divendres, 8 d’octubre de 2010

Gomà vol "màxima exigència i transparència" al cas de Ciutat Vella

El president del grup municipal d'ICV-EUiA a l'Ajuntament de Barcelona, Ricard Gomà, ha defensat avui la necessitat de la "màxima exigència i transparència en l'esclariment de qualsevol conducta irregular vinculada a les causes obertes per presumptes delictes de corrupció i amenaces. Aquesta posició de rigor i contundència és la millor manera de contribuir a que no plani cap ombra de dubte sobre la honorabilitat del col·lectiu de treballadors i treballadores municipals".

Gomà ha recordat "l'actitud proactiva i la clara col·laboració" mostrada pel Consistori, que s'ha personat com a acusació particular en la investigació judicial sobre les activitats presumptament delictives relacionades amb la concessió de llicències al districte de Ciutat Vella.

El president de la coalició d'esquerra verda ha reclamat "respecte pel procediment judicial" i ha demanat "unitat a les formacions polítiques amb qui compartim l'objectiu de combatre qualsevol episodi de corrupció, defugint l'ús d'aquesta qüestió com a simple arma d'enfrontament partidista".

Gomà ha assegurat que la coalició "mantindrà amb fermesa la posició d'exigir el cessament de forma immediata i cautelar de qualsevol persona imputada, en relació a les funcions i responsabilitats vinculades a la seva imputació judicial", però ha advertit també que "la presumpció d'innocència és un dret fonamental a preservar".

Sanz tracta a Camps de covard i còmic dolent

Marga Sanz: “Camps insulta a la cambra i a la ciutadania amb sa actitud de sorna i burla”. La portaveu d’EUPV a Les Corts ha assenyalat que la sessió de control al president del Consell: “Ens ha deixat com cada setmana des de fa mesos, una imatge lamentable de Camps. El seu somriure, les seues postures, el seu discurs xulesc per a fer broma i burlar-se de l’oposició, és un insult a l’hemicicle, i demostra la seua nul·la capacitat de govern”. Sanz afirma que Camps “segueix sense donar explicacions de cap tipus. En lloc d’això, el que fa és pujar a la trona i interpretar un paper histriònic, com si es tractés d’un humorista dolent”.

Esquerra Unida lamenta que el president del Consell “haja adquirit una tònica per a les sessions de control, la qual ens temem que va a continuar fins a que es tanque el període de sessions. És la postura més covard que hem vist mai: La d’evitar respondre i jactar-se d’això”, critica Sanz.

La Generalitat serà acusació particular al cas de Ciutat Vella

La Generalitat s'ha personat com a acusació particular en el procés obert per la presumpta trama de corrupció i suborns per a l'adjudicació de llicències d'apartaments turístics i hotels a Ciutat Vella. En les diligències judicials figuren com a imputats, entre altres persones, l'enginyer Joaquín Quílez Mata, el funcionari de l'Ajuntament de Barcelona Heliodoro Lozano Fernández (foto) -ara apartat del servei- i la cap de l'assessoria legal de Ciutat Vella, Elena Ariza. En concret, s'ha personat en l'assumpte la Conselleria d'Innovació, Universitat i Empreses, que té les competències sobre turisme. Els investigadors sospiten que la trama va oferir aparença legal a apartaments turístics que no estaven realment homologats per l'Administració autonòmica.

Fonts judicials van assegurar ahir que la jutge Elisabet Castelló, que investiga les presumptes irregularitats, ha admès la Generalitat com a acusació particular.

Els indicis apunten que hi ha empreses que es dediquen a aquest negoci que no estan inscrites al Registri d'Entitat d'Activitats Turístiques, llibre en què han de figurar els apartaments turístics que estan funcionant. La jutge va requerir el maig del 2010 a la Generalitat els certificats estesos a favor d'empreses del sector implicades en la trama i per als immobles utilitzats per a aquesta activitat a Ciutat Vella. La magistrada també va requerir que es detallessin les possibles subrogacions o canvis de nom de les empreses explotadores d'apartaments turístics.

