dilluns, 7 de juny de 2010

Israel assassina 5 bussos desarmats

L'últim crim del govern sionista en guerra amb el món. El comandant a Gaza de les Brigades dels Màrtirs d'Al-Aqsa, Abu Walid, ha precisat, en una entrevista amb l'emissora local Al-Kuds, que cinc militants del seu grup, que anaven desarmats, es preparaven per a realitzar una immersió d'entrenament des d'una llanxa situada a uns 200 metres de la costa quan militars israelians van obrir foc contra ells. El mateix Walid es trobava a la riba i va resultar ferit en aquest atac en què van morir quatre companys seus. El cinquè membre del grup es dóna per desaparegut.

Guerrillers palestins han confirmat avui la mort de quatre bussos seus de mans dels militars israelians però han desmentit la informació de què aquells planejaven perpetrar un atemptat terrorista a Israel.

Les Brigades dels Màrtirs d'Al-Aqsa són el braç armat del moviment Al-Fatah, encapçalat per Mahmud Abbas, president de l'Autoritat Nacional Palestina (ANP) del enverinat Yasir Arafat, acusada per Hamàs de complicitat amb EUA i Israel i de corrupció.


Guerrilleros palestinos confirman la muerte de cuatro buzos cerca de la costa de Gaza

El comandante en Gaza de las Brigadas de los Mártires de Al-Aqsa, Abu Walid, precisó en una entrevista con la emisora local Al-Kuds que cinco militantes de su grupo, que iban desarmados, se preparaban para realizar una inmersión de entrenamiento desde una lancha situada a unos 200 metros de la costa cuando militares israelíes abrieron fuego contra ellos. El propio Walid se encontraba en la ribera y resultó herido en ese ataque que costó la vida a cuatro compañeros suyos. El quinto miembro del grupo se da por desaparecido.
Para leer más ir a enlace:

Millet desvià 9,6 milions de les obres del Palau

Irregularitats en les justificacions de les ajudes públiques rebudes i utilitzar la mateixa factura dos cops. Aquestes són dues de les tàctiques que l'expresident de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Fèlix Millet i el seu equip van utilitzar per desviar part dels diners recaptats per a les obres de remodelació de la seu de l'entitat. Així ho exposa l'auditoria, elaborada per l'empresa Deloitte i el despatx d'advocats Garrigues, sobre les tasques de restauració de l'edifici, i que eleva a 9.643.221,75 euros el desviament de fons cap a fins particulars o d'altres ara per ara desconeguts.

Deloitte ja ha finalitzat el seu estudi sobre les obres de remodelació, que inclouen diverses fases, des de l'enderrocament de l'església de Sant Francesc de Paula el 1999 per ampliar el temple de la música i construir el Petit Palau, fins a la reparació de l'òrgan o la restauració, el 2008, dels espais històrics. El cost de les obres, segons aquest estudi, va ser de 17.156.736,69 euros: 15 milions de les obres d'ampliació i annexes i arranjament de façanes; 715.244 euros, d'altres treballs; 564.499, d'altres compres, i 781.315, dels terrenys de la desapareguda església. El pressupost oficial presentat en el seu dia per Millet era de 24 milions.

El finançament obtingut per a les obres va pujar a més de 26 milions d'euros. Aquesta ajuda es va recaptar de la manera següent: 996.075 euros, de la campanya per a l'òrgan; 3,4 milions, de la col·lecta Un Palau pel segle XXI; 4,8 milions, d'un crèdit sindicat; 1,49 milions, d'una donació de la Fundació Caja Madrid; 300.506 euros, de la Diputació de Barcelona; 1,2 milions, de la Conselleria de Cultura de la Generalitat; 200.000 euros, de l'Institut Català del Sòl, i 14,4 milions del Ministeri de Cultura (Institut Nacional de les Arts Escèniques i de la Música).

La diferència entre els diners recollits per a les obres i el cost són els 9,6 milions. L'auditoria confirma que part d'aquests diners van anar a parar, sobretot, a la remodelació de la casa de Millet a l'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental) i a altres usos particulars de l'antic equip directiu. Aquest fet l'han admès els representants de les empreses Triobra, Clos i FM2 Instalaciones. Algunes factures d'aquestes firmes van ser presentades a les administracions per justificar el cost de la reforma del Palau.

Les aportacions principals procedien de l'Administració i de Caja Madrid, però també hi van participar, com a aportadors de fons, en qualitat de mecenes, patrocinadors o donants, 130 empreses, fundacions i entitats bancàries, entre elles, les més importants del país.

La direcció facultativa de les obres va anar a càrrec del despatx d'arquitectes d'Òscar Tusquets. Ferrovial, constructora de part de la Línea 9 del metro barceloní i de la Ciutat de la Justícia, va ser l'empresa més activa, però també hi van participar Copisa i Natur System (fundada per l'actual tresorer de CDC, Daniel Osàcar, en l'actualitat deslligat de la firma), que van crear una unió temporal d'empreses (UTE) per restaurar les façanes de l'edifici. El tripartit ha demanat la compareixença en la comissió d'investigació del segon del despatx de Tusquets, Carles Díaz, de Daniel Osàcar i de representants de Ferrovial i Copisa.

10 majors israelians demanen una comissió independent

En una carta que han penjat a internet i que està també dirigida al cap de l'Exèrcit, el general Gaby Ashkenazi, els oficials, tots amb el rang de major, denuncien que l'operació de comandaments el dilluns en aigües internacionals "va acabar en una tragèdia militar i diplomàtica": "No estem d'acord amb l'argument que hi va haver un error en la informació d'intel.ligència..., i no acceptem els arguments que hi va haver males relacions públiques. Creiem que el pla estava destinat al fracàs des del començament", refereix la carta. Els signants són tots comandants de patrulleres, com les que van perseguir als sis vaixells que formaven la flota de la llibertat.

En contra de responsabilitzar als activistes

Israel sosté que els ocupants el vaixell 'Mavi Marmara', on es van registrar les víctimes, no eren pacifistes sinó extremistes islàmics que donen suport al terrorisme i la intenció era causar un enfrontament amb els soldats.

Com a exemple, Netanyahu va posar el pacífic abordatge aquest dissabte al 'Rachel Corrie', setè vaixell d'ajuda humanitària que tractava de trencar el boicot a Gaza.

"Primer i sobretot protestem el fet que la responsabilitat pels tràgics resultats va ser bolcada immediatament sobre els organitzadors de la flota", afegeix la carta, que veu en això un "menyspreu" cap als oficials que tenien la responsabilitat d'aprovar la missió .

Israel rebutja una investigació externa

La carta ha estat publicada quan Netanyahu estava reunit a Jerusalem amb els seus ministres més importants per decidir si Israel acceptava o no l'oferta del secretari de l'ONU, Ban Ki-Moon, de crear una comissió internacional per investigar els fets.

Després de diverses hores de reunió, el Govern hebreu ha declinat la proposta per protegir, ha dit, els interessos d'Israel: "Li he dit al secretari general de l'ONU que la investigació dels fets ha de ser conduïda de forma responsable i objectiva, (i) que estem buscant altres alternatives", declarava Netanyahu.

Al mateix temps es reunien a París els responsables d'Exteriors francès i britànic, Bernard Kouchner i William Hague, respectivament, que en una roda de premsa conjunta han insistit en la necessitat que es dugui a terme una investigació "internacional" sobre el sagnant atac de la marina israeliana.

"Pensem que és molt important que hi hagi una investigació fiable i transparent" sobre aquest atac. "Creiem que ha d'haver com a mínim una presència internacional en aquesta investigació", afirmava a la premsa William Hague.


Oficiales israelíes retirados piden a Netanyahu una comisión independiente que investigue el asalto

En una carta que han colgado en internet y que está también dirigida al jefe del Ejército, el general Gaby Ashkenazi, los oficiales, todos con el rango de mayor, denuncian que la operación de comandos el lunes en aguas internacionales "terminó en una tragedia militar y diplomática".
Para leer más ir a enlace:

Turquia anul.larà cooperació militar amb Israel

El govern de Turquia anul.larà els acords militars subscrits amb Israel a conseqüència de l'empitjorament de les relacions entre ambdós països, va dir el vicepresident del Partit governamental Justícia i Desenvolupament (AKP), Omer Celik. Les relacions entre Turquia i Israel s'han deteriorat notablement després que les tropes israelianes, en aigües internacionals, capturessin la flotilla Llibertat que transportava ajuda humanitària per a la població palestina de la Franja de Gaza i assassinesin a 19 pacifistes, 9 d'ells turcs.

