dimecres, 15 de febrer de 2012

ICV-EUiA denuncia que CiU ha introduït canvis legislatius per a l'instal·lació d'Eurovegas a Catalunya

El diputat d'ICV-EUiA al Parlament, Joan Boada, ha advertit avui que amb les Lleis Òmnibus el Govern ja ha fet els primers passos per acceptar "l'aberració" que suposa el projecte Eurovegas a Catalunya. Mitjançant la reforma de la Llei d'Urbanisme, ha explicat Boada, la Generalitat té la capacitat d'imposar la instal·lació d'aquest macrocomplex al·legant "raons estratègiques" violentant l'autonomia municipal per una banda i la planificació urbanística territorial per l'altra.

"El que necessita Catalunya és un model sostenible, sòlid, amb valor afegit, i no pas un model especulatiu explotador de persones, i del territori", ha assegurat Boada.

En aquest sentit, el diputat ha carregat avui contra el projecte Eurovegas del magnat hoteler Sheldon Adelson perquè en cas d'instal·lar-se a Catalunya seria "amb condicions poc recomanables" saltant-se la prohibició de fumar ens els establiments, tenir dos anys d'exempció de pagar les quotes de la Seguretat Social, canviar la llei del menor espanyola i, a sobre, que desapareguin els drets laborals. "Creu el govern que per prosperar cal fer la mateixa política especulativa irresponsable que fa el PP a València i a les Illes Balears?", ha preguntat Boada al conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, durant la sessió de control al Parlament.

De la mateixa manera, el diputat d’ICV-EUiA ha demanat a Mas-Colell si "farà un vestit a mida al senyor Adelson tot i que les condicions vulnerin els drets dels menors i es passi pel forro les normatives catalanes". "Podem acceptar unes condicions pròpies del principi del segle XX, tot i que la reforma laboral que vostès pacten amb el PP també s'hi apropa, on també sigui possible el blanqueig de diners i els negocis associats convertint-se en el Macau d'Europa", ha volgut saber Boada que ha remarcat que "no tot s'hi val per a crear ocupació".

Durant la seva intervenció, el diputat ha recordat que "no és una inversió qualsevol", ja que es tracta de la instal·lació d'un macrocomplex amb 12 hotels, 36.000 habitacions, 50.000 places de restauració, 6 casinos, teatres, camps de golf, 17.000 milions d'euros. "De veritat que creu que és aquest el model que Catalunya necessita?", ha demanat el diputat.

L'Iran exigeix ​​que el petroli se li aboni per avançat i amenaça de suspendre la venda a Europa

L'Iran ha imposat aquest dimecres noves condicions per a la compravenda de petroli als països europeus, en una decisió que ha creat gran confusió política i augment dels preus del cru en el mercat internacional. Iran exigeix ​​que les futures compres s'abonin per avançat. El desconcert ha estès quan la televisió persa "PressTV" va assegurar que el ministeri iranià d'Afers Estrangers havia convocat els ambaixadors de l'Unió Europea a Teheran per comunicar-los la suspensió de la venda de cru.

Minuts després, la televisió oficial en llengua persa IRIB precisar la informació i ha afirmat que la reunió tenia com a objectiu informar els diplomàtics que "l'Iran va a reconsiderar si segueix venent-los petroli"

Al final de la mateixa, l'ambaixador d'Espanya a l'Iran, Pedro Villena, ha aclarit que la cita va versar sobre les sancions imposades pels Vint a Teheran, entre elles l'embargament petrolier, però que en cap moment se'ls va comunicar la interrupció de les exportacions de cru.

Declaracions de l'ambaixador espanyol


Moments abans, Villena havia explicat als ministres espanyols d'Afers Estrangers, José Manuel García-Margallo, i d'Indústria, José Manuel Soria, que l'Iran li havia convocat, al costat d'altres diplomàtics, per informar-los de les noves condicions dels contractes de venda de cru.

Tot i que encara no han transcendit de forma oficial quins són aquests nous requisits, sembla que el règim dels aiatol·là vol garantir el cobrament per avançat del cru abans d'exportar-als països europeus.

La mesura afecta de forma particular a Grècia, Espanya i Itàlia, que compren a l'Iran entre un 13% i un 14% de les seves necessitats petrolieres, i en menor mesura a estats com França (un 4%), Alemanya i el Regne Unit, amb menys del 1%.

Per la seva banda, l'agència oficial de notícies iraniana IRNA, i la semioficial Mehr han informat que el director general per Europa Occidental del Ministeri d'Exteriors, Hassan Tayik, havia convocat els ambaixadors d'Espanya, Itàlia, França, Portugal, Holanda i Grècia.

Encara IRNA no donava detall dels motius, Mehr ha precisat que tayik va tractar en reunions separades amb els sis sobre "diferents assumptes, incloses les sancions europees contra Teheran".

En l'origen de la polèmica estan una declaracions del ministre iranià de Petroli, Rostam Qasemi, qui el passat 4 de febrer va afirmar que el seu país estudiava la suspensió de les exportacions de cru a diversos països europeus, en represàlia per les sancions financeres i petroleres imposades per l'UE el 23 de gener.

"Les exportacions de petroli a certs països europeus es tallaran amb seguretat", va afirmar Qasemi, que va afegir que "més tard decidirem si les aturem a d'altres països europeus".

El Parlament de Teheran també va anunciar que preparava una llei per prohibir les exportacions de petroli i gas a Europa, però no ha tramitat cap text i la setmana passada va iniciar un recés, fins al 4 de març.

Abans del recés, 200 dels 290 diputats van signar un comunicat en què manifestaven el seu suport a qualsevol mesura que pugui adoptar el Govern de Teheran contra els Vint en resposta a les noves sancions.

Espanya, dels més afectats

Per la seva banda, el Ministeri d'Afers Exteriors i de Cooperació també ha informat que l'Iran no ha suspès les exportacions de petroli a Espanya, han assenyalat a Efe fonts d'aquest departament.

Espanya seria un dels països més afectats per aquesta mesura Grècia. El 2011, Iran va ser el segon proveïdor de petroli d'Espanya.

És per això que el ministre d'Afers Estrangers, José Manuel García-Margallo, subratllava quan es van aprovar les sancions al petroli iranià que Espanya és un dels països "que més es van a sacrificar", però va defensar que és un pas necessari per a la "estabilitat" al Pròxim Orient i la "unitat" al si de l'UE.

