dissabte, 22 de juny de 2013

Un cava català, el segon millor del món

El cava Gran Reserva 2008 del celler del Penedès Muscàndia, premiat amb la medalla de plata al Concours Mondial de Brusel.les, el concurs de vins més important d’Europa. El Concours Mondial de Brusel.les és mundialment conegut com a esdeveniment revelador de les últimes tendències i canvis en el món vitivinícola, i proporciona un retrat fidedigne del sector, actualitzat anualment. En l'edició d'enguany s'hi han presentat 8.200 vins de 50 països diferents. Els que ens fan boicot, que sàpiguen el que es perden!

La diversitat del jurat, format pels 305 millors tastadors internacionals, provinents de 40 països diferents, i dels productes presentats és la característica original d'aquest concurs, posicionat en el rang de"campionat mundial" del tast de vins i espirituosos. El Brut Nature Gran Reserva 2008 de Muscàndia ha obtingut 84 punts sobre 100 en el concurs de vins més important d'Europa, la qual cosa li ha atorgat la medalla de plata.

Muscàndia, un celler únic


Muscàndia neix de l'esperit emprenedor dels germans Viader, nascuts al bell mig del Penedès, terra de vinyes i cava, provinents d'una família arrelada a aquesta terra des del 1826. Després de 70 anys d'aprenentatge, descobriments i difusió del coneixement sobre l'enologia, els dos germans Viader van decidir fundar Muscàndia el 2009, amb només 27 i 21 anys. Les produccions són limitades, i només elaboren tres productes: un Brut Rosat amb una criança d'entre 15 i 18 mesos, un Brut Reserva amb una criança d'entre 18 i 24 mesos, i aquest fantàstic Brut Nature Gran Reserva de més de 30 mesos a les caves familiars.

Cura i tradició per aconseguir un producte natural i exclusiu

Aquesta ha estat la primera edició en què Muscàndia concursava, i ho ha fet amb el Gran Reserva 2008 i amb el Brut Reserva 2010, que va quedar, aquest darrer, a tan sols a 3 punts sobre 100 d’obtenir medalla. Muscàndia, que aposta per les varietats tradicionals a l'hora de fer els seus productes, ha elaborat aquest Brut Nature Gran Reserva partint del xarel·lo, varietat penedesenca per excel·lència, que aporta el 80% del most a aquest cava. El xarel·lo, que dóna el cos i l'estructura al cava, es combina amb un 10% de macabeu, que li proveeix la dolçor i el perfum, i un 10% de parellada, que li dota de la finesa, el frescor i l'aroma que ofereix aquest cava.

El cava està criat durant més de 30 mesos en rimes dins la cava, a més de 13 metres sota terra, a una temperatura constant de 16ºC durant tot l'any. L'aclarit posterior és manual, en pupitres propis, i el degorgament també és manual, ampolla per ampolla. Tot plegat, amb l'objectiu d'aconseguir un producte natural i exclusiu.

Sensorialment, presenta un color groc pàl·lid i veiem com el gas carbònic forma corones i rosaris fins. Al nas és net i apareixen les notes de criança, torrats i pastisseria. En boca, té una entrada suau i el carbònic es nota ben integrat. En definitiva és un cava rodó, untuós i molt ben estructurat mereixedor del preuat guardó.

El PP valencià expulsa l'ex-conseller Rafael Blasco pel 'cas cooperació'

El Comitè de Drets i Garanties del PP valencià ha acordat obrir un expedient disciplinari a l'ex-conseller i diputat de la formació a les corts, Rafael Blasco, a més de suspendre'l cautelarment de militància, per la comissió d'infraccions tipificades com a 'greus i molt greus'. La decisió implica la inhabilitació per a representar el PP en qualsevol acte i l'expulsió del grup parlamentari del PP valencià. EU considera que "és lamentable que el PP expulsi Blasco per unes declaracions i no pel cas cooperació".