A conseqüència de l'operació militar, 19 persones, dels quals vuit ciutadans turcs i un turc-nordamericà van morir i altres 36 van resultar ferits. Israel, enfrontada a la resta de mitjans no depenents dels seus soborns, només accepta 9 morts. La resta dels gairebé 600 activistes de 40 països que viatjaven en vaixells de la flota, inicialment detinguts en ports israelians, van ser deportats d'aquest país per les protestes internacionals.

En resposta a aquesta acció, el parlament turc va exigir al Govern d'Ankara reconsiderar les relacions amb Israel: "S'utilitzaran totes les possibilitats per castigar el govern israelià, a aquells que van donar l'ordre (d'abordar la flota) i aquells que estan darrere d'aquesta acció", va dir Celik. El cap de les tropes es el general Gaby Ashkenazi.

La setmana passada, el viceprimer ministre turc Bulen Arin va advertir que les relacions turco-israelianes poden reduir-se al mínim: "En el Full de Ruta de les relacions entre Turquia i Israel a curt termini s'anul.laran els acords militars i altres, inclosos els de cooperació", va dir Arinc, citat pel diari turc Haber Turk.

Segons la premsa turca, el govern d'Ankara planeja utilitzar la tribuna de tercera reunió de caps d'estat i primers ministres de la Conferència d'Interacció i Mesures de Confiança a Àsia (CICA), que comença demà a Istanbul, per condemnar a Israel.


Turquía anulará acuerdos de cooperación militar con Israel

El gobierno de Turquía anulará acuerdos militares suscritos con Israel a consecuencia del empeoramiento de las relaciones entre ambos países, reveló el vicepresidente del Partido gubernamental Justicia y el Desarrollo (AKP) Omer Celik.

Las relaciones entre Turquía e Israel se deterioraron notablemente a partir del pasado 31 de mayo después de que las tropas israelíes, en aguas internacionales, capturaran la flotilla Libertad que transportaba ayuda humanitaria para la población palestina de la Franja de Gaza.
Para leer más ir a enlace:

Iran enviarà tres vaixells i un avió a Gaza

Abdul Rauf Adibzadeh, director internacional del Creixent Roig, organització germana de la Creu Roja, ha anunciat: "D'aquí al cap de setmana s'enviaran a Gaza dos vaixells amb 70 activistes, infermers i metges, medicaments i aliments per la població de Gaza". L'enviament es realitzarà "en coordinació amb el Govern turc. En un futur proper també anem a enviar a les costes de Gaza un vaixell hospital dotat amb tot l'equipament tècnic i humà necessari per a realitzar operacions d'urgència". Segons Adibzadeh, el Creixent Roig iranià també té previst enviar "un avió carregat de 30 tones d'ajuda humanitària a Gaza via Egipte".

"Un dels vaixells portarà donatius de la població iraniana, principalment medicines i productes alimentaris, i l'altre transportarà als voluntaris del Creixent Roig", va dir Adibzadeh, citat per l'agència France Press, i va afegir que tots dos vaixells seran enviats a la Franja de Gaza "el cap de setmana". Adibzadeh va precisar que: "Els voluntaris poden registrar-se a la pàgina digital de l'organització".

La matinada de dilluns l'Exèrcit d'Israel va realitzar un operatiu per abordar la "Flotilla de la Llibertat" integrada per 6 vaixells que es dirigien a la Franja de Gaza amb càrrega humanitària, al seu bord hi havia més de 600 defensors de drets humans de 40 països.

"Els mitjans noticiosos mundials informen sobre 19 morts. L'Exèrcit israelià confirma la mort de 9 activistes", puntualitza Ria Novosti.

Deportats tots els activistes

Mentrestant, Israel ha acabat avui la deportació dels 19 activistes detinguts dissabte a bord del "Rachel Corrie".

La portaveu del Ministeri d'Interior, Sabin Hadad, ha assenyalat que "l'últim passatger del vaixell ha abandonat aquest matí Israel, tots han estat deportats als seus respectius països".

Hadad ha assegurat que l'Estat sionista s'ha fet càrrec dels costos de la deportació dels activistes, a excepció dels irlandesos, els passatges a casa han estat abonats per l'ambaixada d'Irlanda.

Israel va rebutjar ahir categòricament la proposta de l'ONU d'establir una comissió independent de caràcter internacional per investigar l'abordatge al "Mavi Marmara", que es va saldar amb almenys nou persones mortes.

El ministre turc d'Afers Exteriors, Ahmet Davutoglu, ha advertit avui que les relacions entre Turquia i Israel no es normalitzaran si l'Estat sionista no accepta que hi hagi una investigació internacional independent.

http://sp.rian.ru/onlinenews/20100607/126598825.html


Irán anuncia que enviará tres barcos y un avión con ayuda médica y alimentaria a Gaza

Abdul Rauf Adibzadeh, director internacional del Creciente Rojo, organización hermana de la Cruz Roja, ha anunciado en la televisión estatal iraní que "de aquí al fin de semana" enviarán a Gaza dos barcos con 70 activistas, enfermeros y médicos, medicamentos y alimentos para la población de Gaza.
Para leer más ir a enlace:

Extra Confidencial.Com falsejà les dades de Toxo

El secretari general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, ha presentat una demanda de conciliació, prèvia a una eventual querella criminal, per un delicte d'injúries greus comeses amb publicitat, contra la publicació digital "Extra Confidencial.Com", que ha difós informacions sobre l'habitatge de Toxo, falses i injurioses, i falsejant les dades. Amb posterioritat, altres mitjans de comunicació del cor fatxenda es van fer ressò de l'esmentada informació multiplicant les injúries greus. L'habitatge d'Ignacio Fernández Toxo, com consta en el registre civil, té una superfície útil de 90 metres quadrats (no 206 corresponents a dos àtics de 103 m2 com es va afirmar en l'informació), dues terrasses i una plaça de garatge associada.

L'altra habitatge que se li va assignar a la informació no és de la seva propietat ni del seu cònjuge, ni està unit al seu, constituint cada un d'ells un habitatge independent. Així doncs, l'extracte de la Nota Informativa de Domini i de Càrregues corresponent a l'altre habitatge, i incorporada com a arxiu a la notícia publicada el 25 de maig, per Extra Confidencial.Com conté alteracions donant l'aparença que els titulars són Ignacio Fernández Toxo i el seu cònjuge; igualment està alterat el IDUFIR i la data d'inscripció, fent-los coincidir amb els corresponents a l'habitatge del secretari general de CCOO.

Ara "Extra Confidencial.Com" i l'empresa propietària, hauran de respondre de les injúries difoses, en un acte de conciliació i, si escau, davant una eventual querella criminal, per mentir deliberadament i vulnerar la privacitat de Toxo.


Toxo demanda a 'Extra Confidencial.Com' por un delito de injurias graves

El secretario general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, presentó el pasado 31 de mayo una demanda de conciliación previa a una eventual querella criminal, por un delito de injurias graves cometidas con publicidad, según aparece tipificado en los artículos 208 y 209, en relación con el 211, todos del vigente Código Penal, contra la publicación digital "Extra Confidencial.Com", que recientemente ha difundido una información sobre la vivienda Toxo, de contenido falso e injurioso. Con posterioridad, otros medios de comunicación de tendencia conservadora se hicieron eco de la citada información multiplicando el efecto de injurias graves.
Para leer más ir a enlace:

CCOO ja prepara la convocatòria d'una vaga general

Els responsables d'Organització, Comunicació, Acció Sindical i Ocupació de totes les federacions i territoris de CCOO han posat en marxa aquest divendres els preparatius per a la convocatòria d'una vaga general a Espanya, en considerar que aquesta "sembla inevitable", segons va anunciar el sindicat: "El que hem fet ha estat posar la maquinària en marxa per si hem de convocar la vaga general, perquè tot estigui engreixat", va explicar el responsable de Comunicació de CCOO, Fernando Lezcano.

L'organització dirigida per Ignacio Fernández Toxo ha celebrat avui a Madrid dues reunions plenàries de caràcter extraordinari per iniciar aquests preparatius, a les quals van assistir unes 150 persones.

El sindicat, que no va precisar la data que es baralla per la vaga general, justifica la possibilitat d'anar a aquesta mobilització pel contingut del pla antidéficit, que considera "injust, desequilibrat i antieconòmic", així com per "alguns continguts que es van coneixent de la reforma laboral".

Fins ara, ha transcendit que el decret que portarà el Govern al Consell de Ministres del pròxim dia 16 podria incloure l'extensió del contracte indefinit amb acomiadament de 33 dies, així com facilitar els acomiadaments a les empreses que al.leguen estar travessant una mala situació econòmica, supòsit en què es considerarien procedents i la indemnització es reduiria a 20 dies.

Lezcano creu que el Govern està "escoltant més per l'oïda dreta que per l'esquerre", en no atendre les reivindicacions sindicals d'evitar l'abaratiment de l'acomiadament i fer cas del que demanen els empresaris per a la reforma del mercat laboral.