Dee fet, es va felicitar que Espanya aconseguís ampliar la moratòria d'embargament de tres a sis mesos.

Segon país de l'Organització de Productors de Petroli (OPEP), Iran produeix actualment 3,5 milions de barrils al dia i exporta 2,5 milions, dels quals un 20% va cap a països de la Unió Europea i un 70% als països asiàtics.

'Teheran, disposat a reprendre diàlegs amb G5+1'

El secretari del Consell Suprem de Seguretat Nacional d'Iran, Said Yalili, ha anunciat aquest dimecres per mitjà d'una carta la disposició de Teheran per reprendre els diàlegs amb el Grup 5+1 sobre el seu programa nuclear pacífic.

L'alta representant de Política Exterior de l'Unió Europea, Catherine Ashton, va enviar una missiva a les autoritats iranianes el passat mes d'octubre a la que proposava la represa de les converses entre l'Iran i el Grup 5+1, informa IRIB.

"La República Islàmica de l'Iran acull tornar a la taula de diàleg amb G5 1 per fer passos bàsics amb l'objectiu d'una constant cooperació", es llegeix en la carta enviada aquest dimecres a l'oficina de Ashton.

Segons emfatitza Yalili a la carta, l'èxit dels diàlegs rau en l'actitud positiva i constructiva del G5+1 respecte a les iniciatives del país persa.

El funcionari iranià, a més, en aquesta carta, dóna una bona acollida a les declaracions d'Ashton, basades en respectar el dret de la República Islàmica per a l'ús pacífic de l'energia nuclear.

Els països occidentals, en particular els Estats Units i el règim d'Israel, acusen que el programa pacífic nuclear de l'Iran busca fins militars, mentre que les autoritats del país persa, rebutjant aquestes al·legacions, insisteixen que la intenció de desenvolupar aquest programa té fins civils.

Esquerra Unida acusa al PP d’impedir el dret de manifestació i de “carregar inclús contra els menors”

La síndica d’EUPV, Marga Sanz, ha manifestat la seua indignació pels fets ocorreguts aquestos dies, tant en la manifestació en Campanar, on els manifestants patiren les restriccions i limitacions a causa de no haver-se tallat el trànsit, com en la càrrega policial patida aquest matí pels alumnes de l’IES Lluís Vives, els quals es manifestaven pacíficament en el carrer Xàtiva de València: “Aquestes actuacions no tenen precedents i estan conculcant el dret dels ciutadans a manifestar-se. Exigim a Sánchez de León (PP) una explicació i la depuració immediata de responsabilitats”. EUPV i Compromís demanaran també explicacions al PP al Congrés a Madrid.

Sanz ha afirmat: “estem convençuts que aquestes actuacions responen a la intenció del PP, a nivell estatal, de reduir la freqüència i massivitat de les nombroses protestes que es preveuen per als pròxims mesos, totes com a conseqüència de la seua gestió. Exigim a Sánchez de León que no seguisca per aquest camí i respecte els dret constitucional dels ciutadans a manifestar-se”, reclama.

D’altra banda, el diputat d’EUPV-Els Verds al Congrés, Ricardo Sixto, demanarà explicacions al Ministeri de l’Interior sobre les càrregues policials als alumnes de l’IES Lluís Vives i exigirà que es frene d’immediat la persecució als ciutadans que lliurement i amb tots els seus drets ixen al carrer a protestar.
També el diputat de Compromís al congrés espanyol, Joan Baldoví, ha registrat una bateria de preguntes adreçades al ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz (PP), perquè aclareixi els motius de la càrrega policíaca d'avui.

Càrrega policíaca a València contra estudiants de secundària

La policia ha carregat aquesta tarda contra la protesta dels estudiants de l'IES Lluís Vives de València per mirar de dissoldre-la. Els alumnes de l'institut surten al carrer cada dimecres per protestar contra les retallades del consell, però avui la policia ha intervingut. A més, ha detingut un menor, que és acusat de donar cop i de mossegar un agent, segons fonts de la policia.

IU vol que es retalli el 20% a l'església com als partits i sindicats

L'Esquerra Plural, IU-ICV-EUiA-CHA, a través del seu diputat d’ICV-EUiA per Barcelona, Joan Josep Nuet, ha registrat una proposició no de llei al Congrés per ampliar la retallada del 20% en subvencions a partits, patronal i sindicats aprovada pel PP el passat mes de desembre a l'assignació tributària que rep anualment l'Església Catòlica, de manera que aquesta institució també "participi en l'esforç necessari per superar la crisi". L'Esquerra Plural ha registrat la proposició no de llei al Congrés en què, a més, plantegen la seva reivindicació que s'avanci cap al seu complet autofinançament.

En concret, la federació d'esquerres intentarà que el Parlament insti el Govern a establir un calendari de terminis concrets fins a aconseguir que l'Església es financi només a través de les aportacions dels seus creients.

Eliminar l'exempció de l'IBI i privilegis fiscals


Així, demana posar data a l'eliminació dels beneficis fiscals de què gaudeix aquesta institució, com l'exempció del pagament de l'Impost de Béns Immobles (IBI) -justament un dels impostos que s'han incrementat aquest any- i l'assignació tributària que reben a través de l'Impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF).

Però mentre s'avança per aquest camí, IU emplaça el Govern a començar per aplicar a l'Església la retallada del 20% que ja ha aprovat per als partits polítics i les organitzacions sindicals i empresarials que, segons la Constitució són "part fonamental en la vertebració de l'Estat".

"Evidentment -afegeix la proposició no de llei- la pràctica religiosa no és un servei públic que beneficiï a tota la ciutadania i són els fidels de cada religió qui, si és el cas, haurien de contribuir al finançament del seu culte, clergat i activitats religioses".

Per contra, IU argumenta que la Carta Magna garanteix la separació entre l'Església i l'Estat i la no primacia de cap religió sobre una altra, principis que es conculquen amb el vigent sistema de finançament de què gaudeix aquesta institució.

Més de 9.000 milions per a la secta

És més, avisa que els 5.000 milions addicionals que el Govern pretén recaptar en aquest exercici amb la pujada de l'IRPF "potencialment faran que l'assignació tributària per a l'Església Catòlica pugui ser superior a la de l'any anterior".

