dimecres, 24 de febrer de 2010

Turquia: Ergenekon, Gladio, EUA i Israel

La investigació sobre la xarxa Ergenekon, que estava preparant un cop d'Estat per enderrocar al govern d'Erdogan i instaurar a Turquia una dictadura militar proestadounidenca, ha demostrat que aquesta organització terrorista era una nova manifestació del Gladio Turc (Gladio: organització militar secreta de l'OTAN, CIA i Mossad per assassinar i organitzar contrarevolucions o "revolucions de colors"). La diferència és que Ergenekon no obeïa només a l'OTAN, sinó que pel que sembla també té estrets vincles amb el Mossad israelià, a través del Rabí Tuncay Güney. Foto: John McCain, Selvin Akkus i Yurta Özcan, al sopar anual del JINSA, 2007.

Lobby israelià va recórrer al Congrés dels Estats Units per aturar el judici Ergenekon a Turquia.

No hi ha res de sorprenent en la notícia, que el 18 de novembre de 2009 es va fer al Congrés dels Estats Units un seminari, per tal de negar l'existència d'Ergenekon i de garantir que es tracta d'un mite creat pel govern del primer ministre turc, Erdogan, amb vistes a desacreditar al general Mehmet Yasar Buyukanit, cap de l'Estat Major, i als oficials proestadounidencs que l'envolten i volen instaurar un Estat islàmic.

Els participants van afirmar que Estats Units havia d'actuar amb urgència per posar fi al judici, però que això no s'havia de fer obertament, per no alimentar i evitar les "teories de conspiració" de que l'OTAN ha creat a Turquia un "Estat profund", que vindria manipulant o tractant de manipular les institucions turques des de fa dècades.

El seminari va ser organitzat per la Fundació ARI (en turc Ari: "Pur", com "Pak" en pakistaní -urdu-. N. de SIRIUS), un grup de pressió discret [1] encarregat de promoure les relacions entre Washington i Ankara. En realitat, la Fundació ARI és una màscara del lobby jueu atlàntic. D'acord amb la línia de l'estratega Robert Strausz-Hupe, la Fundació ARI promou la formació d'un eix Tel Aviv-Ankara per poder controlar l'Orient Mitjà.

La Fundació ARI va ser creada a Washington, poc després dels atemptats de l'11 de setembre. Des de fa 2 anys publica una revista de Ciències Polítiques anomenada Política Turca Trimestral. Aquesta fundació té privilegiats vincles amb el AIPAC (American Israel Public Affairs Committee) i amb el JINSA (Institut Jueu per a Assumptes de Seguretat Nacional).

El director de la Fundació ARI, Yurta Özcan, rep un salari del WINEP (Washington Institute for Near East Policy). Entre els membres més actius de l'ARI es troba la Fundació nord-americana Antoni Blink, Conseller de Seguretat Nacional del vicepresident Joe Biden.

Veure també:
Red Voltaire: Inculpada l'organització Ergenekon per les seves relacions privilegiades amb Hizb ut-Tahrir".


Lobby israelí recurre al Congreso de Estados Unidos para detener el juicio Ergenekon en Turquía

Foto: John McCain, Selvin Akkus y Yurter Ozcan. en la cena anual del JINSA, 2007.

La investigación sobre la red Ergenekon, que estaba preparando un golpe de Estado para derrocar el gobierno de Erdogan e instaurar en Turquía una dictadura militar proestadounidense, ha demostrado que esa organización terrorista era una nueva manifestación del Gladio turco.
La diferencia reside en que Ergenekon no obedecía solamente a la OTAN sino que al parecer tuvo también estrechos vínculos con el Mossad israelí a través del rabino Tuncay Guney.

Nada de sorprendente hay en la noticia de que el 18 de noviembre de 2009 se realizó en el Congreso de los Estados Unidos un seminario con el fin de negar la existencia de Ergenekon y de garantizar que se trata de un mito creado por el gobierno del primer ministro turco Erdogan con vistas a desacreditar al general Mehmet Yaşar Buyukanit, jefe del Estado Mayor, y a los oficiales proestadounidenses que lo rodean e instaurar un Estado islámico.

Los participantes afirmaron que Estados Unidos tiene que intervenir con urgencia para poner fin al juicio, pero que esto no debe hacerse abiertamente para evitar alimentar las «teorías conspiracionistas» de que la OTAN creó en Turquía un «Estado profundo» que vendría manipulando o tratando de manipular las instituciones turcas desde hace décadas.

El seminario fue organizado por la ARI Foundation, un discreto think-tank [1] encargado de promover las relaciones Washington y Ankara. En realidad, la ARI Foundation es una máscara del lobby israelí-atlántico. Conforme a la línea del estratega Robert Strausz-Hupé, la ARI Foundation promueve la formación de un eje Tel Aviv-Ankara para poder controlar el Medio Oriente.

La ARI Foundation fue creada en Washington poco después de los atentados del 11 de septiembre. Desde hace 2 años viene publicando una revista de ciencias políticas llamada Turkish Policy Quaterly. Esta fundación vínculos privilegiados con el AIPAC (American Israel Public Affairs Committee) y con el JINSA (Jewish Institute for National Security Affairs).

El director de la ARI Foundation, Yurter Ozcan, recibe un salario del WINEP (Washington Institute for Near East Policy). Entre los miembros más activos de la ARI Foundation se encuentra Antony Blinken, consejero de seguridad nacional del vicepresidente estadounidense Joe Biden.

«Inculpada la organización Ergenekon por sus relaciones privilegiadas con Hizb ut-Tahrir», por Mutlu Özay y Mustafa Turan, Red Voltaire, 3 de agosto de 2009.

Rectificación enviada por la nueva presidente de la ARI Foundation a raíz de la publicación del artículo en la red Voltaire:



1) ARI nunca ha sido ni jamás será «una fachada para el lobby israelí-atlantista». Nuestra organización tiene numerosos contactos en Washington, entre los que se incluyen instituciones israelíes como el JINSA. En todo caso, tenemos la satisfacción de mantener vínculos equidistantes con todos los sectores del abanico político sobre la base de proyectos y de reuniones, cosa que ustedes pueden verificar fácilmente al consultar nuestras pasadas actividades (http://arifoundation.org/programs.html). ARI es una organización independiente cuya misión consiste en promover las relaciones turco-americanas sobre la base de hechos y de informaciones.



2) Es cierto que nuestro ex presidente, Yurter Ozcan, trabaja actualmente en el Washington Institute for Near East Policy. Sin embargo, Yurten Ozcan renunció a su función de presidente en junio de 2009, antes de aceptar la oferta del WINEP, pero no verse ante un conflicto de intereses. De haber participado en la reunión en el Capitolio mencionada en el artículo, hubiesen tenido ustedes conocimiento de esa información.



3) La fotografía que ustedes publican proviene de la cena anual del JINSA correspondiente al año 2007. Pero las personas que aparecen en esa foto son John McCain, Selvin Akkus (no Duygu Ozcan) y Yurter Ozcan.



Selvin Akkus

Presidenta de la ARI Foundation


Turquía: La "Organització Ergenekon" darrera l'intent de cop militar

Un tribunal d'Istanbul ha autoritzat avui l'arrest de set dels gairebé cinquanta militars, en actiu i retirats, detinguts dilluns passat per planejar un cop d'Estat. Entre els arrestats figuren dos almiralls en actiu, tres almiralls retirats i dos coronels. Estan acusats «d'intent d'ús de la força per enderrocar el Govern de la República Turca". En total, són quaranta-nou militars detinguts per la seva presumpta implicació en la trama colpista "Organització Ergenekon" del 2003, entre ells, disset generals retirats i quatre almiralls. Així mateix, el Tribunal va ordenar alliberar sis persones que estaven sota custòdia.

Mentrestant, ls Fiscalia continua prenent declaració a d'altres detinguts, amb l'excepció dels antics comandants de les forces aèria i naval, Ibrahim Firtina i Ozden Ornek, respectivament, que pel seu alt rang només poden declarar davant el fiscal general o els seus adjunts d'Istanbul.

La investigació judicial, que agreuja les relacions entre el Govern de Recep Tayyip Erdogan i les elits seculars representades per l'Exèrcit turc i la Justícia, s'inicià arrel d'una sèrie d'articles polèmics publicats el passat gener pel diari Taraf.

El rotatiu afirmava, en particular, que el poderós exèrcit turc, que des de 1960 va donar tres cops d'Estat, havia elaborat l'anomenat Pla Almàdana: "Que pretenia sembrar el caos al país amb dos atemptats contra la mesquita d'Istanbul, per justificar així una intervenció militar.

Segons el diari, alguns dels autors del pla són antics alts càrrecs militars, ja imputats en el cas "Organització Ergenekon", una altra conspiració colpista per enderrocar a Erdogan a la que, segons el govern turc, estarien implicats EUA i Israel. Unes 200 persones, entre polítics, activistes, militars, policia, advocats, professors universitaris i periodistes, han sigut processats per aquest cas des de 2007.

Per avaluar la situació, el comandament de l'Estat Major turc va celebrar al vespra una Reunió d'urgència amb tots els comandants de les Forces Armades, els resultats encara es desconeixen.