El responsable de Comunicació de CCOO considera que el que es va coneixent de la reforma i el fet que s'hagi posat una data per aprovar-se amb o sense acord pot portar a pensar a la CEOE: "Que li serà més fàcil" assumir el contingut del decret del Govern que el que resultaria d'una negociació en la qual els empresaris haurien de realitzar esforços per arribar a un acord.

CAMPANYA D'INFORMACIÓ SOCIAL.

CCOO posarà en marxa una campanya d'informació "pacient, raonada i intensiva", per explicar en els centres de treball i a la societat les raons de la vaga.

En les seves reunions d'avui, els responsables de CCOO van acordar també ratificar l'estratègia de mobilització unitària amb UGT i desenvolupar un pla organitzatiu per fer arribar als afiliats ia tots els centres de treball l'anàlisi i les alternatives del sindicat.

LA SISENA VAGA GENERAL DE LA DEMOCRÀCIA.

De materialitzar-se, el que sembla més que probable, aquesta seria la sisena vaga general de la democràcia i la cinquena que se li faria a un Govern socialista.

La primera aturada general de la història democràtica espanyola, convocada en solitari per CCOO, va tenir lloc el 20 juny 1985, contra la retallada de les pensions de jubilació aprovada pel Govern de Felipe González.

La segona vaga general, que va paralitzar el país, va ser convocada per CCOO i UGT el 14 de desembre de 1988, per protestar contra l'abaratiment de l'acomiadament i la generalització dels contractes 'escombraries' per als joves. Després de l'èxit d'aquesta convocatòria, l'Executiu de Felipe González va retirar la reforma prevista i va elevar la despesa social.

CCOO i UGT li van fer dues vagues més a Felipe González: Una de mitja jornada el 20 de maig de 1992, per la retallada de les prestacions per atur, i una altra de 24 hores el 27 gener 1994, contra la reforma laboral dissenyada pel Govern.

La cinquena vaga general de la democràcia va ser el 20 de juny de 2002 contra un Govern del PP. José María Aznar, que va arribar al poder el 1996, va aprovar l'anomenat 'decretazo', pel qual es modificava la cobertura als aturats i es reduïen els costos de l'acomiadament, mitjançant l'eliminació dels salaris de tramitació. La norma va ser canviada parcialment durant el seu pas pel Congrés uns mesos després de la vaga.


CC.OO. ya prepara la convocatoria de una huelga general

Los responsables de Organización, Comunicación, Acción Sindical y Empleo de todas las federaciones y territorios de CC.OO. han puesto en marcha este viernes los preparativos para la convocatoria de una huelga general en España, al considerar que ésta "parece inevitable", según anunció el sindicato: "Lo que hemos hecho ha sido poner la maquinaria en marcha por si tenemos que convocar la huelga general, para que todo esté engrasado", explicó, en declaraciones a Europa Press, el responsable de Comunicación de CC.OO., Fernando Lezcano.
Para leer más ir a enlace:

ONGs, sindicats i ens socials contra el Govern

Les organitzacions de l'Aliança Espanyola contra la Pobresa (ONGs, sindicats i un miler d'organitzacions socials) denuncien el pla d'ajust dissenyat pel Govern i aprovat pel Congrés: "Per la seva inviabilitat, per cedir a la pressió dels mercats financers i per donar un cop dur a pensionistes, empleats públics, persones dependents, parades i als milions de persones que viuen en extrema pobresa al món. Els retalls socials anunciats per l'Executiu representen una fallida en el discurs del President del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, que ha provocat un canvi d'escenari polític i social, que percebem com permanent i no conjuntural, que pot provocar un conflicte social de llarg abast".

La reducció del 5% dels salaris als empleats públics, la congelació de les pensions contributives a partir de 2011, l'enduriment de les mesures en matèria de dependència, la eliminació del règim transitori per a la jubilació parcial i de la prestació per naixement; la reducció de l'Ajuda Oficial al Desenvolupament i de la inversió pública estatal són propostes injustes i estèrils que exigeixen una resposta global i contundent. Són injustes perquè ataquen al conjunt dels sectors més perjudicats i estèrils perquè no ajuden a la recuperació econòmica. "

En el seu comunicat les organitzacions socials reafirmen la importància de les polítiques públiques en matèria de drets socials i de la qualitat dels serveis públics. Això exigeix de la societat i especialment dels seus responsables polítics el reconeixement i la valoració dels empleats públics per la tasca essencial que realitzen en àrees tan essencials com la sanitat, l'educació, la seguretat ciutadana, l'atenció a la dependència... Espanya encara està per sota de la mitjana europea pel que fa a percentatge de despesa pública i nombre de funcionaris. Alterar unilateralment els acords subscrits i reduir els seus salaris és el pitjor missatge que es pugui enviar.

Consideren inacceptable la retallada d'Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) realitzat. El govern incompleix amb això el Pacte d'Estat contra la Pobresa, subscrit també per tots els partits polítics amb representació parlamentària, d'assolir el 0,7% abans de 2012 i el compromís europeu de destinar el 0'51% del seu RNB el 2010 per AOD. És igualment molt preocupant i irresponsable la dialèctica d'enfrontar les necessitats domèstiques amb les dels països empobrits. L'impacte de la crisi generada pel Nord Financer està sent molt més gran en els països més vulnerables als quals no es pot retallar l'ajuda. Igualment irresponsable i oportunista considerem la petició de reduir a la meitat l'AOD del principal partit de l'oposició, el Partit Popular, signant així mateix del Pacte d'Estat contra la Pobresa, amb això tots dos partits demostren que consideren les polítiques de cooperació com una despesa públic secundari i prescindible, en contra del que estableix el consens de la comunitat internacional.

L'Aliança Espanyola contra la Pobresa insisteix en el seu comunicat que la crisi no pot ser una excusa perquè el Govern espanyol incompleixi el seu deure amb els més empobrits que, recordem, no han estat els que han generat la crisi i, acaba fent una crida a la ciutadania a participar en les diferents mobilitzacions que es convoquen per part de les organitzacions signants del manifest




Nuet: Calen aliances contra l'atac neoliberal

El senador d'EUiA Joan Nuet ha intervingut en la II Trobada de Grups Parlamentaris d'IU a Valladolid: "Si la Llei Electoral vol ser la mordassa per l'esquerra política, la Reforma Laboral vol ser la mordassa per al sindicalisme de classe". Parafrasejant el professor Juan Torres, Nuet ha indicat que s'estan pilotant sortides a la crisi que no només degraden la situació econòmica sinó que degraden també al propi sistema democràtic i de llibertats.

Nuet ha citat quatre efectes d'això: "Primer, l'efecte exemplaritzant que es vol donar a la sentència del Tribunal Constitucional, per tallar qualsevol procés federalitzant de l'Estat Espanyol; segon, el manteniment d'una part de la justícia no ja amb postulats post-franquistes sinó directament franquistes, davant la corrupció de la dreta i davant de la memòria republicana; tercer, la voluntat del PP de fer callar els seus casos de corrupció amb resultats electorals, que per via extrajudicial avalin la corrupció de la dreta política; i quart, l'intent d'imposar mitjançant la Reforma laboral una fallida de la negociació col.lectiva i de la democràcia a les empreses i sectors productius".

Per Nuet: "Si la Llei Electoral vol ser la mordassa per l'esquerra política, la Reforma Laboral vol ser la mordassa per al sindicalisme de classe", perquè el que es pretén és que "les mesures que els mercats imposen, i el govern accepta, s'imposin amb escassa o nul.la resistència social i política".

Per tot això ha seguit advocant per: "Àmplies aliances polítiques i socials per defensar de l'ofensiva neoliberal d'uns mercats que tenen cares, noms i cognoms i que ens presenten la disjuntiva d'ells o nosaltres". Finalment ha donat el seu suport a la convocatòria de vaga el dia 8 i d'una possible vaga general a final de juny.


NUET SEÑALA QUE LA CRISIS NO ES SOLO UN TEMA DE ECONOMIA SINO DE DEMOCRACIA

El senador de Izquierda Unida ha intervenido en el II Encuentro de Grupos Parlamentarios de IU en Valladolid, “si la Ley Electoral quiere ser la mordaza para la izquierda política, la Reforma Laboral quiere ser la mordaza para el sindicalismo de clase”,

Parafraseando al profesor Juan Torres, Nuet ha indicado que se están pilotando salidas a la crisis que no solo degradaran la situación económica sino que degradan también al propio sistema democrático y de libertades.
Para leer más ir a enlace:

Les agències i sa dependència dels bancs

Brussel.les proposarà avui endurir els controls sobre les agències de ràting. Ahmad Rahnema, professor de l'IESE, es mostra crític amb l'actuació de les agències de ràting i no només pel seu discutible paper durant la crisi. També l'opacitat preocupa l'expert, que retreu la manca de transparència sobre la metodologia que apliquen per "valorar aspectes quantitatius". Els qualitatius, però, queden al albir de l'opinió dels que treballen a les agències.

