"Tots som Khaled Said", el primer mort a Egipte (vídeo)

(Advertència: el següent vídeo, amb declaracions d'un testimoni i de la mare de Khaled, mostren també una dura imatge de la cara desfigurada de la víctima).

Khaled Said estava assegut en un cibercafè de la ciutat costanera d'Alexandria a resguard de la calor que en ple mes de juny amenaça qualsevol zona d'Egipte. De sobte, van aparèixer uns agents de policia. El volien escorcollar i ell va preguntar el motiu. Van respondre amb un cop. Després un altre. Van decidir arrossegar-lo cap a fora. I a força de cops van seguir fins que el van matar. Tenia 28 anys.

Diversos testimonis i diferents organitzacions pro drets humans corroboren el succés que el Govern egipci nega. Amnistia Internacional va demanar en aquell moment que es realitzés ipso facto una investigació independent del "brutal assassinat del jove".

Els familiars de Khaled van ser informats, però els van prohibir veure el cos immediatament, segons un advocat del Centre de Rehabilitació de Víctimes de la Violència Al Nadim. La versió que els va explicar la policia va ser que havien vist Khaled empassar-se una bossa amb drogues quan s'acostaven a ell. Argumentaven que havia mort per sobredosi.

Probablement mai se sabrà exactament què va passar. El que sí se sap és que Khaled va rebre una brutal pallissa que al final, d'una manera o altra, va acabar amb la seva vida: "Les horribles fotografies són una xocant prova dels abusos que s'estan produint a Egipte i que són completament contradictoris amb la imatge del país que transmeten avui les autoritats egípcies", denunciava Amnistia Internacional en un comunicat.

Els ciutadans tampoc es van quedar callats. Van sortir als carrers per milers, indignats amb els presumptes abusos de les autoritats.

"Tots som Khaled Said"

"Tots som Khaled Said" és un grup de ciutadans que va obrir un grup de Facebook (ara també tenen una web) des de la que lluiten "contra la tortura i el tracte inhumà dels egipcis". Ells, ja són més de 21.000 persones, també han contribuït a convocar l'anomenat "dia de la ira" que aquesta setmana ha incendiat els carrers del Caire i altres ciutats egípcies, enfortides per les protestes de Tunísia.

"Khaled va ser un exemple i una crida que ens va despertar. Ens va recordar que fins i tot, encara que no siguem activistes, podem ser torturats i assassinats sense cap raó", explica per escrit un dels administradors de la versió anglesa de "Tots som Khaled Said" a facebook.

Com es diu? "Ho sento, sense informació personal. Només sóc una persona, em pot dir Khaled Said. Tots ho som". Tampoc vol parlar per telèfon o cara a cara "per raons de seguretat". Després d'insistir una mica, concedeix donar-nos les dades justes: és un noi, jove i egipci.

Diversos usuaris han penjat a la web d'aquest grup les seves pròpies imatges després d'haver estat presumptament apallissats per les forces de seguretat. També hi ha vídeos com a proves d'abusos passats.

Sobre els analistes i veus del Govern de Hosni Mubarak que assenyalen als Germans Musulmans (grup islamista) com incitadors de les manifestacions, el representant de la web de Khaled Said és contundent: "És pura escombraria. Els organitzadors són de tot tipus i la majoria no són membres de cap grup o partit. Jo mai m'he unit a cap formació política. Les eleccions sempre eren manegades de totes formes".

Si a Tunísia va saltar l'espurna després que es cremés a l'estil bonze un jove en protesta pels abusos policials, les protestes d'Egipte no són un mer contagi de les manifestacions d'aquest país. Només són la gota que ha fet vessar el got, una vegada més, del cansament egipci.

"És massa tard per a ells [el Govern]. Han de marxar!", afirma convençut l'administrador del grup "Tots som Jaled Said".

Estats Units reconeix que "la tortura policial és un fenomen habitual i omnipresent a Egipte

Estats Units reconeix que "la tortura policial és un fenomen habitual i omnipresent a Egipte", un crim contra els drets humans que Washington diu observar amb recel -però que mentre segueix mantenint desenes de governs titelles i dictatorials arreu i desestabilitza o ataca els qui no ho són encara- , juntament amb alguns dels aspectes més reaccionaris del Govern del president egipci, Hosni Mubarak, com les tàctiques de repressió contra l'oposició nacional, segons una nova remesa de papers diplomàtics revelats per Wikileaks just avui.

Aquests papers, que es fan coincidir amb les marxes de protesta a tot el país contra el president egipci, Hosni Mubarak, revelen contradiccions en les relacions bilaterals que sempre han acabat defugides per interessos polítics.

Washington, per exemple, lamenta els problemes successoris que aclaparen Mubarak i el nul progrés realitzat durant els últims anys en matèria econòmica.

Els diplomàtics nord-americans descriuen a Mubarak com un pragmàtic irreductible i un aliat indispensable: "Un realista contrastat amb poc temps per ideals" qui es veu obligat a recórrer a la força per reprimir l'oposició de l'interior del país i es pren "enormement a pit" qualsevol crítica a l'estat dels drets humans al seu país, en especial quan Washington les realitza en públic.

Brutalitat policial

"La brutalitat policial contra els criminals comuns és una cosa rutinaria i omnipresent", indica l'ambaixadora dels EUA al Caire, Margaret Scobey, que considera que el Govern "no s'ha pres seriosament" la implantació de les reformes necessàries perquè els cossos de seguretat "deixin de ser instruments de preservació del règim i es converteixin finalment en institucions que serveixin al interès públic".

Advocats pro drets humans consultats per l'Ambaixada nord-americana ratifiquen les acusacions de tortura formulades per les víctimes i les ONG, i denuncien la protecció oficial que reben per part de la Fiscalia.

"La Policia es creu que està per sobre de la llei", denuncia un advocat de qui el nom ha estat eliminat del cable per motius de seguretat.

Composició del nou govern de transició a Tunísia

La composició del nou govern d'unitat nacional, anunciat per Mohamed Ghannouchi, primer ministre: Mohamed Ghannouchi (foto): Primer Ministre. El Sr Abdelkarim Zebidi: Ministre de Defensa Nacional. Ahmed Ouneies: Ministre de Relacions Exteriors. El Sr Rajhi Farhat: Ministre de l'Interior. El Sr Karoui Lazhar Chebbi: Ministre de Justícia. M. Laroussi Mizouri: Ministre d'Afers Religiosos. Ahmed Nejib Chebbi: Ministre de Desenvolupament Regional i Local. El Sr Taieb Baccouche: Ministre d'Educació.

Ahmed Brahim: Ministre d'Educació Superior i Investigació Científica
La Sra Habiba Ben Romdhane Zehi: Ministre de Salut Pública
Sr Mehdi Houas: Ministre de Comerç i Turisme
Naceur Mohamed: Ministre d'Afers Socials
Sr Mokhtar Jallel: ministre d'Agricultura i Medi Ambient
Sr Mohamed Nouri Jouini: Ministre de Planificació i Cooperació Internacional
Sr Mohamed Afif Chelbi: Ministre d'Indústria i Tecnologia
El Sr Aied Jelloul: Ministre d'Hisenda
Bach Sr Ezzedine Chaouech: Ministre de Cultura
Dra Lilia Laabidi: Ministre d'Assumptes de la Dona
El Sr Ibrahim Iassín: Ministre de Transport i Infraestructura
Va dir Aydi: Ministre de la Formació Professional i Ocupació
Sr Mohamed Aloulou: Ministre de Joventut i Esports
Sr Elyès Jouini: Ministre del Primer Ministre per a les reformes econòmiques i socials i la coordinació amb els departaments interessats.