Un tribunal de Estambul ha autorizado hoy el arresto de siete de los casi 50 militares, en activo y retirados, detenidos el pasado lunes por planear un golpe de Estado. Entre los arrestados figuran dos almirantes en activo, tres almirantes retirados y dos coroneles. Están acusados de "intento de uso de la fuerza para derrocar el Gobierno de la República Turca". En total, son 49 los militares detenidos por su presunta implicación en una trama golpista de 2003, entre ellos, 17 generales retirados y cuatro almirantes. Asimismo, el tribunal ordenó liberar a seis personas que permanecían bajo custodia.

Entre tanto, la Fiscalía continúa tomando declaración a otros detenidos, a excepción de los antiguos comandantes de las Fuerzas Aérea y Naval, Ibrahim Firtina y Özden Örnek, respectivamente, que por su alto rango pueden declarar sólo ante el Fiscal General de Estambul o sus adjuntos.

La investigación judicial, que agravó las relaciones entre el Gobierno de Recep Tayyip Erdogan y las élites laicas turcas representadas por el ejército y la justicia, se inició a raíz de una serie de polémicos artículos publicados el pasado mes de enero por el periódico Taraf.

El rotativo afirmaba, en particular, que el poderoso Ejército turco, que desde 1960 ha dado tres golpes de Estado, había elaborado el llamado "Plan Almádana" que pretendía sembrar el caos en el país con atentados contra dos mezquitas de Estambul para así justificar una intervención militar.

Según el diario, los autores del plan son algunos antiguos altos cargos militares imputados en el caso "Organización Ergenekon", conspiración golpista para derrocar a Erdogan. Unas 200 personas, entre políticos, activistas, militares, policías, abogados, profesores universitarios y periodistas, son procesados por ese caso desde 2007.

Para evaluar la situación, el mando del Estado Mayor turco celebró la víspera una reunión de urgencia con todos los comandantes de las Fuerzas Armadas, cuyos resultados aún se desconocen.



Catalogat l'Ictiosaure descobert a Sibèria

L'Ictiosaure descobert el 2009 al nord de Sibèria, és d'una espècie desconeguda de Cymbospandylus, rèptil del període Triàsic de l'Era Mesozoica, ha comunicat avui Vladimir Yefimov, director del Museu Paleontològic de Undori, situat a la província russa de Uliànovsk. "És la primera vegada que a Rússia trobem un rèptil tan antic", va subratllar Yefimov i va agregar que les peces fòssils descobertes a Sibèria -fragments del crani i l'espina dorsal- tenen uns 250 milions d'anys.

Anteriorment, les restes de Ictiosaure de l'era Mesozoica es van descobrir a Amèrica del Nord i Tailàndia. El científic qualificá de "destacable" el que s'hagi trobat el rèptil "en un territori gairebé verge en el pla d'estudis paleontològics, ja que és el petroli i el gas el que busquen majoritàriament al nord de Sibèria.

Després d'analitzar les peces, els experts del museu van arribar a la conclusió de què es tracta un carnívor Cymbospandylus del gènere Ictiosaure del període Triàsic i de l'era Mesozoica. La de Sibèria és una espècie desconeguda, de manera que encara no té nom i s'anomenarà probablement en honor al seu descobridor.

L'estudi dels fragments a Undori es prolongarà per més d'un any, després les peces seran enviades al Museu Paleontològic de Krasnoiarsk.


Establecen el origen del ictiosauro descubierto en Siberia

El ictiosauro descubierto en 2009 en el norte de Siberia es una especie desconocida del Cymbospandylus, reptil del período Triásico de la Era Mesozoica, comunicó hoy Vladímir Yefímov, director del Museo Paleontológico de Undori situado en la provincia rusa de Uliánovsk.

"Es la primera vez que en Rusia hallan a un reptil tan antiguo", subrayó Yefímov al agregar que los restoss fósiles descubiertos en Siberia -fragmentos del cráneo y de la espina dorsal- tienen unos 250 millones de años.

Anteriormente, los restos de ictiosauros de la Era Mesozoica se descubrieron en América del Norte y en Tailandia. El científico calificó de "remarcable" el que el reptil se haya encontrado "en un territorio casi virgen en el plano de los estudios paleontológicos, pues lo que buscan mayoritariamente en el norte de Siberia son el petróleo y el gas".

Tras analizar las piezas, los expertos del museo llegaron a la conclusión de que se trata de un carnívoro del género Cymbospandylus, ictiosauro del período Triásico de la Era Mesozoica. La de Siberia es una especie desconocida, de modo que aún no tiene nombre y se llamará probablemente en honor a su descubridor. El estudio de los fragmentos en Undori se prolongará por más de un año, después de lo cual las piezas se enviarán al Museo Paleontológico de Krasnoyarsk.



Grècia: Manifestacions i vaga general

Més de 10.000 vaguistes han protestat aquest dimecres a Atenes i uns 7.000 a Tessalònica, la ciutat més gran del nord de Grècia, segons fonts policials, durant la vaga general contra les mesures d'austeritat adoptades pel govern socialista per fer front a la crisi: "No hi ha sacrifici per la plutocràcia", asseguren el fullets distribuits al carrer pels manifestants comunistes, portant pancartes en què estava inscrit "No més", referint-se a la negativa de les mesures addicionals d'austeritat, i altres "No toquis el mes 14" (la 14ª paga).
Foto: Pancartes denunciant els responsables de la crisi financera davant de la Borsa d'Atenes.

Grècia està gairebé completament paralitzada aquest dimecres, amb una vaga nacional a la crida dels sindicats que han mobilitzat a milers de manifestants en contra de les mesures d'austeritat adoptades pel Govern socialista, per fer front a la crisi financera.

Els principals sindicats han reunit al matí a Atenes prop de 10.000 manifestants, segons la policia, que s'han manifestat pacíficament amb pancartes, rebutjant el tractament rigorós que el govern va decidir per posar el país en el camí de la recuperació econòmica.

Altres manifestacions s'han dut a terme a les principals ciutats de Grècia, inclosa la de Salònica (nord), la segona ciutat més gran, on prop de 7.000 persones van marxar pacíficament, va dir una font policial.

"Gravar als rics", "Atac contra els especuladors" i "L'home i les seves necessitats estan per sobre de mercat i els beneficis", van mostrar les senyals col.locades al llarg del curs de la manifestació a la capital, en mans de la poderosa Confederació General Treballadors Grecs (GSEE, 1 milió de membres), que va conduir a la vaga, i la Federació de funcionaris ADEDY (300.000 membres).

El Front de Lluita Sindical (PAME), una branca del Partit Comunista Grec (KKE), que havia instat als seus membres a manifestar-se per separat, va congregar a milers d'activistes a Atenes: "No hi ha sacrifici per la plutocràcia", asseguraren el fullets distribuits al carrer pels manifestants comunistes, portant pancartes en què estava inscrit "no més", referint-se a la negativa de les mesures addicionals d'austeritat i altres no "el botó al mes 14".

Des de la mitjanit, el transport aeri i marítim es aturat, mentre que els serveis de tren van ser gairebé tots tancats.

La vaga ha obligat al tancament d'escoles, oficines governamentals i els tribunals, així com museus i llocs arqueològics, mentre que els bancs, hospitals i grans empreses del sector públic estaven funcionant al ralentí.

El país també va està privat de tota informació a la ràdio i la televisió, en raó de la posició del sindicat de periodistes, que castiga els seus membres si no participen en la vaga. Els diaris no sortiran demà dijous.

La moció va ser aprovada pels sindicats després que el govern va anunciar mesures d'austeritat, destinades a reduir dràsticament l'abisme del dèficit del país i que inclouen la congelació dels salaris i la fer recular en dos anys i mig, fins els 63 anys, la mitjana de l'edat de jubilació.

Però tot i l'acció, "aquesta vaga és més simbòlica que una altra cosa, sense cap transcendència real", per l'analista polític, depenent del govern, Jordi Sefertzis.

La vaga és principalment "un missatge per al govern" de manera que no superi la línia vermella de l'edat de jubilació especial ni qualsevol qüestionament de la paga extra d'un 14a mes als treballadors grecs afectats", va dir l'analista del govern.

"La vaga també ha de "ser una posta en guardia de la majoria dels grecs, que diuen que volen la pau social fins al final de la crisi", va dir Sefertzis.

Les enquestes demostrarien un suport de sis de cada deu grecs per curar el rigor. Segons l'última enquesta, publicada el diumenge, el 75% dels grecs desitgen la pau social fins a la resolució de la crisi. Desprès de falsejar, però, els comptes davant l'UE, la credibilitat del govern grec i les seves enquestes és molt dubtosa.



Grèce: Les syndicats réunissent des milliers de grévistes contre la rigueur

Plus de 10.000 grévistes manifestaient mercredi en fin de matinée à Athènes et environ 7.000 à Salonique, la grande ville du nord de la Grèce, selon des sources policières, à l'occasion de la grève générale contre les mesures de rigueur décidées par le gouvernement socialiste pour faire face à la crise: "Aucun sacrifice pour la ploutocratie", affirmaient des tracts distribués dans la rue par les manifestants communistes, qui portaient des banderoles sur lesquelles était inscrit "pas plus", en référence au refus de mesures d'austérité supplémentaires, et d'autres "pas touche au 14e mois".

Foto: Banderole dénonçant les responsables de la crise pendue le 23 février 2010 devant la Bourse d'Athènes

La Grèce était presque totalement paralysée mercredi par une grève nationale à l'appel des syndicats qui ont mobilisé des milliers de manifestants contre les mesures de rigueur décidées par le gouvernement socialiste pour faire face à la crise financière.