Barregen les esperances dels inversors, condicionen els seus rumbs, posen límit a la seva planificació. Les agències de qualificació de risc tenen el poder, a través de les seves valoracions negatives, de provocar un augment dels costos de capital i, en les pitjors ocasions, una abrupte tancada d'aixeta als mercats. Però el seu paper de salvaguardes, de guaites, s'ha vist molt qüestionat durant l'actual crisi financera, i no és per menys, tenint en compte que les tres grans -Standard & Poor's, Moody's i Fitch- van errar conjuntament en la qualificació de les hipoteques subprime i fins i tot manipular informació sense cap rubor per aconseguir treure inversions dels països europeus -després de la vertiginosa caiguda del seu deute- per dur-los a Estats Units, on encara es compta amb una qualificació alta.

TRANSPARÈNCIA NECESSÀRIA

Rahnema recorda a més que, tant la Unió Europea com els Estats Units han estat molt crítics amb l'actuació de les agències de ràting, i recalca el fet que les bones agències de ràting han de ser independents, no estatals. L'expert advoca per aconseguir una regulació molt més eficient de les agències de ràting estatals, que s'aconseguirà, o això es preveu, a partir de desembre d'aquest any, a partir del obligatori registre d'agències de qualificació que tindrà lloc a Europa, un pas més cap a la necessària transparència en aquest àmbit.

Així, una vegada més, la transparència -o més aviat la manca d'ella- es perfila com la necessitat fonamental per al bon funcionament del sistema econòmic. I és que la manca de confiança, el recel, no reverteix ja en els bancs exclusivament, esquitxa també als ens supervisors, els que haurien d'estar per sobre de tota màcula per assegurar els fonaments d'un model ferm i sostenible. No obstant això, l'opacitat troba un ferotge aliat: la dependència de les agències cap a la banca, que dota de subjectivitat a les seves opinions i els resta rigor i veracitat.

Especialment crític amb l'activitat de les agències ha estat Martin Weiss, que assegura que: "S'està fent pensar que el deute dels Estats Units és sòlid i no és així. El seu esclat provocarà un enorme col.lapse", i recorda exemples diversos en els quals les agències de qualificació van cometre errors, com el frau del cas Enron, que va ser informat pel diari The Times mesos enrere.

Davant la creixent suspicàcia social, els organismes internacionals comencen a prendre cartes en l'assumpte de la regulació i el control de les agències. La Comissió Europea ha anunciat aquesta setmana que proposarà recruar la norma que les regula amb l'objectiu de reforçar els controls i augmentar la transparència i la competència en el sector, duent a terme una reforma que introduirà una supervisió centralitzada de les agències de qualificació de riscos que operen a la UE per augmentar la confiança dels inversors.

MAJOR SUPERVISIÓ

La normativa va ser aprovada l'any passat, durant l'època de repudi social i mediàtic cap a les agències de risc per no haver avisat a temps del risc de les hipoteques escombraries. Els mateixos líders europeus no han tingut objeccions a acusar a les agències d'agreujar la crisi d'endeutament de l'eurozona per haver degradat simultàniament la nota del deute de Grècia, Portugal i Espanya. Ara, l'Executiu comunitari proposarà que les agències passin a ser supervisades directament per la nova autoritat borsària europea i que estiguin obligades a compartir la informació que utilitzen per realitzar la qualificació d'un client.

Certament, el neguit sobre el comportament i les previsions a futur de les agències de ràting s'ha disparat durant els últims temps. Fins i tot el president del Banc Central Europeu ha declarat recentment a "Le Monde" que la Unió Europea necessita d'un òrgan equivalent a una "federació pressupostària" per arribar a un major control de les finances dels estats membres. Trichet demana que aquesta federació complementi a la que ja existeix, la monetària, un vincle que per al president del BCE seria correcte si es planteja "en termes de control i vigilància" de les arques públiques. Malgrat tot, Trichet es mostra tebi a l'hora de jutjar de forma directa a les agències de qualificació: "No faig comentaris sobre les agències de qualificació de risc. Tenen la seva pròpia responsabilitat", conclou el directiu.

D'altres, com el conseller d'Economia i Hisenda, Carlos Aguirre, es mostren més crítics en afirmar que: "Les agències de ràting han tingut molt a veure en que en l'actual conjuntura, s'estigui qüestionant la solvència de governs i posant-los en situacions extremes des del punt de vista financer". Aguirre enquadra a les agències entre aquells que actuen de forma "procíclica, qualificant en el seu moment més que generosament productes estructurats, i rebaixant en l'actualitat qualsevol tipus d'emissió, encarint els productes fins termes insuportables, o, en el pitjor dels casos, traient-los del mercat", i va advocar per una reforma en aquest sentit.


Ahman Rahnema, del IESE, se cuenta entre los expertos que reprochan la falta de transparencia. Bruselas propondrá hoy endurecer los controles sobre las agencias de rating

Barajan las esperanzas de los inversores, condicionan sus rumbos, ponen coto a su planificación. Las agencias de calificación de riesgo tiene el poder, a través de sus valoraciones negativas, de provocar un aumento de los costes de capital y, en las peores ocasiones, un abrupto cerrojazo a los mercados. Pero su papel de salvaguardas, de vigías, se ha visto muy cuestionado durante la actual crisis financiera; y no es para menos, teniendo en cuenta que las tres grandes - Standard & Poor’s, Moody’s y Fitch- erraron al alimón en la calificación de las hipotecas subprime e incluso manipularon información sin el menor rubor para conseguir sacar inversiones de los países europeos -tras la vertiginosa caída de su deuda- para llevarlos a Estados Unidos, donde todavía se cuenta con una calificación alta.

Les empreses públiques oculten els sous dels presidents

"Les retribucions del governador del Banc d'Espanya han de ser tan públiques com les de qualsevol altre servidor públic", va dir el portaveu socialista al Congrés dels Diputats, José Antonio Alonso, després de la polèmica suscitada per la negativa del supervisor bancari a revelar el sou del seu màxim responsable, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, per "tradició". Alonso va encertar al pronosticar que el governador revelaria els seus emoluments (ho va fer al dia següent). No obstant això, encara hi ha molts servidors públics (si per tal definició s'entén a responsables d'entitats que depenen de l'Estat) de qui els sous no es coneixen.

Cap empresa estatal ofereix dades oficials sobre quant cobra el seu primer executiu. Encara que el pes de l'Estat en l'economia és molt inferior al de fa 20 o 30 anys, encara hi ha sectors (com el ferroviari, el d'aeroports o el postal) en què la presència estatal és dominant, si no l'única. Això no impedeix que els emoluments dels seus principals responsables escapin a l'escrutini públic, almenys, en les memòries disponibles (corresponents a l'exercici 2008). A preguntes Públic, els portaveus d'aquestes entitats han declinat proporcionar aquestes dades.

Fernández sí va revelar el seu sou quan presidia RTVE: 240.000 euros a l'any

El cas més cridaner és el de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI), el hòlding del qual penja bona part de les empreses públiques. L'organisme que presideix Enrique Martínez Robles, dependent del Ministeri d'Economia i Hisenda, ni tan sols informa de la retribució global dels seus consellers o alts directius. "La llei no ens obliga", assenyala un portaveu, que subratlla que 14 dels 17 membres del seu consell d'administració no cobren, perquè a més de vocals de l'entitat són secretaris, subsecretaris d'Estat o directors generals, i ja tenen un sou per aquesta funció (no poden tenir dos a la vegada). La retribució que els correspon s'ingressa al Tresor Públic, igual que passa en altres empreses com Adif, Aena o Renfe.

Apagada

La manca de dades en matèria de sous és la norma en gairebé totes les empreses de la SEPI, algunes tan importants com Efe (la primera agència de notícies en castellà) o Radiotelevisió Espanyola (RTVE).

El hòlding estatal Sepi ni tan sols dóna xifres globals de remuneració

El de RTVE és l'únic cas en el que se sap quant cobra el seu màxim responsable, encara que per voluntat pròpia d'aquest. El 2008, el seu llavors president, Luis Fernández, va aclarir al Congrés (en resposta a una pregunta parlamentària) que el seu sou era de 240.000 euros a l'any i el dels consellers, de 120.000 euros. Segons fonts pròximes a la corporació, aquestes retribucions, inclosa la del president actual, Alberto Oliart, porten congelades des de llavors, encara que no hi ha dades oficials. RTVE no publica a la seva web la seva memòria.