La sentència sobre les hipoteques a Navarra fa tremolar la banca usurària espanyola

L'Audiència Provincial de Navarra ha donat suport a un acte judicial "pioner", "que posa en qüestió la llei hipotecària espanyola i a tot el sistema financer espanyol", segons l'opinió de diverses fonts judicials consultades per Cotizalia. Els magistrats de la sala José Francisco Cobo, Francisco José Goyena i Eduardo Valpuesta que han desestimat el recurs del BBVA, i el condemna a pagar les costes del judici, en un cas d'execució hipotecària.

El resum dels fets, que es remunten a l'any 2009, és simple. José Antonio Langarita, pamplonès de 47 anys, és el guanyador d'aquesta batalla davant el gegant bancari espanyol, que va hipotecar el seu habitatge per un import de 79.000 euros i, després de diversos impagats en les quotes -a partir de tres mesos s'activa el procés-, va ordenar l'execució de més garanties. Fins aquí tot normal. BBVA, que va finançar el crèdit, es va adjudicar l'immoble en una subhasta que va quedar deserta per només 48.000 euros. La caiguda del preu de l'habitatge enfront del valor de la hipoteca contreta llançava un saldo negatiu per al banc del 28.000 euros que havia de saldar-se.

En compliment de la vergonyosa i usurària Llei Hipotecària espanyola, BBVA va activar la segona fase de l'execució que consisteix a invocar la garantia personal del hipotecat i reclamar altres dels seus béns immobles, financers o ingressos. Però aquí es deslliga un enfrontament judicial amb dos assalts: el jutjat de primera instància de la localitat d'Estella va realitzar el primer error, que ara ha estat ratificat en el procés de apel.lació en la cort judicial navarresa amb un argument de pes: va ser el banc qui va realitzar la primera taxació per concedir el crèdit sobre l'immoble. El tribunal qualifica de "circumstancial" el preu de la subhasta que va quedar deserta.

El rellevant del cas és que l'autoritat judicial considera suficient la devolució d'una propietat per cancel.lar el deute contret amb el banc i el qualifica "moralment rebutjable", tot i que el banc només va complir amb la norma. Una norma quasi exclusiva de l'Espanya dels banquers i alienes, com poden veure al vídeo, a les normals a la resta de païssos "desenvolupats".

Segons l'acte, la resolució és ferma i no cap recurs, de manera que BBVA haurà de recórrer al Tribunal Constitucional per evitar la condemna. "El banc va a presentar recurs de nul.litat prèvia al d'empara davant el Tribunal Constitucional perquè entén que la sentència vulnera el principi constitucional de tutela judicial efectiva, segons l'article 24", van explicar a Cotizalia fonts de l'entitat que presideix Francisco González.

L'acte contradiu la llei

"El banc ha actuat correctament d'acord amb la llei. Però el jutge ha fet una sentència justa, que és el que esperem tots de la justícia: que adapti la llei a la situació. Tanmateix, és una sentència aïllada. Des del punt de vista moral és lloable, però altres jutges no s'atreviran a fer-ho", apunta Luis María Grande, expert immobiliari d'Ernst & Young Advocats -que és imputatda per haver provocat la crisi als EUA-.

L'acte posaria en qüestió una "cosa bàsica del sistema hipotecari espanyol usurari i immoral: "Que és la garantia personal de qui contreu un crèdit qui respon en cas d'impagament i no la propietat com en altres països".

Un funcionament que va descobrir un diari de la talla del New York Times fa pocs dies -i que Rússia Today (vídeo) va denunciar fa molts mesos-qualificant de "condemna de per vida per al comprador d'un habitatge".

Als EUA, Rússia, França, Xina… la devolució de les claus d'una casa al banc provoca la cancel.lació del deute. És el conegut 'efecte sonall', que molts han volgut portar a Espanya. El passat 14 de desembre, una votació al Congrés dels Diputats -promoguda per I.U. i recolzada per ICV-EUiA i EPM- va aprovar estudiar canvis en la legislació, però no de gran importància, segons van explicar llavors fonts del sector financer, que són els que manen al govern i al PP i CiU. El que semblava inqüestionable per la dreta bancària és que el funcionament de la Llei Hipotecària espanyola seguirà sense canvis sustancials.

"L'acte contradiu principis bàsics i tradicionals del nostre sistema de garanties hipotecàries. Quan des de totes les instàncies es parla de la necessitat de reactivar el crèdit per a agilitar la recuperació econòmica és molt difícil que les entitats financeres s'animin a facilitar més crèdit si es posa en dubte el seu dret a recuperar tot l'import que han prestat", assegura Lorenzo Clemente, soci de l'àrea Immobiliària del despatx Garrigues. No obstant això, l'emissió de l'esmentada sentència pel tribunal navarrès pot fer tremolar a més d'un, doncs, aquestes "garanties" del banc no sóm més que expressió d'un abús d'usura indigne d'un país civilitzat i/o democràtic, doncs és el mateix banc qui fixa e imposa el preu de la vivenda i el de la subhasta.

L'opinió i clam d'alerta al govern entre els bancs i caixes d'estalvis espanyoles és unànime sobre la qüestió: La seva adopció suposaria la "fallida massiva" d'entitats espanyoles ja que constitueix el seu suport i fortalesa enfront de l'actual crisi. La farsa desvergonyida s'enfronta a tots els experts europeus -alemanys, belgues i holandesos- que han dit i repetit que la crisi espanyola es solucionaria immediatament si els bancs BAIXESIN ELS PREUS DE LES VIVENDES EN UN 20% de cop.

És a dir: El búnker feixista bancari i financer espanyol és la causa de la ruïna del país, el desnonament dels treballadors de ses cases i l'endeutement familiar de per vida, l'atur de 5.000.000 milions d'espanyols, l'esclavització dels asalariats que hi queden i sa condemna fins al 67 anys per a una jubilació que a Europa fa plorar, però és -segons ell mateix afirma i tothom ha de creure- intocable pilar de l'economia "nacional": Esperpèntic made in Spain is -encara- diferent...

Entre 2009 i 2010 s'han registrat a Espanya prop de 240.000 execucions hipotecàries per part de la indústria de bancs i caixes, processos en els quals s'ha executat al peu de la lletra la Llei Hipotecària i, en molts casos, a més de l'immoble el jutge ha dictat embargaments d'altres béns. Canviar aquest marc jurídic ha estat una de les reclamacions de la Plataformes d'Afectats de la Hipoteca, que ha impulsat desenes de recursos en col.laboració altres associacions consumidors com l'OCU, Izquierda Unida, ICV-EUiA i EPM.

Criteria Banc es dispara al seu retorn a la borsa

Criteria ha tornat a cotitzar avui a partir de les 12.00, ara ja reconvertida en un banc. I ho ha fet disparant-se, amb molta volatilitat i amb pujades de fins al 20%, per sobre dels 5 €. Just abans la Caixa ha presentat oficialment els resultats del 2010 i el pla estratègic per a la conversió definitiva en un banc. Aquest pla és el que ha de determinar la línia de futur a partir d'ara, 'un dels moments més històrics de l'entitat', segons el mateix president Isidre Fainé, en referència a la imminent conversió en banc.

Una de les claus de l'operació rau en separar les participacions industrials de la resta del negoci de la Caixa per evitar que puguin influir de manera rellevant sobre la taxa de solvència del nou banc.

La Caixa separarà les participacions industrials en dos grups. L'un formarà el nou holding de la Caixa, que encara no té nom, que dependrà directament de la Caixa i que inclourà tot el negoci immobiliari juntament amb les participacions a Gas Natural, Abertis, Agbar i Port Aventura. Les úniques participacions que dependran directament de CaixaBank, el nou banc, del qual la Caixa controlarà el 81.1%, són les de Telefònica (on la Caixa hi participa amb un 5,04%) i Repsol (12,97%), més petites respecte als paquets accionarials que la Caixa té a Gas Natural (35,69%) i a Abertis (24,6%).