Les grandes centrales syndicales ont réuni en fin de matinée à Athènes près de 10.000 manifestants selon la police, qui ont défilé dans le calme portant des banderoles rejetant la cure de rigueur décidée par le gouvernement pour remettre le pays sur la voie du redressement économique.

D'autres manifestations ont eu lieu dans les grandes villes de Grèce, notamment à Salonique (nord), la deuxième ville du pays, ou près de 7.000 personnes ont défilé dans le calme, selon une source policière.

"Taxer les riches", "Grève contre les spéculateurs" et "Les hommes et leurs besoins sont au-dessus des marchés et des profits", indiquaient des pancartes placées le long du parcours de la manifestation dans la capitale organisée par la puissante Confédération générale des travailleurs grecs (GSEE, 1 million d'adhérents), à l'origine de la grève, et par la Fédération des fonctionnaires Adedy (300.000 membres).

Le Front de lutte syndical (PAME), émanation de l'ultra-orthodoxe parti communiste (KKE), qui avait appelé ses membres à manifester séparément, a réuni plusieurs milliers de militants à Athènes.

"Aucun sacrifice pour la ploutocratie", affirmaient des tracts distribués dans la rue par les manifestants communistes, qui portaient des banderoles sur lesquelles était inscrit "pas plus", en référence au refus de mesures d'austérité supplémentaires, et d'autres "pas touche au 14e mois".

Depuis minuit, les transports aériens et maritimes étaient à l'arrêt, tandis que les dessertes ferroviaires étaient pratiquement toutes interrompues.

La grève a entraîné la fermeture des écoles, administrations et tribunaux ainsi que des musées et sites archéologiques, tandis que les banques, hôpitaux et grandes entreprises du secteur public fonctionnaient au ralenti.

Le pays était également privé de toute information des radios et télévisions en raison du ralliement du syndicat des journalistes, qui sanctionne ses membres s'ils ne participent pas à la grève. Les journaux ne devaient pas paraître jeudi.

Le mouvement a été décidé par les syndicats après l'annonce par le gouvernement de mesures d'austérités destinées à réduire de façon drastique le déficit abyssal du pays et qui prévoient notamment un gel des salaires et le recul de deux ans, à 63 ans et demi, de l'âge moyen du départ en retraite.

Mais, malgré la mobilisation, "cette grève est plus symbolique qu'autre chose, sans réelle conséquence", a indiqué à l'AFP le politologue Georges Sefertzis.

La grève est surtout "un message adressé au gouvernement" pour qu'il ne dépasse pas la ligne rouge concernant notamment l'âge de la retraite et une éventuelle remise en cause du 14e mois touché par les salariés grecs, a ajouté l'analyste proche du gouvernement.

La grève doit aussi "être mise en regard avec la majorité des Grecs qui affirment vouloir la paix sociale jusqu'à la fin de la crise", a indiqué M. Sefertzis.

Les sondages attestent en effet d'un soutien de plus de six Grecs sur dix à la cure de rigueur. Selon la dernière enquête, publiée dimanche, 75% des Grecs souhaitent la paix sociale jusqu'au dénouement de la crise.



OTAN: 2.000 militars més a l'Afganistan

L'OTAN enviarà 2.000 instructors militars més a l'Afganistan per ensinistrar a les forces locals de seguretat, segons s'ha conegut després de la trobada dels representants dels països membres de l'Aliança, celebrada a Brussel.les. Actualment l'OTAN i EE.UU. tenen a l'Afganistan prop de 100.000 soldats. Des de desembre de 2009, quan el contingent de l'organització va ser augmentat en 7.000 soldats, el cap de les tropes multinacionals, general Stanley McCrystal, va insistir que el nombre d'especialistes estrangers havia de ser incrementat. Els funcionaris de l'Aliança ho van recolzar.
La seva iniciativa va ser aprovada mentre que alguns Estats de l'OTAN anuncien que reduiran la quantitat dels seus militars a l'Afganistan en un futur pròxim. En particular, els Països Baixos retiraran 2.000 dels soldats ja a finals d'aquest any, i Canadà vol fer el mateix, traient de la regió a 2.800 efectius.

Actualment l'OTAN i EE.UU. tenen a l'Afganistan prop de 100.000 soldats. Fa uns mesos els països europeus van reforçar el contingent internacional amb 7.000 efectius més. Amb els 30.000 soldats promesos pel president nord-americà Barack Obama, la xifra total del contingent estranger podria elevar fins als 140.000 efectius. No obstant, no tots els polítics comparteixen aquesta via de resoldre el problema afganès.

"La credibilitat de l'operació a l'Afganistan no es reforçarà amb l'enviament de més tropes", creu el parlamentari europeu Thijs Berman. "Des de 2001 s'han enviat allà cada vegada més soldats, però la seguretat no ha augmentat. Actualment els talibans controlen dos terços del territori afganès. El que pot incrementar la seguretat és un govern fiable que pugui combatre la corrupció i garantir els serveis bàsics a la població. Per a això hem d'invertir i, per ara, per desgràcia, no es fa".


La OTAN va a enviar 2.000 instructores militares más a Afganistán para adiestrar a las fuerzas locales de seguridad, según se ha conocido después del encuentro de los representantes de los países miembros de la Alianza, que se ha celebrado en Bruselas.

Desde diciembre de 2009, cuando el contingente de la organización fue aumentado en 7.000 soldados, el jefe de las tropas multinacionales, el general Stanley McCrystal, insistió en que el número de especialistas extranjeros debe ser incrementado. Los funcionarios de la Alianza le apoyaron.

Su iniciativa fue aprobada mientras que algunos Estados de la OTAN anunciaron que planean reducir la cantidad de sus militares en Afganistán en un futuro próximo. En particular, los Países Bajos retirarán 2.000 de los soldados ya a finales de este año. Por su parte, las autoridades canadienses quieren hacer lo mismo, sacando de la región a 2.800 efectivos.

Actualmente la OTAN y EE. UU. tienen en Afganistán cerca de 100.000 de los soldados. Hace unos meses los países europeos reforzaron el contingente internacional con 7.000 efectivos más. Con 30.000 soldados prometidos por el presidente norteamericano Barack Obama, la cifra total del contingente extranjero podría elevarse hasta los 140.000 efectivos. No obstante, no todos los políticos comparten esta vía de resolver el problema afgano.

"La credibilidad de la operación en Afganistán no se reforzará con el envío de más tropas", cree el parlamentario europeo Thijs Berman. "Desde 2001 se han mandado allí cada vez más soldados, sin embargo la seguridad no ha aumentado. Actualmente los talibanes controlan dos tercios del territorio afgano. Lo que puede incrementar la seguridad es un gobierno fiable que pueda combatir la corrupción y garantizar los servicios básicos a la población. Para ello debemos invertir y, por ahora, por desgracia, no se hace".



Pensions: Un nou atemptat contra la classe treballadora

La mesura proposada pel Govern minvaria el dret a gaudir de la pensió a les persones amb edats compreses entre els 65 i els 67 anys i continuaria allunyant als joves del mercat de treball. Revertir la situació de precarietat sociolaboral que enfronta la joventut augmentaria notablement la recaptació del sistema de la Seguretat Social.

L'anunci sobtat, per part del Govern, de retardar l'edat de jubilació ha suscitat una contundent resposta d'oposició per part d'una pluralitat d'agents socials, partits polítics i mitjans de comunicació, palesa ahir a les multitudinàries manifestacions contra un altre atac als ja prou precaris drets dels treballadors.

Tenint en compte del progressiu increment de l'edat mitjana de la població activa de l'estat espanyol, i davant la baixada de recaptació d'ingressos per part de la Seguretat Social per motiu de la crisi, l'executiu ha formulat una bateria de possibilitats sota el criteri de la reducció de la despesa. Les propostes presentades han estat el retard en l'edat de jubilació, la reducció de cotitzacions socials per compte de l'empresari, una revisió a la baixa dels criteris per a l'accés i quantia de les prestacions de la jubilació i la limitació del dret a pensió de viduïtat, entre d'altres.

El gaudi de la pensió de jubilació a partir dels 65 anys, una mesura adoptada en el marc del Pacte de Toledo l'any 1995, és de sobres justificada pel merescut descans que necessita tot treballador o treballadora al final de la vida laboral, entre d'altres raons. L'augment progressiu d'aquest límit comportaria efectes nocius per a la salut i una disminució en les condicions de vida per al col.lectiu. Aquest argument és un axioma innegable que sens dubte donem suport des de la nostra organització i que ha estat esgrimit també per totes aquelles veus crítiques envers la proposta del Govern. No obstant això, és important cridar l'atenció sobre les conseqüències col.laterals que l'adopció d'aquesta política revertiria sobre altres grups de població.

La dificultat d'accés al mercat de treball i les elevades taxes d'atur juvenil són una realitat que es reflecteix periòdicament en les estadístiques. Nombroses fórmules contractuals (contracte de relleu, de substitució per anticipació de jubilació) s'han dissenyat al llarg de passades legislatures per fer front a aquesta problemàtica, en cap cas en el marc d'una política comprehensiva i coherent que impulsi un veritable foment de l'ocupació per a joves. No obstant, ha existit consens generalitzat sobre el procedent d'articular mesures per impulsar el relleu generacional en l'accés al mercat de treball. Es posa ja de manifest la incoherència entre aquest tipus de mesures i la prolongació de la vida laboral, que agreujaria encara més les ja minvades oportunitats d'accés al treball per a la joventut.