Entre les poques empreses adscrites a la SEPI que revelen, de forma agregada, el que cobren els seus consellers està l'Empresa Nacional d'Urani (ENUSA), que explota aquest mineral a Espanya. Els seus vocals van cobrar 333.000 euros el 2008.

Transparència

Les empreses més transparents de l'òrbita del hòlding públic són Red Eléctrica de España (REE) i Enagás, companyies cotitzades en borsa de les quals Sepi només és accionista (en el cas de REE, el principal, amb el 20%). El president d'Enagás, Antoni Llardén, va cobrar 1,6 milions en 2009 i el seu homòleg a REE, Luis Atienza, 789.000 euros. La transparència en les remuneracions de les cotitzades (on els sous són molt més alts que en el sector públic) és un requisit legal, encara que n'hi ha prou que informin de la retribució total del consell i no estan obligades a desglossar els sous dels seus vocals. Moltes d'elles ho publiquen voluntàriament. La futura Llei d'Economia Sostenible, que el Govern espera aprovar aquest any, els obligarà a fer-ho.

Fora del paraigua de la SEPI, tampoc es coneix el sou dels presidents de Renfe, d'Adif (gestor d'infraestructures ferroviàries) i Aena (aeroports), adscrites al Ministeri de Foment, però si la retribució global dels seus consells d'administració. Els més ben pagats són els d'Aena (592.000 euros en 2008), seguits pels Adif (368.000 euros) i Renfe (365.000). Correus (també dependent de Foment) només publica la retribució agregada del seu consell i de la seva alta direcció: 1,4 milions el 2008.

Paradors i l'Hipòdrom de la Zarzuela (dues de les principals empreses de Patrimoni, que depèn d'Economia) no publiquen cap dada en les seves memòries.



Las empresas públicas ocultan los sueldos de sus presidentes

"Las retribuciones del gobernador del Banco de España deben ser tan públicas como las de cualquier otro servidor público". La frase la pronunció el pasado martes el portavoz socialista en el Congreso de los Diputados, José Antonio Alonso, tras la polémica suscitada por la negativa del supervisor bancario a revelar el sueldo de su máximo responsable, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, por "tradición". Alonso acertó al pronosticar que el gobernador desvelaría sus emolumentos (lo hizo al día siguiente). Sin embargo, aún hay servidores públicos (si por tal definición se entiende a responsables de entidades que dependen del Estado) cuyos sueldos no se conocen.
Para leer más ir a enlace:

Jornada de CiberActivisme Avant 2010


En el marc de la Festa Avant 2010, la direcció de l'Avant està preparant una Jornada de Debat sobre la lluita de la classe treballadora en l'actual estadi de desenvolupament de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació. L'acte tindrà lloc el dissabte 3 de juliol al Parc del Drets Humans, situat al carrer Amnistia Internacional, 10, de BCN. El punt de partida d'aquesta Jornada és el document "Les TIC i la Lluita de Classes" que trobareu en els enllaços.

Així mateix, aquesta Jornada vol servir per a presentar la campanya popular "Vídeo-Manifesta't contra la Propietat Intel·lectual", una proposta participativa amb la que pretenem unir els esforços d'entitats socials, organitzacions i personalitats representatives de les classes populars catalanes en favor d'una concepció lliure, oberta i cooperativa de la informació, la cultura i el coneixement.

Enllaços d'interès:

http://ciberactivisme.avant.cat/

Document base "Les TIC i la Lluita de Classes" en PDF (català)

Documento base "Las TIC y la Lucha de Clases" en PDF (castellano)

Vídeo de Presentació de la Campanya "Vídeo-Manifesta't contra la Propietat Intel·lectual" (català)

Video de Presentación de la Campaña"Video-Manifiéstate contra la Propiedad Intelectual" (castellano)

Documento de Presentació de la Campanya "Vídeo-Manifesta't contra la Propietat Intel·lectual" en PDF (català)

Documento de Presentación de la Campaña"Video-Manifiéstate contra la Propiedad Intelectual" en PDF (castellano)

Material Gràfic i Cartells

Kim Yong-il ja no és cap del govern

Choe Yong-rim, primer secretari del Comitè del Partit dels Treballadors a Pyongyang, substituirà a Kim Yong-il en el càrrec de cap de Govern de Corea del Nord, ha informat avui la televisió nord-coreana, citada per l'agència Yonhap. L'anunci sobre el nomenament del nou primer ministre va ser fet durant la sessió del parlament a la qual va assistir el líder nord-coreà Kim Jong-il, fins ara Primer Ministre, i podria ser consequència de l'investigació conclosa pels experts russos sobre l'enfonsament d'un vaixell militar d'alta tecnologia sudcoreà, del que Corea del Sud va culpabilitzar a Corea del Nord.

L'agència no ha dit res sobre les causes que haurien obligat a Kim Yong-il a abandonar la direcció del Govern.

Aquesta obligació comentada per Ria Novosti fa sospitar precisament la relació entre els dos fets.


Choe Yong-rim, primer secretario del Comité del Partido de los Trabajadores en Pyongyang, sustituyó a Kim Yong-il en el cargo de jefe de Gobierno de Corea del Norte, informó hoy la televisión norcoreana, citada por la agencia Yonhap.
Para leer más ir a enlace:

Militars russos conclouen visita sobre l'enfonsament del Cheonan

El grup d'experts de l'Armada de Rússia han acabat a Seül la visita per aclarir l'enfonsament de la corbeta sud-coreana Cheonan, al mar Groc, ha informat el Ministeri de Defensa de Corea del Sud. Els militars russos van visitar la base de la flota sud-coreana Pyeogtaek on es troben fragments de la corbeta enfonsada el passat mes de març per un torpede, disparat per un submarí de Corea del Nord segons l'investigació realitzada per experts d'Anglaterra, EUA i Austràlia. De moment els rusos no han fet declaracions, però la notícia ad supra podria estar relacionada.

Els experts russos van entrevistar a membres de la tripulació de la corbeta sud-coreana i experts militars sud-coreans que van explicar detalls sobre la investigació realitzada pels experts internacionals, va dir un portaveu del Ministeri de Defensa sud-coreà a RIA Novosti.

El portaveu va afegir que després de concloure la seva visita, els militars russos no van fer cap tipus de conclusions sobre l'enfonsament de la corbeta.

A finals de maig, el president de Rússia, Dmitri Medvédev va acceptar la invitació del govern de Seül d'enviar experts russos per conèixer en detall la investigació de la comissió internacional que va establir que la corbeta Cheonan va ser enfonsada per un torpede nord-coreà.

El passat 26 de març, la corbeta Cheonan naufragar en una zona de litigi entre les dues Corees al mar Groc, 58 dels seus ocupants van sobreviure i altres 46 van morir en el succés.

Corea del Sud, els EUA i el Japó van acusar Corea del Nord de l'enfonsament de la corbeta, van amenaçar amb denunciar l'atac davant el Consell de Seguretat de l'ONU i aplicar sancions contra l'agressor.


Militares rusos concluyen en Seúl visita relacionada con el hundimiento de corbeta surcoreana

El grupo de expertos de la Armada de Rusia concluyó en Seúl una visita relacionada con el hundimiento de la corbeta surcoreana Cheonan, en el mar Amarillo, informó el Ministerio de Defensa de Corea del Sur.

Los militares rusos visitaron la base de la flota surcoreana Pyeogtaek donde se encuentran fragmentos de la corbeta atacada el pasado mes de marzo por un torpedo disparado por un submarino de Corea del Norte, según estableció una investigación realizada por expertos de Inglaterra, EEUU y Australia.
Para leer más ir a enlace.

Les actituts feixistes de "l'aposta" d'en Montilla

L'alcaldesa i anterior regidora de Coloma de Gramenet, Núria Parlon, ha enviat un burofax amenaçant al partit Gent de Gramenet amb ser denunciats per faltar al seu honor per un article titulat: 'Parlon, alumna aventajada de Bartomeu' i signat per Perico Garcia. L'alcaldesa, posada a dit per Montilla, no recorda que no ha fet cap oposició i que, si està allà cobrant el que cobra, és per l'endogàmia del PSC amb ella i la resta d'un consistori que no pot parlar d'honor després d'haver estat cobrant décades sense adonar-se'n del que passava al seu voltant i no haver dimitit, com a poc per incompetents i indignes de gestionar l'Ajuntament, al igual que la parella Fogué-De Madre que tan íntimament estaven lligats a la xarxa corrupte i diuen no saber res.

El comunicat de Gent diu: "Hem rebut aquest requeriment escrit en un castellà tècnic-jurídic moilt barroc. En ell es requereix a l'autor de l'article: "Para que se retracte públicamente de las afirmaciones calumniosas que ha efectuado en en la pàgina web de Gent de Gramenet".