Les participacions de Repsol i Telefònica, un 36% del nou banc, no estan en venda

Algunes fonts opinen que aquesta decisió rau en le fet que la Caixa no considera estratègiques les participacions a Telefònica i Repsol, car són de menys del 15%, i que, per tant, poden ser considerades participacions mòbils que el banc podrà incrementar o reduir segons convingui. Tot amb tot, aquestes participacions representen, d'entrada, un 36% del nou banc. La Caixa ha negat, a preguntes de diversos periodistes, que vulgui vendre-les a curt termini i ha argüit que tenen plusvàlues latents importants que poden ser molt útils per a la gestió del nou banc. 'No m'agrada vendre i sí que m'agraden els dividends', ha reblat Fainé.

Sobre el holding no cotitzat que agruparà les participacions immobiliàries i industrials (excepte Telefònica i Repsol) Fainé ha dit que l'entitat està oberta a compres i vendes, tot i que fonts de la mateixa Caixa han assegurat que les accions d'Abertis i de Gas Natural són, en aquests moments, intocables.

CaixaBank disposa d'un capital base per començar del 10,9%, superior al que imposa el govern espanyol, després d'haver fet una emissió de bons convertibles de 1.500 milions d'euros. L'operació ha de culminar abans de l'agost del 2011 i ha de permetre al grup el manteniment de tots els negocis en els sectors bancaris i industrials actuals. D'entrada, la Caixa serà l'accionista majoritari de CaixaBank, amb un 81,1% del capital, però Fainé ha admès que aquest percentatge pot variar amb el temps.

Fainé assegura que feia anys que rumiava en la conversió en banc i que no afectarà l'obra social

Durant la presentació de resultats president de l'entitat, Isidre Fainé, s'ha mostrat taxatiu respecte els efectes que la conversió en banc pot tenir en l'obra social. 'No canviarà res', ha dit, i ha afegit que si bé és cert que les normatives interncionals i les exigències del govern espanyol han accelerat el procés, ja feia anys que rumiava en aquesta operació. Tant Fainé com el director general, Joan Maria Nin, han dit que l'entitat mantindrà l'essència i que 'serà fidel a la seva història'. 'El director de la meva oficina serà el mateix, el rètol serà el mateix i el tracte serà el mateix', ha reblat Nin.

1.307 milions de benefici, un 13,5% menys respecte l'any passat

Nin també ha estat l'encarregat de presentar els resultats de l'exercici 2010, que s'ha tancat amb 1.307 milions de benefici, un 13,5% menys que l'any anterior. Nin s'ha felicitat per haver mantingut la taxa de morositat per sota de 4%, exactament al 3,71%. Tot amb tot, és dues dècimes més alta que l'any passat, un creixement que Nin ha atribuït a l'absorció de Caixa Giorna. L'absorció de la caixa gironina també ha significat, segons que ha explicat Nin, una reducció de tres dècimes de taxa de solvència.

Catalunya Caixa i Unnim també ponderen la possibilitat de convertir-se en bancs

Catalunya Caixa, fusió de les caixes Catalunya, Tarragona i Manresa, també ha obert el camí de convertir-se en un banc. La direcció va enviar un comunicat als treballadors dient que la via principal per a recapitalitzar-se era de passar a ser un banc. Segons el comunicat, aquest banc seria controlat per la caixa, a través d'una fundació, juntament amb un inversor, que haurà de ser remunerat amb dividends 'si els resultats ho permeten'.

Després de la venda del paquet situat a Repsol, per 448 milions d'euros, Catalunya Caixa té una taxa de solvència del 6,7%, molt a prop de les exigències europees de Basilea III per al 2019, però lluny del 9% que el govern espanyol exigeix ara a les caixes. Per atènyer aquesta solvència l'entitat necessita uns mil milions d'euros, una xifra que pot rebre tant d'un inversor privat com del FROB. L'opció d'una injecció del FROB, encara que s'acompanyi de capital provinent d'inversors privats, sembla la més probable. Ara, per demanar diners al FROB, la caixa ha d'esdevenir un banc.

I Unnim va manifestar dimarts que, per satisfer el pas del 8% al 10% del capital base, es veia condemnada a convertir-se en banc. Però també va dir que el pla presentat per la ministra Salgado 'no era una mala opció, perquè no enfonsava el model de caixes', en la mesura que el nou banc pot ser controlat per l'entitat d'estalvi i el model de caixes es pot mantenir.

Un portaveu d'Unnim va dir que, després de sentir les declaracions de la ministra, la direcció estudiaria aquesta mateixa setmana les possibles opcions, si bé 'fent tots els possibles per continuar sols' i no haver d'entrar en cap més procés de fusió.

Manifestacions a tot Egipte; El Baradei no és detingut sinó vigilat

La policia d'Egipte ha restringit avui divendres el desplaçament per El Caire a l'ex cap de l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica (OIEA), Mohammed El-Baradei, que acaba de tornar al país per donar suport a l'oposició en la lluita per les reformes polítiques i econòmiques, ha comunicat el canal de televisió Al-Jazira. Anteriorment, l'agència Reuters havia informat sobre la detenció de El-Baradei.

L'exdirector general de l'OIEA participa en la manifestació de l'oposició que es desenvolupa al Caire en aquests moments. La policia en un intent de dissoldre als reunits ha emprat gas lacrimògen, mànegues d'aigua i bales de cautxú.

Els manifestants es dirigeixen cap al palau de la presidència

Arreu de la capital El Caire i en les principals ciutats del país -com Alejandría, Suez i Mansuri- milers de persones han pres el carrer i criden contra el règim del president Mubarak. La policia ha contestat amb força usant gas i altres mitjans repressius contra els manifestants. La comunitat cristiana d'Egipte s'ha sumat a les protestes i ha anunciat que protegirà els manifestants en les esglésies.

Segons l'agència Xinhua, citada pel canal Al Jazeera, les autoritats van prohibir a El-Baradei participar en la marxa organitzada per un partit d'oposició.

En diverses ciutats d'Egipte des de fa uns dies es desenvolupen manifestacions antigovernamentals amb un saldo de tres morts, centenars de ferits i més d'un miler de detinguts. La població egipcia, encara més empobrida per la corrupció del Partit "socialista" de Hosni Mubarak -ja amb 82 anys i trenta anys al poder- demanen la millora de la situació econòmica, la justícia social i canvis polítics.

El-Baradei, Premi Nobel de la Pau de 2005, va tornar dijous passat a El Caire per "donar suport i encapçalar a l'oposició en la lluita per les reformes polítiques i econòmiques". Entrevistat anteriorment per la premsa occidental, el polític va exhortar als partidaris de l'oposició egípcia a abstenir-se de cometre actes de violència i a lluitar amb mètodes pacífics pel compliment de les seves exigències.

Una nova veritat neix en el món àrab

Robert Fisk: Els Papers Palestins són un testimoni tan acusatori com la Declaració Balfour. La "Autoritat" -un ha de fer servir aquest terme entre cometes- Palestina estava i està preparada a cedir "al retorn" de potser set milions de refugiats al que és ara Israel per un "estat" que podria arribar a ser només un 10% del que era Palestina sota el mandat Britànic.

I mentre es revelen aquests temibles documents, el poble egipci demana la caiguda del president Mubarak i els libanesos van a nomenar un primer ministre designat per Hizbollah. Poques vegades ha vist el món àrab una cosa així.

Els Papers Palestins, per començar, mostren amb claredat que els representants del poble palestí estaven disposats a destruir qualsevol esperança dels refugiats per retornar a la seva llar.