És un fet precís, però, que l'envelliment de la població espanyola està posant en seriós risc no només el futur del sistema públic de pensions, sinó en general totes les garanties de protecció social del nostre estat de benestar. Però, considerant aquesta premissa, el veritablement sensat és definir quines són les causes d'aquest fenomen i no anar posant pegats anticipats a l'efecte. En aquest sentit, sense cap dubte, la tardana incorporació de la gent jove al mercat de treball limita sensiblement els seus anys de cotització a la Seguretat Social. Per això, des de CCOO creiem que la necessitat d'ingressos al sistema en cap cas hauria d'abordar des d'una política de contenció en la despesa, sinó amb propostes actives d'ocupació que augmentin la recaptació. Incrementar la població activa (i la població en general) no només comporta generar ocupació en si, sinó promoure-per exemple-polítiques d'igualtat, de compatibilitat de la vida laboral i familiar i un foment de la natalitat que es sustenti més enllà de mesures paternalistes (vegeu el "xec-nadó") i avanç, per exemple, en el desenvolupament de l'educació pública de 0 a 3 anys i amb veritable protecció a les famílies joves, garantint el seu accés a l'habitatge.

L'emancipació de la joventut es torna directament proporcional a l'edat d'entrada al mercat de treball. Si s'estén de 65 a 67 anys la retirada de la resta de la població treballadora, les persones joves del nostre país no només trigaran més en assolir la seva autonomia econòmica i social, sinó que a més seran els futurs patidors i patidors directes d'aquest retard en la jubilació: estaran vetats al principi i penalitzats al final de la seva vida laboral.

Sens dubte les mesures presentades són injustes i desencertades, els arguments esgrimits donen bon compte d'això. Però lluny de voler obviar una realitat que es farà patent en un futur no molt llunyà, la nostra línia d'actuació se situa en accions com l'increment del salari mínim interprofessional, acabar amb el frau en la contractació temporal no justificada i, sobretot, el emprenedoria d'una política d'ocupació juvenil que incorpori a la creixent massa de joves aturats al mercat laboral en condicions decents. Només en aquesta direcció podrem assegurar la viabilitat del sistema públic de pensions.


El 'pensionazo': un nuevo atentado contra la incorporación de la juventud al mundo laboral

La medida propuesta por el Gobierno mermaría el derecho a disfrutar de la pensión a las personas con edades comprendidas entre los 65 y 67 años y continuaría alejando a los jóvenes del mercado de trabajo.

Revertir la situación de precariedad sociolaboral que enfrenta la juventud española aumentaría notablemente la recaudación del sistema de la Seguridad Social.

El anuncio repentino por parte del Gobierno de retrasar la edad de jubilación ha suscitado una contundente respuesta de oposición por parte de una pluralidad de agentes sociales, partidos políticos y medios de comunicación.

Habida cuenta del progresivo incremento de la edad media de la población activa española, y ante la bajada recaudatoria de ingresos a la Seguridad Social por motivo de la crisis, el Ejecutivo ha formulado una batería de posibilidades bajo el criterio de la reducción del gasto. Las propuestas presentadas han sido el retraso en la edad de jubilación, la reducción de cotizaciones sociales por cuenta del empresario, una revisión a la baja de los criterios para el acceso y cuantía de las prestaciones de la jubilación y la limitación del derecho a pensión de viudedad, entre otros.

El disfrute de la pensión de jubilación a partir de los 65 años, una medida adoptada en el marco del Pacto de Toledo en el año 1995, es de sobra justificada por el merecido descanso que necesita todo trabajador o trabajadora al término de la vida laboral, entre otras razones. El aumento progresivo de este límite conllevaría efectos nocivos para la salud y una merma en las condiciones de vida para el colectivo. Este argumento es un axioma innegable que sin duda apoyamos desde nuestra organización y que ha sido esgrimido también por todas aquellas voces críticas para con la propuesta del Gobierno. No obstante, es importante llamar la atención sobre las consecuencias colaterales que la adopción de esta política revertiría sobre otros grupos de población.

La dificultad de acceso al mercado de trabajo y las elevadas tasas de paro juvenil son una realidad que se refleja periódicamente en las estadísticas. Numerosas fórmulas contractuales (contrato de relevo, de sustitución por anticipación de jubilación) se han diseñado a lo largo de pasadas legislaturas para hacer frente a esta problemática, en ningún caso en el marco de una política comprehensiva y coherente que impulse un verdadero fomento del empleo para jóvenes. Sin embargo, ha existido consenso generalizado sobre lo procedente de articular medidas para impulsar el relevo generacional en el acceso al mercado de trabajo. Se pone pues de manifiesto la incoherencia entre este tipo de medidas y la prolongación de la vida laboral, que agravaría aún más las ya menguadas oportunidades de acceso al trabajo para la juventud.

Es un hecho certero, sin embargo, que el envejecimiento de la población española está poniendo en serio riesgo no sólo el futuro del sistema público de pensiones, sino en general todas las garantías de protección social de nuestro estado de bienestar. Pero, considerando esta premisa, lo verdaderamente sensato es definir cuáles son las causas de tal fenómeno y no ir poniendo parches anticipados a los efectos. En este sentido, sin lugar a dudas, la tardía incorporación de la gente joven al mercado de trabajo limita sensiblemente sus años de cotización a la Seguridad Social. Por ello, desde CCOO creemos que la necesidad de ingresos al sistema en ningún caso debería abordarse desde una política de contención en el gasto, sino con propuestas activas de empleo que aumenten la recaudación. Incrementar la población activa (y la población en general) no sólo conlleva generar empleo en sí, sino promover -por ejemplo- políticas de igualdad, de compatibilidad de la vida laboral y familiar y un fomento de la natalidad que se sustente más allá de medidas paternalistas (véase el "cheque-bebé") y avance, por ejemplo, en el desarrollo de la educación pública de 0 a 3 años y con verdadera protección a las familias jóvenes, garantizando su acceso a la vivienda.

La emancipación de la juventud se vuelve directamente proporcional a la edad de entrada en el mercado de trabajo. Si se extiende de 65 a 67 años el retiro del resto de la población trabajadora, las personas jóvenes de nuestro país no sólo tardarán más en lograr su autonomía económica y social, sino que además serán los futuros sufridores y sufridoras directos de ese retraso en la jubilación: estarán vetados al principio y penalizados al final de su vida laboral.

Sin duda las medidas presentadas son injustas y desacertadas; los argumentos esgrimidos dan buena cuenta de ello. Pero lejos de querer obviar una realidad que se hará patente en un futuro no muy lejano, nuestra línea de actuación se sitúa en acciones como el incremento del salario mínimo interprofesional, acabar con el fraude en la contratación temporal no justificada y, sobre todo, el emprendimiento de un política de empleo juvenil que incorpore a la creciente masa de jóvenes desempleados al mercado laboral en condiciones decentes. Sólo en esta dirección podremos asegurar la viabilidad del sistema público de pensiones.



Rossell i la desvergonya dels patrons

El president de la patronal catalana Foment del Treball i vicepresident de la CEOE, Joan Rosell, vol un sistema de pensions que tingui en compte tota la vida laboral del treballador per calcular la pensió, en lloc dels 15 darrers anys treballats, com passa actualment. Rosell opina que no és just que un treballador pugui veure perillar la seva pensió si té la "desgràcia" que la seva empresa tanca i es queda al carrer amb 45 anys després d'haver estat treballant 30 anys en la companyia: "El més just seria que -el càlcul de la pensió- fora en funció dels dies i anys treballats", va insistir el responsable de la patronal catalana. Així, va apuntar que "no pot percebre el mateix algú que ha treballat 15 anys que algú que ho ha fet durant 40". Dels milions d'euros defraudats a hisenda pel grup d'interessos que ell i Díaz Ferrán representen no en va parlar, però.

Sobre la proposta de reformar el sistema de pensions que l'Executiu central ha posat sobre la taula i que ha derivat en una manifestació sindical avui en totes les capitals catalanes i en altres ciutats espanyoles, com Madrid i València, Rosell va considerar que la viabilitat futura del sistema requereix abordar aquestes reformes.

Així, es va mostrar partidari de "tocar les coses a poc a poc per fer-les sostenibles" i vetllar pel futur, ja que d'aquí a uns anys el sistema de la Seguretat Social carregarà amb dèficit si no es donen canvis.

Sobre la manifestació sindical d'aquesta tarda, va dir que les organitzacions sindicals estan legitimades per "defensar uns drets", però va considerar que hi ha altres vies per fer-ho. "Confio que no s'equivoquin", va sentenciar.

"FALTA DE VALENTIA" POLÍTICA

Rosell va lamentar la "falta de valentia" dels polítics en general per emprendre aquesta i altres reformes que va considerar claus per superar la crisi. "La reforma - del mercat laboral, de les pensions, del sistema financer - és la clau, s'ha de reformar tot perquè l'economia del segle XXI no és la mateixa que la del segle XX", va asseverar.

Va sostenir que la crisi se superarà creant empreses i per això va defensar una major protecció per als autònoms, que va considerar que tenen major potencial per liderar aquesta creació de llocs de treball. Va dir que la sortida passa per la creació de 1.000 empreses de cinc treballadors, i no al contrari.


El presidente de la patronal catalana Fomento del Trabajo y vicepresidente de la CEOE, Joan Rosell, abogó hoy por un sistema de pensiones que tenga en cuenta toda la vida laboral del trabajador para calcular la pensión en lugar de los 15 últimos años trabajados, como ocurre actualmente.