La Generalitat, d'aquesta manera, exerciria l'acusació particular en el procés per presumpta corrupció en què, a més, s'estan investigant les extorsions i amenaces presumptament comeses per un dels imputats (l'acusació recau en l'enginyer Joaquín Quílez) a exalts càrrecs del districte de Ciutat Vella. En aquest sentit, també s'ha personat com a acusació la que va ser regidora d'aquest districte barceloní Itziar González, que va abandonar el seu càrrec l'abril passat.

ELS PÈRITS / En el si del procés s'ha produït un debat jurídic sobre quins tècnics són els més idonis per realitzar l'informe pericial encarregat per la jutge. L'advocat d'un dels imputats ha intentat que no siguin, com va acordar la magistrada, experts de l'Ajuntament de Barcelona, per l'interès que el consistori té en l'assumpte. No obstant, la jutge ha ratificat la seva decisió i ha rebutjat la impugnació efectuada per la defensa.

Una de les qüestions que ha de dilucidar la jutge durant els pròxims dies és si cita a declarar o no els 25 empresaris i propietaris d'apartaments turístics, hotels i restaurants de Ciutat Vella que han estat interrogats pels Mossos d'Esquadra com a imputats. Algun va admetre que havien pagat una determinada quantitat de diners a l'enginyer Quílez per agilitzar els tràmits per aconseguir permisos d'obres o llicències d'activitats.

Un funcionari perseguí na Kirchner per embargar-la

Un funcionari judicial de l'Audiència de Frankfurt (Alemanya) va perseguir a la presidenta de l'Argentina, Cristina Fernández de Kirchner, durant la seva visita a la Fira del Llibre d'aquesta ciutat per reclamar el pagament del deute del seu país davant inversors alemanys. "Vam rebre dos ordres d'embargament i enviem per aquest motiu a un funcionari judicial a la fira", revela el vicepresident de l'Audiència, Bernhard Olp, dos dies després que Cristina Fernández inaugurés el certamen. Sota el títol 'A la caça de la presidenta de l'Argentina', el diari explica que Frankfurt és el centre judicial de nombrosos processos d'inversors alemanys contra el país sud-americà per l'impagament de deute, que en moltes ocasions han guanyat els creditors.

Després de recordar que l'Argentina té pendent el pagament de deutes per valor d'entre 10.000 i 15.000 milions de dòlars, assenyala que els denunciants pertanyen al grup d'aquells que han rebutjat la segona oferta de renegociació de l'Estat argentí, per considerar que només recuperarien una mínima part de l'invertit en el seu dia.

Per recuperar els seus diners, els inversors alemanys tracten d'aconseguir l'embargament de propietats o capital d'Argentina a Alemanya, com els comptes de la seva ambaixada i obres d'art. El 2006 van intentar fins i tot, encara que sense èxit, embargar el vell avió presidencial 'Tango 01' quan va aterrar en territori germànic, amb membres del Govern que anaven a assistir a les trobades de la seva selecció al Mundial de Futbol.

Olp assenyala en l'entrevista que no s'espera tampoc que el funcionari judicial enviat a la Fira del Llibre tingui èxit en els seus propòsits, ja que el pavelló dedicat a l'Argentina, país convidat en aquesta edició, "està llogat o pertany a tercers".

L'advocat alemany Jakob Heichle, que representa els interessos de més d'un centenar d'inversors afectats per l'impagament del deute argentí, expressa la seva indignació en el mateix diari pel tracte que Cristina Fernández rep a Alemanya. Heichle considera inacceptable que la presidenta se li desplegament "la catifa vermella i que després tard gaudeix a costa del contribuent amb la cancellera, Angela Merkel, mentre patea el dret internacional vigent".

Explica que la pròpia ministra federal de Justícia, Sabine Leutheusser-Schnarrenberger, li va escriure personalment per comunicar que l'Estat i els estats federats s'enfronten al mateix problema que Heichler, si s'escau per recuperar els costos processals per les demandes d'impagament davant els tribunals germans.

El tribunal que porta la major part de les demandes contra l'Argentina qualifica els costos processals de "immensos" sense esmentar xifres concretes, que el diari calcula arriben i als 15 milions d'euros, en augment permanent.