En aquest punt, recorden que l'Estat lliura a l'Església Catòlica més de 9.000 milions d'euros anuals entre aportacions directes i indirectes: assignacions tributàries via IRPF, exempcions en diferents tributs, finançament de professors de religió i funcionaris capellans, transferències per a assistència sanitària i obra social, manteniment de patrimoni artístic de la seva propietat, i altres subvencions i finançament d'esdeveniments religiosos o per associacions d'àmbit local.

L'Església va recaptar 248.000.000 de l'IRPF, un 1% menys que el 2010

Segons les dades ofertes avui per la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), un total de 7.454.823 milions de contribuents van marcar la casella de l'IRPF a favor de l'Església el 2011 (exercici fiscal de 2010), un 0,96% i gairebé 200.000 més en termes absoluts que en l'exercici anterior.

No obstant això, l'assignació total va caure fins als 248.300.000 d'euros, davant els 249,4 del 2010, és a dir, una mica més d'un milió d'euros menys (1.162.820 euros). Tot just un 20% dels espanyols assignen a l'església l'IRPF, el que demostra la desafecció d'una població, que es pretén catòlica des de la publicitat reaccionària, amb aquesta institució que en realitat gaudeix de privilegis anacrònics repudiats per la majoria dels espanyols.

Lluís Torró (EU): “Fabra juga amb dos baralles sense definir-se sobre les prospeccions petrolíferes”

El portaveu adjunt d’EUPV a Les Corts Valencianes, Lluís Torró, ha acusat al president del Consell, Alberto Fabra (PP), d’estar jugant a la confusió, “no sabem si per manca de personalitat, per intentar quedar bé amb tots, o perquè simplement està repensant-se la postura contrària a les prospeccions per no oposar-se a Mariano Rajoy”. Torró afirma que les declaracions del gerent de BP (a la foto amb Fabra ahir) a Castelló, després de reunir-se amb Fabra, “són intolerables i continuen sembrant una confusió que està generant el propi Fabra per no saber o no voler tallar-la”.

Esquerra Unida reclama al president de la Generalitat que clarifique “d’una vegada per totes la postura que manté respecte aquestes prospeccions. No pot allargar ja més l’ambigüitat per no fer front a Rajoy”, recalca Torró.

El parlamentari d’esquerres considera que el Consell ha de defensar els interessos dels valencians i valencianes, “i per tant, la protecció de la nostra costa de l’impacte mediambiental que suposarien les prospeccions. És lamentable que la contradicció interna que viu el PP en aquesta qüestió estiga marcant els moviments del senyor Fabra”, critica.

El president de British Petroleum reivindica els sondejos petrolífers després de reunir-se amb Fabra

Emilio Marín, director de la refineria de BP a Castelló, segona empresa per volum de facturació de la Comunitat per darrere de Mercadona, va assegurar ahir al matí que les prospeccions petrolíferes que s'havien plantejat davant de la costa valenciana s'haurien de dur a terme: «No entenc retallar una possible riquesa. No hauríem de dir que no».

Marín ha puntualitzat que parlava "a nivell personal i no com a portaveu de la multinacional britànica", i que el lògic seria, primer de tot, "saber quant petroli hi ha per després decidir si s'extreu o no el cru", és a dir, el seu cost i posible benefici, comissions i el que calgui.

Marín va realitzar aquestes declaracions després d'una trobada amb el president de la Generalitat, Alberto Fabra, a qui va assegurar que a finals d'aquest any hi haurà acabat la inversió de 50 milions d'euros que la refineria de Castelló ha realitzat al port de Castelló per disposar de dos nous atracades en què poder rebre vaixells amb cru.

D'altra banda, l'empresari ha opinat que les perspectives econòmiques per a aquest any no són en absolut positives. «Les perspectives no són molt bones per l'alt nivell d'atur i les necessitats de finançament de la Generalitat i l'Estat ja que això fa que gastin menys», ha manifestat.

El màxim responsable de BP Castelló ha indicat que la pujada del cèntim sanitari que aplica la Generalitat als carburants ha reduït el consum «i ens afectarà negativament perquè es gasta menys i es destrueix ocupació». Tot i la crítica, Emilio Marín ha repetit el discurs del PP de que les administracions públiques «necessiten diners per pagar el dèficit i el que cal atacar primer és a les despeses».

L'Iran acusa el Mossad israelià de les explosions a Bangkok

El portaveu del Ministeri d'Exteriors de l'Iran, Ramin Mehmanparast, ha negat l'implicació de Teheran en les explosions d'ahir a Bangkok que es van saldar amb cinc ferits, i va acusar els serveis secrets d'Israel -Mossad- d'estar darrere de l'incident. Segons va afirmar Mehmanparast, amb aquesta acció Tel Aviv "pretenia atemptar contra les antigues relacions d'amistat entre l'Iran i Tailàndia".

Segons les primeres indagacions, els acusats planejaven atacs contra persones concretes i no atemptats massius, ja que els artefactes detonats a Bangkok, així com els incautats al pis que llogaven els detinguts, són d'escassa potència. Una font de les forces de seguretat tailandeses informar anteriorment que els responsables de les explosions a Bangkok planejaven atacs contra diplomàtics israelians, col·locant bombes en els seus vehicles.

Tres explosions van ocórrer el dia abans a la capital tailandesa causant lesions a quatre ciutadans del país sud-asiàtic i un iranià, presumpte integrant del grup terrorista a qui li va esclatar una granada que intentava llançar a la policia que el perseguia, i que li va causar la pèrdua de les dues cames. L'iranià va ser detingut juntament amb un altre compatriota, mentre que el tercer sospitós, de la mateixa nacionalitat, va aconseguir escapar a Malàisia, segons la Policia d'Immigració tailandesa.

Aquest dimecres, les autoritats tailandeses van presentar contra els dos detinguts càrrecs d'assassinat en grau de temptativa i atemptat contra policies en exercici de les seves funcions, així com d'ús il·legal d'explosius en un lloc públic amb el resultat de lesions.

A Nova Delhi, una dona va resultar ferida en detonar una bomba col · locada en un vehicle de l'ambaixada israeliana, mentre que l'atac de la capital georgiana, Tbilisi, va ser frustrat, ja que la policia va aconseguir desactivar a temps l'artefacte utilitzat per perpetrar.