Segons que ha informat el partit en un comunicat, s'ha adoptat com a mesura cautelar la inhabilitació de Blasco 'per a exercir càrrecs públics al si del PP o en representació seva'.

Rafael Blasco és actualment processat pel 'cas Cooperació' i se l'acusa d'haver desviat fons d'ajuda a països en desenvolupament. L'advocacia de la Generalitat li demana onze anys de presó. De fet, l'expulsió s'hauria precipitat arran de les afirmacions de Blasco en un canal de televisió que aquesta advocacia havia rebut instruccions polítiques per a demanar-li la pena d'onze anys.

"És lamentable que el PP expulsi Blasco per unes declaracions i no pel cas cooperació"

Marga Sanz (EU): "Ens alegra que dimecres que ve el senyor Blasco no se sent a la bancada del Partit Popular a Les Corts Valencianes i ens alegra la seva expulsió. Però el que sentim és que no hagi estat expulsat pel lladronici comès, emparant el robatori als pobres més pobres del món. El Partit Popular el que té davant seu és l'obligació moral i política d'expulsar tots els seus diputats imputats en casos de corrupció. El president Fabra té l'obligació ineludible de prendre cartes sobre l'assumpte en aquest mateix moment".

«Yesa+no» denúncia noves esquerdes i que no s'atura el lliscament de la vessant

La iniciativa ciutadana «Yesa+no» afirma que han aparegut «noves esquerdes» a la vessant dreta de l'embassament, el que, al seu parer, demostra que «el lliscament del vessant no s'ha aturat».

En un comunicat, aquest col·lectiu denuncia que «malgrat que els geòlegs avisen que la vessant dreta de la tancada de Yesa (Saragossa) no va a deixar de moure's definitivament, les autoritats competents s'afanyen a difondre que en aquest moment el moviment ja gairebé ha desaparegut, intentant transmetre una tranquil·litat no basada en la realitat».

Respecte al fet que el president de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, Xabier De Pedro, s'hagi negat a declarar davant el Parlament de Nafarroa opina que és «una mostra més de que la CHE no té cap intenció d'explicar el que ha passat i està passant, ni les accions dutes a terme per solucionar-ho i la seva efectivitat, seguint amb l'ocultisme marca de la casa».

Després d'incidir en la necessitat de depurar responsabilitats, «Yesa+no» sosté que el president de la CHE i la direcció d'obra «han de ser apartats dels seus càrrecs», ja que, al seu parer, «portar 12 anys d'obres sense haver avançat pràcticament res augmentant un 320% el pressupost inicial i haver deixat pràcticament inútil la presa actual posant en risc la vida de les persones aigües avall són motius més que suficients».

Aquest col·lectiu, que recorda que el Parlament va demanar al Govern l'elaboració d'un tercer informe sobre els fets i aquest s'ha negat, sosté que la solució al problema de la presa d'Esa passa per la paralització de les obres de recreixement i el desembassament cautelar fins a una cota segura.

A això s'afegeix la necessitat d'un estudi en profunditat de la composició geològica de la Tancada d'Esa, una taula multidisciplinar d'experts independents que analitzin totes les dades existents sobre l'entorn de la presa amb l'objectiu de buscar una solució per a la presa actual, i la posada en marxa de les alternatives al recreixement, que permetrien complir àmpliament amb totes les necessitats aigües avall

Manifestació per exigir la dimissió de Barcina

L'associació Kontuz, la denúncia ha portat a Barcina davant el Suprem, ha convocat avui a les 18.00 hores en els cinemes Golem una manifestació per demanar que dimiteixi i que el cas sigui jutjat a Nafarroa.

El president de Kontuz, Javier Ayestarán, va animar la gent a participar en la manifestació d'aquesta tarda «perquè és necessari recuperar el poder per a la gent de a peu». Ayestarán entén que l'aforament de Barcina és «és, en realitat, dels ciutadans».

La marxa ha tingut un enorme suport entre col·lectius, sindicats i els partits d'esquerres i partirà a les 18.00 de la tarda des dels cinemes Golem.