En una entrevista a Catalunya Ràdio recogida por Europa Press, Rosell consideró que no es justo que un trabajador pueda ver peligrar su pensión si tiene la "desgracia" de que su empresa cierra y se queda en la calle con 45 años después de haber estado trabajando 30 años en la compañía.

"Lo más justo sería que --el cálculo de la pensión-- fuera en función de los días y años trabajados", insistió el responsable de la patronal catalana. Así, apuntó a que "no puede percibir lo mismo alguien que ha trabajado 15 años que alguien que lo ha hecho durante 40".

Sobre la propuesta de reformar el sistema de pensiones que el Ejecutivo central ha puesto sobre la mesa y que ha derivado en una manifestación sindical hoy en todas las capitales catalanas y en otras ciudades españolas, como Madrid y Valencia, Rosell consideró que la viabilidad futura del sistema requiere abordar estas reformas.

Así, se mostró partidario de "tocar las cosas poco a poco para hacerlas sostenibles" y velar por el futuro, debido a que dentro de unos años el sistema de la Seguridad Social cargará con déficit si no se dan cambios.

Sobre la manifestación sindical de esta tarde, dijo que las organizaciones sindicales están legitimadas para "defender unos derechos", pero consideró que hay otras vías para hacerlo. "Confío en que no se equivoquen", sentenció.

"FALTA DE VALENTÍA" POLÍTICA

Rosell lamentó la "falta de valentía" de los políticos en general para acometer ésta y otras reformas que consideró claves para superar la crisis. "La reforma --del mercado laboral, de las pensiones, del sistema financiero-- es la clave; se ha de reformar todo porque la economía del siglo XXI no es la misma que la del siglo XX", aseveró.

Sostuvo que la crisis se superará creando empresas y por ello defendió una mayor protección para los autónomos, quienes consideró que tienen mayor potencial para liderar esta creación de empleos. Dijo que la salida pasa por la creación de 1.000 empresas de cinco trabajadores, y no al contrario.(**Text de la notícia original: no oblidis esborrar-ho!**)



Bisbe protestant alemanya detinguda per conduir èbria

Als seus 51 anys, Margot Kässmann és, des de l'octubre passat, la màxima autoritat de l'Església Evangèlica alemanya. Margot Kässmann va ser sotmesa a un control d'alcoholèmia després de saltar-se un semàfor vermell. El resultat: 1,54 grams d'alcohol/l en sang, el triple del permès.
Dissabte, febrer 20. Són les onze de la nit i un Volkswagen Phaeton circula pels carrers del centre de la ciutat alemanya de Hannover. La llum vermella d'un semàfor brilla en un dels encreuaments. No obstant això, el conductor fa cas omís i continua amb la seva marxa. Una patrulla de la policia ha observat l'escena i, pocs metres més endavant, obliga a l'infractor a aturar. La sorpresa és majúscula: al volant del vehicle es troba la màxima autoritat de l'Església Evangèlica alemanya, la bisbe Margot Käßmann.

Els funcionaris procedeixen amb la rutina habitual i sotmeten a Kässmann a un control d'alcoholèmia. Per sorpresa de la policia, aquest dóna positiu. Tot seguit, ofereixen a la bisbe la possibilitat de realitzar una anàlisi de sang per determinar amb exactitud el nivell d'alcohol en l'organisme. Tampoc hi ha dubte: Margot Kässmann torna a donar positiu. A més, amb uns índexs realment elevats: 1,54 grams d'alcohol per litre de sang, més del triple del màxim permès.

Retirada del permís de conduir i multa

La taxa detectada, de 1,54 grams per litre, equival aproximadament a 0,6 litres de vi o 1,3 litres de cervesa. Bildunterschrift: Großansicht des Bilder mit der Bildunterschrift: La taxa detectada, de 1,54 grams per litre, equival aproximadament a 0,6 litres de vi o 1,3 litres de cervesa.

De moment, a Kässmann li ha estat retirat el permís de conduir com a mesura cautelar. A més, la màxima representant de l'Església Evangèlica alemanya serà processada per un delicte contra la seguretat viària. Kässmann podria veure's privada de la seva llicència durant un any més d'haver de pagar una multa equivalent a una mensualitat del seu salari. També hi ha la possibilitat que sigui obligada a realitzar una prova mèdico-psicològica per obtenir de nou el seu permís de conduir. Un examen que a Alemanya rep el gens afectuós sobrenom de "Idiotentest" ( "prova per a idiotes").

Sigui com sigui, la pròpia Kässmann ha sortit al pas de les informacions per assumir la seva responsabilitat. "Sóc la primera sorpresa amb mi mateixa per haver comès un error tan greu. Sóc conscient del perillós i irresponsable de conduir sota els efectes de l'alcohol", va assegurar en declaracions al diari Bild la durant més de deu anys bisbe de Hannover, la diòcesi protestant del país, i des de l'octubre de l'any passat la primera dona a presidir l'Església Evangèlica alemanya.

Un altre cop a l'ull de l'huracà

L'incident de dissabte passat torna a situar sota els focus de l'atenció mediàtica a una dona acostumada en els últims temps a despertar fortes controvèrsies. La més recent la va enfrontar al ministre d'Afers Exteriors, Guido Westerwelle, arran d'una homilia de Cap d'Any durament crítica amb el desplegament militar alemany a l'Afganistan. La seva vida privada també ha generat titulars. El 2007, Kässmann es va divorciar del seu marit després de 26 anys de matrimoni i quatre fills en comú. Una decisió que en el seu moment va despertar un fort debat.

Kässmann va reconèixer el seu error, però podria haver d'afrontar la retirada del permís de conduir per un any.

En aquesta ocasió, hi ha hagut reaccions per a tots els gustos. Des de les files de l'Església Evangèlica, són molts els que han mostrat certa comprensió cap a les circumstàncies que hipotèticament puguin haver dut a Kässmann a conduir en estat d'embriaguesa. El teòleg Friedrich Schorlemmer, ha qualificat l'incident de "una cosa que pot passar a aquelles persones que es troben sota pressió en llocs de responsabilitat pública". Molt més dures van ser les paraules del pastor Ulrich Russ, president de la conservadora Conferència de Comunitats Evangèliques: "Es tracta d'un fet molt greu que ha de comportar conseqüències".

0,6 litres de vi o 1,3 litres de cervesa

Però, quant va beure exactament Kässmann just abans de ser sotmesa al control d'alcoholèmia? Segons els càlculs de l'Oficina Central Alemanya de Prevenció de Addiccions (DHS, per les sigles en alemany), una dona que pesi 55 quilograms i llanci 1,54 grams d'alcohol per litre de sang en l'anàlisi hauria d'haver begut 51 grams d'alcohol . Una xifra que correspondria al voltant de 1,3 litres de cervesa o 0,6 litres de vi.

Segons la DHS, per regla general, una taxa d'alcohol en sang de 0,2 grams per litre altera la percepció del risc i condueix a una valoració errònia de la velocitat. A partir de 0,5 grams per litre, totes les reaccions del conductor es produeixen amb més lentitud. Amb una concentració d'alcohol en sang d'entre 1,6 i 2,0 grams per litre, en alguns estats federats alemanys es procedeix a realitzar una exploració metge-psicològica del conductor.


A sus 51 años, Margot Kässmann es desde octubre pasado la máxima autoridad de la Iglesia Evangélica alemana.
Margot Kässmann, máxima autoridad de la Iglesia Evangélica alemana, fue sometida a un control de alcoholemia tras saltarse un semáforo rojo. El resultado: 1,54 gramos de alcohol/l en sangre, el triple de lo permitido.

Sábado, 20 de febrero. Son las once de la noche y un Volkswagen Phaeton circula por las calles del centro de la ciudad alemana de Hannover. La luz roja de un semáforo brilla en uno de los cruces. Sin embargo, el conductor hace caso omiso y prosigue con su marcha. Una patrulla de la policía ha observado la escena y, pocos metros más adelante, obliga al infractor a detenerse. La sorpresa es mayúscula: al volante del vehículo se encuentra la máxima autoridad de la Iglesia Evangélica alemana, la obispa Margot Käßmann.

Los funcionarios proceden con la rutina habitual y someten a Kässmann a un control de alcoholemia. Para asombro de la policía, ��ste da positivo. Acto seguido, ofrecen a la obispa la posibilidad de realizar un análisis de sangre para determinar con exactitud el nivel de alcohol en el organismo. Tampoco hay duda: Margot Kässmann vuelve a dar positivo. Además, con unos índices realmente elevados: 1,54 gramos de alcohol por litro de sangre, más del triple del máximo permitido.

Retirada del permiso de conducir y multa

La tasa detectada, de 1,54 gramos por litro, equivale aproximadamente a 0,6 litros de vino o 1,3 litros de cerveza. Bildunterschrift: Großansicht des Bildes mit der Bildunterschrift: La tasa detectada, de 1,54 gramos por litro, equivale aproximadamente a 0,6 litros de vino o 1,3 litros de cerveza.

De momento, a Kässmann le ha sido retirado el permiso de conducir como medida cautelar. Además, la máxima representante de la Iglesia Evangélica alemana será procesada por un delito contra la seguridad vial. Kässmann podría verse privada de su licencia durante un año además de tener que abonar una multa equivalente a una mensualidad de su salario. También cabe la posibilidad que sea obligada a realizar una prueba médico-psicológica para obtener de nuevo su permiso de conducir. Un examen que en Alemania recibe el nada cariñoso sobrenombre de "Idiotentest" ("prueba para idiotas").