Significa una ofensa per als palestins assabentar-se de quina manera els seus representants els van donar l'esquena. A la llum dels Papers Palestins, no hi ha manera que aquest poble pugui creure en els seus propis drets.

Han vist en film i en paper que no tornaran. Però, a través del món àrab -i això no vol dir el món musulmà- hi ha ara una comprensió de la veritat que no hi havia abans.

No és possible per a la gent del món àrab l'engany intern. Les mentides han acabat. Les paraules dels líders -que són desafortunadament, les nostres paraules- han caducat. Som nosaltres els que els hem portat a aquest desenllaç. Som nosaltres els que els hem comptat aquestes mentides. No podem repetir més.

A Egipte, els britànics estimàvem la democràcia. Estimulem la democràcia a Egipte -fins que els egipcis van decidir que volien acabar amb la monarquia-. Llavors els empresonem. Després, vam voler més democràcia. Va ser la mateixa vella història. De la mateixa manera que volíem que els palestins gaudiran de la democràcia, sempre que votessin per la gent correcta, volíem que els egipcis estimessin la nostra vida democràtica. Ara al Líban, sembla que la democràcia libanesa prendrà el seu lloc. I no ens agrada.

Volem, és clar, que els libanesos donin suport a la gent que nosaltres volem, els musulmans sunnites darrere de Rafiq Hariri, l'assassinat -creiem com a amos de la veritat- va ser orquestrat pels sirians. I ara tenim als carrers de Beirut la crema de cotxes i la violència contra el govern.

I llavors, cap a on anirem? Podria ser, potser, que el món àrab vagi a triar els seus propis líders? Podria ser que anem a veure un nou món àrab que no estigui controlat per Occident? Quan Tunísia va anunciar la seva independència, la Sra Clinton va callar. Va ser l'excèntric president de l'Iran el que va dir que li feia feliç veure un país lliure. Per què va succeir això?

A Egipte, el futur de Hosni Mubarak es veu més pertorbador. El seu fill podria ser el successor triat per ell. Però només hi ha un califat al món àrab, i és Síria. El fill de Hosni no és l'home que volen els egipcis. És un home de negocis de poc pes que pot -o no- ser capaç de rescatar a Egipte de la corrupció.

El comandant de seguretat de Hosni Mubarak, un cert Sr Suleiman, que està molt malalt, pot ser que no sigui l'home. I mentrestant, a través de tot l'Orient Mitjà, esperem veure la caiguda dels amics dels EUA a Egipte, el Sr Mubarak s'ha d'estar preguntant a on podrà fugir. Al Líban, els amics dels EUA estan col.lapsant. És la fi del món dels Demòcrates a l'Orient Mitjà Àrab. No sabem què vindrà a continuació. Potser només la història pugui contestar aquesta pregunta.

Comunicat d'Askatasuna: La repressió no és la resposta

Sis persones, tres d'elles presos polítics de Còrsega i Maria Anghulella Caviglioli, van ser detinguts en sortir de la presó de París, on van anar a visitar al seu marit, van ser posats sota custòdia policial. Maria Anghulella Caviglioli és del moviment d'activistes Sulidarità que dona suport als presos polítics corsos, i que ha cridat a una manifestació el proper dissabte 29 de gener a les 10h, a l'entrada del port de Toulon per l'aproximació dels presos polítics bascos.

Noelle Meaurio, membre de Sulidarità i del partit Còrsega Lliure, es troba també entre els detinguts.

El moviment Sulidarità denúncia operació política adreçada a criminalitzar la solidaritat amb els presos en vigílies d'un esdeveniment important i al dia següent de l'arribada d'un nou coordinador dels serveis de seguretat a Còrsega.

Reconeixem la manera de fer del govern francès contra les legítimes reivindicacions de respecte als drets fonamentals. Expressem la nostra plena solidaritat amb els detinguts i les seves famílies, així com amb els activistes dels moviments afectats per la repressió i ens unim en la seva convocatòria de manifestació de dissabte.

La dictadora d'EUA i Rússia al Kirguizistan amenaça amb dissoldre el parlament

La presidenta del Kirguizistan, Rosa Otunbáyeva, que dirigí el cop d'estat al Kirguizistan amb el recolzament d'EUA i Rússia, ha amenaçat de dissoldre el parlament: "Si el parlament del Kirguizistan es dedica als jocs polítics, serà dissolt", ha declarat Otunbáyeva en la sessió del parlament. L'autoproclamada presidenta diu que el parlament ha de dedicar-se exclusivament a l'elaboració de les lleis: "Centenars de projectes de lleis esperen el seu torn.

El nou parlament és la locomotora del sistema polític renovat, i ha de correspondre a l'alt nivell de confiança que li va manifestar la nació". Una confiança que es mostrà amb més del 50% d'abstenció a les eleccions on el partit guanyador, amb un 8% dels vots, va ser el del president derrocat Kurmanbek Bakíev.

L'abril de 2010, al Kirguizistan es va produir un cop d'Estat, encapçalat per l'exambassadora a EUA i Canadà i actual presidenta. El poder va quedar en mans d'un Govern de coalició provisional, format dels líders dels partits d'oposició i presidit per Rosa Otunbáyeva. L'expresident Kurmanbek Bakíev juntament amb els seus familiars va abandonar el país.

El procés de "legitimitat" del govern colpista es va iniciar amb la celebració d'un referèndum que va aprovar la nova Constitució del país el 27 de juny de 2010 i ratificar Rosa Otunbáyeva com a presidenta amb una participació mínima i en mig de conflictes étnics entre kirguisos i uzbeks.

El 10 d'octubre es van celebrar les eleccions al Parlament que, d'altra banda, el 17 de desembre va aprovar el nou Govern amb Almazbek Atambáev al capdavant.

Rússia té ogives nuclears que burlen qualsevol sistema antimíssil

Rússia desenvolupa ogives nuclears que poden burlar qualsevol sistema de defensa antimíssil, revelà ahir Yuri Solomónov, dissenyador en cap de l'Institut de Termotécnica de Moscou. Solomónov ha manifestat que aquest "treball únic", realitzat el 2010, fa realitat el que "semblava ciència ficció fa 30 anys" i "posa punt final a totes les converses sobre el com combatre el virtual sistema de defensa antimíssil l'hipotètic adversari".

Ha precisat que "les ogives de tipus balístic s'integren amb mitjans individuals de separació, en lloc de l'anomenat bus (plataforma única)", que sol usar-se en els caps MIRV (vehicle de reentrada múltiple i independent): "El míssil ara deixarà d'existir com un tot únic, després de conclòs el treball de l'última etapa sustentadora", va declarar Solomónov, qui és el creador del novíssim míssil rus d'emplaçament naval Bulavà.

L'anomenat sector de separació en les ogives és enorme perquè puguin colpejar diversos blancs situats a gran distància un de l'altre. L'important ara és adaptar la nova idea a míssils i sistemes existents, tasca que requerirà alguns anys, va dir. Va afegir que les noves ogives s'assajaran en els míssils experimentals Topol-E (foto).

Bolívia celebrà el "Dia nacional del mastegat de coca"

Bolívia ha celebrat el "Dia nacional del mastegat de coca", amb l'objectiu de persuadir l'ONU perquè despenalitzi la fulla i el consum tradicional. En tot el país es van organitzar grups de "acull" (mascadors) per sensibilitzar el món, especialment a l'ONU, de les bondats de la fulla verda i demanar la despenalització del mastegat el pròxim 31 de gener.

La Paz es va destacar especialment, pel fet que milers de persones van participar en la celebració i desenes de productors de coca van desplegar, davant de l'Ambaixada dels EUA, les seves mantes plenes de fulla seca, i la màscara en protesta contra la decisió de les autoritats nord-americanes de rebutjar la legalització del "acull" (mastegat).