Un altre dels advocats que representa els interessos d'inversors alemanys, Bernd Jochem, comenta que les autoritats argentines són esmunyedisses i que "l'embargament de l'avió (de la dirigent) és complicat, ja que jurídicament és propietat de l'aerolínia, no del Govern".

En to sarcàstic-segons subratlla el rotatiu-assenyala que "seria possible embargar la bossa de la senyora Kirchner per fer-se si més no amb les dietes del viatge", encara que reconeix que resultaria complicat trobar un funcionari judicial disposat a fer aquest pas tan poc diplomàtic .

Israel: Dos sergents condemnats per utilitzar un nen d'escut

Dos sergents de l'exèrcit israelià van ser condemnats el diumenge per una cort marcial per haver obligat durant l'ofensiva Plom Fos, de gener de 2009 a Gaza, a un nen palestí de nou anys a registrar bosses que podien contenir explosius. La sentència es farà pública en les pròximes setmanes. Els dos membres de la brigada d'infanteria Givati havien pres amb els seus homes el control d'un edifici de Tel Al-Hawa, als afores de la ciutat de Gaza, el 15 de gener de 2009, sota el foc dels combatents palestins. En reunir als residents de l'edifici, van descobrir bosses sospitoses en una cambra de bany i van obligar a un nen, sense cap protecció, a anar a veure el que contenien, utilitzant-lo com un "escut humà".

El nen, aterrit, va obrir la primera borsa, però es va negar a obrir l'altra. Fora de si, els soldats el van agafar sense miraments i fins i tot van obrir foc, posant en perill la vida de tots els civils presents, han precisat els tres magistrats de la cort marcial. Aquest cas recorda una antiga pràctica de l'exèrcit israelià, ara prohibida, que era demanar a transeünts o veïns anar a trucar a la casa d'un sospitós abans que la pròpia patrulla intervingués.

"Víctimes de Goldstone"

Diversos companys d'armes dels dos sergents implicats vinguts a presenciar el judici a la base militar de Katsina. Vestien samarretes amb el lema "som víctimes de Goldstone" - referint-se al informe de l'ONU elaborat pel jurista sud-africà Richard Goldstone sobre l'ofensiva israeliana al desembre de 2008 i gener de 2009 a la Franja de Gaza. Segons l'informe, els israelians i els palestins són culpables de crims de guerra durant els combats.

Guerra monetària: Euro puja, dòlar baixa

Japó baixa els tipus al 0% per sorpresa i es prepara per imprimir bitllets. Els bancs centrals prenen mesures agressives i devaluen les seves divises. El problema és que, sense coordinació, pot deixar sense efecte, el que posa en perill la recuperació de l'economia mundial. "Al final, una devaluació competitiva no beneficiarà a ningú, pel fet que tots els països no poden depreciar els seus tipus de canvi uns contra els altres. Amb això només es va aconseguir avivar les tensions polítiques, aguditzar les incerteses sobre les divises i paralitzar el sistema de comerç mundial. En definitiva, proteccionisme financer".

Els bancs centrals, en peu de guerra

Aquesta cita del prestigiós economista Barry Eichengreen, professor de la Universitat de Califòrnia i col.laborador de The Guardian, descriu la situació que es va viure a la Gran Depressió dels anys 30, però és un reflex cada vegada més fidel de l'escenari actual.

L'interès mostrat pels bancs centrals per reconduir les seves economies al camí del creixement i evitar possibles riscos de deflació els ha portat a reprendre mesures agressives d'estímul que, d'una manera o altra, suposen una intervenció en el mercat de divises. L'objectiu: ampliar la massa monetària, devaluar les seves monedes i fer així cada vegada més competitives les seves exportacions. I, com a conseqüència, "les tensions estan augmentant", recorda Michael S. Hanson, economista de Bank of America Merrill Lynch.

