

Els correus electrònics també detallen com Urdangarin va seguir fent negocis amb Diego Torres molt després que la Casa del Rei ordenés suposadament el marit de la Infanta que es desvinculés de l'Institut Nóos en conèixer les seves relacions amb administracions públiques.

En un dels missatges de 2007, Urdangarin dóna compte d'un projecte lucratiu relacionat amb la Copa d'Amèrica i la Comunitat Valenciana: "Hem aconseguit que el Rei es veiés amb Pedro (...) Tinc un missatge de part del Rei i és que li ha comentat a Cristina perquè m'ho digui, que cridarà Camps a Pedro".

L'advocat del duc de Palma, Mario Pascual, que reclama la nul·litat i expulsió del sumari dels correus electrònics va intentar dissabte passat que el seu client no respongués a preguntes relacionades amb els controvertits correus.

Però, encara que el gendre del Rei va anticipar també dubtes sobre la seva veracitat, dissabte passat va contestar davant el jutge Castro a moltes qüestions sobre els mateixos que li va plantejar el fiscal anticorrupció Pedro Horrach, de manera que en la pràctica, va validar els emails de la trama de l'Institut Nóos.

Urdangarin va intentar dissabte passat, en la seva segona compareixença davant el jutge del cas, desvincular la Casa del Rei de les seves activitats a Nóos i va negar qualsevol assessoria o autorització per part de la Zarzuela.

La Casa del Rei va col·locar a Urdangarin a sou d'una altra ONG després de la seva marxa de l'Institut Nóos


La Casa del Rei va moure els fils a favor d'Iñaki Urdangarin abans, durant i després del seu pas per l'Institut Nóos. El 2008, transcorreguts dos anys des que el duc de Palma abandonés l'entitat amb la qual presumptament es va apropiar de fons públics, José Manuel Romero Moreno, comte de Fontao i assessor jurídic de Joan Carles, va obrir a Urdangarin les portes de la Fundació Col·legis del Món Unit, una organització internacional de caràcter altruista, perquè aquest realitzés treballs de consultoria generosament remunerats, segons han confirmat al Confidencial fonts molt properes a La Zarzuela.

El comte de Fontao i l'infant Carles de Borbó, cosí del Rei, són membres del patronat d'aquesta fundació sense ànim de lucre, presidida per la reina Noor de Jordània-el seu president d'honor és l'ex mandatari sud-africà Nelson Mandela-i amb presència en més de 125 països. Col·legis del Món Unit (UWC en les seves sigles en anglès) compta amb una dotzena de centres acadèmics repartits per quatre continents-no n'hi ha cap a Espanya-en què centenars d'alumnes reben una educació multicultural gràcies a un programa de beques. El monarca i la reina Sofia són els "alts patrons" de la institució.

Un email enviat per Urdangarin al seu exsoci, Diego Torres, el 26 de març de 2008, corrobora la versió de les fonts consultades per El Confidencial. En aquest correu el duc de Palma còpia a Torres un SMS-missatge de text-prèviament remès per aquell a Luis Bassat i Pedro Alonso, patrons de la fundació. "Comentat el tema amb la família i amb alguns possibles col·laboradors", diu el gendre del Rei, "us confirmo el meu interès a seguir aprofundint en el funcionament dels CMU [Col·legis del Món Unit]".

Després d'informar Bassat i Alonso de la seva intenció d'elaborar "una proposta concreta per al cas espanyol", Urdangarin els adverteix que "seria de gran utilitat, tal com parlem en el nostre anterior trobada, disposar d'algun business plan de col·legi ja existent". Segons les fonts consultades, el duc de Palma es refereix al projecte de creació a Espanya d'un centre acadèmic integrat en la Fundació Col · legis del Món Unit. Ara fa gairebé un any, el 29 de febrer de 2012, el patronat de la branca espanyola de UWC va acordar paralitzar definitivament la construcció d'aquest col·legi, que anava a aixecar-se en la localitat càntabra de Comillas.