Voldriem també saber qui ha pagat el Burofax -document amb validesa com a prova jurídica- i els emoluments de l'advocat que defensa el dubtós honor de pertanyer a un grup municipal de corruptes i incompetents, això sí, amb sous d'alts executius i ínfules de classe Turó Park.

Per veure el Burofax i l'actitut prepotent i feixista -clàsica ja- del PSOE colomenc:
http://www.gentdegramenet.org/01noticies10/denuncia/burofax.pdf

Boicot a l'aigua EDEN d'Israel

Hi ha uns sortidors d'aigua per a establiments que pertanyen a una empresa colonial, Eden Springs. Eden Springs té la seu al territori ocupat del Golan, d'on extreu aigua. És a dir, la roba. Des de fa uns anys, Eden s'ha expandit per Europa i, també, per Catalunya. Hi ha una campanya internacional de boicot a l'aigua Eden, com una mesura de solidaritat amb els habitants expulsats del Golan i de lluita contra l'ocupació i la colonització israeliana. Ja s'han aconseguit alguns èxits i Eden ha estat expulsada d'alguns mercats, com a Escòcia. A Suècia, boicot als ports.

La Unió de Treballadors Portuaris de Suècia bloquejarà tots els vaixells des de i cap a Israel, des del 15 al 24 de juny. Afectarà principalment a la fruita israeliana i exportacions industrials sueques cap a Israel.

Ara que Israel assassina impunement persones innocents en aigües internacionals, és més necessària que mai l'acció de la societat civil arreu del món. No col·laboreu amb l'ocupació! No compreu aigua Eden!

Qui és Eden Springs?

Eden Springs Ltd (també coneguda com a Mayanot Eden) és una companyia israeliana que embotella, comercialitza i distribueix aigua mineral. Des dels anys 90 Eden Springs Ltd/Mayanot Eden s'ha ampliat a Europa. A l’estat espanyol la companyia funciona com a Eden Springs España SAU, i el seu negoci principal és la distribució de fonts d’aigua per a oficines.

Avui en dia Eden Springs España, amb seu a L’Hospitalet de Llobregat, és propietat i marca de l’empresa israeliana Eden Springs Ltd, que la controla i la dirigeix.

Eden Springs és còmplice de la violació del dret internacional?
L'empresa israeliana Eden Springs està implantada a Katzrin, a l' Altiplà del Golan, d’on extreu l’aigua que comercialitza a Israel sota la marca de Mei Eden.

L'Altiplà del Golan és un territori de sobirania siriana que les forces militars israelianes ocupen des de la Guerra dels Sis Dies, el 1967. Amb aquesta ocupació, Israel ha expulsat més de 120.000 persones d' aquestes terres (la majoria habitants sirians, però també refugiats palestins). Al mateix temps, Israel ha destruït dues ciutats, 133 pobles i 61 granges. Després d'aquesta devastació, només resten 6.396 habitants en sis pobles.

El 14 de desembre de 1981, el Knesset, el Parlament israelià, es va annexionar unilateralment l’Altiplà del Golan en una clara violació de la llei internacional. El Consell de Seguretat de les Nacions Unides va declarar il·legal aquesta annexió i, fins ara, cap estat no l'ha reconeguda.

Per la seva banda, Israel ha construït més de 40 colònies i hi ha traslladat més de 15.000 colons. El Govern sirià ha demanat repetidament a Israel que es retiri de l’Altiplà del Golan, i la poca gent del Golan que queda resisteix la israelització de la seva terra.

Com en el cas de Cisjordània, la Franja de Gaza i Jerusalem Est, la retirada de les forces militars israelianes i el desmantellament de les colònies és una precondició per a qualsevol acord de pau en el conflicte del Pròxim Orient.

Aquí a Catalunya, les fonts d’Eden Springs funcionen amb aigua de l’Altiplà del Golan?

No. Eden Springs extreu la seva aigua localment. A Catalunya, L'aigua Eden procedeix de la font d'Aiguaneu, a Espinelves, propietat de l'empresa Aigua del Montseny SA, de Montmeló. Fem una crida al boicot d’Eden per la seva relació amb l’empresa mare israeliana Eden Springs Ltd/Mayanot, la qual comercialitza l’aigua de l’Altiplà del Golan, territori ocupat per Israel, saquejant els recursos hídrics pel seu propi benefici.

Comprar a les empreses instal·lades a l’Altiplà del Golan reforça la colonització d'aquestes terres i, per tant, perjudica la cerca d'un procés de pau just a la zona.

En el cas de les empreses comercialitzadores d'aigua, s'hi afegeix el robatori: és prou conegut l'espoli israelià dels recursos hídrics dels territoris àrabs, inclòs l’Altiplà del Golan.

El Boicot a Israel


Aquesta crida al boicot a l’empresa Eden Springs està emmarcada en una campanya que promou el Boicot, les Desinversions i les Sancions a l’Estat d’Israel, iniciada l’any 2005 després de la crida desesperada de més d’un centenar d’organitzacions socials palestines a aquest tipus d’accions per tal de pressionar l’Estat d’Israel davant la violació constant i sistemàtica dels drets humans, tant en l’ocupació militar de Palestina com pel règim d’apartheid que hi està promovent.

Durant els bombardeigs sobre Gaza de l’hivern del 2008-2009 tots vam poder veure la impunitat amb què Israel massacrava la població palestina. Va arribar a bombardejar escoles administrades per la ONU sense donar cap tiups d’explicació. I des d’aleshores, la comunitat internacional s’ha vist impotent per evitar les massacres, la contínua ocupació militar, l’expansió de la colonització i l’establiment d’un règim d’apartheid amb el ‘mur de la vergonya’ com a símbol principal.

És per això que la societat palestina fa una crida a la societat civil internacional perquè es mobilitzi a través del boicot a Israel per aturar aquesta barbàrie.


Solidaritat amb la vaga d'estudiants a Puerto Rico

L'estudiantat de la Universidad de Puerto Rico (UPR) porta més d'un mes en vaga en protesta contra les mesures que ha pres el centre per reduir el dèficit de l'universitat: Vendre's part del patrimoni i augmentar les taxes. L'AEP ha emès un comunicat de suport amb els i les estudiants mobilitzades, ja que està totalment d'acord amb les seves reivindicacions. No podem més que sentir solidaritat davant persones que lluiten contra les mateixes retallades que es pateixen a casa nostra.

Comunicat de suport a la vaga dels i les estudiants de Puerto Rico

L'AEP -Associació d'Estudiants Progressistes-, vol transmetre tot el seu suport als i les estudiants mobilitzades a l'Universidad de Puerto Rico (UPR) en contra de les retallades que està patint, també allà, l'Ensenyament Superior.

El Dret a l'Educació és universal i no entén de fronteres. Amb tot, sembla que la reducció del finançament dels serveis públics també és present arreu. Avui mateix, el Parlament espanyol ha aprovat, per un vot, una sèrie de mesures per “reajustar” el dèficit de l'Administració. Amb aquest terme amaguen una intensa devaluació, simbòlica i real, dels serveis públics. Uns serveis que, si són a càrrec de l'Administració, és precisament per assegurar-ne un accés universal i una qualitat exemplar. El moviment estudiantil de Puerto Rico porta més d'un mes protestant per qüestions bàsiques: una major transparència en la gestió de l'Administració i mesures que garanteixin l'accés a l'Educació a tots els nivells. La UPR s'enfronta a un dèficit milionari, que els gestors de la universitat semblen voler solucionar amb la venda i privatització del patrimoni del centre. Aquesta estratègia tampoc ens és desconeguda. Sovint ens arriben notícies sobre l'oposició cubana, iraniana o veneçolana. Els mitjans locals han fet un seguiment gairebé inexistent de la protesta de l'estudiantat de Puerto Rico, així com del suport que rep per part de la societat civil.

Per tot això, l'AEP-Associació d'Estudiants Progressistes emet aquest comunicat de suport amb la vaga de la UPR, se solidaritza amb els greuges que està patint l'estudiantat i tota la població porto-riquenya i, finalment, crida en alta veu: UNIVERSITAT PÚBLICA I DE QUALITAT!

ICV-EUiA demana l'expulsió d'Schultz

ICV-EUiA demana al Govern espanyol l’expulsió de l’ambaixador d’Israel, Rafael Schultz, i el trencament de les relacions comercials amb l'estat sionista. Una delegació amb la portaveu d’ICV, Laia Ortiz, el president del grup municipal d’ICV-EUiA de BCN, Ricard Gomà, el responsable de Moviments Socials, David Cid, i el coordinador de Joves d’Esquerra Verda, Miguel Ángel Díaz, participà a la manifestació en protesta per l’acció militar de l’Exèrcit d’Israel contra la “flotilla de la llibertat” que va aplegar unes 5.000 persones.