El Banc del Japó (BoJ) va decidir ahir per sorpresa retallar els tipus d'interès fins a un rang d'entre el 0% i el 0,1% i va plantejar la possibilitat d'establir un fons per a l'adquisició de deute públic i altres actius, en un principi de 5 bilions de iens (43.000 milions d'euros), davant l'escàs marge per a una major relaxació del preu del diner. "Encara que l'economia del Japó encara mostra signes d'una moderada recuperació, el ritme d'aquesta es frena en part a causa de l'alentiment de les economies internacionals i l'impacte de l'apreciació del ien".

Per la seva banda, la Reserva Federal dels EUA està preparant al mercat per reactivar la màquina d'imprimir bitllets amb la compra de més deute governamental, mesura que previsiblement anunciarà al novembre, i el Banc d'Anglaterra es planteja seguir els seus passos. "Dos terços del consum privat mundial està als EUA, l'eurozona, Japó i Regne Unit, i les perspectives de creixement per al pròxim lustre són molt inferiors a les dues últimes dècades. Davant d'aquest panorama els països busquen depreciacions competitives per créixer per exportacions", apunta José Carlos Díez, economista d'Intermoney.

D'altra banda, augmenten les tensions amb la Xina. La troica de representants econòmics de l'eurozona intenten convèncer les autoritats xineses perquè apreciïn la seva moneda, amb l'objectiu de reduir els desequilibris comercials amb Europa i contribuir d'aquesta manera a la recuperació econòmica europea. I Estats Units amenaça ja amb aplicar majors aranzels a les importacions xineses, després que el iuan s'hagi apreciat al voltant d'un 2% enfront del dòlar des del juny i quan el Congrés dels EUA considera que està un 25% infravalorat. "Hi ha el risc que la guerra de les divises degeneri en mesures proteccionistes que limitin el comerç i acabin afectant a la localització eficient de la producció mundial", afegeix Díez. Japó, per exemple, ja produeix als EUA el 80% dels components dels cotxes japonesos que es venen allà per eliminar el risc canviari.

I a aquest tipus d'intervencions s'han sumat Corea del Sud, Suïssa o el Brasil. Tots volen devaluar la seva divisa, però el problema és que, segons recorda Eichengreen, l'impacte acabo sent neutral, el que posa en perill l'objectiu que es persegueix: la recuperació de l'economia mundial. Ja s'ha vist amb l'evolució del ien (veure informació adjunta).

Pressió per al BCE

I entre tot aquest embolic hi ha la illa de la discòrdia, el Banc Central Europeu (BCE), l'únic que s'ha mostrat relativament optimista amb l'economia en els últims mesos i que sempre ha estat reticent a prendre mesures de tipus quantitatiu, mitjançant la compra de deute o el que, comunament, es denomina màquina d'imprimir bitllets. "El BCE sempre té menys marge per actuar perquè el seu objectiu és la inflació", indica José Luis Martínez, estrateg a Espanya de Citi. Com a conseqüència, mentre uns veuen devaluar les seves divises, el BCE veu enfortir la seva i l'euro va superar ahir la barrera dels 1,38 dòlars per primera vegada des de principis de febrer. Davant aquesta situació, el president, Jean Claude Trichet, podria endurir el seu discurs en la reunió de demà, ja que Alemanya és una de les economies més dependents de les exportacions a nivell mundial.

Sanz denuncia la vulneració de drets i llibertats

“Anirem als tribunals si el Consell modifica els programes d’educació sexual per assumir les tesis dels grups ultrareaccionaris”, ha declarat Marga Sanz, diputada d'EUPV. La coordinadora d’EUPV anuncia que si el govern del PP cedeix davant la pressió d’aquestos grups “estarà vulnerant drets i llibertats”. La formació d’esquerres adverteix que les Conselleries de Sanitat i Educació: “No poden estar sometent-se a la moral sexual d’aquestos grups ultracatòlics, els quals temem que estiguen marcant les modificacions del Programa d’Intervenció en Educació Sexual (PIES).

Les tesis d’aquestos grups ataquen directament els drets i les llibertats de les persones, i ofereixen una visió del sexe perversa, que òbviament no estem disposats que arribe a cap centre educatiu valencià”.