Així mateix, la població boliviana repartia gratuïtament el full als turistes, assegurant-los que la coca no és cocaïna i que té moltes propietats medicinals.

El "Dia nacional del mastegat de coca" és una iniciativa del president de Bolívia, Evo Morales, que advoca per la legalització del mastegat de coca, tradició mil.lenària dels pobles andins.

La fulla de coca en estat natural està inclosa en una llista de substàncies prohibides per l'ONU, igual que la seva masticació, pràctica que el govern bolivià intenta amb poques possibilitats despenalitzar.

Africom té plans per ubicar-se a l'Àfrica, tot i l'oposició local

El recentment nomenat cap dels EUA del Comando d'Àfrica (Africom) s'ha compromès a considerar els països africans com a part d'una revisió del lloc on es troba la seu de AFRICOM: "Crec que hem de tenir en compte els llocs en el continent d'Àfrica", va dir el general Carter Ham a un grup de senadors dels EUA que va decidir nomenar-lo al novembre.

El General Ham va ser seleccionat pel president Barack Obama per succeïr el primer comandant de l'Africom, el general William Ward, que recentment va visitar Tanzània i Rwanda, en una "gira de comiat".

Libèria és l'únic país africà que ha ofert públicament acollir l'Africom

Els temors entre els africans sobre els objectius de comandament va portar al Pentàgon a fer els seus primers contactes per a l'ubicació de la seu del AFRICOM al continent. Es trobava a Stuttgart, Alemanya, durant els últims tres anys: "Alguns africans temen que aquest retorn sigui un esforç neocolonial de dominar la regió militar", va dir la Comissió d'Investigació del Congrés dels Estats Units en un informe recent sobre la creació i l'estat actual de l'AFRICOM.

"Els informes d'atacs aeris a Somàlia en els últims anys i el suport dels EUA per a una intervenció militar d'Etiòpia es va afegir a aquestes preocupacions", va assenyalar l'informe. "Moltes persones veuen amb escepticisme els esforços dels EUA contra el terrorisme a l'Àfrica, i sembla que hi ha una creença generalitzada que els principals objectius del nou ordre serà caçar terroristes i assegurar l'accés al petroli d'EUA Àfrica".

AFRICOM es considera també un instrument dels EUA en la competència amb la Xina per la influència a l'Àfrica.

Factors de transport que treballen a favor d'una seu a l'Àfrica

Stuttgart és un vol de vuit hores des de Kenya, per exemple, i altres llocs potencials a Europa i els EUA no estan molt més a prop.

Independentment de la ubicació final de l'Africom, l'operació, de 300 milions de dòlars per any, seria només un aspecte de la vasta participació militar dels Estats Units a l'Àfrica.

Carrefour denunciada a Catalunya i a la Xina

En menys d’una setmana, Unió de Pagesos ha denunciat dos cops Carrefour per les seves pràctiques comercials, especialment en les ofertes. El motiu concret han estat l’oli d’oliva verge extra i les taronges. El sindicat agrari ha demanat la intervenció de les autoritats de consum catalanes ja que entén que Carrefour vulnera diverses disposicions. Pel que fa a l’oli, Unió de Pagesos acusa la cadena de supermercats d’abús de domini per imposar els preus als seus proveïdors ja que les ofertes que fa impliquen una venda a pèrdues “prohibida per la llei estatal del comerç minorista”.

En el cas dels cítrics, el sindicat ha denunciat Carrefour per “vendre taronges que presumptament no compleixen els requisits mínims de qualitat establerts per la Unió Europea” i també ho ha fet per la venda a pèrdues, com amb l’oli d’oliva. Unió de Pagesos assegura que els supermercats d’aquesta cadena de diverses poblacions entre les quals hi ha Barcelona, Tarragona, Lleida, Badalona i l’Hospitalet a 0,50 euros el quilo quan en el mateix període el productor en va rebre 0,73 als mercats centrals de distribució.

El sindicat afegeix que a més es tracta de taronges danyades per les baixes temperatures i les gelades, “incomplint les normes de comercialització de cítrics” dictades per Brussel·les. De fet no és la primera vegada que U. de P. denuncia les pràctiques abusives de les grans cadenes de supermercats.
http://www.eltriangle.eu/cat/notices/2011/01/quina_gran_distribuidora_esta_traient_de_polleguera_els_pagesos_20647.php

Carrefour i Walmart multats per estafar clients a Xina

Alguns establiments de Carrefour i Walmart de la Xina rebran multes de fins a 500.000 iuans (75.987 $, uns 0'10 euros el iuan) per estafar clients, ha informat avui dimecres la Comissió Nacional de Desenvolupament i Reforma (CNDR), el màxim òrgan de planificació econòmica i regulació de preus del país.

L'establiment Xinmin de Carrefour a Changchun, capital de la província nord-oriental xinesa de Jilin, va vendre roba interior d'home a 170 iuans al.legant que el preu original del producte era de 169 iuans, mentre que el preu veritable era de 119 iuans, va informar la CNDR en un comunicat publicat a la seva pàgina web.

Una tetera amb forma de globus hauria d'haver costat 36,8 iuans a la botiga Nanxiang de Carrefour a Xangai, mentre que l'establiment la va posar a la venda per 49 iuans.

Els infractors hauran de tornar els seus guanys mal obtinguts i pagar multes cinc vegades més a aquests ingressos il.legals. Aquells que no siguin capaços de calcular els guanys il.legals, estaran obligats a pagar una multa de fins a 500.000 iuans.

Farmacèutiques europees bloquegen la pena capital a EUA

El ministre de Salut alemany Philipp Rössler ha apel.lat a la indústria farmacèutica alemanya a no subministrar el narcòtic utilitzat per a l'execució de reus a EUA. Rössler, que compta amb el recolzament d'associacions de metges, recorda en una carta adreçada a empreses químiques, farmacèutiques i de comerç a l'engròs, que la legislació alemanya és contrària a la pena de mort. Només l'any passat, Estats Units va executar a 46 persones amb l'injecció letal. Farmacèutiques alemanyes i europees es neguen a subministrar el anestèsic amb el que aquest país mata als convictes.

Des de fa mesos Estats Units ha tingut dificultats en proveir l'anestèsic anomenat tripental sòdic, millor conegut com pentothal, utilitzat en el còctel mortífer que és injectat als condemnats a mort. La substància dorm als reus abans que dos químics que componen la fórmula paralitzen els músculs i detinguin la respiració.

L'únic fabricant nord-americà, Hospira, amb seu a Illinois va anunciar la setmana passada que deixarà de produir el narcòtic per complicacions legals. La farmacèutica havia intentat produir la substància en una moderna filial que opera a Itàlia. Però les autoritats d'aquest país es van oposar perquè el fabricant no va poder atorgar garanties que la substància no seria utilitzada en l'aplicació de la pena de mort. Les autoritats nord-americanes han intentat en va proveir a Europa. Organitzacions no governamentals van aconseguir impedir que farmacèutiques britàniques proveïssin el producte.

Farmacèutiques alemanyes

a filial alemanya del francès Panpharma Gruppe, anomenada Rotexmedica amb seu a Trittau, prop d'Hamburg produeix el medicament. El seu director de producció, Andreas Wendt va confirmar a l'agència Reuters que Rotexmedica no ha subministrat tripental sòdic als Estats Units ni ho farà. Tampoc la filial alemanya de la farmacèutica suïssa Nycomed que també produeix el sedant vendrà als Estats Units. Un portaveu de Nycomed va dir donar suport a la proposta de Rössler.