Última hora: L'Iran desmenteix el cessament del subministrament petrolier a sis països europeus

El Ministeri iranià del Petroli ha desmentit la decisió de cessar el subministrament del cru a sis països de la'UE: "Desmentim aquestes notícies... Si aquesta decisió s'hagués pres, l'hauria anunciat el Consell Suprem de Seguretat Nacional", ha declarat a Reuters un portaveu. La cadena iraniana Press TV havia comunicat anteriorment que l'Iran planeva cessar el subministrament del cru a Espanya, França, Grècia, Holanda, Itàlia i Portugal en resposta a l'embargament petrolier que l'Unió Europea va aprovar contra ell el gener passat. L'anunci, suposadament, s'havia fet als respectius ambaixadors citats a la seu de la cancelleria iraniana. Gràfic de les importacions de petroli iraní: les més afectades, Itàlia i Espanya.

Les notícies provinents de l'Iran van pujar avui els futurs del cru Brent amb lliurament al març fins a més de 119 dòlars per barril - el màxim històric des de l'1 agost de 2011 - encara que cap a les 13.36 GMT els preus van recaure fins $ 118,58 per barril.

El Govern de l'Iran ja va avisar que ho faria -com va informar Sírius- fa dues setmanes: "En resposta a les últimes sancions imposades per l'UE contra els sectors energètic i bancari de l'Iran, la República Islàmica ha tallat les seves exportacions de petroli a sis països europeus".

A Espanya, gràcies a la política imperial del PP-PSOE contra Líbia, Síria i l'Iran, al servei submís dels interessos de les plutocràcies i al desgavell a Líbia en guerra civil, la gasolina de 95 ja va a Repsol a 1'425 euros, i pujant, a un cèntim del dièsel, el que alçarà el preu de tots els productes i l'inflació, ofegant encara més l'economia dels espanyols.

El cru iranià va suposar el 14,7% de les importacions de petroli espanyoles el 2011, segons dades de la Corporació de Reserves Estratègiques de Productes Petrolífers.

Els Vint governs-majoritàriament de dretes-del Parlament Europeu van arribar el 23 de gener a un acord per prohibir signar nous contractes de petroli amb l'Iran i posar fi als contractes en vigor en l'actualitat partir del pròxim 1 de juliol. Els ambaixadors permanents van aconseguir llavors superar les resistències de Grècia, que va rebre "garanties polítiques" dels seus socis per garantir "la continuïtat del subministrament de petroli".

També el nou "govern" il·legal d'Itàlia, la més afectada per la crisi líbia i les importacions d'Iran juntament amb Espanya (veure el gràfic), va acceptar sumar-se a l'embargament unilateral contra Iran, seguint els interessos dels EUA i Israel.

Els futurs de cru Brent-propietat de les multinacionals que governen occident-acceleraven els seus guanys el dimecres després que la televisió iraniana digués que Teheran suspenia les seves exportacions de petroli als sis països de la Unió Europea. El Brent pujava un 1,3%, a 118,87 $ per barril passades les 13:00 hores.

A Espanya, gràcies a la política imperial del PP-PSOE contra Líbia, Síria i l'Iran, al servei submís dels interessos de les plutocràcies, la gasolina de 95 ja va a Repsol a 1'425 euros, i pujant, a un cèntim del dièsel, el que alçarà el preu de tots els productes i la inflació ofegant, encara més, l'economia dels espanyols.

Funcionaris escenifiquen la defunció de la Funció Pública


Els empleats públics han fet la vetlla a l'enterrament de la Funció Pública, en una acció simbòlica davant el Parlament de Catalunya, en motiu de l'aprovació dels Pressupostos de la Generalitat per CiU i PP.

L'Esquerra Plural busca suports socialistes per recórrer la reforma laboral

Els 11 diputats de L'Esquerra Plural, sumats als de les minories, necessitarien el suport d'altres 25 del PSOE per arribar als 50 que exigeix ​​la llei. El grup assegura que almenys tres dels principals continguts de la reforma laboral que va aprovar el Govern divendres passat poden ser inconstitucionals. El grup parlamentari d'IU, ICV-EUiA i Chunta ha fet els seus propis càlculs. A més del suport dels seus 11 integrants creuen poder comptar amb el suport d'almenys 14 representants de partits polítics d'esquerra que estan integrats en el Grup Mixt. Entre tots sumarien 25, amb els set representants d'Amaiur, els tres d'ERC, dos del BNG i un de Compromís i de Geroa Bai.

Els altres 25 diputats, han explicat, només podrien ser de les files socialistes. Fonts d'IU van advertir que ara està per veure si el PSOE és capaç de configurar un veritable "front d'esquerres" contra la reforma, o si prefereix fer oposició per compte propi.

L'Esquerra Plural els ofereix la feina feta, almenys en part. A l'espera d'una anàlisi detallada, dos portaveus del grup van explicar ahir en roda de premsa que han percebut tres punts de la reforma laboral que podrien ser inconstitucionals.

El parlamentari d'ICV-EUiA, Joan Coscubiela, ha explicat que aquestes tres qüestions es refereixen al període de prova que estableix el text per als nous contractes, a la irretroactivitat de l'aplicació de la nova normativa, i a l'arbitrarietat que determina el decret.

Coscubiela va recordar, respecte al primer supòsit, que el Tribunal Suprem va determinar en una sentència que el període de prova "només pot estar vinculat a la valoració per part de l'empresa de les capacitats del treballador". I que, per tant, "establir un període abusiu va contra el dret al treball de l'article 35 de la Constitució espanyola".

Coscubioela va assegurar, a més, que la reforma laboral vulnera el principi d'irretroactivitat de les lleis perquè "aplica la llei de forma retroactiva a una part dels treballadors que estan treballant". El text "redueix no només la seva indemnització de 45 a 33 dies", sinó que també "fixa el seu límit de 42 mesos a 24".

El decret recupera, a més, "l'arbitratge obligatori" que, en la pràctica, suposa segons el parer de Coscubiela recuperar "el fantasma del franquisme". Perquè establir que els casos de discrepància entre els representants dels treballadors i les empreses es resolguin a través del que decideixi "la comissió consultiva nacional de convenis" és, segons ell, "recuperar l'arbitratge obligatori que va ser declarat inconstitucional per una sentència del Constitucional de 1981".