Sea como sea, la propia Kässmann ha salido al paso de las informaciones para asumir su responsabilidad: "Soy la primera sorprendida conmigo misma por haber cometido un fallo tan grave. Soy consciente de lo peligroso e irresponsable de conducir bajo los efectos del alcohol", aseguró en declaraciones al diario Bild la durante más de diez años obispa de Hannover, la mayor diócesis protestante del país, y desde octubre del año pasado la primera mujer en presidir la Iglesia Evangélica alemana.

Otra vez en el ojo del huracán

El incidente del pasado sábado vuelve a situar bajo los focos de la atención mediática a una mujer acostumbrada en los últimos tiempos a despertar fuertes controversias. La más reciente la enfrentó al ministro de Asuntos Exteriores, Guido Westerwelle, a raíz de una homilía de Año Nuevo duramente crítica con el despliegue militar alemán en Afganistán. Su vida privada también ha generado titulares. En 2007, Kässmann se divorció de su marido tras 26 años de matrimonio y cuatro hijos en común. Una decisión que en su momento despertó un fuerte debate.

Kässmann reconoció su error, pero podría tener que afrontar la retirada del permiso de conducir por un año.

En esta ocasión, ha habido reacciones para todos los gustos. Desde las filas de la Iglesia Evangélica, son muchos los que han mostrado cierta comprensión hacia las circunstancias que hipotéticamente puedan haber llevado a Kässmann a conducir en estado de embriaguez. El teólogo Friedrich Schorlemmer, ha calificado el incidente de "algo que puede suceder a aquellas personas que se encuentran bajo presión en puestos de responsabilidad pública". Mucho más duras fueron las palabras del pastor Ulrich Rüss, presidente de la conservadora Conferencia de Comunidades Evangélicas: "Se trata de un hecho muy grave que debe acarrear consecuencias".

0,6 litros de vino o 1,3 litros de cerveza

Pero, ¿cuánto bebió exactamente Kässmann justo antes de ser sometida al control de alcoholemia? Según los cálculos de la Oficina Central Alemana de Prevención de Adicciones (DHS, por las siglas en alemán), una mujer que pese 55 kilogramos y arroje 1,54 gramos de alcohol por litro de sangre en el análisis debería haber bebido 51 gramos de alcohol. Una cifra que correspondería a alrededor de 1,3 litros de cerveza o 0,6 litros de vino.

Según la DHS, por regla general, una tasa de alcohol en sangre de 0,2 gramos por litro altera la percepción del riesgo y conduce a una valoración errónea de la velocidad. A partir de 0,5 gramos por litro, todas las reacciones del conductor se producen con mayor lentitud. Con una concentración de alcohol en sangre de entre 1,6 y 2,0 gramos por litro, en algunos estados federados alemanes se procede a realizar una exploración médico-psicológica del conductor.



Miralles: "El govern té la mà estesa per arribar a acords de continguts"

El coordinador general d´EUiA i diputat al Parlament de Catalunya, Jordi Miralles, ha considerat de gran importància el debat específic sobre la crisi econòmica que tindrà lloc avui dimecres, 24 de febrer, al Ple del Parlament de Catalunya. En la roda de premsa d´avui, Miralles ha declarat que en el debat “es reflectirà l´abast i la dimensió de la crisi, s'avaluaran les mesures empreses pel Govern -des del pacte per la competitivitat, passant per les recollides a l´actualització de l´Acord d´Entesa- i es plantejaran nous reptes per incrementar l´ocupació, garantir les polítiques socials, fiscals, d´infraestructures i el model productiu”.

Miralles ha afirmat que el govern d´esquerres té “la mà estesa per arribar a acords amb l´oposició”, tot i que ha matisat que “amb continguts”, perquè “aquest debat no serà la foto de precampanya de Mas”. En aquest sentit, el dirigent d´EUiA s´ha mostrat interessat en què plantejarà CiU, “que ens té acostumats a la gesticulació i al titular, quan seria bo que fos l´oposició del compromís”.

En opinió de Miralles, per a donar sortides a la crisi econòmica s´ha d´arribar a “acords que garanteixin polítiques socials, igualtat d´oportunitats des dels impostos i ocupació de qualitat”, i no pas fer “pactes per a retallar drets socials i laborals o retallar impostos als qui més tenen”, en referència a algunes de les propostes defensades per la dreta.


D´altra banda, Miralles ha recordat que EUiA participà ahir a les 5 manifestacions convocades pels sindicats arreu de Catalunya (Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona i Tortosa) en contra de la proposta del Govern espanyol de retardar l´edat de jubilació als 67 anys. “EUiA és al carrer, al costat dels sindicats, per dir ben alt i fort: "Sí al sistema públic de pensions", i "no a l´allargament de l´edat de jubilació als 67 anys´”, ha dit Miralles.

El líder d´EUiA ha apuntat que “el que hi ha darrera de tot aquest debat és donar passes per a fer negoci del sistema públic de pensions”: “El nostre sistema públic de pensions és una part molt important del l´Estat del Benestar espanyol i dels drets socials de la ciutadania, així que no es pot mercadejar amb aquests drets”, ha remarcat el coordinador general d´EUiA. Miralles ha titllat “d´injusta, innecessària i insolidària” la proposta anunciada fa unes setmanes pel ministre de Treball, Celestino Corbacho. “Esperem que Zapatero escolti els sindicats”, ha declarat el màxim dirigent d´EUiA.

Miralles ha fet referència a les dades, publicades avui, que mostren que les rendes del treball han disminuït tres vegades més que les del capital. “Novament veiem com són els assalariats els que paguen els efectes de la crisi”, ha lamentat. Miralles ha acabat reclamant que el sector financer, el que més ajudes públiques ha rebut per fer front a la crisi, faciliti el crèdit a la petita i mitjana empresa per a què aquesta pugui incrementar la seva competitivitat invertint més en I+D.

Jornada d´EUiA i el Partit de l´Esquerra Europa sobre salut i determinants socials a Europa

El coordinador general d´EUiA també ha anunciat que aquest dissabte, 27 de gener, la seva formació i el Partit de l´Esquerra Europea, del que forma part, celebraran una jornada a Barcelona sobre ´Salut i determinants socials a Europa´. Entre d´altres personalitats polítiques hi participaran l´eurodiputat d´IU, Willy Meyer, i el diputat i president de la Comissió de Salut al Congrés, Gaspar Llamazares.

Miralles ha dit que la pretensió d´aquesta jornada –que tindrà lloc a l´Hotel NH Podium del carrer Bailèn, 4- és “reflexionar i donar alternatives”, que es recolliran en el que es denominarà ´Carta de Barcelona´: “Articularem propostes des de l´esquerra per impulsar legislativament en el Parlament Europeu”.



Moscou instal.larà cartells en homenatge a Stalin

El projecte de l'alcaldia de Moscou d'instal.lar cartells a la glòria de Joseph Stalin amb motiu del 65 aniversari de la victòria sobre els nazis, ha revifat a Rússia la polèmica sobre el dirigent soviètic.
Deu cartells amb el retrat de Stalin inclosos "a petició d'ex combatents" en els llocs on aquests es reuneixen el 9 de maig, entre ells davant el teatre Bolshoi, en ple centre de Moscou, va precisar el dijous Vladimir Makarov, president del comitè per a la publicitat de l'alcaldia de la capital.

El líder del Partit Comunista de Rússia, Guennadi Ziugànov, va saludar la iniciativa de guarnir els carrers de Moscou amb tanques amb el retrat del dirigent soviètic Josef Stalin i informació sobre el seu paper en la II Guerra Mundial.

"Si les autoritats moscovites prenen aquesta decisió, no només serà indiscutiblement encertada, sinó també valenta", va dir el màxim dirigent comunista sobre aquesta proposta amb motiu del 65 aniversari de la victòria sobre l'Alemanya nazi, que se celebra el proper 9 de maig.

Ziugànov va afegir que de prosperar la iniciativa, per primera vegada en els últims 20 anys les autoritats "deixaran de banda la hipocresia de felicitar als russos per la festa de la victòria oblidant nomenar el que va ser el màxim dirigent de l'URSS, sota el comandament es va aconseguir aquest triomf ".

"S'ha de ser honest fins al final i reconèixer, informant d'això sobretot a les generacions més joves, que aquesta gran victòria hauria estat impensable sense Stalin (...) i la unitat del poble soviètic", va subratllar el líder comunista en declaracions a l'agència Interfax.

Va qualificar de "absolut disbarat" les afirmacions de que precisament Stalin va ser culpable que les pèrdues humanes de la Unió Soviètica superessin amb escreix les baixes de l'Alemanya nazi.

"Les afirmacions que vam sacrificar en la guerra la vida de 27 milions de ciutadans soviètics, mentre que en el cas alemany van ser menys, és un absolut disbarat", va assenyalar.

Va afegir que "les baixes en els exèrcits alemany i soviètic van ser equiparables pel que fa a la seva dimensió": "Molts milions dels nostres, civils, van ser aniquilats precisament pels feixistes", va subratllar.

Va assenyalar que totes les activitats dels comunistes amb motiu del 65 aniversari de la victòria reflectiran el paper del líder soviètic i va indicar que està preparant un assaig que porta per títol "L'època de Stalin en xifres: fets i conclusions".