La dona més longeva del món no és una japonesa sinó una cubana

Avui publiquen diversos mitjans que la dona més longeva del món és la japonesa Misao Okawa que al març complirà els 115 anys d'edat, segons el Llibre Guinness dels Rècords, la qual cosa és completament falsa ja que la cubana Juana Bautista de la Candelaria Rodríguez està "bé" de salut i "alegre" en el seu 128 aniversari. Juana Bautista va néixer el 2 de febrer de 1885, segons consta en el tom I, foli 35, del registre civil del municipi Campechuela (situat a uns 800 quilòmetres de l'Havana), en què sempre ha viscut.

Després de rebre el respectiu certificat de l'organització de rècords més famosa del món -i tan imperialista que fins en això menteix-, Misao Okawa es va mostrar molt feliç. Segons l'anciana, per viure una vida llarga cal -òbviament- "tenir cura de la salut".

Però Okawa va néixer al segle XIX, el 5 de març de 1898, tretze anys després que "Candulia", com anomenen a l'anciana cubana els seus familiars i veïns. La japonesa va tenir tres fills, dos d'ells van celebrar fa poc el seu 90 aniversari, mentre que un va morir sense arribar a una edat tan avançada. La dona més longeva del món té quatre néts i sis besnéts.

Okawa va ser reconeguda com la més gran del món per Gerontology Research Group al gener d'aquest any, després de la mort de l'anterior posseïdora del títol -segons la mateixa propaganda-, la també japonesa Koto Okubo, de 115 anys.

De la seva banda, membre d'una família de tretze germans, "Candulia" va sobreviure al seu marit, amb qui va tenir tres fills, i els seus descendents sumen sis néts, quinze besnéts i set rebesnéts.

Ella i la seva família atribueixen la seva extraordinària longevitat a la feina, el menjar amb predomini de viandes com la iuca i el moniato i a que mai va beure rom o va fumar, encara que no s'ha cohibit del cafè.

Actualment es queixa per no poder mantenir-se dreta i que la falta de visió l'impedeix veure la televisió.

El Curiosity sembla haver fotografiat un esquelet animal a Mart

Un vídeo que circula a la web mostra un objecte desconegut molt similar a un esquelet fossilitzat de llangardaix suposadament gravat a Mart per l'explorador Curiosity. El vídeo és un muntatge a partir d'una sola imatge i ha provocat un interès enorme tant entre els aficionats com entre els experts. La imatge sembla la columna d'un animal que serpenteja exposada sobre el rocós sòl marcià. La NASA encara no ha fet cap comentari oficial sobre la troballa.

Si les suposicions es confirmen, els científics hauran de replantejar el seu coneixement de la història de Mart, destaquen els experts. No obstant això, aquest no és la primera troballa inusual registrat pel Curiosity.

El gener passat el navegador fotografiar un objecte estrany anomenat pels científics 'flor de Mart'. Més tard es va saber que era una peça de plàstic de la nau espacial.

31 alcaldes i regidors declaren dedicació total a la Diputació sense complir-la

Tot i invertir només algunes jornades setmanals a l’ens provincial, perceben un salari que oscil·la entre els 3.700 i 8.200 euros mensuals, una retribució molt superior a la que cobrarien dels seus ajuntaments. La llista dels 31 càrrecs amb dedicació exclusiva a la Diputació de Barcelona la formen 17 alcaldes i regidors de CiU, sis del PSC, quatre del PP, tres d’ICV i un d’ERC.

14 alcaldes i 17 regidors de municipis de la demarcació de Barcelona declaren dedicació absoluta a la Diputació per tal de cobrar més, però no treballen tota la jornada a l’ens provincial. En total, són 31 dels 51 membres del ple la Diputació que aquest 2013 han declarat dedicació absoluta, malgrat assistir-hi dues o tres vegades per setmana, el que els permet cobrar salaris d’entre els 3.700 i 8.200 euros mensuals, molt més suculents que els que percebrien com a alcaldes o regidors dels seus municipis.

Sense contar les dietes dels diputats, que també són molt més generoses que les municipals, aquesta dedicació exclusiva té un cost de 2,6 milions d’euros anuals per a les arques públiques.

Aquest és el cas, per exemple, de l’alcalde de Cercs, el convergent Ferran Civil, que cobra com a vicepresident de la Diputació 6.921 euros bruts mensuals amb 14 pagues, quan la quantitat que hauria de percebre segons les recomanacions de l’Associació Catalana de Municipis hauria de ser de màxim 1.900 euros mensuals per ser l’alcalde d’un municipi d’entre 1.000 i 3.000 habitants, ja que Cercs en té 1.300 de censats.