Demanen que Barcina i els lladres d'UPN-PSN «tornin lo robat»


La plataforma 'Barcina Go Home' s'ha concentrat davant el Palau de Justícia de Nafarroa per denunciar que els dirigents d'UPN i PSN que declaren davant la jutge en relació amb la causa oberta pel cobrament de dietes a Caja Navarra «són testimonis i una mica més». Tots ells «han estat testimonis muts, sords i cecs del desfalc de Caja Navarra», ha manifestat un portaveu de la plataforma, Israel González, qui ha remarcat que un dia més són «aquí, a l 'entrada de la vergonya dels navarresos i les navarreses».

Mor un nen per l'esclat d'un petard en una llauna a Alacant

Un nen de 10 anys ha mort aquesta matinada a l'Hospital General d'Alacant després de ser intervingut d'una profunda ferida al coll que li va causar l'esclat d'un petard dins d'una llauna de refresc, han informat fonts sanitàries.

El succés es va produir al costat d'un recinte de festes situat al barri alacantí de Sant Blai, un dels molts que aquests dies es troben a la ciutat amb motiu de les celebracions de Fogueres.

Pel que sembla, un resquill metàl · lica procedent de la llauna impactar sobre el seu coll, la qual cosa li va provocar una forta hemorràgia.

El menor, que va ser traslladat al centre hospitalari al cotxe d'un particular, va ser intervingut d'urgència, però ha mort a les 06,00 hores d'avui, han explicat les mateixes fonts.

Tot i que el Centre d'Informació i Coordinació d'Urgències de la Generalitat va remetre unitats sanitàries al lloc del succés, el petit no va poder ser atès per aquestes ja que va ser traslladat a l'hospital en un vehicle particular.

El succés serà objecte d'investigació per conèixer les circumstàncies en què es va produir l'explosió del petard.

Wert, escridassat al Teatre Reial de Madrid

El ministre d'Educació, Cultura i Esports espanyol, José Ignacio Wert, va rebre una sonora xiulada ahir al vespre al Teatre Reial de Madrid abans del concert d'homenatge a la 'mezzosoprano' Teresa Berganza. Quan l'actor i acadèmic de la llengua José Luis Gómez va esmentar en la introducció el nom del ministre, que era a la tribuna reial amb la reina Sofía, es van poder escoltar xiulets i crits en protesta per les retallades a la cultura.

Cal recordar que al començament de juny, els estudiants universitaris convidats a l'acte de lliurament dels premis de final de carrera espanyols van protestar amb un gest molt evident contra la reforma educativa del ministre José Ignacio Wert. En el moment de pujar a l'escenari a rebre el premi, tot d'estudiants es van negar a donar-li la mà i el van deixar palplantat amb la mà oberta

L'SPD considera "fracassada" la política d'austeritat neoliberal

El líder de l'oposició socialdemòcrata (SPD) al parlament alemany, Frank-Walter Steinmeier, considera que la política d'austeritat a Europa impulsada per la cancellera Angela Merkel(CDU) ha fracassat: "És un fet que el nivell del deute públic a Europa és avui més alt que fa tres anys", assenyala Steinmeier.

Segons Steinmeier, només la intervenció del Banc Central Europeu (BCE) ha evitat el pitjor: "Si 26 països europeus fan retallades simultàniament es cau en la recessió. És impossible sortir endavant sense reformes estructurals i la consolidació no funciona si es renuncia al creixement", va dir Steinmeier.

Merkel, segons Steinmeier, reacciona sempre massa tard i les seves mesures es queden a mig camí i ignora les conseqüències de la desocupació juvenil al sud d'Europa. "Està creixent una generació sense oportunitats. En algun moment, aquesta gent perdrà la fe a Europa i això és una cosa que no pot ser bo per al futur", afirmà Steinmeier.

Steinmeier va ser ministre de la Cancelleria durant la coalició roig i verd presidida per Gerhard Schröder (1998-2005) i com a tal és considerat com l'arquitecte de l'anomenada Agenda 2010, amb la qual es va reformar l'estat del benestar alemany.

