(Advertència: el següent vídeo, amb declaracions d'un testimoni i de la mare de Khaled, mostren també una dura imatge de la cara desfigurada de la víctima).
Khaled Said estava assegut en un cibercafè de la ciutat costanera d'Alexandria a resguard de la calor que en ple mes de juny amenaça qualsevol zona d'Egipte. De sobte, van aparèixer uns agents de policia. El volien escorcollar i ell va preguntar el motiu. Van respondre amb un cop. Després un altre. Van decidir arrossegar-lo cap a fora. I a força de cops van seguir fins que el van matar. Tenia 28 anys.
Diversos testimonis i diferents organitzacions pro drets humans corroboren el succés que el Govern egipci nega. Amnistia Internacional va demanar en aquell moment que es realitzés ipso facto una investigació independent del "brutal assassinat del jove".
Els familiars de Khaled van ser informats, però els van prohibir veure el cos immediatament, segons un advocat del Centre de Rehabilitació de Víctimes de la Violència Al Nadim. La versió que els va explicar la policia va ser que havien vist Khaled empassar-se una bossa amb drogues quan s'acostaven a ell. Argumentaven que havia mort per sobredosi.
Probablement mai se sabrà exactament què va passar. El que sí se sap és que Khaled va rebre una brutal pallissa que al final, d'una manera o altra, va acabar amb la seva vida: "Les horribles fotografies són una xocant prova dels abusos que s'estan produint a Egipte i que són completament contradictoris amb la imatge del país que transmeten avui les autoritats egípcies", denunciava Amnistia Internacional en un comunicat.
Els ciutadans tampoc es van quedar callats. Van sortir als carrers per milers, indignats amb els presumptes abusos de les autoritats.
"Tots som Khaled Said"
"Tots som Khaled Said" és un grup de ciutadans que va obrir un grup de Facebook (ara també tenen una web) des de la que lluiten "contra la tortura i el tracte inhumà dels egipcis". Ells, ja són més de 21.000 persones, també han contribuït a convocar l'anomenat "dia de la ira" que aquesta setmana ha incendiat els carrers del Caire i altres ciutats egípcies, enfortides per les protestes de Tunísia.
"Khaled va ser un exemple i una crida que ens va despertar. Ens va recordar que fins i tot, encara que no siguem activistes, podem ser torturats i assassinats sense cap raó", explica per escrit un dels administradors de la versió anglesa de "Tots som Khaled Said" a facebook.
Com es diu? "Ho sento, sense informació personal. Només sóc una persona, em pot dir Khaled Said. Tots ho som". Tampoc vol parlar per telèfon o cara a cara "per raons de seguretat". Després d'insistir una mica, concedeix donar-nos les dades justes: és un noi, jove i egipci.
Diversos usuaris han penjat a la web d'aquest grup les seves pròpies imatges després d'haver estat presumptament apallissats per les forces de seguretat. També hi ha vídeos com a proves d'abusos passats.
Sobre els analistes i veus del Govern de Hosni Mubarak que assenyalen als Germans Musulmans (grup islamista) com incitadors de les manifestacions, el representant de la web de Khaled Said és contundent: "És pura escombraria. Els organitzadors són de tot tipus i la majoria no són membres de cap grup o partit. Jo mai m'he unit a cap formació política. Les eleccions sempre eren manegades de totes formes".
Si a Tunísia va saltar l'espurna després que es cremés a l'estil bonze un jove en protesta pels abusos policials, les protestes d'Egipte no són un mer contagi de les manifestacions d'aquest país. Només són la gota que ha fet vessar el got, una vegada més, del cansament egipci.
"És massa tard per a ells [el Govern]. Han de marxar!", afirma convençut l'administrador del grup "Tots som Jaled Said".
Estats Units reconeix que "la tortura policial és un fenomen habitual i omnipresent a Egipte
Estats Units reconeix que "la tortura policial és un fenomen habitual i omnipresent a Egipte", un crim contra els drets humans que Washington diu observar amb recel -però que mentre segueix mantenint desenes de governs titelles i dictatorials arreu i desestabilitza o ataca els qui no ho són encara- , juntament amb alguns dels aspectes més reaccionaris del Govern del president egipci, Hosni Mubarak, com les tàctiques de repressió contra l'oposició nacional, segons una nova remesa de papers diplomàtics revelats per Wikileaks just avui.
Aquests papers, que es fan coincidir amb les marxes de protesta a tot el país contra el president egipci, Hosni Mubarak, revelen contradiccions en les relacions bilaterals que sempre han acabat defugides per interessos polítics.
Washington, per exemple, lamenta els problemes successoris que aclaparen Mubarak i el nul progrés realitzat durant els últims anys en matèria econòmica.
Els diplomàtics nord-americans descriuen a Mubarak com un pragmàtic irreductible i un aliat indispensable: "Un realista contrastat amb poc temps per ideals" qui es veu obligat a recórrer a la força per reprimir l'oposició de l'interior del país i es pren "enormement a pit" qualsevol crítica a l'estat dels drets humans al seu país, en especial quan Washington les realitza en públic.
Brutalitat policial
"La brutalitat policial contra els criminals comuns és una cosa rutinaria i omnipresent", indica l'ambaixadora dels EUA al Caire, Margaret Scobey, que considera que el Govern "no s'ha pres seriosament" la implantació de les reformes necessàries perquè els cossos de seguretat "deixin de ser instruments de preservació del règim i es converteixin finalment en institucions que serveixin al interès públic".
Advocats pro drets humans consultats per l'Ambaixada nord-americana ratifiquen les acusacions de tortura formulades per les víctimes i les ONG, i denuncien la protecció oficial que reben per part de la Fiscalia.
"La Policia es creu que està per sobre de la llei", denuncia un advocat de qui el nom ha estat eliminat del cable per motius de seguretat.