La farmacèutica Inresa, amb seu a Friburg va assegurar que no vendrà la substància al gegant americà, però el seu gerent, Henric Wassmer, ha destacat que amb el boicot en el subministrament de tripental no s'aconseguirà aturar la pena capital. "Es pot matar a la gent amb mil diferents substàncies, per exemple subministrant altes dosis de sedants, com ho va demostrar el cas Michael Jackson", va destacar. L'estrella de Hollywood va morir a conseqüència d'una alta dosi de propofol.

Altres grans consorcis com Fresenius, Stada i Ratiopharm assegurar que no produeixen tripental, un vell anestèsic que des de fa molt va perdre la patent i la producció no representa grans guanys. És utilitzat com anestèsic en operacions breus però ha estat desplaçat per nous remeis.

Estats Units seguirà executant

En 35 dels 50 estats que comprenen la Unió Americana es practica la pena capital i es fa servir la injecció letal perquè la cadira elèctrica va ser prohibida pel Tribunal Suprem en considerar cruel i inhumana. No obstant això molts estats s'han vist obligats a posposar les execucions.

Texas, l'Estat amb més reus en els corredors de la mort compta amb la quantitat de tripental necessària per a dues execucions previstes al febrer, segons la Fiscalia d'aquest estat. Oklahoma va saltar als titulars fa poc quan va executar a un reu amb pentobarbital, un anestèsic utilitzat per eutanasiar animals.

Ohio anunciar ahir (2011.01.25) que canviarà les seves protocols emprats en les execucions per reemplaçar tripental per pentobarbital, les existències són abundants. Les autoritats d'aquest estat anunciar que notificar a un jutge federal. "El nou protocol serà utilitzat en l'execució de Johnnnie Baston al març", va dir Joëlle Smith, portaveu del sistema penitenciari d'Ohio. Smith ha assenyalat que l'estat té suficient tripental per a l'execució de Frank Spisak, programada el 17 de febrer.

Ohio i Washington eren fins fa poc els únics dos estats que executen els seus presoners amb una forta i única dosi d'anestèsia fins que el 15 de setembre de 2009, un dels executats, Rommel Broom es convertís en el primer a sobreviure la pena capital en 60 anys.

Els seus botxins no li trobaven la vena, una cosa molt comú en les execucions, tot i que el reu va col.laborar en tot el que va poder. Al cap de dos hores d'esperar la mort el reu es va posar les mans al cap en senyal de desesperació.

Des que la pena capital fos restaurada als Estats Units el 1976 han estat executades 1.237 persones.

CiU festeja amb fervor els sionistes de BCN

La presidenta del Parlament, Núria de Gispert, ha commemorat aquest dijous l'Holocaust al costat de la comunitat hebrea a una escola sefardita molt privada i elitista a Cugat del Vallès, on ha emplaçat a no oblidar la seva història i recordar cada any com a lluita contra "l'odi". L'acte és la continuació dels que es van celebrar dimecres al Parlament, on la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, va manifestar sentir-se "orgullosa de les seves arrels judeocristianes" i enutjada per la política del tripartit vers els sionistes i en defensa de l'espoliada i masacrada comunitat Palestina pel sionisme antisemita..

A l'escola sefardita Hatikva, que significa esperança, Gispert ha recordat a les víctimes del "criminal i maligne" Holocaust i ha advocat per una educació basada en els valors del respecte i el diàleg, com la millor recepta per crear un món en pau: "Encara no està perduda la nostra esperança de ser un poble lliure en la nostra terra", ha conclòs Gispert recordant l'himne de l'estat d'Israel, en una cerimònia que ha comptat també amb la presència del president de la comunitat hebrea de Barcelona, Lawrence Franks, l'alcaldessa de Sant Cugat de CiU, Mercè Conesa, professors i alumnes de l'escola.

Després d'encendre cinc espelmes en record a totes les víctimes de l'Holocaust, Franks també ha destacat la importància de "aprendre" de la història, no només la comunitat jueva sinó també Catalunya, per afrontar "la barbàrie" des de l'educació.

CCOO: Així és el pacte de pensions

Els punts essencials de l'acord tripartit són els següents: Edat de jubilació: La jubilació legal es retarda als 67 anys, però amb un període transitori que en la pràctica només és aplicable des de 2027, i que serà esquivat per la majoria dels treballadors per les opcions de jubilació amb tota la prestació i 65 anys complerts, possibilitat que els sindicats han convertit en bandera.

Pensió completa

Podran jubilar-se als 65 anys i amb la pensió completa els treballadors que acumulin 38,5 anys de cotització. El Govern havia pretès des del principi que s'arribés als 41 de cotització, possibilitat a la que tindrien accés només els que treballen des dels 24 anys ininterrompudament fins als 65 anys d'edat, i els sindicats consideraven que amb 35 anys, com en l'actualitat, podria ser suficient. La pensió completa amb 67 anys d'edat s'aconseguirà si s'han cotitzat 37 anys.

Període de càlcul

El període de càlcul de la prestació passarà dels 15 anys actuals (els 15 últims) als 25 últims anys de carrera laboral. El trànsit també és molt flexible: entrarà en vigor el 2013 i culminarà també en 2027. Els sindicats volien elevar únicament a 20 anys el període de càlcul, però les necessitats de reforçar la contributivitat han acabat imposant en aquesta matèria les tesis del Govern.

Cotització mínima

El període mínim per accedir a la prestació contributiva es mantindrà en els 15 anys, encara que amb aquesta cotització únicament es podrà cobrar el 50% de la base reguladora de la pensió. El Govern volia elevar-ho a 20 anys, o almenys a 17. Finalment es deixa en 15 per no provocar l'efecte expulsió de cotitzants, però es reparteix la càrrega de l'escala d'assegurament de forma més equitativa per premiar les carreres llargues de cotització.

Escala d'assegurament

L'escala d'assegurament es trenca. Ara tenen prima les cotitzacions entre els anys 15 (mínim exigible) i els 25, de manera que amb 15 anys es pren el 50% de la base reguladora (diguem-li pensió encara que no sigui exactament el mateix), i amb 25 anys, el 80%. Així, els anys de 25 a 35 per a arribar al 100% de la pensió tenen només una acumulació d'un 2% per any. Amb la reforma, el repartiment del premi és igual per a cada any, i es repartirà el 100% entre els 15 anys (mínim) i 37 (màxim). En plata: amb 37 anys cotitzats s'aconseguirà el 100% de la pensió si s'han complert els 67 d'edat, i els 25 últims s'ha mantingut la cotització.

Jubilació anticipada

La prejubilació s'estableix amb caràcter general des dels 63 anys, amb coeficients reductors que oscil.laran entre el 6% i el 7,5% en funció del nombre d'anys de bestreta de pensió. Ara és possible jubilar-se amb 61 anys, o amb 60 si es van registrar cotitzacions abans de gener de 1967.

S'enfortiran les cotitzacions dels règims especials (agrari, autònoms) en estirar a 25 anys el període per calcular la prestació, ja que els dos règims cotitzen de manera majoritària per base mínima i només 15 anys per interès econòmic.

Amb aquestes mesures les parts consideren que s'estabilitza el sistema de pensions per a 30 anys, i que la despesa en pensions, sempre depenent de l'evolució de l'economia, no superarà el 12,5% o 13% del PIB el 2025, just quan les cohorts més massives del baby boom arribin a l'edat del retir.

Cayo Lara: "La reforma no és urgent, ni hauria de ser immediata"

El coordinador federal d'Izquierda Unida, Cayo Lara, valora que "no hi ha raons objectives per fer una retallada de pensions en aquest moment. Estem davant d'un greu retallada de les pensions futures i un allargament generalitzat de l'edat de jubilació. Encara que molts treballadors estan fent avui els seus càlculs per veure com quedarà la seva situació, el que sí saben ja és que cobraran la seva pensió durant menys temps i que aquesta serà més baixa".