Posteriorment, va ser ministre d'Exteriors i vicecanceller durant l'anomenada "gran coalició" entre la Unió Cristianodemòcrata (CDU) i el Partit Socialdemòcrata (SPD), presidida per Merkel.

A les eleccions de 2007 va ser candidat a la cancelleria i, després de ser clarament derrotat per Merkel, va assumir la direcció del grup parlamentari socialdemòcrata.

Castelló surt al carrer avui contra el 'fracking'

Com a culminació de la campanya de conferències i concentracions dutes a terme en uns quants municipis de la Plana Alta, el Baix Maestrat i els Ports amenaçades per la pràctica del 'fracking', avui a les sis de la vesprada es fa a la Farola de Castelló una manifestació convocada per ATTAC, la Plataforma Antifracking i la Cimera Social del País Valencià. S'hi han adherit, entre més, Acció Cultural del País Valencià, Esquerra Unida i Compromís.

L'anomenat 'fracking' o 'fractura hidràulica' ha obert un intens debat a tot el món. Els grans defensors d'aquesta nova tècnica per a l'extracció de gas o petroli argüeixen que, tenint un cost tan baix, pot revolucionar la producció i la indústria energètiques i alhora aportar nous ingressos per a països fins ara no productors d'aquesta mena d'energia. Pels detractors, té uns riscos ambientals massa elevats: contaminació d'aqüífers, emissions de metà i despesa d'aigua. Fins al punt que alguns estats europeus, com França o Bulgària, o comunitats autònomes espanyoles com ara la Rioja, Aragó o Cantàbria, han paralitzat per llei tots els projectes de 'fracking', tot esperant d'avaluar-ne millor les conseqüències ambientals. Heus ací unes quantes dades per a entendre millor què és el 'fracking':

Esquerra Unida recolza la manifestació contra el fracking


La coordinadora d’EUPV i síndica en Les Corts, Marga Sanz i la diputada autonòmica d’EUPV, Marina Albiol, han mostrat aquest matí en una roda de premsa el recolzament de l’organització d’esquerres a la manifestació contra el fracking que se celebrarà demà en Castelló (a las 18h en la Farola).

Tant Sanz com Albiol, han recordat les nombroses iniciatives parlamentàries que el grup parlamentari d’Esquerra Unida ha presentat tant en Les Corts com en el Congrés i han exigit al Govern -autonòmic i central- que desestimen aquest tècnica “summament agressiva contra el medi ambient, el territori i la salut de les persones”.

Què és 'fracking'?

És una tècnica d'extracció d’hidrocarburs, especialment gas o petroli. Consisteix a fracturar la roca que conté aquest gas. Primer cal fer una perforació vertical de dos mil a cinc mil metres i tot seguit un túnel horitzontal a la màxima profunditat, que pot tenir entre un quilòmetre i tres. Per a extreure el gas, s'introdueixen al pou grans quantitats d'una mescla d'aigua, sorra i productes químics, que causen la fractura de la roca. L'explosió fa pujar el gas cap a la superfície, juntament amb una part de la mescla injectada.

Quins riscs té?


El principal perill del 'fracking' és la possible filtració de productes tòxics presents a la mescla que s'introdueix al forat cap als aqüífers del subsòl. La gran profunditat d'aquests pous fa que hi hagi més possibilitats de travessar o d'entrar en contacte amb aqüífers. A més, una part de la mescla química que s’introdueix al pou no retorna a la superfície. Amb tot, els defensors de la tècnica asseguren que les vores del forat s'impermeabilitzen per evitar que s'hi pugui filtrar res. Alguns estudis alerten també dels riscs sísmics d'aquesta mena de perforacions, per la qual cosa s'obliga a fer un estudi geosísmic de la zona durant el període d'investigació.