Es manifestaran en bloc

Esquerra Plural expressarà el seu rebuig a la reforma laboral en tots els àmbits en què tingui marge d'actuació. Començarà per anar en bloc a les manifestacions contra el text convocades pels sindicats majoritaris per diumenge. Coscubiela ha lamentat que el text s'hagi construït "sobre una falsedat", en imputar a la legislació laboral espanyola la destrucció d'ocupació. I que es presentés "amb mentides" per la ministra d'Ocupació, Fátima Báñez. És, segons ell, una reforma "que està al servei dels oportunistes de la crisi".

El portaveu parlamentari d'Esquerra Unida, José Luis Centella, va advertir per la seva part a "andalusos i asturians" que la reforma laboral demostra al que s'enfronten si el PP guanya en les seves respectives comunitats.

Cristina de Borbón: "No saben el que estem passant"

Cristina de Borbón, després de passar uns dies a Barcelona i Madrid, per primera vegada des de la notícia de l'imputació del seu marit, Ignacio Urdangarin, i a pocs dies que declari davant del jutge, ha manifestat als mitjans de comunicació més reaccionaris la "difícil situació que travessa la seva família": "No saben el que estem passant", va assegurar en un supermercat de Washington a Telecinco, en una escena perfectament preparada.

Cristina va accedir a parlar amb la periodista que la va abordar i li va dir: 'Estem vivint moments molt durs', i que la seva família intenta "fer una vida normal i vostès no ens deixen. Aquest és el problema que tenim. Vostè creu que es pot viure així?".

Curiosament, on Hola i Vanguàrdia tradueixen "saben", Semana diu "entienden". Potser els hi va parlar en anglès i no saben traduir?

És evident que la "aristocràcia" no sap com ho estan passant -gràcies a la corrupció al voltant del vell franquisme aglutinat per la monarquia borbònica- més de 5 milions de famílies espanyoles que amb prou feines poden sobreviure sense feina, ingressos ni ajudes socials, ofegades per la 'derechona' que ha arruïnat Espanya amb les seves corrupteles i lladronicis generalitzats. Miserable, l'egocentrisme autista dels senyorets...

OCU: No hi ha "evidència científica" que el xampú de cavall eviti la caiguda del cabell

L'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) ha advertit avui que el xampú per a cavalls del qual es publiciten meravelles en atribuir-li suposades propietats per enfortir el cabell i evitar la seva caiguda "no és més que un altre xampú". "Netejarà i condicionarà el teu cabell, però les seves màgiques propietats són mentida i no val la pena pagar més que per qualsevol altre", assegura l'organització.

El xampú per a cavalls s'ha estat venent des de fa molt temps per al que estava destinat, l'higiene d'aquests animals, "però en els últims mesos el boca a boca s'ha combinat amb les campanyes d'alguns fabricants i els elogis de 'famosos' per presentar el xampú equí com la millor solució per als humans", explica l'OCU.

La "coartada científica" per vendre aquest producte, diu l'organització, és que conté biotina, una vitamina per a molts desconeguda, també cridada vitamina B8 o vitamina H, que es troba en petites quantitats en molts aliments (xocolata, coliflor, ous, llet, llevat de cervesa, nous...). "Malgrat que no hi ha prou evidències científiques que funcioni", assegura l'OCU, la biotina s'usa com a suplement vitamínic en casos de caiguda del cabell o ungles trencadisses. "Tampoc hi ha proves que tingui cap propietat cosmètica o farmacològica aplicant-la directament sobre el pèl", afegeix.

L'organització de consumidors recorda que els cosmètics no serveixen per combatre la pèrdua de cabell i només determinats medicaments han demostrat la seva eficàcia per frenar-la. I una vegada que el cabell ha caigut, l'única solució és el trasplantament, una intervenció quirúrgica que pot funcionar però que té els seus riscos. Prendre vitamines, indica, "només té sentit quan es pateix una alopècia per dèficit d'alguna vitamina, però perquè l'organisme sigui capaç de absorbir-les cal prendre-les en la dieta o com suplement".

Lavrov critica la posició Occidental sobre Síria

El ministre d'Afers Estrangers de Rússia, Serguei Lavrov, després de criticar la posició d'Occident en el cas de Síria, va alertar sobre la repetició del mateix escenari de Líbia en aquest país àrab i va llançar dures crítiques contra la decisió de la Lliga Àrab de suspendre la missió d'observadors àrabs a Síria i la proposta d'enviar un grup de l'ONU a aquest país, informa IRIB.

Lavrov denúncia que aquesta delegació no és un grup civil sinó que inclou cascos blaus de l'ONU que, a més d'observar els conflictes, estaran encarregades de protegir els civils i condicionar les mesures necessàries per a l'enviament d'ajudes humanitàries. Ha subratllat que per a la protecció dels civils, les Forces de Manteniment de la Pau estaran fortament armades: "A Líbia es va veure com van defensar els civils i com va acabar la situació, per això tenim algunes preguntes sobre la decisió de la Lliga Àrab", va sostenir Lavrov.

El titular rus, també va criticar la idea de formar una "aliança dels amics de Síria" per considerar que és una invitació a la comunitat internacional perquè ofereixi el seu suport als opositors i va afegir que sense l'ajuda de la comunitat internacional no és possible superar el conflicte sirià i va considerar que per molt esforç que s'hagi realitzat a nivell internacional, els opositors a Síria impedeixen negociar amb el Govern.

Respecte als conflictes armats, Lavrov va demanar revelar els noms de les persones i dirigents que controlen els grups armats al país àrab.

Atenes: El Consell de Pau Mundial es solidaritza amb Síria


El Consell de Pau Mundial afirma que les resolucions de la Lliga Àrab sobre Síria constitueixen una flagrant ingerència en els seus assumptes interns, expressant la seva solidaritat amb Síria i el seu rebuig a qualsevol atac criminal extern en contra.

En un comunicat emès a la capital grega Atenes, el Consell va advertir que EUA i l'Unió Europea treballen amb els seus ajudants a la Regió i al golf per emetre una resolució a través de la Lliga Àrab i en col·laboració amb el govern turc que patrocina a l'oposició, per tal de fer arribar el tema a l'ONU i per tant facilitar una acció militar contra Síria.

Drone de l'OTAN mata vuit nens a l'Afganistan

Les forces de l'OTAN han reconegut que van ser les seves tropes aèries les que van causar la "tristíssima" mort de vuit nens, set d'ells d'entre 6 i 14 anys d'edat, i un vuitè d'uns 18 anys deficient mental, a l'est de l'Afganistan després de considerar-los "una amenaça imminent". "Vuit joves afganesos van perdre la vida com a resultat d'un atac aeri de les forces de la coalició", ha reconegut davant la premsa el director de comunicacions de l'ISAF, el general d'EUA Lewis Boone.