Lara ha fet aquesta valoració un cop conegudes les primeres informacions del principi d'acord assolit la passada matinada entre el Govern i els interlocutors socials, sobre la reforma del sistema públic de pensions. En la seva opinió: "Les pensions de milions de persones signifiquen un assumpte de tanta importància que devia haver tingut lloc un debat nacional" sobre aquesta qüestió i que "els ciutadans es poguessin expressar en les pròximes eleccions", molt més tenint en compte que cap dels dos partits majoritaris portaven en el seu programa electoral cap proposta de reforma.

"Per a nosaltres i per a molts economistes d'aquest país -insisteix- no hi ha raons objectives per fer una retallada de pensions. Aquesta reforma no és urgent, ni hauria de ser immediata". Assenyala, a més, que per conegut fins a aquest moment: "El Govern es surt amb una part important dels seus objectius: retallar les pensions a milions de persones i facilitar l'increment dels plans privats de pensions per part de la Banca, que té moltíssimes ganes de fer un munt de negoci amb les pensions".

El coordinador federal afirma: "Izquierda Unida farà tot el possible al Parlament i al carrer perquè l'edat legal de jubilació es mantingui en els 65 anys i en 15 el període de càlcul. Treballarem perquè el nombre d'anys necessari per cobrar la pensió màxima sigui de 35 anys i perquè es augmentin les pensions més baixes".

"IU responsabilitza exclusivament al Govern d'aquests retalls que ha imposat. Els responsables d'aquest atac als drets dels treballadors són l'executiu socialista, el capital financer i la dreta política d'aquest país".

Lara reconèixer el treball que duen a terme els sindicats i la seva sobirania per les negociacions que els competeixen: "Respectem les decisions que en el marc de la seva autonomia adoptin les organitzacions sindicals, però Izquierda Unida seguirà lluitant des de la política i la mobilització per canviar una reforma d'efectes tan lesius per als ciutadans espanyols", assenyala.

ICV-EUiA celebra la retirada del monument a la victòria feixista

El president del grup municipal d’ICV-EUiA a l’Ajuntament de Barcelona, Ricard Gomà, ha expressat avui la “satisfacció perquè arribem al final del procés que ens permetrà aquest diumenge retirar un dels darrers grans símbols franquistes de la ciutat”, l’estàtua de la Victòria situada a la confluència de l’Avinguda Diagonal i el Passeig de Gràcia.

Gomà ha recordat que la mesura parteix d’una proposició que la coalició d’esquerra verda va plantejar als districtes de l’Eixample i Gràcia, “obtenint el suport de tots els grups menys del PP”.

“L’eliminació dels símbols franquistes és un acte de justícia històrica que cal atendre sense dilacions i sense excuses”, ha afirmat Gomà, satisfet de “concloure el mandat havent desmantellat el monument dedicat a José Antonio Primo de Rivera, a l’Avinguda Josep Tarradellas, i ara el de la Victòria, situat en un indret tan cèntric, visible i concorregut de la ciutat”.

Gomà ha assegurat que, “al costat d’aquests monuments, de gran rellevància simbòlica, cal persistir també en la campanya d’informació a les comunitats de veïns i veïnes, que poden sol•licitar la retirada gratuïta de les plaques d'habitatge amb el jou i les fletxes o altres referències franquistes que hi hagi a les seves façanes”.

EUiA recolza els treballadors de Yamaha i el govern de CiU a l'empresa

El diputat Jordi Miralles i la portaveu de la formació i també diputada, Mercè Civit, d’EUiA, participaren ahir tarda en la concentració de protesta convocada pels representants sindicals de la planta de Yamaha de Palau-solità i Plegamans, amenaçada de tancament per la multinacional japonesa de motocicletes i de l'acomiadament de 430 treballadors.(Veure notícia d’ahir amb declaracions de Civit).

La concentració tingué lloc davant el departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat, al carrer Sepúlveda, i els treballadors i treballadores afectats van tallat el carrer amb crits en defensa dels seus llocs de feina i de la viabilitat de l’empresa i en contra de la deslocalització que pretén fer la multinacional, traslladant la producció a la planta que té a França.

Els concentrats també han corejat consignes contra el conseller Francesc Xavier Mena per la seva connivència amb l’empresa, doncs quan ahir va saltar la sorpresiva notícia del tancament a alguns mitjans –sense haver estat comunicat al comitè de Yamaha-, el conseller va titllar la mesura d’inevitable i va anunciar la possible recol·locació de 100 dels 430 empleats a la planta francesa.

Miralles i Civit han intercanviat impressions amb el secretari general de la Federació d’Indústria de la CONC, Javier Pacheco, i amb el secretari general de la secció sindical de CCOO, Óscar Rivera, que seguidament ha accedit a la seu del departament d’Empresa i Ocupació amb altres membres del comitè de Yamaha per reunir-se amb Mena.

El coordinador general d’EUiA i diputat, Jordi Miralles, ha declarat als mitjans presents que ha volgut ser a la concentració per expressar la seva solidaritat als treballadors que “amb la seva feina han aixecat la planta de Yamaha a Palau i han demostrat que és productiva i competitiva” i, per tant, “viable”. D’altra banda, Miralles ha mostrat la seva indignació per la postura del conseller Mena, a qui a qualificat de “portaveu de la multinacional”. El dirigent d’EUiA ha recordat que el conseller de CiU ja va saludar en el seu moment la retallada salarial a Nissan: “Mena creu que l’exemple a seguir és el de treballar més i cobrar menys”, ha dit Miralles, i l’ha emplaçat a impedir la deslocalització de Yamaha perquè “no hi ha motius per baixar la persiana”.

A la concentració també hi han assistit, en representació d’EUiA, la responsable de Món del Treball, Núria Lozano, el responsable d’Organització, Juanjo Fernández, i la reponsable de Pau, Solidaritat i Moviments Socials, Àngels Tomás, a més d’alguns dels seus dirigents amb responsabilitats sindicals, com Jordi Ribó –membre de les executives de la CONC i de la Confederació de CCOO-, Àngel Crespo –secretari general de la USCOB-, o Miguel Peláez -secretari general de la Federació de Construcció i Fusta de la CONC-, i la diputada d’ICV-EUiA Laura Massana.

2010: Anglaterra tingué l'any més fred des de 1890

L'Organització Meteorològica Mundial (OMM) informà que el desembre de 2010 la capa de gel marí a l'Àrtic va arribar al seu mínim històric des de 1979. La coberta de glacera va tancar l'any amb una extensió mitjana de 12 milions de km2, una xifra 1,35 milions de km2 inferior que la mitjana corresponent als mesos de desembre de tot el període de registres, que comencen a l'any 1979. A altres llocs, com Anglaterra central, va ser el més fred des de 1890.

El gel de l'Àrtic augmenta després de l'estiu allunyant-se del mínim

El gel de l'Oceà Àrtic començà a expandir-se després del desglaç de l'estiu, registrant la tercera superfície més petita en la història de l'oceà, el que va permetre provar als vaixells una nova ruta marítima que passa pel nord de Rússia.

El desgel causa la pujada del nivell del mar i la respectiva erosió de les zones costaneres i resulten afectats els hàbitats naturals de la majoria de les espècies de la zona, l'aigua salada es barreja amb fonts d'aigua dolça i sorgeixen greus problemes en les illes habitades.

El fenomen es deu al fet que el 2010 ha estat l'any més calorós en la història en la major part d'Àfrica, al sud i oest d'Àsia, a l'est de Canadà, a Groenlàndia i en l'Àrtic: En algunes subregions les temperatures van superar la mitjana a llarg termini en entre 1,2 i 1,4º C (entre 2,2 i 2,5° F).