Finalment, el 'fracking' necessita grans quantitats d'aigua, cosa que, segons les entitats ambientalistes, el converteix en una tècnica no sostenible, especialment en zones amb pocs recursos hídrics. En algunes perforacions als EUA s'ha utilitzat aigua de mar per a fer la mescla, més econòmica i abundant que no l'aigua dolça. Això sí, es desaconsella de fer servir l'aigua de mar per al 'fracking' en zones on hi hagi conreus, perquè la sal resseca la terra i pot afectar-ne el grau d'humitat.

Quina diferència hi ha respecte als sistemes d'extracció tradicional?


El cost d'aquesta tècnica és molt més baix. El ‘fracking’ permet d’extreure més gas, més de pressa i a un preu més baix. Per això resulta rendible, per primera vegada, fer extraccions de gas en zones on n'hi ha poca quantitat o, fins i tot, investigar si en una zona n'hi pot haver o no. A diferència d'algunes altres tècniques, necessita grans quantitats d'aigua i fa ús de productes químics amb un grau notable de toxicitat.

Segons Attac, només el 23% dels fons per al "rescat" de Grècia va ser per a la població

Des de 2010, l'FMI i la Unió Europea han concedit 207.000 milions d'euros en el marc del "pla de rescat" de Grècia. Però, qui realment s'ha beneficiat d'aquestes sumes de fons públics? Certament no la població grega, diu Attac d'Àustria que s'ha centrat en els pagaments. Resultat: almenys un 77% dels diners es van destinar al sector financer. Foto: Jose Manuel Barroso, l'ultim de les Azores en actiu, i la directora del FMI Christine Lagard, la servidora de Sarkozy.

D'acord amb l'organització antiglobalització només 46.000 milions dels 207.000, incloent-hi préstecs de la Unió Europea i el FMI, aprovats el 2 de maig de 2010 i el 21 febrer 2012, es van utilitzar per rescatar els comptes públics de Grècia, els principals receptors són els bancs grecs (fins 58.000 milions d'€) i els creditors de l'Estat grec (per 101.000 milions), principalment els bancs i fons d'inversió.

Els resultats en detall:

€ 58.200 milions (28,13%) van ser utilitzats per recapitalitzar els bancs grecs, en lloc de la reestructuració del sector també d'una manera sostenible i permetre que els amos dels bancs pagar les seves pèrdues.

101.331 milions d'€ (48,98%) van anar als creditors de l'Estat grec. Incloent-hi 55.440 milions d'euros es van utilitzar per pagar factures vençudes, en lloc de deixar que els creditors assunissin el risc pel que havien rebut prèviament el seu interès. Altres 34.600 milions d'euros es van utilitzar com a bo d'incentiu per a l'acord dels creditors de l'anomenada "ajuda", al març de 2012. 11.300 milions d'euros es van destinar a l'amortització del deute al desembre de 2012, quan els bons del govern grec es van comprar gairebé sense valor als seus creditors.

€ 43.700 milions (22,46%) han impulsat el pressupost estatal o no van poder ser clarament assignats.
9.000 milions d'euros (0,43%) van ser la contribució grega al finançament del nou fons de rescat, el MEDE.

Durant el mateix període, el govern grec va pagar € 34.000 milions només pels interessos del seu deute.

Segons Simon O'Connor, portaveu de la Comissió Europea d'Afers Econòmics i Monetaris, que es va pronunciar dijous a Arte sobre l'informe d'Attac apuntant la manca de transparència dels recursos financers al detall a disposició de Grècia: "Aquest informe conté una sèrie de declaracions enganyoses i malentesos". "L'ús que es fa dels fons del pla per ajudar Grècia s'enfronta molt clarament en cada informe. Pel que fa als bancs, tot i que obtenen una part significativa de fons. Però va ser principalment per recapitalitzar el sector bancari a Grècia. L'objectiu no era salvar els bancs, sinó estabilitzar el país i ajudar a impulsar l'ocupació".