El bombardeig es va produir dimecres passat prop de la localitat de Giawa, al districte de Najrab (província de Kapisa). Dilluns, l'ISAF va reconèixer que tenia constància de la troballa de diversos cadàvers de menors en una zona prèviament bombardejada pels drons de la coalició imperial, però no va admetre relació directa entre ambdós fets.

El mateix dia del bombardeig, les autoritats afganeses van denunciar la mort de vuit nens en un bombardeig de l'ISAF i fins i tot van divulgar les fotografies dels cossos dels vuit menors, set d'ells d'entre 6 i 14 anys d'edat, i un vuitè de uns 18 anys. En el moment del bombardeig, el grup de menors s'escalfava al foc mentre cuidava un ramat d'ovelles.

Un soldat brtànic mort a Helmand


Un soldat britànic va perdre la vida dilluns en un atac que va tenir lloc a la província de Helmand, situada al sud-oest de l'Afganistan, durant una missió de patrullatge de rutina.

L'aviador del Regiment de la Força Aèria Reial morir al districte Nad Ali, ha informat el portaveu del Grup de Treball de Helmand, el tinent coronel Gordon Mackenzie, citant el ministeri de Defensa del Regne Unit, segons Press TV.

Comptabilitzant la mort d'aquest últim soldat anglès, el nombre d'efectius britànics que han mort a l'Afganistan des de l'inici de la guerra el 2001 arriba a 398. Està previst que la retirada de les tropes britàniques, que sumen uns 9.500 soldats, es dugui a terme per al 2015.

D'acord amb les xifres oficials publicades per la pàgina web icasualties.org, des de començament del 2012, un total de 39 soldats estrangers han mort en la guerra d'Afganistan.

Les forces estrangeres, liderades pels Estats Units, van envair el país asiàtic el 2001, amb l'excusa de lluitar contra el terrorisme. Actualment i després de 10 anys de l'inici de l'ofensiva, la nació centreasiàtica viu la seva major escalada de violència.

Monsanto, també en el govern de Romania

Jose Luis Forneo: Dins de l'Unió Europea, Espanya i Romania són dos dels estats amb major percentatge de cultius transgènics, i això té molta relació amb l'àmplia presència en els currículum vitae d'alguns dels seus ministres de col·laboracions amb empreses com Monsanto. Així ho ha denunciat l'autodenominada Coalició pel Medi Ambient de Romania, que ha assenyalat que el nou ministre d'agricultura, Stelian Fuia, ha treballat força anys per al major productor d'organismes modificats (OMG) genèticament a nivell mundial, la nord-americana Monsanto.

A Espanya han estat ben conegudes les relacions entre alguns responsables del govern del Ministeri d'Agricultura amb empreses interessades en el desenvolupament de l'agricultura transgènica, com Elena Salgado o Cristina Garmendia (PSOE), entre d'altres, situació que va provocar que Espanya tornés a ser el 2011 el líder europeu en cultius de llavors genèticament modificades.

Segons l'Informe Anual sobre la situació mundial de la comercialització de cultius modificats genèticament el 2011 'publicat per l'International Service for the Acquisition of Agri-Biotech (ISAAA), l'Unió Europea va assolir el 2011 un rècord històric en el cultiu de llavors modificades genèticament amb 114.624 hectàrees sembrades, el que suposa un increment del 26% respecte al 2010 amb 23.186 hectàrees més.

En el currículum de Stelian Fuia apareixen els següents ítem: Manager de Vendes-Monsanto Romania SRL (1995-1996); Business Development Manager per a Europa Central i de l'Est-Monsanto Europe SA, Brussel·les, Bèlgica (1996-1999); Director Comercial - Monsanto Rumnaia Ltd (1999-2002).

El Ministeri d'Agricultura de Romania té una llarga història de relacions amb les empreses multinacionals relacionades amb els transgènics. Al capdavant d'aquesta institució es trobava, fins ara, Valeriu Tabara (ministre en els períodes 1994-1996 i 2010-2012), i també conegut pels conflictes d'interessos en aquest tema.

Stelian Fuia ja s'ha pronunciat obertament cap a aquesta tecnologia de modificació genètica, en relació amb l'agricultura, mostrant tot el seu suport per a aquesta biotecnologia.

Un total de vuit països europeus van sembrar llavors modificades genèticament. Espanya (on Castalunya és al cap de cultius transgènics), República Txeca, Portugal, Eslovàquia, Romania i Polònia van tornar a apostar pel blat de moro Bt sembrant 114.607 hectàrees, 23.414 hectàrees més que el 2010. Alemanya i Suècia van apostar per segon any consecutiu per la sembra de la creïlla modificada genèticament Amflora amb 17 hectàrees.

Malgrat les aparents traves imposades per l'UE al cultiu de transgènics, aquests han seguit creixent fins ara, i, sabent com funcionen les decisions polítiques en els règims capitalistes, l'imposició de membres en els governs nacionals per part de les multinacionals del sector, és una estratègia clau per a trencar qualsevol rebuig social davant l'enverinament progressiu que les grans corporacions alimentàries pretenen dur a terme per obtenir beneficis.

Recordem que Monsanto és el major productor d'organismes modificats genèticament a nivell mundial, i ja ha estat acusada en diverses ocasions de manipulació i tràfic d'influència als Estats Units, Índia o diferents països d'Amèrica Llatina, països on els seus cultius patentats i invasius fan que els petits agricultors locals es empobreixin, impossibilitats a conrear una altra cosa que no sigui la llavor de Monsanto (a més dels problemes de salut encara no estudiats-evidentment per interès d'aquestes corporacions-generats pels aliments transgènics).

A Romania les megaproducciones han baixat en els darrers anys a causa de les enormes traves burocràtiques dels seus governs i al rebuig popular, encara que segueix sent un dels països d'Europa amb major índex percentual dels cultius transgènics en relacio al seu nombre total de cultius. Però els esforços dels seus ministres d'agricultura sempre han estat signiifcativos, i suposem ho seguiran sent, perquè Monsanto, Bayer i la resta de farmacèutiques i grans corporacions alimentàries, que aposten pels organismes modificats genèticament per aconseguir el control del mercat mundial, aconsegueixin els seus objectius a Romania.