Per la seva banda, el cap de la Duma o Cambra de Diputats de Rússia i líder del partit oficialista Rússia Unida, Borís Grizlov, es va expressar en contra de la iniciativa del comitè publicitari de la capital d'instal.lar tanques informatives sobre Stalin. "Podem dir, pels resultats de la Gran Guerra Pàtria (com denominen els russos al període de la II Guerra Mundial entre 1941 i 1945), que el guanyador no va ser Stalin, sinó el poble", va afirmar.

Segons Grizlov, en aquest sentit s'hauria de parlar del paper de tot el poble, dels veterans, que van forjar la victòria: "No és possible esmenar l'ambigu paper de Stalin en la vida del nostre país", va subratllar.


Moscú instalará carteles en homenaje a Stalin

El proyecto de la alcaldía de Moscú de instalar carteles a la gloria de Joseph Stalin con motivo del 65º aniversario de la victoria sobre los nazis, reavivó en Rusia la polémica sobre el dirigente soviético.

Diez carteles con el retrato de Stalin serán instalados "a pedido de ex combatientes" en los lugares donde éstos se reúnen el 9 de mayo, entre ellos ante el teatro Bolshoi, en pleno centro de Moscú, precisó el jueves Vladimir Makarov, presidente del comité para la publicidad de la alcaldía de la capital.

El líder del Partido Comunista de Rusia, Guennadi Ziugánov, saludó la iniciativa de engalanar las calles de Moscú con vallas con el retrato del dirigente soviético Iósif Stalin e información sobre su papel en la II Guerra Mundial.

"Si las autoridades moscovitas toman esta decisión, no sólo será indiscutiblemente acertada, sino también valiente", dijo el máximo dirigente comunista sobre esta propuesta con motivo del 65 aniversario de la victoria sobre la Alemania nazi, que se celebra el próximo 9 de mayo.

Ziugánov agregó que de prosperar la iniciativa, por primera vez en los últimos 20 años las autoridades "dejarán de lado la hipocresía de felicitar a los rusos por la fiesta de la victoria olvidando nombrar al que fue el máximo dirigente de la URSS, bajo cuyo mando se logró ese triunfo": "Hay que ser honesto hasta el final y reconocer, informando de ello sobre todo a las generaciones más jóvenes, que esa gran victoria habría sido impensable sin Stalin (...) y la unidad del pueblo soviético", subrayó el líder comunista en declaraciones a la agencia Interfax.

Calificó de "absoluto disparate" las afirmaciones de que precisamente Stalin fue culpable de que las pérdidas humanas de la Unión Soviética superaran con creces las bajas de la Alemania nazi: "Las afirmaciones de que sacrificamos en la guerra la vida de 27 millones de ciudadanos soviéticos, mientras que en el caso alemán fueron menos, es un absoluto disparate", señaló.

Agregó que "las bajas en los ejércitos alemán y soviético fueron equiparables en cuanto a su dimensión": "Muchos millones de los nuestros, civiles, fueron aniquilados precisamente por los fascistas", subrayó.

Señaló que todas las actividades de los comunistas con motivo del 65 aniversario de la victoria reflejarán el papel del líder soviético e indicó que está preparando un ensayo que lleva por título "La época de Stalin en cifras: hechos y conclusiones". Por su parte, el jefe de la Duma o Cámara de Diputados de Rusia y líder del partido oficialista Rusia Unida, Borís Grizlov, se expresó en contra de la iniciativa del comité publicitario de la capital de instalar vallas informativas sobre Stalin. "Podemos decir, por los resultados de la Gran Guerra Patria (como denominan los rusos al período de la II Guerra Mundial entre 1941 y 1945), que el ganador no fue Stalin, sino el pueblo", afirmó.

Según Grizlov, en este sentido habría que hablar del papel de todo el pueblo, de los veteranos, que forjaron la victoria.

"No es posible enmendar el ambiguo papel de Stalin en la vida de nuestro país", subrayó.



Xina: Pujen un 200% els beneficis d'empreses estatals al gener

Els guanys de les empreses de propietat estatal gestionades pel govern central de la Xina van augmentar un 200 per cent el passat mes de gener enfront del mateix període de l'any anterior, ha informat avui dimarts la Comissió d'Administració i Suprevisión d'Actius Estatals (SASAC, sigles en anglès). Aquestes 128 empreses, van obtenir un total de 74.330 milions de iuans (10.880 milions de dòlars) de beneficis el gener de 2010, els que suposa, al seu torn, un descens del 14,5 per cent en comparació amb els registrats en desembre de 2009.

Els ingressos de les empreses estatals es van incrementar en gener en un 67,8 per cent interanual per situar-se en 1,16 bilions de iuans, una caiguda del 23,1 per cent respecte a desembre de 2009, va afegir.

Zhang pàgina de llicències, economista de la Xina Galaxy Securities, va atribuir els notables augments interanuals als baixos nivells de gener de 2009, a causa de la crisi financera internacional.

En concepte d'impostos, les empreses estatals xineses van pagar un total de 136.640 milions de iuans el gener de 2010, un augment del 51,7 per cent enfront del mateix període de 2009, i un 61,6 per cent més que al desembre de l'any passat.

La SASAC informar el passat mes de gener que malgrat la desacceleració econòmica global, els beneficis de les empreses xineses de propietat estatal van registrar un augment interanual del 14,6 per cent el 2009.
(**Resta de l'article: no oblidis esborrar-ho!**)


Aumentan 200% beneficios de empresas estatales de China en enero

Las ganancias de las empresas de propiedad estatal gestionadas por el gobierno central de China aumentaron un 200 por ciento el pasado mes de enero frente al mismo periodo del año anterior, informó hoy martes la Comisión de Administración y Suprevisión de Activos Estatales (SASAC, siglas en inglés).

Estas 128 empresas, obtuvieron un total de 74.330 millones de yuanes (10.880 millones de dólares) de beneficios en enero de 2010, los que supone, a su vez, un descenso del 14,5 por ciento en comparación con los registrados en diciembre de 2009, apuntó la SASAC en un comunicado publicado en su página web.

Los ingresos de las empresas estatales se incrementaron en enero en un 67,8 por ciento interanual para situarse en 1,16 billones de yuanes, una caída del 23,1 por ciento respecto a diciembre de 2009, agregó.

Zhang Xinfa, economista de China Galaxy Securities, atribuyó los notables aumentos interanuales a los bajos niveles de enero de 2009, debidos a la crisis financiera internacional.

En concepto de impuestos, las empresas estatales chinas pagaron un total de 136.640 millones de yuanes en enero de 2010, un aumento del 51,7 por ciento frente al mismo período de 2009, y un 61,6 por ciento más que en diciembre del año pasado.

La SASAC informó el pasado mes de enero que pese a la desaceleración económica global, los beneficios de las empresas chinas de propiedad estatal registraron un aumento interanual del 14,6 por ciento en 2009.



La cimera de Rio exigeix al R.U. el retorn de les Malvines a Argentina

Argentina va rebre el suport dels països llatinoamericans i del Carib en el seu conflicte amb Anglaterra pel petroli de les Illes Malvines, durant la Cimera del Grup de Rio que es celebra a Playa del Carmen, al Carib mexicà. El president veneçolà Hugo Chávez va protagonitzar la defensa més forta de l'Argentina i va acusar a la Gran Bretanya de fer "una de les més grolleres demostracions" de colonialisme, just el dia en què van començar les prospeccions petrolieres a l'arxipèlag.
El cap d'Estat veneçolà va demanar a més que Londres suspengui la recerca de cru i "torni aquest territori al seu legítim propietari: el poble argentí".

D'altra banda, els presidents reunits a la cimera, van aprovar la creació d'un nou organisme paral.lel a la Organització d'Estats Americans (OEA), però sense la presència dels Estats Units ni Canadà, amb l'objectiu d'enfortir la unitat regional entre els països d'Amèrica Llatina i el Carib.

Encara que no existeix encara un nom per a la nova entitat, s'espera que els estatuts i la forma d'operació del nou organisme es defineixi en la cimera de Rio, la qual tindrà lloc a Veneçuela el 2011.

El primer dia d'aquesta cita es va veure entelat per l'encreuament de paraules entre els dirigents de Veneçuela i Colòmbia en el marc d'unes relacions bilaterals deteriorades. Aquest incident va passar durant el dinar ofert pel Govern amfitrió, i en el qual no hi va haver presència de mitjans de comunicació.

La discussió hauria passat quan el president colombià Álvaro Uribe, va interrompre una intervenció de Chávez, comparant el bloqueig dels Estats Units sobre Cuba amb el tracte dispensat per Veneçuela a empreses colombianes. El desacord va pujar de to de manera que el president cubà, Raúl Castro, i el mateix Calderón van haver d'intervenir per posar fi a la discussió, en què Hugo Chávez va amenaçar amb abandonar la cimera, segons fonts citades per l'agència EFE.

D'acord amb aquest mateix mitjà de comunicació, els dos països van acordar "conduir les diferències amb diàleg amistós", per al que comptaran amb el suport d'estats "amics", entre els quals hi ha Argentina, Brasil, República Dominicana i Mèxic.

Segons sembla les relacions a Amèrica Llatina comencen a prendre el rumb correcte, és així que també el president equatorià, Rafael Correa, va anunciar que està disposat a normalitzar les relacions diplomàtiques amb Colòmbia, després d'acordar amb el seu homòleg colombià, Álvaro Uribe, una full de ruta per avançar en aquest procés.