L'OMM accentua que en tota la primera dècada del mil.lenni les temperatures mitjanes mundials van resultar ser les més altes mai observades per a un període de deu anys des que van començar els registres climàtics instrumentals en el segle XIX: Entre 2001 i 2010 han pujat a 0,46° C (0,83° F) enfront de la mitjana calculat per al període entre 1961 i 1990.

El secretari general de l'OMM, Michel Jarraud, comenta que aquestes dades testimonien que es tracta de "la tendència significativa a l'escalfament a llarg termini de la Terra". En la seva roda de premsa va accentuar: "Desafortunadament, la tendència continuarà per alguns anys però l'amplitud dependrà de la quantitat de gasos hivernacles emesos".

L'OMM subratlla que per a diverses zones terrestres, 2010, en canvi, va resultar ser molt més fred davant l'habitual.En algunes parts de Noruega i Suècia les temperatures mensuals van arribar fins a 10 º C per sota de la mitjana. Per al centre d'Anglaterra desembre de 2010 va resultar el més fred des de 1890. Les intenses nevades van causar un col.lapse de transport a Europa i als EUA.

L'Organització comenta que el seu informe està basat en dades climàtiques que procedeixen dels Serveis Meteorològics i Hidrològics Nacionals dels 189 països membres que es processen en tres principals centres d'estudis climàtics del món: Centre Hadley de l'Oficina Meteorològica del Regne Unit, l'Administració nacional de l'Oceà i de l'Atmosfera (NOAA) d'EE. UU. i l'Institut Goddard d'Investigacions Espacials (GISS) de la NASA.

L'AAVV de Sant Mori de Llefià posa en marxa l'Ateneu Roig

L'Associació de Veïns de Sant Mori de Llefià ha creat un nou projecte sociocultural anomenat l'Ateneu Roig, situat al mateix local de l'associació, al número 60 de l'antiga carretera de valència. L'objectiu és dinamitzar el moviment cultural del barri i a la vegada construir un punt de trobada entre els veïns de tota la vida amb els nou vinguts a Llefià.

Pel president de l'Associació de Veïns de Sant Mori, Francisco Lillo, es tracta d'una iniciativa duta a terme per gent jove, que treballarà amb els valors de la societat obrera amb els que ha conviscut Sant Mori.

Lillo explica que han remodelat la seu de l'associació de veïns i l'han adequat perquè sigui un espai obert a tothom. L'espai compta amb una sala multimèdia amb ordinador, diferents espais polivalents, un passadís per a exposicions i una zona wifi. Aquest divendres s'inaugurarà l'Ateneu Roig amb una exposició dedicada a dones lluitadores pels drets socials, un cinefòrum a les set de la tarda sobre la problemàtica de l'aigua a Bolívia i, finalment, un sopar amb gastronomia d'aquest país.

L'Ateneu disposa d'una pàgina web: www.roigcultura.cat .

El regidor d'Urbanisme de València imputat per prevaricació

El Jutjat Penal de València ha obert judici oral contra el regidor d'Urbanisme del PP de l'Ajuntament de València, Jorge Bellver (foto), per prevaricació urbanística i administrativa, relacionada amb la construcció d'un aparcament al subsòl dels Jardins de Monforte, el que, segons han informat fonts del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, permet a l'Ajuntament personar-se com perjudicat davant la possibilitat que hagi de fer front a despeses derivades de la demolició de l'aparcament.

Això deriva de la impossibilitat jurídica de demanar responsabilitat civil en una causa per prevaricació, i de la petició del Ministeri Fiscal que el subsòl protegit dels Jardins-declarat Bé d'Interès Cultural-es restauri al seu estat original.

Concretament, cita al Consistori perquè pugui presentar escrit de defensa davant la possibilitat de la sentència estimi la nul.litat de la resolució municipal que va autoritzar l'obra, demanada per l'acusació pública.
També implicats quatre funcionaris

El jutge decreta l'obertura de judici oral contra Bellver i quatre funcionaris de l'Ajuntament que van participar en l'autorització de l'aparcament per dos suposats delictes contra l'ordenació del territori, en la modalitat de prevaricació urbanística, i un altre delicte de prevaricació administrativa.

Assenyala a més com a òrgan competent per al "coneixement i la decisió d'aquesta causa" al jutjat del penal, i rebutja obrir una peça separada de responsabilitat civil.

Especifica també que no hi cap "recurs" contra aquesta decisió, excepte pel que fa a la situació de l'acusat, al qual es manté en llibertat.

EUPV proposa un consell mediambiental a Vila-real

El candidat d'EUPV per Vila-real, Alejandro Moreno, considera necessària la creació d'un consell mediambiental que fixe, a llarg termini i de forma unitària en un pla, les polítiques mediambientals de Vila-real. EUPV plantejarà la creació d'un consell municipal de medi ambient: “On les associacions, organismes, empreses, sindicats, ciutadans i professionals relacionats amb aquest àmbit, s'integren, participen i reflexionen i finalment decideixen que s'ha de fer en matèria mediambiental”.

Moreno, considera que aquest pla inclouria “campanyes d'educació en els centres educatius, l'elaboració de polítiques verdes, que incentiven per exemple la implementació d'energies renovables que feren de Vila-real una ciutat més neta i més sostenible per als ciutadans i ciutadanes”.

El portaveu d'esquerres considera importantíssim la conservació de les riqueses naturals de Vila-real, “donant major protecció al riu Millars i el seu entorn”. I finalitza, “tot això hauria de ser arreplegat en un document unitari creat pel Consell Mediambiental que guie les actuacions mediambientals del terme municipal de Vila-real a llarg termini”.

Albiol: "Sols E.U. és al costat de la classe treballadora"

La diputada d'EUPV, Marina Albiol, critica les prpostes del govern: “Són simplement inacceptables i fan perillar les pensions de molts ciutadans i ciutadanes”. I afegeix: “Els treballadors tenen en front dues dretes, una governant el País Valencià i l'altra l'estat espanyol”, i reclama que el descontent “es traduïsca en el pròximes eleccions en el recolzament a l'única formació d'esquerres, l'única que està al costat dels treballadors, Esquerra Unida”.

Albiol considera inacceptable que els treballadors per aconseguir la pensió integra hagen de cotitzar 38 anys i mig per a jubilar-se als 65 i 37 anys per a fer-ho als 67. “Amb la precarietat del sistema laboral que patim, la pensió integra serà per a uns pocs privilegiats, la majoria de la població no pot aspirar a tindre una vida laboral tan llarga, amb un entorn d’atur i de contractes fem”, i afegeix, “l’únic que vol el govern és estalviar-se diners a costa del futur de milions de pensionistes”.

La portaveu d'esquerres desmenteix les afirmacions dels socialistes d'unes pensions en perill, “l'any 2009 el fons de pensions va tindre un superàvit de 8000 milions”, i afegeix, “ací simplement estan els mercats i els bancs, que pressionen per fer un gran negoci amb les pensions de tots i totes, perquè amb el que cobrarem, tothom haurà de complementar la paga pública amb un pla de pensions privat”.

Albiol anima als ciutadans i ciutadanes a què es rebel•lin contra la dictadura dels mercats, que junt als seus lacais del PSOE i el PP, volen, “fer el retall més dràstic de drets socials de tot la història de la democràcia, amb una reforma laboral i de les pensions antisocial quan més gent ho està passant malament, i més caldrien polítiques d'esquerres en favor dels aturats i dels més desfavorits”.

La representant d'esquerres apel•la a la societat a moure's i fer a un costat la resignació front a les mesures de Zapatero, “el poble unit ha demostrat en el passat repetides voltes que ningun govern pot portar iniciatives endavant en contra de la majoria, si l'oposició de la gent és ferma i està unida, i ara és el moment de demostrar-ho a Zapatero i la dreta”.