Sanz ha qualificat “d’intolerable que el Consell estiga de genolls davant la jerarquia de l’Esglèsia Catòlica i d’aquestos grups de moral ultraconservadora. Es tracta de qüestions molt serioses per a deixar-les en mans d’aquells que creuen, entre altres barbaritats, que l’homosexualitat és una disfunció o es neguen a la utilització d’anticonceptius”.

Esquerra Unida exigeix al Consell “que es desprenga d’immediat d’aquestes pressions i pose de nou en marxa el PIES que impartisca una educació sexual, lliure i respectuosa”.
Les tesis d’aquestos grups ataquen directament els drets i les llibertats de les persones, i ofereixen una visió del sexe perversa, que òbviament no estem disposats que arribe a cap centre educatiu valencià”.

Sanz ha qualificat “d’intolerable que el Consell estiga de genolls davant la jerarquia de l’Esglèsia Catòlica i d’aquestos grups de moral ultraconservadora. Es tracta de qüestions molt serioses per a deixar-les en mans d’aquells que creuen, entre altres barbaritats, que l’homosexualitat és una disfunció o es neguen a la utilització d’anticonceptius”.

Esquerra Unida exigeix al Consell “que es desprenga d’immediat d’aquestes pressions i pose de nou en marxa el PIES que impartisca una educació sexual, lliure i respectuosa”.

Avança la taxa a la banca i les transaccions financeres

La Unió Europea va donar ahir un nou pas en el seu objectiu d'aconseguir una major contribució financera de la banca per fer front als costos de la crisi financera i econòmica. La UE fa mesos que advoca per introduir nous impostos o taxes que gravin a les institucions financeres, per a descoratjar la presa de riscos i obtenir recursos d'un sector que considera fiscalment privilegiat. Fins ara el G-20 ha fet oïdes sordes, però la Unió va a insistir.

El comissari de Fiscalitat, Algirdas Semeta, va presentar ahir una comunicació sobre la fiscalitat en el sector financer en què defensa que "impostos addicionals estarien justificats pel fet que alguns governs van proporcionar un suport substancial al sector durant la crisi i per això haurien de fer una justa contribució en compensació". La comunicació recorda que "cal tenir present la important responsabilitat per la generació i dimensions de la crisi i els seus efectes en l'endeutament global dels Governs". Cal recordar que la crisi financera va exigir la mobilització de recursos equivalents al 27% del PIB de l'eurozona, segons ha assenyalat el president del BCE, Jean-Claude Trichet.

El comissari va expressar el seu propòsit de "assegurar que qualsevol impost que proposi ha de produir beneficis reals, és a dir, ha de proporcionar substancials ingressos sense minar la competitivitat de la UE".

Semeta va ser ben clar quan va assenyalar que "actualment el sector financer paga pocs impostos i no contribueix com hauria a reactivar el creixement després de la crisi". Brussel recorda les condicions de privilegi que gaudeix el sistema financer, ja que la major part dels serveis financers no paguen IVA.

La Comissió proposa actuar en un doble front: a nivell europeu planteja un impost sobre l'activitat financera (IAF) que gravaria tant els beneficis com les remuneracions dels directius de les institucions financeres. Un estudi del Fons Monetari Internacional (FMI), que ha pres com a base als 22 principals països desenvolupats, s'estima que aplicant un tipus del 5% es podrien recaptar uns 75.000 milions d'euros anuals. Segons la Comissió, l'aplicació d'aquest impost a les entitats financeres en els Vint podria aportar uns 25.000 milions d'euros de recaptació.

A nivell global "la Comissió defensa decididament la idea d'una taxa a les transaccions financeres (TTF)", segons ha assenyalat Semeta. Es tracta d'una iniciativa promoguda per l'esquerra i les organitzacions no governamentals, la recaptació varia molt en funció de l'aplicació. Si només s'aplica a les transaccions d'accions i bons amb un tipus del 0,1 sobre el volum de les operacions, es podrien ingressar uns 20.000 milions. Si s'inclouen els productes derivats, la recaptació podria ascendir als 150.000 o fins i tot 600.000 milions, segons alguns estudis.

La comunicació subratlla que l'aplicació de noves taxes al sistema financer "podria contribuir a augmentar l'eficiència i estabilitat dels mercats financers, reduir la seva volatilitat i els efectes perjudicials de l'excessiva presa de riscos".