Segons els sondejos d'opinió, els consumidors romanesos no volen consumir organismes modificats genèticament, i en un estudi d'Omnibus el 2010, el 74% dels romanesos es van declarar en contra del seu cultiu, i el 81% demanaven directament la seva prohibició. Però l'opinió dels ciutadans sempre ha importat bastant poc als "representants" polítics que, molt per sobre dels dels seus votants, tenen altres interessos molt més lucratius que defensar.

Tancada sindical a universitats i centres escolars contra el pressupostos

Delegats sindicals del personal d'administració i serveis (PAS) i del personal docent i investigador (PDI) de l'Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), l'Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i l'Universitat de Girona (UdG) han començat a migdia una tancada de protesta de 24 hores, juntament amb treballadors d'alguns centres educatius de Catalunya. L'Universitat de Lleida (UdL) se suma a l'acció a partir de les 8 pm. Protesten perquè les 'retallades' incloses en la Llei de Pressupostos, 'sumades a les que ja es vénen aplicant a les universitats, són un atac brutal contra una universitat pública de qualitat'.

Els delegats sindicals protesten amb aquesta acció contra les retallades salarials prevista a la Llei de Pressupostos de Catalunya per als treballadors públics, la supressió dels drets laborals i sobretot la reducció de la plantilla.

Una vintena de treballadors es concentren al vestíbul de l'edifici del rectorat de la UAB. La previsió és que la protesta finalitzi demà a les 12.00 coincidint amb la celebració del consell de govern, que ha d'aprovar una retallada de 4 milions d'euros en personal docent i investigador.

A la UPC són 17 els delegats que s'han instal·lat al rectorat de la universitat, al costat de la sala del supercomputador MareNostrum. 'Entre deu i quinze serem els que finalment ens hi quedarem a dormir', ha explicat la portaveu de CCOO, Alicia Fernández. 'Demà a les dotze, quan sortim de l'edifici, farem una cassolada a les portes per protestar contra l'aprovació del pressupost'.

A la Universitat de Girona s'ha celebrat de dotze a dues del migdia una assemblea que han seguit un centenar de treballadors. En principi, no tots els assistents seguiran la tancada i només uns quants es quedaran a fer nit dins l'edifici.

A la Universitat de Lleida la mobilització no ha començat a les dotze del migdia, ho farà a les vuit del vespre. A aquesta hora han convocat els delegats als seus membres dels comitès del PAS i PDI per passar la nit a l'edifici universitari.

La mobilització universtiària se suma d'aquesta manera a la que també han previst els delegats dels professors d'alguns CEIP i IES de Catalunya. En aquests centres escolars públics de Primària i Secundària també estan previstes tancades nocturnes per denunciar les retallades que implicarà la Llei de Pressupostos, que s'aprovarà demà al Parlament.

Síria: Sunnites contra alauites i xiïtes: Cap a una guerra panàrab finançada per l'OTAN?

Els països àrabs sunnites -encapçalats per Qatar, EAU i Aràbia Saudita- han confirmat oficialment que estan disposats a armar els mercenaris que s'enfronten al règim de Baixar al-Assad i han presentat una resolució davant l'Assemblea General de l'ONU que es votarà aquest dimarts que dóna suport al pla d'intervenció com a Líbia sota el nom de "transició pacífica" proposat per la Lliga Àrab que dirigeix Qatar. Foto: Ciutadans sirians a la província de Latakia, reafiren el seu suport a la marxa reformista i expressen el seu rotund rebuig a l'ingerència externa en els assumptes interns de Síria.

Diplomàtics àrabs han confirmat que "armar l'oposició ja s'ha convertit oficialment en una opció" després d'aprovar una resolució que insta els països de la regió a donar "tota mena de suport polític i material" a l'oposició, segons ha informat Reuters. L'amenaça d'un suport militar espera afegir pressió al líder sirià i als seus aliats Rússia i Xina obrint la porta a un conflicte com el de la Guerra a líbia, ja vietnamizada, o una guerra civil interárabs, l'objectiu perfecte per a Israel.

"Sospito que veurem més militarització d'aquest conflicte, amb conseqüències potencialment àmplies i perilloses", ha declarat a Reuters l'analista Salman Shaikh, del centre Brookings de Doha, especialitzat en Orient Mitjà.

Armes lleugeres de contraban han entrat ja a Síria des de Turquia, Jordània, Líban i l'Iraq, amb els països sunnites i l'OTAN darrere del seu enviament i finançament, inclosa Espanya. Fonts oficials iraquianes han confirmat que armes i insurgents sunnites, que donarien suport als seus companys sunnites rebels a Síria, han creuat la seva frontera.

Unificar l'acció militar

Mentre, l'autodenominat Consell Militar Revolucionari Superior, a sou de les petromonarquies sunnites, ha anunciat que el seu objectiu és "unificar i coordinar l'acció militar dels desertors a Síria per protegir la revolta contra el règim de Baixar al-Assad".

Aquest òrgan, encapçalat pel general Mustafa Ahmad al-Xeikh, ha explicat en un comunicat que aspira a convertir-se en "el comandament sobre el terreny" dels soldats dissidents. Segons la nota, el Consell Militar Revolucionari Superior per Alliberar Síria busca integrar els alts comandaments que "vulguin construir un Exèrcit nacional en aquest període de rebel·lió i després de la caiguda del règim d'Al-Assad". La seva intenció és també organitzar les desercions per evitar "la desintegració de l'Exèrcit i protegir als seus membres d'una lluita fratricida".

En el bàndol polític, el Consell Nacional Síria es reuneix aquest dimecres a Doha, la capital de Qatar, un dels principals suports dels opositors, per decidir si Burhan Ghalioun segueix al capdavant del principal organisme opositor a l'exterior o és substituït per un altre dirigent.

Síria nega crims contra la humanitat


Per la seva banda, el Ministeri d'Exteriors sirians ha negat aquest dimarts categòricament les acusacions abocades per l'ONU que el règim sirià hagi comès "crims contra la humanitat" des de l'inici de la revolta el març passat.

En una nota difosa per l'agència oficial de notícies Sana, el departament encapçalat per Walid al-Mualem, ha acusat a l'Alt Comissionat dels Drets Humans de falta de neutralitat i objectivitat.

"L'Alt Comissionat s'ha convertit en un instrument en les mans d'alguns països que tenen com a objectiu Síria i que ignoren els crims terroristes que perpetren els grups armats", ha subratllat.