També és el cas de l’alcalde de Manlleu, Pere Prat, d’ERC, que hauria de percebre poc més de 5.000 euros mensuals del seu municipi de poc més de 20.000 habitants, però en perceb 6.921 de la Diputació, on és president del seu partit, tot i que només s’hi desplaça dos dies a la setmena, segons fons municipals.

El idiota Kerry vindica el dret a l'estupidesa dels ianquis

El secretari d'Estat dels EUA, el cretí fatxenda John Kerry es va "inventar" un nou país centreasiàtic, Kirzajstán, i, en comptes de rectificar l'estupidesa ha reivindicat el dret dels nord-americans a "ser estúpids", com són criminals, genocides, feixistes i reaccionaris. És que ser ianqui ho cobreix tot i dóna patent de cors per la neciesa més supina. EUA ha canviat una borratxa i alcohòlica com Hillary Clinton, per un ximple babau.

"A Amèrica, un té el dret a ser estúpid si així ho vol... i nosaltres tolerem això. La raó és llibertat, la llibertat d'expressió", va afirmar el cretí Kerry en intervenir davant un grup d'universitaris igual de cretins a Berlín, on va fer la vigília una escala en el marc de la seva primera gira europea.

La declaració del cap de la diplomàcia nord-americana es produeix després que els mitjans fessin comentaris jocosos de la relliscada que el nou secretari d'Estat va cometre la setmana passada durant una trobada amb altres tarats universitaris a l'estat de Virgínia.

En el seu discurs, Kerry va elogiar la tasca dels diplomàtics nord-americans que "treballen per garantir les institucions democràtiques" molt lluny de casa, en particular en països com Geòrgia o "Kirzajstán".

Segons la premsa nord-americana, el lapsus va ser resultat que Kerry va confondre, o considerar un únic Estat, a dos països centreasiàtics independents que anteriorment van formar part de la Unió Soviètica, Kirguizistan i Kazakhstan.

Bergara col·loca 55 banderes a la façana de l'ajuntament

L'ajuntament basc de Bergara, governat per Bildu i Aralar, ha col·locat el drap monàrquic al balcó juntament amb cinquanta-quatre banderes més. La decisió és la resposta a la sentència del jutjat contenciós-administratiu de Donostia, que obligava el consistori a col·locar el drap monàrquic al balcó.

El govern municipal ha decidit de col·locar, tant a la façana com al saló de plens, la bandera espanyola i cinquanta-quatre banderes que representen les nacionalitats que conviuen en el municipi. Bergara s'afegeix així a la iniciativa que ja han impulsat a altres municipis, com Eskoriatza i Soraluze.

El delegat del govern al País Basc, Carlos Urquijo, ja s'ha queixat del gest de l'ajuntament. 'Que no es pensin que permetrem que es mofin impunement dels símbols constitucionals', i ha afegit que esgotaria 'totes les vies per recuperar la legalitat'.

Escorcollen el domicili de Josep Prat, ex-president de l'ICS i d'Innova

La guàrdia civil escorcolla avui a Tarragona el domicili particular de l'ex-president de l'ICS i ex-director general d'Innova a Reus, Josep Prat, i les oficines de l'empresa CCM Estratègies i Salut de Mataró. L'escorcoll es fa en el marc de l'operació 'Cirurgia' per ordre del jutjat d'instrucció número 3 de Reus. S'investiguen els fets denunciats tant a la fiscalia de Reus com al jutjat d'instrucció i il·lícits penals, segons que ha informat la guàrdia civil. Les actuacions són sota secret de sumari.

El jutge ha citat a declarar com a encausats Prat i el propietari de l'empresa CCM, Carles Manté, per suposades irregularitats en el cobrament de factures falses. Però les declaracions s'han ajornat i encara no s'ha concretat cap data.

L'origen de la iniciativa judicial és una denúncia del partit Ara Reus contra Manté i Prat per presumpta estafa, apropiació indeguda i ,albaratament de diner públic. Segons la denúncia, Manté, que havia deixat la direcció del CatSalut el 2006, hauria cobrat d'Innova 695.000 euros entre el 2007 i el 2011 en concepte d'honoraris i a l'ajuntament s'hauria trobat cap feina que justifiqui les factures.