La crisi diplomàtica entre Colòmbia i l'Equador va començar el 2008, quan el govern del primer país va bombardejar un campament de les FARC a la selva equatoriana, en què van morir unes 26 persones, entre elles el portaveu internacional del grup insurgent, Luis Edgar Devia, àlies 'Raúl Reyes'. Després d'aquest incident Quito va decidir trencar els contactes diplomàtics amb Bogotà, en considerar que amb aquesta operació Colòmbia va violar la sobirania territorial equatoriana.

A més, l'emergència a Haití i la situació política d'Hondures també van ser temes abordats en la trobada de mandataris.

Felipe Calderón va anunciar que en el cas d'Haití, els governants van acordar una estratègia per reconstruir el país caribeny. Pel que fa a Hondures, que no ha estat convidat a aquesta cimera per seguir fora de l'Organització d'Estats Americans (OEA), després del cop d'Estat de juny de 2009 es va fer una breu menció, encara que no es va arribar a acords específics.

La Cimera del Grup de Rio que es celebra a Playa del Carmen, al Carib mexicà, conclou aquest dimarts, i està prevista que es donarà una declaració conjunta dels líders de la regió.


Argentina recibió el apoyo de los países latinoamericanos y del Caribe en su conflicto con Inglaterra por el petróleo de las Islas Malvinas, durante la Cumbre del Grupo de Río que se celebra en Playa del Carmen, en el Caribe mexicano.

El presidente venezolano Hugo Chávez protagonizó la defensa más fuerte de Argentina y acusó a Gran Bretaña de hacer "una de las más groseras demostraciones" del colonialismo, justo el día en el que empezaron las prospecciones petroleras en el archipiélago.

El jefe de Estado venezolano pidió además que Londres suspenda la búsqueda de crudo y "devuelva ese territorio a su legítimo dueño: el pueblo argentino".

Por otro lado, los presidentes reunidos en la cumbre, aprobaron la creación de un nuevo organismo paralelo a la Organización de Estados Americanos (OEA), pero sin la presencia de Estados Unidos ni Canadá, con el objetivo de fortalecer la unidad regional entre los países de América Latina y el Caribe.

Aunque no existe aún un nombre para la nueva entidad, se espera que los estatutos y la forma de operación del nuevo organismo se defina en la cumbre de Río, la cual tendrá lugar en Venezuela en 2011.

El primer día de esta cita se vio empañado por el cruce de palabras entre los dirigentes de Venezuela y Colombia en el marco de unas relaciones bilaterales deterioradas. Este incidente ocurrió durante el almuerzo ofrecido por el Gobierno anfitrión, y en el que no hubo presencia de medios de comunicación.

La discusión habría ocurrido cuando el presidente colombiano Álvaro Uribe, interrumpió una intervención de Chávez, comparando el bloqueo de Estados Unidos sobre Cuba con el trato dispensado por Venezuela a empresas colombianas. El desencuentro subió de tono por lo que el presidente cubano, Raúl Castro, y el propio Calderón tuvieron que intervenir para poner fin a la discusión, en la que Hugo Chávez amenazó con abandonar la cumbre, según fuentes citadas por la agencia EFE.

De acuerdo con este mismo medio de comunicación, ambos países acordaron "conducir las diferencias con diálogo amistoso", para lo que contarán con el apoyo de estados “amigos”, entre los que se encuentran Argentina, Brasil, República Dominicana y México.

Por lo visto las relaciones en América Latina empiezan a tomar el rumbo correcto, es así que también el presidente ecuatoriano, Rafael Correa, anunció que está dispuesto a normalizar las relaciones diplomáticas con Colombia, luego de acordar con su homólogo colombiano, Álvaro Uribe, una hoja de ruta para avanzar en ese proceso.

La crisis diplomática entre Colombia y Ecuador empezó en 2008, cuando el gobierno del primer país bombardeó un campamento de las FARC en la selva ecuatoriana, en el que fallecieron unas 26 personas, entre ellas el portavoz internacional del grupo insurgente, Luis Edgar Devia, alias 'Raúl Reyes'.

Tras este incidente Quito decidió romper los contactos diplomáticos con Bogotá, al considerar que con esa operación Colombia violó la soberanía territorial ecuatoriana.

Además, la emergencia en Haití y la situación política de Honduras también fueron temas abordados en el encuentro de mandatarios.

Felipe Calderón anunció que en el caso de Haití, los gobernantes acordaron una estrategia para reconstruir al país caribeño. En cuanto a Honduras, que no ha sido invitado a esta cumbre por seguir fuera de la Organización de Estados Americanos (OEA), tras el golpe de Estado de junio de 2009 se hizo una breve mención, aunque no llegaron a acuerdos específicos.

La Cumbre del Grupo de Río que se celebra en Playa del Carmen, en el Caribe mexicano, concluye este martes, y está prevista que se dará una declaración conjunta de los líderes de la región.



Regne Unit: 6.700 milions de $ de dèficit al gener

El dèficit pressupostari de la Gran Bretanya el gener de 2010 va assolir 6.700 milions de dòlars. Si l'índex no canvia, el dèbit total superarà al resultat de Grècia que pateix una crisi de deute. Aquestes xifres van ser registrades al gener per primera vegada en tota la història del país. En aquest mes es paguen una part considerable dels impostos i el fons estatal rep més mitjans que en altres mesos.
Extrapolant aquesta tendència anual, es dedueix la diferència entre beneficis i despeses que s'estima en 277.200 milions de dòlars i representa el 12,8% del PIB de la Gran Bretanya. A Grècia l'índex pronosticat per al 2010 és menys de 12,7%.

Al mateix temps, el volum total del deute públic britànica arriba a 848.000 milions de dòlars o 59,9% del PIB. El dèbit de la República Helénica supera el 130% del PIB.

Abans de la crisi creditícia, el Regne Unit va ser un dels països més pròspers i estables en termes del deute públic (un 45% del PIB). Però la recessió i l'amenaça de fractura del sistema financer van forçar el Govern a augmentar els préstecs.

Alguns euròcrates (i molts més a Grècia) consideren que els especuladors s'han acarnissat amb l'Eurozona. Assenyalen que la càrrega del seu deute no és pitjor que la d'altres parts del món ric. L'OCDE (Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic) calcula que el deute públic a Gran Bretanya i en els EE.UU. serà major que el de l'Eurozona per al 2011 en termes del PIB. El problema de l'eurozona és que té àrees problemàtiques, com Grècia, amb finances encara pitjors que les de la mitjana, i sense els mitjans (fins ara) per obtenir crèdit de part dels seus més moderats germans.

Fins això podria ser una comparació massa amable. Els inversors en valors es preocupen més pels països amb grans necessitats d'emprèstits sumats a les seves ja quantioses deutes. En el futur, podrien preocupar-se encara més pels perspectives a llarg termini del creixement del PIB. Les economies febles no poden mantenir el procés de càrrega de deute per sempre i els països de l'Eurozona amb les majors deutes s'enfronten també obstacles severs per al seu creixement. El ajustar les finances públiques és només l'inici d'un molt necessari programa de reformes.


El déficit presupuestario de Gran Bretaña en enero de 2010 alcanzó 6.700 millones de dólares, según el diario británico The Times. Si el índice no cambia, el débito total superará al resultado de Grecia que sufre una crisis de deuda.

Tales cifras fueron registradas en enero por vez primera en toda la historia del país. En ese mes se pagan una parte considerable de los impuestos y el fondo estatal recibe más medios que en otros meses.

Extrapolando esta tendencia anual, se deduce la diferencia entre beneficios y gastos que se estima en 277.200 millones de dólares y representa el 12,8% del PIB de Gran Bretaña. En Grecia el índice pronosticado para 2010 es menos de 12,7%.

Al mismo tiempo, el volumen total de la deuda pública británica alcanza 848.000 millones de dólares o 59,9% del PIB. El débito de la República Helénica supera el 130% del PIB.

Antes de la crisis crediticia, el Reino Unido fue uno de los países más prósperos y estables en términos de la deuda pública (un 45% del PIB). Pero la recesión y la amenaza de fractura del sistema financiero forzaron al Gobierno a aumentar los préstamos.

Algunos eurócratas (y muchos más en Grecia) consideran que los especuladores se han ensañado con la Eurozona. Ellos señalan que la carga de su deuda no es peor que la de otras partes del mundo acaudalado. La OCDE (Organización de Cooperación y Desarrollo Económico) calcula que la deuda pública en Gran Bretaña y en los EE. UU. será mayor que la de la Eurozona para el 2011 en términos del PIB. El problema de la eurozona es que tiene áreas problemáticas, como Grecia, con finanzas aún peores que las del promedio, y sin los medios (hasta ahora) para obtener crédito de parte de sus más moderados hermanos.

Hasta eso podría ser una comparación demasiado amable. Los inversionistas en valores se preocupan más por los países con grandes necesidades de empréstitos sumados a sus ya cuantiosas deudas. En el futuro, podrían preocuparse aún más por las perspectivas a largo plazo del crecimiento del PIB. Las economías flojas no pueden mantener una carga pesada de deuda para siempre y los países de la Eurozona con las mayores deudas enfrentan también obstáculos severos para su crecimiento. El ajustar las finanzas públicas es sólo el inicio de un muy necesario programa de reformas.