El règim sirià de Baixar al-Assad acusa des del començament de la revolta a la "conspiració estrangera" i a "grups terroristes" d'estar darrere de la crisi al país.

El Ministeri d'Exteriors ha afegit que alhora que Síria intentava oferir informació sobre la situació real al país, l'alt comissionat els va ignorar i va preferir mantenir la seva postura tot i comptar amb "proves òbvies" que contradeien els seus al·legats.

PP, PSOE i CiU rebutgen limitar les pensions que cobren els expresidents

El PP, PSOE i CiU han coincidit a rebutjar aquest dimarts al Ple del Congrés la proposta d'UPyD, recolzada per IU-ICV-EUiA-CHA, de posar límits a les pensions de les que gaudeixen els expresidents del Govern i fer-les incompatibles amb honoraris privats. La iniciativa va comptar amb el suport d'Esquerra Republicana, Compromís i de l'Esquerra Plural, el portaveu, José Luis Centella, ha fet especial èmfasi en les incompatibilitats argumentant que els expresidents, com "els gerros xinesos", han de ser "cures i mimats a casa, però no posar-se a la venda al millor postor". Més de 100 diputats declaren sous 'extra' superiors a 50.000 euros.

La iniciativa va ser defensada pel portaveu adjunt d'UPyD, Carlos Martínez Gorriarán, que considera "d'ètica política" acabar amb aquests "privilegis" de "casta política" i imposar "el principi d'igualtat davant la llei", començant pels presidents del Govern, que tenen especial "exemplaritat".

Els 'exinquilins' de la Moncloa tenen assignats uns 15.000 euros anuals per a despeses d'oficina, atencions de caràcter social i lloguers d'immobles i, des de 2008 poden esdevenir consellers nats i vitalicis del Consell d'Estat i cobrar per això.

Quatre beneficiaris

A més, Adolfo Suárez, Felipe González, José María Aznar, perceben, com ho farà a partir del proper exercici José Luis Rodríguez Zapatero, una pensió de prop de 80.000 euros a l'any cada un que poden compatibilitzar amb els ingressos i rendiments que obtinguin com a consellers o assessors d'empreses privades o altres drets de contingut patrimonial.

La proposta de UPyD, plantejada la passada legislatura per Rosa Díez, busca limitar en el temps les prerrogatives dels exmandataris i fer incompatible el cobrament de la pensió pública amb retribucions procedents de l'empresa privada, com ara passa amb González i Aznar, "fitxats "respectivament per Gas Natural i Endesa amb sous superiors als 130.000 euros anuals

Per Martínez Gorriarán, el problema no és la quantia d'aquesta partida pressupostària, encara que creu que "no és poc" tenint en compte que al llarg dels anys s'ha anat estenent a expresidents autonòmics, exministres o exconsellers.

Més de 100 diputats declaren sous 'extra' superiors a 50.000 euros

Vint dels 292 diputats que han presentat la declaració de béns i patrimoni van tenir ingressos salarials per sobre dels 90.000 euros. El que més declara és Guillermo Collarte, que abans de convertir aquesta legislatura en diputat del PP, rebia una retribució que frega els 240.000 euros. Josep Sánchez Llibre, diputat de CiU des de 1993, i Miguel Arias Cañete declaren rendes superiors als 150.000. Gràfic: Així és el salari mitjà dels diputats segons el seu grup parlamentari

Abans de començar aquesta Legistaura, els nostres diputats han hagut de 'despullar' i donar a conèixer quin és el seu patrimoni. I en alguns casos, aquestes declaracions permeten descobrir que molts dels nostres parlamentaris gaudeixen de la seva situació econòmica més que folgada.

En aquest document s'han de detallar des dels ingressos salarials que perceben fins el seu patrimoni immobiliari, accionarial o qualsevol altre tipus de renda.

I només pel que fa a sous es refereix, 101 diputats declaren retribucions alienes a la seva condició de diputat per sobre dels 50.000 euros. Un sou 'extra' més que raonable en els temps que corren. D'ells, 20 van declarar ingressos salarials superiors als 90.000 euros.

Cal tenir en compte que han presentat aquesta declaració 292 dels 350 diputats que componen el Congrés. En les seves declaracions reflecteixen el seu patrimoni i rendes abans de prendre possessió de la seva acta de diputat en aquesta legislatura.

El que més sou declara és un diputat que s'estrena en aquesta legislatura. Guillermo Colar-te, representant del PP per Ourense, reflecteix en la seva declaració-que data de desembre-unes retribucions salarials que pugen a 236.911 euros.

Collarte no especifica d'on procedeixen aquests generosos ingressos. A més de diputat, aquest enginyer conegut a Galícia per ser fill d'un conegut constructor d'Ourense, és regidor d'aquesta ciutat i va ser gerent de Xestur, un organisme públic encarregat de la gestió urbanística a Galícia. Caldrà veure si manté aquest nivell d'ingressos sent ja diputat.

El segon parlamentari que declara més sou és Josep Sánchez Llibre (UDC). El representant de CiU per Barcelona, ​​que manté la seva acta de diputat des de 1993, declara 178.000 euros en concepte de retribucions anuals de la companyia Dani Companyia d'Inversions, SL

A aquesta quantitat cal sumar altres 20.000 euros per altres rendes a part del seu sou com a diputat, que supera els 6.000 euros mensuals, i un ampli patrimoni immobiliari i d'accions. Llibre va pagar en la seva última declaració 118.000 euros a Hisenda.

A Collarte i Sánchez Llibre els segueixen altres dos diputats del PP. Una més desconeguda: Maria Aránzazu Miguélez, diputada per Lleó, que declara 116.940 euros per la participació en el consell d'una societat familiar de gestió patrimonial, més 45.352 euros procedents de l'Ajuntament de Lleó, on treballava com a regidor.

L'altre diputat del PP amb ingressos 'extra' dels més alts del Congrés és l'ara ministre d'Agricultura, Miguel Arias Cañete, amb prop de 150.000 euros en diferents conceptes: més de 95.000 per honoraris derivats de l'exercici lliure de l'advocacia, altres 22.500 pel seu lloc a "consells d'administració"; 24.788 euros per les seves responsabilitats en el Partit Popular i 6.500 en concepte de triennis com a advocat de l'Estat.

Cañete va abonar més de 75.000 euros en la seva última declaració d'IRPF.