El màxim responsable d'Innova en aquella època era Josep Prat, que el juny del 2012 va dimitir de la presidència de l'ICS després de les acusacions de malbaratament.

Altres cardenals pederastes i encobridors denunciats abans del conclave

Activistes socials i exmembres del clergat han demanat que el cardenal mexicà Norberto Rivera Carrera (foto) no assisteixi al conclave per elegir el successor de Ratzinger, per la seva relació amb els casos de pederàstia a Mèxic i Estats Units. Després de la petició de diverses organitzacions catòliques perquè el cardenal nord-americà Roger Mahony no vagi a Roma pels mateixos motius i la renúncia del cardenal escocès Keith O'Brien, la presència de Rivera Carrera a Roma també ha estat qüestionada, al costat de la d'altres cardenals acusats d'encobrir o compartir casos de pederàstia, entre els quals estan el irlandès Seán Brady, el belga Godfried Daneels, l'argentí Leonardo Sandri i el polonès Stanisław Dziwisz.

El cardenal mexicà hauria encobert, quan era bisbe a Tehuacán (Estat de Pobla) en la dècada dels vuitanta, els abusos sexuals a menors que el capellà Nicolás Aguilar Rivera va cometre a Mèxic i als Estats Units, segons consta en un intercanvi epistolar que va sostenir amb el cardenal Roger Mahony i que ha estat publicat al gener per ordre d'un tribunal de Los Angeles que investiga els casos. Una de les cartes escrita per Rivera Carrera indica que coneixia les tendències pedòfiles i l'homosexualitat del capellà Aguilar Rivera.

La revista italiana de catòlics moderats Famiglia Cristiana ha qüestionat la presència del cardenal Roger Mahony a Roma i ha desplegat una enquesta en què els lectors han votat en contra que assisteixi al conclave. A partir d'aquesta publicació, altres mitjans italians com el Corriere DellaSera i el diari Il Secolo XIX han esmentat Rivera Carrera i altres cardenals acusats d'encobrir casos de pederàstia, entre els quals estan el irlandès Seán Brady, el belga Godfried Daneels, l'argentí Leonardo Sandri i el polonès Stanisław Dziwisz.

Alberto Athié, exsacerdot de l'Arquidiócesis de Mèxic, ha demanat públicament que el cardenal mexicà no es presenti a la Capella Sixtina per votar el successor de Benet XVI. "Cal evidenciar a cada un dels cardenals que ha estat implicat en pederàstia, ja sigui perquè són pederastes o perquè són encobridors de pederastes. Tots els cardenals que van participar en aquesta tragèdia que va danyar a tants nens, no han d'anar al conclave, no han de votar, no han de ser votats i han de quedar exclosos de tota presa de decisió en matèria de l'elecció del nou Papa", ha comentat en entrevista.

Athié ha proposat als catòlics mexicans l'enviament de cartes al Vaticà per impedir que Rivera Carrera es presenti al conclave. Després de la renúncia de O'Brien, assegura, s'ha obert una oportunitat perquè l'elecció del Papa deixi de ser exclusiva del clergat i estigui exposada a l'opinió dels laics. Dilluns, l'Arquidiócesis de Mèxic va anunciar que el cardenal mexicà ja es trobava a Roma esperant el començament del conclave. El cardenal Mahony, per la seva banda, ha anunciat al seu bloc que es presentarà a Roma tot i les acusacions.

D'altra banda, José Barba, exmembre dels Legionaris de Crist que va denunciar els casos de pederàstia del fundador de la legió, Marcial Maciel, va assegurar a aquest diari que Rivera Carrera no està en condicions d'assistir a l'elecció del Papa no només per encobrir el cas del capellà Nicolás Aguilar, sinó també per ignorar als denunciants del cas Maciel. "Com va a triar un Papa algú que ha actuat tan malament en contra de la innocència i en contra amb la justícia", qüestiona. Per al exlegionari, només la pressió dels feligresos catòlics pot impedir que cardenals involucrats en casos de pederàstia votin pel nou capo vaticà.