El govern alemany també ha rebutjat les conclusions d'aquest estudi, explicant que tots els grecs van aprofitar el fet que els creditors del país no han fallat. Gràcies als plans europeus, Grècia té més temps per implementar les reformes que van beneficiar a tota la població, d'acord a Berlín.

"El propòsit de les elits polítiques no és rescatar els grecs sinó per salvar el sector financer", conclou Lisa Mittendrein d'Attac. "Ells van usar centenars de milers de milions de diners públics per rescatar els bancs i altres entitats financeres, en particular, els seus propietaris, que van provocar la crisi".

L'ONU no troba proves de l'ús d'armes químiques a Síria

La comissió independent de l'ONU que investiga les violacions de drets humans a Síria segueix sense tenir proves de l'ús d'armes químiques en aquest país i ha advertit avui que armar les parts podria acabar en nous crims de guerra. Vuit detinguts a Ceuta vinculats a l'enviament de gihadistes d'Al-Qaida a Síria.

"No podem dir quins agents químics s'han fet servir ni qui els ha usat (...) No estem en capacitat de dir qui ha fet servir les armes químiques", va dir davant la premsa el president de la comissió, Sergio Pinheiro, després de comparèixer davant el Consell de Seguretat de l'ONU.

Després aclarir que la comissió no opina sobre les declaracions o decisions que prenguin els governs, el jurista brasiler va ressaltar que els països que enviïn armes a Síria són responsables que puguin acabar usant-se per cometre crims de guerra.

El Govern del president dels Estats Units, Barack Obama, va anunciar el 13 de juny que enviarà ajuda militar als terroristes sunnites que combaten al règim de Baixar al-Assad, però no va precisar quin tipus d'armes els proporcionarà. François Hollande ha dit que França enviarà "armes no letals", el que ha causat comentaris irònics de la cancelleria russa, entre d'altres.

Segons el diari The Washington Post, l'Agència Central d'Intel·ligència (CIA) nord-americà es prepara per fer arribar armes i municions als rebels sirians pròximament a partir de bases secretes localitzades a Turquia i Jordània.

Preguntat per la polèmica sorgida després d'unes declaracions de la jutgessa Carla del Ponte, membre de la comissió, en què va suggerir que els rebels sirians haurien usat armes químiques, Pinheiro es va limitar ahir a recordar el comunicat que van publicar després d'aquestes afirmacions.

"El mateix dia que la Carla va fer aquestes declaracions publicar un comunicat en què expliquem la nostra posició", ha reiterat el diplomàtic brasiler, que ha insistit que "no hi ha desacord" entre els membres de la comissió.

Llavors, la comissió va assegurar que encara no havia trobat "evidències concloents" de l'ús d'armes químiques, després que Del Ponte digués que es disposava de "testimonis" sobre la seva utilització, en concret de gas sarín, per part dels opositors.

Pinheiro, que va subratllar avui que és "molt difícil" la feina de la comissió perquè el règim de Damasc encara no els ha permès visitar el país, va assenyalar que la missió tècnica d'experts que lidera el professor suec Ake Sellström té el mateix problema.

Des que van començar les protestes contra el règim sirià al març de 2011, el conflicte en aquest país ha causat més de 93.000 morts i milions de desplaçats, segons les últimes dades de les Nacions Unides.

Vuit detinguts a Ceuta vinculats a l'enviament de gihadistes d'Al-Qaida a Síria

Agents dels Serveis d'Informació del Cos Nacional de Policia i de la Guàrdia Civil van aturar en aquesta matinada a vuit presumptes integrants d'una xarxa vinculada amb filials de l'organització terrorista Al-Qaida a Ceuta que va enviar a desenes de persones a combatre Síria.

La xarxa hispanomarroquina desarticulada era, segons les investigacions policials, responsable de l'enviament de gihadistes als grups afiliats a Al-Qaida en aquest país àrab, segons ha informat el Ministeri de l'Interior en un comunicat. Es tenia constància que desenes de persones, alguna menor d'edat, van partir tant des de Ceuta com des de territori marroquí sota la cobertura d'aquest grup terrorista.