Durant la manifestació, Laia Ortiz ha demanat al Govern espanyol que expulsi l’ambaixador d’Israel a Espanya, Rafael Schutz, que ha tret importància a la mort dels pacifistes que anaven a la “flota de la llibertat” i ho ha relativitzat comparant-ho amb els morts a les carreteres espanyoles el darrer cap de setmana. Així mateix, també ha demanat el trencament de les relacions comercials de l’Estat espanyol amb l’Estat d’Israel.

Ortiz també ha criticat “la innacció i passivitat” tant de la UE com del govern espanyol “davant la reiterada vulneració de l’Estat d’Israel del dret internacional i

Albiol denuncia les coaccions i amenaces del PP

Marina Albiol, diputada d’EUPV, considera que l'actuació del PP, tancant l'accès a TV3: “És una autèntica ofensiva contra la llibertat d’expressió i el dret a l'informació dels valencians i valencianes”. La diputada d’EUPV denuncia la política del Consell contra la televisió pública catalana com: “Un acte de censura que dona una deplorable imatge del nostre govern”. Albiol anima als moviments socials a seguir lluitant i demanar recolzaments "perquè al nostre territori hi haja per fi plena llibertat per informar”. Avui s'acaba el termini de la Generalitat per a tancar el repetidor de TV3 a Morella per l'interés exclusivament censor del PP.

“Des de fa mesos estem patint una ofensiva del PP contra la TV3”, recorda Albiol: “Amenaçant i tancant els repetidors que emeten, com va ocórrer a Catí. Ara ha aplegat el torn de Morella, amb amenaces de multes al seu ajuntament si no obeeix el tancament. Volen esborrar del mapa aquesta televisió, conduits per un anticatalanisme visceral”.

Les accions del Consell són, al parer de la representant d’esquerres: “Una burla a la democràcia i un atac a la llibertat d’expressió i al dret del valencians de rebre informació diversa i de diferents àmbits”.

S'acaba el termini de la Generalitat per a tancar el repetidor de TV3 a Morella


Avui s'acaba el termini que va donar la Generalitat Valenciana a l'Ajuntament de Morella (els Ports) perquè desconnecti el repetidor que permet les emissions de TV3. Si no ho fa, el municipi haurà de pagar una multa que pot oscil·lar de mig milió d'euros a un milió. L'ordre va arribar per carta el 3 de juny i el batlle de Morella, Ximo Puig, considera que és 'insòlita, autoritària i incomprensible', perquè 'no s'ajusta a la manera moderna d'entendre la comunicació, perquè en un món global, la cosa raonable és que cada ciutadà tinga la llibertat d'elegir els continguts que vol consumir; aquesta mesura demostra de quina manera entén la vida i la democràcia el govern valencià'.

El Consell també va obligar a tancar el repetidor de TV3 a l'Ajuntament de Catí (Alt Maestrat), que finalment s'hi va avenir.

El Centre d'Estudis dels Ports ha emès un comunicat en què manifesta 'la més enèrgica condemna, repulsa i fàstic per l’ordre de la Generalitat', i ha convocat una concentració davant la casa de la vila que es farà avui a les vuit del vespre. El cap de setmana vinent, coincidint amb la festa de la Taula del Sénia, s'aprofitarà l'avinentesa per reivindicar la recepció de TV3 a la comarca i a tot el País Valencià amb un seguit d'accions.

Aquest intent de tancament coincideix pràcticament amb el final de la campanya d'Acció Cultural del País Valencià en favor de la iniciativa legislativa popular Televisió Sense Fronteres que ha de permetre, si és aprovada pel congrés espanyol, la lliure recepció de tots els canals públics de ràdio i televisió en català, sense cap mena d'entrebanc jurídic. El ple municipal de Morella va aprovar per unanimitat el mes d'octubre passat una moció de suport a la ILP.

Nuet amb Esquerra Unida de ses Illes

El senador d'EUiA per l'Entesa, Joan Josep Nuet, ha participat en nom d'EUiA i conjuntament amb companys de la direcció federal d'IU, en l'assemblea constituent, dins del procés de refundació, d'Esquerra Unida de les Illes Balears. Nuet ha destacat en la seva intervenció la sintonia amb el Document Polític de l'Assemblea i ha demanat als delegats i delegades que: "Posin per davant la proposta política i la mobilització contra la crisi i les solucions que necessiten els treballadors i sectors populars del nostre país".

També ha destacat que la crisi comporta involució democràtica i que per frenar-la cal apostar per "àmplies aliances socials i polítiques que es sumin a la mobilització social i en els vots electorals" al mateix temps que "per poder ser unitaris cal cuidar l'autoestima de la pròpia organització".

Finalment ha recordat que, per EUiA, EUIB és una organització germana i que al novembre a Catalunya: "Farem el major esforç possible per frenar la dreta i aconseguir una majoria d'esquerres, i esperem que vosaltres feu el mateix el maig derrotant el PP a les Balears".

Herrera: Hi ha millors alternatives contra la crisi

El diputat d'ICV-EUiA ha defensat avui una sortida a la crisi "diferent", que sigui "justa" des del punt de vista social, i ha contraposat la "vella economia" representada per Zapatero, CEOE, Artur Mas i Josep Antoni Duran Lleida que "congela pensions, abarateix acomiadaments i segueix apostant pel totxo" amb una "nova economia" basada en la creació de llocs d'ocupació "verds", que impulsi un model de creixement basat en les renovables i en l'eficiència i l'estalvi energètic: "Una altra sortida a la crisi és possible i necessària, i aquest model alternatiu és que el defensa ICV-EUiA per evitar perpetuar la vella economia", ha dit Herrera.

Durant un col.loqui que s'ha celebrat en el marc del Fòrum "Economia i Ecologia" -que ICV-EUiA ha portat a terme avui a Barcelona per debatre les propostes de la formació ecosocialista en matèria d'economia i ecologia per al programa electoral de les pròximes eleccions catalanes-, Herrera ha defensat un "model alternatiu" per sortir de la crisi amb una reforma fiscal justa on les rendes més altes paguin més i en aquest sentit ha celebrat que a Catalunya "s'estiguin fent les coses diferents".

"Des de Catalunya hem dit que els qui més tenen han de contribuir més", en relació amb el pacte del govern de la Generalitat per apujar el tram autonòmic de l'IRPF a les rendes superiors a 120.000 euros. En aquest sentit, Herrera ha advertit d'una reforma laboral pactada entre PSOE, la patronal i la dreta representada per CiU que passi per abaratir l'acomiadament: "L'única reforma laboral és la que ens ajudi a crear ocupació, ocupació i més ocupació i reduir els 4 milions d'aturats i això només es pot fer amb la recuperació del poder adquisitiu dels assalariats".

"Quan la dreta política i empresarial pressiona i exigeix els governs, la reforma del mercat laboral, la reforma del sistema de pensions, la reforma de les caixes d'estalvi, a ICV-EUiA diem de manera clara que les reformes importants, les que incidiran realment en els factors que han causat la crisi són la del sector finaner i la del sector energètic", ha dit Herrera.

"El vell model que rebutgem és el representa gent com CiU, que s'entén amb el PSOE per proposar-nos la vella economia que defensa eliminar impostos per després retallar drets socials, que congela pensions per després negar-se a apujar impostos als que més tenen perquè segons Mas i Duran Lleida les classes populars guanyen 120.000 euros a l'any", ha criticat Herrera.

El líder ecosocialista, que ha estat acompanyat en aquest col.loqui que ha tancat el fòrum "Economia i Ecologia" pel secretari general de CCOO a Catalunya, Joan Carles Gallego, ha assegurat que per sortir de la crisi "cal buscar aliances amb nous sectors" com el de les energies renovables i en aquest sentit ha assegurat que només a Catalunya es poden crear en els pròxims anys 60.000 llocs de treball en el sector de l'economia verda.

"El perill és que amb CiU tornem a models vells del passat que ens abocarien a repetir els fracassos actuals", ha advertit Herrera, que ha defensat una "democràcia econòmica" per evitar que "siguin els mercats que ens marquin el futur".

"Aquesta nova economia s'ha de fer amb la gent, de forma democràtica i amb una sensibilitat diferent perquè si no serà el mercat sense escrúpuls que ens ho imposarà", ha subratllat Herrera, que ha advertit que sense una alternativa al model liberal i neoliberal "no podem afrontar els reptes del futur amb la pròxima pujada del petroli a partir del pick oil (punt d'inici de l'esgotament del cru)".

"El que ens juguem en les pròximes eleccions catalanes és si avancem cap a la nova economia o ens quedem amb la vella economia, la que ens proposa la patronal de la mà de CiU i PP", ha acabat la seva intervenció Herrera.