Semeta va manifestar que estava "absolutament compromès a defensar una taxa a les transaccions financeres internacionalment" i va assegurar que "la Comissió continuarà la seva feina al G-20 per aconseguir un acord en el si d'aquest organisme".

Totes dues iniciatives s'analitzaran de nou en l'Ecofin del proper 18 a Luxemburg. El propòsit de l'Executiu comunitari és continuar amb els estudis d'impacte en el sector financer de les dues mesures per poder presentar iniciatives legislatives en l'estiu de 2011.

La Comissió estima que amb els ingressos d'aquests nous impostos i taxes es podrien finançar les promeses en matèria de lluita contra el canvi climàtic i promoure el desenvolupament. Elise Ford, responsable d'Oxfam a la UE, va manifestar la seva satisfacció per la decisió de la Comissió pel doble efecte que suposa "reduir el perillós capitalisme de casino i recaptar grans quantitats de diners per ajudar els més necessitats a Europa i als països més pobres ".

La Confederació Europea de Sindicats (CES) va considerar, però, "insuficients, sense ambició, i inacceptables" les propostes per estimar que s'havien relegat les possibilitats de la TTF, donant preferència a la taxa sobre activitats, els efectes recaptadors són molt menors . La TTF s'inspira en la taxa de l'economista James Tobin.

La ciberprotesta contra l'SGAE i Cultura, una fita

La protesta ciutadana contra les webs de l'SGAE, el Ministeri de Cultura i Promusicae continua en marxa, després que l'arrogància dels comunicats públics de l'SGAE ha animat a milers de ciberactivistes a reprendre l'atac de denegació de servei. L'abast i la intensitat de l'actual protesta converteix aquesta acció col·lectiva dels cibernautes en una fita històrica del moviment ciutadà a la xarxa d'Internet.

En poques paraules, un atac de denegació de servei com el que estan patint aquestes webs és senzillament l'ús organitzat de programes informàtics per a enviar peticions sistemàtiques a les webs de manera que aquestes es saturen i no poden respondre totes les peticions.

Aquesta mena d'atac és, en essència, com si milers de persones es posessin d'acord per veure la mateixa web al mateix moment, de manera que, per saturació, ningú la pot veure. No existeix cap legislació que castigui aquest tipus d'activitat de manera explícita i no seria senzill trobar mecanismes per a sancionar-los. En 24 hores s'han estès per fòrums i blocs centenars de manuals que expliquen com sumar-se a la protesta contra l'SGAE, han aparegut perfils de Twitter on es publiquen els DNS on realitzar els atacs, i s'han acalorat els debats en favor i en contra d'aquesta forma d'activisme per tota la xarxa. La repercussió de la protesta és internacional, hackers i ciberactivistes de tot el món s'han associat per a aquest atac contra les entitats gestores del coneixement: ara els ha tocat a les espanyoles però abans van ser les americanes RIIA i MPAA. Sembla que això només ha fet que començar.

Per la seva banda és interessant la reflexió que des del seu bloc fa Enrique Dans:

Blanca Salvatierra em cita en el seu article a Público titulat "ciberguerra contra la SGAE i Cultura", en el que intento deixar clara la diferència entre un atac de denegació de servei llançat per una màfia, utilitzant botnets i per tal d'extorsionar a una empresa, i una protesta massiva en què milers de ciutadans expressen una queixa pacífica exactament igual que com ho farien al carrer amb pancartes o amb una asseguda.

Que no ens parlin de ciberdelinqüents (el DDoS no és delicte en la legislació espanyola, i si ho és, es referirà a alguna cosa completament diferent al que estem vivint aquests dies), que no acusin a ningú de comportament antidemocràtic, i que no es facin les víctimes per alguna cosa sobre la que només ells tenen responsabilitat. Aquí no hi ha "malvats hackers" (de fet, els hackers mai van ser "malvats"), sinó ciutadans normals i corrents reivindicant de manera pacífica i massiva seus drets a la xarxa, d'una forma completament raonable.