Gallego: canviar el model productiu

De la seva banda, Joan Carles Gallego, ha defensat un "canvi de model productiu" per sortir de la crisi i ha alertat que les solucions a la crisi provinguin dels mateixos sectors que l'han provocada.

Així mateix Laia Ortiz, ha defensat que la coalició roigverda "construeixi alternatives clares a l'ortodòxia liberal" i ho ha justificat perquè "no nomes hem de plantar cara a les propostes actuals sinó crear models alternatius al model neoliberal que és obsolet".

Laia Ortiz: L'irresponsabilitat fiscal té conseqüències

"El dèficit públic d’Espanya és el resultat d’una política econòmica irresponsable i insostenible", afirma Laia Ortiz, portaveu d'ICV-EUiA a BCN. El govern del PSOE en els últims anys ha anat debilitant el ja prou fràgil Estat de Benestar tot posant en risc la sostenibilitat. Han estat anys de continuades rebaixes fiscals en benefici precisament a les rendes altes. S’ha eliminat l’impost de patrimoni, han reduït el tipus de l’IRPF per a les rendes més altes, han reduït l’impost de societats (augmentant encara més la diferència de tributació entre els salaris i el capital) i s’han mantingut el refugis fiscals per als instruments especulatius com són les SICAVS. I tot això ho ha pogut fer el Govern Zapatero gràcies al suport incondicional de CiU.

La setmana passada, el Congrés va convalidar amb els vots de PSOE i l’abstenció còmplice de CiU, el decret que donava llum verda al Pla d’ajustament econòmic del govern de l’Estat. Un ajust per reduir el dèficit públic que es fonamenta en una retallada salarial, la congelació de les pensions i reducció de la partida dedicada a la llei de dependència, entre d’altres, i que s’haurà d’aplicar per imperatiu legal a totes les administracions.

Davant una retallada social d’aquestes dimensions cal veure què en ha portat fins aquí. El dèficit públic es la conseqüència de gastar més del que podem pagar amb els nostres ingressos. I aquest pla d’ajustament penalitza precisament aquells que no són responsables del que ha passat i que precisament no s’han beneficiat dels anys de creixement incontrolat de la nostra economia. Aquestes mesures no corregeixen errors sinó que aprofundeixen les desigualtats socials.

La responsabilitat es demostra tenint previsió i no fent populisme i demagògia. Si a Espanya tenim una pressió fiscal 9 punts per sota de la UE això té un efecte clar en els serveis públics i en les desigualtats de la nostra societat. Per això quan aquests dies sento repetir i repetir el gran acte de responsabilitat de CiU i com el Sr. Duran i Lleida ha salvat l’economia em pregunto si serem capaços d’aprofundir una mica i veure més enllà. De revisar els orígens del problema i les causes que ens han portat fins aquí.

Si ara ser un partit estadista és validar la congelació de les pensions mentre es demanen rebaixes d’impostos és que alguna cosa no funciona. Si ara els mateixos que congelen pensions diuen que cobrar 100.000 euros és ser classe popular és que no viuen en aquest món o no el volen mirar als ulls.

La responsabilitat dels dirigents polítics és vers la ciutadania, especialment amb els treballadors i treballadores, amb pensionistes i persones dependents...amb totes aquelles persones que creuen en la necessitat de donar respostes solidàries i col·lectives a la crisi econòmica. Cal ser responsables amb la mateixa democràcia i no amb els mercats. I per això cal menys dosis de demagògia, més coherència i sentit comú.

En comptes d’això avui ens trobem que aquells que han contribuït a la política erràtica i injusta d’aquests anys en benefici d’uns pocs avui aixequen la seva veu per continuar mantenint els privilegis i impedir que els que més tenen no hagin de pagar més tampoc a Catalunya. Això no és responsabilitat. Això s’anomena cinisme i desvergonyiment.

Pretória: CiU implicada també a Llavaneres

El cas Pretòria esquitxa Xavier Surinyach, ex gerent del Consell Comarcal del Maresme, nomenat per CiU, i fins al gener gerent de l’empresa d’urbanisme de Tordera, que es va embutxacar 380.686,15 euros a Sant Andreu de Llavaneres, una de les tres grans operacions que investiga l’Audiència Nacional. En la compravenda de l’immoble van intervenir, a més, dos ex alts càrrecs de Jordi Pujol, tots dos imputats: L’exsecretari de Presidència Lluís Prenafeta i l’urbanista Genís Carbó (foto). Prenafeta, a través de la seva societat Poliafers, SA, va cobrar una comissió de 389.456 euros més IVA per mitjançar entre Luis i la societat que va adquirir els terrenys, Projecte Immobiliari Valiant.

Segons el sumari, l’operació urbanística va proporcionar a Niesma Corporació, administrada per Luis García Sáez unes plusvàlues de 3,44 milions d’euros en només 22 mesos amb la compravenda d’uns terrenys del municipi. L’informe de l’Agència Tributària incorporat al sumari assenyala que Luis va recórrer a la societat holandesa Ard-Choille i l’ex gerent del Consell Comarcal del Maresme Francesc Xavier Surinyach, que va participar en l’operació a través del seu fill Jaume Surinyach, que en aquesta època estava cobrant un subsidi d’atur.

La presumpte intervenció del socialista Antonio Jiménez, llavors regidor de Sant Andreu de Llavaneres i imputat en la causa, podria haver accelerat el procés. El regidor va modificar el pla d’urbanisme per augmentar el nombre d’habitatges que podien construir en aquests terrenys amb la finalitat que es revaloritzessin seguida.

Surinyach, a través del seu fill, va anar primer a una ampliació de capital per 35.000 euros a Niesma. Posteriorment, va aportar 555.000 euros, que li van reportar, una vegada acabada l’operació, 380.686,15 euros de benefici, sempre segons informacions del diari que, a més, assegura que “els investigadors que seguien el rastre de l’operació es van sorprendre quan van descobrir qui era la persona que havia guanyat tants diners en tan poc temps: un jove de 24 anys que estava cobrant l’atur".

En la compravenda de l’immoble van intervenir, a més, dos ex alts càrrecs de Jordi Pujol, tots dos imputats: L’exsecretari de Presidència Lluís Prenafeta i l’urbanista Genís Carbó. Prenafeta, a través de la seva societat Poliafers, SA, va cobrar una comissió de 389.456 euros més IVA per mitjançar entre Luis i la societat que va adquirir els terrenys, Projecte Immobiliari Valiant.

La resposta de l’Ajuntament de Tordera

Davant les polèmiques informacions sorgides sobre la presumpta vinculació de l’exgerent d’urbanisme al sumari del cas Pretòria, l’equip de govern de l’Ajuntament de Tordera, ha enviat una nota a aquest diari on manifest que desconeixia els negocis privats de la família Surinyach i, a la vegada, es desvincula de qualsevol relació que aquesta família pugui tenir amb aquests fets.

Al mateix temps, el consistori condemna enèrgicament qualsevol tipus de forma de corrupció i assegura que l’Ajuntament no ha estat objecte d’investigació en aquest cas i no es coneix cap relació del consistori amb el mateix.

Per acabar, afirmen que des del mes de novembre de l’any 2009, per iniciativa de l’alcalde de Tordera, estan a disposició pública tots els expedients de l’empresa Tordera Urbanística Activa i, per tot això, l’equip de govern de l’Ajuntament de Tordera informa que “empendrà les accions legals que consideri oportunes contra el PSC de Tordera i els seus representants, per les injúries i calúmnies expressades públicament i així ho farà també amb tot aquell que intenti vincular l’Ajuntament amb aquesta trama”.

CCOO critica els costos pels Bilderberg

El sindicat SME-CC.OO. dels Mossos d'Esquadra ha mostrat el seu desacord amb el que considera: "Injustificat malbaratament" de diners públics, destinat a preservar la seguretat del Club Bilderberg, que es celebrà aquests dies a Sitges. En un comunicat, el sindicat assegura que per garantir la seguretat d'aquesta "reunió privada" i "no oficial", la Conselleria d'Interior ha muntat un dispositiu de seguretat format per mossos de diferents especialitats, així com helicòpters, amb un cost de 600.000 €.

SME-CC.OO. no entén que, en plena crisi i quan els governs han imposat una retallada salarial als funcionaris: "Es dediquin a enviar a centenars de mossos a cobrir un acte i a generar una despesa xifrada en centenars de milers d'euros (600.000) que hauran de pagar els fons públics".

El sindicat també ha criticat que s'hagin enviat patrulles d'altres demarcacions policials, "amb la consegüent desprotección dels seus territoris", i es forci a alguns agents a treballar vuit caps de setmana seguits o es programin serveis continus de més de 12 hores. Finalment, ha assegurat que hauria de ser el propi Club Bilderberg qui es fes càrrec dels costos que genera la seguretat d'aquest esdeveniment.